Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Tarragona.
L'any 91 va guanyar el Premi Ricardo Pissó d'Historiata Gràfica
dins els Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Va col·laborar també amb Històries Gràfiques i Vinyetes
al Diari de Barcelona i al Nou Diari de Tarragona
i actualment col·labora amb el Diari El Punt, evidentment, de Tarragona.
Ha exposat en diferents locals de Tarragona, Cambrils i Altafulla
i, de fet, demà mateix inaugura exposició al Pati Jaume I.
És el Víctor Centelles. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
I hem fet tot el teu currículum, així resumidet.
Sí, estàs d'acord amb tot, eh?
Sí, sí, sí. És així, sí.
Demà estrenes exposició.
Sí, demà faig com una retrospectiva dels còmics
i alguna obra plàstica i algun acudit.
Que fa molta gràcia. Fa molta gràcia això de retrospectiva,
perquè, ostres, quan es parla de retrospectiva, antologia...
I tu, quants anys tens, Víctor?
Doncs ara 37, sí, són així una mica...
Sí, no? Però fa temps que et dediques a això, abans de dir.
Sí, de sempre.
I a l'època del col·legi, de l'institut, feia més això que no, el que havia de fer.
Bé, bé.
I comentes, suposo que de fet hauria sigut el teu ofici potser més ideal, diríem,
però no es pot viure de l'art, no?
I ara ho fas una mica com de segon ofici.
Sí, bé, no es pot viure, no? Jo per lo menys, no?
I llavors, bé, jo tinc la meva feina i a banda, doncs, faig això.
A banda, però suposem que ocupes moltes hores,
perquè tu has comptat tota l'obra que tens, totes les vinyetes, totes els quadres que tens?
Doncs no els he comptat mai, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I exposats, quants en veurem al Pati Jaume I?
Doncs unes 60 obres hi haurà, entre l'obra plàstica, els acudits que hi ha anat traient al Punt,
i esporàdicament, i després la història aquesta del Pitu Trifàssic,
que també va estar publicada al Punt ja fa uns quants anys.
Sí, perquè jo parto tota la tarda dient que parlarem amb el Víctor Centelles de còmics.
No només parlarem de còmics, perquè tu no només has fet còmic,
també és això, tenim aquesta exposició al Pati Jaume I, primer amb aquesta triple vessant.
Parlem, si cal, de la que ens ha resultat més simpàtica als ulls,
que és aquest còmic amb el personatge del Pitu.
el Pitu Trifàssic.
Sí, és un personatge...
Com és que es diu així?
Bueno, a mi m'agraden els Trifàssics de Magno, no?
Llavors, una mica això.
I el nom es fica perquè el personatge representa que ha sigut portuari,
i el port, els mots són molt normals, no?
I qui és aquest personatge?
Perquè la gent es vagi fent l'heretzany ja.
Doncs bueno, és un personatge que treballava al port
i enamorat de les històries del cortomaltès,
que és un personatge de còmic.
S'embarca en un barco de fer la ruta de Tapioca
i quan torna vol entrar al Port Aventura,
perquè la seva mare insisteix que allí tindrà una feina segura.
Però no passa el psicotècnic, no sé si ho fa expressament o què,
però no el passa.
I llavors es dedica a la investigació privada, no?
Llavors és una història això una mica...
No autobiogràfica, pel que veiem, no?
No autobiogràfica no és la teva vida.
No és la meva vida, no.
Però bueno, hi ha molts personatges que són amics meus
i aprofites per treure coses que tu coneixes, no?
Fotent-li una mica de pel·lícula a la història,
però hi ha personatges que són reals, que són amics,
i coses que t'han arribat de prop, no?
Per tant, seria un còmic que pertany al gènere negre, podríem dir, no?
Exacte, sí.
És el típic...
A veure, és com un còmic novel·la negre ambientat a Tarragona,
que és la gràcia, no?
Això t'ho anava a dir que sembla que ho fem a propòsit,
que sempre escombrem cap a casa, però és que no,
és que tu ho fas, no?
Vull dir, et bases...
Tens Tarragona present en la teva obra.
Sí, sí, sí.
Per què?
Bueno, perquè soc d'aquí i els llocs que coneixo són d'aquí
i és com agraciós, no?
Fer una...
No sé, penso que fer una història així policiaca
i ambientar-la a Tarragona,
acostumat a veure-lo a altres ciutats
i queda com més provincial, però més d'aquí, no sé.
