Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quim Vila i Obtenàcia Col·lectiva?
Sí, és la banda.
Quants sou? Som cinc.
Jo i quatre més, el burro de davant, no?
I sóc el pitjor de tots, perquè saps què passa?
Que des que sóc cantautor, doncs els cantautors no hem d'estudiar.
Els guitarristes han d'estudiar, sóc guitarrista,
i havia d'estudiar, i des que sóc cantautor no vaig estudiar,
perquè per peu o per mal ningú toca com jo.
Clar, perquè és que no, i mentre nota...
I l'obtenàcia col·lectiva no vaig posar que això de cantautor
tampoc és una cosa que no entenc, sempre ho dic, no?
Si jo sóc cantautor, Marilyn Manson també és cantautor,
perquè fa cançons i les canta, no?
És molt relativo. Jo sempre dic que...
Suposo que posen aquesta etiqueta, les discogràfiques,
per no haver fet tanta promo.
Si la promo se l'emporten els de pop rock, no?
Que no són cantautors, no sé com explicar-t'ho.
I la banda és d'autonàgia col·lectiva perquè no em confonguessin
amb el típic cantautor de Salvem les Vallanes,
no cremem l'Amazoni, el molès per sempre, no la guerra, no la globalització,
que està molt bé.
Però no seria el cas.
Però no seria el cas.
Seria un entremig entre això i la Marilyn Manson.
No, no, què va, què va, no, què va.
Una morreja entre, no sé,
entre un cantant dolent de jazz i el Pepe Rubianes, potser.
És el meu objectiu, saps què vull dir?
La vida és el meu objectiu.
Amb la diferència i amb el, bueno, i amb el...
Òbviament ara m'he passat, no?
Això no està bé que ho digui jo.
Però m'agrada més xerrar que cantar quasi bé, saps?
Bé, això ens agrada, eh, els locutors de ràdio.
Ja obres el micro, vinga, veig fent.
Però a la ràdio sóc resultons.
A mi demanes l'hora i t'explico la meva biografia, no?
Si t'omplo sis hores de programa.
I quan de temps fa que funcioneu?
Fa, ara farà...
O sigui, amb la banda consolidada ja fa des que vaig guanyar el premi.
Perquè és quan comença a ensenyar fotos de presidència.
Li que explica, a veure, quin premi?
Perquè tothom que passa per aquí ha guanyat un premi o altre.
No sé com us ho feu, eh?
Sí, sí.
No, jo soc molt conscient, que sempre ho dic,
que jo encara estic una mica sota els efectes de l'eufòria,
que soc molt conscient que guanyar un premi moltes vegades
depèn de si un dia d'abans els que...
els del jurat han follat bé o aquestes coses, no?
És a dir, així és injust, no?
Que tu no ho pots controlar, en principi.
No ho puc controlar, però sí que ja ho sé veure les cares de la gent,
si la gent va feliç pels puestos o no, no?
I doncs encara estic una mica al dintre de la injustícia d'aquest premi,
que és el Sonar 9, que vaig quedar finalista l'any 2001,
i el 2002 vaig guanyar,
i suposo la gravació d'un CD, un videoclip,
i llavors promoció, no?
Que sense promoció, vull dir,
al principi cartesià d'avui en dia surto als mitjans,
per tant existeixo.
Concretament a la tele també, no?
Sí, sí, sí.
I si pot ser amb el Buenafuente, doncs millor encara, no?
Bueno, llavors ja ho tens tot fet, eh?
Exacte, exacte.
Escolta, promoció que de fet,
suposo que per estratègia també de màrqueting
l'heu començat tard,
perquè el disc, un disc que a més es diu
Verbaquim 700, que ara en parlarem,
el disc ja té el seu temps, no?
Sí, sí, sí.
Però suposo que deixàveu passar l'estiu
perquè no se'ls confongués amb altres mogudes, no?
Sí, l'estiu és més descafeinat,
i això a nivell de venda, suposo.
I també saps què passa?
Que és tan bo tot plegat que no caduc,
saps aquest disc així?
Te'l faràs durar, eh?
Te'l faràs la cançó del verano
i la que fot faret ja no la pots cantar, no?
En canvi, això són cançons per sempre.
Per què Verbaquim 700?
També són aquest tipus de lletra
que recorda els CDs gravats,
que teniu algun missatge subliminal
contra la pirateria?
Sí, és de dues bandes.
Primera, Verbaquim,
perquè no callo en sota l'aigua,
vull dir, amb això sorti totalment la meva àvia,
la meva àvia té un sistema de respiració contínua
que no fa pauses,
vull dir, no la pots tallar.
I sóc bastant així,
es diuen que la gent que parlem molt
és que no tenim res a dir,
però a mi és igual.
I segona,
doncs el dic a tots aquests cabrons
que me'l baixaran d'internet
i se'l planxaran amb un Verbaquim 700, no?
Perquè el tens penjat a internet.
O sigui, el segon dia ja estava...
Però no és que sigui cosa teva,
no és que diguis
jo vull que arribi a tothom i ho penjo, no, no.
