Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com Espart deia, per dir-ho d'alguna manera,
també t'has de
limitar pels condicionants que té.
És a dir, que una llibertat total i absoluta
per escollir, sí, però
limitada perquè tingui qualitats.
Vale, Fede.
Ai, quines ganes que feu, eh?
En aquest sentit, sí que seria un avanç, i jo estic
molt content que no s'hagi escollit una
persona de la noblesa i tal. Considero que és
un avanç importantíssim, perquè
les condicions que ha de tenir
per desenvolupar les tasques, ja no es
diu que ha de ser necessàriament una persona
de la noblesa, però sí que es veu que és una dona
que ho pot fer perfectament. Ara anirem
a analitzar la figura de la Leticia Ortiz.
Ara hi entrem.
Fede, primera valoració. El príncep es pot casar
amb qui ho vulgui? Jo crec que sí.
Jo crec que el fet de casar-se amb una
persona, estic d'acord amb l'Alejandro,
no té que estar condicionada
ni subordinada al fet que tingui un determinat càrrec
o un determinat
estatus. Jo crec que una persona s'ha de casar amb una
altra perquè se sent a gust, perquè
l'estima, i independient d'aquí
el rei, el príncep té
plena llibertat per poder casar amb qui vulgui.
Carles?
Sí, no, totalment d'acord. Jo crec que s'ha de
casar amb qui s'estimi, però
que no pot ser qualsevol, tot i
que m'agradaria, sinó que més que
una persona preparada, ser una persona amb molta paciència.
Perquè la que li ve damunt
té-la. Té-la la que li ve damunt,
no? Perquè jo crec que és una persona que aguanti
una sèrie de rigorositats.
S'oferta, eh? Una hora s'oferta.
Jo crec que sí, jo trobo que no és tot or, no?
El que llueix a la relació aquesta.
Gerard?
Jo, a veure, jo, com...
Jo no soc monàrquic, però
me poso les pells del monàrquic i dic
que no. A veure, jo considero
que la monarquia, primer, és un...
és una institució anacrònica.
Vull dir, els romans i els grecs, que són una mica més intel·ligents
que en altres, la van suprimir per algun motiu
devia ser, i després aquí van venir
els bàrbars i la van tornar a instaurar.
Per tant,
per mi, és una institució anacrònica
amb una societat desenvolupada
com les que tenim avui. Per l'altra banda,
la monarquia
té una legitimitat
històrica, i la legitimitat
de la monarquia és que forma part
d'unes famílies que es consideren reials, en teoria.
Per tant, si a partir d'aquí
que el rei es pot casar amb qui vulgui,
jo, aquí, que ja no sé
quanta gent és monàrquica...
Jo no soc monàrquic, per mi que es casi amb qui vulgui,
però des d'un punt de vista
de monarquia, jo considero que no.
Perquè, si no,
quin sentit té la monarquia aquí a Espanya
si qualsevol persona pot ser rei?
I, simplement,
si tothom pot ser rei, que no n'hi hagi.
És el meu...
Jo soc un republicà juancarlista.
T'has fet una interpretació
absolutament esbiaixada.
Primer, que els bàrbars dels que parles
no s'anomenaven bàrbars perquè fossin
uns bèsties, no?
Sinó, senzillament, perquè Barba era d'estranger.
Tot allò que no era.
Estranger.
Tot allò que no era.
Vull dir que la de...
Jo no soc un monàrquic essencialista,
per dir-ho d'alguna manera,
però...
Els conceptes.
Sí.
Però el que passa és que...
Clar, aviam,
s'ha de mirar la història dels països
per veure
quina mena d'institucions
són les que articulen el país
i les que donen consistència.
Per les raons que sigui,
també amb la monarquia ha anat malament
històricament a Espanya,
però per les raons que sigui,
sense monarquia a Espanya,
la història moderna
no ha anat molt bé.
I et posarem un exemple.
Perquè et facis una idea.
Perquè et facis una idea.
Cuidado, eh?
No, no, ja, però...
Perquè et facis una idea.
Perquè la República...
Els...
No, no, les...
Va anar malament no per culpa d'ella, eh?
