érem quatre persones que no ens coneixíem de res i, mira, coincidències de la vida ens va fer que ens coneguessin.
Vam començar jo i el violinista a l'orquestra de l'escola, que tocaven cançons per nens petits, nadales i això,
i al tocar el violí i a mi agradar-me la música celta, vam parlar de fer un grup de música celta.
El que passa és que va venir el Xavi, que feia música així, màquina, i això, i llavors el bateria que feia jazz.
i es va fer una mica el poti poti i després, a ser un grup de música celta, vam anar canviant.
Hem tret tres discos, dos en català i aquest tercer és en castellà, i amb sis anys creiem que està molt bé poder fer el que hem fet.
El grup ho vam fer per passar-nos-ho bé, però per treballar molt és on estem, seguim passant-nos-ho bé i treballant molt.
Jo que una mica això, que comentaves que veniu tots d'estils molt diferents, fins i tot tinc aquí que algú prové de l'escola.
Sí, el violinista. Sí, sí, sí, va. Va a caure d'allà dalt.
I va a fer perdre la fe. Sí, sí, sí, no, bueno, ja va baixar una mica amb ganes de rock, no?
I com us porteu entre vosaltres? Perquè clar, tu que tens influències més dents que dèiem ara, no?
I amb el jazz, com concorda això?
No, és que som molt diferents, està de caràcter i musical, però és que és això el que ens fa ser units i una família,
que és la diferència i la que ens fa unir. I ens portem molt bé i discutim dues coses,
un té una idea, l'altre té una altra, l'altre l'altre i una altra i una altra i una altra i les quatre idees en fem una, que és n'idea.
Molt bé, molt bé.
I també musicalment el que ens passa molt és que toquem molts estils diferents, no?
Clar, hi ha els discos, hi ha música celta, música tradicional, russa, música llatina, hi ha flamenc...
És a dir, fa que els discos siguin molt variats, no? Hi ha cançons molt electròniques,
que és el que nosaltres pensem que és la gràcia, no?
No són discos uniformes, però abarquen molts tipus de coses i, bueno, bàsicament, bueno, com feien els Beatles, no?
Que escoltaven una cosa, els agradava i l'adaptaven al seu rotllo.
Sí, que escoltes una cançó dels Beatles i l'altre i no té res a veure.
Una mica igual.
De tota manera, no teniu cap problema, doncs, per barrejar estils musicals i portar-los al vostre terreny,
però hi ha algun estil que digueu, per aquí no hi passarem mai?
Hòstia, no ho sé.
Home, ja, estil concret, segur que no passarem per cap, no?
Perquè, clar, quan diguem que hi ha una cançó que està inspirada en música tradicional russa,
no és ben bé russa o això, però, per exemple, els que sí que toquem molt,
amb els directes i això, fem moltes peces instrumentals de música celta, amb el violí.
I ara, aquest any, hi ha un músic més que ve amb nosaltres, que toca una flauta...
Sakuhachi.
Sí, es diu Sakuhachi, és una flauta japonesa, que van servir els budistes...
Per meditar i fort, sí.
per fer la meditació, i són aquelles flautes de les pel·lícules de Kung-Fu.
Això pels directes.
I clar, fem instrumentals amb aquestes flautes, està molt bé, són músiques més orientals.
Hi ha molts instruments, harmòniques, flauta travessera, violins...
Sí.
Tens una idea, quan pujàvem a un escenari, no sou vosaltres quadres?
No, no, som cinc persones només, perquè amb cinc ho fem tot.
Som cinc, i ho toquem tot.
Percussions.
Percussions.
Que tots anem combinant, sí.
Sí, percussions...
Tu fa percussions, harmònica i teclats.
Sí.
Jo, bueno, jo guitarra i veu.
Tu és guitarra?
Tu és guitarra.
Tu és guitarra.
Tu és guitarra, hi ha cinc veus.
