Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
àmpliament, que hi ha moltes coses a comentar.
Explica'ns tu mateix, Dani, qui sou Macaco?
Bueno,
ara mateix hi ha
uns músics
de molts països,
i que
estem ara
fent
dos discos,
i que hi ha molta
unitat i estem
disfrutant molt de tot el procés,
i estem també en gira fins a l'octubre,
i hi ha molta gent
amb moltes idees, i sobretot
jo soc una mica
el que marco la direcció, perquè és un projecte
que vaig muntar
jo, jo soc un poc com el conductor
de l'autobús.
De fet, és el que hem dit, és veritat,
col·laboren amb tu músics
d'arreu del món, que potser
la característica comú és que esteu tots per Barcelona
o no?
Sí, bueno, això sí, Barcelona
ara, sobretot la part del que has cantit
ja molta gent de molts jocs, no?
I
el més important
per estar Macaco és sobretot
tindre una mentalitat oberta, no?
No tener miedo
a la hora de
mesclar, no?
De mesclar estils
i llengües
i sense tabú
a la hora d'apropar coses
quan el musical, no?
o sigui, pots mesclar
rumba catalana
a
tombar o latin, no?
o un reggae
com
no sé, com uns escratxes així de hip-hop, no?
I clar
sense problemes.
I a tota aquesta mescla
quina etiqueta li posem?
Mestissatge o què?
Bueno, jo no soc gaire d'etiquetes, no?
Mai m'han agradat les etiquetes
crec que les etiquetes
simplement serveixen
per posar les coses al calaix, no?
Però
jo per etiquetes
ja prefereixo posar-me
la meva, no?
I
ara un poquito
el próximo disco
se va a llamar
Entre raíces i antenes
que és una mica
l'estil
que diuen que fem nosaltres, no?
Estilo de raíces i antenes, no?
Que és mesclar
coses com
poden ser unos tambores, no?
o músiques
tan de raíces
com és la música latina
o la rumba catalana
o la música brasileña
amb músiques
més modernes
com és el hip-hop, no?
Com és
els elements
del tap
o del electro, no?
I ets, és un poquito
el que es el que es el que pretende, no?
Com fer coses antiguas
i coses modernes
i mesclarla
sin tabú
sempre que funcione, no?
Funcione
sin confusió, no?
Sempre que funcione
una cancó, no?
No es, no se trata
de mesclar
por mesclar
sino, pues,
intentar innovar
i buscar, no?
i crecer, no?
I provar
si funciona funciona
i si no, pues no
Al menos se ha intentado.
¿Eh?
Al menos se habrá intentado.
Exacto.
Parlaba Mara, la Dani, da un no a LP y sobre eso el William pregunta,
porque vuestro primer LP salió en el 99, El mono en el ojo del tigre,
y ahora de hecho desde el 2001 que sacasteis Rumbo Submarino,
pues os habéis dedicado a dar vueltas por el mundo presentando la música en directo
que me parece que es lo que más os gusta, pero que en fin,
que notamos ya que empieza a faltar material físico.
Sí, sí, sí.
Però la tenéis preparada, estáis en ella.
Sí, ara una mica més tard, com de gira per tot Europa,
com tocant en molts països, i sempre la resposta és molt bona,
i a la vez una miqueta fent dos discos.
Un és més tocat, així més de raïs,
i un altre és més electrònic.
Aniran junts, volem fer un disc doble,
i una mica un serà com el dia i l'altre serà més com la nit, no?
I hi ha també invitats de diferents països, no?, molt potents i tal,
que ara no diré els noms perquè em sorpresa,
però, bueno, estem molt contents, no?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música!
Fins demà!
Es duende!
Fins demà!
És música de veritat, que provem coses, que arriesguem i tal.
I a tots arreu on toquem, funciona, no?
Toquem a festivals molt grans, amb molta gent, movem molta gent.
I és una cosa que va creixent i que cada vegada va més, no?
A Espanya mismo, a tot arreu on toquem, ve molta gent i omplim, i tal.
Després molta gent es grava els discos i els pirateixa i tal,
doncs, bueno, a mi em dóna igual, no?
Mentre surtin els números per poder gravar un altre, no?
A mi ja em va bé, no?
Jo el que necessito és tocar, moure'm, no? I estar a la carretera, no?
Ah, sí, perquè de fet ara esteu a punt de tancar-vos a gravar un altre treball discogràfic,
un altre CD, però el que us va a vosaltres és el directe, no?
Com, com? Perdona.
No, dic, el que us va a vosaltres realment és el directe, més que no pas l'estudi de gravació.
Explica'ns com serà el concert de Macaco el dia 15, a Tarragona.
Bueno, doncs ara estem fent una mica el repertori dels dos primers discos,
perquè todavía no estem posant coses noves del disnow i una mica, doncs, això serà...
A mi m'agrada molt jugar amb els climes, no?
Com moments així molt de festa, no?, de subidon i moments així més tranquis
amb coses d'una mica de teatre, no?, que fem, doncs, amb moviments, tal.
Després també vindran uns bailadors de capoira, no?, que és la dança dels esclaus a Brasil, no?,
perquè al xando el percussió és brasileño i toca el birimbau, no?, i instruments així ens tradicionals brasilets.
I, bueno, ells també vindran amb nosaltres, que estan venint a molts concerts,
i després, pues, acabarem amb una batucada al final, si tot està ahí bien caliente, no?, al públic i tal.
