Hola Núria, què tal? Bona tarda, doncs sí, ens hem desplaçat a l'Ajuntament de Tarragona,
concretament al Pati del Rei Jaume I, i estem dins d'aquesta exposició que d'alguna manera
comemora el 75è aniversari del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.
I tenim amb nosaltres el seu degà, el senyor Santiago Cripiller. Molt bona tarda.
Bona tarda a tots.
De primer, felicitats per aquest aniversari.
Bueno, aquest aniversari ja era esperat, perquè clar, vull dir, 75 anys no es fa cada dia.
I aleshores, doncs, bueno, ens hem preparat unes quantes exposicions, i aquí en teniu una.
I a més a més, una exposició, podríem dir, tan especial, perquè és una exposició que podríem dir que va d'un costat a l'altre.
Avui el tenim a Tarragona, o fins al 12 d'octubre els tenim a Tarragona, però continua el seu viatge.
Sí, sí, a veure, aquesta és una exposició itinerant.
És una exposició en la qual el Col·legi de Barcelona va fer-se en propietat els originals,
i aleshores, a partir d'allí, ell el que ha fet és aquest col·legi, doncs, facilitar als altres col·legis que es pogués veure.
Jo, quan ho vaig veure a Barcelona, em va cridar molt l'atenció que totes les làmines que amb el TVO eren en blanc i negre,
aquí són en color realment, o sigui, l'autor ho va dibuixar en color, no?
I, a més, amb un tamany apreciable.
Cosa que amb el TVO quedava molt petitet, no?
Però, bé, és de puny i lletra d'ell, es veu el que ell dissenyava, els apunts que feia per les parts i les idees que tenia.
Vull dir que és una exposició, diguem, una miqueta, doncs, xocant pel fet de tindre-la ara aquí, no?
Però era una cosa que teníem que portar a Tarragona.
A més, a més, d'alguna manera, veient aquesta exposició, jo crec que molta de la gent que l'ha visitat,
i la que encara podrà visitar-la fins al dia 12, torna de nou una mica a ser petit,
però qui no ha inventat, qui no ha cregut, precisament, en els invents del TVO?
Sí, clar, a veure, aquí hi ha una cosa, que aquest senyor, que era enginyer tècnic mecànic,
es veu un trasfons, sempre que veus alguna obra d'arts, veus si la persona té, doncs, a darrere, doncs, una formació, no?
A veure, aquí el que passa és que, doncs, les politxes, o, per exemple, doncs, els engranatges,
sabeu en què és d'una persona que té una certa... a veure, un racer, no?, d'aquest tema.
Llavors, què passa? Aquesta persona, vull dir, anava pel carrer, anava amb una llibreta,
anava mirant les coses quotidianes que hi havia i que, a vegades, doncs, veia que un s'esforçava amb alguna cosa
i ell creava un invent, li venia al cap un invent per solucionar aquell problema.
Clar, de 1.500, diguem, dibuixos que ha fet, doncs, aquí en tenim una petita mostra.
Només se pot haver una petita mostra, no?
Però jo penso que cal remarcar una cosa molt curiosa, és a dir, aquesta exposició hi ha dintre un dibuix,
hi ha un enginy, hi ha, a més, una forma de disseny.
És a dir, que aquí portaríem tres àrees a dintre d'aquests dibuixos, que sembla que no, però, bueno,
doncs, té un idol, el que va fer aquest home.
A més a més, tenen la seva complicació, perquè dic que, d'acord, una cosa és, com comentaves abans,
que va pel carrer, va mirant i després ja és tot l'enginy que comporta, podíem dir, la solució al problema que ens presenta.
Per exemple, estic veient ara mateix, doncs, un gos que d'alguna manera s'ha quedat sol,
però, clar, ell vol continuar escalfant-se o dutxant-se i li han fet un billacant, no?,
una cosa especial en la qual, doncs, té tot els estris al seu abast, tant el menjar, la beguda, la dutxa
i també, per si fa fred, doncs, una mica d'escalfament.
I, clar, això també és el que deies tu, no?, les parts de la complicació i de tenir, fins i tot, un rellotge en el qual li marquen les coses.
Sí, a veure, primer que tot, potser ens hem deixat que l'exposició és dels dibuixos originals del Ramon Sabatès.
Aquest senyor, a part que enguany ha mort, vull dir que també és un homenatge a ell per aquest fet,
que ja ens ha deixat, doncs, que almenys puguem gaudir d'aquests dibuixos,
però que moltes idees d'aquestes, si ens hi fixem bé, en aquell temps era una necessitat de mancances que hi havia,
però avui dia, això, moltes s'han solucionat.
