L'epoca degli avidi tuoi
Che prezzo mi fai?
Bendili, patini, sul viaggio che ho
La tua civiltà
Patini e pura amando ti saprei
Negarti tutto quel che sei
El sentiment de pèrdua de les pròpies arrels
i l'intentar retrobar-les, de vegades en el món urbà
i d'altres, dins el món de l'inconscient i del somni.
Aquest és el tema recurrent que trobem al llarg
del nou treball discogràfic de l'Ester Formosa
un personatge, podríem dir, polifacètic
que ara ens ho explicarà a un treball discogràfic
que s'anomena Època.
Esther, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Polifacètica, 100%, eh?
Sí, cada vegada menys, per això, eh?
Sí, t'ha vas limitant als camps, eh?
Sí, s'ha de fer, s'ha de fer, perquè no hi ha temps per tot.
Perquè pugueu associar l'Ester Formosa
amb una cara ben popular i ben coneguda
ella, suposem, ara ens ho explicarà també en profunditat
però s'ha prolegat en el món del teatre,
de la televisió també
i també en el món del cant.
En televisió, expliques a tothom
on te podíem veure a televisió.
He fet coses puntuals,
no vull dir poqueta cosa.
Vaig fer un paper a Nisaga del Poder,
La Pietat...
La dona del notari, que és tan dolent.
Sí, és que el nom ja és fantàstic.
I després he fet una minissèrie de sis capítols
sobre les novel·les de la Montserrat Roig
que es deia Des del Balcó.
I ja està, res més.
I perquè això en ràdio funciona molt, allò.
Si ja t'identifiquem allà amb una cara,
que sapigueu que l'Ester Formosa està aquí
i ja sabeu com és, eh?
Doncs, Ester, de fet, potser et coneixem
per aquesta cara més popular, que és la televisiva,
però tu ja abans de ser actriu
ja et dedicaves també al món de la cançó.
Com va néixer?
Jo vaig començar el primer disc amb el Toti Soler,
un disc que es diu M'aclami a tu,
que és una mena d'homenatge a l'Uvidi Montlló.
I a partir d'aquest disc, doncs,
vaig estar i estic col·laborant encara amb el Toti Soler.
I llavors, doncs, bueno,
vaig començar també a treure ja un disc propi,
La Casa Solitària,
i aquest és el segon disc.
és l'època.
Pregunta obligada, com te sens més còmode?
Amb la faceta de cantant, d'intèrpret,
o d'intèrpret teatral, podríem dir?
Jo, va arribar un moment, a veure,
m'he dedicat molts anys al teatre,
i dins del teatre sempre, doncs,
anava,
va haver un espectacle que es deia La Canyí,
doncs, combinava les dues coses, no?
Era un espectacle de cabaret, un personatge de teatre, no?, teatral,
en el que cantava cançons variades.
I també havia fet alguns musicals, el teatre lliure,
La Flauta Màgica, El Fulgor i Mort de Joaquim Morieta,
sempre, doncs, la cançó ho anava combinant,
doncs, paral·lelament al teatre feia cosetes de cançó.
Però, mica en mica, em vaig anar decantant més per la música,
i, sobretot, perquè amb el que estic fent ara, diguéssim,
és la manera que tinc, doncs, d'explicar més coses meves,
més personals, d'alguna manera, no?
El teatre sempre, doncs, bueno, t'adaptes a un muntatge,
al que et proposen, un personatge que t'ha proposat algú, no?
I, doncs, això no, això ho escolleixo jo
i faig el que jo vull, d'alguna manera, no?
D'una manera molt més lliure.
Fins a quin punt has escollit tu la selecció de cançons
que trobem en aquesta època?
Perquè, expliquem-ho, totes les cançons són temes que ja estaven escrits?
Sí, sí, sí, són temes d'autors,
bé, hi ha autors, doncs, mediterranis,
i alguns autors, hi ha una autora també portuguesa,
i uns tres autors sud-americans.