No, no, no.
Per culpa d'ella, no, no.
És que no es tracta de culpar ningú,
sinó simplement que no va anar bé.
No va anar bé.
Perquè...
Ja sé que és evidentment
perquè alguns se la van carregar.
Evidentment.
Que ja ho sé, Carles, tranquil,
no estiguis...
Paranoic, però tranquil.
Només dic...
Estic molt tranquil.
No comencis com el Nadal.
No comencis com el Nadal.
Només dic que...
I us posaré un exemple.
Als Estats Units,
quan el president de la nació
visita el Congrés,
que no passa molt sovint,
tracti el tema que tracti,
pot ser un tema molt polèmic,
els congressistes republicans i demòcrates
s'aixequen del seient
i estan entre sis o set minuts aplaudint.
Perquè la figura del president
és absolutament intocable.
des del punt de vista institucional.
Després, les declaracions de premsa
poden ser les que siguin.
Això aquí no passa.
I amb això podem entonar el meu culpa,
tant els del PP com els altres.
La figura del president del govern
no té la solidesa institucional
que sí que té la monarquia
i que és una institució molt valorada.
És a dir,
hi ha determinades essències
del nostre sistema...
Estic totalment d'acord amb tu, ara.
Hi ha determinades essències
del nostre sistema
que descansen
amb el que és la institució monàrquica
i que és la garantia
que no es torni a barallar.
Ja sé que va ser culpa d'uns,
no es tractarà de culpar
qui es baralla
i per quines raons.
Simplement que
quan no hi ha monarquia
en aquest país
i és una tradició
que cada país té la seva,
històrica,
Espanya és un país
que té una certa legitimitat
de les seves institucions
a través de la monarquia.
I jo no soc un monàrquic
essencialista,
però considero
que si s'han de pagar
mil milions de pessetes
dels pressupostos
de l'estat
per garantir
aquesta estabilitat,
per mi ja està ben...
I és una bona despesa.
Però jo tampoc crec
que sigui cert
que històricament
hi ha hagut problemes
quan no hi ha hagut monarquia,
perquè la monarquia
també ha sigut fons
de molts problemes
en aquest país.
Evidentment que sí,
però no tant.
Si t'hi fixes bé,
la majoria de problemes
han sigut polítics.
Primer,
liberals,
conservadors,
després d'esquerres
i de dretes.
Vull dir que sempre
han sigut polítics.
De vegades la monarquia
ha resistit
a aquestes baralles,
però sempre han sigut,
en la història moderna espanyola,
han sigut problemes
de tipus polític.
Quan ha hagut de marxar
un rei,
exiliat o el que sigui,
ha sigut per problemes polítics
que no han sigut capaç de...
que no han sigut...
La pròpia monarquia
ha sigut incapaç
de suportar,
però sempre han sigut
problemes polítics.
I, ostres,
si ara mateix
hi ha una relativa pau
en aquest sentit
i la monarquia
està molt valorada
amb un 80%
pels ciutadans,
ja està bé.
Jo considero
que ja està bé.
Jo ara me poso
en veu del poble,
una frase
que hem sentit a dir molt.
A veure si algú em pot explicar
per què serveix la monarquia,
per què serveix
la figura del rei.
O sigui,
realment,
un poder tàctic
que justifiqui...
Poder el que li dona
a la Constitució
que evidentment
és limitat,
però des del punt
de vista executiu.
La divisió de poders,
la democràcia...
Cap.
Però...
Té un simbolisme
molt fort al rei.
Molt fort
i a més que,
jo no sé,
però jo estic molt content
del paper
de representació exterior
que han fet.
Vull dir,
la imatge del nostre país
ha quedat molt dignificada
amb la família real
que tenim, eh?
Sí.
Crec, eh?
Sí, sí, sí.
Per això jo parlava
de ser republicà
Juan Carlista.
Jo crec que
tu estàs fent un exercici
d'englobar...
O sigui,
posar un exemple concret
per dir que la monarquia
en si mateixa
és bona.
No, no,
no creguis.
