Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Particularment jo crec que el millor treball discogràfic de res!
Ja sabia jo que l'havies portat per alguna cosa especial!
Clar!
Per això portem la música!
A part de música portem notícies com sempre no gaire positives però que s'han de recordar i s'han de dir perquè no ens passin de llarg!
molt bé!
Sempre em fa gràcia això de no gaire positives!
Com a exemple el món no vagi bé!
Ens dona primer un clatellot, un crit d'atenció!
No gaire positives!
Aviso a l'audiència!
Primer!
Resultats de les estadístiques 2003 sobre sol·licituds d'asil als països industrialitzats!
Un treball realitzat per l'agència internacional ACNUR
i en la qual ens parla que les sol·licituds d'asil dels ciutadans russos majoritàriament xatxents a països industrialitzats
han augmentat de nou durant el tercer trimestre del 2003 segons les estadístiques aquestes presentades per ACNUR
amb un total de 23.681 peticions durant aquest any
s'han convertit en el principal grup de sol·licitants per sobre dels iraquians
que en els últims mesos han reduït les seves demandes en 21.610 sol·licituds
al llarg d'aquest any el total de persones que han demanat asil en algun dels 29 països inclòsos en l'informe
també s'han reduït un 20% respecte al mateix període de l'any anterior.
En definitiva, les tendències principals que el resum
podríem treure que primer reducció de les xifres totals en comparació amb anys anteriors
és a dir, hi ha menys persones que demanen asil a Occident per dir-ho d'alguna forma
segon punt un increment continu en la xifra de sol·licitants d'asil de la Federació Russa
en concret de Txetxènia i tercer, una disminució contínua en la xifra de sol·licitants d'asil des de l'Iraq.
Però què s'entén per sol·licitar asil? Sol·licitar la nacionalitat o simplement és asil per qüestions polítiques?
Sí, per qüestions polítiques.
Sí, la sol·licitud de residència, de permís de residència en la nacionalitat seria una altra història.
Això crec que vindria després ja. Simplement perquè estàs perseguit per les teves idees polítiques, religioses, etc., etc.,
doncs al teu país d'origen.
I això també ens porta a recordar també la guerra de Txetxènia, que provoca aquest èxodo de Txetxens,
que és una guerra oblidada i que la Unió Europea ha tancat els ulls davant aquesta guerra
perquè intenta estar bé en Rússia i als Estats Units també.
I allí han hagut autèntiques carnisseries i s'han trepitjat els drets humans tant com han volgut i continua fent.
Sí, en la famosa lluita contra el terrorisme s'estan amagant moltes coses.
És l'excusa, sí.
Doncs bé, aquesta era la primera notícia. Alguna cosa més a dir?
No, no. La segona notícia, pel que veig, comença amb la paraula crisi.
Ja m'espanto.
Però no t'espantis, home.
Segona notícia. Ens parla sobre la crisi del cafè, que és una història que ja porta molts anys
a les esquenes de les agendes internacionals, de política internacional.
I en aquest cas el titular és
La crisi del cafè obliga milions de camperols a cultivar drogues per sobreviure.
En definitiva, ens diu que l'actuació de les grans multinacionals del sector,
igualment que l'actuació de grans organismes internacionals dedicats al comerç,
davant la crisi del cafè està obligant a milions de camperols a substituir els conreus de cafè
per a plantacions de drogues, sobretot coca a països latinoamericans,
i CAT, que també seria un producte, una droga que està il·legalitzada a Occident,
a països africans, i sembla ser que estan canviant aquests cultius, ja que els aporten més beneficis.
Un informe presentat per Intermonoxfam denuncia que països sencers de l'Amèrica,
i Atina i Àfrica, que tenen com a principal activitat econòmica el cafè,
estan a prop del col·lapse, mentre que les grans companyies segueixen obtenint grans beneficis
per la venda del cafè.
