Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja us ho dic jo!
Fins demà!
Com que a nivell d'imatge
nosaltres som bastant estàtics
no sabem ni mores
ni sabem ser gent
crop!
A vegades
but sembla mentida
que portar tants anys
damunt d'un escenari
com'n la nostra actitud
és bastant introspectiva
per dir-ho
vull dir que és una manera de refugi
fins demà!
No?
La música que fem
també és molt elaborada
i a vegades no pots estar fent el saltim pànquets
i deixes de vindre, on vas i deixes d'anar, no?
I per això a vegades estem una mica aturats dalt de l'escenari, però bueno.
I com has preparat aquesta actuació que ja teniu amb Camai que vivim ja?
Que no es prepara?
Sí.
Com totes.
Com totes.
Sí, però ja venim rodats.
I portem dues setmanes de concerts.
Bueno, que cap de setmana vam estar amb la Torpe, vam estar a Marsella.
Un saludo la Torpe des d'aquí.
Sí, exacte.
Que per cert, molt bé, no?
M'han dit.
Que per cert, m'han dit que molt bé.
Sí, molt bé, molt divertit, molt guapo.
Una experiència acollonant estar amb ells i el fet d'anar a fora i tocar i ha sigut algú.
Sí, i havíem coincidit amb ells bastant.
Sí.
Parlo cinc vegades, ja hem coincidit en concerts, hem anat junts per a i...
I bueno, s'ha venit bastant.
Quina canya.
I això fa que, bueno, el fet de sortir fora sembla que te faci que te vinguis més, no?
Una unió, no?
Sí, la veritat és que sí.
Perquè el Francesc vosaltres com el portàveu?
Mmm!
A veure!
De conya.
Bueno, he parlat encara, encara ens definíem bastant bé.
Ah, molt bé.
Sí, la veritat és que sí.
Sí.
Home, em sembla que seria més difícil el fet de fer-se entendre per allà.
Però no, no, bé.
Si no acabes parlant per gestos.
I ficàvem voluntat.
Sí, exacte.
L'última solució és aquesta.
Fiques voluntat i...
N'hi ha cap problema.
Explica'm com és el concert dels murmurs que teniu preparat.
No, res.
A veure...
És especial com el de Marsella, per exemple, o l'heu treballat molt més?
No, més o menys no és especial.
El de Marsella sí que va sortir una mica especial.
El concert que farem el dijous,
si la gent que va vindre a veure l'altra vegada aquí a Tarragona,
que va ser al setembre,
m'ha sacat molt...
No, vam tocar la vaqueria,
però va ser un caos també.
Que a vegades ja ho fem, eh, això.
Que estigui una mica cal.
Sí, sí, sí, la veritat és que ens agrada molt.
Tornem una de cal i una d'arena moltes vegades.
Sí.
Doncs trobarà cançons noves,
que no estaven abans,
algunes recuperades,
de quan hi havia dos grups,
que eren Popsi i Murmur.
Que heu fet una unitat.
Estaven cançons recuperades d'allí
i cançons recuperades de Murmur d'abans.
I alguna nova.
I a veure què passa.
Ah, molt bé.
O sigui que d'alguna manera,
si la gent coneixia els Popsi,
i coneixia Murmur,
es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar...
Es pot trobar cançons noves,
cançons de trigues d'un i d'altre grup,
però totalment reformades,
perquè, clar,
el ser més components
i el tindré que...
Doncs hem hagut d'elaborar-lo d'una altra manera.
Clar.
D'alguna manera fer això, Murmur.
És més treballat, eh?
Sí.
Bueno, diguem-ho així.
Està més treballat, eh?
Molt més.
Sí, perquè, bueno, clar,
un fet d'aquest sis component
no vol dir que tots ens tinguem que ficar
a tocar el mateix a l'hora.
Has de saber.
Perquè si per fer-te allà una orquestina
de guarrindongada,
no val la pena.
Has de saber els espais.
Intentem trobar...
Exacte.
Intentem trobar...
Intentem.
No sé si...
A vegades surt,
de vegades no surt.
Exacte.
Hem de trobar els espais
que tot tingui acabuda, no?
Des del sampler,
a la bateria,
des de la bateria a la guitarra,
els baixos,
clar,
jo què sé,
són dues guitarras,
són dos treclats...
Això s'ha de treballar
d'una altra manera diferent.
No pots agafar una cançó
i...
Ah, tocava, vinga,
saco, bum!
No.
Tampoc ens agradaria, eh?
No.
No.
Ens agrada...
Hi ha alguna cançó
que han provat allò nova
que l'han deixat de fer
perquè en vesca no era benlloc.
Que l'havíem provat en directe.
Falta que treballar-la, no?
I veiem que no caminava, no?
Sí, és lo que esto es que...
I no...
I que no havia manera de fer-la anar.
i jo em dic...
Parem-la i després ja l'agafarem,
que no se sap mai.
Exacte.
Perquè passa moltes vegades
a moltes cançons
que les atureu,
les deixeu, allò que dius,
en un raconet,
i algun dia d'aquests...
