I el que hem de fer ara és tornar a connectar amb Sílvia García,
que ja em sembla que té preparada la Núria Calbó,
perquè ens expliqui quina és la programació d'Animats Serveis Culturals,
una programació que comença ja, el mes que ve.
Sílvia, bona tarda de nou.
Hola, molt bona tarda de nou.
I sí, sí, estem aquí ara mateix amb la Núria Calbó, que la podem saludar.
Hola, què tal, Núria? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
I estàvem comentant que a partir de la primera setmana d'octubre
ja ens comencen ara durant una mica de guerra,
amb el Terragona Cultura Contemporània,
que entenen de tot una miqueta, no?
Intenteu abastar precisament això, no?
Que hi hagi un bon ventall i que arribi a tothom, si més no.
Sí, intentem arribar a tothom que es deixa.
Això m'ha agradat, eh?
Toquem bàsicament el tema musical, el cinema en versió original
i cinema infantil i el teatro.
El teatro?
El teatro, que això és meu, el teatro és meu.
Ai, que em sona aquesta veu, que em sona.
I tant, el que passa que no pots sentir-te ara.
Digue-li, bona tarda, Àngela.
Espera, espera, que t'ho digui.
Te'l passo directament, ara que diu incomunicada totalment,
no sé qui, Núria...
No, només és per saludar-la.
Àngela, hola, xata.
Què tal?
Bé, bé.
Bé, ja està, eh?
Audios.
Bé, adeu, adeu.
Ja està, eh?
Ja està, no només saludar-la.
Ha estat molt ràpid, eh?
Ha estat molt ràpid, això.
Doncs, Núria, comencem precisament amb la programació, una programació que s'enceta el dia 2, dijous, dia 2 d'octubre.
El dijous, dia 2.
I què ens portareu?
A veure...
Com sempre, ja comencem a atabalar la gent amb dues propostes.
Doncs vinga, què és el que ens proposeu?
Perquè avui anirem una mica ràpid, ja t'ho comento.
Sí.
Perquè anem així a allò que es diu a saco-paco, eh?
I això amb un raconet, eh?
I tant, Àngela.
I tant, i tant, i tant.
Digue-nos.
Torra, que ets petitona i te col·loques a tot arreu.
I entra, entra ràpid.
El 2 d'octubre comencen les projeccions de cinema amb el seu original, a l'antiga audiència, a les 10 de la nit, amb La casita blanca, La ciutat d'Oculta.
Ahà.
És una mena de documental sobre la Barcelona oculta de la postguerra i sobre unes trobades de personatges de tota mena que es trobaven en aquesta casita blanca.
I el mateix dia inaugurem els concerts, al zero, amb la sala reoberta després de les obres d'aquest estiu.
I amb una sorpresa, amb tota una banda històrica de la ciutat de Tarragona, en part, que es diu en la tercera caída.
Ells portaven 10 anys inactius i ara tornen. De fet, van fer un concert aquest estiu al Cidecar, a la plaça del rei de Barcelona.
I van triomfar bastant. I ara, doncs, triomfaran, esperem, al zero, que se sentiran com a casa seva, perquè és un bar d'aquests underground, com ells.
Totalment, no?
Són les que estem sentint ara mateix, a fons?
Els que ens acompanyen?
No, no, no, estem escoltant nexos.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, estem escoltant un dels exemples del que vam fer la temporada passada.
Hem posat així, per amenir una mica aquesta xerrada, hem portat allà a l'estudi un parell de discos significatius,
hem semblat significatius del que vam tenir la temporada passada,
i aquest grup que estàvem recordant ara són els nexos de Girona.
Estàvem, precisament, sentint ara també de fons onoria, d'això és el carrer, com pots comprovar.
I ja tenim un munt de nens per aquí que han entrat.
Ara t'ho anava a dir, Déu-n'hi-do, eh, la sorollada que fan.
Sí, i a més a més també l'acompanyament d'una preciosa música d'una moto que ara està en balança.
Doncs ja els heu dit que això no és tan oportunes com ser entre les motos.
Sí, sí, sí, sí, sí. No, però que és una meravella, mires la banda sonora del carrer, no?
Exacte.
Molt millor dit.
