Ya tardes, Tarragona Radio.
Tarragona Radio.
5 de la tarda, 17 minuts.
Hem passat, òbviament, el punt ja d'un quart de 6 de la tarda,
així que arriba, com cada dijous, a la sintonia de Tarragona Radio,
una tertúlia, una tertúlia que hem anomenat Olla de Grills
i que està conformada tota per Joves Polítics.
Així fent una mica de repàs a tota la gent que tenim aquí.
Avui tenim el Fede Adán, tenim el Gerard Castells, el Joamena Fernández.
Bona tarda, i el Carles Castillo, que no sé si està encostipat o té asma o què et passa, Carles?
Una mica de tot, una mica barrejat.
Si sentiu tossir és el Carles.
Ens falta l'Alejandro Fernández, que s'ha excusat, no pot venir.
En fi, una tertúlia en què cada dijous no intentarem, suposo, arreglar el món,
però que tampoc no crec que ens escoltin de molts llocs.
Difícil serà, això.
Però, bueno, ens trobarem els fantasmes de damunt, potser, eh?
Avui el tema seria
La vida és molt cara per als joves.
Serà una Olla de Grills, això?
O estaríem tots d'acord?
Ja començant pel titular.
La vida és molt cara pels joves, esteu tots d'acord fins aquí?
Sí, sí, jo estic d'acord.
Sí.
Sí?
Jo... sí i no.
Bé, bé.
Gerard, pronuncia't.
Estic d'acord.
O amb el titular seria una mica
La vida és molt cara per a tothom, podríem dir que és general.
I pels joves.
Per què anava jo?
Bueno, clar, però hem hagut d'acotar una miqueta el tema
perquè no parlar-nos en tant, en un tema tan general.
Penso que no per tots els joves, per a alguns joves, per a altres no tant.
L'Abrin Nespers no passa problemes d'aquest tipus.
No, no, no.
Doncs digue'm, digue'm, Carles.
No, jo crec que la vida és cara en general per a tothom.
El que passa és que els joves són probablement
un dels col·lectius més desprotegits
i amb més problemes afegits, no?
I per tant, ens afecta més.
Som més vulnerables a aquests problemes dels preus i tot això.
Sí?
Sí.
Bueno, jo en aquest cas, suposo que estic d'acord amb el Carlos,
que també s'hi afegeix, a part que la vida és cara,
també és el fet d'entrar, els joves entran en un mercat laboral molt precari,
amb sous molt baixos.
Clar, tot això suposa que, jo què sé,
el fet que el puguis emancipar-te i marxar de casa,
si ja no et puguis plantejar-te el fet de marxar sol,
perquè pagar un lloguer o intentar pagar una hipoteca,
ja no dic pisos d'aquests de luxe que fan redre la Universitat de Facultats Jurídiques,
sinó qualsevol pis, normaleta, en qualsevol barri,
se t'enva la meitat del sou.
Llavors, el fet d'emancipar-te fins que no tens una fenya més bona
i una estabilitat professional i personal,
ja és una cosa que jo, en el meu cas, no intento ni plantejar-me ara per ara.
El Gerard ja ha anat esbossant, ha tret un munt d'idees ja juntes,
que després les esmicolarem una miqueta.
Fede, jo estic més o menys d'acord.
Sí que és cara, però per molts factors, no?
Primer perquè la vida és cara per tothom
i la segona pel factor que diu el Gerard,
perquè la inserció laboral de joves en determinades circumstàncies
és més difícil i per això estem nosaltres, no?
Per això estan els partits polítics,
per intentar fomentar iniciatives o mesures
que facilitin aquesta inserció laboral
i que en la mesura de lo possible
ens faciliti, primer, un treball digne
i, segon, que seria conseqüència de l'altre,
poder emancipar-nos, no?
Jo volia aprofundir una mica més
en el que diu el Gerard
i és que no només és la precarietat laboral,
sinó també un conjunt de circumstàncies
que es donen a una societat
amb un estil de vida bastant competitiu
i que va des de la poca oportunitat
d'alguns sectors de la societat, dels joves,
diguéssim, que tenen un accés a una educació
tot i que hi ha una educació a les escoles
no hi ha una educació política
o diguéssim, més que política ètica
i de drets, no?
De saber demanar drets,
de saber demanar les coses
i de participació, no?
De reivindicació i tots aquests temes, no?
Més aviat a les escoles és competició,
a veure qui troba les millors notes
i a veure qui pot anar més endavant
i aquests són els que guanyen
i llavors hi ha un sector de joves o de nens
o de població en general que es queda al marge.
Per tant, hi hem apuntat dos temes també una mica posats
que dius tu a la banda de la reivindicació, no?
És la corda que s'estira des dels nostres costats,
els joves que reivindiquen
i el fet de comentar abans
l'obligació que té el govern,
al contrari, d'anar donant.
No només la reivindicació,
sinó la participació.
Després ve la reivindicació, esclar,
però en un principi la participació
i simplement demanar drets.
Tu vas a comprar en una tenda
i jo sempre pregunto
o intento preguntar el per què dels preus,
tot i que el botiguet tampoc ho sap, no?
Hauríem d'anar més amunt,
però que també hi ha aquesta diversificació
o aquesta burocratització
de no saber el per què de les coses, no?
Molt bé, jo insistint una mica
en el que deies,
jo també entraria en el tema de la participació,
però fent una crida a la participació dels joves,
però jo crec que moltes vegades
els poders públics no els tenen suficientment en compte,
també una mica per la baixa participació
que té en general el jovent, la gent jove.
Jo crec que hi ha molta gent que passa,
que diu que passa de la política,
però que se n'han de donar
que la política no passa d'ells.
I per tant, jo crec que a l'hora d'exigir drets,
prèviament el que s'ha de fer és participar.
