Aquesta tarda, seguint amb les entrevistes que fem als protagonistes de les festes de Santa Tecla, tenim el Javi Vegas.
Ell em sembla que és el cantant de La Gran Orquesta Republicana.
En castellà o en català? La Gran Orquesta o La Gran Orquesta?
El nom és en castellà, és La Gran Orquesta Republicana.
De tota manera, digue'm, digue'm.
No, que moltes vegades ens ho han traduït, no?
I és una cosa que jo de vegades no ho entenc, no?
Però bueno, no em pareix malament.
El de traduir el nom és com tu.
em dius Xavi i a mi normalment la gent em diu Javi, no?
Suposo perquè, bueno, no ho sé.
Acabem deia en Javi, no?
Però de vegades Xavi i te sona bé, mira.
I l'orquestra igual, no?
És com d'aquestes traduccions que fa la gent.
De vegades de l'inglès no es tradueix, però del castellà sí, bueno.
Sí, no hi ha molta coherència.
Ho fem una miqueta també, sí.
Sí, se fa, no se fa...
Bueno, jo crec que el nom que van posar és La Gran Orquesta Republicana,
ho van dir en castellà i jo així ho deixaria.
Home, amb el que costa de triar un nom, no?
Almenys que us el respectin.
Sí, sí, sí, és difícil, la veritat.
Xavi, vosaltres sou de Mallorca, eh?
Mallorca, Mallorca.
Sí, de Mallorca, bé, hi ha...
Mallorca, Mallorca, o sigui, no...
Jo crec que a Mallorca pocs...
Bueno, com a totes parts, no?
En el grup hi ha mallorquins, de fet,
crec que mallorquins, mallorquins no hi ha cap.
Mira que som set.
Jo, que som fill d'emigrants i tenim fins a un argentí, no?
Hi ha una mica una barretlla, no?
Hi ha gent nascuda aquí, de pares de fora,
gent com jo nascuda fora i que vaig arribar a Mallorca,
doncs molt petit i així, una mica barretllat.
Més que res, t'ho pregunto per allò del pic
que hi ha entre Mallorca i Menorca.
Dic, a veure si hi posaré la pota.
No, no, no, cap problema.
De moment, explica'ns una miqueta,
Xavi, qui sou, la gran orquestra republicana?
Doncs un grup, un grup de música,
un grup de músics que, bueno, això,
que fan cançons, que té un objectiu d'orquestra, no?
Una mica de fer música per ballar,
però que també, a la vegada, la part que em toca,
jo que faig les lletres, de dir coses, no?
De dir pensaments o opinions sobre el món
i sobre la nostra opinió sobre com estan les coses, no?
Que teniu un punt reivindicatiu.
Ho dic més que rep el títol del grup?
Sí, bueno, ja del nom, de fet,
és una cosa no reivindicativa,
sinó dir una circumstància, no?
Pareix que se n'oblida que només fa 25 anys
que això és una monarquia, no?
Jo crec que una república és un sistema molt més vàlid
i, bueno, ho veurem posant el nom.
També a Mallorca tenim aquí els monarques,
per aquí molt sovint.
Teniu els monarques?
Ah, bueno, clar, sí.
Sí, sí, sí, estiu veient per aquí.
Sí, sí, sí, alguna cosa em sentit a ti, sí.
I feu una mica la contra, vosaltres, eh?
Bé, dèiem que hi ha una altra possibilitat, no?
Hi ha molta gent que està, jo crec que més de la que pareix,
que està pensant que hi ha mons diferents possibles
i un d'ells seria una república, no?
Una república diferent, potser,
que és la que nosaltres somniem.
Més enllà del contingut de les lletres,
que tu dius que ets bastant el culpable,
poseu-vos una etiqueta ja directament,
perquè aquí a Tarragona, doncs, no us us coneix gaire
i perquè la gent, quan senti la gran orquestra republicana,
què escoltarà?
Quin tipus de música feu?
Doncs, jo crec que escoltarà una banda, una orquestra, no?
El que passa que no serà una orquestra de ball típica,
sinó que serà una orquestra més rockera,
més escatalítica, més hardcoreana, més reggae,
no sé, és que pot dir estils.
Jo diria que fem una barrella d'estils, no?
Una mica d'aquí, d'allà,
en què hi ha una base d'esca molt forta i també rockera
i jo diria que una mica amb sentiment punt, no?
Amb sentiment punt, eh?
Ens quedem amb aquest...