Sempre que aneu en algun lloc d'aquests que venen cafè solidari,
que s'anuncia com a cafè solidari,
doncs precisament al consumir aquest tipus de productes
podríem millorar, ajudar a millorar aquesta situació, no?
Sí, sí, perfectament.
Alguna cosa a dir?
No.
Tenim aquí una sèrie de dades, ens parla de diferents cases distribuïdores
o que comercialitzen cafè a l'estat espanyol i a la resta del món,
i cap d'elles ha superat un examen fet per la mateixa organització Intermonoxfam,
i bé, també tenen coses positives, moltes d'elles,
però que moltes vegades les seves respostes davant de la crisi
es deuen a una situació conjuntural i no a una política comercial d'empresa.
I, en definitiva, doncs, que mentre tenim una sèrie de camperols,
africans i llatinoamericans, que estan treballant en territoris,
són per herència històrica, per dir-ho d'alguna forma,
el colonialisme o el postcolonialisme,
va dedicar totes aquelles terres a un sol cultiu,
en aquest cas el cafè o el cacau,
també podria ser el cas d'Amèrica Llatina,
doncs, en aquest cas, doncs, estan perdent diners,
o, bé, no és que estiguin perdent diners,
no guanyen els diners que haurien de guanyar
pel seu treball.
El que passa és que, bé, un dels problemes,
potser, de base a base,
seria, doncs, això que els ve de l'època colonial,
i és que han destinat, han dedicat
tots els seus esforços a un únic producte,
seria el cafè o el cacau.
I, clar, vull dir-ho, a l'hora d'adaptar-se
a les noves tendències econòmiques i industrials,
a les noves tendències de mercat,
doncs, pel fet de, a més, ser productes
en via de desenvolupament, doncs, els és més difícil
redistribuir, no?
És com si aquí ens haguéssim dedicat,
bé, com els pagesos d'aquí de l'Avellana,
per exemple, no?
Seria un paral·lelisme així.
Molt bé fet.
Però imagina't que fos tot el país que tingués l'Avellana.
Sí, tot el país que només tingués l'Avellana.
Sí, que només tingués l'Avellana,
doncs, no podria.
I que no tinguéssim els recursos,
o també invertits com per poder redistribuir.
Sí, sí, però van allà amb la cosa més dolenta,
que les terres són de les mateixes companyies multinacionals
i que després no deixen, doncs, conrear
tampoc qualsevol altre tipus de producte.
Tenen una sèrie d'excedents a grans magatzems
que ja els serveixen per anar tirant any darrere any
i aconseguir més beneficis.
O, simplement, doncs, agafant i buscant nous territoris
on treballar el cafè, en aquest cas,
com serien territoris asiàtics.
Ja està.
Ai.
Seguim més notícies.
Sí, però ràpidament, eh?
Tercera notícia.
Tira un parell de minutets per les notícies que queden.
Critiquem una altra vegada
a les dictadures, en aquest cas,
la dictadura birmana,
ja que, segons les notícies que tenim aquí,
per aquí, on...
Molt bé, aquí ho trobem.
El moviment sindical internacional
ha publicat una nova llista de multinacionals
que mantenen vincles comercials amb Birmania,
un estat sota una dictadura,
i, malgrat la campanya internacional
per evitar que les companyies estrangeres
inverteixin a Birmania,
encara hi ha un total de 375 multinacionals
que continuen mantenint vincles comercials
en aquest país,
segons la llista difosa
per la Confederació Internacional
d'Organitzacions Sindicals Lliures,
i en aquesta campanya
s'intenta, doncs,
que aquestes companyies
s'abandonin Birmania
i no ajudin a promoure
i a consolidar una dictadura
que, a la vegada, doncs,
és responsable
del treball forçós
i de persistents violacions
dels drets humans.
La pela és la pela.
La pela és la pela.
És la pela i també és el problema
de molta gent.
Aquí està.
Darrere notícia, ràpidament.