Sí, i hi ha el violinista, i després hi ha aquest negat que toca això, la flauta travessera,
la flauta aquesta, el Saku Hachi, guitarra, bueno, harmònica, el que diguem.
La bateria fa percussions, també.
Sí, és molt... són... hi ha molts canvis.
Som una peça d'ella per a los técnicos, com diem, no?
Els tècnics de sona, a veure...
Pobres tècnics.
Sempre necessitem taules hiperimmenses, i a vegades no es pot sonoritzar tot, i bueno...
Però bueno, és normal.
Sí, sí.
Però els directes em sembla que queden bastant bé.
Ja teniu directes potents?
Són diferents.
Clar, no, és el mateix directe d'un grup normal.
Un grup normal va amb dues guitarres, i a part que també ens agrada a nosaltres, no?
Perquè quan, per exemple, sobretot els grups que estem començant, que en els superventes
normalment toquen amb sales, petites, pubs, i són llocs on normalment hi van grups,
ja hi ha una programació setmanal i això, no?
I nosaltres el que sempre pensem és ser una mica originals, ser diferents.
I distreure el públic, el que ens agrada és distreure, que la gent estigui tota l'estona distreta.
I que una persona que va anar el dijous abans, aquest dijous no torni a trobar el mateix tipus de grup, no?
I aquí nosaltres hem muntat gags, hem muntat...
Hem muntat...
Teatre, efectivament.
Sí, sí, és una mica barrejat, hi ha un elèctric, però hi ha una part acústica, hi ha això, música instrumental, celta.
I a més aquest any, com a...
És a dir, els altres anys ens havíem arribat a disfressar, regalar maduixes a la gent quan acaba els concerts,
bé, de tot, hem tocat al metro, a botigues de discos...
I aquest any, ell, el Xavi, doncs sempre ens havia demanat una oportunitat per cantar amb el grup.
Sí, portes sis anys, saps?
Hòstia, deixo-me cantar, deixo-me cantar, deixo-me cantar.
I aquest any hem dit, va, canta, però ho farem de la següent manera.
Mira, nosaltres, és a dir, surts, cantes una cançó, i com que està això tan de moda el tema dels programes aquests que voten per a salvar a tal i per...
Doncs si quan acabis la gent aplaudeix, al següent concert tornes a cantar, si no se t'ha acabat.
I nosaltres, abans que comenci a cantar, fem un preparatiu, ens fiquem taps a les orelles,
i avisem a la gent que vagin amb cuidat.
És el moment d'anar al bar a buscar la...
Sí, però bé, però fins ara tothom ha aplaudit i vol dir que segueix cantant, no?
I una mica, doncs, ell surt i ja pas canta una cançó que no és nostra, és una versió dels hombres que...
Clar, ja si has de desgarrar...
Clar, que demà, ja tenim prou de feina amb la nostra, s'imagina que surti la desgarrar.
Cantes amb la cançó dels hombres que...
Sí, Venecia, canto.
Venecia.
Uh!
La introducció que hi ha.
I fas la intro i tot.
Sí, la intro la faig jo.
Ah, només la intro.
La intro perística.
Ell canta i estem després els dos.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Fins ara la gent ha aplaudit, vol dir que en un moment segueix cantant.
A veure què passa.
aquí a Tarragona.
Això us anava a dir, que jo us preguntava pels directes més que res per anar preparats,
a veure què ens trobarem a Tarragona.
Quin dia veniu?
Doncs venim a tocar aquest dissabte dia 25 a la sala de la bequeria a les 8 de la tarda.
Ja heu estat a Tarragona?
Sí, sí, sí, un parell de cops.
Ja havíem estat aquí a la sala de la bequeria i a una sala de sala 0 també havíem tocat.
I després a Reus també hem estat, sí.
Sí, no, per aquí sí.
I la gent de per aquí, què us sembla?
Vau tenir bona rata?
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Sobretot, bueno...