Sí, sí, amb aquesta etiqueta.
Feu una miqueta de tots els estils, com ens comentaves,
però les cançons són vostres o feu versions també?
No, fem bàsicament cançons nostres, bàsicament.
Bé, com veuràs, el meu català és molt fluid, no?
De vegades he de pensar i traduir.
Tens una miqueta d'accent d'aquest mallorquí que ens agrada, eh?
Sí.
Això és molt atractiu per aquí.
Sí, és com poble de Mallorca i, clar, t'has d'espavilar, no?
Jo me vull entendre a la gent i he de practicar
perquè en el poble on visc tothom xerra, és català, és mallorquí, bé, en aquest cas, no?
I, clar, jo vull xerrar amb la gent i m'he d'espavilar.
O sigui, el que passa és que encara nosaltres cantem en castellà, no?
Perquè és la meva llengua en la que pens, no?
Home, i si fas tu les lletres encara raó de més, clar.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, a mi el català m'agrada molt i m'agrada practicar-ho.
Però de vegades, així, com en entrevistes,
te dona que potser ho està xerrant malament i una mica de vergonya, no?
Què va, què dius, home?
Què dius?
Ja et dic, a més, amb aquest article salat que se t'escapa de tant en tant...
Queda molt bé, queda molt bé.
Doncs això comentàvem que feu cançons pròpies, bàsicament.
Tenim temes propis, sí.
I, clar, has dit que, clar, xoca una mica, no?
Temes propis i, en canvi, sou una gran orquestra.
Sou molta gent del de l'escenari?
No, el de la gran orquestra venia una mica per la història del grup, no?
En el principi ho vaig intentar muntar jo tot sol,
però això era la idea d'un tio pujat a l'escenari tot sol
i que el grup es digués la gran orquestra.
A veure, el grup, el tio, no?
I per això el de gran orquestra, no?
Però, de fet, em vaig juntar a més gent perquè jo tot sol no anava enlloc, no?
I, clar, es va quedar el de gran orquestra,
però sí, som set persones damunt de l'escenari i, bueno, ja Déu-n'hi-do, no?
I, a més, de les set persones de damunt de l'escenari,
em sembla que per gravar aquest segon treball discogràfic que heu tret
us heu acompanyat també d'altres instruments
que després no sabem si en directe els veurem.
Doncs a Tarragona vindrem set, vindrem set músics, no?
De vegades, si fem coses, doncs hem anat col·laborant
amb la gent dels disc i amb més gent,
però així per coses més concretes.
El que és la llira ara que estem fent del mes de septembre,
doncs anem set persones, no?
Però mai se sap, no?
Si apareix qualcú o tal, doncs això ja és una cosa com de més, no?
Teniu dos treballs discogràfics al mercat,
un que es deia l'important està en tu cabeza,
i aquest segon que heu anomenat optimista.
I és que, segons hem llegit de vosaltres, doncs es tracta d'això, no?
Les lletres tenen aquest punt d'anar explicant el que passa pel món,
tot el caos mundial, però sempre amb aquest regús optimista.
Per tant, música de bon rotllo, que diem per aquí.
Sí, l'intent és això, no?
Tu no és d'anar pel món dient tot està mal, tot està mal,
tot està malament, malament, malament, sinó dir com estan les coses,
però que no ens vegin tristos, no?
Jo crec que l'alegria és una arma molt poderosa, no?
Si et veuen trist, així, decebut, i venga, i només vull rompre coses, no, no, no.
Nosaltres volem construir i donar idees, no?
Que això no té res a veure amb, no sé, realista i veure que tot no està bé, no?
Però això ho pots dir, però ho has de dir positivament,
i veient les coses com són, però tu proposant coses divertides i alegres, no?
I la música jo crec que és un medi perquè la gent desconnecti,
se va en un concert i el que vol és ballar,
desconnectar, estar amb els seus amics i prender alguna cosa i escoltar música
i no estar deprimit i tirat, no?
I jo crec que la unió de les dues coses és difícil,
però això és el que estem provant.
Seríeu el punk positiu, eh?
Sí, sí.
Una cosa una mica estranya, antagònic.
Bueno, però això t'he dit el del punk, no?
No és que sigui un grup de punk, no?
El que passa és que sí que hi ha un sentiment de punk,
que era aquest sentiment com revolucionari,
com de dir que les coses tenen un...
que s'han de dir d'una manera forta, no?
