Fins demà!
Tres minuts i arribem ja al punt de dos quarts de sis de la tarda i ja comencem la tertúlia rient.
Olla de grills, la tertúlia que us proposem per a cada dijous en aquesta segona hora del Ja Tardes,
conformada tota ella per joves vinculats d'una manera o altra a la política.
A veure si avui no em deixo cap nom, tenim representant a Convergència i Unió el Fede Adán,
després representant en el Partit Popular l'Alejandro Fernández, la Judit Algaró que ve representant a Iniciativa per Catalunya,
el Gustavo Quadrado que ve per la PSC i el Gerard Castells que ens acompanya de part d'Esquerra Republicana.
Bona tarda a tothom.
Bona tarda.
Bona tarda.
I ja comencem rient perquè no ens posem d'acord amb el tema que hem de tocar avui.
En principi avui era un tema molt lleuger, molt inofensiu, als Nadals, allà amb aquella pau i harmonia.
Podria tocar algun oient per proposar algun tema.
És veritat.
No estem ofert a qualsevol possibilitat.
Mira, podem fer una cosa, anem-ne xerrant, deixem el telèfon obert i fins i tot que us facin propostes.
Ui, això el Fede ho portava preparat de casa.
Però propostes?
De quin tipus?
Ara qui trucarà?
A sa mare.
Ha trucat a ta mare.
977-24-47-67.
Si voleu comentar qualsevol cosa.
Penseu que tenim aquí joves promeses del món de la política, un representant de cada partit.
977-24-47-67.
O si simplement els hi voleu desitjar bones festes, que també podria ser.
Alejandro, deixa el mòbil.
Ostres, no, no, si ja està apagat.
La qüestió és que és la primera vegada que una mica coincidiu tots, perquè aquestes últimes setmanes sempre ha faltat algú o no altre i us heu enramat aquí a parlar de política.
Voleu fer una valoració general de com està la política ara mateix?
No, no, perquè se'm trobava a faltar ja.
Què hem de fer?
A Nicaragua, amb els sandinistes.
Sí, ostres, una experiència.
Alejandro ha passat per Nicaragua.
Dos dies per, bueno, s'organitzava un seminari de la fundació, la FAES, la fundació del partit, per dir-ho d'alguna manera, és la fundació d'Aznar, però bueno, és la fundació del partit.
I es feia per parlar sobre l'exemple espanyol, per dir-ho d'alguna manera, la transició política espanyola i sobretot la unitat també del centre-dreta, perquè estava adreçat a gent dels diferents partits democristians, liberals i socialcristians que hi havia.
que hi ha a Nicaragua, que és un espectre polític atomitzat totalment i que és gairebé impossible unificar-lo.
El que passa és que he vingut amb una mica de nostàlgia, perquè és un país que acabes estimant molt.
I això que hi vas estar, no?
Només dos dies i un matí, però és que et tracten tan bé, tan bé.
Abans, parlant amb el Gustave o la Judit i tal, comentava això del tema Nicaragua.
No, parlava amb tu, em sembla que...
Tots són iguals, tots són iguals.
Estic barrejant idees que sorprèn molt la crueltat que tenen després en les seves pròpies guerres civils
amb el caràcter obert que tenen quan tracten la gent i sempre aquesta alegria, fins i tot en situacions terriblement precàries.
Estaven vivint el Nadal allà, s'estaven preparant o...?
Sí, el que passa és que allà ara mateix estaven a 35 graus, gairebé 40, i que a més de jet lag, ara porto calor lag, no sé si...
on estic, si tinc calor, si tinc fred, si estic de dia, de nit...
Encara no m'he acabat d'acostumar.
Clar, són gairebé 14 hores de vol entre Managua, Miami, Miami, Madrid, Madrid-Barcelona.
És un pal impressionant.
Doncs parlant de viatge, suposo que no anireu tan lluny com l'Alejandro, però t'ho heu pensat de marxar aquests Nadals?
Sí.
Sí, on vas, Judit?
A Londres, que són uns amics.
Aprofitant els vols de baix costa.
Clar, a Ranya Neu, això a la Cambra de Comerç, de Tarragona.
Sí, no, bé, tinc uns amics...
O sigui, vas d'Ocupa, a casa d'uns amics, d'Ocupa total.
Sí, bé, de fet són grans, però una mica arqueòleg, bastant conegut, i em van dir que ja n'és.
I mira, s'ha d'aprofitar, no?
Quants dies marxes?
De fet, encara no ho sé, perquè o ve marxar abans de cap d'any o després, no ho sé, depèn dels vols.
I ja tens una mica programat el que faràs per allà o et deixaràs portar?
No tens la concreta.
Jo m'he comprat la guia, s'ha de dir que encara no me l'he mirat gaire, però no, ja ens la mirarem i ja veurem que visitem.
Això a dalt de l'avió, mentre vas cap allà vas preparant.
Sí, clar.
Qui més marxa?
Jo no.
Jo sí.
Jo me'n vaig a Lion, a casa d'uns amics de...
O sigui, tothom tirant aquí de col·legues.
Anem, bueno, marxem el dia 26 i em penso que tornem el dia 2 o 3.