Jo crec que no hem tingut
que hem tingut bona sort
i que no hem tingut
un rei dolent,
el Juan Carlos,
que es va consolidar
durant un procés
de passar
de passar la democràcia,
i es va comportar
com s'havia de comportar.
Per tant,
gràcies a allò
se'n va consolidar.
Ara,
arrel d'això,
dir que la monarquia
sempre ha sigut bona
per a Espanya...
No, no, no.
Jo crec que no.
Jo no he dit això.
Però mira que quan hi ha
problemes polítics,
mira el que està passant
a Itàlia.
A Itàlia hi ha gent
que està demanant
el retorn de la monarquia
precisament per això,
perquè tenen tant
conflicte polític
que potser necessiten
una mena de tronc
sobre el qual
articular el seu sistema.
Sí, però bueno,
si la pròpia Constitució
t'està donant
unes competències
molt limitades
a la monarquia,
què soluciones?
Però és un símbol.
És un símbol.
No n'estic en compte,
n'estic a favor,
però a Madrid
és l'exemple d'Itàlia.
Hi ha una crisi política
i una de les possibles solucions
és instalar la monarquia.
Ah, jo no és que estigui d'acord.
Per què?
Si instalar la monarquia,
perquè si la Constitució italiana
li garanteix
unes funcions tan limitades
com la que té
la Constitució espanyola,
de què servirà
d'estar a la monarquia?
Servirà simplement
se suposa
o els que defensen...
Solucionarà els problemes polítics
i la definició ejecutiva?
No, però si més no
donaria,
o és el que pensen jo,
no és que estigui a favor
ni en contra,
una estabilitat institucional.
Els problemes polítics
el no tindrà el rei.
Que jo estic d'acord amb tu.
No s'assunirà cap.
Però les funcions ejecutives
les mantindrà el govern.
Que jo estic d'acord amb tu.
Què no passarà?
A més,
a Itàlia no tornarà a la monarquia,
segur,
com no tornarà a Grècia,
i com no tornarà...
I això ja,
amb tota seguretat a França,
que a França va passar
precisament a l'inrevés.
El que és la figura
de la monarquia
va quedar totalment
desprestigiada
des del punt de vista històric.
De totes maneres,
des del meu punt de vista
que jo no soc monàrquic,
quin sentit té
la presència d'una monarquia
com l'aquí a Espanya
sense,
diguem-ne,
el pedigrí aquest
de formar part
d'una família noble?
I és una cosa
que no entenc
quin sentit ho tenir.
És que la monarquia
és cert que
hi ha una part
de la legitimitat històrica
que té la monarquia
que es basa precisament
en això,
amb el tema
de la sangre azul
i no sé què.
Però és que
la monarquia
a dia d'avui
és una altra cosa.
És una altra cosa
i és una institució,
ja sé que el terme
queda una mica d'allò,
una institució de concòrdia,
ja sé que no és un terme
que quedi molt bé,
però és així.
De manera que
si és una institució compartida,
que el 87%
dels ciutadans d'Espanya
la valoren bé...
El Juan Carlos.
Per què és tan popular
la monarquia a Espanya?
Jo no estic d'acord
amb vosaltres,
és que estem...
A veure,
ni en tant...
Jo no que vull entrar,
si estic a favor o estic en contra.
No entrarem a això.
M'entrarem a això.
L'institució de la monarquia
està molt més...
és molt més sòlida
que la del govern.
Jo no ho crec, això.
Jo crec que és molt més sòlida
la figura del president
del govern,
independient
de que tu estiguis d'acord
o estic en contra.
Evidentment...
És que jo no he dit això.
És que el president del govern
evidentment tindràs
més discrepàncies
perquè representa un partit polític
amb el qual hi haurà
una certa població
que estarà a favor
i la certa població
que estarà en contra.
Però com a figura,
independentment
de la posició política
de cada president,
la figura del president
del govern
jo crec que té molt més solidesa
que la de la monarquia.
Per què?
Per les funcions
que són encomanades.
No és per això.
Tindrà molt més poder
que és diferent,
però només solidesa.
Les institucions democràtiques espanyoles
si precisament alguna cosa tenen,
pel fet de ser relativament joves,
és que no tenen aquesta solidesa total.