Quanta temps fa que existeix el pitotrifàsic?
Doncs fa ja uns quants anys,
perquè al nou diari vaig fer un primer pitotrifàsic
amb una altra història,
que no estava ja tan matitzat com aquest,
i que es titulava Petaporter
i també ahir ja va existir el nom de pitotrifàsic
i després ja aquest el vaig treure treballant al punt
i, bueno, col·laborant al punt
i ja està la cosa més feta, no?
El personatge més fet.
I ara tinc la idea de treure un altre,
el mateix personatge, el pitotrifàsic,
però ambiental amb una Tarragona del 2050, no?
Fer un Black Runner aquí amb les químiques
i tot el que tenim per aquí.
Ai, jo t'anava a dir,
les químiques no hi faltaran amb aquest futur de Tarragona,
em sembla.
Molt bé.
Doncs es dius que al llarg d'aquest temps
el pitotrifàsic ha patit una evolució.
Quines són les característiques del personatge?
És un tipus d'ú, suposem, no?
Sí, però...
A veure, sí.
El que passa és que és un perdedor, no?
És el típic personatge perdedor.
El típic personatge de detectiu privat
una mica traslladat aquí a Tarragona, no?
No sé, va al motoclub a fotre els seus trifàsics
o els seus vins, és el prototip, no?, de detectiu.
I, per exemple, en aquest que estic ara mig fent,
que és més en plan futurista,
el faig més gordo, una mica més deixat,
en aquest sentit, no sé, va evolucionant sempre, no?,
segons que em doni.
Però, bueno, el nom és el mateix, no?
Així ja estàs, ja tens algunes vinyetes fetes.
Sí, ja està començat.
Sí, sí.
Molt bé, perquè de moment podem trobar el Pitu Trifàs
i que a part de l'exposició del Patit Jaume I,
el trobem editat?
Tens tot el còmic editat?
Sí, va sortir una petita edició i es va editar.
Però ara no, vull dir, no està a la venda ni res,
va ser una edició limitada
i es va vendre per Tarragona, no?
Però ja no el trobem, doncs.
No, no, ja no es pot trobar.
I tens ja data d'edició d'aquest futurista?
No, que va, que va estar tot en marxa, però encara no.
Era per poder donar la primícia, allò.
Doncs Pitu Trifàsic, un dels personatges
que trobareu en aquesta exposició del Patit Jaume I,
del Víctor Centelles.
Però també trobareu un Víctor Centelles
totalment diferent en la seva faceta, doncs,
de dibuixar en plàstic,
el que seria, doncs, pintura més convencional.
Tot i que miren aquí algunes mostres
que ens ha portat el Víctor, doncs, de convencional,
res, quina tècnica fa servir?
Com es diu això?
Bé, doncs, de tot, bueno, de tot.
Hi ha des de ceres a oli, a pintura plàstica,
hi ha una mica de tot, no?
És una obra plàstica, bàsicament, no?
Alguna fil de continuïtat que tingui
tota la teva obra plàstica, de dir,
doncs, a mi m'agraden els colors lluminosos,
o aquesta temàtica concreta.
Sí, bueno, soc, bàsicament, figuratiu,
i, clar, el fet que m'agradi el còmic
fa que les pintures també tinguin una mica de relació, no?
I, bueno, molt expressionista, penso, que és l'obra, no?
Quantes obres plàstiques, quadres, en sé,
podrem veure a l'exposició, ho saps més o menys?
Sí, uns...
Em sembla que unes...
entre 8 i 10 obres plàstiques.
I quantes en tens en total? Moltes més, no?
Sí, bueno, tinc més,
el que passa és que, bueno, entre les...
que una ha pogut vendre així
i entre les que s'han quedat alguns amics,
amb alguna panyo que hem fet per altres coses i tal,
doncs, no em queda gaire cosa.
T'ho dic més que res per a veure quina tria has fet al seleccionar.
Potser et van dir, doncs, mira, t'hi caben 10 obres,
tria, tu mateix.
No, no, més o menys he mirat jo l'espai
i entre el tema dels còmics i els acudits
que ocupen bastant l'espai,
doncs, he valorat l'espai que hi ha al Pati Joma primer
i més o menys he pensat com quedaria així bastant ple,
sense carregar-ho, no?
No sé, he sigut una manera de plantejar-ho així.