Llavors anem a dues o tres ciutats i a les dues o tres ciutats que estarem també estarem en plan Ocupa.
A Lion, molt bé.
Ja ens ho explicareu, eh?
El Gustavo i el Fede no marxen.
S'estimen molt, Arragona, ells volen quedar.
Què passa al Nadal?
Jo és que tinc molta feina i llavors em puc marxar a final d'any, he de presentar molta feina a la meva feina i no, no podré marxar.
Ai, te tenen esclavitzat.
Vacances et donaran, no?
Clar, però no més tard, però a final d'any sempre s'ha d'entregat més informes i tot això i llavors tinc bastanta feina, no puc anar-me més d'un dia.
Fede, i tu.
No, jo em quedo aquí, perquè són festes molt familiars i llavors aprofites per estar amb tothom, no?
I bé, tant el Sant Esteve com Nadal com per cap d'any, ho passaré a Tarraona.
Alejandro, i tu que tornes a marxar.
No, no, no, que va. M'agradaria, m'agradaria anar a Astúries, però no podré tampoc.
Si és veritat que tu tenies família a Astúries...
Bé, tinc la família i els meus pares són d'allà.
Molt bé.
I, bé, acostumem a anar, ja sigui a l'estiu, Setmana Santa o Nadal, però enguany no podré.
A veure si veus a la Letícia Ortiz per allà.
Bé, no és el meu principal objectiu, però bé, si la trobo és que hem de fer, no?
Algo dirà.
La saludaré, la saludaré.
A veure, com recordeu els Nadals de quan éreu petits i què us ha canviat ara?
Com veieu el Nadal d'aquest any o la festa de Nadal en general?
Sempre s'ha dit que és una festa baixa últimament, molt consumista.
Jo estic d'acord, no?
Que ara cada cop s'avança més, no?, la posada de llums als carrers i tot això
i s'allarga molt més el període nadalenc perquè els comerços s'interessa una mica
doncs ampliar el període de consum de Nadal per vendre més, suposo.
Per vendre més, suposo que vosaltres també entreu en aquesta roda, compreu bastant.
Quin remei, no?
Aquestes dates, no?
Quin remei.
És que si no quedes com...
És que la corrent se t'emporta, eh?
És una roda que quan hi entres no pot sortir, no en pot sortir mai.
Clar, i penses regals per tothom, que no t'hi ha de la mena amb ningú.
No, perquè si reps regal i no dones, doncs molt bé no queda així.
Què heu demanat als reis?
Ostres, pa, pau.
Germanet.
No vull fer-ho amb aquesta qüestió, però, perdoneu, però és que m'ho has deixat en sapat de plat.
Alejandro no és sincer, perquè Alejandro ja hem demanat una nòvia.
La mateixa, però...
No, no la compartirem.
I ha de ser d'algun model especial, tipus barbi o tipus brats?
Bueno, bueno, com la voleu.
Més o mínim serà semblant, perquè amb aquestes coses s'acaba coincidint molt, no?
No sé, no sé.
Ell t'ho dirà, perquè sap de què va la història.
Vull dir, jo no he demanat res.
Demanar el CF per a les dues, no? Pels dos.
Sí.
Jo demano que em toqui la loteria de Nadal.
Sí, sí.
Que heu comprat números?
O que esteu bastant en la loteria?
Jo no.
Participacions.
De família.
Sí, a tu que te'ls regalin, judici.
Clar, a mi.
Alguna participació de la feina, del partit o...
Ah, del típic bar on vas sempre esmorzar.
Sí.
Sí, sí.
Això és un joc de barroquia.
Perquè no vegi que toqui.
Perquè ja que es toqui.
Jo tinc una anècdota.
A mi m'ha tocat la grossa l'any passat.
Què dius?
M'ha tocat la grossa Nadal, però vaig perdre el número.
No, home, no.
Això t'inventes.
És totalment cert.
Jo vaig anar a principis d'octubre de l'any passat a un poble que es diu Calahorra
i vaig comprar, amb més gent de Tarragona,
vaig comprar un número de...
Una participació d'un número de loteria.
i va coincidir que va ser el número premiat de la loteria.
I quan et tocava vas comprar?
I recordo que em van treguar per telèfon.
Escolta, mira el número que ens ha tocat.
I jo ja l'he esperat buscant per casa carpetes, llibres, butxaques i no l'he trobat.
No tens ni idea d'on pot arribar a estar?
No l'he trobat.
És una participació que si l'hagués pogut cobrar m'hagués portat 4 milions de pessetes.
Ostres.
Bueno, no està mal, home, no et soluciona la vida, però vaja.
I bueno, doncs no l'he trobat i prefereixo no trobar-la.
És que igual te'l trobes, t'imagines, te'l trobes aquest any.
No trobar-la.
Amb la qual cosa ja m'ha tocat una vegada.
Mira la butxaca.
No t'estan sentint, no, els teus companys, que prefereixes no trobar-la.
És una cosa horrible.
Gerard, i tu, estàs molt calladet avui?
No, no, estava escoltant les anècdotes.
No, a mi el Nadal sí que m'agrada.
Potser fa 3 o 4 anys, com que potser és el típic, que és molt consumista, tot això,
però si amb la família el fas...