Sí, l'última notícia
ens porta a l'Afganistan.
En aquest cas,
l'organització Metges sense fronteres
ha suspès part de l'activitat
que feia en aquest país
davant l'escalada de violència
contra diverses ONGs.
Hi ha hagut un augment d'amenaces
contra treballadors humanitaris
al sur de l'Afganistan,
i Metges sense fronteres
ha suspès les seves activitats
al camp de Sare d'Ast.
Segons esta ONG,
l'escalada de violència
contra les agències humanitàries
i la confusió de rols
que ha contribuït
a erosionar l'imatge
de les ONGs,
o sigui,
que es premen els treballadors
humanitaris per invasors,
no se'ls distingueix
de les tropes nord-americanes,
i ha contribuït,
com dic,
això,
a erosionar la imatge
de les ONGs
com a actors independents
han provocat
que la neutralitat
de l'acció humanitària
es vegi seriosament desafiada,
i el perill
per al personal
de les ONGs
que treballen
fora de Candajar
hagi arribat
a proporcions
inacceptables.
Fa unes setmanes,
ACNUR
també va suspendre
el seu treball
al país
després de l'assassinat
d'una cooperant.
És un risc
que sempre corres
anar a fer accions humanitàries
a països en guerra,
però clar,
sí,
fins i tot amb el greu.
És un risc que corres,
però en el moment
que els països desenvolupats
també porten
polítiques
errònies,
crec jo,
que moltes vegades
porten
a erosionar
la naturalitat
de l'acció humanitària,
doncs,
en aquest cas,
jo crec que és
molt més habitual
que una persona
desesperada
a l'Afganistan,
a l'Iraq,
on sigui,
agafi una matralladora
i primer occidental
que vegin
i fotir quatre trets.
Sí,
perquè porten
ja 30 anys
gairebé.
És el que li va passar
també a la cooperant,
crec que era una cooperant francesa
de 29 anys
que portava dos anys
a Afganistan,
que va morir
fa 10 dies,
o fa un parell
de setmanes,
doncs,
simplement,
per aquesta confusió
de rols
que ens parlava
el Manel.
És la fi del món
i, en fi,
els Rem,
tant els hi fa.
Una cançó
que trepitjarem ràpidament
perquè ens queden
només 9 minuts
per parlar-vos
de les efemèrides
i, de fet,
aquí la cuirem bastant,
aquesta cançó.
És bonica, eh?
Sí, sí,
deixa-la.
És que la poso molt
i no tenim temps, Jordi.
Ah, oh.
Però te prometo
que passades les 6
la posarem,
que és molt bonica.
Vinga, va,
aquí són els Rem.
El Rem és una formació,
com ja hem dit,
aparegut a Athens,
a Georgia l'any 1980,
que va marcar,
en el seu moment,
un punt d'inflexió
amb el final del punk
i es convertien,
segurament,
en una de les formacions
abanderades
del pop rock alternatiu
i això després
ha vingut demostrat
amb el boom
que hi va haver
post-Nirvana,
post-Nirvana.
Prototip de grup universitari
i està format,
encara,
per Peter Buck,
Mike Mills,
Michael Stipe
i Bill Berry,
segurament el més famós
seria Michael Stipe,
ja sigui per,
per relacions musicals
i per relacions no musicals
i també de compromís
amb projectes
de solidaritat,
també,
perquè no,
dins de la seva extensa
discografia,
recomanar,
per exemple,
crec que aquest mateix Nadal
hi ha un recopilatori
de la seva
darrera etapa,
que està força bé,
encara que qui vulgui
aprofundir
amb els veritables
en rem
o el rem
que jo
amb els que
hi tinc més carinyo,
recomanaria qualsevol
l'àbum de la primera temporada,
de la primera etapa,
com Murmur,
publicant la 1983,
que cobria la seva
llarga carrera discogràfica,
document,
l'àbum que estem escoltant,
del 87,
el mateix any 1987
van publicar
també un d'aquells treballs
que són curiosos
i que a la vegada
sempre enriqueixen
una formació
portada per títol
Dead Letter Office,
que era una recopilació
de cares peix,
de versions,
des d'Aerosmith
a la Velvet Underground,
etcètera,
i després arribar
l'any 1998-92
que es feien,
es donaven a conèixer
tot el món,
amb dos treballs discogràfics
anomenats
Out of Time
i Automatic For The People,
tot el que venia després,
tothom ho sap,
més o menys.