Participar que potser no dic que es vagi només a votar,
cada quatre anys, sinó que és molt més,
participar és opinar,
anar a una manifestació simplement,
moltes més coses que anar a votar cada quatre anys.
Jo crec que s'ha de fomentar aquesta participació,
però també s'ha de fer una mica d'autocrítica
des de la gent jove,
en el sentit que s'han de donar
que no es pot exigir
sense també complir certes coses.
I jo amb el tema de la problemàtica cap als joves,
respecte als preus i tot això,
doncs jo, a part del tema de la precarietat laboral,
de la inserció i tot això,
també entraria en el tema de les ajudes
que es donen des dels poders públics.
Jo crec que estem entrant en una fase
d'aprimament de l'estat del benestar
en què es fan unes polítiques de dretes
i això cada vegada deixa menys marge
per ajudar tant a la gent jove
com a altres col·lectius també marginats
o amb problemes més desfavorits.
Jo per una vegada pensava
que estava d'acord amb el Carlos
amb la primera part, la segona ja no n'estic d'acord.
Lògicament, lògicament.
En la primera part és veritat,
crec que podem fer autocrítica nosaltres mateixos,
però és conseqüència de la ciutat en què vivim.
Segur que si parlem amb els nostres pares
i vam viure una altra època
en la qual no hi havia una sèrie de drets reconeguts
i era normal que reivindiquéssim més.
Potser nosaltres hem viscut una època
en la qual hem acceptat coses que abans no tenien
i ens hem fet una posició molt més còmoda,
molt més conformista.
I això sí que és veritat.
Podríem fer una autocrítica nostra
que per exigir també hi ha que participar
i per intentar canviar les coses,
perquè per això estan els moviments d'associacionisme
i companyia.
Amb això és el que parla que estava d'acord amb el Carlos.
En la segona, jo crec que els poderes públics,
i ja no estic parlant,
no vull parlar d'un govern o d'un altre,
jo crec que qualsevol govern,
com una de les més preocupacions que té actualment
és la dels joves,
i dintre dels joves la inserció laboral i l'habitatge.
I si miren qualsevol partit polític,
el seu programa electoral,
estan caminats a subvencionar, a ajudar, a fomentar.
Una altra cosa és que després s'aconsegueixi,
però la iniciativa d'aquests partits polítics
sempre és fomentar aquesta ajuda
perquè els joves puguin inserir en el món laboral.
Perquè, escolteu, per ordre de preferència,
en què gasten els joves els diners?
O en què els gastarien?
Què és el que necessita un jove per això, per emancipar-se?
per ordre de més a menys importància, que creieu?
Per emancipar-se un pis.
Un pis, no? Això d'entrada.
I per...
Bueno, jo...
Digues, digues.
Jo penso que primer, en un principi,
és un treball estable.
Avançar el pis, bueno.
Clar.
Clar, és evident, no?
Després, clar, de seguida ja que sí...
Si no calgui, si els tisos anessin superbarats,
clar, no calgui.
No, és que hi ha una independència amb la família,
que pot ser econòmica,
que pots estar vivint a casa, no?
Tens una feina,
i després ve la independència més personal, no?
O física, també, que és la del pis.
I, bueno, ja està.
És que volia dir una cosa d'abans,
que he comentat...
Ah, digues, digues.
Consistir.
En això de l'autocrítica que feu als joves,
jo aniria una mica en compte, no?
Jo soc...
No vull ser crític ni jutjar ningú, no?
Però també veig que...
Que jo no puc demanar que els joves reivindiquin i participin,
i ara em passarà una mica quan fan programes a la televisió,
com els que fan,
no diran noms,
en les que, bueno, jo veig que hi ha una alienació
i una, no sé,
una falta de criteri en molts temes, no?
I després, clar, ens queixem.
Però suposes que la gent té criteri, no?
També per escollir o per no posar la tele.
I tant, no?
I té uns altres valors
que les generacions dels nostres pares no els entenen, no?
Llavors dius, ah,
però per què ve això, no?
També aniré una mica en compte, no?
Jo crec que és en la veritat de programes,
en la veritat d'opinions,
el que et creia tu com a persona,
et poden oferir moltes coses
i tu comences a formar la teva personalitat.
Llavors tu ets llibre per a llegir i per a no llegir, no?
Jo crec que amb això, bueno,
hi ha temes programes de televisió
que t'agradaran, que no t'agradaran,
i en mesura que vas formar el teu caràcter
vas ser llegint una cosa o altra.
Bueno, estem desviant molt el tema
cap als joves inconformistes i reivindicatius i tot això.
I anem més a la qüestió pràctica i monetària.
A veure, els pisos.
Algú em sap dir per què estan tancars?
Home, jo, el problema que veia...
Perquè estan tancars, no? Estaríem d'acord amb això.
Home, el problema que veia jo aquí
en el tema d'Espanya, bàsicament,
Espanya no ha tingut mai una indústria forta,
una innovació tecnològica forta.
Sempre ha estat un país bastant tercermundista.
Llavors, el gran exemple que se'ns planteja...
Feia una introducció una mica així, eh?
El gran triomfador que se'ns planteja aquí a Espanya
són gent com el Florentino Pérez,
el Jesús Gil, o sigui, és el constructor,
o la imatge del constructor a Espanya,
la seva economia es basa en el totxo.
Llavors, vulguis o no,
són gent amb molta influència dins l'espectre polític
i amb connivencia molt clara amb el govern
i volen que tinguin màxims beneficis.
Llavors, perquè tenen màxims beneficis,
el que fan és pujar els preus.
Molta part és excusa que la gent inverteix en totxo.
Això potser forma part, també.
Però també hi ha una segona lectura,
que és que hi ha molta gent que s'està enriquint
a costa de gent que vol comprar pisos,
i en aquest cas som els joves.
