Soñé, cubanita preciosa, que te adoraba, la hermosa de un jardín.
Soñé, primorosa hermosura, que embeleza tu figura del carubí.
Cubanita preciosa, una de les habaneres populars que fa molts anys, moltíssims,
que va ser escrita no se sap ben bé per aquí i que ha anat passant de generació en generació
i que de tant en tant hi ha formacions d'habaneres que es recuperen.
Com, per exemple, una formació que ens toca de ben a prop.
Ells són a Departida del Camp de Tarragona, bàsicament, i són col·laboradors de Tarragona Ràdio.
Es diuen Benfort.
I per què comencem la segona hora del Ja Tardes a ritme de habaneres?
Doncs mireu, perquè des d'ara i fins a les 7 de la tarda anirem establint connexions en directe
des de l'estat de les festes a la Rambla.
La nostra companya Silvia García ja està allà desplaçada.
I tenim una agenda per aquesta segona hora molt, molt atapaïda.
D'entrada, la Sílvia està acompanyada per aquesta formació de abaneres ben fort
que actuaran en directe al vell mig de la Rambla.
I després, a partir de dos quarts de sis, tenim una entrevista amb els Macaco,
una de les formacions que vindran a actuar per Santa Tecla aquí a Tarragona.
A partir de les 6 tornem a connectar amb l'estat de les festes per conèixer dues de les formacions
que participen en el concurs d'E.O. Tarragona Aprils Fulls Day i Time Travel.
Però en fi, millor que ens ho expliqui tot això la Sílvia.
Passen 9 minuts de les 5 de la tarda, connectem amb l'estat de les festes a la Rambla.
Sílvia García, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Estàs ben acompanyada, eh?
Sí, molt ben acompanyada.
I dir-vos que aquí ara mateix a la Rambla, el que es diu moviment, moviment,
de gent caminant, poc, però n'hi ha.
El que sí que veig més moviment potser és de cotxes, eh?
Sempre, sempre.
Comença a sortir de la feina i se'n va cap a casa, que podria ser aquesta l'alternativa,
o gent que es vol atentar precisament aquí a l'estat de les festes per informar-se
i per saber què és el que passa en aquesta Santa Tecla 2003, que també podria ser.
Per això estem a baix, estàs tu allà.
Escolta, Sílvia, abans de començar, de presentar el grup Benfort i tot això,
m'hauries de fer demà innocent.
Jo demà innocent?
I tant, i tant.
Llavors no, no et serveix.
No?
Doncs digue-li al Javier, doncs.
Amb un dels companys dels Benforts.
A veure, què hem de fer? A veure, jo t'hi explico amb ells.
Doncs simplement triar un número de l'1 a l'11 i sabeixi a qui li tocarà.
Mira, farem dos números.
Li donarem el barret a una persona i el calendari a una altra persona, et sembla?
Perfecte, dos números de l'1 a l'11.
A veure, que tenim aquí tots els components del Benfort.
A veure, companys, nom i número.
El Marc.
Hola, Marc.
El 6.
El 6, ha sentit. No, el Marc ja dic el 6.
Molt bé, doncs el Marc li acaba de donar un.
Gerard, el 9.
Gerard, el 9.
El 9, molt bé.
I junts, bé, no entrem.
No entrem, eh?
Junts, ben fort.
Veus?
Entrem, eh?
Entrem en detalls.
El Marc li ha donat un barret de les festes de l'Albert Punyet.
I el...
Qui era l'altre noi?
El 9, el Sergi.
Sí, doncs el número 9, que correspon al Jaume Martín, que s'emporta un calendari.
Molt bé.
Pim-pam.
De tota manera, donem les gràcies a tothom que ha participat
i sapigueu que cada dia sortejarem regularment barrets i calendaris
i que en tenim a dojo per tothom, eh?
Perfecte, perfecte.
Què fem?
Els diem que ens toquin i alguna cosa?
Vinga, sí.
Dic que la gent de Benfort, les tenim aquí, s'han desplaçat amb nosaltres,
a la Rambla, a l'estat de les festes.
Nosaltres estem allò que es diu a l'habitació anexa.
