Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És divertit!
jo que dius, tal com funciona el món,
t'obre una mica les finestres.
Estúpidos ombres blancos, eh,
amb aquest títol. No és literatura, eh?
A mi m'agrada sempre recomanar literatura, no?
Home, si permets
un llibre també per recomanar,
l'últim llibre de poesia d'en Lluís Solà,
Lluís Solà i Sala, que és un...
Bé, per mi és un dels millors poetes
avui dia a Catalunya, no?
Ens quedem, doncs, amb aquestes
recomanacions i de cinema.
Cap on tires? A mi m'agrada molt
cinema anglès.
I també m'agraden molt les pel·lícules,
no m'agrada veure
allò de res que surt, no?
Però hi ha una pel·lícula que a mi
em va fascinar molt, molt, molt,
que és, diré el títol
en castellà, perquè l'ho vaig veure en castellà,
que es deia El que queda del dia.
Que és una pel·lícula
d'un caire,
d'aquelles costumbristes britàniques,
però fantàstica, una pel·lícula meravellosa.
Que ja també té la seva època,
vull dir, té el seu temps, eh?
No la trobareu actualment al cine.
No, no, no, home, però
una pel·lícula deu tenir,
quan deu tenir 7 o 8 anys.
Sí, tampoc no tant.
Però és una meravella,
és una poesia
vivent, no?
Doncs va, ara parlem de música, Pep,
que és el que toca.
Home, no, m'ho amorrit,
parlar de música.
Però hem de promocionar
aquest CD que has tret,
tant que t'ha costat de fer.
A veure, què va passar?
Pep, tu dius,
ja estic fart d'anar sol
pels escenaris,
que tampoc hi anaves sol sol.
dius, vinga, va,
m'emporto tota una orquestra
amb mi.
Això va ser una proposta
que em van fer,
que fes un espectacle
amb una orquestra
de cambra, no?
O sigui, i aleshores
ho vam engegar fa un any
i vaig tenir la sort
de poder comptar
amb la gent de Terrassa 48,
que és una gent
que fa música clàssica,
però molt especialitats
en el segle XX.
I també amb el Ramon Ferrer,
que és un gran músic
i un gran amic meu.
I és l'home
que em va fer els arrenjaments, no?
I juntament amb la meva banda,
aleshores vam crear
aquest espectacle,
que som,
ara vam ser 23
a dalt l'escenari,
molta gent,
l'orquestra són 17,
més 6,
nosaltres.
I hem creat
com una mena
d'orquestres
grossa
que hi ha guitarres elèctriques
i bateries
i violins
i violencials
i tot això.
I el portem un any
i vam gravar
uns quants concerts,
al Palau de la Música,
a l'Auditori Nacional
d'Andorra,
a l'Auditori de Reullers,
bé, n'hem gravat uns quants
i finalment,
ara que fa una setmana
o una cosa així
es va sortir el disc
d'aquest...
que és un...
unes quantes cançons
que hi ha
d'aquest espectacle,
diguem-ne.
un disc que de fet
el trobareu fàcilment,
es diu Pep Sala,
una nit amb orquestra,
no té volta de full.
Quin és potser
l'instrument més curiós
que porteu
amb aquesta orquestra?
Els violins?
Bé,
és una orquestra de corda,
no és una orquestra sinfònica,
és una orquestra
que només hi ha violins
primers i segons,
hi ha biòlegs i violoncells
i un contrabaix,
que aleshores són
instruments,
diguem-ne,
que tot...
és que l'orquestra
és molt curiós
perquè ella en si
és un instrument,
no?
i alhora
són 17 instruments
diferents
i alhora
pot ser diferents
formacions també.
O sigui que
intentem explotar-les totes
des del quartet
fins a l'orquestra sencera,
no?
Fins a un violí sol
que el primer violís
és el Quim Termens
que és un home
amb una tècnica
i amb uns coneixements
musicals extraordinàries.
Doncs
localitzem l'orquestra
i ara el proper pas
seria triar les cançons.
Quines cançons,
quina selecció
vas fer?
Perquè eren cançons
que ja estaven escrites,
no?
Però com t'ho vas fer
per decidir
aquestes i aquestes no?
És complicat,
és complicat
triar cançons
quan un ja en té
unes quantes fetes,
no?
Perquè sempre
més que estar content
amb les que has triat
estàs trist
per les que no has triat,
no?