A mi m'agraden molts quan acaben els tocs, per això, eh?
Sí, no?
La sortida dels...
Els primers anys que era tant, era el seu lloc.
Però ara, com que no els deixen pobres, doncs ho fan dia a dia.
Sí, sí, sí.
Què més pares tenim, Núria? Comentem.
Més programació d'octubre?
Vinga, més programació d'octubre, que ens agradaria, i després parlem amb l'Àngela.
Doncs bé, a l'octubre tenim un parell de grups que ja han passat per aquí, els Enfinish Simpathy, tenim els Love of Lesbian, tenim uns estrangers nord-americans, Songs Ohio, aquella mateixa primera setmana d'octubre, ja comencem estressats.
Ara passa el de la música.
Sí, has vist, eh?
La música més granera.
Has vist, has vist, és que sempre, és aquesta hora, eh? Gràcies, gràcies per la banda sonora.
Sorten de l'escola, sorten de l'escola.
Sí, ho sé, això.
L'escola de durs.
Sí.
Imposeu-vos, noies, imposeu-vos.
Sí, sí, però...
Se'l sent igualment, eh?
És el so, és el so que és el carrer.
Perquè hi ha molta gent que està sorda i ha de sentir la música més forta que mai.
Se sent, se senten més els nens que la música.
Aquests nens, algú li hauria de dir que no és la Santa Tecla Petita, encara, eh?
Encara no, ja vindrà, ja vindrà, ja vindrà.
Digue'm.
Continuem.
Endavant, sisplau, així, però així per sobre, eh?
Per aquest més d'octubre, com a pel·lícules, documentals, com Andante, que és aquella que va sobre Fidel Castro,
L'Efecto Iguazú, que és el treball dels treballadors de Cintel,
i Polígono Sur, L'Arte de les 3.000, també aquest va sobre Sevilla, sobre barri conflictiu sevillano.
Al cinema infantil hem de dir que aquest any queda ajornat, és a dir, que començarem el 2004,
un cop canviem d'any, arrencarà aquella programació infantil dels diumenges.
Ah, molt bé.
I hi ha també un petit canvi d'horari pel que fa a la programació de cinema dels diumenges.
Serà a partir de les 8, les pel·lícules d'adults, i quan començarem les de nens,
en lloc de dos quarts de 6, com fèiem fins ara, a les 6.
A les 6, perfecte.
A les 6 i a les 8.
Però bé, si algú s'ha perdut en algun d'aquests moments que comentava la Núria,
que no s'amoïni, perquè la Núria la tindrem amb nosaltres,
o almenys d'intentar-la raptar molt sovint,
perquè a més a més ens ho expliqui, ens ho comenti, ens doni més dades,
i puguem punxar la música.
De fet, el cartell...
De alguna manera, és l'inici, no?
És allò de...
Sí, és venir aquí i donar una mica la nota.
Clar que sí.
El cartell encara no està imprès.
L'anem a recollir el divendres d'impremta i el començarem a repartir immediatament per tota Tarragona.
Per tant, hi haurà oportunitat de posar-se el dia.
Molt bé, molt bé.
Un cop recuperats de Santa Tecla, ens tornarem a matxacar.
És això que estem explicant coses que han de venir el mes d'octubre,
i encara estem tots fent-nos l'agenda de Santa Tecla, com aquell que diu.
Encara no fem una cosa que ja estem integrant a la gent
perquè s'hagi apuntant coses pel mes d'octubre.
Tranquils que tornarem a repetir tot això i molt més
i tornarem a convidar de nou a la Núria i al Tarragona Cultura Contemporània.
Però jo sé que estem també d'enhorabona,
perquè vau estar de viatge a Marsella i això m'ho ha d'explicar.
Un cap de setmana d'excursió amb un munt de canalla.
Vam tenir amb nosaltres un dels grups, precisament, que vas tallar, els Murmur.
Vam venir amb nosaltres, ens ho van comentar, que això m'ha passat molt bé.
I que fins i tot podíem dir que van coincidir algun dia amb la gent de la Torpe Bras,
però com aquell cap de setmana, cap.
Exacte.
Jo, el titular del viatge podria ser
«Esto puede ser el principi d'una gran amistat».
Sí, jo crec que sí, eh?
