Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
S'acritte symmetry.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
dissabte. De tota manera, si et sembla, Miquel, fem una mica de cartell.
Explica'm una miqueta qui vol? Sí, intentem ser breus,
perquè no volem cansar la gent. El dia 11 iniciarem les actuacions
del teatre principal amb l'Eliceo Parra, cantant i percussionista
que té la virtut de reproposar la música tradicional,
una música, jo què sé, que és un cant de pastor
o que és un cant de treball, doncs ell la pot barrejar perfectament
amb un, jo ho sé, amb un citar hindú o amb unes percussions
absolutament impensables, però amb un gust i amb una qualitat
excel·lent, no? El dissabte vindran els músics del Pont,
que són un grup vilanoví, a les 8 del vespre,
amb accés gratuït a la Glorieta del Parc de Ribarroges.
A la nit, també amb accés gratuït a la plaça de la Vila,
tindrem una forta proposta napolitana
de l'Eugénio Benato, un cantant que veu
de les enormes i grandíssimes arrels
napolitanes de la Tarantela, de la Tamurriata,
i les barreja amb una cosa que li és molt propera, que és la música
amb agraví nord-africana,
Nàpols ha sigut una de les capitals de la riproposta,
amb la nova companyia di Canto Popolare,
amb Ezzetzi, amb Spac a Nàpol,
i grups, sobretot de la nova companyia,
que és un grup emblemàtic del que l'Eugénio Benato
en formava part.
Diumenge, 13, a dos quarts de 8,
tindrem el Pont d'Arcalís, representant
Catalunya, un grup molt veterà,
amb el gran folclorista Artur Blasco,
i molts músics de la dissolta primera nota,
que, sobretot, el que fan ara és música del Pirineu,
música molt desconeguda que l'Artur Blasco
i aquest grup, doncs, ha reproposat
i presenta, no?,
amb un cançoner amplíssim del Pirineu.
Hi haurà tres dies buits,
i saltarem a dijous, el que ha de principal,
un altre cop, a dos quarts de la nit,
també ho truco,
un trio del País Basc molt interessant,
perquè són tres músics,
i cadascú té el seu grup de la seva trajectòria,
però que un bon dia van decidir juntar-se
i recollir les amplíssimes tradicions i llegendes
del País Basc, no solament del País Basc,
sinó també d'Iparralde, d'Euskadi Nord, no?,
i bé, aquest grup ara ens diu que ho vol deixar, això,
que l'Irotruc ho desfaran.
Llavors, nosaltres hem demanat a l'Olancero,
que és, diguéssim, el paral·lel dels reis de Catalunya, no?,
allà és l'Olancero, que és un carboner
que porta les joguines als nens,
li hem dit a l'Olancero,
l'Olancero, porta-nos-hi-lo, truco,
abans que es desfacin, no?,
i encara que sigui per l'estiu,
doncs l'Olancero, més val tard que mai,
ens el portarà.
I saltem el cap de setmana més fort,
o sigui, el cap de setmana de la traca final del festival,
a dos quarts de vuit del vespre al Passa de la Vila,
amb Stanley Beckford, un cantant jamaicà,
poder conèixer en jamaica pel rigui,
però abans que arribés al rigui,
hi havia un altre estil, que és el mento.
Aquest senyor, doncs, té més de 60 anys
i és un espectacle musical i personal
dalt de l'escenari.
I després tenim una nit al parc de Ribarroix,
és aquest escenari gran que us deia de la platja,
amb dos grups absolutament de primera línia
i musicalment subversius, no?,
i per això ens agraden, com som Faudel,
un cantant que reproposa el rai algerià
que ve de França,
i Ojos de Brujo,
que és un grup molt difícil de definir,
perquè no podem dir que sigui un grup de rumba,
no podem dir que sigui un grup de flamenc,
no podem dir que sigui un grup de flamenc evolucionat,
sinó que és un grup amb una personalitat
absolutament pròpia, no?
Sembla que no fa gaire els heu tingut aquí a Tarragona
i que van triomfar absolutament.
Aquesta nit amb Faudel i Ojos de Brujo,
pensem que pot ser absolutament abassegadora.
I si saltem a dissabte,
hi ha una orquestra emblemàtica de l'oest de l'Àfrica,
com és la Superrail de Mali,
de la capital de Mali, de Bamako concretament,
que és una orquestra que per temes econòmics i personal
es va dissoldre al final dels anys 80,
quan era una de les primeres orquestres d'aquesta zona,
zona riquíssima, per cert,
quant a música d'orquestal africana,
i ara s'ha tornat a reagrupar.
D'aquesta orquestra va sortir, per exemple,
figures mundials de la música de Mali,
com Morikante o Salif Keita,
que a alguns dels nostres directs ha hagut que els sona Salif Keita
com una de les figures indiscutibles de la música africana,
es va fer a la Superrail de Mali.