A veure, els seus invents no podien arribar a fer-se, perquè eren idealistes,
però resulta que molts s'han fet.
Per exemple, i posem...
I si anem encaminant, sí?
Aquí n'hi ha un que resulta que és un patinet, que va amb motor, i que aprofita l'energia solar.
Una de les coses que aquest home ha fet és que, vull dir, podria ser model d'ecologista, no?,
perquè utilitza tots els elements, doncs, que d'alguna manera aprofita el sol, aprofita l'aigua,
aprofita moviments en els quals no utilitza, doncs, elements tòxics.
A veure, per exemple, aquí, doncs, anem amb un model que diu, d'aquí a allà.
Bé, doncs, és un model plegable del que és un patinet.
Bé, avui dia, qui no ha vist un patinet, a més, amb motor elèctric, anar pel carrer i plegable.
Bé, doncs, aquesta idea les va expressar, va donar ell una solució, enguany ja és una realitat.
És que això que comentàvem, no?, que d'alguna manera totes les idees que ara mateix,
i fins i tot algunes que poden ser impensables,
podríem dir que la idea bàsica, bàsica, moltes vegades, o la gran majoria d'elles,
han estat realitat, de diferent manera, potser d'una manera, voldríem dir,
que més estudiada i, podíem dir, fins i tot més pràctica,
però que han estat realitat, que és el que més sorprèn, no?
A vegades, a vegades, sí, hi ha coses que no tenen sentit, no?
Per exemple, aquí hi ha una màquina d'enfilar una agulla.
És un dibuix preciós, bonic, llamatiu, però bé, no té una aplicació pràctica, no?
Perquè és un armatòstic una mica bastant gran.
Vèiem una senyora gran, podríem dir que està intentant enfilar agulla,
en la qual el gat salta, es menja el peix,
i a partir d'aquí comença, podríem dir que gairebé tota la dinàmica per enfilar aquesta agulla, no?
Per tant, la força motriu és el gat que estira el peix.
No, són xocants i, a veure, jo ja soc d'una època que vaig arribar a l'última part del TVO,
però ja els pares, els avis, vull dir, representa que recorden una època
que era una època que hi havia poques revistes.
I bé, doncs aquesta era una revista molt famosa,
i a més a més, vull dir, tocava les coses que cadascú a casa tenia problemes, no?
Vull dir que a vegades dèiem el TVO,
bé, al TVO li dèiem a vegades amb altres revistes que no es deien TVO, no?
O sigui que ha agafat un nom una miqueta de revista, no?
Tornant de nou al Col·legi d'Enginyers, en aquest 75è aniversari,
a banda d'aquest exposició, s'estan preparant altres coses per comemorar-ho precisament aquest aniversari?
Bé, fixa't que ja estem acabant l'any i quasi ja estem a les acaballes.
Hem tingut una vintena d'actes, s'han complert tots, ens queden 3 o 4 per acabar,
vull dir que acabem l'any ja complint el que ens vam preveure.
Això per mi és molt important, que si vam preveure 20 actes, aquests 20 se facin.
Alguns ha hagut de canviar per un altre, però bé, jo penso que se faran aquests actes
i en definitiva ara ens queden molt pocs.
ens queda una conferència, ja veurem com en sortim,
perquè, a veure, trobar llocs aquí a Tarragona també que volem fer una conferència
en la qual pugui haver una mica d'afluència
i tindre renom, que sigui interessant per tothom, doncs clar, a vegades és difícil.
Bé, el fet és que pocs coses queden ja per fer.
Potser una, que és la que més internament ens agrada,
és la història de la nostra identitat.
Vull dir, un llibre de 75 anys és important,
i representar que el col·legi ha sigut creat aquí a Tarragona,
per uns tarragonins, i que a més a més, en aquell moment,
l'any 27, van ser una associació,
i que aquesta associació, doncs, van ser 4 tarragonins que es van ajuntar,
amb totes les mancances que hi havia, passant una guerra pel mig,
i, evidentment, vull dir, que el col·legi professional és de l'any 48.
Per tant, celebrem una miqueta la història d'aquests altruistes que comencen
amb aquest país nostre que és tant de l'associacionisme.
I ara mateix, quanta gent composa, precisament, aquesta associació?
Bé, el col·legi, en aquests moments, estem superant els 1.200.
És a nivell de totes les comarques de Tarragona.
Per tant, abarquem des de l'Ebre fins al Vendrell.