I, per cert, podrien haver posat l'aire condicionat, no?, a la Tarragona,
ja que tanquin el balcó i posin l'aire, que seria molt bé.
Que tanquin tota la Rambla.
Sí, no, que tanquin el balcó al Mediterrani i posin l'aire condicionat,
que s'estaria millor, perquè calor avui em fa, eh?
I això que estàvem pendents de, ai, que potser de cara a les festes,
que pot ser que plogui, toquem fusta, crec que no.
Ui, com està la taula.
Doncs això.
Molta calor estàs passant.
Força, força calor, força calor.
Hauries de portar, que portes un barret de les festes, Sílvia,
per t'apartar l'estat almenys.
Ni barret, ni samarreta de les festes, no tenim res de les festes.
Tu creus que han intentat aquí, han agafat la indirecta,
a veure si ens donen alguna cosa?
No tenim res de les festes, som la gent de Tarragona Ràdio,
som pobret.
No, el noi fa la...
Dissimula, ja en saben, ja.
I tant, i tant.
Doncs parlem amb el Xavier.
Xavier, bona tarda.
Què tal, company de Benfort?
Molt bé.
Com estàs?
Molt bé.
Estàvem utilitzant aquí els altres companys teus, de grup,
per fer de mà innocent.
Oi, malament, malament.
Què et sembla si m'ho presenta?
Presenter-me, vinga.
Malament, eh, això de la mà innocent, eh?
No, però són dinocents, eh?
Sí.
Sí, tant, són molt bona gent, són molt bona gent.
Doncs mira, està Gerard, primera veu i acordeó,
22 anys,
perquè com a 21, encara no ha fet los 22,
li queda un parer mesos.
Solté o casat?
Solté o casat, m'afegeix la Núria.
Oh, això ho contesté el.
Gerard, solté o casat?
Solté, solté.
Solté.
Sense compromís o no?
Sí, sí, ja donarem telèfons en DNIs i companyia.
DNI no cal, el telèfon va, però...
Les mides, també, les mides.
Sí, home, ara directament hi ha molta gent que va a l'entitat bancària, o sigui que no...
Sí.
Núria, bona tarda, eh?
Bona tarda, Gerard.
Estàs a l'estudi, jo no t'escolto a tu, però sé que estàs per allà.
Una abraçada, una abraçada per tots.
Després està Marc, que és segona ve o guitarra, té un aim més que el Gerard i, bueno, no ho sé, pregunta tu...
Què li preguntem al Marc, Núria?
Ah, no sé si és casa...
El Marc està soltero, però con compromiso.
O sigui, està a con.
O sigui, ja no pot ser, ja.
A mi m'aixoca, Sílvia.
Sí, diguem.
Dic, m'aixoca que sent tan joves s'interessin tant per les habaneres, un gènere musical que sembla una mica destinat a altres generacions, almenys.
Pots sentir?
Sí.
Javi, també, sí?
Ens comenta la Núria que sent tan joves, precisament el Gerard i el Marc, que com és que us heu esclamentat o us agrada el que seria la música d'habanera?
Vinga, t'ha tocat Marc.
Vale.
No sé, home, en general, tant el Gerard com a mi ens agrada la música en general i la música ben feta, no?
I creiem que és una manera...
Les habaneres és un tipus de cançó molt elàstica que poden entrar molts tipus de música barrejada amb l'habanera
i és una manera de... ens ho passem molt bé nosaltres.
I segurament ens ho deu passar també anant d'un costat a l'altre, no?
Perquè deu aprendre, podeu estar en llocs que potser fins i tot no us ho podíeu ni imaginar, no?
Que hi arribaríeu.
Home, doncs sí.
Home, jo em treu això.
Si el Gerard està tornant boig amb la ràdio.
És que aquí tenim petites interferències, no sé si ens ho fa algun d'aquestes històries que hi ha per aquí, a la Rambla,
però no acabem d'agafar ben bé, Núria, a l'emissora, no podem acabar de sentir-te bé, eh?
Però ho intentem, ho intentem.
Ara us ho escolta millor.
Ara us ho escolta, ara us ho escolta, és una mica així.
Ara sí, ara no, ara sí, Núria, eh?
Sí, sí, bueno, tampoc dic res, eh?