No, no, en principi no.
Ja tinc llacunes de memòria a vegades,
però jo diria que no ho vaig ser jo.
Però corre por ahí, no?
I ja et va bé, però.
Sí, jo sempre ho dic,
a nivell de música en català
tampoc perjudica el compte.
Jo penso que beneficia encara això.
A nivell de vendes no,
però a nivell de repercussió mediàtica
em sembla que sí.
Home, t'assegures que hi hagi gent
que el conegui, que canti les lletres...
Perquè de bolus com anem?
De bolus, doncs mira,
no és el que pugui tirar coets,
però sempre dic que
el projecte encara està a la pobertat ara una mica.
Ara el nen té grans
i no sabem si farà l'estirador
es quedarà petit, saps?
Però com que tot ja em ve molt de més a mi,
vull dir que a pitjor no pot anar, saps?
Home, l'ideal, t'imagines,
dos bous la setmana,
200.000 peles per bolonetes meves
amb negre, més a més,
400 tal·leus la setmana.
Amb negre, també.
M'acala que és com fan els calés, no?
Multiplicat per quatre,
i no sé què sortiré, que sou de lletres jo,
quatre per quatre...
Bueno, no ho sé,
te'n vas a 160...
Bueno, no ho sé, però...
Bé, no?
400.000 peles de setmana...
Per què on vius ara, Quim?
Què es pot dir això?
Sí, jo soc de Mollà.
Mollà està entre Vicky Van Resa,
és un poble d'aquests que sempre dic jo,
que és com el poble de l'estèrix,
els de Mollà es pensa que els bojos són els altres, saps?
Estan molt bojos, de Mollà, eh?
Mollà és el bressol del Tenor Vinyes,
Francesc Vinyes, de la Fura dels Baus,
d'aquell hostalmol
que va fotre dos tiros la seva dona
i el va deixar a vuit hores...
Bueno, no tot...
Però hi ha de tot, eh?
La Fura de la Nata.
Hi ha de tot.
I...
Bueno, estic vist que entre Cavall de Mollà i Barcelona, no?
Perquè encara tinc alguna...
Estic fent classes a la meva escola, encara...
Jo tinc una escola amb 40 alumnes,
ara en tinc només vuit,
i ho estic deixant perquè em parteix el dia.
Això de treballar és una merda, no?
És que vuit alumnes...
És que et xuclen, ara sí.
Et parteix el dia, no et passa a tu.
Dius, hòstia, avui fotria vacances,
m'aniria, o què sé.
i has d'anar a treballar.
Parteix el dia, és una merda.
Doncs ho estic deixant, no?
El meu objectiu a la vida és això,
dos concerts a la setmaneta
i a viure, tu, que són quatre dies...
Perquè, clar, els concerts no els consideres feina.
No, jo penso que anar a tocar
és anar a la feina sense treballar, no?
El meu objectiu a la vida és aquest,
anar a la feina,
perquè això s'ha de fer,
perquè en el fons som català,
volia dir que no,
però anar a la feina i no treballar.
No tens sensació de treballar, no?
O sigui, acabes rebentat després d'un concert,
perquè jo no m'imagino els teus concerts.
Com són, Quim?
Jo estic una hora i mitja
donant el conyasso, no?
Jo, el quart tema,
mirar, per exemple, l'idea a ell, no?
Això de la promoció,
ja estic tan fard de mi mateix, saps?
Que moltes vegades,
tu no, perquè ets molt guapa
i no ets molt bon rotllo,
però hi ha unes entrevistes
que dius, ara ja fa tota la morterada,
saps què?
A vegades faig una mica l'Albert Pla, saps?
Sí, sí.
A més que es fan aquelles coses
que dediquen un dia a Tarragona, per exemple, no?
I passeu per totes les ràdios
i totes els diaris de Tarragona.
Exacte, exacte.
I clar, tot concentrat.
I m'han fet preguntes,
per exemple, un dia m'han preguntat
a les dues,
a un quart de dues de la matinada,
no sé quina mitja hora era,
no sé que ho sé, però no ho diré,
m'han preguntat a veure
quina cançó del meu disco
li agradaria a Sadant José
perquè era aquell dia
que l'han pillat, saps?
Però per què te concedeixes
entrevistes a quarts de dues
de la matinada?
Perquè pensava que seria despert
però ja havia adormit una mica
i borbonejava una mica, saps?
Allò que deixia que és mig borbó,
que borboneixes una mica.
Un maritxalasso.
Clar, això t'ho fan a tu
perquè ets el Quim Vila,
però això demanar-li, jo què sé,
al Serrat, per exemple,
a una entrevista
a quarts de dues de la matinada
no s'atrevirien.
I ara si es famosa
ja agafaré fums
i seré un tio borre
i com una persona normal
que es fa famosa,
borre i els amics
de tota la vida no saludar-los
i aquestes coses
no preu faré quan toqui.