Per a la gent que visiti l'exposició,
recoman-nos un quadre en concret,
que quan la gent hi vagi digui,
mira, aquest és el quadre que va dir el Víctor per Antena.
Algún que sigui especial per tu, vaja.
Sí, bueno, tots els quadros te fan patxocar, no?
Te fan gràcia,
perquè hi ha alguns retrats d'amics
i, no sé, tots plegats em fan gràcia.
A veure, hi ha un del Pitu Trifàcic
que està fet en quadro gran,
que és un muntatge, que és una mica col·laix,
que surt de comprar al mercat,
representa un dia de mercadillo a Tarragona,
que, bueno, que és molt tarragoní i té molt de color
i penso que va quedar força divertit.
Doncs ens quedem amb aquesta referència,
el Pitu Trifàcic comprant el mercat de Tarragona.
Diu, surten molts amics meus
i, de fet, veiem, per exemple, aquí una pintura
que està feta amb un bar, amb un de gent.
Tu pintes els bars o no?
O tens el teu raconet per pintar a casa?
No, no, no.
No és d'aquells que van amb la llibreta i anant ratllant?
No, no, jo pinto...
Sí que agafos fotografies, això sí,
però fotre'm amb el cavallet i tot això,
no sóc molt tímid i m'agobio, no?
No puc.
O sigui, m'ho dedico més a agafar fotografies
i després fer-ho amb tranquil·litat i amb la intimitat.
I també et passa allò, ara que deies això dels amics,
allò que et ve el típic amic,
va, pinta'm amb mi, va, fes-me un retrat.
Sí, això passa, sí.
I ho fas, sense problemes.
Depèn, no?
Depèn de l'amic.
Ha d'agradar-me...
O sigui, que si és una història de còmic,
el personatge funcioni allí,
vull dir, no, gratuïtament no.
Però si puc, sí que trec els que jo,
m'estimo que poden anar amb el personatge
o que queden bé, no?
És només una exposició,
el que veurem al Pati Jaume primer,
o la gent pot adquirir els quadres també,
si estan interessats?
Sí, si la gent amb el tema dels quadres en concret,
l'obra plàstica, sí, si estan interessats, sí, sí, sí.
Bé, es posen en contacte amb tu...
Sí, jo suposo que, no sé, demà muntaré
i deixaré un telèfon o alguna cosa
per si algú s'interessa, doncs, parlant.
Potser una de les sortides que tenen també els dibuixants
és, bé, sobretot dibuixants, doncs, així, en plan còmic,
són les col·laboracions amb la premsa escrita.
I en aquest sentit, tu estàs col·laborant actualment amb el punt
i també veurem alguns dels dibuixos,
alguns dels sketchos que has fet pel punt.
què vols dir amb aquests sketchos?
Perquè fan referència, vaja, també tractes amb ironia
coses de la ciutat, temes d'actualitat, no?
Sí, sí, bé, són col·laboracions esporàdiques
i faig un recull d'uns quants, no?
Ja fa temps que vaig col·laborant esporàdicament.
I sí, bé, són de caràcter crític, no?
A veure, doncs, de...
Passa que, bé, a vegades la realitat supera la ficció, no?
Però, bé, és una mica tocar tot, no?
Des del superpresident del govern que tenim,
estic preocupat perquè cada vegada em surt més clar
el president de la Generalitat o coses...
Però que hauràs de canviar el xip.
Sí, sí, sí.
No sabem ben bé cap a on, però se t'acaba, eh?
Sí, bueno, hi ha un acudit que surten els dos, no?
Surten els dos ja amb el seu fill.
I després, doncs, coses, no?
No sé, coses que fan que pensar sobre tot plegat, no?
Perquè una mica les pautes que em marquen des del punt és això,
que sempre tingui a veure amb l'actualitat?
No, no tenim...
En aquest sentit, no.
Tinc plena llibertat.
Bé, he tingut plena llibertat de fer el que he volgut.
I en què t'abases, en què t'inspires per fer aquestes vinyetes còmiques?
Com deies, suposo que mirant els diaris no es relten temes.
Sí, exacte, no?
Tu mires la premsa i, bueno, i surten coses que realment...
I és buscar una mica allò que mirar que faci pensar, no?
No sé, ho intentes, per almenys, no?
Coses que pensem tots plegats sobre coses bastant esgarrifoses que passen, no?
o coses i buscar-li el punt, no?
Que faci que pensem tots plegats.
