Igual que en un escenario
Finges tu dolor barato
Tu drama no es necesario
Ya conozco ese teatro
Mintiendo
Que bien te queda el papel
Después de todo parece
Que esa es tu forma de ser
Yo confiaba ciegamente
Cada cop que els de tarda sona aquesta cançó de la Lupe
és que volem parlar sobre teatre, és bastant evident.
Avui ens n'anem cap a Vilaseca
perquè allí trobem una formació o un grup de teatre baixa
es diuen La Tremolla
surten de les seves fronteres
i venen diumenge, dia 23, a les 7 de la tarda
a la Canonge a interpretar El Malentès.
Sobre l'obra, sobre la formació de teatre
sobre la vida en general
perquè tenen corda per estona
parlem amb el Pep Grasset i el Bladi Luzano
dos dels components de La Tremolla. Bona tarda.
Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Hola, com esteu?
Home, estem bé, encara que una mica preocupats
perquè has dit que hem sortit de les fronteres
quan només hem arribat a la Canonge.
Això és que has quedat a casa.
Però el Buix va començar així, meta'l ara.
Sí.
Queda a fer un territori.
A mi m'ho explicaràs.
No hi ha fronteres, eh?
Però escolta una cosa, a veure,
hem vingut a parlar de teatre,
però no de pallassos.
No, per què ho dius?
Per allò del Buix.
Molt bé, d'acord, ara et pillo.
La Tremolla, si us sembla,
comencem a parlar una miqueta de la companyia.
Qui sou? Quanta temps fa que funcioneu?
Quina ambició teniu a la vida?
Oh, a la vida, com deia aquell,
menjar, dormir, pensar, llegir i viure.
Perquè la vida és per això, per viure-la, senzillament.
Però bé, de totes maneres...
Escolta, Pep, això ho deia aquell?
Ho deia algú?
O és teu?
Ho deia ell.
Era un aquell metafòric.
No, home, el que hem de fer és...
El nostre intent és treballar menys,
fer més teatre,
perquè el teatre, en el fons,
és recrear la vida, no?
I què és la vida?
És això.
És a dir, és un mirall trencat
on cadascú agafa aquell tros de veritat
que li agrada.
Toma ja, que va anar...
No, no, és que estem en planta 70.
Un mirall trencat, com a mínim, això.
Sí.
No, mirall trencat,
una ressonància.
No, mira, la Tremolla és un grup de teatre jove,
jove perquè té uns 30 anys,
per tant és molt jove,
i sobretot perquè té moltes incorporacions constantment
i anem renovant i tal.
I amb moltes ganes de fer teatre
i, bueno, el futur no ens el plantegem, no?
El passat no existeix,
el present ara mateix ja acaba de passar
el que hem de dir fa un moment,
la música aquella que el món del teatre ja és passat,
llavors a partir d'aquí només ens queda el futur.
Llavors, lògicament, nosaltres lluitem per això.
I el que volem és senzillament des de la Tremolla,
que en el fons el que pretén ser és un teatre...
Ara ja em torno a posar a sèrio,
mare de Déu, estic preocupatíssim.
Jo encara no sé què és la Tremolla, eh?
Vull dir, imagina't,
porta 5 minuts parlant aquest home.
No, però no, no, no, no, no em enrotllo més
que la pot enromar.
Clar que venen això dels armats,
ja saps aquelles cintes que porten.
No, el que vull dir és que senzillament
el que volem fer és portar,
com més pobles millor,
aquest diumenge anem a la Canonja,
el dia 7 d'abril anem al Canà
i anem portant l'obra,
en aquest cas és un drama,
normalment ja es nota
que ens agrada una mica més la conya que el drama,
però creiem que en teatre s'ha de fer tot.
El que és molt important
és portar autors,
autors de qualitat, text.
Nosaltres fem teatre d'autor,
lògicament,
o sigui, no fem creacions pròpies,
perquè si les féssim
no ens vindria a veure ningú,
bueno, la família,
però com que a més a més
són famílies curtes i petites,
foren pocs al teatre.
Llavors intentem fer teatre d'autor
i intentem fer-ho molt en sèrio,
independentment que ens agradi molt la conya, no?
En aquest cas, dissabte,
perdó, diumenge vinent,
anirem a la Canonja,
a l'Orfo Canongí
i presentarem una obra de l'Albert Camí.
Jo no em vull enrotllar massa
perquè en el fons aquí,
per exemple, un element jove
i això demostra la vitalitat
d'aquest grup
que es diu La Tremolla,
que és de Vilaseca,
però que en el fons és dels països catalans.
O no?
