Passem 25 minuts ja del punt de les 5 de la tarda,
estem a punt d'iniciar la secció que ens acompanya cada divendres
amb aquesta segona hora cara a cara.
Abans però, tal com us hem anunciat en el nostre sumari,
tenim pendent una entrevista, una entrevista d'actualitat musical, podríem dir.
I és que serà demà mateix, dissabte dia 13 de desembre, dos quarts d'onze de la nit,
quan podrem gaudir d'una altra actuació dins la programació,
una amplia programació i molt constant que ens està oferint la sala al teatre Magatzem.
I en aquesta ocasió li toca el torn a un duet que jo no sé si normalment van junts
o se n'ha ajuntat especialment per aquest acte, són l'Andreu Jacob i el Max Sunyer.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic a l'Andreu, ell toca, per la part que li toca,
podríem dir, amb aquest duet, la bateria i els sintetitzadors.
Andreu, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Ens escoltes bé?
Sí, sí, perfectament.
Sí, que això dels telèfons a vegades fa males passades, eh?
Sí, ja tens raó.
Bueno, Andreu, volíem escoltar de la teva veu exactament què veurem demà al teatre Magatzem.
Bàsicament és un duet que realment s'assurt fora del context convencional o tradicional, per dir-ho d'una manera.
Bàsicament és una fusió del que seria músiques per a banda sonora, música instantània també,
i una fusió o una postfusió del que seria el jazz, música clàssica, vull dir, és un híbrid realment.
És música arriscada, perquè a més sent un duet, doncs imagina la implicació que té, és arriscat,
però realment és una cosa que no passa desapercebuda.
És un directe molt interessant, molt divertit per nosaltres,
i ple de colors tímbrics i ple de textures, eh?
És difícil d'explicar, inclús per a mi mateix.
Anem, anem a pams, perquè a veure, del Mag Sunyer, com a guitarrista, doncs ja tenim referència,
perquè ha passat diverses vegades per aquí per la demarcació, no?
Sí.
I aquí és l'Andreu Jacob.
Aquí ens consta que toques la bateria i els sintetitzadors.
Bé, doncs com a breu currículum us podria dir que he participat en diferents festivals de jazz internacional,
d'Alemanya, Polònia, França, Anglaterra, aquí en el país també.
L'últim festival que he fet ha sigut el de Lleida.
I, bé, soc compositor i, per últim, per no bombardejar més,
doncs voldria dir, doncs podríem dir que, a més, soc demostradora en moltes cases a nivell internacional.
De fet, soc la persona més esponsoritzada aquí en el nostre país.
Què vol dir?
Sí, què vol dir, què vol dir? Sí, què vols dir amb això d'aquest esponsoritzat?
Doncs, bé, que soc demostradora oficial, doncs, de Paiste, de Tama, de Native Instruments, de Properhead...
Demostrador?
Sí, i, a més, estic esponsoritzat per aquestes cases.
Explica'ns, Andreu, que ens sona una mica estrany això.
Què és un demostrador? Què fa un demostrador?
Doncs, consisteix en fer clínics i demostracions.
Els clínics podria ser, doncs, bé, és tocar perquè la gent vegi el que es pot arribar a fer amb el producte,
i demostrador, doncs, és el mateix, però explicant verbalment també una mica al mateix temps el producte.
De totes maneres, ja et dic, jo no soc penador, jo soc compositor i músic,
llavors jo tinc uns acòs i uns contractes conformant, doncs, bé, ells, quan necessiten, em reclamen
i, a part, doncs, em fan sessió de material i, bueno, consisteix en això, bàsicament.
I també els hi pegues casa a les cases...
Els hi pegues canya?
Perdona?
Sí, sí, dic, també els hi pegues canya a les cases fabricants, diguéssim,
si hi ha algun aparell que no t'acaba de sonar bé o necessita tal cosa.
Sí, de fet, soc beta tester, també una casa que es diu Camaleon,
que, bueno, que es diu Sonar, i de fet és el que me deuen,
llavors, quan ells treuen un nou software, jo faig el testeig.
Llavors, si no...
Bàsicament, llavors, faig les crítiques i el que no em convenç o el que penso que és fantàstic
o brillant, doncs, ho dic, també, esclar que sí.
O sigui, que és una mica híbrid el meu treball.
Però, sobretot, jo soc... ja et repeteixo, eh, torno a dir...
Jo em dedico a la composició, m'encanta tocar en directe,
penso que és una cosa que és, bueno, és molt satisfactòria i és molt agraïda, a més.
Però, al mateix temps, doncs, bueno, he tingut...
Bueno, doncs, tinc aquesta aportació en aquestes cases que, doncs, bueno,
que és un intercanvi.
Ells m'ajuden, jo els ajudo.
Doncs, parlem d'aquesta faceta teva de compositor,
que, de fet, és el que ens interessa pel concert de demà.
És que, mira, ens ha xocat perquè no sabíem ni que existia aquesta professió, eh?
Va, ja.
Experimentarem. En fi, se'ns ha quedat aquí i ens has donat informació nova.
Parlem, però, de l'Andreu Jacob com a compositor,
perquè, de fet, el que presenteu donar són bandes sonores,
com deies tu, de creació pròpia,
i jo no sé si les has creat per fer al concert
o si les has pogut aplicar ja a pel·lícules.
Bueno, ara l'última banda sonora que he fet
ha sigut la de Laura Isalon, del Conrad Son,
acaba de sortir ara mateix,
i ha sigut Ninfa de Oro i Premi,
bueno, aquí a Barcelona, el festival.
i després, el que et diria,
que també és que acabo de treure l'últim disc,
que és el Blind Passengers to Kutsatka,
que ho ha tret per la casa Satchmo,
i és el...