Què vol dir REM?
Que de fet aquí els diem REM,
però els saps beníssim...
Rapid Tice Movement,
que és un estat del somni,
no?
Sí,
la fase del somni
en què neteges més,
podríem dir,
neteges els mals esperits.
I ens explicaràs
què és això de netegar
els mals esperits.
Ah, i un altre dia
que no tenim temps,
les afevèrides.
Molt bé, molt bé.
El REM.
Adeu, REM.
Adeu, REM.
Després els tornarem a sentir
tranquil·lament.
Puja una miqueta la música,
ens preparem.
Dilluns,
Dilluns passat,
dia 8 de desembre,
doncs a tal dia com Dilluns,
fa molts, molts anys,
què va passar?
A veure,
del 1943,
les forces feixistes
de Mussolini
es rendien a les tropes
aliades
durant la Segona Guerra Mundial.
Molt bé,
el 43.
I per exemple?
I per exemple,
el 8 de desembre
de l'any 1980,
malauradament,
un boig
va matar
John Lennon
a Nova York.
Sí, sí, sí.
Qui era John Lennon?
Ah, sí.
Em sona...
Crec que era
un pintor.
Estava a OT, no?
Va sortir d'OT,
d'OT1, sí.
O T-Bas o T-Bas.
Passem al 9 de desembre.
9 de desembre de 1793.
Noah Webster
fundava el primer diari
de Nova York,
el que és un error
perquè no recordo
quin diari era,
però també és el mateix senyor
que va contractar,
crec que Stanley,
perquè anés a buscar
el doctor Livingstone
per Àfrica.
Ah, tu saps, Manel,
quin diari era?
El New York Post.
Podríem dir el New York Post
i la gent estaria igual.
El New York Post,
supongo, no?
Sí, supongo.
Molt bé.
A veure, senyor.
Seguim.
Bé, un altre 9 de desembre,
també de l'any 1925,
moria líder socialista
i fundador
del primer partit socialista espanyol,
el PSOE,
Pablo Iglesias,
al 72 anys.
Molt bé.
Sí, així que és el cap.
Passem al 10 de desembre
de l'any 1898.
Celebrada dins del marc
de la pau de París,
posant un tractat de pau,
posant un punt final
a la guerra entre els Estats Units
i Espanya,
per la qual Espanya,
o l'estat espanyol
de la restauració,
que no tenia res a veure
amb l'estat espanyol
d'avui en dia,
doncs,
perdia Cuba,
Porto Rico,
Filipines,
les Guayanes,
les Carolines,
etcètera, etcètera.
Va ser perdent Cuba,
és aquell canvi de segle
del segle...
Repartiment colonial
per a tothom,
menys per a Espanya.
Del segle XIX al segle XX,
el canvi de segle tràgic
que, de fet,
va provocar,
com totes les tragèdies,
molt de floriment
de literatura
i de cultura i d'art.
Que hi ha historiadors
que diuen
que el segle XX
va començar el 1898.
Ah,
o és que va ser,
és el que va ser una gran...
la gent ho sentia,
perquè, clar,
Cuba era...
era un referent, no?
Va ser una tragèdia nacional, sí.
I allò,
m'ha ser perdida en Cuba,
ja ho diuen.
Sí, sí, sí.
En fi.
Molt bé.
Següent.