Perquè realment era emocionant veure els Murmur fent una versió de la Torpe.
Ah!
A veure, per caure la llarga neta.
No ho crec.
Ai, quina llàstima.
És d'aquelles coses que són irrepetibles.
No ho sé, no sé si la faran demà, però va ser un moment super emotiu,
perquè ningú ho sabia, no ho sabia ni el tècnic de so,
que comparteixen tots dos grups.
Fins i tot per ell va ser sorpresa.
I, doncs bé, va haver algun momentet d'aquests.
Veure el peli i el Germán de Murmur abraçant-se,
era, bueno...
i a part d'això, doncs molta juerga, com és normal, amb aquest tipus de personatges cràpoles.
Però bé, es van portar bé.
Sí, sí.
Per cert, com va ser la vostra agenda?
A veure, què és el que vau fer allà a Marsella?
Què us van ensenyar?
Què us van fer fer?
Que això sempre és difícil, eh?
Corrent perquè els Murmur poguessin provar so,
perquè eren els que feien el primer concert.
Bé, en el mateix dia que els Murmur actuava una banda d'allà,
uns que es deien Melaina, Colé,
que feien una música prou interessant, també, amb la línia que fan ells.
Ja es van fer amics, també, abans de fer el concert, ja tots eren com germans.
Va fer una pinya musical, no?
Sí, sí.
I després van actuar els Murmur,
i després vam anar...
anava a dia a tancar bars, però en realitat no,
perquè a Marsella només hi ha un bar, en aquell barri,
on podíem arribar a peu,
que tanquen a les 6,
i es tanquen sols, allà.
Aquí es tanquen naltes, però allà es tanquen sols.
Allà es tanquen sols.
A les dues de la nit, persianes a ball i tothom cap a casa.
Eh, es posa a Europa.
Els concerts comencen a les 10, de veritat,
o sigui, posa el cartell i comencen.
No és a les 10 i mitja, que em passa molta...
No, no, no.
I tota la gent ja ve a les 10 i quart, a les 10 i dintre.
Sí, no, a les 10 vol dir a les 10.
I la sala tanca a les dues vol dir
que el concert s'acaba com a molt tard, a dos quarts de dues,
i a les dues tothom fora,
menys el dia de la Torpebras.
Estava ja esperant fora, pensant,
aquests què fan? Ja me tenia la bronca preparada.
Vaig entrar dins el local
per rescatar-los i em vaig trobar allà l'escena
de tota la Torpe, dalt de l'escenari,
fotografiant-se amb el personal del local,
de l'Eva del Tassar.
I bé, una altra escena emocionant,
d'aquelles que no t'atreveixes a interrompre,
perquè dius, on t'haig d'anar jo ara amb la meva bronca?
Doncs no, me la faig la foto també.
Me la guardo per la butxaca
i un altre dia, no?
Sí, i durant el dia del dissabte,
que va ser l'únic temps que vam tenir lliure,
doncs la gent va fer grupets.
I va haver qui se'n va anar de museus,
i va haver qui va simplement passejar pel port,
per allà, que està força bé.
Hi havia algú, el Ferran de la Torpe,
tenia intencions d'anar a la platja,
no sé si ho va aconseguir.
I va haver qui no va ser capaç de sortir de l'hotel
fins a l'hora de tornar a empalmar la cuerga.
I bé, el grupet que hi havia d'animat
ens vam dedicar a anar coordinant uns temes
i els altres amb un i amb un.
Dissabte va ser l'actuació de la Torpe,
també amb un altre grup local,
de l'UNES,
i bé, la Torpe va acabar justet, justet,
a quarts de dues,
per poder tancar el bar alhora,
que ja et dic que al final
se van enredar per allà dintre
i vam sortir a les tantes
i vam tornar a tancar el bar aquell.
Amb cerveses a 4 euros,
també, estos a Europa.
A veure, a veure, cerveses a 4 euros?
Cerveses a 4 euros.
gairebé costaven 800 pessetes de la cervesa.
No, no, era d'aquelles xungueses.
La gent no ho veu,
però estic fent un gesto així molt gran.
Sí, sí, en plan de 3 llitres.
No, no, no, que va.