Què passa? Doncs que, bé, doncs, has d'aglutinar moltes problemàtiques,
moltes serveis fora, a vegades, a distància,
i, bé, doncs, estem pensant en que el col·legi primer s'obri.
La societat coneix el col·legi, i, en segona, que donem servei
als que realment són col·legiats, que són els que el necessiten, no?
Una de les formes de donar a conèixer el col·legi,
i jo penso que és aquests petits actes,
que és haver-hi una exposició simpàtica
i que, doncs, reflecteix a una persona que era del nostre col·lectiu
i que té alguna cosa a veure, però realment,
el que és és que ens coneixi la societat
i que coneixi que nosaltres servim a la societat.
Aquest és el problema, no?
Que a vegades no se'ns coneix i molts podrien aprofitar-se de nosaltres.
I, a més a més, podríem dir que teníem...
que s'ha de tenir un petit punt de bogeria per ser ingerier?
Ai, a veure...
Només un puntet, eh? No me refereixo a més.
Els inginers diuen que són molt quadriculats.
No sé si això, en la pràctica, vist des de fora, és així o no,
però ho hem de ser perquè hi ha una rigorositat
i amb totes les coses que, a veure, si no ets rigorós,
qualsevol cosa que et facis no t'arriba a bon fi, no?
Tot i sent rigorós, a vegades, doncs, no surten les coses com voldries,
per tant, vull dir, a veure, una mica de bogeria potser sí
perquè te poses en un món molt complex,
vull dir, evoluciona tant el món que només està el dia,
i això és una labor nostra, de posar al dia a tothom,
vull dir, és molt feixut.
Podríem dir que s'ha de reciclar fins i tot el propi professorat, no?
Sí, sí, a veure, no el professorat i el que treballa
i el que està estudiant, a veure, és l'aprendre,
el que ara, vull dir, anem cap a la enginyeria única a Europa
i el que diem, no?, aprendre cada dia per saber cada dia treballar,
vull dir, que hem d'aprendre i el bagatge el vas aprenent
i el vas assumint durant tota la vida.
Així és, així és.
Com en podem animar, precisament, als futurs enginyers?
A que no estiguin enrere, ho dic precisament per això,
perquè s'ha de sàpigar al dia,
i no sé si cada setmana o gairebé cada dia, no?
I sempre és una feina, podríem dir, molt feixuga.
Sí, a veure, la persona que està a l'enginyeria
o que agafa una branca de l'enginyeria
sempre ha de pensar en què s'ha de posar al dia.
El que passa és que la vida et porta a llocs determinats,
que ja se centra més en una àrea determinada,
però bé, aquella àrea l'has d'estar madurant constantment.
Què passa? Doncs que aquí tenim l'Universari de Virgili,
jo penso que és una font de referència
i que té les enginyeries tècniques,
que ara ha posat l'última és la enginyeria mecànica,
vull dir, això, el tema de les enginyeries que tinguem aquí al costat,
això quan jo estudiava sí que hi havia un cel laboral,
però bé, ara tenim la química, tenim la mecànica, tenim l'electrònica,
a veure, tenim possibilitats aquí a Tarragona
de desenvolupar molt bé les enginyeries tècniques.
Això és bo, però també és bo per l'entorn,
pels ciutadans, que no tinguem que anar a Barcelona,
per exemple, a estudiar enginyeries.
Jo penso que la universitat també fa una labor estupenda,
surten molt ben preparats
i a més a més surten amb una predisposició de seguir a aprendre.
Això és el més, aquesta actitud, no? És bona, és bona.
I segurament que fàbriques i diferents professionals
van anar a vostès perquè els ajudin, perquè els donin cop de mà
i, fins i tot, perquè els recomanen algunes d'aquestes persones
que ara mateix estan estudiant, no?
Sí, sí, a veure, nosaltres, i això hi ha dintre del nostre àmbit,
això ho he parlat també a la universitat,
nosaltres hem donat molt de suport a aquella que és l'enginyeria mecànica aquí a Tarragona.
I per què això?
Perquè l'enginyeria tècnica mecànica és molt demanat
i no tenim oferta, és a dir, que quan nosaltres ens plantegem
tindre una borsa de treball, hem d'anar molt al tanto
en què quan nosaltres la llancem puguem donar, oferir professionals.
Si nosaltres no podem oferir professionals,
aleshores les empreses no vindran a nosaltres,
al contrari, tindrem una decepció.
Llavors, què passa?
El col·legi sí, té una borsa de treball,
però és una borsa de treball minsa,
és a dir, a vegades és un canvi de lloc de treball per millorar.