Hem tocat tres cops, ara què penso?
Dos a sales i un cop amb una botiga de discos.
Ah, bueno, sí, i una botiga de discos d'aquí a Tarragona.
Doncs sí, sí, hem vingut i no, molt bé.
Sobretot aquest últim cop a la sala de 0 hi havia molta gent, vull dir.
Què teniu preparat per aquest dissabte?
Ui, ui, ui.
No, una mica...
Ja li cantarà?
Sí, sí, evidentment, evidentment.
Sí, sí, evidentment.
Home, si el dia abans a Lleida no l'aplodeix,
perquè toquem Barcelona, Lleida i Tarragona.
És a dir, que si els altres dos no falla, cantarà.
No, però jo conto que sí, que l'aplodeixin.
Gràcies, Ferran.
Ho fa molt bé, ho fa molt bé.
Un concert en què veurem temes vostres,
clar, presentant el nou treball discogràfic Espines,
que ara en parlarem en primer.
Sí, és bàsicament l'Espines i a part de versions també dels Beatles,
que fem unes versions una mica estranyes d'ells,
que és una cançó que es diu Modern Nature Song,
que està al disc blanc dels Beatles,
i una que es diu Herdyn and Everywell.
I després, doncs, música instrumental, això, celta...
Introduccions de cançons nostres.
Una mica variat.
Està molt bé, és això, és escoltar una cosa diferent, no?
I ho portem presentant, bueno, per tot arreu i de moment ens tenim molt èxit.
Quan són elèctriques que fem amb el disco, les fem amb acústic,
també les passem acústic i coses així.
Eren disfressats a la bequeria?
Disfressats ja et sembla que anem cada dia, perquè fiquen una roba que...
Perruques no, no?
No, perruques no.
Però vaja, això que dèieu, un directe amb molta participació de la gent.
Participació i això, si vols escoltar música celta,
que no se'n fa gaire per aquí,
o fins i tot descobrir aquest instrument, el Sakuhachi,
sí que és una cosa estranya.
O hi ha el disc, o ell cantant, vull dir, hi ha moltes coses.
Molts al·licients.
Molts al·licients perquè, però era un concert bastant diferent.
El violí també.
El violí, sí.
El violí també, clar, tot el...
Déu-n'hi-do, doncs parlem, si us sembla, d'Espines,
que és el darrer treball que, de fet, va sortir,
si no vaig errar, de l'octubre.
És el tercer que heu fet.
Per la gent que us ha anat seguint,
heu evolucionat, suposo que sí, no?
En quin sentit heu evolucionat des del 97,
des dels altres dos treballs?
Què trobarem de diferent?
En tot.
No ens asseblem en res.
Hem treballat tant, o sigui, al local,
tantes hores hem estat,
que al final, és que quan hi ha tres el disc,
és que quan escoltes, llavors veus la diferència.
Clar, mentre vas treballant i canviant coses a les cançons,
no te'n dones compte, però clar...
Potser el que més ha canviat és la manera de,
quan estàs fent un disc,
els objectius que et planteges, no?
Normalment als grups, quan vols fer un grup
o quan tens un grup i fa poc que el tens,
no és les coses d'una altra manera, no?
I ara, a més, amb aquests programes,
encara a més sembla que és treure un disco,
sortir a la tele,
vendre molts discos i tenir molt èxit, no?
I aquí nosaltres, potser, el primer disco pensàvem que seria així, no?
Pel que veies, el que pensava,
i després, doncs, vas canviant els objectius, no?
I ara, per exemple, nosaltres el que...
Els nostres objectius és fer música, tocar i disfrutar, no?
Clar, que has de vendre discos i això,
però no és cap mal de cap per nosaltres, ni molt menys.
És a dir, hi ha unes discogràfiques o unes empreses que es dediquen a això
i tu has de fer la feina que et diuen,
però en cap moment ens ho prenen com un mal de cap
perquè si no pots acabar l'ero.