Però
ho vam fer entre tots,
ho vam fer entre
el Ramon
o el Ramon Ferrer
a la gent de l'orquestra,
a la meva banda
i hem triat cançons
una mica
també molt
amb el paràmetre
que ens les imaginéssim
en una orquestra
de cambra,
no?
No triar la cançó
per la cançó,
sinó que ens imaginéssim
les possibilitats
que podia tenir
orquestrada,
no?
Aleshores,
doncs bé,
vam triar
unes quantes cançons
de Sao,
unes quantes cançons
de la banda del bar,
unes quantes cançons
de les darrers discos
que he fet,
el que passa
que amb el disc
no n'hi ha cap
d'aquests dos últims
perquè vam tenir
uns problemes
amb la companyia
que vaig editar
els dos anteriors discos
que és Blanc o Negro
i no va donar permís
per posar-les
i aleshores
ara o moltíssim
doncs hi ha cançons
més antigues,
no?
Va ser greu,
suposo.
Sí, sí, sí,
molt, molt greu
però no hi són coses
que passen.
Però bueno,
és el que té.
És el que té...
És el que té.
És el que té,
com se sol dir.
No em facis dir coses
que no ho vull dir.
No, no, no,
no et vull posar
en cap compromís,
no, fora.
En fi,
potser per més endavant
ja faràs alguna cosa
amb aquestes cançons
i si no,
doncs mira,
les escoltem en m'original
que també,
també déu-n'hi-do.
Sí, i tant.
Fins a quin punt
ha canviat la teva música
o el teu estil
de fer música
el fet de treballar
en tota una orquestra?
Perquè jo ara ja m'imagino
el proper disc del Pep Sala
i no ho sé,
igual te sentiràs
una mica sol
només amb quatre o cinc
acompanyants, eh?
Suposo que t'ha afegit,
t'ha portat alguna cosa,
no, musicalment parlant?
Molt, molt, molt,
a més,
això que et deia,
no?
Les possibilitats
de l'orquestra
són molt grans.
L'orquestra en si,
però a més a més
els instruments
que hi ha un per un
i la manera que té
cada músic
de tocar,
d'interpretar l'instrument,
no?
És realment
molt apassionant
i et donen
un coixí sonor,
per dir-ho de manera
així,
metafòrica,
no?
Et donen
un coixí sonor
brutal, no?
I un se sent
molt còmode
amb tanta música
al darrere, no?
El que passa
és que és una cosa
que jo sempre
ja hi havia treballat
bastant
amb formacions de corda,
amb Sau
ja les havíem utilitzat
i això que deies
del proper disc,
no ho sé,
m'agrada utilitzar
tot tipus d'instruments
i segur que
l'orquestra
d'un lloc
o d'altres
rebran el nas.
Ara no serà un distorc,
ja l'hem fet aquest.
Clar, aquest ja està fet.
I el fet de treballar
amb l'orquestra
t'ha obert portes
per poder anar
a tocar
segons quins llocs
que potser
com a banda a banda
no podies anar
i al contrari,
suposem que potser
també per capacitat
t'ha anat tancat d'altres,
no?
Sí,
però és curiós
perquè jo ho trobo
molt malament això,
no?
Hem anat a,
fet alguns concerts
que a mi m'han arribat
a dir,
escolta,
això que fas
és molt sèrio.
Sí, no?
Fa una mica la impressió
quan portes
a una orquestra.
Són les mateixes
cançons que abans,
no?
Hi ha el petjada
o la sorra
o el percentatge
o la glòria.
I vaja que tu
no vas vestit d'etiqueta,
tampoc.
No, no,
ni amb calçotets
o collal,
ni a veure, no?
És que em fa gràcia això,
no?
Perquè a vegades
el fet d'anar
amb dos violins
i que hi hagi
un parell de senyors
que vagin
una mica ben arreglats
et permet,
sembla que et puguis
fer entrar espais
que en el fons
t'han de donar
a dir,
es conta que
en el fons
som molt classistes
a la societat d'avui dia.
I que potser
qui et va veure
en un concert
a més de carrer
vindrà d'una manera
informalment vestit,
per exemple,
i si et van a veure
ja en un lloc així
en un altre tipus
de concert
com aquest d'orquestra
doncs fins i tot
el públic
ja es vesteix
d'una altra manera,
no?