Jo el que et puc assegurar és que en aquest moment
no hi ha paro, o quasi pràcticament no hi ha paro,
i que tenim una mancança terrible,
i espero que d'aquí dos anys surti la primera promoció de mecànics,
perquè és una bogeria,
és una bogeria les demandes que hi ha.
Si li sembla, continuem acabant per parlar d'aquesta magnífica exposició
que es pot veure al pati del rei Jaume I,
i ara li he de posar en un compromís, senyor Cribiller,
ho sento.
De tots els invents que ara mateix podem veure del senyor Copenhague,
perquè aquest senyor no l'he anomenat,
però d'alguna manera és l'inventor, inventor,
diguem-ho així, punts suspensius,
quin és el que més li ha agradat?
O el que almenys, si més no, el que més li ha xocat
per tota l'artesania, podríem dir,
que comporta fer la màquina.
A veure, ja saps que...
És complicat, perdó, és complicat.
M'ha agradat molt el del patinet perquè se va avançant amb el temps,
això ja és bo.
Després hi ha un gravat en el qual ell fa un sistema de massatges, no?
Ah, sí, el de la música, que he vist jo per aquí.
El sistema de massatges per la música, on l'he vist, on l'he vist, on l'he vist.
En aquella banda d'allà, és possible? Sí.
És un massatge en el qual, doncs, podíem dir que els dits,
el massatgista, i la força del massatgista,
perquè no siguin massa cansades,
s'utilitzen per una altra, podríem dir,
per una base més cultural, que es toca el piano, no?
Sí, sí.
Bé, doncs, mira, aquí tenim un exemple clar
de lo que era una idea de mecanització,
i que ara, vull dir, ja està solucionat.
també hi ha al mercat elements de massatge que ho fan elèctricament, no?
Per tant, a part d'això, n'hi ha algun de curiós.
És a dir, n'hi ha...
Jo crec que la gent d'Òscar Cadillac i tota la gent que ha estat intentant arribar al K2 i a l'Himalaya
ho tenien molt fàcil, eh?
Que és així com un glous aerostàtic en el qual, doncs, es puja la persona i ho va pujant cap amunt.
Sí, sí, però si l'Òscar vingués aquí, somriuria, jo m'ho penso una mica.
Jo penso que, a veure, és ideal, aquest és una de les coses que, bueno, doncs,
a veure, és un efecte que sí, que es llança, doncs, un llaç a distància.
Això, avui dia, sí que es fa, però hi ha una cosa que no serveix per les muntanyes, vull dir,
perquè, clar, els enclatges han d'estar ben assegurats, no?
Clar, això...
Jo també de la temperatura de l'aire i tot el només.
Evident. Jo segueixo preferint el que fa l'Òscar.
Sí, a més a més, em fa gràcia perquè posa modelo voy volando,
que ja t'ho assenyala, eh?
Que si jo dius, més ràpid impossible d'arribar a un cim, no?
I amb poc esforç, eh? I amb poc esforç.
Que no ve cap.
També n'hi ha un altre que és molt curiós, que és el del reciclatge, no?
És a dir, que, clar, vull dir, ara estem acostumats a veure contenedors al carrer.
Bé, doncs aquí ja hi eren. I aquí ara, evidentment, ja fa anys que no s'ha dit al TVE, o no?
Per tant, hi ha un model que és molt semblant als d'ara. I inclús hi ha una cosa, no fa ciroll.
Que m'estava adonant.
Ha superat alguna cosa que encara no s'ha pogut solucionar.
El ciroll dels contenedors, aquell senyor que tira la seva ampolla i que fa ciroll.
Bé, doncs aquí sembla que ho hem solucionat. Potser hauria de vindre aquí algun projectista.
Sí, és el que comentàvem abans, que moltes vegades la realitat supera la ficció, però en aquest cas encara s'ha de superar, eh?
Encara s'ha de superar. Tenim precisament, i a més s'ho posa, a l'estiu, especialment a les rebelles, la gent consumeix molts refrecs, molts ampolles,
i ja te posen situació en el sentit aquest mateix, doncs que trobes que estàs dormint i cop i volta comença aquest catacloc, cataclec de les ampolles que cauen, no?
I clar, d'alguna manera aquí llences l'ampolla i alguna espècie de paracaigudes, que és el que reté d'alguna manera l'ampolla, la deixa en terra,
i un aspirador, xat, s'emporta el que és el mocador que cobreix d'alguna manera aquest paracaigudes per tornar a començar.