La comencen a adquirir ara, precisament.
Però la monarquia...
Tu, mira, una cosa.
Els polítics valorats...
Valorats...
No sé quant percentatge de la població
diuen que molt malament
o no sé què.
Juntament amb els periodistes,
si sento dir-ho,
són el col·lectiu menys valorat, no?
I la monarquia, en canvi,
és a l'inrevés.
És la institució més valorada.
Clar, això és la solidesa
que té la monarquia com a institució.
Però és que jo no crec
que sigui un tema de la institució.
Jo crec que és un tema de la persona
que ara està a la institució,
davant de la institució.
Sí, però passarà...
Jo, en la línia argumental
que anava abans,
jo crec que el Juan Carlos
es va consolidar,
es va legitimar,
i jo el que crec
és que la legitimació del Felipe,
quan arribi a rei,
no pot ser només
ser fill de qui és,
sinó que hauria d'haver-hi
una altra raó.
Evidentment.
I si no, temps al temps,
perquè s'arribarà a qüestionar
el tema del Felipe.
Com no s'ha qüestionat
el de Juan Carlos
arrel de la legitimació
després del cop d'estat.
És que jo,
seguint la línia del que diu el Carlos,
estic d'acord
que aquí a Espanya
hi ha molta gent
que és juancarlista.
Jo mateix,
la meva família,
gent que de monàrquics
entenen res
o menys encara,
són,
oh, si és que el Juan Carlos
ha estat un gran rei per Espanya.
En canvi,
de Felipe VI o Cinquè,
a la corona d'Aragón...
Però per què ha estat un gran rei
per Espanya?
A mi, dius,
per què?
No ho sé,
jo tampoc no...
Quan us parleu
que la figura del Juan Carlos
ha sigut una figura molt bona...
Home, sincerament,
jo crec que el paper
que va fer el 23F,
per exemple,
va ser un paper exemplar
i valent.
Traient aquest cas puntual?
No, no és puntual.
No, no és puntual.
Molt decisiu, molt decisiu
i molt important.
Mira si la democràcia era dèbil
i les institucions democràtiques
eren dèbils,
que va ser la monarquia,
precisament,
qui les va protegir?
Aquest és l'exemple més clar
de la força que té la monarquia
com a institució
i de la força que comença
a tenir la democràcia.
I aquí sí que té raó, Carles,
quan diu
que probablement
quan la democràcia
estigui totalment assentada
és quan es començarà a valorar
amb d'altres paràmetres
la monarquia.
És que hi ha molt republicà
a Espanya.
El Felip,
si sé, segurament
la gent el valorarà
d'una manera més exigent
que no pas al seu paràmetre.
Això és segur.
De totes maneres,
jo crec que amb el tema
del príncep Felip
ens podem trobar
amb un problema
que és que si ni si
potser no tant
un debat de monarquia
república aquí a Espanya,
sinó que considero
exceptuant potser
alguns partits
que és un debat
a nivell estatal
que està bastant tancat,
d'aquesta imatge
que es té del rei,
d'una persona
que els espanyols
més o menys
se senten identificats,
jo crec que potser
amb el fill
no passarà tant.
En moltes tertúlies,
sobretot aquestes
de la premsa rosa,
s'ha dit moltes vegades
que el Felip
és una persona
molt més estirada,
molt més...
O sigui,
que no és tan propera
com si diguéssim
el que és el rei.
I podria ser que
amb el temps...
A veure,
això ha estat un hord d'agoda...
La boda aquesta
ha ajudat molt
a la família real
i a la monarquia
i per reafirmar
la figura
del príncep Felip.
Però que amb els anys,
a mesura que
quan el rei es mori
i sigui coronat rei
com a Felip VI,
jo no crec
que el príncep
tingui un suport
tan explícit
de la població espanyola.
A més,
que no es faci
una campanya
d'imatge molt gran.
Jo el que tinc entès
és que és una persona
molt oberta
i que és molt amable,
no que sigui estirada.
Potser no és tan espontànic
com podria ser el rei,
però el que tinc entès
és que és una persona
molt correcta sempre
i molt...
és el que tinc entès.