A veure, jo som ma mare, jo sol.
Llavors el fas a la nostra mida, també, i no tenim aquesta necessitat de comprar coses
i anem a sopar amb tots els cosins, que som 18 o 19 persones,
però a mi sí que és una festa, que cada vegada, si treus tot el consumisme, és una festa bonica.
També hi ha la típica frase, allò del típic verset de Nadal,
si Nadal és Pau i Alegria, perquè no és Nadal cada dia, no?
Però, bueno, també és una festa que cadascú se la pot fer diàriament,
no fa falta que sigui, però a mi sí.
O sigui, les llumetes, i ara vaig estar, bueno, fa dues o tres setmanes a Londres,
també, i veus això, les llums, i és maco veure també la gent comprant les botigues i això.
Fa ambient de carrer.
Sí, a mi sí que m'agrada.
Ara has tret un tema, el de les reunions familiars,
aquells dinars i sopars que no s'acaben mai amb taules enormes i tot de menjar,
que sembla que segons on vagi, si no t'ho menges tot,
si no proves una mica tot de tot, quedes molt malament, no?
Us agrada el plan aquest, sí?
Tardes tinc cor asseguts amb una taula menjant,
jo crec que és el somni de qualsevol persona.
Sí, igual.
El problema és que també Nadal implica sortir per la nit, no?
Llavors, ara que et passes una mica, ens unem a no pots provar res.
Estàs intentant dissimular que ningú vegi que no pots.
T'aixeques justant mitja hora abans d'anar al típic dinar, no?
Sí.
Home, el dolent que té és que quan menges tant a Nadal,
després quan arribaràs a treballar, sempre t'acabes comprant la roba una mica més gran
i a l'estiu et va tot a gran.
Mira qui es queixa el Gustavo, vaja.
Eh...
Eh...
Que porto dues setmanes engreixat, no ho sé, imagineu, eh?
Amb sopas d'empresa...
No m'ho imagino, ni m'ho imagino ni m'ho veig, vull dir...
Que ja n'heu tingut de sopas d'empresa,
ja heu començat a tastar els primers àpats de Nadal.
Bé, de 20.000 coses de partit, sempre hi ha de l'agrupació de no sé on,
de les joventuts, no sé què, per sopars en política no serà la veritat.
És que, de fet, sí, jo penso que ha de ser una de les tasques més pesades
que és anar a tots aquests sopars institucionals, al polític,
al món del polític s'ha de fer, no?
Però més que a vegada comencen abans, perquè diuen
com l'última setmana de desembre estan totes plenes,
ho fem el dia 1 de desembre, el dia 2 o el dia 3,
i els sopars de Nadal comencen cada vegada més aviat.
Sí, sí, sí.
Jo, clar, jo no ho visc tant com, per exemple,
l'Alejandro, que té un carrer que és institucional
i ja es mou i ha d'anar a dinar i a sopar
molts puestos entre setmana i tot això.
I ja se'n nota també, físicament.
Però jo imagino que al final ho canvies el xip
i comences a menjar ensaladetes i el que no t'agrada de la carta,
però que és que si no, engreixes d'una manera bestial.
Et cuides de manera especial en aquest tema?
Jo crec que no.
M'agradaria...
Home, jo sempre explico que des que em dedico a la política
una mica de manera més activa, m'he ingreixat gairebé 10 quilos.
Sí, sí, sí. I està aprint.
I no serà perquè no tinguis activitat,
perquè deus anar amb un animal i...
No, no, no, és molt d'activitat.
El que passa és que menjar fora de casa ja és així.
No t'ho controles perquè, clar, surts i...
Primer que...
A les campanyes electorals acostuma a passar
que sempre fas sopar o dinars
i et posen aquell redondo de ternera
amb la salseta de...
De bolets.
Sí, de bolets, que això és...
Bueno, va directament al Michelin,
vull dir, no passa ni per l'estómac.
I és complicat controlar-ho.
I després, a més, està el tema de les postres, no sé què,
que és quan petes la xerrada una mica
i això a casa no ho fas, no?
El gelat final.
I això és terrible.
I no ho pots controlar,
potser és por, el que sigui,
però comences i comences i comences.
El que passa és que jo ara estic amb el punt d'inflexió
que m'he de controlar
perquè, si no, acabaré amb la figura del polític.
El Rafa Luna.
O l'Ernest Benac,
sense anar més lluny.
No fotem?
O sigui que sí,
que t'has de controlar,
t'has de controlar una mica.
I tu encara que acabes només a això de sopars o de dinars,
però càrrecs polítics que han d'anar inaugurant
una tarda tres coses diferents,
que el lloc on van sempre li tenen preparada
amb tota l'alegria del món.
La bandajeta de turno, no?
Jo això ho notava amb el Piqué,
que sempre quan arribava a un sopar...
Els dies finals de campanya
em va tocar acompanyar-lo a diferents places
com a president de les joventuts a Catalunya.
I recordo que,
precisament el darrer dia de campanya,
el dinar es feia a Tarragona
i el sopar de tancament de campanya es feia a Badalona.
I dinar i sopar pesadíssims, pesadíssims.
Allò amb carn, tres plats, no sé què, postres.