I tu cantes en tots els idiomes, eh?
Sí, no hem traduït...
Cap problema!
Només hem traduït, sí, no, hem traduït dues cançons gregues,
perquè amb aquest no em vaig atreviar.
Que fort!
I sobretot perquè em semblava que les altres,
d'alguna manera, encara que no s'entén,
però entens algunes paraules.
I té la musicalitat del propi idioma, no?
Sí, i una mica el contingut de la cançó s'entén.
Hi ha inclús el sart,
que potser és el que menys reconeix, no?
Però jo crec que hi ha paraules que s'entenen,
i per això pensava que, bueno, que d'alguna manera ja...
Però sí que el grec és molt difícil,
llavors vam decidir de traduir-lo.
I heu estat fidels, almenys, en la traducció.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Parlàvem d'això, de la tria de cançons.
Sí.
Quin seria el fil comú?
Doncs, d'alguna manera,
vaig començar amb les cançons de Paolo Conte.
Aleshores, Època és una cançó que parla una mica
de la superficialitat, no?
D'aquest món en què vivim,
en què tot és molt extern.
És molt, doncs, l'aparença, no?
La cançó diu la roba que dus,
quin preu té, ben-me-la,
i llavors, bueno,
parla d'un temple buit i sort
en el que tot el que diem,
diem moltes coses, però no diem res, no?
Aleshores, aquest va ser el meu punt de partida, no?
Una mica,
l'intentar explicar,
aquest sentiment, no?
que és com bastant comú de buit,
d'una manera
d'intentar retrobar i buscar, doncs,
els orígens,
que a vegades, doncs, ho busquem,
doncs, bueno,
no tant amb les tradicions,
sinó més amb els orígens,
bueno, de l'essencial, no?
I les cançons van una mica
d'una banda a l'altra, no?
Ja des de la cançó com més tradicional
d'Ataualpa i Upanqui,
que també parla del mateix tema,
però d'una altra manera,
més des d'un...
Paolo Conte és més un llenguatge més surrealista
i musicalment molt jazzístic, no?
i a Tawalpa i Upanqui,
i des de la música més tradicional,
doncs, també és una mica el mateix, no?
La cançó es diu Canción para Doña Guillerme
i parla de les viejites que fan,
les senyores que fan davantals, no?
I diu que, bueno,
que això ja s'està perdent,
que a mi encara em queda un davantal
que me'l va fer la Doña Guillerme,
però ja totes estan morint
i ja s'està acabant la tradició, no?
Doncs ara que comentes això,
també en aquest disc,
per la tria de cançons que has fet,
a part de passar per diferents idiomes
i diferents països, clar,
passes també per diferents registres musicals, no?
Sí, el que passa que això no tant.
Jo penso que musicalment,
el treball de Maurici Vilavecchia,
que ha fet una feina molt interessant...
Ha fet de productor i els arranjaments.
Sí, i els arranjaments,
i a més és el pianista que m'acompanya.
Doncs crec que ha fet una feina difícil, també,
i molt interessant,
que és donar una coherència
a tots aquests temes tan diversos, no?
Musicalment, apropar-ho tot,
donar-li una unitat, no?
Aleshores, una mica,
el tractament,
per exemple, no?
La cançó aquesta de Doña Guillerme,
clar, m'he mirat de fugir una mica
de la cançó tradicional
i quasi sembla un lit de Schubert, no?
Hi ha una mica, doncs,
un llenguatge més entre jazzístic i clàssic.
Que suposem que és el registre
en què t'hi trobes més còmode.
Perquè has fet molta cosa clàssica, no?
Jo vaig...
Sí, de fet, vaig començar,
jo he estudiat cant,
amb una professora de cant clàssic.
El que passa que després, doncs,
m'he anat adaptant més
a una cosa més, diguem-ne,
més popular.