Ara dic a la terra, Xavi, avui.
Xavi, on heu arribat amb l'agenda ben fort? Fins on hem arribat?
Quan hem arribat? Doncs mira, me penso que són 9 o 10 províncies d'aquí d'Espanya i les Illes Balears, lògicament.
Hem estat per França dues vegades i tornem al mes de març i hem estat a l'Habana, a Cuba.
Has vist? Han estat a l'Habana, eh?
Núria, tu i jo encara no hem arribat, eh?
Home.
Però ja ho farem, eh?
No tenim temps, sí, quan s'acaben les festes de Santa Tecla, eh?
Ja arribareu, ja arribareu.
Primer s'han d'acabar les festes de Santa Tecla i segurament que després hi haurà qualsevol altra excusa per no poder anar, no?
Per no poder anar.
Que suposo que tu que tocaven eres a l'Habana, deu ser doncs la Penafrea, deu ser ja el màxim.
I deu ser un ambient també diferent, et deus sentir especial, no? Tocant l'Habanera allà.
I tant, i tant. Per una raó molt... O sigui, hi ha vosaltres raons molt clares, no?
Allí l'Habanera és un altre estil, com tu dius, molt diferent.
Es canta molt solista, molt de coral, instrument, instrumentistes, piano, guitarra, cosa que aquí a Espanya, desgraciadament, aquest tipus d'Habanera s'ha perdut.
S'ha perdut. I, a més a més, la dansa. La dansa està sempre representant també a les Sabaneres.
Aquests sorolles, els amics de Tarragona vianeta, eh?
Sí. Que teniu avions per aquí, Sílvia.
Sí. Suposo que no els venen a netellar nosaltres.
A l'hora del Benfort no els han netellat en el moment.
És el jumbo.
Sí. I després, tenint en compte que ha sigut el primer grup de les comarques de Tarragona que hem anat a l'Habana,
i un de los sis o set grups d'Habaneres, que n'hi ha més de cent, que hem anat a representar,
doncs, no només Espanya, sinó que en el cas nostre, quan ens van invitar, va ser que era a nivell europeu.
Europeu.
També n'hi ha grups d'Habaneres a França, i la veritat és que va ser una...
Gruups d'Habaneres a França? Com sonen, a grups d'Habaneres a França?
Sonen igual que a nosaltres, perquè canten en català i en castellà.
No, no, però que deu sobtar la primera vegada que els hi deu sentir, o almenys que saps que venen de França, no?
Sí, n'hi ha tres grups, tres, tres, però només que jo sapigui que tenen una Habanera en francès.
Les demà són en català o castellà.
Però són tots de la Catalunya Nord, no?
Sí.
També, que podria ser.
Sí, sí, sí.
Fem una cançoneta?
Núria, els hi fem cantar, no?
Sí, sí, sí.
Perquè a més estan preparats, han vingut preparadíssims.
Són gent que quan dius, anem a la ràdio, venen preparats, això és el que ens encanta, els grups.
Sílvia, sílvia, digue'ls-hi que toquin al meu avi, que sé que no els agrada gens tocar-la.
Ah, jo t'estic escoltant, eh?
El Gerard i el Mar no s'han enterat de la que nos has demanat.
Núria, jo prefereixo, jo opto per alguna d'aquestes cançons que es troben precisament,
i que han vingut de l'Habana.
Núria, Núria, Núria, que aquesta del meu avi no la sabem nosaltres.
No la sabeu?
No, no la sabem, no la sabem.
Ja els hem preguntat expressament perquè no.
Ja la cantarem perquè jo sé que a la Sílvia també l'agrada moltíssim.
No, no, escolta, no.
No, no, no, la veritat.
A veure, és una d'aquelles especials, exacte, exacte.
Què la podíem fer?
Sí, doncs mira, ja que estem parlant de l'Habana, farem una que potser la presenta el Gerard
perquè li fa molta il·lusió.
Vinga, Gerard, quina podíem fer de cançó?
Quina t'ha de ser-la?
Farem, segons veig aquí que el Marc de preparada farem un bolero,
que és d'en Jorge Luis Drix, autor que vam conèixer allí a l'Habana
quan vam estar el novembre passat.