Perquè jo crec que sí, i musicalment també,
es pot tenir força, el que passa és que pot ser alegre, no?
I ho feim moltes vegades amb les lletres, no?
Les cançons més fortes o amb més distorsió
solen tenir lletres d'amor o lletres més tranquil·les
i les cançons tranquil·les solen tenir lletres més fortes,
o més polítiques.
I quina melodia heu posat pel poema del Màrio Benedetti
que aversioneu?
En aquest cas és bastant bailonga.
Sí?
Sí, sí, sí.
Jo crec que és una cançó que pareix una cançó d'amor,
però té una lletra molt canyera, no?
Molt política.
Com és que heu triat Màrio Benedetti?
Suposo que és culpa teva.
Sí?
Som d'aquestes coses que tu estàs llegint i dius
aquest poema té una musicalitat que te cagues, no?
I, de fet, ja quan ho vaig fer ja m'ho van dir
no ets el primer, eh?
Escolta que ja han posat música a aquest poema
un parell d'artistes, normalment sud-americans, no?
Ah.
I, clar, i m'haurien dit, no sé si la Nacha Guevara,
imagina't quina diferència.
Vaja, i tant.
Però, bueno, claro, suposo que és això, no?
Quan estàs llegint alguna cosa, potser et ve i dius
això, si la poses música, quedaria preciós, no?
I, de fet, hi ha un comentari en un dels llibres de Màrio Benedetti
que deien que ell ho cerca, no?
Que cerca esa musicalitat, que pareix que està cercant
que la gent faci cançons sense la seva.
Vaja, que ells ho heu buscat, eh?
Sí, sí, sí.
A lo millor per vendre més llibres, perquè és que si no
jo crec que la gent no llegeix ni...
Bueno.
A nivell personal, Javi, què escoltes tu de música?
O quins, també a nivell de grup, quins referents musicals teniu?
I tu després, a nivell personal, que suposo que aquí, doncs,
a cada component del grup hi pot dir la seva, no?
Sí, a nivell del grup hi ha una barreja brutal, no?
Que pot anar des del metal fins al jazz, no?
Vull dir, per dir-te alguna cosa extrem, no?
I per enmig, tot el que sigui, no?
Des de...
Des de...
Jo què sé, és que no t'ho puc dir tots els estils, no?
Hi ha una part gran del grup que tira cap al jazz, no?
El Dixieland, i dins el jazz, el que és la part més divertida del jazz,
que seria la música Dixieland...
Entenem, doncs, que tenim una bona secció de béns.
Sí, sí.
Clar.
Bé, sí, bona balladora, com de tocant.
Bé, fan el que poden.
Es nota que no et senten, eh?
Sí, però de música, jo crec que jo escolto el que m'arriba a les mans, no?
De vegades t'arriba un disc que dius, ah, i hi ha que estar obert, no?
Escoltar el que sigui, aunque...
A mi el que més em costa, no?, de prejudicis és tot la música electrònica, no?
Em costa molt, i sé que hi ha coses molt interessants, però em costa.
Jo et diria, el que no escolta, sí.
El que em costa més és d'escoltar, que és la música electrònica,
però penso que hi ha coses interessants, el que passa és que és com tot, no?
En qualsevol tipus de música has de cercar i cercar fins a trobar alguna cosa que sigui bo, no?, dins aquest estil.
I ara mateix, què estàs escoltant? Amb què estàs obsessionat? O què portes al cotxe?
No porto música al cotxe.
No?
Clar, és que a Mallorca no ho necessiteu, que escolteu el mar a tot arreu.
No sé, jo no te creguis, que és tan així, hi ha molt de cotxes.
No, jo el que escolta música, normalment escolta ràdio, no?, que és el que més em dona.
Ui, així estàs a l'última de les cançons de l'estiu.
Sí, no t'ho diria, o sigui, Tarragona Ràdio perquè no arribo.
Jo escolta Ràdio 3, amb què és competència vostra, però perquè és una emissora que no posen publicitat, no?, i per mi això és molt important.
No, no, sí, sí, sí.
Ara que comentàvem allò de Mallorca, dius, aquí també hi ha cotxes i tal, com està l'escena musical a Mallorca?
Jo diria que bastant bé, no?, pel que anem anant sentint, hi ha molts grups i de molts estils diferents, sembla.
Sí, sí que hi ha molt de moviment, el que passa és que és com la illa està aïllada, estem aquí entre i rodeats de la mà i, bueno, i costa de sortir, no?, i de mostrar-ho de fora, no?