Més que vestir-se
n'hi ha que sí,
però n'hi ha que
estan molt serios.
i ara molta gent,
a veure,
els concerts
que hem fet,
que portem ja,
vèi,
en portem bastants,
portem allò un any,
a la primera part sobretot
ens dic que hem de fotre
molta conya
de l'escenari
perquè és que
si no sembla
que estiguin davant
de,
que estiguin,
no ho sé,
a missa,
no?
Hi ha gent
que s'hi posa molt sèrie
però el fet d'anar
amb tres violins
i no canvia res,
simplement portem uns violins
que és un instrument
de fusta
d'així més o menys
40 o 50 centímetres
etcètera,
no?
Això és tot,
no?
Feu rock igualment.
Sí,
fem música,
és que no ho sé,
és que jo això
de les litigades
sempre no m'agrada mai,
no m'agrada mai
la compostura aquesta,
no?
Aleshores,
fem molta conya
i som una mica
fins i tot irreverents
per això,
no?
Perquè dir,
escolteu,
relaxeu-vos una miqueta
que sembla que,
escolta'm,
lligats a l'acadier,
no?
I més el fet de tocar
sobretot amb teatres
i amb espais aquests
i veiem un concert
que hi ha una anècdota
si em permets que l'expliqui.
Oi tant.
Que hi havia un home
que li va venir una de tos
i se l'estava aguentant,
no?
I entre cançó i cançó
dic,
escolteu,
pren-me una estona
i que està a punt
de venir-li un infart,
pobre home.
I és que és això,
jo penso que
aguentar-se la tos
on vas a parar,
no t'es per què,
no?
I la gent és,
estem un,
fins que ens demostrin
el contrari,
que estan a punt,
estem en un país lliure
i aleshores
tu tampoc d'estossegar
amb un concert de música,
no?
Ja ho sabeu,
doncs aquesta nit
al Palau de Fires
tots a fer soroll,
eh?
No, però avui no anem a orquestra
tampoc,
avui no anem a orquestra.
Com vas,
com vas avui?
Com et veurem
al Palau de Fires i Congressos
aquesta nit
a partir de les 8?
Esclar,
avui no és un concert,
avui no es tractava
de venir aquí
amb tots els ferros
perquè, esclar,
els protagonistes
són altra gent,
no?
Aleshores,
nosaltres venim aquí
a posar una mica
un granet de sorra
i tot allà,
no?
I vindrem dos músics més
o a la nit
o jo al Jordi Gas
i farem un parell
de cançons acústiques.
Era o això
o fer playback?
I suposo que no estàs
pel playback, no?
No,
és que el playback
no,
jo te'n sefino sempre
fent playback.
Vaja,
molt bé,
un parell de cançons acústiques
les teniu triades ja,
ho dic per...
Doncs no,
suposo que us soparem
o farem un cafè abans
i dic amb tu
quina fem?
Us deurà ser un estrany,
no?
Fer només dues cançons
i baixar de l'escenari.
Ha de ser estranyot,
vosaltres que deveu tenir
un repertori allò de
venga,
i jo xamàs.
Sí,
sí,
sí,
sí,
quan diguem-ne
comences a estar
una mica allò
dius,
bé,
ara ja s'ha acabat,
no?
Ja està.
Però,
aquella sensació
de coitus interruptus,
però és el que hi ha,
no?
És,
home,
també un xaponès,
no?
Ara també estàvem fent broma,
no?
Un xaponès
i sabem que aquí venim
una mica en el testimonial
i també una mica
per allégerir,
suposo que
exacte si són
molts discursos
i tant d'entrada
entre discursos
i discurs,
la gent podrà aprofitar
les nostres cançons
per estar assegat.
Molt bé.
Una mica l'excusa
que hagi vingut el Pep Sal
era
que venies a Tarragona
a ràdio,
digue-ho tot.
Tu en realitat
tenies ganes
de venir a la ràdio
i de més a més
doncs,
doncs,
va,
fareu parell
de cançons.
Jo diré la veritat,
a veure,
jo diré la veritat,
jo havia quedat amb la Núria,
el que passa és que vaig dir
que com que després
m'hi tinc temps
i si haig de fer alguna cosa més.
Jo es faig alguna cosa.
Doncs parlant de tòpics
i d'etiquetes
que dius que no t'agraden,
publicarà el diari avui,
un 19 de setembre
de l'any passat del 2002
quan estava a punt
de començar aquesta gira.