I fixava que ell no tocava pràcticament res.
perquè és que si t'has de posar
a cada post on vas a menjar, a menjar, a menjar,
finalment acabes com una balena.
I beure tampoc podeu veure massa
en aquest tipus de sopar.
Perquè, clar, pots acabar dir
les coses que no voldries.
Sobretot segons amb qui estàs a la taula.
Explicava una vegada,
penso que era el rei, o el pare del rei,
que ella estava molt acostumat
a anar amb dinars d'aquests institucionals
i vinga, menjars, i ostres, no sé què...
I que ell el que la tenia ganes
era d'un dia assentar-se
i poder-se menjar un plat de macarrons al lomo.
Perquè, clar, al principi dius
ostres, que bé, però jo és una cosa que penso
amb els polítics aquests que es passen els dies amb dinars
i tot això, penso
és que has d'acabar
només tenint ganes d'arribar a casa
i menjar-te un plat d'espaguetis
i poca cosa, però vull dir...
Un obrejit.
Sí, sí, ha de ser un palagost.
O sé com el Xirac, no?
Que es veu que s'ho menja tot.
Això ho vaig llegir un dia.
Que fins i tot li van posar serp
un dia a la Índia, no sé què, i se la va menjar.
Vull dir, el tio s'ho menja tot.
No et va passar això?
No pregunta.
No pregunta o l'interpreter
li diu alguna mentida.
A veure si no...
O un catador oficial.
Això pel que fa el menjar,
però després és això el que deia l'Alejandro
també, depèn de la taula que et toqui.
Bueno, també hi ha una feina de...
No ho sé, de societat podríem dir, no?
Has de donar conversa,
has d'estar simpàtic, amable,
i depèn d'on te toqui.
A vegades això, l'altre dia
que vam anar al sopar de la ràdio...
El Gerard va venir al sopar de la ràdio.
Te fixes una mica en...
Vosaltres no.
Te fixes una mica en les taules.
Perquè va coincidir amb altres sopars.
Ja ho sé, ja ho sé.
No, però vull dir,
te fixes més o menys en gent
que hi ha d'altres taules
i que els han col·locat allí
simplement, jo què sé,
és un dia, el president d'una empresa
amb el periodista famós,
amb el no sé què i amb el no sé quantos.
Clar, sempre hi ha les taules mixtes estranyes.
Clar, i penses, hòstia,
aquesta gent s'han d'avorrir molt
amb aquests sopars.
Des del punt de vista
que sempre fas allò,
converses de...
Bueno, i per què Tarragona, que tal, no?
Sí, perquè no poden aprofundir massa.
Sí, no, vull dir que...
A mi l'altre dia
el sopar del Consell Comarcal
em va passar que
em van fer seure
amb uns consellers comarcals
de la Nou de Gallà
i de la Pobla, de Mafumet.
I, ostres, quina gent més maca, tu.
No els coneixia només cada vista
perquè allà vas...
O sigui, arribes al Consell Comarcal,
fas el debat,
les votacions, no sé què,
però amb la gent no acabes de...
i eren gent maquíssima.
Quan parlàvem de política,
evidentment, parlàvem de política
de temes que no tenien res a veure amb Tarragona,
temes, clar, no és el mateix
l'Ajuntament de la Nou de Gallà,
però després van començar a parlar
d'altres temes, familiars, no sé què,
bueno, una gent maquíssima.
I és això, que també va bé
si trobes gent amb la qual poder
parlar una bona estona, no?
I, en tot cas,
sopars sempre pacífics, no?
No ho arriben mai,
ni que es parli de política.
Això més...
Ah, la família.
Sí, sí, jo crec que és més problemàtic
els sopars de família
que els sopars polítics.
sempre s'acabes parellant amb algú
entre la copa de xampany.
Que us ajunteu molta colla
a casa vostra.
Com uns quants,
nosaltres uns quants.
Sí?
Sí, la família de València,
els no sé què que venen,
tots a casa.
Clar, s'acaba discutint del català,
del valencià,
de que si és un dialecte,
de que si no sé què,
tots tirant-nos els plats per sobre.
Nosaltres aquest Nadal
també serà distret
perquè a la família
hi ha gent de bastantes ideologies diferents
i me penso que serà bastant...
La joventut pensem d'una manera
i els grans pensen d'una altra.
però hi haurà bastant de soquillo
amb aquest aspecte.
Però bé, com que els estimes
i som família,
els has de voler.
Sí, ja està.
Com està, per vosaltres?
Doncs no,
nosaltres acostumem a la família
que a més tota ve de fora
però viu aquí a la província
des de fa molts anys,
doncs el dia 27,
el 26,
per matí,
anem a un restaurant
i ens juntem tots.
Ah, vosaltres sou de restaurant.
Sí, sí.
Un restaurant,
perquè és que abans sí que es feia tot,
però la família va creixent,
per exclusió de casa,
en tenim fills
i ja no hi ha casa
que pugui aguantar això.
o mare que li toqui aquell any
i li agafa un tabardillo
perquè, clar,
ficar-se a treballar tot el dia
per fer menjar per tothom
perquè és un desastre.
Fer de casa teva
sí que cuina la teva mare.