Si us sembla
passem a temes
potser una mica
més lleugers.
Pregunta general
que em sembla
que més o menys
ja conec la resposta.
Què us sembla
la Letizia Ortiz,
la vostra futura reina?
Així de bones aprimeres.
Jo la vull per mi també.
Molt maca, molt maca.
Sentíem només arribar.
Molt maca.
Una mica gran?
Per ell,
pel Gerard, dic.
Ah!
No, no, Gerard...
L'amor tot ho pot.
Exactament.
No, en sèrio,
què us sembla?
La deu haver vist,
haver sentit parlar
i l'heu vist
ja en actes públics.
Què us ha semblat?
És asturiana,
com la meva família,
això ja m'agrada.
Unes bones fabades.
Unes bones fabades.
Home,
és asturiana
com la família
de l'Alessandro.
No, però jo crec
que és una persona
molt elegant,
molt presentable
i que té molt de saber estar.
Vull dir,
com a reina
faria bon paper,
jo crec que és una persona
que com a dona
de qualsevol president
del govern
també faria bon paper.
El que sembla
és que estan enamorats,
i no vull posar-me a cursi,
però o són molt bons actors...
No, home, no,
jo crec que sí,
que és veritat.
O són molt bons actors,
però la compareixença
que van fer pública
la primera
a gaves de la mà
i les cares que posaven
o són uns actors impressionants
o realment
es nota que estan enamorats.
Si ja s'ha decidit
d'una vegada,
serà per alguna cosa, no?
Oi, també suposem
que no té problemes
per triar,
vull dir que no teniu
bastantes per triar.
Amb la meva família,
totes les meves cousines
estan desil·lusionades,
les que encara estan solteres.
Aquest és un detall
que em va agradar
del Felip
i un dia ho va comentar,
que sempre que es diu
l'elecció del Felipe,
es veu que una de les primeres coses
que va fer ell
és visitar els pares d'ella.
Perquè, clar,
sembla, si no,
que sigui com una mena
de cortijo
on el senyor Felipe
decideixi directament, no?
I és una cosa
que se suposa que és mútua.
És evident
que ell té més facilitats
que no pas nosaltres,
així és evident.
Però que ha de ser
una decisió mútua, no?
i...
Doncs mira,
ara que el Gerard
parlava de les famílies,
a veure,
què no opinaríeu
en el cas hipotètic
que a la vostra germana,
a la vostra cosina,
doncs,
li hagués passat això?
Fantàstic.
Home,
jo estaria molt assustat.
Tu estaries espantat,
Carles,
per què?
Home,
perquè seria una responsabilitat
molt gran.
Et mirarien a tot el que fes
i a lupa.
Series el cunyau.
Series el cunyau,
com deia el Bonafuente.
No,
em faria por,
sí que em faria por.
T'agradarien els programes de...
Hauries d'anar molt en compte
amb tot el que fas,
amb tot el que dius,
et mirarien a lupa,
no sé,
és una situació
que a mi no m'agradaria,
sincerament.
El Gerard em sembla que tampoc, eh?
Jo no l'envejo
perquè abans ho estàvem parlant
que, a veure,
aquesta noia és periodista
i ara gaudés
d'una llibertat individual
tan senzilla
com sortir un dia
de la televisió espanyola
i anar a fer una mica
amb qualsevol persona,
amb una mica,
amb una amiga
o amb qui volgués.
Jo crec
que dins d'uns paràmetres
aquesta llibertat individual
de poder ser una persona anònima
se li ha acabat.
I jo no sé fins a quin punt
envejo
el fet d'una noia jove
amb una carrera professional
que es prometia molt bona,
a renunciar a tot això
per viure tot el dia
amb escoltes,
amb recepcions oficials.
Jo, o sigui,
potser un Eva Sánon
sí que ha fet un braguetasso,
però una noia així
jo no sé fins a quin punt
pot ser l'enveja
de totes les dones espanyoles ara.
Sí, no?
És veritat que segons com es valori
pot haver perdut, no?
Però si ella ha volgut
és el primer, no?
Sí, suposo que...
Si a la meva germana
li toqués una cosa així,
el primer,
estàs contenta?