Jo crec que el problema bàsic
que la vivenda sigui tan cara aquí a Espanya
és que verdaderament molta gent
que es dedica a la construcció
són gent mafiosa, simplement,
amb una connivencia molt clara
amb determinats grups de poder.
I després hi pot haver altres aspectes
de què és el mercat que ho fixa,
totes aquestes coses.
Però jo bàsicament crec que és això.
I l'alternativa serien els pisos de lloguer
que de moment no està al mercat gaire bé, no?
Amb això discrebo,
aquí a Tarragona s'està fent una política
de lloguer molt àmplia.
El Carles diu que no,
però si mirem dades...
No me n'ho podo creer.
Si no recordo malament...
Si no recordo malament...
Sí, m'assembla que em porto alguna.
25 pessetes l'any per jove a Tarragona.
Si n'hi ha de parlar, acabo
i després parles tu
o fem a l'inversa, si ho vols.
Llavors, en quant a dades del lloguer,
si no m'acupo, a Tarragona
hi ha més de 300 persones aquest any 2004
que estan tenint pisos de lloguer subvencionats
per l'empresa municipal de patronat de l'habitatge.
Amb la qual cosa aquest any 2004
es destinaran 17.320 euros en aquest lloguer.
Quant?
17.320 euros en el lloguer 2004.
I està pensat per 300 persones.
Amb la qual cosa vol dir que
300 joves de Tarragona
podran tindre un lloguer amb un preu assequible.
No només s'ha de tenir en compte això
fins al punt en què s'impliquen les administracions
a l'hora de facilitar els pisos de lloguer als joves,
sinó també fins i tot regular-ho a nivell legal.
Per exemple, no ho sé,
anar-se'n de lloguer per resultar més o menys car,
però després hi ha els típics problemes
que si es trenca alguna cosa a l'escala,
doncs aquí té la responsabilitat.
En altres països europeus,
i sempre et lleig comparar,
però vaja, que potser porten més anys
funcionant en polítiques de lloguers
o que la majoria de la població jove
utilitza polítiques de lloguers,
doncs ja hi ha tota una legislació al darrere
i pots anar tranquil·lament de lloguer
sabent que no tindràs cap problema.
Això és...
Dic jo, eh?
No, no, parla, parla.
Això és una de les...
Una de les iniciatives que tenen
Natos de Convergència i Unió
és canviar o intentar modificar
la llei d'arrendaments urbans.
La llei d'arrendaments urbans de l'any 95,
és el que a la seva premsa,
perquè també s'ha guanyat com jo,
limita una sèrie de pisos per lloguer.
Llavors, una de les iniciatives
és canviar aquesta llei
o intentar modificar-la en aquest sentit,
en facilitar l'accés
o ampliar la possibilitat
que els ajuntaments puguin oferir
més vivendes de lloguer.
Perquè ho veieu de cara al futur?
Que s'ampliarà l'oferta de lloguers,
que la gent preferirà anar de lloguer
o no?
O que han de baixar els pros dels pisos?
Com veieu el futur en qüestió de vivenda?
Jo crec que si no es fa res
des dels poders públics
i insisteixo en el que deia abans,
no s'aconseguirà això.
Jo crec que hi ha una manca
total i absoluta de política d'habitatges,
sobretot de cara als joves,
tant si parlem d'Espanya,
si parlem de Catalunya,
si parlem inclús de Tarragona,
tot i el que deia el Fede,
perquè ha parlat de 17.000 euros,
tenassos que es dediquin
menys de 3 milions de pessetes l'any
a una ciutat com Tarragona
amb política d'habitatge.
Jo el que crec és que
el que fa falta
i amb el que tu deies són ajudes.
Són ajudes
i és una política d'habitatge
integral i amb una visió global.
Per exemple, amb el que deies,
doncs unes assegurances
que es puguin donar
des de l'administració.
Per exemple,
tenint en compte
una sèrie de perfils
de gent jove determinats
que sàpigues
que pots
no tenir problemes
o tenir controlats
més o menys els problemes
i, per tant,
donar-li des de l'administració
l'assegurança,
com si diguéssim,
tant l'assegurança
com això
que t'exigeixen
de dos o tres mesos
de...
com es diu?
de fiança.
De fiança,
que no em sortia.
Jo crec que això és el que fa falta,
una política global
d'habitatge.
M'he deixat de dir una cosa
que m'he equivocat.
M'he equivocat amb la xifra.
No són 17.320 euros,
sinó el pressupost
pel l'any 2004
de les subvencions
de l'Ajuntament
per donar els joves
al lloguer jove
són 540.911 euros.
M'he equivocat.
Abans parlava del límit
per accedir
a aquesta vivenda.
Llavors,
els diners que posa
el patronat de l'habitatge
a l'Ajuntament de Tarragona
són 540.911 euros,
amb el qual
sí que dona
perquè molts joves
de Tarragona
puguin tenir un lloguer
subvencionat
per la nostra ciutat.
Sí, però,
no entraré més en polèmic.
I ja pareu vosaltres dos.
Com es diu allà de grills,
el problema,
a veure,
el problema amb el model aquest
d'ajudes al lloguer,
a veure,
jo veig molt bé
que ajudi a 300 joves,
em sembla molt bé.
Aquest model,
sota el meu punt de vista,
està completament equivocat.
O sigui,
500.000 i escaig euros,
una quantitat
que per mi
segueix sent minsa
parlant de política d'habitatge,
però són diners
que se'n van directament
a les butxaques privades.
Són diners
que s'estan llançant
des de l'administració local
de l'Ajuntament de Tarragona.
Que serveixen
per ajudar la gent jove?
Molt bé.
Però per què no es fa
una política d'habitatges
construint pisos
que serveixen de lloguer
que es mantinguin
durant 3, 5 anys
per una sèrie de gent jove
que quan passin
aquests 3 o 5 anys
es puguin permetre
un pis de lloguer
del mercat normal,
del mercat que hi ha
i aquesta propietat
d'aquests pisos
la manté l'Ajuntament
i no es llencen
aquests diners.