Aquesta orquestra la tindrem gratuïtament
a la plaça de la Viva dels Quarts de Vuit,
li deixarem tota la nit al Quepa Junquera,
perquè juntament amb el quartet júnior de Bulgària,
amb Alos Quartet, que és un quartet de corda,
amb un grup de dansaris,
i amb l'Ivon Coterón,
el seu inseparable sonador del Boca,
facin el que vulguin aquella nit al Parc de Ribarroses
amb més de tres hores d'actuació a l'escenari.
Aquests són els artistes convidats del Quepa Junquera,
que teníem una mica de curiositat per saber amb qui aniria.
De moment amb això,
i ens ha promès que alguna sorpresa més tindrem,
però això ens diu que ja ho veurem a l'escenari.
Però jo alguna cosa que m'ha arribat
em sembla que serà realment explosiva, aquesta actuació.
El Quepa ha vingut altres cops a Vilanova,
ens uneix una molt bona amistat,
i estem segurs que s'entregarà com sempre fa
amb totes les actuacions en què l'hem vist.
I tancarem diumenge amb Música Nostra,
un grup absolutament imprescindible de la música mallorquina,
que porta 22 anys als escenaris,
que també ha anat creixent molt adequadament,
molt paulatinament, amb molta tranquil·litat,
però cada pas que ha donat ha sigut un pas molt segur,
i entre la Miquel Alladó i el Pep Toni Rubio
s'han rodejat de cinc músics més de primera línia,
un percussionista estranger d'una qualitat,
i que ha agafat els ritmes mallorquins a la primera,
un baixista sensacional,
és a dir, un grup que té un directe molt bo, molt bo.
I llavors tanquem amb una proposta,
difícil d'explicar per telèfon, realment,
que s'ha de veure.
Són els monjequitos de Matanzas,
nosaltres fem un festival de música,
i aquesta gent és un grup partit en tres seccions,
percussió, veu i dansa.
Però clar, nosaltres no li podem...
Si volem portar els monjequitos de Matanzas,
hem de portar el grup sencer.
Seria impensable dir-li, monjequitos,
heu de venir sense el cos de ball,
sense els sis ballarins,
perquè és indestriable.
És un grup que fa rumba,
és un grup que reprodueix les arrels africanes
dels esclaus,
que contra la seva voluntat van ser portats a Cuba
pels esclavistes espanyols
durant l'ocupació d'aquesta illa,
i que han mantingut les seves arrels
en una ciutat com és Matanzas,
que a més a més està germanada amb Milanovi i la Gentru,
i que aquest grup,
absolutament,
ja dic amb unes percussions indestriables
i amb un regust afrocubà directe i pur,
serà el que clourà aquesta 23a edició del festival.
Disculpeu la llargada,
però, esclar, si hem d'explicar grup per grup,
doncs això s'ha una miqueta llarg,
però aquesta serà la proposta d'aquest any.
Doncs mentre acompanya de fons
el darrer senzill d'una formació,
com deia el Miquel,
inclassificable als Ojos de Brujo,
nosaltres continuem parlant així ràpidament
d'aquesta 23a edició del Festival Internacional
de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Gentru.
Si no ens hem descomptat, Miquel,
són tres escenaris,
alguns de pagament
i alguns també oberts a tot el públic,
i és que això sí que ho teniu,
també, fins i tot per la gent
que no estigui molt familiaritzada
amb la música popular,
escolta, que vinguin a fer un tomet...
És això.
...i és espectacle pur, eh?
És que ho volem, ho volem així.
Per exemple, de les tres actuacions
que he esmentat,
n'hi ha set que són lliures d'accés lliur i gratuït.
I pensem que...
I els preus que proposem
per les actuacions de pagament,
les dues del tret principal
són set euros i mig,
i les del parc de Ribarròja.
Per exemple,
la doua actuació
d'Ojos de Brujo i Faudel
són 12 euros.
Vull dir, jo...
Vaja, si algú ve a Barcelona
a veure qualsevol concert,
em sembla que per 12 euros
poca cosa veurà.
Vull dir que els preus
intenten ser molt populars,
molt populars,
i aquesta és una...
Mantenim els preus
de l'any passat rigorosament,
i fins i tot,
si algú vol,
a través del Teleentrades
del 902,
10-12-12,
o en qualsevol oficina
de Caixa de Catalunya,
si compra tres entrades o més,
té un 25% de descompte.
Per tant,
pensem, sincerament,
que hem fet un esforç,
que l'Ajuntament de Vilano
de Vilanova i la Jaltura
ha fet un esforç econòmic gran
perquè aquest festival
pugui arribar al màxim de gent.
Com es fa això
de posar-se en contacte
amb tantes formacions
de tot arreu del món?
És fàcil?
Hi ha com un circuit
de música popular tradicional?
Cada vegada,
no diré circuit,
però bé,
el tema, doncs,
d'internet
facilita molt les coses.
