Si te'n vas, fes-ho perquè ja ho tens clar.
Sense por, ni record, sense dubtes ni dolor, sense trampa ni traïció, fes-ho perquè tens algú millor.
Després de tres anys d'aturada, els fans de l'Axambusto tornen a estar d'enhorabona,
i és que aquesta formació del Vendrell, de ben apropet de casa nostra,
acaba de treure un nou treball discogràfic, es diu Morfina,
i per presentar-lo tenim aquí els estudis de Tarragona Ràdio, el Jesús Rovira i el Cristian Montenegro.
Bona tarda.
Bona tarda.
A veure, la pregunta primera i potser més evident, per què tres anys?
Què heu estat fent tot aquest temps?
A veure, d'entrada tots hem fet coses, perquè tots estem picats en el món de la música,
però a banda del grup fem altres coses, no?
I això ja et fa perdre un temps, però a part el que ens ha passat en aquest disc,
a diferència d'altres, és que se'ns ha complicat una miqueta la cosa.
No sé què ens ha passat, que nosaltres havíem fet l'anterior disc,
el Llensa, que ens va anar molt bé, i a més ens agradava molt com ens va quedar,
la línia que vam agafar, i volíem continuar en aquella direcció,
però les cançons, el tipus de cançons que ens anaven sortint,
el tipus de música que ens sortia, el que volíem fer,
era una miqueta diferent del que nosaltres teníem una miqueta pensat.
i llavors, potser per culpa d'això, es va endarrerir una miqueta més el disc.
O sigui, si tu tens un tipus de cançons que són més aviat harmòniques,
amb lletres més aviat poètiques o romàntiques,
un disc més pausat, en definitiva,
la manera de tractar-lo i de fer-lo que soni bé
no és la mateixa que la de l'anterior disc que havíem fet, no?
I llavors, fins arribar a tenir-ho clar, doncs passa un temps,
i ara aquest n'ha passat més.
Molt bé, us havien abandonat la musa, no acabava de quadrar...
Home, era una miqueta de tot d'això, eh?
Era una miqueta d'això.
Sí, sí, vam-ho a vegades.
Fem males passades.
Sí.
Escolta, i ara esteu contents, doncs, amb aquest Morfina, al final?
Sí, clar, de fet és que fa un any el volíem treure al disc,
i si no el vam treure és perquè no estàvem contents,
llavors nosaltres quan el traiem és perquè ja n'estem contents.
i això, no?
Molt bé, així ja, garantia 100%.
El públic, ja d'entrada, amb el que porteu de presentació,
que de fet és un disc que acaba de sortir fa ben poquet,
per tant no sé si l'heu pogut posar molt en contacte amb la gent encara,
heu vist la reacció de la gent com ha rebut aquesta Morfina?
Fa, no sé si dues setmanes que ha sortit.
Clar, és molt poquet.
Fa molt poquet, però ara el que tens són els comentaris,
per una banda, de tots el que siguin amics o familiars,
que aquests ja una miqueta els tenies abans que ha sortit del disc,
perquè ja l'havien escoltat,
i ja comences a tenir, doncs, a la pàgina web,
comencen a enviar mails explicant coses,
o en els concerts veus les cançons que funcionen,
i la veritat és que de moment va estar bé,
perquè així com el disc potser és una miqueta més...
no és ben bé el que s'esperava de nosaltres,
tot i que pensem que és un disc nostre al 100%,
però potser és un disc que en aquest sentit,
doncs, no sé si més adult,
no sé quina és la paraula per dir-li, no?
No m'agrada la paraula adult.
Una mica més reflexiu, això segur.
Doncs no sabíem si a la gent que li agradaven els altres discos nostres
els agradaria, i de moment, almenys els mails que tenim
i el que veiem en directe, sembla que sí, sembla que sí.
I com és que dius que no és el que s'esperava de vosaltres?
Tant canviat és aquest disc, tant diferent no?
No, a veure, en el fons som els mateixos i farem la mateixa música, no?