De totes maneres,
sí que ha guanyat un concurs
a pols, podríem dir,
i el qual us ha repercutit
en la gravació d'aquest CD,
d'aquest treball,
Verbaquim 700,
però us ha anat molt bé,
molt bé, molt bé,
a això que sona ara.
Ja estic enganxat
Ja estic enganxat
Al cor de la ciutat
Cor de la ciutat
Abans del lotero
Després de cuines
I el dinar al paf
Colramp de sopar
Colramp de sopar
I sentint-o meu
I sentint-o meu
Vull saber què fan
tots els meus col·legues
Sant Andreu
Un peris nerviosa
Sempre amb un mal cos
Fa emprenyar la cinta
En quin va embarcat
Declar enyorat
Busco un nou destí
I un tendre narcís
Busco un Adrià
Sense l'esperança
I la Laura es casa
I a bord d'un impala
Fuig amb el David
Santa Rita, Rita
Esclama la Paquita
Quan veu la Regina
Mentre el Paco guanya
Picant-la al póquer
Paga i queda bé
L'Alba i la Cecília
Com bona família
Saben portar el Fede
Carrera a la Barra
Pobre un tema
Carre
És un amic de pes
I estic enganxat
Estic enganxat
Al cor de la ciutat
Va, de veritat amb la mà al cor
Estàs enganxat
Al cor de la ciutat?
No
No, l'has vist mai
Però
Un diumenge he fet zàping
De veritat
I la lletra d'on surt
Tu banchi i va als guionistes
No, tinc un amic
Un cosí meu
Que és erudit en el tema
I ell em va
Mira, t'explica com va funcionar
Bé, jo personalment
M'agrada més
Enseca de Poder
A mi m'agrada més
Que hi ha més puter
El cosí teu aquest
Que tu va explicar
És de la branca
De la teva àvia
Amb el sistema de respiració
O des dels calladets?
No, no, no
És dels altres
És dels introvertits
Sí, sí
Digue'm, digue'm
Que tinc un nom
Però que també es diu Vila
Es diu Joan Vila
Però no
Diuen que ens asseblem
Amb els ulls només
Però amb la resta
Res a veure
Res
Jo li fot uns monoles
I ell diu que sí, saps?
I el tio em va
Perdona
No, no
Que deies això
De ni saga de
Que el teu és ni saga de poder
A mi m'agrada ni saga de poder
Que la tieta
I aquell incest
I puteriu
I riquesa
Saps que
Avui despilfarro
Allò d'ales
Amb català, cony
Sí, sí
Que la gent et dona
Són amorals
Bueno, perdona
Immorals
Que moral vol dir
Que no tens coneixement
Immorals
Que ho saps, eh
Ho fas amb consciència
Clar, perquè aquestes gent com Jesús Gil
Aquesta gent així
No són amorals
Són pobrets
No tenen coneixement
Per donar-se a compte
Que fan el mal
En canvi, el maco és la immoralitat
O dir, hòstia
M'estic passant pel forro
Els manaments del que sigui
No dic res
Però llavors
Tinc una gran trucades
Això és el que mola, no?
Llavors jo
Jo col·laboro els divendres
Bé, els divendres
I festius entre setmana
Estic a Catalunya Ràdio
I a Catalunya Cultura
Faig una cançó
Sobre un tema d'actualitat
I faig monòlegs
Em paga'm per fer el pallas una mica
I una col·laboradora
De l'Espai de Catalunya Cultura
Doncs el seu company
Era el realitzador
D'això de la nit del cor
I em van proposar
A veure si podia
Fer una lletra
Una cançó
Que parlai sobre això
Jo sense abans de dir que sí
Ja vaig anar a casa meva
La vaig gravar
Vaig parlar amb el meu cosí
Qui és aquesta senyora
No sé
Jo no els identifico
Bé, no els parla a la tele
No sé qui és la Paquita
No sé qui és
I amb la pàgina web de TV3
Doncs vaig fer una lletra
Als tios els va agradar
Vaig fer una gravació a casa
Els va agradar
I llavors em van explicar
La massacre final
Perquè sempre aquests culebrons
Li estudiau una massacre final
Clar
Per deixar-te en tensió
A te l'histori
Exacte
Els vaig dir
Perquè no foteu una bomba
No sé 15.000 quilos de Mossal
A Sant Andreu
I quedem al culebron
Perquè és que m'han deixat
Dos o tres de vius
I vaig anar a gravar
L'estudio del Marc Parrot
La pressió definitiva
I vam fer això
Que tothom grava amb el Marc Parrot
El Marc Parrot és un crac
És un crac
Com a persona
Com a professional
Mira, com a persona
És tan bona persona
Que està en sac greu
Ser el seu amic
Per no corrompre el saps
Perquè jo sóc molt mala persona
Des del punt de vista
Judeo-cristia
Des del punt de vista
De la ciutat catòlica
Sóc satanàs
Vull dir
A mi em treu de l'inferno
I l'avocat del J. Simpson
Ja t'ho dic ara
De veritat
Però
I com a professional
D'enginyer de so
És una passada
El meu dits
Que el va produir ell
I ell no s'ha ficat per res
En la versena artística
S'ha posat amb el so
Que és el que m'interessava a mi
Perquè jo sóc en el fet funcional
Amb això
I em va anar de puta mare
De veritat
Suposo que ha sigut una empenteta
Això de poder sortir
En aquest episodi final
A la nit del cor
Home, un milió de centes mil persones
El van veure
Potser al final ja no
Perquè la Rosa Andreu
S'ha fet una mica pesadat
Però bueno
Això ho diu la gent
Jo recullo la informació
No és una unitat personal
I
Això doncs sí
Incluso he pogut entrar
En un públic adolescent
Que ni sospitava
Que podia existir
Per exemple
El dia de l'anell olímpica
Jo sóc un tio que
Tinc una certa edat
Tinc 35 anys cronològics
Sempre
Quants em posaries tu
Si no et coneguessis de res?