I algun dia sortirà...
Aquella cançó.
O aquella cançó,
o algun tros d'aquella cançó.
La veritat és que en el local
som molt lents
perquè som molt exigents,
crec jo.
Al final he pensat que dius això.
Som massa crítics amb vosaltres mateixos.
Sí.
Molt, molt, molt.
Sí, és que crec que s'ho ha de ser una miqueta.
Els crítics són molt tontos,
i que això no tira endavant,
que no tira endavant
i la gent et diu
per què no, que ja...
Clar, perquè sona molt bé, home,
que sona molt bé.
Que no, i que no,
conllons, una cançó...
Si no estem massa convençuts
no la fem.
Inclús en concert, a vegades,
si veiem que l'ambient no...
Nosaltres mateixos.
Nosaltres mateixos
no estem preparats
per tocar aquella cançó,
veiem que no val la pena tocar-la,
en aquell moment
no la toquem i ja està.
I si la gent...
No, la gent no, no res.
La gent no.
Els amics?
A vegades anem naltre.
Els amics, potser,
com una altra cosa.
Sí, no, no et creigues.
A vegades...
No, no valen feries
sentiments del músic.
No, però els amics,
si alguna vegada
ens hem tingut allò,
potser això aquí,
potser això allà,
o bueno,
quan ens va formar,
ja al principi,
quan en Canya Verdal
que va formar el grup,
una cançó que teníem
al local antic,
bueno, el que no tenim ara,
tenim una cançó
que ens donava,
bueno, una borrada,
en nou minuts,
no sé, tenim tantes parts
que el tio va vindre un dia
i diu, jo sé,
hi hauríem molts grups
que amb aquesta cançó
en faria quatre,
llavors te'n planteges,
dius, hòsties...
Potser sí que és veritat
que les compliquem massa.
Fiquem una mica més,
no?
I es provaron.
Fem una cosa,
ho dic perquè sé que
el premi del denominació
d'Urigen Tarragona,
si no recordo malament,
es grava un CD.
No.
I han canviat això?
A veure, expliquem-ho a vosaltres.
Ara el premi consisteix
en una part metàl·lica
i aquesta part metàl·lica
la meva la fas fent concerts.
Ah, d'acord.
Vam tocar la becaria
i em sembla que
l'altra part també
és aquest concert
que farem dijous
amb la Buena Vida.
Sí.
I em sembla...
Bueno, i ja està.
I el...
Bueno,
el simple fet
d'estar ja seleccionats
pel grup,
no sé si era l'A o el B,
ja et donava
el concert de...
de la plaça del Rei
de l'any passat
i era un caché
i amb tot,
i amb tot,
doncs...
No, a veure,
hi ha una cosa,
sí que hi ha un CD pel mig.
D'acord.
Hi ha un CD pel mig.
Hi ha un CD d'una cançó...
Que sortirà en un recull.
Sí, ja ha sortit, eh?
Ja ha sortit, ja està.
Ja ha sortit.
Ja ha sortit.
Un CD del DO del tal l'any
amb una cançó
de cada grup dels seleccionats.
Sí, sí, sí.
I bueno, ja el tenim.
I vosaltres teníeu un CD ja,
allà per aclar l'entrevista?
No.
El CD no és tu propi, vols dir?
Sí, sí, clar.
No, estàvem preparant-lo.
Suposo que quan acabem...
Ja tot.
És que aquest setembre,
la veritat és que estem molt contents,
que hem tingut moltes coses per fer,
molts, molts concerts.
El sortit fora,
molts concerts seguits.
Sí, el sortit de Mercè,
llavors hem estat a Montblanc,
ara estem aquí a Tarragona,
i hem estat concentrat una miqueta
a preparar això.
Quan acabem això,
estem decidits a...
a ficar-nos al local
i preparar tot per entrar a l'estudio.
I a veure què passa.
La veritat és que en tenim moltes ganes, eh?
Ja ens toca, crec jo.
I jo dic jo que quan ho tingueu
heu de tornar a venir.
Tenim més temps,
més tranquil·litat,
estarem a l'estudis de Tarragona a ràdio
i podran fer-ho d'una altra manera,
que això també ens agrada.
Doncs companys de mon humor,
moltíssimes gràcies.
A tu, a vosaltres.
Molta sort en el concert,
precisament d'aquests mateix dijous,
que esperem que estigui ple de gom a gom.
Esperem, esperem.
No, tu que em fusta.
Sí, no, hi ha molta gent
que s'han trobat per aquí a Tarragona
que ens diuen que vindran
i esperem que és força gent.
A tots els amics que vosaltres porteu de ball,
la gent de Tarragona,
que també s'hi apunti,
i no quedarem.
Basta que això de set dijous
hi ha molta gent que l'endavant curra
i ja no es presta tant.
Però penseu que és especial,
que és per vosaltres.
Sí, per nosaltres sí.
Que toquem a casa.
Sí, a veure,
us deixem una crida
que la gent vingui a veure'ns.
Que vingui.
Molt, molt gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.