I això enganya molt, no?
I disfrutar amb la música, no?
No fer cançons perquè, ai, a mi si els agradarà això...
És a dir, no hi ha cap fórmula escrita
i si et passes el dia pensant en quina fórmula faràs servir,
això ja acabes tonto.
Molta diferència també amb aquest últim disc
és que hem tingut l'oportunitat, gràcies a la discogràfica,
de gravar amb un bon estudi, amb un bon productor, el Santi Picó,
amb bons músics, bones col·laboracions amb músics,
ha vingut el Chicuelo a fer una guitarra espanyola,
vull dir que molt bé, amb condicions molt bones, amb temps...
Tres mesos per gravar.
Ja teníeu les cançons preparades o...?
Sí, però bueno...
Vam preparar encara més per...
Clar, per exemple, nosaltres el segon disc vam estar una setmana gravant-lo.
Clar.
És a dir, una setmana vam tenir a gravar tot i aquest amb tres mesos.
Clar, la diferència...
La setmana era allò ràpid i jo...
Aviam, que molt bé, també.
Ja es coneixia el bar i tot per anar a dinar.
Hosti.
No, però ha sigut allò, condicions molt bé.
Sí.
I a nivell personal vostre com a músics,
diríeu que és el millor disc que heu fet fins ara?
Sí, sí, sí.
Moltes vegades es diu, no?, l'últim sempre és el millor i...
Sí, però a més d'aquest també és raó per això que diem,
ja, només pel que et simple ha fet, doncs, de que...
Estaves tu i els pares, penses allò,
vaig a provar altres coses.
Sí, sí.
Des de l'octubre ha sortit al carrer Espines,
dels Nidè, el tercer LP,
ho tornem a recordar.
14 temes, no ho sé,
qui els composa aquests temes?
Com us ho feu?
Entre tots?
O un proposa i els altres...
No, aquí l'únic que prico sóc jo.
El Ferran fa les lletres...
Sí, no, són uns mantes.
No val a fer mai res.
No, és que ho fa molt bé i...
Fa tan bé que clar...
Clar, és la típica resposta del que no fa cançons.
És que ho fa tan bé l'altre.
Però fa lletres i fa composició...
Ell fa el que és la base dels acords,
la melodia i la lletra.
I després l'estorceu.
I per nosaltres l'acabem de destorçar amb la nostra música.
La decoren.
De què van les lletres?
Doncs hi ha de tot.
Hi ha més amb aquest disc més.
És a dir, nosaltres el primer disc va ser un disc
amb lletres molt...
per dir-ho d'una manera molt cap enfora,
és a dir, molt de carrer,
molt la vida normal,
d'explicar coses que veus.
El segon va ser un disc molt interior,
no explicava després moltes sensacions,
coses més internes.
I aquest és meitat i meitat.
És a dir, el primer síngua ha estat tu hermana,
que és una cançó que parla de dos amics
que són els típics que surten cada dissabte a la nit
i s'enrotllen amb tothom
i el dia següent si t'he vist o no m'acuerdo.
I resulta que un s'enamora de la germana de l'altre,
i clar, l'altre comença amb un problema.
I a més s'hi barreja el factor cigarro,
que és quan s'ho estan comentant.
Tot va lligat amb un cigarro que es fumen.
I per exemple, aquest segon síngua,
que és l'última nota,
és això,
parla dels records que tens cap a una persona.
Quan ha passat molt temps,
passen a ser d'una persona que havies estimat,
passen a ser tevis,
que vol dir que realment no l'ha d'estimar.
Vull dir que té 50 i 50.
Hi ha unes cançons que sí que parlen de la vida quotidiana
i hi ha d'altres que són coses rares.
A part dels dos temes que s'han escollit com a singles,
aquests que comentàveu,
tu hermana i l'última nota,
personalment,
recomaneu-nos alguna d'aquestes cançons?