De lo més normalet,
perquè, un secret,
la Via Pressión,
que és la de barril,
ja ens l'havíem acabat.
O sigui, aquesta era de gairebé importada.
Sí.
Hi va haver algú que va trobar un bar
on hi havia Cruz Campo, em sembla.
Ah, doncs encara rai, encara rai.
A part d'això, doncs mal menjar
o menjar bastant normalet,
a tot arreu.
Sí.
No es pot sortir de casa, ja ho sabem.
Sempre costa, eh?
És allò, és el risc que hem de pagar
quan sortim de casa.
Exacte.
Però bé, la ciutat és activa.
Anava a dir, és maca, però...
Bé, suposo que té els seus reconets.
És maca, per a antigetats.
L'Àngela també va anar o no?
No, no.
Jo vaig anar a Tàrrega.
A Tàrrega.
És el seu.
Ah, que feia la xula,
jo també vaig viatjar.
Que he estat aquesta setmana passada?
Sí, sí.
Que heu estat amb el teatre.
Amb la sala, clar.
Per això deia, teatre, és el meu, és el meu.
Ara me la presentes to, l'Àngela,
com si no la coneguéssim, Núria.
Molt bé.
Surto i torno un tra?
No, no, no, no fa falta.
No, que et seqüestraden els nens.
Doncs és l'Àngela, de Trono Villegas.
Sí.
És la xivata del Trono.
És la xivata del Trono.
Jo sóc la xivata, el que farem.
M'hi diuen, no ho diguis, jo és que no puc.
No es pot aguantar.
No m'ho diguis, que si no, no ho diré, no?
Aquestes coses...
T'ho diem a tu, però que quedi entre nosaltres.
Què ha passat?
Alguna cosa especial, en Trono?
Bueno, començarem per dir que el dia 17,
o sigui l'octubre, el dia 17,
d'acord amb...
No és la primera que ve,
perquè comencem el 3 d'octubre,
però ja que em llacem amb...
Sí, empalmem amb Marsella.
Exacte, sí.
Vindrà la companyia d'Abril a fer dues funcions,
a les 6 i a les 9 i mitja.
A les 5.
A les 5 serà?
Per tema, sí.
Rectificació en la web.
Sí, apostaria bé que t'ho haguessin dit abans.
No té informativa.
Després diuen que soc xivata i no m'ho expliquen.
No, de fet...
No fermo la xivata.
De fet, això ho vam descirir ahir
quan vam parlar amb la gent de l'Escola d'Idiomes.
Ah, molt bé.
És el d'Idiomes perquè així els coincidirà
amb una hora de classe
i tindrem alumnes de tercer, quart i cinquè de francès.
Perquè l'experiència és en francès.
Exacte.
Fan una versió del Tragaluz del Buero Vallejo.
O sigui, es basen amb l'obra,
però fan una adaptació curiosa, no?
Són uns científics que han aconseguit una màquina
per abocar pensaments i situacions i tot allò d'altres èpoques
i troben que la família del Tragaluz
és representativa de...
Del Madrid de la postguerra.
D'on hi du, eh?
I, bueno, ho farem com ho podrem
perquè tenim una sala molt petitona
però crec que ens posarem d'acord.
S'ho estan corrant,
han estat allà dues setmanes
tancats en una casa assajant,
han adaptat el decorat perquè no els hi cabia.
Sí, van vindre a veure la sala,
vull dir que ho porten amb molta seriositat
i l'obra valda la pena d'assistir-hi.
Sí, sí, sí.
Una cosa, segurament, que us deueu sorprendre
perquè, clar, podíem dir que l'intercanvi en si
semblava que havia d'estar musicalment parlant, no?
Sí, el que passa és que la companyia d'Abril
és una associació que, bàsicament,
controla aquest terreny i llavors aprofitant
que nosaltres havíem començat a fer carnos-hi
l'any passat, doncs vam dir per què no, no?
Nosaltres, potser, fem més temes de música,
doncs portem-hi música
i ells, doncs, que portin la seva obra,
que serà una estrena,
perquè no hem tingut temps ni de fer-la allà encara.
Allà també faran tot un rodatge
per les escoles i tal,
reivindicant una mica l'autor aquest
que a França quasi que no es coneix.