I, bueno, estem tocant aquest repertori que ja és, ara, ja l'acabem a l'octubre
i després, doncs, ja vindrem amb el nou del meu disc, no?
I fareu a concert separat amb en Paranoia o coincidereu amb alguna cançó?
Doncs tot és possible. Fa temps que no coincidim amb en Paranoia, però jo soc molt, molt, molt amic del Muñeco, no?,
que és el percussionista, que és cubà, que ha viscut amb mi molts anys, i és hermanito, no?,
i amb en Paro també la cantant, que també som molt com família, no?,
i hem col·laborat molt junts i si surt, pues, farem alguna cosa junts, segur.
Doncs estàvem parlant amb el Dani, el Cabeza Pensante, podríem dir, dels Macaco.
Mira, mira, Dani, el que deien de tu al Mundo Sonoro, una revista que, de fet, us deixa en bandeja.
Diu que el Dani és espigat, fibrosi, amb una melena desordenada i una mirada guspirejant.
Dani Macaco, una d'aquelles persones que, per molt que menja, no engorda mai.
Un pura sang que viu atent sempre al tret de sortida,
mentre la seva musculatura, tot nervi, és capaç de transformar en un entusiasme contagiós
al més fred dels sesos interlocutors.
Estàs d'acord, Dani? Ens fem la imatge aquesta de tu?
Bueno, és molt maco.
Jo, m'agrada molt el Mundo Sonoro, crec que és la referència de la música de veritat a Espanya, no?
No ho dic per dir, perquè ho crec de veritat, no?
Crec que es veu el panorama que hi ha a Espanya, no?, o internacional, no?
I, bueno, el que sí que és veritat és que soc molt inquiet, no?
I que no t'engreixes.
No, la veritat és que no. A mi m'agrada fer exercici, anar-ho molt, i això, no?,
per estar en forma, no?, a l'hora dels concerts, perquè la veritat és que m'agrada donar-ho tot,
a mi i a tota la gent de la banda, no?
A mi m'agrada, com, posar-hi la carn.
En l'assador.
Exacte.
Baix a sudar.
Les coses light no m'agrada molt, això.
Escolta, i d'on ve això de macaco?
Pues, bueno, això ja em ve des de petit, que a mi, pues, me deia la meva mare...
Baixate del árbol.
Exactament.
Tengo unas cuantas cicatrices, ja, de petit.
Me decía Mico, a mí, me ven aquí Mico, ¿no?, porque siempre estaba a cena el mono.
Y después, pues, también, una época que tocábamos ahí en...
Cuando tocaba con Montemacaco y Ojos del Brujo, tocábamos mucho en la calle.
Y tocábamos en Plaza Cataluña, ahí en las Ramblas.
Y tocaba con un amigo mío africano que se llama Chumo, ¿no?
Es un musicaz impresionante que ahora está en París, ahí haciendo muchos proyectos.
Y hacíamos para que se acercara la gente.
Yo, entonces, llevaba rastas y él también, ¿no?
Y, entonces, hacíamos como si fuéramos monos.
Íbamos saltando, ¿no?
Y mirándonos, hacíamos un poco así, performance.
Y, entonces, nos agarrábamos el pelo como si nos sacáramos los bichos y tal.
Y, entonces, pues, la verdad es que teníamos bastante cara de macacos, ¿no?
Y la gente me decía, eh, macaco, no sé qué tal.
Y ya se me quedó.
Y luego empecé a hacer Sound System y ya la gente me llamaba macaco.
Y, mira, pues, ya le puse a todas las...
Yo soy macaco y la banda también se llama macaco, ¿no?
Molt bé, doncs, Dani, si teniu curiositat, si us hem picat a la curiositat
per veure com sona aquesta formació en directa, el que és bona música,
o com és, fins i tot físicament, el Dani, podeu anar a veure amb paranoia i macaco,
un concert d'excepció, amb improvisacions incloses i, en fi, bona música.
La plaça de la Font, allí davant de l'Ajuntament, el dilluns dia 15,
a partir de dos quarts d'11, un dels actes que enceten les festes de Santa Tecla.
Dani, bon viatge cap a Baix de València i us esperem aquí a Tarragona.
Molt bé, moltes gràcies.
Una abraçada.
Una abraçada.
Una abraçada.
Us recordem un cop més, encetant les festes de Santa Tecla,
una, podríem dir, una actuació de luxe, ni que sigui un tòpic, eh?
Segurament ho serà, amb un munt d'instruments dalt de l'escenari,
una energia molt, molt positiva, i compartint escenari, fins i tot amb en Paranoia,
uns vells amics.
amb Paranoia i Macaco a partir de dos quarts d'11 a la plaça de la Font davant de l'Ajuntament,
dilluns dia 15, és només un dels moltíssims actes que podreu gaudir durant Santa Tecla 2003.
Escoltant el monolòcoma, Macaco, ens n'anem cap a les 6 de la tarda i atenció perquè ens queda moda que parlar i moltes coses per escoltar encara.
A les 6 tornarem a connectar amb l'estam de les festes, allà es troba la nostra companya Sílvia García,
i tindrem encara més entrevistes musicals.
No podem deixar de banda el que són les formacions de la ciutat, les formacions de Tarragona,
especialment les que participen en el concurs DO Tarragona.
Parlarem a partir de les 6, la Sílvia parlarà, vaja, amb els April Fool's Day i Time Travel.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!