Dins de Mallorca sí que hi ha, i de tots els estils, no?, jo crec que hi ha només 3, 4, 5 grups que poden sortir, però hi ha una escena molt potent, tant des de punk i hardcore fins a grups d'allà.
Sé que hi ha, arriben molts de músics de fora que se queden per aquí, a lo millor músics més majors, no?, que ja se queden aquí perquè es viu molt bé i van tocant a clubs i tal, i de sobte pots escoltar músics increïbles, no?, tocant-te en un bar així, en un baret petit, gratis, no?
Hi ha bastant bona música.
Doncs que continuï i que creixi.
Sí, recordem, la Gran Orquesta Republicana, una de les formacions, concretament, que ens ve des de Mallorca, i que actuaran el dia 19 en la vuitena edició del Festival Reggae i Escas Plaix, serà a partir de les 12 de la matinada al Parc de les Granotes.
En fi, Javi, molta sort, digue'ns això sí, com sou dalt de l'escenari, ens has dit que portareu, doncs, una formació de 7 persones, quin tipus d'espectacle porteu-vos? Simplement toqueu i amb la música ja ho feu tot.
Bé, portam alguna cosa, però no el diré, no?, però si la gent no m'ho s'ha vist, que no, per no fotre la sorpresa, no?
Bé, si podem esperar alguna cosa estranya, doncs.
No, no, estranya no, potser una mica divertida, o per nosaltres ho pareix divertida, potser al públic no li pareix divertida, però nosaltres ho intentem, no?, sense fer els pallassos, simplement, bueno, rompre amb el molo del grup que va en camisetes reivindicatives i tal, doncs nosaltres anem d'una altra manera.
Bé, ja haurem d'anar, doncs, eh? A partir de les 12, com us dèiem, al Parc de les Granotes, dins del Vuitet, Reggae i Escas Plaix, la Gran Orquesta Republicana.
Hem parlat sobre aquesta formació mallorquina amb el seu cantant, el Javi. Javi, moltes gràcies, moltes sort, ens veiem a Tarragona.
Que veniu nedant? Eh? Que veniu nedant?
No. No?
Clar que sí, vendrem en el Baixell.
Hi ha recursos, no?
Vull aprofitar per dir una cosa, ja que tinc l'oportunitat, mira, i aquests dies no he fet entrevistes ni res, i és per fer un apollo, aunque sigui molt petit, en en Fermín Mogruza, i per tot el que li ha estat passant a ell, i de rebota en el Manu Chau.
Javi, Javi, Javi, posa'ns el dia, perquè no sé de què estàs parlant, no hi ha culpa, explica'l.
En Fermín Mogruza, jo suposo que la majoria de gent s'ho sabran, no?, perquè ha sortit als diaris, no sé si a televisió perquè jo no en veig, però en Fermín Mogruza està fent una llina en Manu Chau i li han suspès dos concerts, no?, perquè Fermín Mogruza està afiliat a Batasuna, a Màlaga i a Múrcia, no?, i jo des d'aquí...
Li han suspès d'aquí, els ha suspès, l'organització del concert?
Sí, sí, l'organització, perquè hi ha hagut una reclamació de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, dient que en Fermín Mogruza és membre de Batasuna, no?, jo el que vull dir és que en Fermín Mogruza, bueno, la gent que ho ha llegit, ja ha declarat i fa anys que declara que ell és membre de Batasuna, és d'izquierdes, és a Berchale, però està en contra de la violència, no?, i nosaltres, que també pensem això, que ha de ser radical, que ha de ser d'esquerres, però que ha de ser en contra de la violència,
doncs ho apoya'm, apoya'm en Fermín Mogruza i dèiem que de quina democràcia estem parlant, aquesta que es diu Espanya, si censura la gent vàlida, no?, com en Fermín.
Hi ha molt de camí encara per davant.
Sí, sí, molt, més del que pensem, però bueno, hi ha gent que té moltes ganes de caminar.
Això és l'important.
Sí.
Ai, no acabem amb aquest punt. No, de fet està bé, està bé perquè...
No, és donar una abraçada a una persona que, de fet, no conec, no conec personalment, però sí que conec la seva trajectòria i, bueno, me pareix molt respectable.
Molt bé, doncs, Javi, un cop més, us donem la benvinguda a Tarragona el dia 19. Moltes gràcies per aquesta entrevista.
Gràcies a vosaltres.
Bona tarda.