Quan aquí és un autor...
Sí, i tant, l'escalera, vull dir, sabem...
Obligat al batxillerat,
almenys en els meus temps,
Sí, sí, encara ara,
perquè jo quan era a la laboral
havien representat bastantes obres.
Amb els meus temps, has vist ara.
Ell ho pot dir.
Amb els meus temps, que fa dos anys?
Ho digui, ho digui.
Que fa dos anys?
Ho digui.
Quasi, quasi.
Que fa dos anys?
Ho digui, ho digui.
Home, l'amor de Déu,
que sembla que hagi estat ja...
Ell ho diu així.
O sigui, força centenària, no?
Dos anys fa.
És centenària, centenària.
Centenària.
Però tenim més teatre, no?,
que comentar?
Sí.
Comencem el 3 d'octubre
amb l'Oscar Intente,
que ens porta a una obra que es diu
Calluny Radeu
i fa un repàs d'un...
M'agradar perquè sí.
Sí, sí, l'entrada és heavy,
l'entrada és heavy,
m'ha agradat.
perquè fa un repàs als poetes catalans
i fa, doncs...
Ja ho veurà.
Calluny Radeu.
Calluny Radeu.
Crec que serà bonic de veure't.
Posa una mica en qüestió
les tradicions i les coses catalanes.
No tant les tradicions,
sinó algunes coses de la catalanitat
que s'han de posar sobre la palestra
i s'han de tornar a veure
i ell fa una revisió
a través d'un plegat de poetes.
I això és el 3,
el 17 tenim la companyia d'abril
i el 24,
normalment nosaltres programem cada 15 dies,
però entre mig ja...
Ens hem posat pel mig.
És a dir, que farem 3 obres
en més de dues.
I, doncs, el 24 d'abril
venen la Marlene Dietrich
i l'Edit Piaf.
A veure, ara qui tothom
s'hi ha pensant?
No pot ser.
Els de la companyia d'abril
de Marcellen
deixaran la màquina aquella.
Ah, clar.
Que aboca a altres temps
i tot això.
D'acord, d'acord, d'acord.
Els hi vam demanar i...
Sí, perquè jo ara mateix
ja m'heu destrotat a la història.
No pot ser.
O contracteu una mèdium
i a través d'ella...
No, no, la màquina.
La màquina.
Aquesta màquina marcellesa
que és Tim Cris.
No havia pensat en això.
Vé, venen la companyia
l'Emma Damm
que van estar fent temporada
a l'Art en Brut
i tindran la deferència
i per naltros una alegria
que vinguin aquest parell
de bones actrius
a posar en escena
la Marlene Dietrich
i l'Edit Piaf.
Quina maravilla.
Que és com si es trobessin
a l'antesala del infern,
del cel, del purgatori,
on vulgueu,
cadascú que tregui...
Allà, al més enllà.
a l'espai que vulgui,
al més enllà
i parlen i canten.
Oh, quina maravilla, no?
Això s'ha de veure.
Aquesta serà xula.
Que passa que ens hem d'esperar
fins a l'abril?
Fins a l'abril?
No, la companyia d'abril.
Ah, de companyia d'abril.
Els de Marcelles
són la companyia d'abril.
Ah, del 24 d'octubre.
No, no, això és el 24 d'octubre.
Ah, d'acord.
Llavors, i dit això
perquè com que
l'obra del Buero Vallejo
és basada en un científic
que té una màquina,
li hem de demanar
a la màquina
per portar el 24
l'Edith Piaf
i la Marcelles Diàtics.
Però jo deia,
ostres, queda una miqueta lluny
però no és de l'octubre.
Tampoc és tan lluny.
No, no, no.
És d'aquí a un mes
i es caig.
Sí, sí, és que és això
que estem els dies
passant tan volant
quan no hem de comentar
que ja t'adones.
Estem tancant la temporada
ja del 24.
Sí, encara no he començat
i ara estem tancats.
Encara no sabem
què vindrà a l'abril, mira.
Ja vindrà, ja.
Sílvia, Sílvia.
Digue'm, Núria.
I jo, abans que marxessin...
Que les portarem.
Ai, ja està,
i vejo que va l'Àngela.