Però sí que és cert que si anàvem en una direcció potser més
cap a poder tirar potser cap a una cosa més electrònica,
més efectista, més canyera,
doncs el disc ha sortit que ni és electrònic, ni és efectista, ni és canyero.
Canyero tal com s'entén per canyero, cançons ràpides i tal.
de canya pensem que n'hi ha molta, però amagada sota tempos lents,
sota lletres molt dures però molt pensades,
potser a moltes no dius cap paraulota,
però estàs dient una cosa més grossa que una paraulota, no?
No és tan evident, no és un disc tan directe,
tant d'agafar-lo a la primera, no?
Això ho reconeixem, ho dir, però tampoc no ens ha sortit així,
vull dir, no hem intentat fer-lo de cap manera,
l'hem fet com ens ha sortit, no?
Quina és la relació que tenen els d'ambustú amb l'electrònica?
Em sembla que Déu-n'hi-do, no?
Home, nosaltres més aviat,
el que està molt posat en temes d'electrònica
últimament és el Pemi Fortuny, que és el nostre cantant,
que precisament avui no està aquí amb nosaltres per explicar-ho, no?
Nosaltres, últimament, doncs, la tecnologia ha avançat molt
i s'està canviant molt la manera de fer música, no?
Sobretot en els estudis,
això, Jesús, que és el que té l'estudi,
que és precisament on hem gravat el disc,
precisament el vendrell,
doncs ho sap molt bé
i es grava molt diferent de com es feia abans, no?
Avui en dia tot va ja a través d'ordinadors i tot això,
i tot això, doncs, també s'utilitza en la música
i s'aconsegueixen, doncs, uns efectes
que és el que estem acostumats a sentir avui dia
i que es comença a fer servir bastant, no?
Que vulguis que no, doncs, suposo que ho heu pogut
o ho heu volgut introduir una miqueta, però vaja, tampoc no.
Sí, però en aquest disc, per exemple,
doncs, ha primat més altres coses que això, precisament, no?
És el que et deia una mica el Jesús abans,
que en comptes de tirar per la banda aquesta electrònica
que ja començàvem a introduir en el llençat, no?
I tiràvem més cap a aquesta banda,
doncs hem vist que les cançons necessitaven,
doncs, no tant d'això i més d'una altra cosa, no?
Que també n'hi ha, però que està dintre, doncs, d'un equilibri, diguéssim.
Sí, hem tirat potser més cap a l'escola de l'harmonia,
no sé, els instruments que hem fet servir,
per exemple, hem fet servir pianos, violins, xelos,
hi ha instruments que estan més dins la...
que dins de la música rock s'han fet servir durant molts anys,
però vull dir que ara s'estaven una mica abandonant
pels sintetitzadors, pels ordinadors,
que no és que reneguem d'això, ni molt menys, ja?
Vull dir, nosaltres pensem que els ordinadors són una meravella
que ha sortit i que són una revolució per la música,
igual que ho va ser el piano en el seu moment, no?
Vull dir, i l'internet també fa això,
l'internet és una meravella que farà que la gent
pugui fer música aquí a Tarragona
i un altre tio se l'escoltarà a Nova York, no?
Això sempre és boníssim,
el que passa és que és una revolució
i no tens per què pensar que la revolució és bona d'entrada, no?
Vas agafant la música segons et ve el moment, no?
A lo millor el pròxim disc el fem amb un DJ, jo què sé, saps?
Ara sí que sento el pas del temps
Vull anar de pressa i ell valent
Ara és quan em nego a mi mateix
Cansat sempre de perdre el temps
I d'esperar
D'esperar que arribi el moment
I sempre pendent de perdre el tren
Violins, xelos, comentava el Jesús
Això què vol dir?
Que a dalt de l'escenari els directes
sou més gent de l'habitual?
O que heu fitxat algú nou?
O us ho feu tot vosaltres?
No, no, els discos són discos
i els directes són directes
Una miqueta...
Jo això a l'estudi sempre em passa, no?
Que ve un grup i diu
Hosti, per això com ho farem en directe?
És que un directe no és un disc
És a dir, ja una miqueta compararia
els discos amb les pel·lícules
i els directes amb el teatre, no?