Jo, La Luna.
Jo també.
Et capis, tio.
És que també m'agrada.
Jo, La Luna, musicalment, m'agrada molt.
I Ja Vés és un marxosa, també.
Bueno, no es diu Ja Vés, eh?
Bueno, clar, l'hi dient Ja Vés.
El mundo gira a tus pies, es diu.
Vale.
Si vas conèixer sempre,
aquí no toca...
Ja Vés.
Ja ha quedat Ja Vés.
No, a mi, La Luna, la que més.
Més per la col·laboració del Chicuelo
i tot en general, no?
És una cançó molt flamenca,
que no havíem provat mai.
No, però flamenca lenta, eh?
Vull dir, una balada flamenca.
Una composició, ja, el tema cors, tema lletra, tot.
I després també Les Pines.
Les Pines perquè, sobretot en directe,
ens agrada molt més.
Sí.
perquè, quan acaba,
la cançó, la melodia inicial,
aquesta russa,
l'accelerarem
i en fem un ball rus, no?
D'això i queda...
Bueno, ens agrada molt, disfrutem molt.
Per què es diu Espines?
L'ELP?
Doncs una mica això que et dèiem, no?
Com que amb aquest d'Arcetisc
ens hem pogut treure unes espines
que tenien clavades de coses que vols fer i no pots
per mitjans que et falten
o per temps o per això, no?
I amb aquest, doncs,
hem pogut superar-ho, no?
Hem pogut aconseguir treure'ns aquestes espines que teníem, no?
I que et donen com una tranquil·litat.
I, bueno, és una mica això, no?
I a part, doncs, cançons,
coses pendents que et havien acabat perdint,
no sé, va ser un conjunt de coses.
Nosaltres, tot i si entrar,
no hi volíem ficar títol al disc.
L'únic que,
després parlant-ho i això,
vam decidir ficar-lo, no?
I després va ser quan vam ficar aquest títol,
que era espines.
No sé si és una polèmica que està desfassada
perquè no sé com està el món en aquest sentit.
Algú us ha fet algun retret
perquè heu passat de cantar de català a castellà?
No, en aquest cas, no.
El que ens ho hem preguntat molta gent, no?
Sobretot mitjans.
Una pregunta típica, no?
Sí, però és que això, clar,
nosaltres, bueno,
és el que sempre contestem,
a més la veritat.
Nosaltres, quan vam fer el segon disc,
ens va trucar Tempo Music
i ens va dir
volem això en castellà, no?
I nosaltres vam dir,
home, ara hem tret un segon disc,
que ens l'hem pagat nosaltres,
el volem treballar a tope,
ja ens hi funciona, no?
I, bueno,
després d'un any de fer aquest disc,
ens hem plantejat fer-lo un altre
i vam parlar amb discogràfiques catalanes i això
i a nivell discogràfic,
el català, doncs, no pujava a ningú,
no, sobretot artistes nous i això no.
Cal veure'ns a dir,
ostres, ens paguem nosaltres el disc
o fem un disc de veritat.
Doncs va ser així.
Ara, si es donés ara el cas
que el següent,
en condicions,
es pogués fer en català,
doncs el faríem
perquè, en el fet,
no tenim cap problema per res,
no?
Nosaltres no,
és el que anem,
no fem discos per vendre'ns,
sinó per disfrutar i millorar,
no?
O sigui, has de pensar en vendre discos
o d'ampliar mercats o això,
pots tornar boig.
Ara és una pregunta,
com veieu,
en aquests anys que fa,
que us hi dediqueu
al mercat musical?
aquí a Catalunya o concretament
per allà a Barcelona,
vosaltres ho demanen res?
A Catalunya molt apagat,
molt.
I difícil,
és molt difícil,
eh?