És el que no entenc
i a damunt
estan orgullosíssims
amb aquesta política
de llençar diners
que no ho acabo d'entendre.
Bé, bé, bé, el fet de demanar
la paraula...
Jo vull dir una cosa un moment.
Però molt curta, eh?
Sí, a veure, jo no crec
que sigui llençar els diners.
Per començar, tu tens
el Consell d'Administració
de Patronat de l'Habitatge
representant el teu partit.
Si han aprovat aquest pressupost,
suposo que no han aprovat a favor.
No crec que cap partit polític,
i en menys el teu,
anirà en contra de donar diners
als joves.
No crec que...
Jo no he dit això.
Bé.
Tu has dit llençar els diners.
Sí, crec que s'estan llençant.
M'agradaria saber l'opinió
del teu representant-se
de l'empresa municipal
de Patronat de l'Habitatge.
Independient d'això,
tu també saps, com jo,
que a Patronat de l'Habitatge
es fan vivendes de venda,
de protecció oficial,
i sent jove és un dels requisits
que augmenta la possibilitat
d'adquir una d'aquestes vivendes.
És un punt més.
Bé.
Bé.
Sí, ja, jo volia dir
que només faltaria
que el govern de Tarragona
no fes aquestes ajudes, no?
Perquè ja seria, bueno,
ja seria el colmo, no?
Però penso que hi ha maneres
i formes de fer-ho
i llavors una política social
que nosaltres considerem
almenys és el nostre partit
o ja com a persona,
independentment,
penso que no es reserva
sol urbà a Tarragona
per construir habitatges, no?
I que vagin destinats als joves.
Evidentment,
també estic d'acord
amb el que deia el Gerard abans, no?
Que hi ha una especulació,
hi ha una privatització
i aquestes també embutxacant
els diners
són les empreses privades, no?
I llavors...
I després,
sobre els joves en concret,
penso que hi ha dos tipologies.
Podríem dir
que hi ha el típic jove
que treballa, treballa, treballa
i de seguida
pot aconseguir una hipoteca i tal.
I n'hi ha d'altres
que per maneres de ser
o per manca d'oportunitats
o manca de...
no ho sé,
mancances culturals
i el que sigui,
doncs no poden accedir.
I després, bueno,
tots sabeu també,
potser a Tarragona
el fenomen es dona menys,
però a Reus s'ha donat
i a Barcelona, no?
El tema de l'ocupació, no?
I dels ocupers,
llavors penso que és...
que, bueno,
que és una realitat
i que és una dificultat
que s'està vivint
en la societat en general.
Gerard.
Amb el tema aquest
de les ajudes que es donen,
home,
tampoc no ho tiraré pel terra
perquè també és un primer pas
i també és una cosa
que s'ha d'agrair.
Ara,
el tema de les ajudes,
com deia el Carlos,
és una mica
pam per oi,
ambre per amanyana.
O sigui,
que molt bé,
t'ajuden durant 4 o 5 anys
però no és una política
amb visió a futur.
És un primer pas,
això no es pot negar,
però no és...
no hi ha un...
o sigui,
no és una política
a mirar del futur
d'aquesta gent
d'aquí 15 o 20 anys
perquè aquestes persones
d'aquí 10 anys
també tindran els problemes
de vivenda,
de pagar un lloguer
i potser ja no entraran
dins d'aquestes polítiques
de benefici
amb aquestes ajudes.
I després també m'agradaria
puntualitzar una cosa
amb el tema aquest
de que a la joventut
diuen que gasten molt,
que gasten molts diners,
que som capritxosos.
Jo, per exemple,
per l'edat que tinc jo
tinc molts amics meus
que ara
o porten temps
sortint amb noies
i es plantegen
o potser s'anirien
a viure amb parella
o emancipar-se,
marxar de casa
i no s'ho poden plantejar
perquè te demanen
molts diners per...
Bé, jo he viscut
perquè la meva família
es va buscar un pis
i primer que t'ha sort
més a compte
un pis comprat
que no pas de lloguer.
I llavors, clar,
la gent tonta no és
i després me'l compro
que com a mínim
tenim alguna cosa.
I després diuen
oh, és que
per què no marxes?
És que no t'ho pots plantejar
marxar de casa,
és impossible,
te demanen
com a mínim
3 milions d'entrada
a fer obres, etcètera,
que la gent no s'ho pot permetre.
I després,
la gent què fa?
Es compra cotxes cars,
es compra roba cares,
se'n va esquiar...
La joventut
som capritxosa,
però no hi ha cap alt...
O sigui,
si a mi em diuen
què prefereixes,
tenir un pis
de dues habitacionetes
i una cunya
o tenir un cotxe
full equip,
doncs jo me quedo
amb el pis, sincerament.
No hi ha l'opció,
o sigui,
és qual cotxe
o res.
Llavors,
reconec que potser sí
que la joventut gasta
i tot és car,
però és que no hi ha
cap alternativa
en aquest sentit.
És que...
Digues, digues.
No, i sobre les ajudes,
que també, bueno,
s'ha de mirar
la mirada que hi ha de fons
perquè, clar,
també entren una sèrie
de joves,
no tots.
Si guanyes més
de no sé quants diners
perquè tens una feina,
tampoc entres, no?
I després que trobar
un pis a Tarragona
de lloguer
que entri en les característiques
que demanen d'ajuda
és molt difícil,
és molt complicat
i al final, clar,
ha de ser màxim
60.000 peces al mes
i la majoria
de pisos normalets
puixen a les 67,
70, 75, no?
Llavors has de quedar
amb un de 50
perquè, clar,
no entren en les característiques,
bueno,
en les...
com se diu això?
En les bases
de les requisits,
no?,
de l'ajuda.