El músic,
Bigatà Pep Sal
es convertirà
el proper 4 d'octubre
en el primer rocker català
a apuntar-se a la moda
de barrejar el sol
d'una orquestra
de música clàssica
amb el d'una banda de rock.
A veure,
fins a quin punt això és moda?
Fins a quin punt creus
que ha estat el primer?
Home,
és una moda
jo penso que té tota l'hora del món
perquè és una moda
que ho fa tothom
fins a dir,
aquí al carrer
des d'aquí matí
veig quatre grups
que tothom ho està fent
és una cosa
que ho està fent tothom
i penso que
és molt bo que es faci.
Recomanes l'experiència
en tot cas?
Sí, no,
a més a més
aquest matí
m'han fet una entrevista
per telèfon
i m'han demanat
que esclar
ara en Joan Manuel Serrat
ha fet un disc
amb l'OCB
amb l'Arquesta Sinfònica
i esclar
el que passa
són dues coses
molt diferents
i a part d'això
el Joan Manuel
és un home
que
ara farà
cantarà una cançó
que es diu
ara
dic que fa 20 anys
que dic
que tinc 20 anys
que tinc 20 anys
em refereixo que
és un home
que té una carrera
molt consolidada
i l'està fent
amb l'OCB
i és una cosa
amb una altra dimensió
molt diferent
vull que no és una moda
això
fer una cosa
d'aquestes
és més viat
anar en contra
de la corrent
però bé
no sé
sempre ens ha agradat
anàvem una mica així
i la gent
sempre t'ha rebut bé
els concerts
no t'ha faltat mai públic
no suposant
no no
que abans
ha anat molt
molt més bé
del que ens pensàvem
quan allò que comences
a proposar
a parlar
a la gent
de la idea
estàs boig
però no
és que hi ha una crisi
de collons
els concerts
no hi va ningú
no et llogarà ningú
l'Hocard
que ha de fer aquestes espectacles
sí
tenen raó
però
no sempre
dos i dos fan quatre
en el món de la música
i a defensi
no t'arrisca
estan fosats mai
no
i almenys
tampoc ho fem
per tenir molta gent
ni ho fem
per fer molts concerts
ho fem
perquè ens ve de gust
el que passa
que la gent
ha reaccionat
molt molt molt bé
i estem molt
tant jo
com la banda
com l'orquestra
estem molt contents
pensàvem fer
un mitjà any de gira
portem un any
i demà no ho hem allargat
un mitjà any més
i ara és quan
hem d'estirar les orelles
perquè en un any de gira
no has passat per Tarragona
jo us les haig estirar
jo us les haig estirar
que la gent d'aquí
no
vindrem
i vindrem
el que passa
no sabem si anirem a Tarragona
a Reus
però segur que vindrem per aquí
abans que acabem la gira
que serà a principis de l'any que ve
bé en aquest cas
sigui Tarragona
sigui Reus
te podem perdonar
si vas a Reus
a l'agoste és que vingués a propet
podem perdonar
prometo que us ho faré saber
molt bé
doncs aquest és el present
del Pep Sala
un disc que es diu
neta m'orquestra
i que recull en directe
el disc
recull totes les actuacions
vaja
peces
de diverses actuacions
que has fet en directe
però
sempre que fas un disc en directe
es fan moltes reparacions
després
hi ha un cops
o allò de la tos
que es cola pels micros
tot això
aleshores
esclar
el problema
que quan vas amb 24 músiques
de l'escenari
i la gran majoria van amb micro
és molt complicat
treure una cosa
clar
i dius
la veu potser no ha quedat bé
o aquest violí
es cola per tot arreu
aleshores
que vam decidir
en lloc de fer
aquests reparacions
gravar bastants concerts
i vam mirar
a veure aquesta cançó
petjades a la sorra
doncs mira
aquí la vam fotre
com el cul
aquí
aquell malparit
va desafinar
com una bèstia
aquí
va caure
la bateria
barterra
aquí
aquí encara
vam triar
aquella era
és un procés
que hem fet
amb cada cançó
molt bé
doncs un disc en directe
com dèiem
aquest és el present
del Pep Sala
una neta
m'orquestra
parlem del passat inevitable
a veure Pep Sala
és Sau
fins a quin punt
ho tens superat
no et cal superar-ho
quin record en tens
en quin moment estàs
respecte a l'època de Sau
a veure
superar
suposo que et refereixes
a la mort del Carles
home
són coses que mai
mai se superen
de fet aquest disc
li dediques a ell
sí
com
com
com tots els que farem
i com tot el que fem
cada dia
a veure
i no és
no és com explicar-te
no és una qüestió
de posició
no és la realitat
vull dir que
un
amb el Carles
vam compartir
els millors anys
de les nostres vides
vam viure coses
extraordinàriament bones
i coses molt dolentes
i
i per sobre
de la música