Si estàs contenta,
jo estic content.
I ja està.
Vull dir,
seria l'únic anàlisi
que faria.
I...
Jo estic d'acord amb el general.
Crec que la que realment
renuncia a coses
és la Leticia,
en aquest cas, no?
Per el que deieu,
aquesta persona
tenia una carrera
periodística envejable
i el tindrà que renunciar a tota aquesta carrera
després d'un munt d'any d'esforços professionals
serà d'estimar molt amb aquesta persona.
Evidentment que també passa
en un altre nivell de vida
que segur que serà envejable
per molta gent, no?
Però renuncia a moltes coses.
Renuncia a moltes coses
a aquesta nena.
Sí, sí, sí.
Un altre dels temes
dels que volia parlar
en relació a la gran notícia
és el tractament
que han fet
els mitjans de comunicació.
De fet,
el diumenge,
em sembla que s'anunciava dissabte,
s'anunciava oficialment
i ja parlaven
de la notícia de l'any
i la notícia de la dècada
es parlava.
I, de fet,
els mitjans de comunicació
també ho han tret
com una gran notícia.
Encara en sentim a parlar
aquesta setmana.
Suposo que això durarà
i l'han tret a la notícia
en plena
començament de la campanya electoral.
No sé fins a quin punt
creieu que això pot afectar.
se senten veus que diuen que sí.
Perquè, clar,
donada la popularitat
de la Casa Reial
en aquest país,
doncs sembla que
el poble potser estarà
més pendent d'això
que no pas d'escoltar
discursos polítics.
Està clar que treu
una mica de protagonisme.
Jo he sentit dir
als especialistes de campanya
del partit
que això treu
dos o tres dies de campanya.
Com si diguéssim.
Sí, no, i tant.
I jo he sentit
que en teoria afavoreix
qui parteix
d'una posició
amb una mica més d'avantatge
perquè deixa les coses
com més estables.
Però, bueno,
ja no sé si teniu
avantatge o no,
però, bueno,
això és una altra història.
Jo estic d'acord amb això.
Crec que
els millors de comunicació
que en circunfàncies normal
haguessin fet
un ressòm molt gran
de campanya electoral,
doncs totes aquestes planes
que abans podien haver dedicat
o totes aquestes notícies
que van haver dedicat
a aquesta campanya electoral
queden reduïdes
pel que dèiem, no?
O sigui,
la majoria de gènere
està més pendent
de la Boda Real
que de la campanya electoral
que s'està fent a Catalunya.
Ara,
dir que és la notícia
de la dècada
és com...
És com cada any
el partit del Barça-Madrid
és el partit del segle.
Això anava a dir jo,
parlant de futbol.
Creieu que aquesta noia
podria continuar tranquil·lament
exercint la professió periodística
o èticament no?
No, no per ètica,
sinó perquè no podria,
no té sentit.
Home,
el marit de la infanta
va continuar un temps jugant,
no?
Però clar,
és diferent jugar,
fer qualsevol altra professió
que ser periodista,
en principi.
Sí,
potser és més problemàtic,
sí,
potser no,
no pot continuar.
I haurà d'acompanyar
pràcticament
tot arreu el...
No, a més o menys.
Suposo que una de les periodistes
el més important
és que siguin lliures d'opinió
i que puguin expressar-se
com ells volen
i que puguin dir les notícies
sense cap mena
de condicionant polític.
En aquest cas,
aquesta noia no ho tindria.
Avui no tenim
com la setmana passada,
teníem una representant femenina
en la Tertúlia,
la Judit,
però en fi,
m'ha tocat a mi,
doncs,
treure el següent tema.
La monarquia
és un estament masclista?
Evidentment.
I ha de ser així?
No.
Ah, va.
Digueu alguna cosa?
No, no.
Jo amb el tema
de la llei sàlica
i tal,
jo no estic d'acord.
Però, bueno,
no sé com s'hauria de canviar,
si s'hauria de canviar,
però no estic d'acord.
No, perquè no té cap
possibilitat de raonament.
No, perquè...
Lògic.
Exactament.