És a dir,
Catalunya,
bueno,
no,
jo crec que no han fet bé les coses,
és a dir,
sobretot perquè hi ha grups joves
que ho fan molt bé
i no han tingut apoio
però de ningú,
ja no de discogràfiques
ni de mitjans,
vull dir,
està molt fotut
i hi ha qualitat
perquè de músics
n'hi ha ni de molt bons
i sobretot
dels músics més bons
han hagut de marxar cap a fora,
cap a Espanya
i Espanya és una bogeria,
és a dir,
amb els programes de tele,
doncs,
és això,
que hi ha unes competències,
mira,
ahir vam anar a música,
sí,
i allà veus unes competències rares,
no?
Unes coses són els grups
i les altres són els artistes,
que allà es barreja tot.
Com ho vols dir així?
És a dir,
nosaltres seperem molt
el que és un grup
i un artista,
és a dir,
és molt diferent un grup,
un grup és una cosa
de temps,
de treball,
d'una relació,
d'una convivència,
d'un aprenentatge conjunt,
no?
I un artista,
doncs,
et trobes que hi ha molts artistes
que això,
els hi fan les cançons
i això,
i clar,
després ells veuen
una realitat d'un altre,
però a un artista
sí que li importa vendre,
perquè realment
el que està fent
és interpretar cançons
que no són seves,
és a dir,
la seva millora
pot ser vocal,
però no,
o d'imatge,
però no musical,
perquè si no està creant,
en canvi nosaltres
és això,
és millorar,
doncs,
els concerts,
millorar,
tot,
quan vam començar,
doncs,
no sé,
vull dir,
no sabíem tocar
els nostres instruments,
molt poc,
no?
I mica en mica
hem anat aprenent,
aquí sí que,
en canvi a un artista,
doncs,
ja li fiquen grans músics,
però clar,
això també a la llarga
un artista,
quan no ven,
doncs,
normalment s'acaba,
i un grup,
si no ven,
no passa res,
perquè és això,
si nosaltres
ens haguéssim basat
en les ventes,
del primer i del segon disc,
segurament ja no tocaríem,
i com que
no ens hi basem,
hem seguit endavant,
i és això.
allà que es vau trobar,
amb el músic ací,
que tot anava al mateix sac,
i...
sí,
bueno,
allà anem tots allà,
ole,
no,
però bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé,
i la gent,
molt bé,
també.
ens hi vam portar espetecs,
i no,
no,
molt bé,
estem molt bé,
i coneixem molta gent d'allà,
i ens tracten molt bé.
Basque és això,
que allà te veus els canvis
de...
del que és a nivell estatal,
que a nivell Catalunya
això no existeix,
no n'hi ha existit mai,
sempre hi ha hagut grups
a Catalunya,
mai artistes,
o molt pocs.
Perspectives de futur,
a veure,
el més immediat em sembla
que és posar el disc Espines
a l'escenari,
no?
Sí,
bueno,
hi ha la gireta muntada?
Sí,
ara,
comencem,
bueno,
ja hem començat fa dues setmanes
que fem tota la promo,
i aquesta setmana,
el...
bueno,
el dijous estem a la Guat,
a Barcelona,
divendres al River Café de Lleida,
i el dissabte aquí a la Bequeria
a Tarragona,
i l'altra setmana presentem
el disc a Madrid,
a les sales de Chesterfield,
i després,
de cara al febrer,
fem les presentacions
a totes les comunitats autònomes,
vull dir que,
si concerts i voltar molt,
però bueno,
ja ens agrada.
Furgoneta i avall.
Furgoneta i manta.
I ja per anar acabant,
a part dels plans aquests immediats,
de fer la gira,
plans futurs,
cap on penseu tirar?
o encara no t'ho heu pensat?
O millorar,
no,
anar fent.
Anem fent segons
bé en les circumstàncies,
ens adaptem,
ens adaptem a el que vingui.
Això és una carrera de fons,
vull dir que no,
tampoc és córrer molt,
és anar a poc a poc,
i anar fent,
i aguantar.
Viviu de la música?