Reporto aquí, home mudo,
estraño nome de home,
mas más estraña era ainda
aquella dor pequenina.
Asim un lapso dentro do corpo,
Asim un lapso no corto.
El nen deu as confianzas,
a vida mayor gatuno,
nos roubate con certeza
os motivos de tristesa.
Queixar a onde, queixar a onde,
queixar a onde, queixar a onde,
queixar.
M'ha mudado en fin sem ligaba
aos apelos desta estona...
L'excusa també de que tinguem amb nosaltres
l'Esther Formosa,
a part de presentar-nos aquest
darrer treball discogràfic Êpoca,
és que el presentarà també en directe,
aquí al costadet, eh?
Arreus haureu d'anar al Teatre Bertrín
el dia 15 de novembre.
Ben apropet ja.
Com és aquesta posada en escena d'època?
d'època.
Una mica, ben, seria un espectacle
en la línia del cabaret,
perquè, doncs, per enllaçar les cançons
hem utilitzat textos també
de diferents procedències.
Hi ha, doncs, contes,
un diàleg teatral,
unes veus en off,
amb les que jo dialogo.
i tot això, doncs,
serveix d'enllaç
per anar creant aquest món,
el món d'aquest personatge,
que és...
Sí, tu interpretes un personatge
dalt de l'escenari.
Sí, sí, sí.
Com vas vestida,
és que xoca molt aquesta portada
del CD Baja d'Època, no?
Estàs realment cabaretera, eh?
Amb unes pastanyes postisses,
és aquest el personatge que interpretes?
Sí, sí.
I com riu.
Aquí està una mica exagerat,
no és tant, eh?
Però...
Sí, una mica és un personatge temporal
que ve d'un lloc,
com una mica que ve del món dels somnis, no?
I aleshores és com...
Aquests...
Podria ser com una mica la monyus,
però la monyus d'aquests personatges
que són com sonats, no?
Però que el que explica,
d'alguna manera,
seria com més espiritual, no?
tant, o emocional,
del món aquest com més...
Aquest com més...
Un punt surrealista.
Sí, surrealista.
Si ho voleu veure,
aquest espectacle en directe,
la presentació d'Època,
el digue 15 de novembre,
al Teatre Bertrina.
Ens podeu trucar a partir de ja,
tenim invitacions per regalar-vos
977-24-4767.
I mentre esperem les vostres trucades,
seguim parlant amb l'Ester Formosa.
Hem llegit per aquí
que el treball aquest discogràfic
té molt a veure,
vaja, té com un fil conductor
que és el sud,
com un punt d'unitat.
Això,
una mica...
Jo quan vaig triar les cançons
no ho vaig pensar, no?
M'anava buscant,
em anaven oferint coses,
algú m'ensenyava coses.
Però sí que un cop tenia la tria,
doncs vaig intentar pensar,
bueno,
quin digà,
entre aquests autors, no?
Per explicar, oi?
Casualment,
doncs tots eren de la mateixa franja,
d'alguna manera,
bueno,
des de Grècia,
Itàlia,
Sardenya,
Catalunya,
i...
doncs Cuba,
Argentina i...
i Venezuela.
No?
Que sí,
la franja aquesta
més del sud mig,
perquè també en tenim sud,
quasi que el sud
és més a Àfrica, no?
Ah.
Però vaja,
que primer vas fer la tria
i després vas intentar donar-li
una coherència,
un lligam.
És que per mi la coherència,
la primera motivació
eren més els textos, no?
Que es parlés de...
D'allò que hem dit
de la trobada dels orígens,
com deies tu, no?
Has gravat aquest disc
i què t'ha agradat més?
Passar pels estudis,
que ho fas de tant en tant,
o el que és el directe?
Sembla que els discos
els gravis com a conseqüència
de les tables,
dels bolos, no?
Sí, perquè, bueno,
és que jo és on em trobo més bé,
on estic més acostumada a estar, no?