31
No ho sé
Jo és que t'estic començant a conèixer
I me canvia el concepte
Cada dos minuts
Però 31
35 no aparentes
No, no, no
I per la barba
I per la barba
Per la barba encara
Et diria
Mira
30 tira que te vas
Però
Si t'afeites ara mateix
I bueno
Com el nen Jesús
Sí o no?
De pessebre
Pots pensar que em feia més jove
La perilla
És en sèrio
Ai no ho sé
Ara m'hi fixaré bé
Mira una foto retocada
Amb el Photoshop
Això ho reglem
I bueno
Jo en tinc 35 cronològics
Va
Fot-li 30 fisiològics
I de tenir repòs
Uns 17 mentals
I tot això
Per què t'ho deia ara?
Pel públic
Un públic adolescent
Ah això
Doncs
Jo sóc un tio amb una certa edat
Tinc un Alzheimer
Que ja s'hafaita
I el tinc bastant avançant
L'Alzheimer
Llavors què passa de lletres
No m'encecaven
Sé una mica la del videoclip
Perquè l'he cantat 100 vegades
Gravant el videoclip
Però tinc moltes llacunes de memòria
Llavors tinc un missal
Que dic jo
Em porto un missal
Amb els xuletes
Amb un teleprompter renalògic
Sí
Que el tinc allà
Llavors el dia de l'anella olímpica
Digital
Allò que gires amb els dins
Exacte digital
Llavors el dia de l'anella olímpica
Què passava?
Que bufava marinada
No sé què collons
Com collons es diu
El veïn que bufa
Allà al Pau Sant Jordi
I se'm girava el missal
I la cançó de cor de la ciutat
No me la sé
Perquè la vaig gravar llegint
I el dia de l'anella olímpica
Ai de la nit de cor
Sort que vam fer un videoclip
Amb les estrofes
Perquè si no
Tenia un micro amb una espuma
Com un solís moreno
Per tapar-me els llavis
Que hagués fet el teleñeco
Ni punyeta ni idea
Doncs se'm girava el missal
I al final vaig fer la cançó a la banda
I vaig cridar 5 adolescents
Amb mala fe
Saps allò
Aquell, aquell, aquell
El contrabaixista
Que vinguessin a cantar
I van pujar de la cantera
I la van cantar elles
I llavors vaig quedar molt sorprès
Perquè tothom sabia la tornada
Home, la cançó és enganxosa
Com una lapa
Al Marc Parrot
Cada cop que li dic
Marc, estic enganxat
O el tio està tres dies malalt
Perquè és un...
Sí, se't posa el cervell
I una rombeta
Romba catalana
Per fer un ritme més nostrat
Clar
Quins estils trobem
Amb aquest verb aquí en 700?
Mira, el disc aquest sempre
És la confluència
O és la sinergia
De la meva gran frustració
Que és el jazz
I la meva gran passió
Per l'escriptura i la lectura
Llavors
Jo sempre explico una paràbola
En aquests casos
Que és que
Que una mica
El jazz o el blues
Dignifiquen una mica el missatge
Jo sempre tinc una teoria
Amb això
Tu vas al camp del Barça
Per exemple
I vas a vestir de skinhead
I dius fill de por de l'àrbitre
Al teu costat hi ha un tio vestit d'armàni
Que diu fill de por de l'àrbitre
Sembla que el que vagi d'armàni
Tinguin més criteri
Per avaluar psicològicament l'àrbitre
D'acord?
Doncs el jazz i el blues
Fan això en el disc
Jo dic moltes animalades
O presumptament animalades
Per segons qui
Per mi no
Doncs el fet que estigui fet amb jazz
I amb aquest coixí tan acurat
A nivell jazzístic o bluesero
Li dóna una categoria
Que no tindria
Si fes hardcore
Males de leopardo
O prou que taronja
Doncs sí que és veritat
Eh que sí?
Sí que és veritat
Però escolta llavors
No em vagis la raó
Que m'avorreixo
No, no, és que és veritat
Què t'he de dir?