per sobre dels grups
doncs et queda el record
del dia a dia
i dels anys
que has passat plegats
i de tot el que has lluitat
per aconseguir
tirar endavant
un projecte com Sau
aleshores
un
s'ha acostumat
a viure
amb les absències
no és fàcil
i mai
mai t'hi acostumes
el tot
però un
ha de tirar endavant
i no sols
ben per un
sinó per els que l'envolten
i per els que l'escolten
no
a vegades
un
no sé
pots tenir
cert punt
de depressió
però
també penses
i què li importa
a la gent
que tu estiguis
deprimint
la gent a vegades
ve a veure
en un concert
i tu pots tenir problemes
dius
que no puc fer
escargar els meus problemes
al públic
que t'emociones
cantant alguna cançó
de Sau
a l'escenari
que encara et passa
ens ha passat
moltes vegades
hi ha cançons
que ens costa molt
cantar-les
i sempre et deuen
demanar el boig per tu
no està com a farda
cantar el boig per tu
és curiós perquè és una cançó
és una cançó que mai la tenim
mai la posem a dins
l'ordre del concert
mai decidim
avui va
no està al repertori
vaja
no
però
és una cançó que la tenim
que el dia que hi ha bon rotllo
el dia que dius
hosti va
avui ens ve de gust
avui
no sé
avui hi ha hagut aquella màgia
no
doncs la fem
no
amb el disc
i és
i és una cançó
que
l'he volgut recuperar
com a cançó
o sigui
el vaig per tu
és una mica
simbolitza tot el que va ser Sau
tot el que va ser
aquesta aventura amb el Carles
tan fantàstica
que es va dir Sau
no
aleshores
respectant tot això
jo l'he volgut recuperar
com a cançó
que a vegades
oblidem que és una cançó
no
i que és una melodia
i una harmonia
i que a mi
doncs personalment
doncs una cançó
que estic molt content
d'haver
d'haver fet
aleshores la vaig voler recuperar
i la versió que hi ha
amb aquest disc
és una versió molt diferent
de la que vam fer
que fèiem amb Sau
entre altres coses
perquè
no
seria del gènere tonto
fer-la igual
com la fèiem
del gènere tonto
feia temps que no sentia
aquesta expressió
no
ja està feta
i
ja
ja
ja
el que passa
que
jo penso que
que hem buscat
amb aquestes altres cançons
tant de Sau
com de l'Andalvar
és que la versió
amb aquí a l'orquestra
portés alguna cosa nova
jo que no volia fer
era una recopilació
ni allà un gran èxit
ni aquelles coses
no
volia que
realment
el protagonista
d'aquest disc
fossin
les cançons
i l'orquestra
i és una mica
el que hem anat a buscar
i especialment
amb aquesta cançó
me la vaig per a tu
que la versió
la va clarament
és només veu
i la corda
i uns arranjaments
extraordinaris
que va fer Ramon
i penso que és una lectura
molt diferent
la que havíem fet fins ara
i per això
em va venir a exposar-li
per això
continuant
amb el que
estàvem parlant
hi ha cançons
que sí
que realment
has de confessar
que hi ha cançons
que encara
a vegades
mira
em va passar
el 23 de setembre
d'aquest any
vam actuar
les festes
de la Mercè a Barcelona
i vam cantar
una cançó
que ha sigut
La força a les armes
hi havia una estrofa
que la cantava el Carles
i encara ara
dic
bueno
allò que vas cantant
i tu et dius
ara aquesta
no et toca amb tu
i allò dius
hòstia
et quedes tot fet pols
però és inevitable
i on ha d'aprendre
com viure
amb les absències
i amb el record
i penso una mica
el que s'ha de fer
girar la truita
i a pesar
d'això
de la tristor
que no li pot
creu
que usen
les absències
i l'enyorança
doncs també
donar-li
buscar-li
la part bona
que és dir
estar orgull
orgullós
de tot el que vam fer
va que no
no ens posem tan serios
va
a veure
vinga va
quin és
ara et posaré
també en un compromís
quin és el millor
treball discogràfic
que has fet
en la teva carrera
el que tu estàs més content
segur que serà
el que traurem
l'any que ve
sí
no és que
penso que tot
és com la vida
a veure
si ara jo fes
com posés
les cançons
que hi ha
o quina nit
de sau
malament
n'hi diem
perquè són unes cançons
que les escrius
en un moment
determinat de la teva vida
que tens una edat
i uns problemes
ara en tinc uns altres
i els discos
de problemes
d'inquietud
de relacions
amb les persones
i les cançons
que fas
són altres
jo penso que un artista
ha d'anar sempre
les cançons sempre van lligades
amb l'estat anímic
social
personal
i d'evolució personal
que té un artista
sempre amb ser rosa