Sí, a més,
ens n'anem distribuint els dies,
no?
Perquè tu m'han de creu,
no es no dones la basta.
El 25,
a casa dels savis.
El 26,
a casa d'un tiet.
Cap d'any,
a casa d'un altre, no?
i cada dia assenyalat
o cada dia així tradicional
de quedar per a tota la família
ens n'hi distribuïm
en cases diferents.
Teniu algun menjar
pretilecte d'aquestes dates?
La sopa bruta,
que és poqueta cosa,
passa molt bé.
Sopa bruta,
que és el supercaldo,
aquell que es pot tallar
amb gabinet.
Sí,
bueno,
és caldo,
caldo amb
esqueixada del bullit,
no sé com dir.
Ah, muchacha.
Ah,
vosaltres també ho mangeu, això?
No.
No, jo tampoc.
Això és típic de moradebre,
la sopa bruta.
Ja ens passaràs la recepta.
Vale.
I vosaltres,
algun nàpat?
La sopa de galets.
La sopa de galets
em porta boig.
A mi...
El cordero.
Cordero asado
estilo mi madre.
Oh,
m'agrada molt,
perquè a mi s'ho fa molt bé.
Però jo ara es pregunto,
i cap de vosaltres
és capaç de cuinar per Nadal,
que ho ha de fer a la vostra mare?
Jo tampoc ho faig,
però bueno.
Em ajuda per a la taula
i ja n'hi ha prou.
El defensor dels microones.
Gustavo,
tu ajudes a casa, eh?
Jo no feia treballar la meva mare,
perquè anem a un restaurant.
Clar, de fet...
No, no, sí.
No,
però la veritat és que
quan fem un sopar
cap d'any
a Nadal,
a casa,
els quarts de la família,
i el que,
bé,
més des de cu,
potser,
encara que la meva mare cuina molt bé,
són els entrants,
els canapès,
que hi ha al principi,
i tot això,
que no és habitual
que el mengis durant l'any.
I que ja ha arribat
el tio a casa vostra?
No és una tradició de...
Vosaltres no ho feu, Alejandro.
No, d'Histúries no és una tradició.
A casa sí que ho fem el dia 25.
Anem a casa amb uns avis,
a Valge,
i allà ho fem cagar el tio.
Nosaltres també,
però el dia 24.
És més,
com que,
doncs,
hi ha nens més petits i això,
bueno,
un cop ho vam saber que tots,
vam passar
de ser els pares
que hi posaven els regals
a ser els nens
que hi posaven els regals.
Llavors,
estem els quatre nets
posant els regals
i els pares els fem cagar,
més per als cosins
de 10 anys,
13 i això.
I donem tots els regals
al cagatiu.
Ah,
ja no feu reis ni...
No,
perquè,
clar,
així podem disfrutar
una mica dels regals
que ens han donat
i tampoc no fem
el Pare Noel
que és molt americà.
Qui fa el Pare Noel?
Jo soc de tradició
noche buena
en lloc del dia de Nadal.
El dia de Nadal
doncs encara has de menjar
el que ha sobrat
de la nit anterior,
però més de tradició...
Esos canelones.
Tradició asturiana,
tradició de la resta d'Espanya,
no?
Noche buena
i després Sant Esteban
sí que es fa,
igual que aquí Sant Esteban,
però això s'ha conservat.
El que passa és que,
clar,
ara ja no és el mateix.
Això sí que ho trobo a faltar,
el tema de les grans concentracions famílies,
perquè més o més
els cosins,
que són moltíssims,
però tenim unes edats
o estem en un interval d'edat
semblant
i tenim la família
molt d'espardigada
de bar.
Astúria és la majoria,
però també hi ha gent
a Logroño,
a Suïssa,
a tot arreu.
I ja no...
És molt complicat ara.
Abans sí.
Es decidia que un any
es feia a Astúria,
és un altre no sé on,
i sí que es concentrava la gent.
Però ara és més difícil,
perquè els nens,
quan érem nens,
ens hem fet grans
i això trobo a faltar.
Acostuma a ser la família,
els sopars de Nadal
acostuma a ser la família,
el nucli meu
i després algú que ve.
o algun any
que ens toca anar a Astúria,
o el que sigui,
però ho trobo a faltar,
perquè tens bons records.
No em vull posar nostàlgic
ni plorar,
però...
Però quasi.
I qui fa pessebre
i arbre?
Això s'ha perdut molt,
també, eh?
Sí, abans ho feia,
però ara ja...
Jo ja no visc a casa
amb els meus pares,
la meva germana
tampoc,
i llavors ja no...
Ja he muntat l'arbre per tu.
Clar, no, tampoc.
Clar.
No hi ha cap adornament
Nadaleng a la meva casa,
no tinc temps
de ficar-me
a decorar la casa
fa tres mesos
que he vist sol
i llavors no,
encara no puc.
Suficient tinc
a muntar un parell de mobles
que encara tinc per muntar,
com ficar-me a fer pessebres ara.
Molt bé.
Vosaltres?
Jo feia...
Abans feia de tot,
però ara,
a vegades poso l'arbre,
però és que ja des d'un any
que vaig estar fins al març
l'arbre allí col·locat.