Però llavors has de tenir al darrere
Bons músics
Que et parten pel camí del bé
No, no, que va
Són de l'alba oscura tots també
Som jedais
Tots de l'alba oscura
De la forza
Però una cosa
No t'ho pots imaginar
Però una cosa
Hi ha una sinergia
Sempre ho diem
Vull dir que
Quasi bé et diria
És que som més col·legues
Que a banda
Això és perillós
Això és perillós
Cap idea bona
Cap idea bona
L'home del sac del veïnat
Déu és vici
La festa
No ho puc sofrir
Ui, meto ignomínia
Sí, aquesta cançó
Què és la meto ignomínia?
És una barreja
Entre les paraules ignomínia
Que vol dir
Una cosa ignominosa
És insultant
Insultar algú
I meto ignomínia
És una figura retòrica
Que vol dir
La part pel tot
Llavors moltes vegades
A mi conjugalment
Se m'ha acusat
Que estic buit per dins
Perquè només em jutgen una part de mi
Jo no estic buit per dins
Jo tinc sentiments
Saps què vull dir?
Aquí sota d'aquesta façana
Lluciferina
Batega un cor
Ai que ets corral
El llagrimet ara
Storyboard
Què cony vols?
És el número 7
Una cançó d'amor
Festa fotre
Qui dorm amb canalla
Mollet troba el llit
Zàping m'ho ha dit la veu
La missa del gall
Les lletres
Com se t'acudeixen?
Són totes així
De l'estil
Del no puc sofrir
Que hem sentit abans
Tenen missatge
Sí, sí, sí
Tenen missatge
Però no perquè
Volgui a lliçonar
Jo sempre dic als meus col·legues
A mi demaneu-me pasta
No tinc un duro
Que us donaré abans pasta
Com bon consell
Jo no m'he lliçonat a ningú
Jo sempre dic
Jo em considero un cantautor
Però festa
No protesta
Jo no agafo cap bandera
I ara diré una cosa
Que és molt impopular
Però a mi si m'encarreguen
L'himne del PP
Jo el faig
Jo el gravo
M'entens?
I pots dormir a la nit
I tant
Va, va, va
Digui-me alguna cosa
Que no faries mai
Què no faria mai?
Sí
De principis
Algun principi
Deus tenir, no?
Sí, deixar de
De fer coses
De fer l'amor, per exemple
No, escolta
Mira, això que et volia explicar
Si tu tens un consellari de cotxes
I ets el PP
I ve un d'Esquerra Republicana
Que vol un cotxe
Tu l'hi vens o no?
Clar, suposo que sí
Per què?
Perquè abans que romàntics i gitis
El que passa és que quan veus
Però quan vens un cotxe
No preguntes de quin partit ets
En canvi, clar
Tu imagina't ara fer una lletra
Defensant els principis d'algun partit
Que en aquest cas seria el PP
Però d'algun partit
Amb el qual tu no hi creguessis
I si ets l'empista
Ni és a posar la clafacció
A casa d'un tio
Que té antecedents penals
I saps de bona tinta
Que està
Vull dir que és molt relatiu això
Hi ha professions
Que els exigeixen
Una responsabilitat ideològica
I d'altres que no
I a mi l'empista
M'és igual que sigui del Barça o del Madrid
En canvi, sembla que
Que si cantes en català
Has de ser del Barça, saps?
Que ho sóc del Barça
Però m'explico, no?
Si em fa molta ràbia
Que la gent ofereixi coses
Que no tenen per què ser així, no?
Però tu vas al camp
Amb un traje d'Armani
O normal?
Jo vaig normal
Perquè sóc pobre
Però si no aniríem traje d'Armani
Sense cap problema
I tant, i tant
I amb tres molats
I tant que sí
I tant que sí
M'ho he dit la veu
La cançó que ens ha recomanat
El Quim Vila
D'aquest nou treball discogràfic
Verbaquim 700
Quim Vila i eutanàsia col·lectiva
Ja, les vostres tendes de discos
Que això es diu
Escolta, com és que...
Vols dir-me que allò més afectat
De locutor modern
Que fan una ràbia
Ai, quita, no em surt
No em surt
Les vostres tendes de discos
Saps aquell rotllo
Quina ràbia falla
Sí, sí
M'ho he dit la veu
Per què aquesta cançó
Aquesta d'especial?
Mira, jo sóc una persona
Bueno, he fet tots els de la banda
És l'himne de la banda
Aquesta cançó
Perquè
La gent normal
Té un demoniet
Aquí
I un angelet, saps?
El demoniet li diu
Surt una mica de fèstia
O d'uns covatres
Que no passaré
L'angelet
Diu
No, que demà t'es el llavador
Que has de no obrir la botiga
Per exemple, posar-me un cas
D'un català mitjà, no?
Doncs jo tinc un demoniet aquí
Dolentot
O no, perdona
Aquí en tinc un de xungo
Aquí en tinc un fill
De la grandíssima puta, saps?
Vull dir
El xungo em diu
Surt una mica
Una mica no passaré
Què collons és una mica
Fins al cul, saps?