Estem en una societat
en la qual s'està lluitant
molt per la igualtat
entre homes i dones
i per mi és
l'assignatura pendent
que té la institució
monarquia.
Ho veieu com un pas endavant,
el fet que s'hagi triat
com a futura reina
una dona preparada,
professionalment independent
i tot això.
Sí, sí.
Com un pas endavant
en el sentit de modernització.
Hi ha qui parla
de modernització de la monarquia
i hi ha qui parla
del principi i del final.
I el fet que no m'entrada
que sigui també divorciada
i tot això
i de pares divorciats.
Jo crec que és interessant
i si em permeteu
ser una mica dolent,
és curiós
que qui els casi,
el Rouco Varela,
posi després problemes
a professors
que han sigut divorciats.
per donar classes de religió
perquè no els considera dignes
per donar-les.
I ell casarà una persona
amb el príncep
que efectivament
és també divorciada.
És un fet curiós.
Està bé,
Carles aprofita
a qualsevol ocasió
per deixar el missil.
No està bé.
És la doble vara
de marida
de les eglésies
en segons quins temes.
Sí, sí.
Jo crec que s'ha de dir.
Jo crec que s'ha de dir.
És com...
Perquè és una incoherència.
No deu ser l'únic estament
que fa això de mesurar
amb doble vara
les coses,
però bueno.
En fi.
I parlant també
dels mitjans de comunicació,
també hi ha hagut molta polèmica
perquè sembla,
doncs,
com sol passar
amb aquests fets
tan grans,
podríem dir,
que hi ha hagut
com a retenció d'informació.
on heu sentit a parlar?
Alguna cosa d'això?
Sí, com les eleccions de Madrid, no?
No, sí,
de Televisió Espanyola
que no havia...
Toma, mi sí.
No havia ofert
les imatges de...
Bueno,
la primera presentació
no les havia ofert,
sinó que primer
les havia passat ell
i després
les havia donat
a les altres cadenes.
Home, jo crec que
si la Televisió Espanyola
té una funció pública
i en aquest cas
si la seva obligació
és donar
les imatges
està en lleig
per les altres televisions
que podien estar interessades
a oferir
la notícia.
No ho sé,
jo desconec tècnicament
si té realment
l'obligació
de passar la informació
a les altres.
Jo no ho sé, també.
Perquè, clar,
com conjuga
aquesta obligació
si la té
amb la competència
amb les altres cadenes?
Com es conjuga això?
Juga en competència
o no juga en competència?
Suposo.
Perquè si juga en competència
llavors
no veig del tot malament
que en certa manera
retingui
el que ells han aconseguit.
Ara, si, clar,
el problema
és si ho han aconseguit
per raó
de ser pública,
de ser una televisió pública.
Em sembla que hi havia un conveni
de pel mig,
de que per evitar
la massificació
de mitjans de comunicació
ho feien ells,
ho distribuïen.
Tampoc no ho sé ben bé.
No us comento això
de la censura,
podríem dir entre cometes,
censura informativa
per allò que deia el Carles,
no?,
de que se va parlar
el primer dia
que era una noia divorciada
i tal,
i sembla, bueno,
que ha passat a segon pla.
Però jo no he dit que...
de censura,
això s'ha dit
des d'un primer moment.
No,
això a la televisió pública
no s'ha dit.
Això no sé.
De totes maneres,
vaig sentir...
Jo crec que s'ha amagat.
Vaig sentir l'altre dia
a la televisió o a la ràdio
que el seu marit,
l'exmarit,
era professor i escriptor.
I va escriure una novel·la
que es deia
El hombre abreviado,
d'una editorial d'Extremadura
molt petita,
que parla sobre
les vivències d'un home
que està divorciat.
I la va escriure
just després del divorci d'ella.
Veu que hi ha gent
que estem intentant buscar
buscar aquest llibre
per buscar...
No, no,
serà un bestseller ara,
segur.
El llibret aquest, sí.
Bueno,
quants anys li doneu
a aquest casament?
Per tota la vida?
Veieu bé?
Ah, veieu que sí.
Tant de bo, no?
Fins que s'acabi l'amor
o si no s'acaba...
Tant de bo.