I ningú associa el teatre amb el cinema
Tothom sap que són coses diferents
Doncs un directe i un disc són coses diferents
Llavors no tens per què reproduir
exactament el que hi ha al disc
No tens per què fer-ho, no?
Pots fer coses que se surtin
i que siguin una miqueta diferents
fent les mateixes cançons, no?
I això és el que acostumem a fer
També normalment portem alguna cosa pregravada
alguna coseta gravada
I a part avui en dia un violí
el fas en directe amb un pedazo piano
que programes i fas la violí i ja està, no?
Sí, sí, sí
Parlant de directes
quin és el directe que teniu més aviat
i més apropet de casa nostra?
Apropet d'aquí?
Jo crec que el senglar
El dia d'inauguració del senglar
el dijous
No sé quin número és
17, no?
Jo el número...
Però ni idea
Tres? Em diuen maig i van per allà que tres
El dia del senglar
el dijous és el que tenim més a prop d'aquí
Si no, el dia 21 toquem a Sant Joan d'Espí
que no és a prop
però és a Catalunya
perquè el dia 20 toquem a Mallorca
i llavors això ja és més...
El senglar que de fet ja devíeu tenir ganes
Ja heu tocat alguna vegada el senglar?
Totes
Totes, no?
Si sou aquells recurrents
caps de cartell
Totes
Home, és molt maco
perquè com que hi toquen molts grups
i coneixes, no et dic a tothom
però coneixes a moltíssima gent
doncs és una festa
no és només un concert
és una experiència
llavors sempre és maco anar-hi
Sempre
Tornem al disc
Tornem al Morfina
Cristian
Te toca explicar també una de les preguntes més típiques
Per què li heu posat Morfina?
M'agrada aquesta pregunta
M'agrada que la facis, no?
El títol el va posar ell
O sigui que...
Ah sí?
Ah, doncs mira, perfecte
Doncs Morfina quasi
que al final ha sigut un títol
que sembla que al final
ja no podíem posar res més que aquest títol
o alguna cosa semblant
perquè la situació
mentre gravàvem el disc
i durant tot el procés de preparació
i això
la situació internacional
està bastant esvegotada
i sembla que hi ha hagut com un canvi
a nivell internacional
de com s'entén la legalitat
a nivell internacional
i del respecte dels drets humans
els mitjans que s'havien establert
per intentar vetllar una mica per tot això
sembla que se'n van a Norris de cop i volta
per culpa de tota una sèrie d'històries
que ja tots sabem
i creiem que molta gent està patint les conseqüències
i les patirà
i sembla mentida
que l'home evoluciona ni tant
en alguns aspectes
i tampoc en altres
i doncs d'aquesta situació
una mica de desencís
que ja
doncs nosaltres vam apostar per això
per donar-li el nom de morfina
que és una cosa que
una injecció de pocinesa
és per contrarrestar una mica el dolor
però l'agafem així en sentit metafòric
com la visió poètica
com per dir
hi ha altres maneres d'entendre el món
com aquesta que produeix tanta guerra
no, que el disc havia de ser blau
perquè l'anterior és vermell
el de fa dos és vermell
l'anterior és verd
i aquest el volien fer blau
Ana Batí no em digués que sou del Barça
no, volíem fer la trilogia dels colors
volíem fer la trilogia dels colors
però ens ha esclatat la guerra
i s'ha quedat amb negra
sí, és una etapa de fet
per si veieu el disc físicament
que balla i el veureu
a les botigues el morfina
doncs és bastant fosc
austera
i senzilla
és el que preteníem
i també hi ha alguns petits comentaris
d'articles de premsa
del que ha passat
mentre nosaltres gravàvem el disc
perquè no volíem
que no es reflectís el que ha passat
pensàvem que era molt, molt, molt greu
i molt important
i tot i que després en aquestes eleccions
no he representat res
per nosaltres sí que ho representa
i per molta gent que ha patit la guerra
i per això vam buscar un títol dur
per això ve tot
per això ve un disseny
així com el volíem maco
doncs és lleig
no lleig
de vegades el lleig és maco
però ha canviat tot
l'ingança que la guerra
va canviar tota la perspectiva nostra del disc
marxaria un altre món
sé que n'hi ha més
però tots
estan sota aquest cel
com és el Morfina?