Ah, jo no ho sé, sí?
Vilaseca forma part dels països catalans.
Normalment anem a actuar per tot arreu,
Banyoles,
Plu del Llac,
bueno, ara perquè es van morir aquells francesos
i no hi hem tornat més,
no fos cas.
Però normalment...
No per culpa nostra.
Si no hi aniríem.
A veure si torna a reobrir el cas, tu.
Clar.
I, bueno,
hi anem una mica per tot arreu,
París Valencià,
allà en convé.
Però el que volem és això,
és portar el teatre a tot arreu, no?
El teatre és una cosa que creem,
que per nosaltres, evidentment,
és molt important
i esperem que per la gent també
i segur que per tots els que t'estan escoltant en tu,
que no ha sigut gent molt intel·ligent,
si no no t'escoltarien...
Aquí està,
i sensibles.
Sensibles.
Bones persones.
Oh, oh, oh.
Doncs segur que els interessarà.
I llavors el que volem és que la gent vingui als teatres.
Hem de recuperar el teatre com a forma...
A veure, a vegades les paraules pelús,
per tant, dos ales,
se'ls hi posa verdet, no?
I la paraula cultura té molt de verdet, no?
I cultura, a part que rima en confitura,
rima en moltes altres coses
d'un altre nivell menys dolç
i una mica més desesperant.
I llavors hi ha molta gent que ven cultura,
però cultura, diríem,
que et diria jo,
prefabricada, no?
Nosaltres estem per la cultura autèntica del país
i recuperar l'essència, no?
I portar la gent que disfruti,
que treballi,
que pensi,
sobretot que pensi.
Si la gent pensés més,
de guerra avui no n'hi hauria, no?
Per exemple.
Però bé, jo vull que parli el Vladi,
que és l'element jove del grup
i a més a més el protagonista,
i a més a més mora,
i a més a més és guapo,
i menys mal que les xicotes no el veuen,
perquè si no aquest estudi estaria abarrotat.
Allò de guapo és veritat, eh?
Donem fe, sí, sí, ho constatem, eh?
Sí, sí.
Vladi, bona tarda.
Hola.
Una altra vegada.
Escolta, Vladi,
el Pep és el director,
tu ets un dels autors,
parla'ns una miqueta de l'obra,
perquè el Pep deia
que el teatre és una recreació de la vida,
però vols dir que la vida és tan dramàtica
com amb aquest,
el malentès,
aquesta obra que presenteu?
Perquè m'han dit que és un drama,
però d'aquells monumentals.
Sí, és un drama,
a veure,
és un drama que difícilment es reproduiria la vida real.
De què va, de què va?
Però, a veure,
la història es desenvolupa
d'un personatge
que es vol retrobar amb la seva família,
perquè la vam donar fa molt de temps.
Per tant, tenia família.
En tenia.
I llavors,
quan intenta fer això,
es troba que la família,
doncs,
ha canviat molt, no?
Són dues vides totalment paral·leles
i es troben moltes dificultats.
I llavors, a partir d'aquí,
es desenvolupa un malentès
que millor no explicar-lo.
Però jo vull donar alguna pista més, eh?
Hi ha assassinats per aquí al mig.
Això ho podia dir?
Jo moro.
Jo moro.
Jo moro.
Jo moro.
Jo moro.
Jo moro.
M'encanta, de més.
Sí, home, és fàcil.
Vols dir que no és fàcil, no?
Però...
Sí, perquè necessites el dia següent.
Clar,
i tens diàlegs o no?
Hi ha un personatge molt curiós
que em sabria greu que passés.
És un personatge
que només diu una frase,
bueno,
quasi que no arriba ni a frase,
amb tota l'obra
i que va sortint
i va sortint
i va sortint.
I què fa aquest, no?
I aquest personatge
que en el fons és el...
Bueno,
es pot interpretar de moltes maneres,
algú l'interpreta inclús
com el Déu
que vigila
tot el que està passant
i que deixa passar coses
i que amb això
ho podríem lligar
amb el tema de la guerra
i que a vegades
doncs només actua
perquè en el fons
el Déu no ha de controlar
el que fa la gent
sinó que és la gent
que fa les coses
el bé i el mal.
D'alguna manera
ja veus
fins a quin nivell
de profunditat
arribem
a aquesta obra.
Déu-n'hi-do,
això t'anava a preguntar
que com és que heu triat
aquesta obra?
Per l'autor,
recordem que l'autor
és l'Albert Camí?
Camí és una bèstia.