Dic, abans que marxessin
el que sí que els hem de demanar
és que ens avancin
alguna cosa
ni que sigui de més enllà.
Alguna novetat exclusiva
de dir
portarem aquesta formació
que serà una bomba.
Núria,
em sembla que tenen
alguna cosa al calaix.
Jo en tinc una per mi
que de fet la podem escoltar
i a més ens anirà
la merda bé
perquè és rotllo francòfon també.
Tenim el senyor Javier Corcovado,
aquell dels chatarreros
de San Rey Cielo
dels Demonios Tus Ojos
dels 429 enganyos
que eren els seus grups
que feia quan era jove.
No em recordo.
El dia 10 d'octubre
a la sala 0.
El 10 d'octubre,
això sí que hi ha.
El 10 d'octubre.
I ara el sentirem
cantant en francès
fent una versió
d'aquella cançoneta
de la Franz Gall
del Pupé de Cir,
Pupé de Son.
Perfecte.
Jo si casa faria una cosa
com que m'agradaria
escoltar tranquil·lament
aquesta cançó.
Sílvia,
m'agradaria dir
que escoltar tranquil·lament
aquesta cançó
per poder-la apreciar.
Què et sembla
si ja posem el punt final
a l'entrevista
i acabem amb el Corcovado?
Doncs si voleu, sí.
I en tot cas,
recordar si voleu
un dates de teatre
i les primeres aquestes dates
que dèiem
del Tarragona
Cultura Contemporània.
Et sembla?
Teatre.
Comencem amb teatre?
Vinga, recordem precisament
aquestes dues obres
tan importants
i a més a més tan especials
per a les seves protagonistes
diguem-ho així.
Fem-ho per ordre.
Endavant, sí.
Que també és important.
3 d'octubre
Que lluny en radeu
amb l'Òscar Intente
que es colúmpia.
Vaig a donar una coseta
i hi haurà un colúmpiu.
Això ja és interessant,
un colúmpiu a la sala.
Bueno, mira.
S'ha diferent.
Sí.
El 17 d'octubre
dues funcions
de la companyia d'abril
amb el Tarragaluz
del Buero Vallejo
una versió,
una adaptació.
me'n mira la Núria
i el 24 d'octubre
Edith Piaf
Marlène Dietrich.
Quina meravella,
quina meravella.
I Núria,
ara toca fer una mica
de resum
d'aquestes coses
que hem comentat,
aquestes pincellades
del Tarragona
Cultura Contemporània
de cara al mes d'octubre.
Cinema,
La casita blanca
La ciudad oculta,
Un hombre sin pasado,
Comandante,
Las horas del día,
Bloody Sunday,
Le volo de Gislein Lambert
i tal i tal.
I de música,
traca d'entrada,
això de principi de festes,
la tercera caida,
The Enfinish Sympathy,
Love of Lesbian,
Songs of Haya,
això la primera setmana d'octubre,
entre el 2 i el 5,
i després el Corcovado,
l'Aruan Ortiz i el Jordi Rayo
fent jazz, jazz latino,
i a més la Francisca Baumann
que ens porta el Sol a les Glaceres
des de Suïssa,
Jazz on Bach,
un concert de jazz
d'aquests amb majúscula al 0,
Ainarale Gardón
i Suma y Sigue.
Déu-n'hi-do.
I acabo aprofitant precisament
aquesta cançó
que és Pupé de Sí,
Pupé de Song,
doncs dic que la gent
del cir,
de la companyia Carromato,
amb cir de fusta,
que havíem de tenir aquesta tarda,
el cindrem demà,
perquè és una cosa
que aprofitem la vinentesa
per aprofitar
i que la comentem, no?
Déu.
Jo dèiem, no?
Perfecte.
Ho sentim?
Me la presentes tu?
En plan,
com has dit abans?
Una cançó?
Sí, en plan.
Una altra vegada.
Si és que t'ha quedat tan bé,
a més a més ha posat una veu en plan,
melosa,
francesa,
ha posat deu-te francesa.
Sí, com la del Corcovado.
Vinga, endavant.
Versió de Javier Corcovado
del tema de Franz Gall,
Pupé de Sír,
Pupé de Song.
Gràcies.
Sous-titrage MFP.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.