Sí, sí
I això és molt t'obre
Jo soc molt així
Vull dir, si jo sempre dic
Que si no fos tan vicios
Hauria fet moltes coses
La vida ho he escrit novel·les
Hauria fet
Totes maneres n'he fet
Però n'hagués fet més
Perquè em llama molt el tema aquest
Has fet novel·les també
Sí, tinc novel·les
Algunes novel·les que algun dia publicaré
Tinc un parell d'escrites
I un altre estic acabant
En castellà que em costa molt
I a més el personalista
És una dona que encara costa més
Saps?
Ara parlem de les novel·les
Espera, acabem d'explicar això del demoniet
Doncs això, no?
I clar, és un problema
Jo vaig estudiar Psicologia
Filosofia i Teologia
A la vegada
A Barcelona
Vaig fer 3 anys de cada cosa
I al final vaig ser campió
Del bowling Pedralbes
I tinc unes copes de futbolint també
Però és igual això
I subcampió de la meva facultat
Del bowling Pedralbes
Per moltes hores allà
I això perquè t'ho deia
Si se me'n batiu un Alzheimer
Que ja s'ha faita
Mori en la veu
Mori en la veu
Bimoniets
Jo agafava l'estació
El metro del Vasseig Maragall
Línia Blava
M'anava fins a Sants Estació
Feia transbordo
Línia Verda
Línia Blava si estàvem al Club Sata
A Sants Estació
Llavors un dia em vaig trobar
A l'Avinguda del Carrilet
Que és final de la Línia Vermella
I quan vaig tornar amb si
Bueno, amb mi
Vaig tornar amb mi
Doncs perquè
Perquè he vist una tia guapíssima
I n'hi havia
Saps allò dels pastorets
El rovelló
Quan es menja el bocata
Que dius
Que semblava que m'hi empenyien
Doncs m'hi empenyen a mi això
La veu em diu
Vés-hi, saps?
I sí, sí
Jo seguint aquella tia, saps?
I de cop vaig tornar
O sigui, vaig tornar a la realitat
A l'Avinguda del Carrilet
Que és el final de la Línia Vermella
En saps què n'hi ha unes cotes més ja
Però la Línia Vermella, m'entens?
Vull dir, una generació mental transitoria
Entro en unes fases com de...
Però això només te passa
Amb noies de bon veure, diguéssim
Bueno, quan dic de bon veure
No només vull dir
Que sé, les coses ben posades, eh
Quan dic de bon veure
Vull dir que el software
Vagi molt hardware, saps què vull dir?
Ah, però això a primera vista
Ho clitxes tu, clar
Com que has fet teologia
No, no, jo tinc
Jo et quedaries acollomida
Et quedaries acollomida
El s'hi he sentit jo
Per segons quines coses
Ara em fa por
Acabem l'entrevista
No, de veritat
Que xiqueta travessa
Tens nòvio, t'has casat, tu
No tens nòvio, no?
Això ho parlem fora d'antena
La gent no anava a fer res
Em traeix, ja
Em traeix ja
La barrusterona em traeix ja
És l'hormona dels homes
La barrusterona
La barrusterona
És la mormona dels homes
Sí
Sí
O sigui, de biologia també vas bé, eh
Vec
Sí, vaig bé
M'ho ha dit la veu
Se m'ha escapat, eh
No volia ser
I dius que això de M'ho ha dit la veu
És l'himne de tot el grup
O sigui, tot el grup una mica
Mira, el contrabeixista
Per exemple, a vegades anem per la carretera
I hi ha una casa d'aquestes dones
Que fumen també en els ulls
Diu un de tu
Saps?
Aquests llums de neo
I el contrabeixista diu
No sents com un soroll rar
El palier del cotxe
Vols dir, aquest palier no fa un soroll rar
Vols dir, que no hem perdut un clau de la roda
Un cargol de la roda o alguna cosa
Si això no li funciona
Diu, per què no parem a fer una cola
Dic això, home
I un sideral i una pega dolça
Tienem vici, som viciosos
Som del l'al·lòdor oscura de la fuerza
No ho podem evitar, saps?
És terrible
Però fas una mica de portaveu
Escolta, parlem de les novel·les aquestes
Que dius que tens coses escrites
Sí, n'hi ha una que és una mica customista
Que la vaig fer quan feia d'objectiu de consciència
Vaig fer 3 mesos d'objectiu de consciència
Llavors vaig alegar dorsàlgia crònica
Perquè jo soc professor de tenis
Va, vinga, va, Quim, vinga
T'ho juro per la meva neboda
Que me l'estimo més que res del món
T'ho prometo?
T'ho prometo?
Sí
Tot el que has dit fins ara és veritat, però
Tot el que posa aquí...
No és que no el tinc al currículum
Perquè no el podia imprimir
Eren 500 fulles
No, no, el currículum és la contratapa
Del llibet, del digipac
Que justament el vaig fer perquè la gent pogués anar al lavabo
I, per exemple, jo em sé la composició dels ànecs
I això és una controferta
Això és veritat
De tant llegir la composició dels ànecs
Me la sé de memòria, la composició dels ànecs
Llavors, amb això és una controferta
És un recurs bastant...