Home,
potser la solució
o la manera d'estar
més ideal
seria que no haguéssim
de dependre
d'ajudes,
simplement,
doncs,
que potser tinguéssim
una categoria laboral
o un tipus de contracte laboral
que ens permetés,
sense haver de...
que ningú ens ajudés,
doncs,
pagar nosaltres mateixos
el pis.
i entrem,
ara anem a la cultura
de l'oci,
que deia el Gerard,
però entrem,
si us sembla,
en el tema laboral,
que clar,
per aquí,
doncs,
venen potser
els altres problemes
derivats,
estaríeu d'acord?
Tot és una qüestió monetària
en principi,
no?
Sí,
però no estic d'acord
amb allò de les ajudes.
Ah, no,
no estic d'acord
perquè allò de les ajudes
no és una qüestió
que et regalin alguna cosa,
jo crec que és una qüestió
de redistribució
i és un dret que tens,
no és una cosa
que la societat et regala
o que l'administració
o el polític de torn
et regala,
ni tan sols,
sinó que és una qüestió
de redistribuïment,
de redistribució
de la renda
i de la riquesa
i per això serveixen els impostos.
Només això.
Clar,
també suposo
que depèn una mica
del tipus d'estat,
d'estat del benestar
en aquest cas,
que hi ha a Europa.
Jo, per exemple,
conec nois
que són de Dinamarca
i amb 18 o 19 anys
la gent ja marxa de casa.
A Alemanya,
la gent,
o sigui,
quan tu els dius
que tens 22 o 23 anys
i vius amb tons pares,
te miren una mica
de social
o que tens algun problema
perquè ells,
perquè hi ha unes polítiques
de benefici
i un estat del benestar
realment fort,
tant a nivell
de la vivenda,
a nivell de mercat laboral,
però això moltes vegades
aquests polítics que tenen,
que es fan
aquests grans pactes d'estat
per grans temes
d'unitats
i coses d'aquestes així,
hi ha un seguit
de drets
que tenim els ciutadans,
de drets fonamentals,
potser més importants
que determinades polítiques,
que són el dret a la vivenda,
un dret a un treball digne,
que a l'hora de defensar
el marc constitucional
i el marc polític
en el que vivim,
només el defensen
al nivell
de defensar
de defensar els interessos
de les classes socials
que porten mil anys
governant a Espanya,
que són els visigots
de tota la vida,
que té gent
que cada dia tenien diners
des dels romans,
també hi ha un seguit
de drets
que són la vivenda,
el treball,
una seguretat social
com de humana,
que puguis anar
a l'hospital
i no hagis d'estar
tres hores fent cua
perquè t'estàs morint,
que això també
s'ha de tenir en compte
i a vegades
jo crec que potser
és cultura
que som un país hiatí,
però a vegades
es peca una mica
d'això.
Abordem doncs
si us sembla
el món laboral,
a veure,
contractes precaris,
és que tot això
s'associa amb joves,
suposo,
molts requisits,
cada cop has d'estar
més format
i més especialitzat
per aconseguir
un, entre cometes,
bon lloc de treball,
al final doncs
és això,
contractes precaris
que no els els traiem
de damunt,
sous baixos
i fins i tot,
i el Carles ens ho podrà dir,
potser dificultat
a moltes a l'hora
de muntar negocis propis.
Tot això és veritat
i afegiríeu alguna cosa?
Com està el món laboral
que els joves?
Jo voldria afegir una cosa
que el mercat laboral
t'exigeix
moltes coses
de preparació
però després
segons quins llocs vas
perquè jo no m'he trobat
directament
però amics
m'ho sé que s'hi han trobat
si estàs excessivament preparat
en aquell lloc
tampoc t'agafen
perquè els veterans
tenen por
que els passis al davant
perquè potser
exigiràs
com ara estava fent
el Carles
un sou més alt
llavors clar
si no estàs prou preparat
tens problemes
i si estàs massa preparat
per trobar
segons quines fenyes
també tens problemes
també a vegades
aquest problema
no ho sé
i entrant en això
de l'especificació
l'especialitat
de les feines
curiosament
veig que ja
que es demana
molta
molta demanda
de ciència
de les carreres científiques
i
diguéssim
de ciències
de matemàtiques
bueno
d'enginyeria
totes aquestes
però també
es desvalora
una mica
les de lletres
tot i que a vegades
també es demanen
habilitats de comunicació
habilitats socials
i moltes feines
i això també
i no sé si
si això també
és una mancança
que tenim
o que
o que les tenim
però clar
hi ha molta demanda
i bueno
hi ha moltes dificultats
jo sí que crec
encetant el tema
que tu deies
jo sí que crec
que hi ha una
una mancança
i amb lo de les carreres
que no són
tècniques
diguem-ne
i això provoca
a mig i llarg termini
també a la societat
que hi hagi un problema
de valors
un problema
de formació
en humanisme
jo crec que això
sí que és reflexa
sí que té el seu reflex
a la societat
bueno
i respecte a lo del món
del treball
que m'anava una mica
per les branques
respecte a lo del món
del treball
bueno
doncs ha entrat
estem en una societat
molt moguda
per lo ràpid
lo ràpid
anem ràpid
anem ràpid
tot dura poc
i els contractes de treball
també
i jo crec que la gent
els empresaris
i etc
s'aprofiten molt
de la gent jove
en aquest sentit
que som un col·lectiu
que necessitem
per una sèrie de qüestions
necessitem
un lloc de treball
perquè necessitem el sou
i d'això s'aprofiten
i jo
no ho entenc
filosòficament tampoc
perquè jo crec que seria
molt millor
inclús per un empresari
tenir una sèrie
de treballadors
i treballadores
que estiguessin contents
amb el treball que tenen
que no tenir
una sèrie de treballadors
i treballadores
cabrejats sempre
amb el treball
que van a disgust
jo inclús filosòficament