I, bueno, el títol és Esta es mi habana, és com veu ell la seva ciutat, com la sent.
I, bueno, nosaltres hem portat una miqueta del seu sentiment cap aquí i a veure com surt.
Doncs vinga, preparats?
Vinga, endavant.
Mujer de mi ciutat, tu dices al pasar,
que hermosa que és esta tierra tropical.
Mujer de mi ciutat, vienes a capitar por tus calles de paisaje colonial.
Que linda te ves en las noches, cuando el romance se llena de luz,
cuando amanece serena, eres una estrella, ¿quién como tú?
Habana, tierra de amores, con sus colores azul de mar.
Habana, ciudad hermosa, como una diosa, lindo coral, lindo coral, Habana.
Habana, eres tan bella, eres la reina, la capitana, la capitana, Habana.
Habana, tú representas, faro de América, la libertad.
Habana, que linda te ves en las noches, cuando el romance se llena de luz,
cuando amanece serena, eres una estrella, ¿quién como tú?
Habana, tierra de amores, con sus colores azul de mar.
Habana, ciudad hermosa, como una diosa, lindo coral, lindo coral.
Habana, habana, eres tan bella, eres la reina, la capitana,
Habana, tú representas, faro de América, la libertad.
Habana, faro de América, la libertad.
Bona, Núria, no sé com s'ha sentit des d'allà.
Molt bé, eh? Perfecte s'ha sentit, molt bé.
Ah, que sí que se sent perfecte, eh? A més a més, tenen els veus aquest xicot.
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do. A més, ho hem gravat, quedarà immortalitzat, això, eh?
Una cosa, hem vingut del Club de Fans, eh?
Això t' Anava a dir, que hi ha gent, hi ha gent mirant, sí?
Però el que passa és que passen, no s'atreveixen.
No sé si ens veuen molt aquí en plan cova,
en plan com si estigués d'una cova.
El gueto, diuen.
Exacte.
Passen per davant però no acaben...
Entre altres persones, aquí està la Montserrat Nadal,
que ja hem llegit algun poema seu
i ha sonat d'alguna manera
que el grup mestral li va composar la música
i està per aquí amb el seu marit
i, bueno, hi ha altres persones.
Coneguts de la part alta, per cert.
Sí.
Veïns de la part alta fa molts anys.
La sentim de fons.
és a dir, veïns, veïns.
Molt bé, molt bé.
Parlem d'aquest treball discogràfic.
La gent pot venir aquí a l'estat
i aconseguir aquest treball discogràfic
si se'l volen dur cap a casa seva.
Home, aquí estem esperant si volem vindre
fins a, no sé, quarts de set,
més o menys penso que estarem per aquí.
I, bueno, Gerard i Marc
estan disposats a firmar-lo.
Ah, molt bé, crec que sí.
Que això el dia de demà valdrà un, bueno...
Un dineral, eh?
Sí, sí, un dineral.
Home, serà, bueno, pitjor que un Bangkok, eh?
Home, compta que...
Encara que hi ha dos orelles, però bueno.
Quan us en tallin una, potser valen més.
Que és dels 14 anys, està i 15,
estan en el món de les habaneres, els dos.
Per tant, ja comencen a tindre una gran experiència
en aquest món.
Núria, estava preguntant-me,
jo els hi vaig preguntar amb ells ja fa temps,
però el torno a fer, la pregunta,
quina va ser la primera habanera
que va cantar tant el Marc com el Gerard?
El mariner.
El mariner.
El mariner.
Com feia?
Que no me'n recordo.
Com feia allà?
El mariner.
A veure, a veure, oi, oi, oi, oi,
l'aigua puxant.
L'aigua puxant de la granada.
És que és dolça, vieixa.
I segur que et quedaràs.
Jo no me'n recordo.
Fa sis anys que no la cantem.
Fa sis anys que no la canteu.
És possible?
Molts.
És que diuen que era una mica tristona
perquè estava dedicada a els pescadors
que es van quedar a la mar
i no van tornar a casa.
I com es trien, precisament, les cançons?
Com es diuen algunes cançons
que són maques
i que fins i tot la gent es demana
però diuen, home,
han de fer un impàs
i ja potser de cara a un futur
la retornarem a agafar.