Jo el primer, no?
Que dius, hòstia...
I, bueno, una mica això, la veritat és que em diverteix molt fer-ho, no?
Perquè, bueno, és...
Sempre m'ha fet molta gràcia tot aquest mundí.
I hi ha alguna vinyeta d'aquestes còmiques que sigui especial per tu?
De dir, mira, aquest perquè és un tema que me va quedar molt
i tenia moltes ganes de fer-lo.
Bueno, alguna sobre el tema...
de la guerra, d'Iraq, no?
Però, bueno, és que...
Sí, són coses que et fan fer-ho amb més ganes, no?
Coses que veus i eligeixes i, bueno, que veus, que hem vist tots plegats, no?
Són coses bastant indignants, no?
Que et revelen una mica, no?
I, però, vamos, més o menys serà...
Amb tots els acudits que surten,
doncs es veu una mica d'un temps cap aquí com han anat les coses,
perquè és un reflex d'allò que ha anat passant, no?
De les coses que han anat passant.
Quina és la vinyeta que t'agradaria fer?
Fins i tot a nivell de Tarragona,
que ja estàs així com a més lligat, no?
Bueno, no ho sé...
Per exemple, digues, digues, digues...
L'última que he fet és sobre l'íter.
Molt actual.
Sí, sí, sí.
Estava aquí esperant i estava escoltant a l'alcalde
que parlava sobre el tema aquest de l'íter, no?
I, bueno, no ho sé.
La veritat és que les coses fan que els acudits surtin sols, no?
Moltes vegades.
S'ha de tenir un punt crític, però, per anar a parlar...
Sí, un poc crític i, bueno, no sé...
Sí, un poc crític i cachondo, no?
De les coses, però mirant de...
No de mirar-ho des d'un punt que, ostres, tu penses...
No, sinó que es faci pensar tots, no?
Hi ha coses que són bastant flagrants, no?
Que van passant.
I potser et sents una mica més descarregat...
Sí, sí.
A l'hora de poder-ho expressar així.
Sí, home, quedes molt bé.
Quedes a gust després.
Ja ho, que pensin els altres.
Jo ja ho he posat al diari i ara els altres que reflexionin.
Sí.
Et dediques, bàsicament, amb això, a fer, doncs, obra més de còmic, podríem dir, vinyetes,
i també obra plàstica, que té molt a veure amb el còmic.
Amb què et sents millor?
Què és el que fas més a gust?
Doncs, a veure, compaginar-ho està bé.
Hi ha vegades que em ve més de gust, perquè el tema de fer un còmic és,
per no menys per a mi, és molt laboriós, no?
Perquè has de fer el guió...
O fas tu també el que serien les converses o el guió, no?
Sí, sí, sí. I aleshores, hòstia, doncs, és més, per almenys per a mi, no sé, has d'equadrar-ho tot,
és una mica complex en el sentit de concentració.
I, bueno, ja... I, hòstia, t'afots amb la història i el quadro també, vull dir, t'involucres molt, però t'assaponda una mica més la pilota, no?
Vull dir, tens la broxa i llavors, doncs...
I la vinyeta, pots dir, és el contrari, és que has de concretar.
És diferent, clar, és, vull dir, la vinyeta has d'anar molt... has de matitzar-ho molt, no?
I la pintura t'assaponda una mica a la mà i estàs com més suelto, no?
Vull dir, que són dues coses que són diferents en aquest sentit.
I tirar cap altres formes d'expressió artística. Comentaves abans que feies fotos...
Bueno, feia fotos per...
No en plan artístic.
No, no, no.
Per agafar idees.
Per agafar idees, sí.
Escultura i coses d'aquestes.
No ho he tocat, jo...
Em fa gràcia.
Tinc alguna amic que sí que ha fet escultura i m'ha comentat i igual qualsevol dia m'animo.
Agafes un tros de fang i vinga...
Sí, però no ho he fet, no.
La veritat és que quan vaig anar a...
Vaig estudiar aquí a l'Escola d'Art i Oficis i vaig passar pels tallers i a escultura no vaig arribar.
Vaig arribar a pintura i em va agradar i em vaig quedar.
Tenia d'haver fet tot el recorregut.
Me'n arrepenteixo una mica, però bueno.
Bueno, sempre hi haig de temps, però és això.
I tant, sí, sí.
O sigui, és agafar un tros de fang i a veure què.
Llavors ja sabràs.