Sí, sí, bueno, mira, són qüestions que aquest home era molt sensible.
Jo penso que era una persona molt sensible a l'entorn.
I clar, vull dir, les persones sensibles, igual que els artistes, vull dir, són sensibles a aquella necessitat que veus que hi ha en el moment, no?
I ens deixàvem una petita vessant que tenim precisament, jo crec, no sé si també pels grans i petits, perquè aquí entraríem tots,
i que és poder veure'ls, doncs amb molts d'aquests invents que ara mateix es troben penjats al pati del rei Jaume I,
també amb una pantalla d'ordinador en la qual podem passar, podem parar-nos i aturar, experimentar, estudiar-nos gairebé aliment que a més ens agradi a través d'una pantalla d'ordinador.
Com va néixer aquesta idea precisament de portar-la en pantalla d'ordinador?
Sí, a veure, el fons és molt gran, llavors el que es va fer va ser escanejar tots aquells dibuixos que té perquè es puguin veure tots.
Què passa? Que a l'exposició, doncs, hi ha una trentena d'exposats, però que són obres, realment algun està enganxat encara en celo,
i algunes anotacions al costat, i inclús, doncs, les mides, no? I veus com treballava aquest home, i a més, a més, tens la...
Com deixava les coses, no? Com les deixava de polides. Bé, doncs, aquí no hi caben tots, llavors se va optar per escanejar els que no hi ha aquí a l'exposició,
i estan dintre l'ordinador, i es van veient, doncs, van passant, no? I pots aturar-ho, pots engrandir-ho, i així, doncs, pots gaudir de tots.
Doncs, moltíssimes gràcies per aquest recorregut, per aquest viatge, podríem dir, que m'he fet en el món dels invents,
i segurament que de cara a un futur, doncs, estarem pendents de totes les agendes que des del Col·legi d'Enginyers Tècnics ens proposin,
en el sentit de, doncs, comentàvem d'aquest llibre, que s'ha de fer la presentació, o també d'aquest debat, en comentaves abans.
Bé, a veure, és una miqueta, volem fer unes jornades, a veure si podem lligar-les, abans d'acabar l'any, a unes jornades de la Ingenieria Tècnica.
Bé, això, a nosaltres, a veure, hi ha un munt d'aspectes que ens estan motivant aquí a la província de Tarragona.
Molts dels coses que s'estan fent i que a vegades la societat no sap, i, per tant, donar a conèixer tot aquest tema pot ser interessant.
Llavors, veurem com sortim d'això.
Però, a veure, el llibre sí que te puc dir que ja està en correcció, i està ja pràcticament quasi a l'editorial.
En si, segurament ja, per tenir-li les mans, poder llegir-lo.
Sí, perquè vulguis o no, quan són tants actes, acabes al final de l'any una miqueta de dir, bueno, doncs, molt bé, ja hem complert.
No, però l'eminent tot el 76, eh?
Sí, evident. Però el 76 t'hi pots dedicar inclús més a el que estàs, a la professió, perquè en guany, vull dir, s'han hagut de dedicar tota la Junta a la professió, més als actes.
Que han anat molt bé, perquè han sortit del carrer, han fet exposicions tan cèlebres com els invents que teníem al col·legi i que tots funcionaven.
Vull dir, ara tenim una exposició de quadres dedicats a la indústria, vull dir, que estan al col·legi, que es poden veure, que es poden comprar.
Vull dir, ja no parem, però arriba un moment en què dius, bueno, comences a estar ja a dir, bueno, doncs ara comencem unes altres coses, ja.
Perquè estem ja a les acaballes d'aquesta celebració.
I jo el que us voldria agrair molt que vosaltres us seguiu i que feu publicitat i que tots els tarragonins i no tarragonins que vinguin de les comarques de Tarragona puguin gaudir d'aquesta exposició.
Recordem que és fins al 12 d'octubre que podran gaudir precisament d'aquestes exposicions i d'aquests magnífics, és que són làmines al cap i a la fi, làmines del professor Franz de Comenague,
però que el seu vessant com a creador va ser en Ramon Sabatès.
Moltíssimes gràcies, senyor Crivillé, fins a la propera i que sigui ja per si pot ser perquè ens presenti en directe per Tarragona Ràdio, que serà aquest llibre i aquestes jornades.
Molt bé, gràcies a vosaltres i a tots els oients.
Bé, i des del Pati del Rei Jaume I, res més, moltíssimes gràcies, retornem la connexió a la nostra companya Núria Cartanyà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.