1948,
10 de desembre,
les Nacions Unides
aprovaven la Declaració Universal
dels Drets Humans
que avui en dia
tothom se l'assalta,
però bé,
va ser aprovada.
Va ser un 10 de desembre.
Sí, sí.
I després ja poden passar
l'11 de desembre.
Ah, però n'hi ha una
del 10 de desembre
que és molt divertida.
Que ja volia.
Del 1953.
La d'aquí,
el 1953.
1953, eh?
Els anys 50.
Sí.
Va sortir el primer número
de la revista Playboy.
A Espanya no, eh?
Ja ho penso.
A Espanya va tardar
una mica més.
Segur que no.
Digues, Manel, digues, digues.
11 de desembre, no?
Sí, l'11 de desembre
de l'any 1475
va néixer Lleó
de ser un dels papers
més extravagants
del Renaixement.
I què va fer aquest senyor?
Estalme va fer una llista
que em sembla
que és dir
la taxa Camarà, eh?
Que on hi havia
enregistrats
totes les aberracions
i pecats
més inimaginables
i cadascú tenia un preu.
Ah, podies pagar
i quedaves amb sol.
I llavors tu pagaves
i quedaves amb sol.
Ho va fer per a financiar
la construcció
de la Iglesia de Sant Pere
del Vaticà.
Que fort, no?
Curiós.
I mira que maca
que li van quedar
les dues
i avui ja que estava
ple de pecadors.
Ple de pecadors, sí, sí, sí.
I està conserva
aquesta llista
dels pecats
perquè n'hi va haver
d'originalíssims.
Oh,
ni t'ho imagines.
Ni t'ho imagines.
Molt bé.
11 de desembre
de 1890
naixia un escriptor
avui en dia molt conegut.
El senyor Tolkien.
Qui és el senyor Tolkien?
Doncs no ho sé.
I tu?
Sí,
ho escriure Matrix, no?
Sí, no?
Crec que sí.
O em confong de pel·lícula.
No crec que et confongs de pel·lícula.
Era la darrera entrega
de l'Indiana Jones
que anava d'aventures.
El 1890.
1890.
1890.
1890.
Déu-n'hi-do.
I passem al 12 de desembre
de...
de...
de...
de...
Tu mateix, Manel.
Jo mateix,
del 1829.
Se va casar
Ferran Seté
amb la seva neboda
carnal,
Maria Cristina.
I des de matrimoni
així van salvar
la dinastia borbònica
perquè no havia tingut
descendència
i van a ser
Isabel primera.
Isabel segona, perdó.
Era allò
dels reis, no?
Que es casaven entre ells,
tots de la mateixa família.
Després, clar,
sortien com sortien.
Sortien com sortien, sí.
I estan.
Molt bé, i tu també,
tancant ja,
efemèrides?
Sí, mira,
justament avui fa 100 anys.
El 12 de desembre
de l'any 1903
se va aprovar la llei
que establia
el descans dominical.
Oh, quin goig!
Una llei
que avui en dia
s'ha de passar
amb el foro.
Tothom s'ha de salta
i més per dates de Nadal.
Sí.
Que bo!
100 anys, eh?
100 anys.
100 anys
que fem festa
en teoria els diumenges.
En teoria.
Ai, molt bé.
Fins aquí les efemèrides
ens han quedat
algun alcalai?
No, no, no, no.
Doncs vinga,
un minutet, mig minutet
per escoltar,
per acabar d'escoltar
els REM
amb aquest 900.
Strings,
porta a partir
de l'estranger
i no és un tema seu.
És un dels primers temes
que van incloure
dins com a versions.
És una formació
anomenada Wire
i que van estar,
crec que va ser
la primavera passada,
la primavera sound
del Festival de Barcelona
i una d'aquelles formacions
com el temps
s'han anat revaloritzant
també.
REM.
REM.
Jordi, Manel,
moltes gràcies.
Molt bé.
Fins la setmana que veu.
Adéu.
Adéu.
Fins la setmana que veu.