crec que des del punt
de vista de l'empresari
li interessaria més
a mitjà o llarg termini
tot el contrari
però bueno
jo també crec
entro
que crec que des de l'administració
i des del govern
no es fa l'altre
no es fa l'altre
no es motiva
que l'empresari
faci contractes
de llarga durada
no es motiva
que l'empresari
doncs
es quedi amb el jove
que el formi
i s'aprofiti
d'aquesta formació
que li ha donat
i que li costa uns diners
a més
Fede
no home
ja estic d'acord amb vosaltres
és que es movem
en un món molt competitiu
i per una plaça de treball
doncs hi ha 10 persones
que la volen
i llavors
ja no és només una preparació
sinó més requisits
cada vegada més
cada vegada més
també és veritat
que potser el món laboral
ha variat
abans hi havia necessitats
d'un determinat treball
i a vegades necessitats
han anat cap a un altre lloc
el problema és que
jo crec que
els joves
generem molts jocs de treball
però molts ens decantem
per el mateix
hi ha una mala redistribució
dels jocs de treball
però sí que és veritat
que és un món competitiu
que costa
t'agafar una bona feina
amb un sou raonable
per poder tirar endavant
Sí
i per últim
jo sí que volia reivindicar
o almenys que quedi clar
que hi ha moltes CTTs
els contractes són precaris
són injustos
estan dintre de la legalitat
la majoria de vegades
i això és el gran problema
que legalment es pot fer
burocràticament
hi ha moltes dificultats
i que a la llarga
això crema
i quan els joves
no saben demanar drets
o no saben demanar les coses
i a més a més
o ho fan
i no troben sortides
doncs això crea una violència
també molt bèstia
en les persones
jo m'agradaria afegir un punt
amb aquest tema
de la precrèdita laboral
que és un tema
que s'associa molt
a la joventut
però
jo ho he viscut ara
per dos o tres amics
que s'han trobat en el cas
també hi ha molta gent
que en teoria
ja formen part
d'aquesta societat benestant
burgesa
o sigui
assentada i tot això
els pares de família
que s'acomencen a trobar
amb situacions
com les que estan els joves
estic parlant de bancs
gent relacionada amb l'economia
que es troben
que arriba un punt
que no són útils
ja no serveixen
no ofereixen res
amb aquelles empreses
que podrien continuar oferint
però segons
aquests executius
que diuen
que no sé què
que han fet un màster a Harvard
i que ells saben molt d'economia
diuen que aquella persona
ja no és rendible
i que s'estan trobant
molta gent
que en sec
els arriba un dia una carta
i els diuen
que ja no són útils
perquè t'afenya
jo crec
com a jove
és frustrant un cas
però jo crec que una persona
gran
amb la mentalitat
que tenen els nostres
els nostres pares
que potser és diferent
de la nostra
del treball
de l'empresa
de viure per treballar
jo crec que una persona
que se trobi
en aquestes situacions
d'aquesta precarietat laboral
ha de ser extremadament frustrant
vull que
amb aquest model
des de la quiuda
dels països
dels països comunistes
el capital
s'ha trobat
amb molt
molt gallito
i ara
comencen a aplicar
polítiques
que fa 15 anys
eren totalment impensables
i la precarietat
està arribant
a extrems
de gent
que porten 20 anys
en una empresa
amb dedicació plena
i que veus que
s'estimen el treball
i que perquè
un dia han fet
un error
es despedeixen
i no valoren
20 anys
de bona feina
el que passa
és que jo crec que no és
per una manca
de rendibilitat
o perquè facin
alguna errada
jo crec que
és més senzill
jo crec que
canvien el pare
per un contracte
precari
del fill
i punt
i els surt
molt més barat
contractar
una persona jove
amb un contracte
d'un any
o sis mesos
que mantenir
una persona
que porta 20 anys
que a l'hora
de donar-li
un any d'immunització
per acomiadament
els sortirà
molt més car
i a més
en concepte
d'antiguitat
sempre cobran
molt més
els surt
molt més car
que fer-lo fora
i contractar
una persona jove
a mitjermini
els surt
molt més barat
és que és així de clar
depèn que me facis fora
l'indemnització
també és molt car
o sigui
tampoc és tan fàcil
a veure
jo crec que són problemes diferents
no?
o sigui
el que parlava el Gerard
per una persona gran
és més la frustració
la seva vida
ja l'han generat
o ja l'han fet
nosaltres
hem de començar
no?
si és més rentable
o més rentable
això ja és més complicat
de saber-ho
perquè
si realment
fas fora una persona
en funció dels anys
que porten
treballant en una empresa
i cotitzant
la indemnització
que han de pagar
les empreses
és molt gran
jo els barems
de la seguretat social
no me'n recordo ara
però els barems
són bastant grans
però sí que crec
que són problemes diferents
sí
doncs
ara fer-ho d'advocada
del diable
hem tocat dos punts
molt importants
anem a tocar
el que seria el punt
de la cultura de l'oci
els joves estem
vaja
sí
hem crescut
enmig d'una cultura
de l'oci
en què en fi
doncs
valorem molt el temps lliure
i el volem aprofitar
de diverses maneres
si li plantegem
la pregunta aquesta
la tesi
la vida és molt cara
pels joves
segons qui
ens dirà
és que esteu molt mal
acostumats
és que quan nosaltres
vam començar
anàvem a un pis de lloguer
no teníem vídeo
no teníem ni rentadora
no teníem res
clar són altres èpoques
no?
a veure
gastem massa
per gastar?
però això
no sé si és veritat
som pocs soferts
nosaltres?
jo penso que abans
hi havia
era més fàcil
accedir a tot això
que has dit
d'una vivenda
no?