en quin estat anímic
estàs Pep
últimament
el que havíem sentit
de tu
era com a molt optimista
molt de tirar endavant
sí
a veure
sempre
jo soc una persona
vital
intento
això
tirar endavant
i tinc la sort
de tenir uns amics
una banda
i uns músics
i una gent
que m'envolta
i una gent
també que m'escolta
que m'ho ha posat
molt fàcil
i doncs sí
soc una persona
que m'agrada ser optimista
però de vegades
ho soc més de cara a fora
que de cara a dins
però bueno
és igual
però no
estic passant
en una època
treballant molt
molt
fent moltes històries
diferents
i
tampoc tinc
a vegades
no tinc gaire temps
de saber
com estàs
no m'ho havia plantejat
estic
estic realment
que fas més coses
que anar amb l'orquestramònia
ball
ben que se m'estacava
enxorral
ai si tu
t'has fet petitet
en sec
fas més coses
a part de
fer foles
amb l'orquestra
sí
bastantes
estic
a veure
a Barcelona
hi ha la sala
bé
que
s'acaba d'estrenar
una obra
de Shakespeare
que és el conte d'hivern
que ha dirigit
l'Anna Estrada
que és una gran actriu
i directora
que em va demanar
que li fes la música
si és ma mare
dic-li que no aniria a sopar
no
no vindrà a sopar
no
que sopa amb nosaltres
adeu
aleshores
també estic preparant
un espectacle
que es farà
una vegada i prou
dins el
fòrum de les cultures
l'any que
seria el pre-fòrum
que és un espectacle
de cant coral
que
ajuntarem
3.000 cantants
i hi ha una dramaturgia
feta pel Hansel Cereza
que és un crac
el Hansel havia sigut
un dels directors
artístics
de la Fura dels Baus
i hi haurà
tota la federació
de cors clavell
allà cantant
cançons
i jo
diguem-ne
sóc el que composa
tot el tinc
allà
i és una movida
molt gran
amb orquestra sinfònica
i ja t'ho dic
i una coral
de 3.000 persones
com et sents més còmode
composant
arrenjant
tocant en directe
gravant a l'estudi
de totes les facetes
que tens
jo sempre
jo dic que
jo sóc un tipus
que fa cançons
és allà on em sento
més que còmode
és
on em
sóc més feliç
la satisfacció
que té
l'hora de fer cançons
suposo que
altres la troben
interpretant cançons
de l'escenari
altres la troben
fer un programa
de ràdio
però
jo personalment
sempre m'he definit
com una persona
que fa cançons
i que a vegades
les canta
a vegades les grava
a vegades ajuda
a gravar altra gent
etcètera
però
bàsicament
el que jo em defineixo
és com un home
que fa cançons
o fa música
com el veus
el panorama
de la música
feta en català
actualment
tu que
ja pertanyes
a la generació
dels dinosaures
tu ets del 92
gràcies
gràcies
davant ratlles
tot això
no
no
és que
el problema
el problema
és aquest
que acabes de dir
tu
que
el problema
és tant
que
els que estem funcionant
encara són els mateixos
dinosaures
de fa no sé quants anys
però
cada dia surten
molts grups
que no sé
fins a quin punt
pots dir
a veure
aquests duraran
aquests no
és que
ho tenen molt fotut
és que no depèn
dels grups
vull dir
el món de la música
està molt fotut
per això
la pirateria
la còpia privada
l'internet
etc
etc
perquè la música
en català
ja és
si em permets
l'hòstia
és molt complicat
ho tenen molt complicat
la canalla
que comença
per fer música
i penso que
avui dia
les grans companyies
estan per crear
productes
de tipus
fast food
de utilitzar
i llançar
i costa molt
esclar
en català
ja és
molt difícil
fer-se un forat
i més a més
amb aquestes
amb totes les campanyes
de màrqueting
tan bèsties
que venen
dels Estats Units
de la Gran Bretanya
i de la resta d'Espanya
amb aquestes programes
de televisió
tan interessants
que fan
d'operació
en Triunfo
i tot això
esclar
un grup
que comenci
una mica
allò
escolta
deixem-me un espai
que jo vull fer una cançó
és realment
molt complicat
i ho veig
és trist
i a més a més
ajuntat
que no hi ha
una política cultural
en aquest país
ni bona
ni dolenta
aleshores
realment
no vull ser pessimista
però
jo suposo que un dia
que ets
això ho farà un pet
tot plegat
al món de la música
de fet ja l'està fent
i canviarà molt
perquè evidentment
la gent s'ha de fer escoltar
i han de tenir mitjans
per sortir
a la gent
en els grups nous
i si no
els mètodes convencionals
serà
per una altra manera
però es faran sentir
que ho has patit molt
això de la pirateria
us afecta molt?