quin seria el fil conductor
que tenen en comú totes les peces
a part de l'estil musical
que pel que estem escoltant
doncs sí
és bastant homogeni
però segueix una línia
a nivell de lletres
per exemple
o de temàtiques
que tracteu?
doncs bàsicament
jo crec que és una mica reflexiu
la paraula que ho definiria
jo crec que és aquesta
que busca una mica en l'interior
el que veiem que fora
no existeix
una mica una evasió
cap a dintre
per tant
en fi
es veuen lletres
que reflecteixen
el temps social
en què estem
o són més intimistes?
són més intimistes
o sigui
no parlem explícitament
ni de cap guerra
ni de res
només
el que
són
més aviat
ens basem en els sentiments
i en
busca d'algun valor
sòlid
que creiem que es pugui
encara mantenir
en què us ha afectat
aquests tres anys
de parada
com a grup
i de cadascú d'11
muntant les seves històries
us ha enriquit
d'alguna manera
es veu això
reflectit en el disc?
a veure
parada
parada no
perquè nosaltres
hem continuat fent concerts
de manera totalment normal
el que sí que ha estat parada
en el tema
de fer nous discos
i suposo que
enriquir-te segur
perquè
com que
és el que et deia
tots estem en contacte
amb altra gent
que fa música
d'una manera o altra
doncs sempre
t'aporten coses
no?
no ho sé
jo amb els grups que venen
doncs
n'aprenc de tots
no?
donant classes
tothom n'apren també
perquè
amb la persona més dolenta
del món
n'aprens
com a mínim
aprendràs el que no has de fer
com a mínim
no?
però sempre n'aprens
no?
llavors segur que ens han enriquit
el que passa és que
potser no ens han enriquit
doncs en una direcció
i ens han enriquit
amb un altre
això ja no ho sé
però
tres anys donen
per molt
per molt
escolteu
va
ara us posaré en un compromís
aquella pregunta
que no li agrada gens
als grups
poseu-vos etiquetes
com és aquest nou treball
com és el Morfina
a nivell d'etiqueta
de dir
tirem més cap a aquest costat
més cap a l'altre
jo crec que
és un disc que tira més
cap als Beatles
que cap a
cap a
cap a altra cosa
no?
que en el sentit de
la idea de fer
músiques
boniques
en el sentit de
melòdiques
lletres boniques
arranjaments
bastant treballats
i en bases
sense tallar-nos
per quina instrumentació
posar-hi
jo crec que hi tira més
cap a aquí
cap a altra banda
estic fent un liu aquí
potser m'heu abandonat
l'etapa aquella
més guitarrera
més contundent
us heu tirat més
a la melodia
com deies tu
hi ha cosetes guitarreres
i també hi ha
a veure
estem parlant d'una cosa
al disc
però hi ha dues
cançons que van
totalment en broma
és a dir
tampoc és tot
n'hi ha dues
que són dues parides
però impressionants
digues
digues Nora
per exemple
que l'escoltem
una es diu
per una copa
i l'altra es diu
incomunicació
la que vulguis
les dues
són
són bromes
una parla
de tot el tema
aquest dels friquis
que estan sortint
ara per la tele
i que
de fer-la ja
te l'ha fet
i t'ho podia explicar
millor
però bueno
parla de posar-te
una vena
i t'aparta les orelles
davant de la televisió
i el per una copa
parla del fenomen
que et passa
cada nit
que surts de festa
i que a les 3 de la matinada
et tanquen tots els bars
el fenomen
el cabreig
el cabreig
que t'agafa
vull dir
que parla de coses
molt mundanes
i molt d'aquí
no són ni reflexives
ni res
hi ha dues cançons
que trenquen el disc
de fet
aquestes dues
eren dues
de les que ens proposava
la discogràfica
per sortir
com a single
del disc
però nosaltres
els vam dir
que
tot i que
el millor
siguin més directes
i puguin fer vendre
més discos
d'entrada
pensàvem que
el que havíem de fer
era reflectir
el que deia el disc
i és un disc
on la broma
no és el principal
la broma
és un detallet
que hi ha dues cançons
però no volíem sortir
volíem ser
el més sincer possible
no?