És literatura escatològica
T'emportes a la llet i enteres la biografia
Que tot és veritat, t'ho prometo
Però a veure, novel·les, novel·les
No, novel·les, doncs una novel·les
És una novel·la acostumista
Que la vaig fer quan feia l'injecció de consciència
I l'altra, la protagonista, és una periodista
Que és una dona
I aquesta em costa molt escriure-la
Perquè m'entrunyo sol, saps?
I per què has agafat una dona de protagonista?
Perquè és un repte per mi
I en castellà, a més a més
Perquè és un repte per mi
Perquè els homes i dones
Són ni millors ni pitjors
Però són gats i gossos
Tenim concepcions cosmogòniques
Diferents de la realitat
Antropològiques
Teleològiques
Teològiques
Antropològiques
I és un esforç molt bèstia per mi, no?
Així és com, per exemple, ser
Un rebarent no em costa res
Em ve de fàbrica
Ficar-me...
Hosti, costa molt
Però com a repte personal
I no com a gag masclista
Dir que costa molt perquè pensen en espiral
No, no, no
Simplement és un repte personal que tinc jo, no?
Escolta, de tot això que has fet
I has provat
Que és el que més t'agrada
De tot el que...
El que et fa sentir millor, sí
El que he provat a la vida
Bueno, a nivell professional, de moment
Ah, val
A nivell professional, doncs t'ho prometo
Que...
Saps què em fa?
És una cosa que no estic preparat
Per...
Hi ha dues coses a aquesta vida
Que m'abarulleixes
Un és que m'afalaguin
Perquè jo sóc com un equip que baixa
D'aquests que lluiten pel descens
Que surto més bé al contraatac, saps?
Que no pas que em diguin
Hòstia, escolta-ho, penso que...
Escolta-te'l bé
Que no tens criteri o què?
És que m'agrada que em fotin canya
I l'altre que em posa
Una de les coses que em posa
Per això no ho diguis a ningú
És un secret, eh?
Perquè llavors no puc tenir punts flaccs a tancar
Si no, llavors és criminal
Hi ha dues coses en aquesta vida
Que m'entendreixen molt
I una són els nens
I una són els nens
De coses a la gent gran
Els nens, pel que poden ser a la vida
I que no puguin ser-ho
Fa molta pena
I la gent gran, pel que haguessin pogut ser
No ho han sigut, saps?
I això em fa...
T'ho juro
Mira, vaig anar a un casament
Ara em posaré a atendre
I si torno a fer
Em fots una hòstia
Perquè això no és vendre el disco
Semblaré aquí
Que vengui un disco de boleros al final
Vaig a tocar en un casament fa poc
Jo abans treballava al BBVA
Bodes, bautizos i diversos acontecimientos
I vaig anar a fer un favor
A un col·lega a tocar en una boda
Pots una nena discapacitada
Devia tenir uns 12 anys
Però preciosa
Se'm va acostar
Em va reconèixer
Com el que va cantar
Anafant la nit del cor
Em va reconèixer
Li vaig cantar la cançó del cor
Allà amb la guitarra sola
Que, bueno, llegint-la, òbviament
I la nena s'ha de ficar a plorar
I t'ho prometo
Que...
Que em vaig sentir bona persona
I em vaig acollonir, saps?
T'ho prometo, t'ho prometo
És a dir, que li està passant
Vaig tenir una crisi d'identitat existencial
Que de poc em fotui un barranc
Allà de poc em tiro el barranc
Una cosa...
O sigui, una cosa tan fàcil
El que pugui fer feliç tant algú
Hòstia, això és acollonante, tío
Superman
Em vaig sentir el superhome Nietzsche, saps?
Vull dir que...
Bueno, de fet em vaig fotre una polla cava i sol
Per celebrar-ho, saps?
Veus?
Per contrarrestar
Al lado de la fuerza
Perquè no estic preparat per això, no?
Una mica un nen petit, tu també, eh?
Encara per créixer, sí?
Sí
Què pots arribar a ser, Quim Vila?
No sé, jo em sembla...
O què vols arribar a ser?
Jo...
És que saps què passa?
Que no vull entrar...
Mira, si tingués 17 anys
I heu sentit aquest premi
Sí que m'he montat el control a l'etxe, és apuntat 35
I sé que la vida no és circular, és lineal
I veig l'horitzó, saps?
I jo anava tirant amb dignitat
I em pasta a la butxaca i em salut
I tot l'altre se me'n refot, de veritat, eh?
Però de moment no vius encara de la música, o sí?
Sí, ja fa anys que vinc de la música
Sí, sí
Dic, entre el BBVA, les classes
A uns cançoners que he fet...
Ah, classes, fas classes de música
Clar, jo no t'ho he preguntat abans
Classes de música, de guitarra, baix i bateria
Vaja, que això de la psicologia i la filosofia no dona gaire, eh?
Saps què passa?
És que jo tinc un col·lega que feia belles arts i feia més psicologia
Estudia més el psicòlegi que jo, saps?