no
no
a veure
nosaltres no
la pirateria
el que afecta
tota la indústria
és la còpia privada
bàsicament
però la pirateria
bàsicament afecta
els megres
recontraventes
allò
els superventes
i aquelles coses
que
esclar
el sòfet de ser en català
ja t'autoesclauda
ja
però
evidentment
que afecta
fins a cert nivell
però
sobretot
afecta més
pel que afecta
les companyies
perquè la companyia
que t'ha dit
tot el discos
amb tu
també ha dit
a discos
aquests que es venen
allò
els superventes
i totes aquelles coses
aleshores
si la companyia
té unes pèrdues
importants
ja no s'arrisjarà
agafar-te tu
ja no té tants
que li es pot invertir
en el teu disc
etc
d'alguna manera
o altra
s'ha de solucionar
això
perquè és el que dius tu
és un procés obert
sí
totalment
per les maneres
les multinacionals
les grans
companyies
multinacionals
tenen
tota la culpa
d'això
perquè ells
un moment determinat
han decidit
passar de vendre discos
a passar
a vendre
copiadors
de CDs
i
descodificadors
d'MP3
i tot això
és les mateixes
companyies
les que venen
els discos
que les que venen
els aparells
ai
d'això
hauríem de parlar
hauríem de fer un fòrum
un fòrum
un debat
aquí tot de músic
Pèbia
per anar acabant
a veure
per conèixer-te una miqueta
millor
què escoltes al cotxe
quins són els cantants
o la gent que t'agrada
la ràdio
la ràdio
quina misura
les 40 no
que no m'ho crec
jo no
m'agrada molt la ràdio parlada
sí
i quin tipus de programes
escolto molt informatius
i
la ràdio parlada
i haig de confessar
que escolto
molt la ràdio
dels amics meus
és a dir
que saps que
Manel
fa un programa
i a les 6
comença el programa
però és el que l'escoltaràs
i molt em dedico a això
molt bé
però a nivell de música
allò que dius
ara posar descobert
tal persona
el cotxe
no escolto gaire música
l'escolto a casa
sí
i què tens ara mateix
posat
a veure
jo em dedico molt
a escoltar música clàssica
jo des de sempre
això et ve a l'orquestra
sí
és la meva
però
per exemple
un dels autors
que m'agrada molt
m'agrada molt
al llarg de la meva vida
i em segueix agradant
i ara fa poc
ha fet un disc meravellós
el James Taylor
un home
extraordinari
també m'agrada molt
la Bonnie Raid
que és una dona
amb una veu
i una guitarra
sap tocar la guitarra
de forma meravellosa
i és tot blues
ella és una dona
increible
que més va actuar
aquest any
sí
aquest any que s'estiu
va actuar a Barcelona
i érem 400
va ser una mica trist
i molta música
el que passa que
de bandes noves
doncs m'agrada molt
m'agrada els radiohead
m'agrada els travis
és una banda
que m'agrada molt
travis
més el fet de ser escocesos
ja em toca una mica allò
ai ai
que hi has tornat
sí
sempre hi vaig anar
a Escòcia
a Irlanda
sempre tinc
com a mínim
a veure els amics
no?