frics i més frics
per més tons
quilonis
no es pot viure
aquí
això
és tot ple
de dimonis
a sota
de les pedres
créixen com bolets
crien com rates
sempre n'hi ha més
posses la primera
la tres
o la sisena
els motius
que sigui
tot
es falta pena
i ara el Christian
comentava que m'ha d'explicar
una coseta
doncs sí
és una cosa
un detallet
que tenim al disc
la gent que se'l compri
ho veurà
quan desplegui
l'esplegava
que hi ha dintre
que és que hi ha una butlleta
que tu
l'omples
l'envies
i et pot tocar
un concert
dels L'Axambusto
allà on vulguis
el dia que tu vulguis
ah però no
que anireu a casa
sí sí
on vulgui
anireu a casa
de la persona
que li toca
si convé
a tocar allò
que faig una festa
d'aniversari
L'Axambusto
o si et cases
i fas la despedida soltera
et venim a tocar
que fort
si et toca
sí sí sí
només cal tenir sort
a tocar en el millor sentit
de la paraula
clar clar
no no no
evidentment
evidentment
quan hi hagi una guitarra
es de partir el de més
ah molt bé
és una iniciativa molt curiosa
sí
és una manera
que tenim
d'apropar-nos
una mica
al públic
de fer-li veure
que
que bueno
que no
no estem
aquí en el món
de la música
per interessos
únicament
d'anar-nos
a forrar
amb ningú
que
és molt important
que la gent
es compri discos
perquè és una manera
de recolzar
el músic
la nostra manera
de donar-li
les gràcies
és això
doncs regalar-li
un concert
un concert
és l'unit
que podem fer
però que la gent
es compri discos
de músics
no de gent
que no fan música
això és allò
ai ai ai ai
va mullet mullet
jesús
qui és gent
que no fa música
si vols dir un nom
tots els que surten
a la tele
aquests
però no cal cap nom
és curiós
que hi hagin discos
però que no siguin la música
les disques d'èxit
avui en dia
són dominades
no són per música
estan dominades
per la televisió
no per la música
no hi podem fer res
en contra d'això
però no
és una batalla
d'aquelles de
fa molt de temps
que ara s'està incrementant
és la societat del consumisme
i totes aquestes coses
que no mirem més enllà
del que tenim
justament davant
és simplement això
però és una llàstima
perquè
a veure que
una persona
que ni es dedica a la música
ni sap cantar
ni vol saber cantar
vengui més discos
que moltíssima gent
que està dedicant-se a la música
ha de fer pensar
com a mínim
no ho sé
no sé qui seria
si busquem culpables
és que no sé
qui seria l'últim responsable
el món en el que vivim
del consumisme
i de diners
i de fama
perquè l'únic que importa
és la fama
la televisió
que t'ha portat molt
aquest tipus de pensament
crec jo
però ens deixem enrada
fàcilment
també
vull dir
no som gaire
crítics
perquè clar
a veure si no
volguéssim
té molt de poder
el poder de la imatge
és algo acollonant
jo crec que és el sentit
més bèstia que tenim
de la televisió
i llavors
davant d'això
quasi que
tot el de més
està en inferioritat
a veure
davant no ens posem tristos
no no no
si no
estem tristos
si fem conya
i tot d'això
exacte
si
què vols que et diguis
sempre
sempre ha passat això
no
que
per la imatge
es venguin els discos
i tal
ja l'Elvis
tenia molt bona imatge
i venia molts discos
però és que l'Elvis cantava
i cantava molt bé
saps
els d'ara
n'hi ha que
és que ja et dic
és que no són cantants
ni ho volen ser
ni ho seran mai
i venen molts discos
o sigui
això ja és el colmo
però és que
el pitjor de tot
és la composició
fins i tot musical
que hi ha al darrere
que la fa
gent experta
se suposa
i gent bona
i són músics
i que tot i així
les composicions
sempre sembla que tirem
a buscar lletres fàcils
quan un músic
treballa així