És on em sento que...
Que t'expercions.
Estic cròmon, còmode.
I encara gravar discos
és una cosa estranya per mi,
més...
Em poso molt més nerviosa
quan he d'anar a gravar
que quan he d'anar a actuar,
menys quan és una estrena,
que l'estrena sempre és
un col·lapso total, no?
Però no, realment,
jo la setmana abans
d'entrar en un estudi
estic nerviosíssima
i no dormo
i, bueno, és fatal.
O sigui, els tècnics
deuen estar encantats, eh?
Allò, vinga, ve una altra vegada.
Em sembla molt estrany encara, no?
Però suposo que ja m'acostumaré.
Què farem ara amb aquest espectacle?
El Mourassa, suposem,
per més llocs?
Tens ja tota una gira muntada?
Esperem que sortiran coses.
hem entrat a l'ODA,
que és una ajuda als ajuntaments.
I, bueno,
començarem a fer actuacions
per Catalunya, en principi.
Que marxeu a l'estranger?
Dic pel fet de triar aquest repertori.
De moment no hi ha res previst,
però sí que intentarem moure-ho.
Una mica estaria bé
intentar fer-ho a Itàlia
o a Portugal,
que són els llocs,
bueno, els altres idiomes,
que hi ha al disc.
Escolta bé
com van passant
les albes fredes.
Pensa-t'ho bé
si val la pena
deixar sol
el mariner.
ell té un vaixell
que més de veles
té alegria.
15 de novembre,
al Teatre Bertrina,
la presentació en directe
d'aquest treball discogràfic
de l'Esther Formosa,
època,
un espectacle mig de cabaret,
com ens deia l'Esther,
amb una part teatral
bastant important.
De fet, no l'estreneu aquí,
ja el porteu rodat.
Com ha anat de moment
pels llocs on heu passat?
Bé, bé, molt bé.
Vam presentar el disc
a l'Espai,
a la primavera,
al juny,
i després hem estat
al Teatre Tantarantana,
a Barcelona,
aquest octubre.
I bé,
jo penso que...
Bona resposta.
Sí, sí, estem contents.
Molt bé.
De tota manera,
amb l'inquieta
que sembla que ets,
i que sempre fas
12.000 coses alhora,
tens altres projectes
a part d'aquest disc?
Sí, estem començant
ara a gravar un disc
amb Adolfo Osta,
que jo vaig fer una col·laboració
en un disc seu,
a Bedivare,
i ell també
ha col·laborat
en Època,
de fet,
la cançó que hem sentit abans,
el Mamundo,
era Adolfo Osta,
i ara estem preparant
un disc junts,
que seran
cançons
molt conegudes
de cantautors.
Per exemple,
per exemple?
Ai,
no es pot dir,
no ho diem,
no ho diem.
És una sorpresa.
No,
és que,
de fet,
encara no...
Encara no teniu.
No,
sí, sí,
estem començant a gravar-lo,
però...
Dóna'ns una pista,
home,
en què cantes?
També en diversos idiomes,
des de català,
castellà,
francès
i anglès.
Doncs,
mira,
com a curiositat personal,
per conèixer més l'Esther,
quin tipus de música escoltes
a nivell personal?
La típica música
que poses al cotxe?
Moltes coses.
Això sempre és molt difícil,
perquè tanta cosa,
des de música clàssica
i coses tradicionals,
m'agrada molt.
Sí?
Sí.
Després,
què vols que et digui?
Autors,
també?
No ho sé.
Sí, home,
a mi m'interessa,
m'interessa més saber
de la música
que s'està fent avui en dia,
així,
més modernilla.
Sí?
Sí,
t'agrada algú?
Ui, no, això...
No,
res de res.
Estic absolutament...
Sí, no...
Home, sí,
m'agrada la Carla Bruni,
per exemple.
Carla Bruni
m'agrada molt.