escolta, hi existeix el joc?
el John
el John?
el John
sí, sí, sí
el de la taverna
sí
el de la taverna
existeix o no?
la taverna del John
existeix
el que passa
la taverna
se la va traspassar
perquè es va jubilar
com deu fer
dos o tres anys
més o menys
així que si hi anem
ja no trobarem
l'ambientillo
que havies vist tu
no, no
ja serà una altra cosa
però tot el tot
té un moment
penso
i ell era un home gran
que més més
s'ha mitificat
molt
amb aquesta cançó
que la gent
també a vegades
és una persona
molt normal
que la gent
escoltant la cançó
deus dir
aquell tio
deus ser l'hòstia
i quan te'l vas allà
i te'l trobes
no és tan l'hòstia
però clar
la gent és l'hòstia
depèn de per aquí
doncs mira
és curiós
perquè jo que sé
que escoltessis música clàssica
doncs
ho podíem
més o menys pensar
ara que t'agradessin
els Travis
i els Radiohead
a mi se'm fa
una miqueta
curiós
no
però bé
m'agrada tot tipus
de música
el que passa
que jo
com a autor
també a hores d'ara
doncs m'interessa
molt més
la simplicitat
potser estic
molt més
amb l'onda
del James Taylor
que dèiem
de buscar
la cançó
per la cançó
menys
l'estil
menys
buscar
els arranjaments
i l'estilística
del moment
diguem-ne
però jo penso
que dins les bandes
que hi ha avui dia
per exemple
són dues bandes
molt interessants
tant una com l'altra
Pep
doncs ara sí
per tancar ja definitivament
plans de futur
jo crec que ja deus estar
a punt de treure
un nou treball escogràfic
perquè tot un any
fent gira
sí que acabes de treure
aquest fa porqué
és que de fet
acaba de sortir
la neta
però comencem a gravar
i ja
quin tipus d'estil
què podem esperar
tens clar ja
és que
serà
no ho sé
ara mateix serà un discú
més
molt bon dia
dels que he fet fins ara
el que passa
jo m'agrada
que els discos
tinguin com vida pròpia
i
però vaja
tu no t'has tirat
per exemple
perquè ara es fa molt
a incorporar bases electròniques
per exemple
no t'ho has plantejat
o no et ve de gust
no és el moment
bases electròniques
ho dic perquè es fa molt
doncs mira
l'any 95
amb Sau ja ho vam fer
que passa que
no m'agrada fer-ho
de forma òbvia
no sé com explicar-te
sí
si va bé el tema
ho fas
i si no
pots passar
sí
i utilitzar
samples
o loops
o coses d'aquestes
doncs
amb el Junts de Nou
per primer cop
hi ha gent que ens donem
que utilitzaven caixes
de ritmes
i coses d'aquestes
i ho hem seguit permanentment
el que passa
que no m'agrada
és també
que això tingui una importància
més enllà de la que té
perquè després seria
cabre amb les modes
aleshores
a mi no m'agrada renunciar a res
i utilitzo els instruments
en funció de la cançó
que estic gravant
per això et dic que em costa molt
dir com serà aquest proper disc
perquè encara no ho sé
perquè comencem a gravar
sense començar a acudir
tonteries i bestieses
i malades
i les farem
sense cap mena de dubte
i veurem com queda
doncs per anar fent boca
recordeu això
que estem pendents
que el Pep Sala
es tanqui a un estudi
i comenci a gravar
aquest nou treball discogràfic
estem pendents també
que ens porti tota l'orquestra
de Terrassa
cap aquí a Tarragona
o a Reus
en breu
ens ha explicat
i sobretot si el voleu veure
aquesta mateixa nit
al Palau de Fires
i Congressos
en un acústic
això sí
Pep
moltes gràcies
moltes gràcies
en fi
per qualsevol cosa
quan vingueu a tocar
quan presenteu el disc
et tornem a esperar aquí
gràcies
S'ha començat
s'ha fet llarg
el camí
com s'ha acabat
estic cansat
no vull marxar
mai més d'aquí
ja no tinc temps
per somiar
ja no tinc forces
per lluitar
és que encara
no he donat
tot el que tinc
és que encara
no he perdut
tot el que tinc
aquesta nit
vull sentir
el batec
de mon cor
vull veure demà
com surt el sol
vull sentir
una reda
molt engrò