a preu fet
que diguem
la cosa
ja no va bé
ells ho fan prou bé
no és un problema
de la gent dels músics
no ho és
doncs anem acabant
l'entrevista
no sense abans
recordar-vos
que avui mateix
si voleu el disc
dels Lacs Ambusto
i voleu a més
la signatura
allò per guardar-lo
a la discoteca
doncs els teniu
en directe
els Lacs Ambusto
a la tenda
de Reussi
a la tenda
de discos
Quick
a les 7 de la tarda
allí signen discos
que també és bonic
això del contacte
amb la gent
amb el públic
sí
mira
aquesta mateixa tenda
vam anar-hi
ara fa 3 anys
quan va sortir el Llensa
i me'n recordo
que hi arribàvem
nosaltres amb el cotxe
per anar allà a signar
i van tallar el carrer
perquè anéssim a signar discos
i hi havia
un lío allà
vam arribar
no sé si 3 quarts d'hora tard
perquè és que nosaltres
van tallar el carrer
i nosaltres
tots els conductors d'arreus
tots cagant
clar
recordant-vos de les vostres famílies
però nosaltres
també
perquè no sabíem
que era per culpa nostra
fins que vam arribar allà
llavors ho vam veure
hòstia
s'han tallat el carrer
quins capullos
que per cert
que a Reus m'han dit
que us volen declarar la guerra
amb elefants
o alguna cosa així
no hi va haver el candidat
aquí de l'Ariel Santa Maria
que volia enviar tropes
deia que aquí sou romans
a Reus Cartaginès
i volia enviar-vos elefants
un exèrcit d'elefants
sí, això entre altres coses
volia fer un parc eòlic
sí, per estalviar-nos
els problemes de circulació
i d'aparcament
un crac
un crac
jo l'havia agradat
per molts anys cantant
canta
és molt maco l'Ariel
i sí, sí
canta i és estranyota
de la seva manera
però té
sí, sí
és molt especial
així heu seguit
les eleccions de Reus
sí
bueno, es queda propet també
i al Vendrell
ens ha sortit també
un personatge així
el de Reus no ha sortit
i al Vendrell
ha sortit un que diu
que fem els moros fora
i aquestes coses
també tenim friquis
ah, també un personatge
d'aquests
sí, sí
és el que deia ell
que ell és un huanchi
però almenys ho sap
sí, almenys és bona persona
l'altre al Vendrell
ja no sé què és
i també abans d'acabar l'entrevista
doncs donar-vos una notícia
que és que ja podeu trobar
tota la informació
dels laks amb Busto
de fet ja podíeu
a internet
en una web
que heu elaborat especialment
doncs
aprofitant l'edició
d'aquest disc
no?
és que com que la teníem
l'altra tan
tan deixada
la veritat
saps allò
les actualitzacions
eren d'allí
o què sé quan
de quan Gaudí
encara vivia
encara feia
la serada d'Emilia
de quan vivia
a Riu Doms
ai
doncs
vam decidir
ara que traiem disc nou
doncs fer-la nova
i actualitzar-la
i llavors
hem posat
diverses cosetes
també hem pensat
que les webs
tenen una cosa molt maca
que és el rotllo
aquest interactiu
és a dir
que no siguin precioses
ni tinguin moltes coses
però
per exemple
hi hem posat un apartat
que la gent pot
fer-nos preguntes
i li responem en vídeo
doncs allò volen que
jo què sé
n'hi ha un
que li ha preguntat
amb el Jaume
que és el bateria
que canta
amb un tros d'una cançó
doncs surt el Jaume
explicant-li què canta
en vídeo però
la resposta en vídeo
exacte
coses aquestes
el més interactives possibles
el que passa és que
clar
llavors has d'estar-hi
bastant pendent
i suposo
un cert esforç
però
és el maco
de les webs
poder tenir contacte
directe
a part hi pengem
també algunes cançons
curiositats
de fa anys
alguna cançó
d'un concert
del Celeste del 91
o coses així
hem pensat que era
sempre intentem posar-nos
al lloc de públic
el que ens agradaria
que hi hagués
saps
i intentar fer-ho
ho intentem
quina seria l'adreça
Cristian?