No.
Treballant tots,
a més,
jo sóc el que apringo més,
perquè he d'anar totes les entrevistes,
i després ells van canviant,
un dia ve un,
un dia ve un altre.
Sí,
els altres,
jo demà ja a aixecar caixes
a un magatzem,
a recuperar hores
per aquests dies
que estic faltant,
clar,
i estàs un troc a ser l'altre,
que vas molt cansat,
però bueno.
Sí,
però bueno.
Té l'avantatge
que és això,
no?,
que realment no teniu cap pressió
externa,
perquè ja teniu...
Clar,
l'avantatge que tens
és que t'has de guanyar la vida
amb la música,
doncs pots anar fent.
Clar,
és això,
no?,
cap de que funcionés moltíssim el disc
i la discogràfica us diés
va,
un any que ve,
bueno,
d'aquí sis mesos un altre,
us agradaria?
Oh,
sí,
clar,
evidentment.
Però que si no passa,
no passa res.
És a dir,
que ens agrada treballar,
a més,
és això,
és a dir,
hi ha dels grups que treballen
dotze hores diàries,
vull dir que treballem moltes hores
i després assegem,
vull dir que estem acostumats
a treballar i molt,
no?,
però bueno,
si passa això,
doncs benvingut,
sí,
home,
que no farem mai renunciar
una cosa que ens fa il·lusió,
però bueno,
si no passa res,
tampoc passa,
tampoc s'acaba el món,
vull dir que no...
Ja per acabar,
suposo que em direu coses
molt diferents,
però,
Javi Centelles,
digue'm,
teclista per coser i coros,
a quin artista et mires tu?
Digue'ns algun referent musical
que tinguis.
Mira,
jo ara mateix,
per exemple,
jo et miro a molts artistes,
però per exemple,
ara mateix el cotxe,
el que és el cotxe,
per escoltar música,
tinc el meu CD,
el número 1,
el número 2,
tinc música antiga,
de tot tipus,
música dels anys 70,
60, 80,
i el Jacob Dylan.
Tinc aquests 3,
només,
vull dir,
i vaig escoltant,
i quan m'acabi aquest,
doncs el...
Jones Harrison,
o els Beatles,
també.
M'agrada molt la música antiga,
i de tant en quant,
també compro música d'artistes,
i això,
però bueno,
més que res,
antic.
I Ferran,
davant,
beu i guitarra.
No sé,
jo...
sobretot d'això,
el John Lennon,
el Paul McCartney.
Oi,
que esteu menjats pels Beatles,
eh?
I aquí els Estons,
què?
No,
no,
els Estons també,
si hi ha tots els concerts,
vaig allà,
a 14 anys,
vaig agafar l'autobús,
fins a Gijol,
però veus els Estons m'agrada més
com a grup,
és a dir,
m'agraden més les composicions dels Beatles,
però m'agrada molt el Mick Jagger,
com actua,
com a dir,
m'agrada molt el Bruce,
és a dir,
veure un concert del Bruce també,
és tan impressionant,
no?
Però,
com a musicalment,
els Beatles,
tot el que és Paul McCartney
i John Lennon,
bueno,
ho vaig descobrir,
sóc bastant jove,
i clar,
jo no hi era quan ells tocaven,
però a mesura que ho vas descobrir...
en principi,
com diuen molts,
hi és tot,
allà neix tot
i tothom ha copiat d'allà,
vol dir que
que estàs a l'essència,
no?
No sé què hi havia abans d'ells,
bueno,
sí,
sé coses que hi havia,
però no,
vull dir que no sé
de qui es van copiar ells,
no?
Doncs ja està amb la recomanació
d'anar a veure'ls Nidea,
presentant el seu treball discogràfic Espina,
Nidea,
en directe,
el dia 25,
a la Bequeria,
acabem ja
aquesta entrevista
amb el Ferran i el Javi,
moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies a tu.
Gràcies.