Clar, perquè jo el poso
i jo l'he de treure,
però clar,
com que no fa nos
allà a casa,
no fa nos,
es va quedant allí
fins al març.
Tu deus donar
un arbre de plàstic,
Judit.
Sí, sí.
La psicologista.
Sí, una iniciativa.
Carles són molt reals, eh?
Heu passejat per la Rambla?
Bueno,
és una cosa al·lucinant.
Ja heu anat
a la fira aquesta
que hi ha
ara a la Rambla
de passejar de Nadal?
Sí, ja fa temps,
ja fa un païll de setmanes
que està allí.
Què tal?
Bé,
venen,
però és com
tots els anys
venen coses així
de pessebres,
nadalenques,
el que passa és que
clar,
jo no costumo,
no compro mai
coses d'aquestes,
vaig comprar
una planteta
per la meva mare
i ja està.
Gerard,
i vosaltres,
el pessebre i l'arbre,
com ho teniu?
No,
quan era petit
sí que el fèiem,
però bueno,
mon àvia va morir
quan jo era molt petit
i vore'ns,
ma mare,
si va,
fem-lo,
fem-lo,
no sé què,
però jo a casa soc bastant.
Ah,
demà,
demà,
el diumenge a la Calma.
ella s'hi posa l'arbre,
i es posen a dales
i coses d'aquestes
sí que ho fan.
Si vols,
fes-ho.
Però jo no,
no,
a veure,
i m'agrada,
l'únic que passa és que,
sincerament,
no fa molta mandra posar-me,
si hagués canalla petita,
doncs és diferent,
perquè jo vaig a casa
amb uns cosins
i fan un pessebre
d'aquests macos
i aquestes coses,
però jo no,
o sigui,
és que sincerament,
a mi me fa mandra.
M'agradaria fer-ho,
però si només l'haguessis
de treure ja fet
de la caixa
i posar-lo allí,
però clar,
has de muntar el paper de plata,
has de fer el riu.
Ha de quedar bé el riu,
perquè és el primer
que mira tothom.
Ai, quin riuet!
Doncs,
aquest any
és una cosa
que no ho haginçat
els meus amics,
jo no m'he ficat
per re a això,
és que estan fent,
per aquest cap de setmana,
em sembla que és,
és uns pastorets alternatius
a casa d'una amiga
que té una casa enorme
i sí,
i es van ficar
tres o quatre
a fer un guió
de pastorets
una mica així raro
i aquest cap de setmana,
o sigui,
divendres,
em sembla que es queda
per fer l'únic
i primer ensaig
i després es fan
els pastorets.
I no tens paper,
tu per Augustinago,
eh?
Ah, sí,
què fas?
No sé si...
De què fa Augustinago
amb aquests pastorets?
De pastorcillo,
no,
de pastor.
De herodes.
Sí, de herodes.
Tens frases, però, eh?
Sí, sí, tinc frases.
Sí, te'n recordes d'alguna?
T'has estudiat alguna?
No, no me l'has estudiat encara.
M'han passat,
és que és una mica raro
perquè el pastorcillo
no és un pastorcillo normal,
l'aquest, eh?
No és un pastoret normal,
és molt alternatiu.
I últimament...
Ui, a veure, a veure.
Últimament...
Què li passa a aquest pastoret?
Jo crec que hauria d'explicar
a l'institut.
M'han enviat el guió...
Què fa mal gravada.
M'han enviat el guió avui,
que l'ha fet entre un païs d'amics,
a més,
són amics que anem a l'institut
amb l'Alejandro i amb mi.
Qui?
El Jordi Pelà, eh?
Ui!
I llavors,
és una mica alternatiu,
però també és veritat,
per exemple,
que últimament els hi donen
per fer aquestes coses
perquè al Halloween
vam agafar...
O sigui,
vam fer un sopar,
ningú sabia res
i quan arribaves
et feien esperar a la porta
i havien disfressat
tot allà una casa
superantiga
que té una...
aquí a la Rambla,
una noia
que viu aquí a la Rambla
i feien com una mena
de passejar el terror
fins que ja arribaves
a la zona
on es feia el sopar.
O sigui, mira...
Molta feina no tenen
aquests amics teus, no?
Es veu?
Mira, s'entretenen.
Entre 4 o 5
en aquestes coses.
i mira, sí, sí.
Amb lo tradicional
que és la castanyada.
Sí.
Aquí se li abra Halloween.
No, però bueno,
és un sopar,
el sopar és de Halloween.
En Ballista
també venen castanyes
tres dies
per la joventut,
que jo ja no tinc
l'edat per allà
i aquesta cosa
perquè, clar,
no ens podem subvencionar
d'una altra manera
i...
Fede i vosaltres
que no feu pessebre
ni arbre.
No, o sigui,
abans a casa sí
feien tant el pessebre
com l'arbre
però, clar,
a casa de meus pares
hi viuen i sols també
perquè ma germana
també viu fora
i jo també he vist
a casa meva
i jo el mateix que el Gustavo
jo a casa meva
amb prou feines
vaig a dormir
com per posar-me
a dedicar-me a fer
un pessebre
o un arbre
o un arbre
com a molt compraré
una planta d'aquestes vermelles
i la plantaré
enmig de la taula
i ja està.