Quan tinguis les mans brutes ja sabràs el que hi ha.
Molt bé, doncs Víctor, a part d'aquesta exposició,
tens algun projecte també així de futur?
Bueno, ja de moment ja has avançat que es prepara un pitut trifàxic futurista.
Tarragona futurista, no us ho perdeu.
Tarragona futurista.
Això pot ser impressionant.
Com te l'imagines, la Tarragona futurista?
Bueno, ja m'has dit que les patroquímiques hi seran.
Sí, estaran per allí.
Bueno, me l'imagino...
Doncs no sé, a veure...
Aquestes referències a la pel·lícula aquesta de Blade Runner,
que és com un western negre, no?
I és una pel·lícula que em va agradar molt el seu dia.
I ambientava amb una Tarragona, doncs, amb els seus jocs actuals, però futurista, no?
I amb, no sé, calçotades tragèniques i aquest tipus de coses així.
Androides castellers, per allà n'hi ha els tios.
Androides castellers?
Sí, però intenta que surti un de cada colla, perquè si no et cascaran, eh, després?
Tindré problemes, sí, sí.
Ens comenten per aquí que el Pitu Trifàcic podria ser una mica el Harrison Ford de Tarragona?
O seria el Dolent?
Sí, bueno, sí, podria ser-ho, no?
Bueno, físicament és un personatge ja molt fet, però bueno, sí, podria ser-ho, podria ser-ho.
De plans de futur parlàvem, potser és això el que tens més imminent?
Sí, el del còmic aquest, i després anar fent acuïts i...
I l'obra plàstica que la tens anant també, hi vas treballar, no?
Vaig fent, vaig fent, vaig fent, però bueno, el no poder viure d'això ni dedicar-me de ple,
doncs, tampoc tinc tant de temps, no?
Bueno, però anar fent i que anem poguant gaudir a poc a poc de petites coses.
Víctor, el teu pintor o dibuixant preferit?
Algo que... o un còmic que t'agradi?
Hi ha vàrius. A veure, a mi els espressionistes com a pintura m'agraden molt, no?
No sé, amb això sóc bastant... no sé, el Bacon m'agrada, i després hi ha, per exemple, Van Gogh, no sé, són pintors que m'arriben, no?
El Freud també, no fa gairebé una exposició seva, i amb còmics, jo he sigut de l'època del Cordomaltès i aquest rotllo romàntic, no?
I després, doncs, hi ha dibuixants molt bons, com poden ser el Vernet, que és el del Torpedo, són dibuixants molt bons.
Una mica de tot, bueno, el que si no toco o no m'agafa tant és el manga, vull dir, m'ha agafat ja una mica...
No, no és una cosa que sóc més... amb això estic una mica passat, no?
Bé, no tots són estils.
Sí, sí, en el sentit que no... bueno, per el que veus tu, que t'he portat i això, doncs sóc un estil així una mica més clàssic, no?
O les històries del Rick Kirby i coses així, no? He quedat així... però bueno, actualitzat, no?
amb la ironia actual i, bueno, podem acompàginar amb l'actualitat.
Doncs, obra plàstica, còmica, vinyetes, acudits sobre l'actualitat, tot això ho trobareu a partir de demà mateix al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona.
És l'obra del Víctor Centelles. Què fareu, inauguració allà amb un pica-pica i tal?
Doncs no, no, aquest cop no faig, sí, no, però... no farem, no.
Al final no, altres vegades sí que he fet, però aquest cop ho penjaré i...
És que saps què passa? Molta obra, venen els amics sempre i molta obra...
Els que fint, esclar, com que surten ells.
I ja l'hem vist i bueno, i bueno, aquest cop no ho farem així.
Doncs a veure si et descobreix més gent. Ah, a quina hora obriu demà?
Doncs ho pengem pel dematí i a part la tarda estarà l'obra penjada.
Doncs allà ja anirem, de fet, poder veure l'exposició, que no ho hem dit fins al dia 2 de novembre, així que no us encanteu.
I tots a veure, doncs, això, el còmic del Pitu Trifàsic, un detectiu privat molt negre a Tarragona,
l'obra plàstica i també les vinyetes sobre l'actualitat del Víctor Centelles.
Víctor, moltes gràcies, ja ens explicaràs com t'ha anat i, en fi, quan tinguem aquest Pitu Trifàsic futurista, cap aquí a presentar-lo, eh?
Vale, moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.