Hi ha moltes ofertes.
El festival ha rebut aquest any
més de 600 ofertes,
i llavors és decisió nostra
de la direcció artística
del festival
triar
i arriscar-se
a fer-ho malament,
mitjanament bé
o el que el públic digui.
Nosaltres,
per exemple,
dos d'aquests grups
els teníem ja precontractats
al mes de setembre
i que és una feina
que quan s'acaba el festival,
encara que sembli un tòpic,
amb el mes d'agost
reposarem,
però al setembre
en tornarem a parlar
del festival
i és a dir,
el que us puc assegurar
és que no es fa
en 15 dies.
Ja ens ho pensaria.
Miquel,
després de 23 anys
d'experiència
i de trajectòria
programant aquest festival,
com està en el món
la música popular tradicional?
Perquè vau començar
una mica el 81
per allò
que semblava
que s'anava desapareixent
i que necessitava
donar-li una empenteta,
no?
En quina situació
està ara la música
a nivell mundial?
Jo soc crític
en aquest aspecte.
No soc pessimista,
perquè si no,
no estaria programant
aquest festival,
però sí que soc crític
perquè,
a veure,
per una banda,
el músic que és bo,
que val
i que mereix
una distribució
i una difusió
no la té
i en canvi
músics que no tenen
aquesta qualitat,
si entren dintre
d'un circuit determinat,
d'un manejament determinat
o d'una discogràfica
determinada,
tenen una difusió excessiva.
És injust aquest món,
diríem,
per no entrar
ara amb més matisos
i per no allargar-vos
el programa,
és bastant injust
aquest món,
però, clar,
també és injust
el món del rock,
el món del pop,
el món del blues,
però el món
de la música tradicional
és bastant poc,
com ho diríem,
no té un criteri
ben definit
i en moltes coses
no potencia
la qualitat,
sinó que a vegades
potencia,
jo què sé,
un artista
que ha inventat
un instrument determinat
o un artista
que poder no,
si n'hi ha tres
que toquen el mateix instrument,
poder,
el que triomfa més
o el que ven més disc
no és el que el toca millor
i això sap greu,
però és una realitat
que hem d'assumir.
Des del festival
intentarem potenciar,
sobretot,
una de les coses
que ens mou,
la primera cosa
que ens mou,
evidentment,
molt important
és el pressupost
perquè a vegades
no pot venir algú
per aquest tema,
però sempre dintre
de les nostres possibilitats,
la primera premissa
és la qualitat
i la segona
la varietat
i diguéssim
la diversitat
dels grups.
Miquel,
ja per anar
tancant l'entrevista
amb aquesta 23è edició
podem dir
que el festival
està més que consolidat
o encara
doncs
heu d'anar
pujant més en vista?
No, no,
el festival
està consolidat
surtoosament,
el que passa
és que nosaltres
no ens relaxem,
és a dir,
el 24è festival
ha de tenir millores
i ha de tenir
incorporacions
que el 23è
no ha pogut tenir,
és a dir,
crec que ahir
que no ens hem de relaxar,
que no està
tota la feina feta,
ara està tota la feina feta
perquè fa programació,
avui ja hem dit el programa,
us farem arribar immediatament
diguéssim
de la 23è edició
i hem d'intentar
que la 24è
superi aquesta,
si no
no seguiríem
una línia
com deia abans
progressiva,
ascendent,
que és la que hem volgut
marcar des del primer dia.
Així tenim festival per anys,
que això ja ens agrada.
Sí,
no vol dir que jo continuï
però avui dia és evident
que el festival
jo desitjo,
espero i suposo
que a mi em superi
i serà un senyal
de salut.
Molt bé,
doncs recordem
a tots els tarragonins,
tothom que ens estigui escoltant,
que us agradi la música popular
i tradicional
que ja en sabem
que n'hi ha molts.
Teniu una cita
a la primer,
si no m'equivoco,
el primer i el tercer,
no,
el segon i el tercer cap de setmana
de juliol,
a partir de l'11 de juliol,
molt bé,
a Vilanova i la Geltrú
amb aquesta 23è edició
del Festival Internacional
de Música Popular
i Tradicional.
Miquel González,
director artístic del festival,
felicitats
per aquest 23è aniversari.
Si em permets,
recordo una pàgina web,
si algú vol informació,
moltes gràcies,
que és
www.vilanova.org
barra
i les sigles del festival
F-I-M-P-T
repeteixo,
www.vilanova.org
barra
F-I-M-P-T
Allà us esperem,
allà teniu tota la informació
de les entrades,
de la programació,
fins i tot les fotografies
dels grups
i teniu els telèfons nostres
de contacte,
tot el que necessiteu
a la vostra disposició.
Molt bé,
doncs Miquel,
molta sort
amb aquest festival.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres
i una salutació cordial
per Tarragona Ràdio
i per tot en concret.