no ho sé
jo no tinc dades
la veritat
som més exigents
potser
evidentment que partim
de la realitat
que és molt difícil
però el que dèiem abans
com ja tenim reconeguda
una síria de coses
les trobem com a normals
sí
a veure
és important
la cultura de l'oci
jo penso que el temps lliure
de cara al futur
és el que
es valorarà més
i es pot veure
en un d'empreses
empreses
zones
les gavarres
està tot plena
de locals d'oci
el port esportiu
el que passa
que per molts joves
no hi ha una alternativa
a l'oci
penso
a un oci més barat
i podem parlar
del tema del botellón
que s'ha donat
a Gràcia
al barri de Gràcia
i en altres llocs
de Barcelona
i a Tarragona
i a Tarragona
potser també
no estic molt assabentat
estan tancant carrers
i tal
doncs bueno
perquè es dona aquest fenomen
jo crec que
hi ha una sèrie de joves
que reivindiquen
el carrer
volen estar al carrer
i no només
i reivindiquen
els preus
assequibles
i anar a una discoteca
a un bar
en què
un cubat
et costa molts diners
és un oci
que li agrada
a un tipus de joves
però a un altre tipus
de joves
no li agrada
aquest oci
perquè és estar al carrer
fer vida social
xerrar
i amb totes les problemàtiques
que jo aquí
també soc crític
doncs molt estic
als veïns
tot s'ha de dir
s'ha de tenir respecte
i altres problemàtiques
que ja coneixeu
però
per mi
s'ha de fomentar
aquesta cultura
i llavors
el consum
és més baix
i els joves
s'ho poden permetre
que altres joves no
a nivell
això és personal
si no voler
no contesteu
però vosaltres
per exemple
de què us heu hagut d'estar
i de què
no us vindria de gust
què no deixaríeu
en qüestió d'oci
tipus jo
m'acostaria molt
renunciar
al cap de setmana
a esquiar
per dir alguna cosa
home
jo del que
me'n podria estar
i que no hi vaig
quasi mai
perquè
per mi sincerament
m'ha sap molt de greu
és anar al cine
i pagar 5 o 6 euros
per veure una pel·lícula
i entonarem entrades
Gerard
no per això ho he dit
a mi em pensava el mateix
no era per veure
si em donaves entrades
no vull dir
és un tipus d'oci
que primer que
no m'ha agradat mai
perquè per anar al cine
amb 6 o 7 persones
després
si vols fer un comentari
la gent va
calla calla
i gastar-te 6 o 7 euros
per veure una pel·lícula
a mi és una cosa
que sempre m'ha fet
molt de mal
i després
del que m'ha costat
del que m'ha costat
estar-me
jo crec que són
és el sopar
amb els amics
o sigui
és el típic
d'anar a sopar
amb una pizzeria
fer unes tapes
i tot això
que també
no és car
però tampoc és
tampoc és barat
clar
l'oci tot depèn
del tipus d'oci
que busques
clar
si tu
el que vols
és sortir de festa
en una discoteca
tot això
pim pam
10.000 pessetes
se t'en van
ara
si busques
un altre tipus
o sigui
l'oci és car
però també depèn
del que busquem
atenció a punt
el Gerard pensa en pessetes
no que a mi també em passa
jo crec que tothom
a més
és un símbol
com a molt
molt clar
10.000 pessetes
és allà el límit
no no
Fede
jo estic bastant d'acord
amb el Gerard
o sigui
el que et pot costar
anar a nit
amb els amics
depèn molt de tu
o sigui
tu pots anar a sopar
fora
amb algun bar
o amb algun restaurant
segur que et sortirà més car
que si vas a casa
d'un amic
i sopes a casa
el mateix és el mateix
que si vas a una discoteca
que has de pagar
que si vas a un bar
en el qual no has de pagar
també depèn
de la decisió
de cadascun de nosaltres
jo també
reconec com el que
em costa anar al cine
pel preu del cine
m'agrada molt el cine
però crec que és exagerat
el preu
i el mateix que ell
el que no em podria estar
és sortir les quatre setmanes
amb els amics
Joan Manel
que et veig pensant
doncs
sí
també una mica
no m'estic del cine
em costa molt renunciar
per anar al cine
i també evidentment
fer sortir
fer un sopar
sortir així
molt no m'agrada
però sí
tampoc me n'estic
si puc fer un sopar
el faig
i no sé
i
petites coses
no sé
que vull comprar
doncs
sempre que pugui
no sé
veig que no sou gaire
amb els gastadors
Carles
tu
jo com el Gerard
però al revés
a mi m'agrada molt el cinema
i jo crec que no m'estaria
o sigui que no deixaria d'anar al cinema
si puguis una mica més
de tant en tant
a veure no tant
però cada dia
tot cas
sou responsables
sou d'aquells que aneu mirant
a veure quin més que puc gastar
i el del sopar
doncs ho canviaria
per un cafè
i ja està
mira
te'l faries durar molt
ho canviaria per un cafè
de molts amics
això és perquè de nòvia
ja fa vida més tranquil
a la sina
amb el cafè
ja no donant les discoteques
a lligar
aquí està
doncs no sé cap on
volleu al futur
a veure
s'arreglaran tots aquests problemes
home
creieu?