a veure si te la fas
per exemple
www.tobus.com
si no té més
de fet
si busqueu en qualsevol
busqueu en qualsevol buscador
i em sembla que és la primera
que apareix
sí, sí
ho trobarem fàcil
molt bé
ja per acabar
nois
a veure
Jesús toca el baix
i el Cristian toca la guitarra
quin tipus de música
escolteu vosaltres
personalment?
donem algun referent
que escolteu al cotxe
que és el que sempre pregunto
sobretot
escoltem música rock
en general
perquè és el que ens agrada més
però no únicament
no únicament
no sé
algú que us agradi molt
algú que m'agradi molt
o que ara mateix
és el que és la música rock
a mi m'agraden molt
els Beatles
però és que m'agrada molt
qualsevol cosa que estigui bé
m'agrada molt
jo què sé
és que per dir
què portes ara mateix
ara tinc ganes
d'escoltar-me el nou disc
de la Madonna
perquè l'anterior
em va agradar molt
i tinc ganes d'escoltar-mela
a veure com està
per exemple
per parlar d'una cosa comercial
i coneguda
per tothom
Cristian
doncs
jo et diré
un disc
que
que als Beatles
també li agrada molt
perquè
me'l va
me'l va fer escoltar
i vaig flipar molt
que és l'últim disc
del Joan del Serrat
molt bé
és una joia
és una meravella
aquí ens han arribat
doncs
alguns singles
i algunes coses
però sí, sí, sí
té molt bona pinta
és molt bo
i el guapo d'aquest disc
és que
no és normal
que un tio
amb la seva edat
faci un disc
on digui tantes coses
normalment
és inevitable
que els artistes
a mi n'hi ha molts
que m'agraden
i quan arriben a certa edat
doncs
costa molt
que diguin coses noves
es repeteixen
exacte
com per exemple
Bruce Spring
sense anar més lluny
jo soc molt fanàtic
però va arribar a una certa edat
que ja des de llavors
es repeteix amb ell mateix
però el Joan Manuel Serrat
ha fet un disc
que és acollonant
boníssim
i això
té més mèrit encara
saps
donant nosaltres
doncs
Cristian Montenegro
i Jesús Rovira
dels Lacs en Busto
molta sort
amb aquest nou treball discogràfic
recordeu
es diu Morfina
recordeu també
que si el voleu tenir signat
podeu passar aquesta tarda
a partir de les 7
per la botiga Quick
de Reus
que allí estaran
amb persones
Lacs en Busto
signant discos
tallant carrers
tallant carrers
sí
si veuen
que està el tràfic
molt malament
val la pena
per un dia que venen
doncs
ja és molta sort
amb aquest disc
i en fi
que ens veiem ja
en directe
al Senglar Rock
gràcies
gràcies
gràcies
un a un
tots els obstacles
s'han passat
et sento tant
tan a prop
com el far
que cada cop
es fa més gran
vols inundar-ho tot
Júlia
seré els teus ulls
de sol a sol
com un llençol
vigilant la teva nit
t'ho dic
Júlia
que dins la mort
no hi ha espais buits
no hi ha nollots
que hi ha un sol
furat en nits
la mort
no té espais buits
disfressat
he caçat somnis
dins un sac
com papallones
el vent
aquest cop
la papallona
he estat jo
i tu
una xarxa
impacient
Júlia
seré els teus ulls
de sol a sol
com un llençol
vigilant la teva nit
t'ho dic
Júlia
que dins la mort
no hi ha espais buits
no hi ha nollots
no hi ha un sol
furat en nits
la mort
no té espais buits
moment la teva t'ho doiginga
el vent
el vent
es
ta
ta
ta
probably
la
ruin
dins la morte
és
de
que
da
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501