Esperaràs que es mori.
I quan vagin a caure
les fulles
la trauré
i pot estar com diu
la Judit
fins al març
o a l'abril
no sé,
fins que caiguin
totes les fulles.
Nadales,
com aneu de Nadales?
No us en faré cantar cap,
però quina és
la vostra preferida?
En teniu alguna?
Fum-fum, no?
Fum-fum-fum
és típic.
És un clàssic.
Sí, sí.
Un clàssic.
Tamborilero del Rafael?
A Batlem
em vull anar, no?
Vols venir a tornar a la vegada?
No sé què fa.
Putrom-putrom
fa o alguna cosa així.
Putum-putum.
Què us feien fer
el verset de Nadal
quan veus petits
i cantar Nadales
i tot allò
que fa tanta vergonya?
Jo les tocava amb la flauta,
me'n recordo.
Tenia un repertori important.
Les tocava
practicant totes, sí, sí.
Noche de Paz
i totes aquestes.
Ja queda oblidat
aquest període?
Ja tens la flauta?
No, home, me'n recordo
perquè això de tocar la flauta
és una mica com la bicicleta,
que no t'acabes d'oblidar mai,
però ara, evidentment,
ja no ho faig.
Quan era petit sí que ho feia
perquè era suposadament
la intervenció
de geni familiar.
Quan tens 6 o 7 anys
doncs sempre fa el mateix.
Els pares, doncs,
pobres,
s'il·lusionen, no?
I toca la flauta
a les Nadales.
Tenim aquí un...
Un artista.
Un artista.
A la feina se't tocava.
Ja em passava a la inversa,
que ho feia tan malament
jo volia tocar
però no em deixava.
Pots amenitzar ara
les sopes que tens
aquests institucionals
i tu que la flauta...
Sí, home, sí.
Jo crec que els pares
devien pensar
on surt artista
o on surt polític.
Una de les dues passeigues.
Anava per topógraf,
em sembla, no?
No, l'enginyer de camins.
Uf.
Doncs, a veure,
ja s'ha acabat el Nadal,
ja han passat el dia 25,
fins i tot Sant Esteve.
El dia 26
arriba el moment clau
de les festes cap d'any
que sembla que has de sortir.
Tu has de passar bé
perquè si no
és un mal rotllo de nit.
Com us ho plantegeu
a sobre del cap d'any?
Primer que tot algun any
us heu arribat a menjar
el raïm.
Sí, sí, jo.
Jo un any
em vaig quedar a casa
i me'n penediré
tota la vida
perquè va ser una nit
horrorosa.
Amb la norma dual.
Després una dèpre
la Concha Velasco
i tota la pesca avui.
I els pares adormint
al sofà.
També m'agobia una mica.
No, els pares van sortir
que va ser encara tan joveu
més humiliant.
Això de que si no
va ser una festa
o no tens res organitzat
ja hi ha cops
que se't passa
tens endamunt
i quan ja comences
a trucar els col·legues
ja tenen coses organitzades.
Això vol dir que el Gustavo
no té res,
no té plans per aquest any.
No, no, no tinc plans.
Però a vegades
després fem l'anunci.
No, no, sí, sí.
Però ara, com que ha de trucar algú...
Aquest any
aquesta gent que fa els pastorets
em sembla que es troben
organitzant alguna cosa.
Quina por, quina por.
I la Judit diu que sí,
que ella es va menjar
tot el raïm
quan tocava.
A més hi ha anys
que toquen més a poc a poc
i hi ha anys que no.
Sí, o?
Ah, ja, poc a poc.
Sí, sí, sí.
Fins i tot abans.
Per TV3 sempre fan...
Sí, per TV3 sempre de cara.
Exacte.
I vas notar que aquell any...
A més sempre selecciono
els més petits.
Ah, bé, això també hem pensat.
I vas notar que aquell any
vas tenir sort?
Ja no hi notar res.
No?
Perquè no et devies posar
algú vermell
ni...
Us poseu coses vermelles?
No.
A més després ha de cremar
i a més això ha de desperdiciar.
Posar l'or dins la copa de cava,
coses d'aquestes.
Posar què?
Posar algú d'or dins una copa de cava.
Sí, és veritat que ho diuen.
És que jo no tinc res d'or.
Jo tampoc.
O sigui, no sou supersticiosos
en aquest sentit, eh?
No, per res.
Però suposo que esteu pendents
també, no?
De les 12 campanades.
Jo faig una lluita.
Agafo el rei petitet,
el pèl,
el pèl,
el pèl,
el pèl,
el pèl,
el pèl,
el pèl,
el pèl,
i a la tercera em quedo.
I no passa a la tercera.
De totes maneres,
a mi el cap d'any
és una festa
que cada vegada
se me fa,
o sigui,
se me fa més pesada
d'això,
aquestes macrofesta
i coses d'aquest.
Jo he anat un parell d'anys,
un parell d'anys al port
i que hi ha poca gent
i t'ho passes bé
i un altre any també
amb una festa
allà al Torreón
que tampoc n'hi ha massa gent
i l'any passat vam dir
va aquest any
anem a una macrofesta
com a mínim per veure-ho
a Reus
i és horrible.