Ha fet un disc ara...
És una model
francesa,
sí,
una noia
d'aquestes
que dius,
ostres,
és fantàstic
perquè ho té tot,
no?
És guapíssima,
intel·ligent,
fa unes cançons
precioses,
i ha fet un disc
molt bonic.
És un disc
com molt així,
molt...
me'l poso al matí
perquè em dóna alegria
ja per tot el dia.
Ah, mira,
molt bé,
això és pràctica.
Aquest que va bé
posar-te'l
per pujar l'ànim.
I quin és el tema
que t'agradaria cantar?
que m'agradaria cantar,
uf,
hi ha tantes coses.
Clar,
és una mica fora,
allò,
el teu tema preferit.
No,
no en tinc cap,
és que no en tinc cap,
en tinc molts.
N'hi tens molts.
Sí,
i a més constantment
canvio,
o sigui que...
sí,
el que sí que m'enganxo
amb cançons
i que em duren dies,
o sigui que les tinc al cap
i que les canto
i que m'agrada molt
cantar-les
i que em fan
com un bé,
no?,
en aquell moment,
però després canvia,
canvio molt.
I de composar,
com ho portem
el tema de composició?
Ah,
molt malament.
Fatal,
no?
T'ha deixat fer alguna cosa,
però no et deixen tocar
ni un piano.
No,
no,
música res.
No,
el que sí que alguna lletra
intento fer
i en tinc alguna,
el que passa que
em costa,
em costa molt.
Bueno,
ja és prou difícil
interpretar
bé
allò,
cançons d'altres.
Sí,
a més posa...
hi ha tanta cosa
que està bé
i que hi ha tant
tan material
que dius
per fer una cosa mediocre
tampoc val la pena,
no?
A vegades,
si no et surt
d'una manera fàcil,
tampoc.
Mira.
tanquem ja aquesta entrevista
amb l'Esther Formosa
amb una cançó
i li hem preguntat
quina posem per acabar
i jo soc incapaç
de repetir
com es diu aquest tema,
Esther,
tu mateixa.
Sigh Madi Kanda Payer.
Sigh Madi Kanda Payer.
Que fort.
Què vol dir?
Jo crec que és una paraula hindú
i aquesta és una cançó
de Paolo Conte
que també,
doncs,
bueno,
amb aquesta ironia
de les cançons d'ell,
suposo que se n'en fot
de tota aquesta corrent
així com budista
i...
Sí, sí, sí,
allà de meditació
transcendental
i tot això.
Molt bé,
potser una de les peces
més alegres,
més disparatades
que trobem.
Doncs,
si voleu sentir-hi
aquesta peça
i totes les que conformen
el darrer treball
de l'Esther Formosa
època en directe
la podreu veure
el 15 de novembre
al Teatre Bertrina de Reus
i recordeu
que tenim invitacions
per regalar-vos
trucant
al 977-24-4767.
Ara us ho anem recordant.
Esther,
molta merda
t'he de dir?
Que no,
que és el que s'acostuma a dir.
I, en fi,
que vagi molt bé
aquest treball.
Gràcies.
Tot el que facis.
Gràcies, Esther.
Moltes gràcies.
A far-me ajustar
el volante
no me lo mandan
ni soldi
ni gracie
ni niente
que tanto di là
si pède la branda
ocupada
si es maricanda
pa'é.
Si es maricanda
va a dir
cantar
pa'é.
Si es maricanda
pa'é.
Si es maricanda
va a dir
cantar
pa'é.
si es maricanda
pa'é.
Si es maricanda
pa'é.
si es maricanda
pa'é.
si es maricanda
pa'é.
Si es maricanda
pa'é.
A nessuno
Il permesso
Di un ballo con lei
E genti per cui
Le arti estan
Nei musei
S'is maricanda paè
S'is maricanda
Maricanda paè
S'is maricanda paè
S'is maricanda
Maricanda paè