Si som feliços...
Per tota la vida.
Bueno,
us veig molt il·lusionats
amb el tema.
Ah, no,
bé.
Molt salsa rosa.
Ja anireu aquí?
Que us han convidat?
Que us han convidat?
Minimament un detallet
haureu d'enviar, no?
No.
Home,
els ajuntaments
d'Espanya
si hi ha una boda real
sempre envien
algun detall.
Sí.
Escolta,
i quant de temps
li doneu pel primer fill?
Poquet.
Quan haurem d'esperar?
Poquet, no?
Perquè m'agradaria
de córrer una mica,
no?
Perquè...
Doncs ja en tornarem a parlar
si encara estem tots per aquí.
Quan neixi el primer
ja tornarem a parlar d'això.
Molt bé.
Si us sembla
dediquem els darrers.
No res,
cinc minutets
que m'expliqueu
alguna notícia
que hagi passat
durant la setmana
i que vulgueu destacar.
Simplement que diem
el titular
perquè clar,
han passat més coses
aquesta setmana, eh?
A part de l'anunci
d'aquest enllaç.
Qui se'n recorda
d'alguna?
Uf.
Bé,
jo d'aquesta setmana
jo destacaria
els sopars,
els dos sopars
que van haver-hi.
Jo crec que és la notícia
de la setmana,
una mica, no?
El sopar de la cepta
i el sopar alternatiu
que hi va haver
a la plaça de la font.
Que trobo molt bé.
Fede,
Alejandro,
hi ha una que m'ha sobtat molt
que és aquesta
mediació
que hi havia
mitjançant
un empresari
d'Iraq
amb els Estats Units
per intentar
acreditar
que no hi havia
armes de destrucció massiva
i que els Estats Units
va fer que assumís
d'això.
Jo ara mateix
no em veu
cap cap notícia.
No,
jo estava pensant
la mateixa
que el Frederic Adani
i més que res
la situació
de l'Iraq
que cada dia
sembla que vagi
a pitjor.
S'havia promès
que seria
una panacea
i s'està resultant
que jo
és una ratonera.
Alejandro,
tu és que has estat
centrat
en el casament,
és que és normal.
Una historiana.
Doncs ja que l'Alejandro
no té cap notícia,
almenys el que sí
ens ha demanat
és música,
música
de Marvin Gaye,
si no m'equivoco.
Sí,
em diuen per aquí
la Sílvia
que ens ha ajudat
amb els controls
durant tota aquesta secció.
i agraïm
una altra setmana.
la Sílvia
ens posarà música
de Marvin Gaye
perquè Alejandro,
no t'hem deixat
triar gaire,
tampoc,
no tenia la ment
massa clara.
El Marvin Gaye
m'agrada molt,
m'agrada molt el show,
però especialment ell.
I concretament
el disc
del What's Going On
considero que és
un dels millors discos
que s'ha fet
a la història.
M'agrada molt
i és molt reivindicatiu
i a més
és extraordinàriament
exuberant
en la seva música.
És molt difícil
agafar algú
que tingui tant de talent
a l'hora
d'expressar
els seus sentiments.
Ostres,
impactant.
Doncs ara l'escoltarem.
De tota manera,
avui sí,
abans de marxar,
us volem anunciar
el tema de la tertúlia
de la setmana que ve.
Tot i que hem estat
més o menys
defugint els temes
directament relacionats
amb política,
seria una mica absurd
que la setmana que ve
estan a tres dies
de les eleccions
no parlesin de política.
Així que jo em portaré
un fuet,
si convé,
per intentar dominar-vos
una mica,
que no us passeu gaire.
A la de Franro
ja li he canviat la mirada.
Parlarem sobre
les eleccions.
En sang.
Parlarem sobre
com veieu aquestes eleccions
i en fi que feu
una miqueta de valoració
de com pot anar
la jornada electoral
de diumenge.
Això serà la setmana que ve
en una altra edició,
podríem dir,
de l'Olla de Grills.
Alejandro,
Fede,
Carles,
Gerard,
gràcies.
Gràcies.
Gràcies a tots.
Bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
.
.
Gràcies.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.