I ho era el pla d'estudis, no?
I llavors que tenia el boli empedral vesell al costat
Que saps que també la veu m'hi empenyia, saps?
Sí, sí, m'hi empenyia molt cap allà
Però una mica això de la filosofia
Potser tu has agafat pel camí més bo
Que és pels maro en les cançons
Sí, saps què passa?
L'únic cop a la meva vida que tinc una sensació
D'aprendre alguna cosa útil
Però socialment has sigut amb la filosofia
Que pel capitalisme serveix per res
Al contrari, molesta
La filosofia molesta pel capitalisme
El que precisament necessita és una raó ben clara
Te necessita és un eje del bien
Que t'ho justifiqui tot
Clar, si ho relativitzes, l'has parida, no?
I suposo que amb això així es va el país una mica, no?
Vull dir, tu, jo som terroristes, ja ho saps, no?
Ara mateix, sí
Estem a la llista de l'FBI
O de la CIA o de la puta que va parir
No sé com es diu aquestes llistes, no?
Vull dir, és...
No sé com dir-ho
Quin vila, què et mires a la tele?
Si no estàs enganxat al cor de la ciutat
Jo només miro...
Documentals de la 2
Sí, documentals de la 2
Programes culturals
Jo miro conegues marcianes
I ara quan estic aquí a Barna
Miro el C25
Que fan una pel·li porno cada dia
Quarts de dues
I és molt interessant
Perquè a més a més hi ha un xat
I és divertidíssim
Com que hi ha un xat?
Sí, hi ha un xat d'aquests de mòbil
Sí
I altra ja veig el telèfon d'un col·lega
I li van col·lapsar el mòbil
Digue'ns quin és el teu filòsof preferit
O que et sents millor
A mi m'agrada molt Can
Perquè tot ho va quadrar molt bé
M'agrada molt Can
I a més per ser alemany
És molt clar
Penso jo, humilment
Doncs vinga, el Quim Vila us recomana
Que llegiu a Can
I escolteu el Verbatim 700
Però Can va dir una frase
Que m'he quedat sempre amb ella
Que a vegades em deies això
De què vull de la vida
Can va dir que la felicitat
És un estat millor mental
Respecte a un anterior pitjor
I amb això estic jo
I a vegades ho penso
A vegades ho he pensat
Tio, perquè t'houries de casar
Perquè a vegades ets massa feliç
Casa't i protege't una mica, saps?
I llavors quan estic satis
Eres hòstia que feliç que era abans
Saps què faig dos cops a l'any?
Jo tinc el meu...
De cases?
No, no, no
Perquè això és irreversible
Té unes seqüeles
Però sí, qui, que no te'n recuperes mai més
Però dos cops a l'any
Tinc una mica, té una masia
I vaig ajudar-li a netejar
Les quadres dels porcs
Si tens vuit hores
A una pistola de pressió
T'ho juro que te'n dones compte
Que ets el tio més feliç del planeta
Perquè que has destrossat
I de merda
Quan t'entres la cara
No saps per on començar, saps?
Perquè és que
Dius, faci el que faci
Pestaré merda la cara
I llavors també abans
Vaig ajudar el meu cosí
Que té una empresa de construcció
I t'ho juro
Que allò relativitza
L'escala de valors
Que no t'ho pots imaginar, eh?
Fotent grau
Una màquina pastalística
O 40 graus al sol
Dius, què estic fotent aquí?
Ojalà em vinguessin 15 anys
I per actius
A fer classes, ara
O hagués d'anar a córrer
Mitja marató, saps?
Això t'has de relativitzar
T'has de putejar
Per veure que llavors
Pots ser més feliç
Perquè si sempre
Si no acabes com el Jiu-Gran
Amb una puta
De la cuneta de Los Ángeles
Tens la tia més guapa
Del Reino Unit
I acabes amb una puta
De la cuneta
D'aquestes transhumans
Que estan aquí
I l'altre dia estan allà
T'has de putejar
Per relativitzar la felicitat
Penso jo humilment
I si no ho sento malida
Bueno, perdé
Doncs, Quim Vila
No tenim gaire més temps
Hem de connectar amb les notícies
Jo sabem que estaries
Una bona estona més
Encara xerrant
No hem parlat gaire
Sobre música
Però t'hem conegut
No, però això és un pal
Parlar molts de música
T'hem conegut
I la música és per escoltar
I tant
Quim Vila
Gràcies, endavant
Com vulgueu, torno
Gràcies
És la nit del divendres
Que en el Plus fa una estrena
M'he distret amb la ñonya
No tinc cap cinta verge
Mira que hi ha el moble
Tota sense etiqueta
Al final em cabrejo
I agafo la primera
I amb un rampell irreprenable
Tapa al cel
Les pestanyes
T'olvideu
Del casament
I apret-ho al rec
Per què ho has fet això
Tres de cabró
M'ha dit l'adeu
M'ha dit l'adeu
M'ha dit l'adeu
M'ha dit l'adeu
M'ha dit l'adeu
M'ha dit l'adeu