Com es fa això?
De dir, aquestes cançons
d'entraran i aquestes no?
A veure, Javier, Marc, Gerard.
Home, bona idea.
O sigui, de quan en quan
a nosaltres se'ns ocorreix alguna cosa
per renovar una manera
d'aquestes que tenim.
Tu dius que...
Antiga, que fa anys que no la cantem.
i doncs aleshores la tornem a agafar
i si es queda bé
i és, bueno,
estem d'acord, la tornem a...
Però generalment
agafem sempre vaneres noves.
De una forma diferent.
Regafar-ne d'antí
que hem cantat fa temps
poques n'hem fet.
Algunes sí.
El problema és que ja estan molt viciades
a vegades
i costa buscar-li coses noves
perquè ja tens el cap
com la cantaves abans
i trobar coses noves
a vegades és complicat.
Per això optem a vegades
per agafar coses desconegudes
i donar-les a conèixer,
a veure,
perquè també és important
que coneixin nous temes,
noves habaneres
perquè n'hi ha de molt magues
i són molt desconegudes
per la gent.
I segurament que el Javier
deu tenir un begul, no?
Sencer, de lletres
que no han sortit mai a la vida
i que...
No, la majoria han sortit.
Sí, han sortit la majoria.
Des tantes han sortit.
Sí, sí.
El que passa és que el Javier
no haurem cantat una...
A les cantades tampoc abusem,
no abusem.
Volem que surten habaneres
de tot arreu,
de tot el món,
de tots els compositors,
però, no sé,
tenim un estil
que estem molt contents nosaltres,
l'estil que portem
i que sigui millor,
sigui pitjor,
no ho sé,
però que a poc a poc
estem intentant
fer una labor
amb les habaneres
i que penso que...
No sé,
que comença a estar reconeguda també.
Ha dit una cosa molt important
al Javier
i és que precisament això
intenteu portar habaneres
de tot el món
i dins d'aquest treball discogràfic,
el vostre treball discogràfic,
hi ha una pessigada
no només de Cuba,
bé,
més que una pessigada
i una mossegada de Cuba,
perquè ja ho porteu
gaire bé tot
i sí que hi ha pessigades
perquè hi ha petites històries
del voltant,
podríem dir,
de Cuba,
de la part de Mèxic,
intentant també agafar
alguna coseta de la banda
més,
podríem dir,
del sud de les Amèriques.
Tenim que tenir en compte,
jo,
per a los que...
podem seguir el programa
Habaneres
des del balcó
dels diumelles al matí
a dos quarts de veu
a Tarragona Ràdio
de Passa Profito
perquè és un programa
que tenim de mitja hora
a la setmana,
afortunadament,
aquí a Tarragona capital
i parlar de les habaneres,
les habaneres
no només són de Cuba
o Espanya,
és que estan Argentina,
Ecuador,
Puerto Rico,
Mèxic,
Argentina,
Guatemala,
o sigui,
països,
Jamaica,
països que semblen
una mica estrany.
Sí, sí, sí.
Colòmbia.
Colòmbia també.
Aleshores,
nosaltres en el CD Últim,
per exemple,
cantem una mexicana
concretament de la península
de Jucatán.
En el repertori
portem d'alguna habanera
de Jamaica,
Argentina,
moltes de Cuba,
és a dir que procures
o intentes agafar
habaneres
de tots els països
on ha existit
i existeix la habanera.
Farem una cosa,
perquè hem arribat a dos quarts
i tenim que entrar
amb d'altres històries
que la Núria té preparades
des de l'estudi.
Fem una altra cançoneta?
Perfecte.
Aquesta del Jucatán
seria possible?
Molt.
Sí, la teniu preparada?
I tant que sí.
És que ens hem fet
la mentalització.
i ha arribat un moment
que ja...
Ostres ja ha fitxat
i Déu-n'hi-do
ja el pensament
o llegeixes ja,
Déu-n'hi-do.
Però no marxeu
perquè hem de continuar
parlant d'habaneres
perquè precisament
estàvem buscant
perquè el primer que ha sigut
agafar el llibret
de les festes
els amics de Benfort
i buscar les habaneres
a les festes de Santa Tecla
i ens hem quedat tots
una miqueta així com
oh, que no n'hi ha?