A veure,
perquè ho he dit abans,
que el nostre grup
és un grup
que fa teatre de text,
llavors el que intentem buscar
perquè creiem
que això enriqueix
el propi grup
i la gent
que el va veure
lògicament
i que a vegades
hi ha autors
que es perden
tot i que en sec
resulta que
hi ha obres de Camí
que s'han fet
no fa massa a Barcelona
i sembla
com si fos un rovelló
que ha plogut una mica
i torna a sortir.
Nosaltres creiem
que hi ha autors
que tot i que en aquest moment
l'existencialisme
està una mica
de modè,
si tu vols,
creiem
que és bo
que la gent
no perdi
la perspectiva
de què va existir
i que el seu moment
va tindre la seva importància
i que tot i que avui
es pugui veure
i es pugui jutjar
amb una certa
diríem
distància
en aquest cas
seríem
brachtians
nosaltres
el distanciament
el que busquem
és això
és recuperar
i tornar a fer
i fer coses noves
coses d'autors d'avui
o
estem preparant ara
per exemple
una obra del Joan Oliver
del Pere IV
o estem preparant
unes lectures
o sigui
estem fent moltes coses
o estem preparant
una obra que serà
increïble
que és el verí del teatre
i ara ja m'estic avançant
a la pregunta
que tu tenies apuntada
per l'última
què fareu
de més a més
no
això
a veure
tranquil·la
que avui no has de treballar
tu
que han vingut
un altre dos homes
com a dos cabassos
aquí
arreglat el tema
però bé
ja sé que m'enrotllo
però què vols que hi faci
si no no estaria
en aquest món
aquest món del teatre
ja ho sabíem
a més ho sabíem
quan ens han dit
bé Pep Grasset
jo ja m'esperava
si esteu preparant
altres tipus d'obres
molt diferents
d'aquesta
què feu amb les obres
les modifiqueu
l'heu modificat
d'alguna manera
aquesta
no
precisament
això m'hi gusta
aquesta pregunta
no de cal
i una de arena
estem molt contents
o sigui
volem sempre
intentar representar
o sigui
respectar
l'autor
d'una manera
diria jo
molt rigorosa
són pocs els casos
que hem de retallar
alguna cosa
i si ho fem
sempre és
diríem
des d'una perspectiva
de cara
a l'espectador
és a dir
home
si una obra
que et diré jo
ara
durés tres hores
i avui en dia
diríem
seria un format
que no seria adequat
intentaríem retallar
el que creiéssim
que no fos oportú
però tot el que més
ho respectaríem
és a dir
clar
el que intentem
no és fer
sempre fas la visió
no només del grup
sinó
evidentment
de cada actor
una obra
no és mai igual
sempre que canvis
diríem
el protagonista
per exemple
o qualsevol
dels més secundàries
però és evident
que nosaltres
el que intentem
és respectar el text
per això deia
i repeteixo una vegada més
que nosaltres fem teatre de text
i això ho repeteixo tant
perquè vull que quedi clar
perquè no
fem creacions nostres
per tant claus
haurà de senyir
el que hi ha
què veurem
el diumenge
recordem a les 7
a l'Orfeó Canongi
damunt de l'escenari
quants personatges hi ha
o quants actors hi ha
i l'escenografia
que porteu
són 5 personatges
no?
5
són 5 personatges
llavors l'escenografia
està
està molt ben treballada
i a part tenim
5 personatges
i música en directe
això està molt bé
música en directe
una violonista
que és canela pura
això està molt bé
i després
doncs també portem
un joc de llums
també que és molt interessant
molt ben treballat
vestuari
vestuari
i quina època
ho situaríem això?
vestuari
podríem situar-ho
vore'ls 70
una cosa així
any 70
una cosa una mica
diríem que en el fons
el que volem és fugir
diríem precisament
no?
no emmarcar-ho
dins de cap època
està despotestoritzat
i el que són decorats
i tot això
és molt ferragós?
molt ple?