O sigui,
un munt de gent
a l'Odissea
a les 6 del dematí
que ja no pots caminar
amb totes les cames brutes
perquè la gent borratxa
per tot arreu
vull dir,
i jo
i te gastes un munt de diners
i dius,
bueno,
t'ho has passat bé?
Com qualsevol altra nit
o pitjor.
O pitjor.
El problema és això,
que mai
vols exposar-te
a quedar-te a casa
perquè
si no és encara pitjor
però és veritat
que
de caps d'any
destacats i tal
quan era més jove
i parlo ja
quan tenia 15-16 anys
vull dir,
després ja
com qualsevol altre dia.
Home, d'oferta n'hi ha,
perquè de festes
aquest any fins i tot
n'hi ha molt més
que l'any passat
macrofestes d'aquestes
que deia el Gerard,
d'oferta n'hi ha,
però clar,
suposo que també es troba
i no m'agrada,
no m'agrada així.
Pel que dieu,
veig que no sou
dels que aprofiteu
la barra lliure.
Clar,
aquí si algú aprofita
la barra lliure
li surt la nit roba.
Jo la vaig aprofitar
un cop d'anys.
Però no, no és el que...
Em penso.
La vas amortitzar,
la vas amortitzar.
Calcular l'entrada.
Jo penso que la vaig amortitzar.
Tinc un lapsus
que no...
De tres hores...
De tres hores de l'entrada,
amortitzar,
el que es diu amortitzar,
no s'amortitza mai.
Sí,
el que s'amortitza
són la bolsa
que té lluny.
No,
però encara sortirà guanyant
el de la barra.
Això segur.
Ostres,
hi ha gent que l'amortitza.
Però si comptes
el preu d'un cubat al port,
llavors...
Clar,
això sí.
Aquesta és una altra manera
de calcular-ho.
Això sí.
Si costa 30 euros
una entrada,
bueno,
què costa més?
Hi ha costat així...
50 euros.
50 és...
Però bueno,
això són cinc cubates.
Una nit llarga...
10 cubates...
Ai,
10 cubates.
10 euros per cubata...
Sí,
sí,
sí,
amb una nit a Cap d'any.
Al port per Cap d'any,
sí.
A més a més.
Home,
s'aprofiten.
Això és un ruatari.
I fins i tot
qui se'n va a sopar
en restaurants i així
la nit de Cap d'any o...
No, clar.
Jo crec que ha estat
10 euros per un cubata
i el dia següent tens la saca
i dius,
hòstia,
damunt,
un petit garrafó.
I que després
estiguis estalviant
per coses
que són molt més importants.
L'altre dia em va tocar
anar a comprar
allò,
sartenes i de més,
no?
I menaje de l'hogar.
I estava la meva germana
al Carrefour,
allò mirant,
mirant els preus,
calculant,
intentant estalviar-me
un euro per aquí,
un euro per allà
i després surts una nit
i et deixes 50 euros
perfectament
i dius,
però què collons estic fent,
no?
És una vergonya
que se me'n fa.
I la roba
i els homes encara,
perquè mira,
te poses un tratge
però les dones
s'han de comprar roba,
d'anar a la peluqueria...
Tothom?
Jo no.
No, però vull dir,
en general,
sobretot la gent
ja dona una miqueta
als matrimonis,
que ja van a l'hotel
i aquestes coses així,
però a mi m'agradaria,
jo preferiria un cap d'any
això,
tipus matrimoni
d'anar a ballar
a passodobles
i coses així.
Sí,
doncs vine amb mi al poble.
Ui,
ui,
què tal?
També ha de ser maco.
El pacte no comporta
més que un pacte.
El paisatge aquí,
ja el tenim a la convergència.
S'ha de negociar
molt a fons.
No,
està bé,
està bé.
Si encara servirà
d'alguna cosa
aquesta tertúlia.
Bueno,
doncs anem tancant
la tertúlia
perquè,
no ho sé,
els deixem que vagin darrere
i que parlin
fora del micròfon.
Ja està bé,
perquè no acostumam
a venir moltes noies
a les tertúlies aquestes.
Ja n'aprofita.
No està bé,
amb el paraul.
Ja s'has ballat Passa Dobre?
No,
però ho és.
Se m'ha de paquit
el jugador.
No,
jo me n'aniré
a la discoteca
i ja n'hiro portaré el mà.
Jo millor trobo algú.
A la hora d'anar amb experiència.
Però és veritat
que està molt bé
el rotllo Passa Dobres.
A les rebetges
estiu en Casta Astúries
quan vaig per l'estiu
es fa pràcticament
una cada dia
en un poble diferent.
Vas fent el recorregut
i t'ho passes molt bé.
Trepitges molts peus
de familiars,
de cos i tal.
És que jo m'ho passo millor
la resta de l'any pel cor.
Que està bé,
però tampoc no mata.
Doncs,
Fede,
Alejandro,
Gustavo,
Judit,
Gerard,
moltes gràcies.
Ens retrobem l'any que ve.
Bones festes
i sobretot molt bona entrada d'any.
Gràcies.
Bona nit.