O almenys no les hem pogut trobat.
Exacte, no les hem pogut trobat.
Diguem-ho així.
Almenys no les hem trobat
en el programa de festes
i això és una llàstima
perquè jo recordo
aquell, no sé,
aquí mateix
al balcó del Mediterrani
que el tenim ben tocat
per Sant Magí
i també a la font del Sant Anari
que van haver
dos grups d'habaneres
a l'hora
i dius
home, per Santa Tecla
quatre grups d'habaneres
no?
Dos, quatre
si fos necessari.
Nosaltres no vam poder estar-hi
però teníem actuació
però jo sé
de gent d'aquí
i me penso que era xarxa.
Exacte, a la font del Sant Anari
i el balcó l'altre.
Era xarxa i el balcó
Cavall Bernat
i me van dir
que molt bé, molt bé
no sé, és una pena
que a les festes de Tarragona
no hi ha habaneres
penso que és una...
Fem una proposició
si et sembla, Javier
honesta, sí
si algú potser
llegint el llibret
més que llegint
empapant-se'l directament
ha trobat les habaneres
que ens truquin
que ens digui el dia
a l'hora i el grup
perquè si podem
estarem aquí amb ells.
I tant, i tant.
I si no,
tenim els amics de Benfort
però si encara dius
ostres, les sabaneres
com allò de la nocilla
o les dònuts
o què sé
que algunes vegades passa
que mira que
ha passat avalat
preparant festes
i no arriba el punt
doncs que tenim
la gent de Benfort
que jo crec que
estarien gustosos
de tocar per les festes
i tant, i tant
per suposat que sí
i a través del contacte
Tarragona Ràdio
no s'amoineu
si no trobo el telèfon
nosaltres ens ho proporcionem
encantats
estem disposats
i cantar a Tarragona Capital
i penso que
no sé
algun dia ho farem
a veure si és veritat
a veure si aquest any
no pot ser l'any que ve
ens posem el barret mexicà
el sombrero
no cantarem ara mateix
amb mariachi
però si ho farem
avaneres
sorprenent
però curiosament
les ranxeres del mariachi
eren avaneres
i s'han
tenim una banda sonora
perdona'm Javier
gràcies
al cotxe de color gris
per oferir-nos la seva música
però no cal
no cal
no fa falta
farem avaneres
una mica més suau
així escoltant-lo des de casa
i les persones que estan aquí
i tant
tranquil·lament
i el que deia
que les ranxeres actuals
eren avaneres
abans
i van patir una modificació
una modificació
de ritme
i mússica
i s'han convertint en ranxeres
quina meravella
doncs la sentim
a la sombra d'un palmar
a la sombra d'un palmar

soy huerfanita
no tengo padre ni madre
ni un amigo que me quiera acompañar
solita paso la vida
a la sombra d'un palmar
y solita
y solita voy y vengo
como las olas del mar
soy huerfanita
no tengo padre ni madre
ni un amigo
que me quiera acompañar
solita paso la vida
a la sombra d'un palmar
y solita voy y vengo
como las olas del mar
y solita voy y vengo
como las olas del mar
como las olas del mar
la sombra d'un palmar
muy bien
muy bien
Dúria, doncs
tornem cap als estudis
de Tarragona Ràdio
i us deixem
que crec que tens
ara mateix una entrevista
molt important, no?
també?
Sí, de moment tenim
ara una miqueta de publicitat
que no pot faltar
tot seguit arriba
el concurs d'Aquòpolis
atenció a poder guanyar
una entrada
per anar al part temàtic
dedicat a l'aigua
i després arriba
una entrevista
amb un dels protagonistes
musicals de les festes
els Macaco
però després tornem
per continuar escoltant
ara no sabia dir
si encara tenia el micro obert
o no, jo quieta callar
te tengo, te tengo aquí
Sílvia, moltes gràcies
fins ara
fins ara, no deixo que margin
la gent de mi porta
això no us deixis
no, no, no
fins ara
de dilluns a divendres
a Tarragona Ràdio
hi ha tardes