Dins d'aquesta casa és el segon que trec amb ells,
encara que jo tinc uns 15 treballs publicats.
Déu-n'hi-do.
s'ha comptat les col·laboracions.
Llavors, doncs, el que farem demà en directe,
hi ha...
Bueno, sempre m'agrada molt jugar en directe,
hi ha algunes obres, mai no les he publicat encara,
no estan posades en cap disc,
perquè és una cosa que ja m'agrada jugar amb això.
Però, bàsicament, són tot obres que apareixen
en diferents discos del meu treball.
O sigui, bàsicament, tot és obra meva.
Encara que, per exemple, amb el Max tinc 3 discos gravats,
o sigui que...
O sigui que la col·laboració no es ve de nou, eh?
No, no, hem fet molts directes,
vull dir, de fet, per tot el país,
i, bueno, l'últim directe que vam fer
va ser aquest festival d'allà de Lleida.
I, bueno, i demà ens tornem a reunir
per fer un concert,
doncs, a aquesta saleta en especial,
que a més m'encanta.
Ja hi has estat, al magatzem?
No, el que passa que he treballat molt...
Bueno, no sé si...
Bueno, suposo que el Conrad Sato el coneixereu, no?
Sí, ja va passar per aquí, ja el vam entrevistar.
Clar, doncs, és una persona que jo m'estimo moltíssim, molt.
A més, ha sigut...
Bueno, és, perquè no vull dir ha sigut,
és un dels meus grans mestres,
i el tinc, per tant, amb una estimada brutal.
Però, doncs, bueno, crec que ell va gestar una mica,
tot aquest concert,
i em sembla fantàstic,
em sembla fantàstic,
i, bueno, doncs, des d'aquí saludar-lo,
també, si m'estàs sentint,
i donar-li un fort petó,
i a veure si ens veiem demà.
Jo suposo que sí,
ens trobarem demà,
l'Andreu Jacob,
el Max Unyer,
el Conrad Sato,
i molta més gent que s'aproparà al teatre,
al magatzem,
a partir de dos quarts d'onze.
Un concert, doncs, demà,
el que ens ofereixen l'Andreu Jacob i el Max Unyer
a ritme de banda sonora,
però sempre amb aquesta,
una banda sonora sempre amb ritme de jazz,
pel que ens has explicat, no?
Sí, sí, i a més arriscat, eh,
és molt...
Per què dius arriscat?
Ho has dit abans,
si m'he quedat amb la intriga.
Perquè m'encanta, m'encanta,
bueno, aviam,
interpreten bé la...
perquè és que delicat, no?,
dir això.
Arriscat em refereixo
en què m'agrada la música instantània.
Per tant, la conducció,
tan harmònica,
melodica, rítmica,
que apareixi pel concert,
pot ser al mateix temps instantània,
Així improvisat, vols dir?
També, perquè si, per exemple,
depèn del moment que estem treballant,
com ens sentim,
com hi ha les...
Bé, doncs, o...
Bé, deixem que flueixi la música, no?,
que això és molt important.
I, bé, arriscat, dic per què.
Perquè, bé, és música...
Bàsicament, jo diria que és música
per gent que li agradi la música,
que siguin malòmens, eh,
perquè és una mica sofisticada,
encara que també hi ha moments molt romàntics.
Però, bé, és...
És...
Bé, l'aposta que nosaltres fem
i el que ens agrada fer.
I ens ho faig molt bé,
ens ho ha divertit molt.
Ostres!
Home, d'això es tracta, no?
Sí, perquè...
Home, i tant.
Això és principal.
Doncs, Andreu, ens has dit la paraula arriscat,
música instantània,
però s'has mentat també que era un concert divertit.
És un concert divertit, molt divertit.
De veritat que no és per fer un tipisme,
és que realment, vull dir,
bueno, nosaltres ens ho posem de conya.
Vull dir, bueno...
I, bueno, jo penso que la gent
que pugui assistir a aquest concert
realment veurà una proposta diferent.
Diferent tant pel muntatge.
El muntatge és molt especial,
és molt especial perquè...
Per exemple, diré...
Anticiparé una petita cosa,
encara que m'agrada més jo amb les sorpreses,
però, per exemple, portem tot un set de percussions,
però de percussions em refereixo a metalls,
en plancha en cups, plats rotors,
plates, gongs...
Llavors, això ens dona moltes possibilitats tímbriques,
molts colors,
i això ens aporta, doncs clar,
unes conduccions diferents
o unes, entens el que et vull dir?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Llavors, doncs, bueno,
juguem amb moltes textures, eh?
Vull dir, que no només és conceptes electrònics,
sintètics, que també,
perquè realment també juguem amb...
Però, bueno, amb instruments tradicionals,
acústics, per dir-ho d'alguna manera,
instruments també electrònics.
Doncs pel que veiem,
un concert que arribarà a tots els sentits, eh?
No només a la oïda, sinó que...
Sí, sí.
Déu-n'hi-do serà demà,
ho recordem a dos quarts d'onze,
al Teatre al Magatzem,
Andreu Jacob i Max Unyer presentant-nos
aquest concert, aquest espectacle,
que farà un recorregut
per a les bandes sonores
que ells mateixos han creat.
Doncs, Andreu, ens veiem allà.
Moltes gràcies.
Molt bé, molt bé.
Vinga, bona tarda.
Gràcies, eh?
Adéu.
Adéu.
Réu.