jo tampoc no vull fer
una anàlisi pessimista
però
que tot anirà pitjor
però tampoc no crec que vagi millor
a millor
jo crec que
a més que no canviï la política
o que hi hagi algun miracle
i ja en sé
jo crec
o sigui
empitjorar
ràpidament no empitjorarà
però jo crec que serà una cosa més aviat
paulatina
que potser
nosaltres encara
encara estarem amb aquí la línia
d'impàs
però que els nostres cocinets petits
pobres
home
la població
no sé encara
perquè això canvia molt ràpid
però s'està envellint
amb la qual
doncs
el grup de joves
se suposa que anirà
en disminució
però això amb la immigració
és relatiu també
ara crec que està augmentant
Espanya
Catalunya no ho sé
però Espanya crec que
amb la immigració
ja està augmentant
a nivell de naixements
i això
jo
no sé si has acabat
no no
era això
o sigui tu Gerard
estàs
bueno
apostes per una continuïtat
sí
no serà
jo no vull fer una lectura
d'aquestes pessimistes
que acabarem tots
dormint en cartrons
i de
de la
una lectura comunista
però tampoc no
tampoc no crec que sigui
un gran empitjorament
més aviat serà
paulatí
és allò
que se veia
l'efecte
sinó que se no té el cuidado
sempre té frases
Carles
Carles
jo crec que
és inevitable
que sí que avancem
cap a millor
perquè cada vegada
són
com heu dit
a més ho heu dit
que cada vegada
són més els drets
que tenim ja
com a molt assumits
perquè
s'ha lluitat abans
per ells
i ja les tenim assumits
doncs jo crec que les generacions
que vindran
després de nosaltres
els hi passarà el mateix
problemes que nosaltres tenim
potser s'aniran solucionant
i ells els veuran ja
com a
com a drets
que
que han d'exigir
no que han de demanar
sinó que han d'exigir
i que els hi pertanyen
per tant jo crec que sí que
jo soc optimista
en aquest sentit
jo crec que la societat
sempre avança
i anem
s'ha d'anar més enllà
s'ha d'anar
anant més enllà
sempre
perquè mai és suficient
però jo crec que hem de ser optimistes
Jo Manel
Jo voldria parlar
que soc una mica esperançador
pel moviment antiglobalització
i que es lluita contra
contra els drets
i la solidaritat
per les persones
i pels menys
afavorits
o pels més desfavorits
i
aquest moviment
i aquesta reivindicació
per un món més just
llavors
això jo ho lligo
amb el consumisme
que dèiem
amb l'oci
però amb el consum
comú
i aquesta diferència
que hi ha
quan tu vas al supermercat
i compres un producte
el preu que pagues
no és el producte
sinó
és un munt de coses
de marques
d'històries
que
això és
bueno
és perillós
perquè porta una
bueno
no ho sé
no és el futur
però
és complicat
llavors
soc esperançador
però alhora
no ho sé
hi ha filòsofs
que diuen
que hi haurà
dues classes socials
al món
al final
diguéssim
el sector serveis
i la púrria
però no ho sé
això ja no ho sé
sector serveis
i sector productor
productor
la púrria
els que tenen
les mans brutes
almenys
de treballar
això
no us veig gaire optimistes
el sector
el sector aquest de la taula
no ho sé
bueno no no
de treballar
és que clar
el problema és que
no ho sé
si hi haurà feina
perquè ara els artesans
ja no
i a cada vegada n'hi ha menys
es fan les coses
amb les màquines
va canviant
va canviant
ara hi ha especialització
ara s'han de
fer servir
orinyadors
i el que abans
eren artesans
doncs ara
ho fan d'una altra manera
que jo crec que no s'ha de perdre
allò de l'artesania
en determinades coses
ui això és un altre tema
és un altre tema
amb els gelats
per exemple
el gelat artesà
com la mermelada
de les àvies
Pepe
el futur
que el fet d'estar
amb un raconet
escoltant
i sembla que no hi sigui
jo crec que
el futur depèn molt
de nosaltres
és el que dèiem abans
o sigui
independentment
que els governs
els partits polítics
poden fer subvencions
poden ajudar
hem dit abans
que feia molt
autocrítica perquè
nosaltres no hi col·laboràvem
amb això
nosaltres hem de participar
si nosaltres volem que millori
és difícil que ho canviem
evidentment que és difícil
que ho canviem
però posem-hi de la nostra part
intentem participar
intentem que se'ns escolti
per això estem els joves
i jo crec que part
del canvi
depèn de que nosaltres
ens esforcem
en aquest canvi
Sí, bueno
Sí, sí
Ràpid, ràpid, Gomenal
No, vull dir que
això és veritat
però que falta
primer una cultura
de la participació
que s'ensenyi des de petits
i que també té a veure
l'economia
i clar, sense recursos
doncs ens pot donar
Sembla que en més d'una tertúlia
estarem trobant això
del peix que es mossega la cua
ja ho anirem veient
4 minuts
arribem al punt
de les 6 de la tarda
acabem amb una cançó
sempre amb una cançó
amb una petició
dels diferents contartulians
avui doncs han setat el torn
el Fede que ens demanava
una cançó de revólver
i jo no sé si teniu preparades
les notícies
vam quedar que cada dia
en els darrers
dos, tres minuts
ens recomanaríeu
alguna notícia
de la setmana
més que res
per donar una mica
de difusió
no?
Sí?
No us l'hem preparat
però l'hem pensat una mica
L'heu pensat
va simplement al titular
i ja està
no entrem en apreciacions
que si no
hi ha opinions
que no els donarà
no els donarà temps
encara folleixen
al diari a última hora
quin havies vist?
Carles, ràpidament
No, jo havia pensat
parlant una mica
d'optimisme
doncs jo crec que la notícia
de probablement
tenir una futura
Constitució Europea
és bona
Vinga
Fede, te'n recordes?
No, a mi una cosa
que em soltava molt
és el fet
que s'hagi d'endurir
els codis penals
perquè la gent
es pugui comportar
amb espectacles públics esportius
no?
El fet que la violència
l'altre dia vam veure
sortir molt a les notícies
la setmana passada
el tema aquest
de la línia
i bueno
que els joves
en aquest sentit
s'hauríem de
tranquil·litzar una mica
Gerard
Jo me quedaria
que avui per fi
a Televisió Espanyola
li han fet llegir
la sentència
conforme havia manipulat
la
com es diu
les notícies
durant la vaga
és que no ho sabia
és que no ho sabia
la veritat
Bueno
i seguint
amb el tema
de Televisió
la direcció
d'Andena 3
pressiona els treballadors
perquè abans del divendres
arriba un acord