jo diria que no
no
no
precisament
és a dir
quan
quan fas una obra
i el que carregues molt
és de decoració
de
escenografia
a vegades resulta
que el que perds
és el contingut
com que el que estem fent
és una obra de text
l'únic que fem és
ressaltar aquest text
a partir de la violinista
que deia que portàvem
que vam nosaltres
i que inclús
dintre del programa
la posem com un actor més
perquè realment
la música
en aquesta obra
forma part
diríem
de la mateixa obra
de la manera que nosaltres
evidentment
l'hem muntada
i llavors
l'escenografia
tot i que hi ha unes escales
hi ha un marxar
un venir
hi ha una sèrie
de punts
que evidentment
creiem
que no es pot
passar d'ells
treballem en càmera negra
i aquests elements
que són bàsics
lògicament
una taula
o no sé què
un llit
un llit
ah un llit
importantíssim
un llit
que és on te mores tu
sí
ah ja ho deia jo
ostres Bladi
no sé pas
quin paper fas
però cada vegada
pinta pitjor això
ara
perdona
m'ha preocupat
no no
però m'ha preocupat molt
que de seguida
t'hagi vingut
pensar en ell
i pensar en el llit
a veure
no ho dic ara
cap mal rotllo
però
que m'ho faci mirar
no
no
ja ho arreglarem
ja ho trobarem
sí
doncs a veure
ja per acabar
i ja sé que s'ha fet
una miqueta curta això
però divendres
anem així
bastant de bòlit
per acabar l'entrevista
així de bon rotllo
recomaneu-nos
a part d'aquesta
alguna obra de teatre
clàssic d'aquells
de sempre
o fins i tot
per llegir
quins serien
els vostres referents
pel que fa
no ho sé
a ators
a directors
a autors
home
a veure
jo
diria
per la gent
que vol conèixer
el teatre
els recomanaria
qualsevol obra
de Goldoni
per situar-se
en una altra època
i en un teatre
que a la vegada
és molt fresc
i molt d'avui
recomanaria
com no
el Shakespeare
tot i que veus
abans m'has fet una pregunta
si hagués de fer
hi ha un Shakespeare
que no he tingut mai
coratge
anava dient altra paraula
però que en ràdio
saps que hi ha coses
que queda malament
no he tingut mai coratge
algun dia en faré un
segurament que retallaria
però sense
trair mai
l'autor
doncs jo
recomanaria
Shakespeare
i recomanaria
els nostres
d'aquí
recomanaria
des de Sergi Balbel
que és un autor
actual
i que té propostes
molt més arriscades
i que són molt interessants
i que nosaltres
fem coses
també d'ell
o
recomanaria
i ara
perquè l'estem treballant
i l'estem redescobrint
el Joan Oliver
vull dir
són autors
ja veus
pinzellades
una mica
una miqueta de tot
però
tot és ficar-se
sí
perquè en el fons
per arribar
a dintre el món del teatre
has de passar per tot
si et centres
no més
en alguna cosa
vaja
la nostra manera
de pensar
tant com a Tremolla
m'ha permet
ara
parlar per tot el grup
diríem
malament
Bladi
actors de referència
o alguna peça de teatre
que ens volguis recomanar
jo
en el que és el teatre
em quedo amb Shakespeare
i sobretot
amb Hamlet
que jo crec que és el que reunís tot
perquè també hi ha morts
és que és brutal
és que m'encanta
jo em pensava que diria
Othello
però esclar
com que és negre
clar
no el podria fer mai
i actors
Bladi
jo
bueno
bueno
oi
no jo
quan es vol
de la Tremolla
vaja
sí?
sí
sí
i tant
Jorge
Jorge Fornés
per exemple
exacte
i tants
i tants
i tants
que ara
fora tan llarg
explica'ho
bé
tota la gent que hi ha
però no només a la Tremolla
hi ha molts actors
bons
fora de la Tremolla
també
això diríem
és una mica
una putada
nostra
per defensar
perquè la gent
vingui
a veure si venen
el Feu Canongi
diumenge
vinent
que cobreu entrada
nosaltres no cobrem res
nosaltres anem allà
nosaltres ens contracten
no molt temps
haurà de pagar la gent
espero espero
espero que sí
esperes que sí
alguna cosa
poqueta no?
home clar que sí
poqueta
però a veure
la gent
s'ha d'oblidar
que la cultura
és gratuïta
la cultura és una cosa
que val diners
que costa
i s'han d'acostumar
a pagar
no molt
però que paguin
una miqueteta
doncs recordeu
a l'Orfeu Canongi
aquí al costat
aquí mateix
el malentès
d'una obra
d'Albert Camó
amb el Bladi Lothano
el Pep Grasset
més gent
amb la companyia
La Tremolla
en definitiva
serà diumenge 23
a les 7 de la tarda
Bladi què tal
el Pep com a director?
ideal
ideal
és un home amb molta experiència
que em digui el contrari
ha xupat molt de teatre
demà no
ai domenja no surt
ha preparat moltes obres
i doncs
sí
molt bé
bé
bé
a més jo vull participar
aquest Shakespeare
que farem
sí el fareu ja
a primícia
per Tarragona Ràdio
Pep Grasset
preparar un Shakespeare
ara el que ho farem
ja ho sentirem a dir
i en fi
qualsevol excusa és bona
perquè torneu a passar
per aquests micros
la Tremolla
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres