.
Hem traspassat el punt ja d'un quart de sis de la tarda.
Recordeu, esteu a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Això es diu Ja Tardes i tot just acabem d'encetar la nostra segona hora.
Una segona hora en què els dijous us proposem fer un...
Tenim veja una xerrada així bastant informal, eh?
Sobretot informal.
Una tertúlia en aquesta ocasió, en aquesta temporada,
amb tot de joves, de fet em sembla que no passen a la trentena,
i a més tots interessats en temes polítics.
Ara us els presentem una tertúlia que ells mateixos han anomenat...
Olla de grills.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, els micròfons funcionen, eh? Ja ho veieu.
A veure que no em deixi cap nom.
Tenim aquí l'Alejandro Fernández.
Què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Després el Gerard Castells.
Gerard, bona tarda.
A la Frederica Damm.
Bona tarda.
El Carles Castillo.
Bona tarda.
I el Joan Manuel Fernández.
Hola.
Podria ser que per ser el primer dia us canvies el nom, eh?
Ja pot passar.
Us vau posar de seguida tots d'acord amb el títol,
Olla de grills.
Com és això?
Potser la gent ho anirà veient sobre la marxa.
Exacte.
Suposo que era pels records que teníem d'alguna tertúlia
amb la qual havíem participat fa un parell d'anys, un any,
que va acabar molt bé, però als començaments era una mica difícil,
i semblava precisament això, una olla de grills.
No serà el cas, eh?
No serà el cas.
Comencem ja des del principi.
Val dir que tots vosaltres, com deia, sou joves,
no passeu de la trentena i ja esteu tots afiliats amb algun partit polític.
De fet, tenim una representació de cada un dels partits
que més o menys està representat a Tarragona.
De tota manera, no pretenem que sigui una tertúlia 100% política,
ni cap altaveu de cap partit en concret,
simplement xerrar de temes generals, de temes universals,
i fins i tot també locals, perquè també ens toquen
des d'una vessant més lúdica o festiva, eh?
Que ningú s'espanti.
I avui, per començar, per no començar ja directament amb un tema,
el que farem és conèixer-los a tots una miqueta.
A tots i a cadascun.
Quina vergonya que fa això.
Ah, us heu de destapar, eh? A veure qui vol començar.
Qui és el menys vergonyós?
Carlos.
Carlos, sí?
Soc el Carles.
Qui ets? Qui ets?
Carles Castillo.
Com diu el Pedro Ruiz,
¿Quién és Carlos Castillo?
Defínate.
Això és molt complicat, eh?
No sé, començaré una mica pel que faig.
Soc advocat i estic ara,
després de treballar un temps per altres,
com que això no dona massa diners,
el de treballar per altres,
doncs ara estic muntant un despatx amb un parell d'amics,
perquè més que socis són amics,
i a veure com ens surt la cosa.
L'experiència de muntar-te el teu propi negoci,
fàcil o...?
Uf, que va, que va.
Difícil.
Complicadíssima.
Complicadíssima i tot molt car.
Comences pagant tot,
pagant per tot, cables,
si poses un ordinador,
si poses impressora,
qualsevol cosa has de pagar.
Una línia nova, tot.
Serà un dels temes que haurem de tocar, em sembla,
en edicions.
I a més molt de treball,
perquè a més ens estem muntant moltes coses nosaltres mateixos
per estalviar-nos,
i és una mica merder,
la veritat és una mica merder.
I a part d'això,
doncs de regidor a l'Ajuntament,
hi vaig una mica de bòlit i de boig,
perquè amb les dues coses,
amb això,
i una nòvia que tinc també,
que em reclama de tant en tant,
una mica de temps...
Ja la deixis en tercer terme, eh?
Tot això, ja també és una nòvia.
T'estàs escoltant, Carlos?
Sí, em sentís,
i amb això, doncs, una mica de...
Ara hauries d'enviar un petó,
perquè estigues content.
Després li dediquem una cançó,
Carles,
i que eres com un senyor.
Molt bé, molt bé.
Doncs parlem, si us sembla,
ja que el Carles ha encetat el tema
de l'abassant professional,
després ja anirem passant
per altres reconèixers
de la vostra vida.
Gerard, que te tinc aquí al davant mateix,
el Gerard s'ha posentat
en la posició, diríem,
de conductor, eh?
De presidències.
Però per circumstàncies
que no funcionava
cap més micròfon, eh?
Sí, val a dir.
Gerard Castells,
qui ets, què fas?
Bé, jo tinc 22 anys,
vaig a estudiar turisme,
i ara estic estudiant dret
i, bueno,
i ara estic buscant fenyes
per omplir els caps de setmana,
sobretot,
perquè ma mare es comença a queixar
i amb raó.
I jo he estat allargant una mica
allò d'entrar al mercat laboral,
però, bueno, de moment,
si sorgeix alguna oferta de fenya,
jo estic oberta tot,
ara per ara.
I com és que has passat
de turisme a estudiar dret?
Perquè a mi sempre m'agrada
la política
i, bueno,
primer vaig a estudiar turisme
perquè veia una cosa pràctica,
que tenia un títol amb 3 anys,
que se m'obrien moltes portes
a l'hora de treballar,
i després el dret per...
Ja que no puc anar a Barcelona
a estudiar ciències polítiques,
el que més s'assemblava
és el dret.
I, doncs,
me vaig aventurar en aquest camp
i, bueno...
Home, si et vols dedicar a la política
és el més pràctic,
però què t'agrada més,
dret o turisme?
Home, són diferents.
Per dedicar-me al dret,
ara, mentre ets jove,
sobretot al turisme,
perquè coneixes molta gent
i tens moltes fenyes,
però després ja quan me vulgui
assegurar una miqueta més,
doncs,
dedicar-me al tema del dret
també és maco.
Doncs ja sabeu
que el Gerard està buscant feina,
i hagi de prendre nota
que em prengui.
Ah, no ho sé,
Joan Manel Fernández,
t'ha tocat.
Hola,
jo tinc 26 anys
i bé,
bueno,
em dedico a l'educació social,
treballo en infància
en centres residencials
i en medi obert,
i bueno,
vaig estudiar pedagogia
i a banda d'aquest àmbit professional
que és el que m'agrada,
doncs també dedico el temps que pugui
a altres projectes socials.
És el meu hobby.
I a banda, bueno,
d'altres hobbies,
hi parlarem després o ara,
però també en tinc.
Després, després,
mirarem a veure què feu amb el temps lliure,
tot i que no us en deu quedar gaire.
Fede Adán.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bueno, com has dit tu,
em dic Frederic Adán,
però tothom m'aconeix per Fede.
Sí, que fa res,
és que ja em surt el llibre.
No, no, en absolut,
tothom m'aconeix per aquest nom.
Jo soc advocat,
també com el Carles,
el que passa és que jo no exerceixo com a advocat,
sinó que soc professor de dret
aquí a la Facultat de Dret
de la Universitat de Pineda i Virgili.
I bueno,
és a dir,
en aquesta taula en tinc dos d'alumnes meus,
o sigui que no sé qui examinarà aquí en guany.
I bueno,
com els meus contartulis,
a part de la dedicació professional
que podem tindre en aquest cas
en la docència universitària,
es mou una inquietud comú,
que és la política.
Quina assignatura dius que fas?
Faig processal,
dret processal.
En diferents vessants d'aquesta assignatura,
com pot ser processal penal o processal civil,
però la branca de les assignatures
és el dret processal.
I ja et va bé dedicar-te a la docència
o preferiries exercir?
No, la veritat és que estic molt content.
Jo vaig exercir d'abogat
durant dos anys i mig,
fins que la Universitat de Pineda i Virgili
m'ha donat una beca
per fer la tesis doctoral.
Vaig fer la tesis doctoral
aquí a la universitat
i ja va sortir la plaça de la facultat
i la veritat és que m'agrada molt.
Perquè crec que és una professió
molt reconfortant.
Gerard i Carles,
és bon professor al FEDE?
Bueno,
jo no l'he tingut massa
perquè he anat al grup de tarda.
Sé que no puc opinar.
Ui, ui, ui, ui.
Carles, Carles.
Sí, sí que sí.
Sí, sí.
Bueno, bueno.
Jo ja no el tinc, eh, per això.
Clar, ara ja pots dir tranquil·lament.
Pots parlar amb llibertat.
Sí que...
No, jo crec que sí.
Alejandro Fernández,
t'hem deixat pel final
perquè em sembla que a tu
t'agrada parlar, eh?
No, home, no.
Ah, veig que ja el coneixeu,
molt bé.
No, no, per lo poc.
Alejandro,
t'hi dic Alejandro,
a Àlex i com et diuen.
A la família em diu Alejandro
i els amics de tota la vida,
Àlex,
i ara s'ha quedat Alejandro
políticament, entre comences.
Com et sentis més còmode.
A mi m'és igual.
Podeu dir Àlex,
Alejandro és igual.
Bé, doncs com surti, eh?
Sí, sí, com surti.
Alejandro, què et dediques tu?
Què fas?
Bé, jo soc politòleg,
com deia aquell,
de professió politòleg
i d'educació política, no?
I ara soc regidor
de l'Ajuntament de Tarragona
i, bueno,
porto l'àrea de promoció econòmica
dintre de l'Ajuntament
de la ciutat.
O sigui, tu et dediques 100%
a la política.
A dia de avui, sí.
M'agrada molt la docència.
Em passa com el Fede.
És una vessant
que no descartaria
de cara al futur
perquè m'agrada molt.
Sob una mica jasp.
No, allò...
A mi no m'agrada aquesta...
Com era, allò de jasp, jo.
No, en absolut.
Jo estic d'acord amb el Carles
que muntar un negoci
i compartir un vist
és molt difícil.
És molt difícil.
Home, jo crec que és més còmode
la docència, no?
No sé.
Per què?
No sé, per punxar-vos una mica.
Jo m'imagino que són prejudicis.
Els polítics i els professors
sobre nosaltres
hi ha molts prejudicis.
Hem dit que primer dia
havia de ser pacífica.
De bon rotllo.
De bon rotllo.
Home, sobre docència,
el Joan Manel us pot explicar
unes quantes coses, no?
Ell, que és pedagog.
Sí, sí.
Però tu tractes només amb nens.
No, tracto també amb adolescència
i amb adults estudiats a la carrera.
Això és més fotut.
També he tocat investigació,
educació d'adults.
També tinc amics
que donen classes a la universitat.
I t'explicen les batalletes.
I també m'agrada molt la docència.
Sí, també he anat...
Sempre que he pogut
fer alguna xerrada al pràcticum.
I també m'agrada.
Està molt bé que el Carles
parla del que dèiem abans
obri un despatx, no?
Perquè ara començarà a valorar
també l'esforç
de la iniciativa individual, no?
I com costen les coses.
Vols dir que fins ara
vivia de renta?
No, no.
És una broma, és una broma.
Entre ell i jo, entre ell i jo.
Parlem dels vostres hobbies.
Va, que aquí potser no hi haurà
tant de pique.
Gerard, tu aprofita ara
que després si trobes feina
aixequa-te el cap de setmana.
Què fas quan tens temps lliure?
Doncs quan tinc temps lliure
el que sol fer és llegir.
Després també m'agrada veure
molt la televisió.
I jugo a futbol,
tot i que no gaire bé.
Així que...
Copiem el tema.
Ho considerarem un hobby
perquè no pot arribar a res més.
Però sobretot és això.
També m'agrada molt passejar.
Estaríem tots d'acord, més o menys,
això de llegir i mirar la tele.
Ho feu tots així, assiduament?
I així sí, mirar la tele no.
No tant, eh?
No m'agrada gens.
Està molt mal la tele, eh?
Està molt mal.
Jo igual que ell.
Jo la tele...
Pot semblar que vas de guai,
però no, la veritat és que
la tele està molt malament
i és que no...
No dóna ganes de veure-la.
Què mires, Gerard?
Com és que mires la tele?
No et sens malament?
Jo és que tinc el digital.
Televisió de cartes.
Llavors sí, tinc el canal d'història
i programes on fan reportatges
i m'ho puc culturitzar.
Oi, oi, oi.
Sí, sí.
I segur que no ho miren mai
grans hermanos i coses d'aquestes.
Jo gran hermano no,
però Cróniques Marcianes
reconec que algunes vegades sí.
Jo també soc conecido.
Ell diu algunes vegades.
Jo soc conecido.
Jo el primer gran hermano
sí que el vaig veure.
Ho reconec.
Sí que em va agradar
i sí que el vaig seguir molt.
Després ja no.
Home, de fet,
aquesta mitjurata
que passeu aquí tancats a l'estudi
és una mica gran hermana també.
És el que estàvem mirant
perquè estem aquí tancats
amb càmeres,
que ja no sé si ens filmen o no ens filmen.
No funcionen, no funcionen.
Ah, vale.
No, no.
Si no, ja us ve que el pròxim dia
tots ben arregladets.
No, no, no.
Més hobbies?
A part de...
Bueno, llegir,
dieu que llegiu bastant.
Què llegiu?
Jo gens.
Jo llegir no.
És que com que si cada dia
em passo llegint
per preparar classes,
per preparar articles
o escriure algun llibre,
llegir no m'agrada en absolut.
Quan surto de la feina
prefereixo distreure'm
i tindre estar a l'aire lliure,
fer esport, passejar,
bàsicament fer esport,
m'agrada molt fer esport,
però llegir com a hobby no ho tinc.
Quin esport fas?
A mi m'agrada molt
practicar el futbol sala
o el futbol gran,
però ara, clar,
és més difícil trobar gent
per jugar un partit sencer.
O Gerard.
Gerard.
Sí, però bueno,
a diferència d'ell
no sé si jugar molt bé o no,
els meus amics juguen
amb un equip federat de futbol sala
a mi no m'han deixat jugar més.
Vol dir que
tan bon no ho seré.
Tan bon no ho seré.
Però sí que m'agrada
els caps de setmana
us poder fer una mica d'esporaments.
Gerard,
què llegies, tu?
Home, a mi m'agrada molt
el que és novel·la
i tot això,
el que sé,
García Márquez o...
Però bueno,
a mi el llibre
que més m'ha agradat
és un que es diu...
en castellà
es diu
La conjura de los necios
i que és molt divertit
i vull dir des d'aquí
a tothom que pugui
li recomano
perquè sigui
és molt, molt, molt bo.
Peter Kennedy, tu?
Sí.
Sí, sí.
Molt bo.
Anaves a dir alguna cosa, Alejandra?
No, sobre el tema
de les lectures.
A mi la novel·la
aprofito per llegir-la a l'estiu
perquè és quan tinc més temps.
la resta és més
llibres de divulgació
i sobretot llibres d'història
que m'agraden molt,
però molt.
I la novel·la
la deixo més per l'estiu.
L'aprofito per...
No sé,
si tinc 15 dies
un parell de llibres
sí que posaràs
que si no,
gairebé no tens temps.
I alguna novel·la
que ens volgués recomanar
que t'hagi agradat?
Jo, a Sangre Fria
e Truman Capote.
Per mi és la millor.
La novel·la negra?
Sí, sí.
És per devorar-la
en tres dies
i a més...
Periodisme.
Impressionant.
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada molt.
Joan Manel,
que tu també has dit
jo llegissi.
Sí, també m'agrada la novel·la.
De fet,
hi ha una novel·la
que m'agrada molt
que són
Els pilars de la terra,
molt entretinguda.
Que també m'agraden
altres tipus de lectura,
sobretot els contes,
les fàboles
i els articles del diari
i també és així.
Home,
si llegeixes
Els pilars de la terra
segur que no et queda temps
per mirar la tele,
perquè és un totxo.
T'hi has de dedicar.
Carles i tu,
com anem de lectures?
Doncs jo m'he passat
una mica de la novel·la,
algun clàssic
que he tornat a recuperar ara
i després també
molt de política,
algun assaig polític,
tipus, no sé,
el xoc de civilitzacions,
tipus Emmanuel Todd,
després de l'imperi,
que parla sobre els Estats Units
i el seu paper al món.
i de clàssics,
doncs m'he llegit fa poc
La rebel·lió de les masses,
L'arte de la guerra,
de Sun Tzu,
coses d'aquestes.
I sou d'aquests
que quan llegiu aquest tipus
de llibres aneu subratllant
i tal i apuntant al costat.
Sí.
T'aneu notes.
Sí, sí, sí.
Sobretot em va passar
a L'arte de la guerra,
de Sun Tzu,
que és com un llibre
també molt polític,
que malgrat el nom
és un llibre molt sobre la pau
i em va passar molt
que anava apuntant al costat
allò que m'interessava
i assenyalant
i assenyalant les pàgines
i tot, no?
Molt interessant.
I a més són frases molt curtetes
i són...
Són sentències que diuen.
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada aquest llibre també.
Sí, sí.
A part de llegir,
quin altre hobby
ens queda per aquí penjat
que no hàgim dit encara?
Llegir, fer esport...
A mi m'agrada molt el cinema.
Sí, jo m'agrada això.
A mi també.
Molt, molt.
Fins i tot, vull dir,
que m'agraden fins i tot
les pel·lícules més basura.
Ho consumeixo pràcticament tot.
Vull dir que no tinc problemes per...
Bueno, doncs jo sé que heu estat
tota una setmana
pensant-vos la vostra pel·lícula preferida.
No, no, no.
Que ho ha empactat, ho ha empactat.
Vam dir, va, el pròxim dia
li hem la pel·lícula preferida.
Alejandro.
No, no, és que no ho he pensat.
Pensava que estàvem parlant
l'altre dia de la cançó favorita.
També, també.
Si he de pensar en una pel·lícula,
no ho sé, una pel·lícula...
El que passa és que quedarà
una mica esnova, el que diré,
però m'agrada molt
el sèptimo sello de Berman.
M'agrada molt.
No sé si l'heu vist.
Ni idea.
Però quedarà una mica esnova.
Ja ho sé, perquè Berman
és una mica dur.
A mi m'agrada El Padrino,
la trilogia El Padrino
i Casa Blanca.
Són les meves dos.
Són les meves dos.
Són una mica sanguinari, eh,
pel que veig.
Aquí llegi llibres de guerra,
El Padrino...
És una pel·lícula molt política,
tot i que no ho sembla, eh.
També El Padrino.
És una pel·lícula molt...
També és un dels grans clàssics del cinema,
i que sigui més contemporani.
I molt romàntica, en el fons, també.
Perquè és un tipus de violència romàntica.
No té res a veure
amb què passa ara mateix
amb les màfies i tot això, no?
I també un cert codi d'honor.
També conté frases d'aquelles
per quedar-te-les per situacions difícils.
Tothom té la seva frase favorita
del Padrino.
El Padrino, la veritat,
és que m'encanta.
A més, crec que la trilogia
s'ha de considerar com una pel·lícula, només.
Perquè és tota una línia, no?
M'agrada molt.
Joan Manel.
Bé, jo, la darrera que he vist és Carmen.
Què tal?
Bé, m'agrada molt.
Sí?
Molt interessant, sí.
S'aprèn molt.
Sí, s'aprèn molt.
Sí.
Mira.
O no, bueno, cadascú.
Segons quines escenes, m'imagino.
Podem fer anàlisis.
I després, també...
O deuen que és molt eròtica.
Molt eròtica, Carmen, eh?
S'aprèn molt.
S'aprèn molt.
No, la recomanes, Joan Manel.
Sí.
I una altra pel·lícula que també em va agradar molt
i és bastant dura
és La ciutat de Dios.
També em va agradar.
La brasilera.
Bueno, em va agradar, no em va agradar,
però, bueno,
una altra pel·lícula interessant.
Gerard.
Jo...
Bueno, és Casablanca,
perquè és una d'aquelles pel·lícules
que la sents parlar 300.000 vegades
i quan la veus dius
no serà tant com diuen.
Però després quan la veus dius
hosti, és que és una passada pel·lícula.
I mira que és...
vull dir que té els seus àngils, no?
No, però té uns diàlegs àgils
amb moltes segones lectures i tot això
i l'Ingrid Bergman està impressionant.
O sigui, és...
No, no, és una pel·lícula
que a mi me va sorprendre
perquè els clàssics ho tenen, aquestes coses,
que t'esperes molt, molt, molt
i després te decepcionen.
Però, de veritat,
és una pel·lícula fantàstica.
I hem deixat el Fede pel final
perquè ella ens ha confessat a Microtancat.
A mi és que m'agraden les pastelons.
Sí, a mi la veritat és que m'agrada
un tipus de pel·lícula que és això,
com ho defineixes tu.
La pel·lícula és molt pastel.
M'encanta ser Spirit in Love,
m'encanta En la vida és vella,
Conoces a George Black...
Són totes pel·lícules molt romàntiques
i molt pastel,
i aquestes pel·lícules són les que m'agraden.
Però surts del cine amb la llagrimeta.
Tot s'ha de dir que l'última pel·lícula
que he anat a veure és Dies de futbol,
que no té res a veure amb aquest tipus de pel·lícula.
I què? Està bé?
Sí, la veritat és que és molt divertida.
M'agradava més la que va fer el director l'altre,
la de l'altre dalt de la cama,
m'agradava molt més que aquesta.
Però, bueno, per passar l'estona,
els Dies de Futbol també és molt divertida.
Però és això, surts amb la llagrimeta del cine?
Sí, normalment...
Bé, és que ara estic solté i sense nòvia,
però normalment que en tenia nòvia
anàvem a veure pel·lícules d'aquest tipus, no?
I llavors, sí, suposo que era la situació...
Era al revés, era tu que la portaves a veure coses d'aquestes.
Era perquè es posés tedre.
Ai, ai.
Les darreres pel·lícules que heu vist,
les recordeu?
L'última que veu és al cine, Gerard, Alejandro, Joan Manel...
No, el Joan Manel ja ens ho ha dit, el Carles.
Jo vaig ser a Dies de Futbol també.
També?
I, no, francament, és molt, molt, molt divertida.
Jo, aquella d'Italian Job.
Ah, doncs també.
Bueno, encara està en cartellera.
Sí, no em va agradar massa.
No sé, típica road movie, però és que no...
Estava bé per passar l'estona, no?
Però ja dic que en el moment que estic amb el cinema
suporto qualsevol cosa, no?
Però després, si l'has de valorar una mica més críticament,
la pel·lícula era fluixeta.
Carles, què ens has dit tu, la teva última estena?
No me'n recordo, el cinema,
però l'última que he vist no va ser al cinema,
va ser a casa, va ser Los últimos días de l'Eden.
Aquesta que va sobre l'Amazones...
Sin Connery.
Sin Connery.
Sin Connery, que està molt bé, molt guapa.
Aquesta és l'última que vaig veure, fa dos o tres dies.
Deixem les cançons o escoltem,
anem a escoltar-hi alguna de les cançons,
que mentrestant us faré preguntes encara més personals.
Ostres!
A veure, qui m'ha demanat això?
El Carles m'ha demanat això, no?
Sí.
A tu et ve el rotllo cantautors en qüestió de música.
Sí, m'agrada molt.
De totes maneres, tinc un ampli ventall musical, diguem-ne.
Però el tema cantautors m'agrada molt, sí.
Només en general tots.
Tots, tant és que siguin catalans o...
Sí, m'és igual.
Des de Lluís Jack, Ismael Serrano, Serrat, Sílvio...
M'agraden tots.
Però aquesta de Serrat, especialment...
Ai, que et porta records.
No, és com que la sents molt, no?
És, no sé, jo tinc molta...
El mar, o sigui, el mar a mi em crida molt.
Jo no podria viure sense mar.
Doncs anem una mica ràpid, les escoltem de fons,
perquè mentre sali us vull preguntar, a veure, una pregunta una mica més difícil,
que em digueu quina és la vostra màxima virtut i el vostre pitjor defecte.
Podeu no contestar, també.
Jo vaig soltant preguntes, eh?
Podeu fer allò de passar a palavra.
És que això és una mica difícil, no?
Perquè quan li preguntes a algú sempre diu
No, el meu pitjor defecte, que soc massa impulsiu.
I la virtut, que soc molt generós.
Espera un moment.
Però, Alejandro, més val que ho digueu vosaltres, que d'escudet mateix...
No, per això és perfecte.
Jo crec que sali en revés.
Si vols, dic les virtuts de l'Alejandro, i el seu defecte.
I després canviem.
Jo m'imagino que tots, segurament tenim una petita part de tots els possibles defectes
i segurament també parts de les diferents virtuts.
Jo suposo que en la nostra vida, tot i que som joves,
segurament alguna vegada ens hem comportat de manera egoista,
segurament alguna vegada hem dit una mentida, segurament tal.
Mil coses, no?
I també suposo que virtuts de tot tipus també tenim, no?
Però vaja, a més que em resulta una mica difícil dir...
Perquè, clar, no vull ser cruel a mi mateix, perquè això no és qüestió, no?
I clar, no sé, és una mica difícil.
No sé què penseu vosaltres.
No, jo estic d'acord amb ell.
Jo crec que és molt difícil definir una virtut meva...
Oh, no es mullen, no es mullen.
Una virtut meva i un defecte meu, no?
Això potser ho han de dir els altres.
I clar, és difícil.
Jo crec que com a defecte és que crec que tinc mal geni.
M'acosta treure'l, però quan el trec tinc bastant mal geni.
No ho haguessin dit mai?
No.
No, som bastant extrovertit amb la gent, però si m'alçado estic mal geni.
I després, doncs, la virtut, sí que m'agrada ajudar la gent.
Això, bueno, crec que és una cosa bastant important.
Jo no sé si es pot considerar un defecte, però soc molt...
Bueno, no és defecte, soc despistat.
Però, bueno, en algunes coses.
I virtuts, doncs, és més complicat, no?
No ho sé.
Despistat del tipus allò que surts de casa i quan estàs a 500 metres, dius...
Ai, m'he deixat allò.
Sí, sí.
Coses d'aquelles irreversibles, fins i tot, que et fan una ràbia, no?
I de part de coses.
Per exemple?
Em puc copiar, jo.
Jo, despistat, o sigui, busques despistat i surt la meva foto.
O sigui, a mi m'acaben de trucar per dir-me una cosa i ja se m'ha oblidat, al cap de tres minuts.
És impressionant.
I de l'altre, d'una virtut, doncs, potser la sinceritat, per a mal i per a bé.
Perquè a vegades, quan no toca, també soc massa sincer.
Jo crec que...
Això en política, a vegades, és fotut.
Com el fet, tinc molt mala llet, en ocasions.
I després m'apenedeixo molt de coses que he fet, sobretot amb la gent que més estimo, no?
La capacitat que tinc...
És el pronto que surt a vegades, no?
Fins i tot de ser cruel, no?
Vull ser sincer i és un defecte dur, no?
O sigui, jo reconec que en ocasions, sobretot amb gent que...
Fins i tot de la meva família he estat cruel en algun comentari, en alguna situació.
I virtuts.
Com que el defecte que he dit és ben gros, també vull ser generós amb mi mateix per equilibrar una mica.
Crec que tinc molta memòria i que tinc bona capacitat.
Allò i me'n recordo de tots els mals tràngols i després els torno.
Que tinc bona memòria i que tinc capacitat per relacionar coses que he llegit, que he analitzat i, no sé, relacionar conceptes i aquestes coses.
Crec que això se'm dona bé.
I veus, al final van sortint les coses.
Jo, en el meu cas, jo suposo que...
A mi, perquè m'ho diu la gent, sobretot ma mare sempre m'ho diu, que sempre dic el que penso, però per contrapartida, a vegades, no penso el que dic.
No? Vull dir que quan ho he dit dic, hòstia, això no ho hauria hagut de dir, no era el moment.
Però, bueno, mira, suposo que és un defecte amb qualsevol altre i que té les seves parts bones i les seves parts dolentes.
I també que soc...
O sigui, soc molt tranquil i no me n'enrecordo de les coses que me diuen.
O sigui, m'ha truquen per fer un encàrrec i li dic, vale, vale, ara truco.
I ja queda trucada com si no hagués existit mai més.
O sigui, que si el proper dijous no vens, te truquem, eh?
No hauràs estat amb malícia, sobretot.
Sobretot.
Doncs, Gerard, ja que parles tu, què tens tu a veure amb una tal Verònica?
No, bueno, a mi...
Aquest és l'Andrés Calamaro i a mi és un cantant que sempre m'ha agradat, ja des de los Rodríguez.
I ara que ha començat la carrera en solitari, doncs, també és un cantant que he anat seguint.
Normalment jo no soc de seguir cantant.
No és allò que tinguis tota la discografia sencera de la...
No, a mi m'agraden un parell de discos de...
O sigui, tinc molts discos sueltos.
I aquest és un cantant que a mi sempre m'ha agradat, a part de la manera com diu les coses.
I és una persona que a mi m'arriba.
I aquesta cançó...
Aquesta més que cap altra.
Ara m'estic posant tonto.
Ai, ai.
Mentre deixem Andrés Calamaro de fons, passem a temes potser una mica més seriosos, eh?
Tot i que els toquem molt àmpliament avui.
Viviu tots a Tarragona?
Sí.
Contents?
Contents de viure aquí, a la ciutat?
La recomanaríeu a qualsevol que s'hi volgués instal·lar?
Sí.
En general?
Jo ho faig, jo la recomano.
Què canviaríeu del món, ja no de Tarragona, eh?
Del món en general?
O què és el que més us preocupa?
Tots direm, la pau.
Com la pel·lícula que hi ha de les misses, no?
La hipocresia que hi ha, una mica, no?
El doble racer que hi ha respecte a algunes qüestions, hi ha d'altres, al món.
Jo crec que, bueno...
Que hi ha l'opinió, tu dius la hipocresia, hi ha l'opinió generalitzada que n'hi ha molta en política, en general, eh?
És una de les coses que s'ha d'anar en compte en política o dels preus que s'han de pagar?
O realment és una llegenda urbana i no?
Jo crec que no és cert.
Jo crec que hi ha tanta hipocresia com a la vida fora de la política.
El que passa és que potser vius amb més força les coses,
però jo crec que hi ha la mateixa hipocresia que hi ha fora.
i hi ha el mateix número de mala gent que de bona gent que fora i que a tot arreu.
Jo no crec que hi hagi pitjor gent ni res a la política.
No som més raros ni som diferents.
Jo estic d'acord amb ell, eh?
Jo crec que hi ha hipocresia a tot arreu, en totes les professions.
I si hi ha baralles per un món professional és a tots els àmbits.
El que passa és que l'àmbit de la política potser és més públic, no?
Perquè com són persones que es dediquen més de cara al ciutadà, de cara al públic,
potser es fa més publicitat de les coses dolentes que pugui haver.
Què més us preocupa?
Bé, a mi em preocupa el racisme, la fam que hi ha al món, la immigració i la guerra,
que abans ho han dit tots, no? Tots estem d'acord, no?
És el que canviaríem.
I bé, i si pot ser que poguéssim viure tots amb una mica més d'austeritat, no?
Tindràs feina, eh, Joan Manel, si et preocupa tot això?
Pots dormir a les nits, però de moment no.
Bé, Alejandro.
A mi, això de la hipocresia, jo suposo que tant de bo es pogués disminuir,
i suposo que sí que es podria, no?
El que passa és que erradicar del tot, no, perquè la hipocresia no deixa de ser
una part dels defectes que té l'home, no? I l'home és com és.
Amb això sóc una mica realista.
A mi el que em preocupa és la dificultat que tenim i que tindrem també
per ser capaços de, no sé, de fer compatibles diverses maneres d'entendre la vida,
tan diferents, diverses cultures, diverses formes d'entendre l'economia,
ja parlo en general, no?
És tan difícil fer compatible això que les situacions, evidentment,
acaben amb guerres, acaben amb fam, etcètera, no?
I suposo que això té a veure amb la tolerància i té a veure amb moltes d'altres coses, no?
Però em preocupa.
I trobo que solucionar tot això és molt, molt, molt difícil,
per no dir impossible del tot, vaja.
I això sí que em preocupa.
Em preocupa, no?
Perquè si no pots acabar tenint un sentit massa pessimista de la vida, no?
I és...
Si t'atures un moment a pensar, pots acabar així, no?
I sí que és cert que el món està molt fotut, parlant ràpidament i clar.
A mi una de les coses que m'agradaria canviar,
més aviat aquesta societat nostra que vivim, tan occidental i tan civilitzada,
és la velocitat a la que val les coses,
les exigències que es posen sobre les persones,
aquesta pressió que et converteixes en una màquina de produir
i que quan ja no produeixes, quan ja no serveixes per res,
simplement t'aparten.
I ho veus des de la canalla petita,
que amb 7 o 8 anys els exigeixen una competitivitat exagerada
per l'edat que tenen amb persones de 40 o 50 anys
que no se'ls valora la feina que han estat fent durant 20 anys.
I això jo crec que és una de les coses que...
La gent ens hauríem de començar a prendre la vida més en calma
i pensar, estem aquí 80 anys, 85 com a molt,
i escolta, tampoc no cal prendre-se les coses tan a la valenta.
I aquesta és una de les coses que...
O sigui, vas per Barcelona i veus la gent,
ràpid, ràpid, ràpid, rendiment, exigències,
i penses, bueno, però...
Objectius.
Has d'arribar al 2,5% de beneficis interanuals
i dius, vale, però...
Doncs mira els fills, mira els avis, aquestes coses.
Jo crec que...
Evidentment, potser no solucionar la pau ni la fam al món,
però potser fa la vida una mica més agradable, tots plegats.
Més que re per no acabar una mica cremats.
Un poc i tot que mau és el nom del CD que ens ha portat el Joan Manel
d'una formació que es diu en Sargento García.
Jo no n'havia sentit a parlar mai.
Bueno, normal, també és normal, però vaja, qui són?
Com és que t'agrada?
Bueno, m'agraden perquè m'ho van donar a conèixer una vegada,
fa un temps, i em van agradar molt.
I jo tampoc ho coneixia.
D'on són?
Tampoc ho sé.
Ho deu ficar per aquí.
Ara mateix no me'n recordo.
És que tenen pinta com ha de ser...
Però són...
No són de Barcelona o què són?
No ho sé.
No ho sé.
Bueno, la cosa és que t'agrada aquest tipus de música?
Sí, la música en si.
Les lletres també m'agraden molt.
Tipus de lletra, diguéssim, de cançó-protesta.
També m'agrada com deien els cantautors,
però bé, aquesta té més marxeta i està molt bé.
I després d'aquesta intervenció una mica tan seriosa,
doncs passem a preguntes més lleugeres.
A veure, típica pregunta de revista del cor, eh?
Què us emportaríeu?
Tres coses en una guinea deserta.
Ens hem quedat una mica...
La pregunta és totalment tonta, eh?
Però mira...
Jo m'emportaria un helicòpter per poder tornar com vulgués.
Saps el mateix.
Sí?
O sigui, no aguantaríeu gaire en una illa deserta?
No us agrada estar sols?
Jo m'emportaria una companya, no?
La nòvia, mira, que la tens tan abandonada.
Sí, en principi la nòvia.
En principi, diu.
Sí, en principi.
Ostres, és una broma.
Que te la portaries?
No, lo d'en principi.
Ah, vale.
És broma, eh?
Bueno, això ens porta a una altra pregunta.
Qui us emportaríeu, també, en una illa deserta?
Actrius, cantants...
No sé.
Jo sí, estem parlant de simple desig carnal.
Em portaria la Patricia Manterola.
Qui és aquesta?
És una cantant sud-americana.
No, no...
No, però sí.
Bueno, és igual, millor que no sàpigui.
Molt bé.
Així me la quedo per mi.
Si fos simplement una qüestió carnal, eh?
Exacte.
Però i per xerrar, escolta, quin...
Bueno, acabeu de dir-me això, que l'Alejandro...
No, jo anava a dir la Charlize Theron, que m'agrada molt.
De fet, de la pel·lícula Italian Job era el que més valia la pena.
A part dels cotxes, tu no et vas quedar amb els cotxes, tu et vas quedar amb ella.
Escolta, i per xerrar, aquí et mireu, teniu algun personatge històric o, bueno, fins i tot actual, que et mireu i que us agradaria tenir una conversa amb ell?
A mi m'agrada el Jean-François Rebel, que és un filòsof liberal, que acaba més de publicar un llibre que es diu L'Obsessió Antiamericana, que recomano, és d'aquí.
I m'agrada molt, perquè coincideixo el 95% amb ell.
M'agrada també el Federico Gimé de los Santos, però acabaria tip de política espanyola.
Però algunes coses que diu sí que m'agrada.
A mi em sembla molt interessant d'ara un polític de molta actualitat, el Lula.
I tindria molta curiositat per saber com és i que em pensa directament de moltes qüestions.
El Lula, el president de Brasil.
Ai, que sèrius que us veig, eh?
Amb una illa deserta.
Home, per xerrar.
Has dit per xerrar, clar.
És veritat, és veritat.
Fede, que tu portes 10 minuts pensant amb una cara idíl·lica d'estar pensant, però no dius res.
De polític no crec que em portaria cap, perquè jo crec que és el que fem cada dia.
I amb una illa deserta, parlar tot el dia de política ha de ser molt avorrit.
A mi m'agrada molt, i sempre m'ha picat la curiositat d'aquesta gent que intenta descifrar coses que passaran en el futur.
I m'agraden molt les previsions de Nostradamus.
És una persona amb la qual sí que m'agradaria, bueno, m'agradaria si pogués xerrar o hagués pogut tenir contacte amb ella, sí que m'hagués agradat molt.
Ostres, te n'han anat mai a llegir la mà?
No, però tinc amigues meves que m'han tirat les cartes.
Sí?
I sempre en plan broma, no ho he fet mai en sèrio, però amigues me les han tirat, sí.
Bueno, no et direm que ens diguis el que us han tirat a vosaltres mai les cartes o us han llegit la mà o alguna cosa?
La mà una vegada, a Còrdoba, gairebé a punta de pistola m'ho van fer, perquè primer em van donar una rameta d'aquelles que donen de no sé què,
i clar, jo no sabia res, la vaig agafar i aleshores ja has de donar els 10 euros i aleshores t'ha...
Home, suposem que per 10 euros t'advien diu una ràfaga de coses bones?
Evidentment, evidentment. Ostres, a més que pagues...
A mi, la persona que m'agradaria conèixer, no tant emportar-me la monella deserta, sinó més aviat conèixer-les a Gabriel García Márquez,
perquè per mi és el meu escriptor preferit, o sigui, per mi García Márquez a nivell de literatura és tot,
i les idees polítiques que té també m'agraden, i és una persona que parla molt tranquil, que no s'exalta mai per res,
i sí que m'agradaria tenir, i crec que no tindré l'oportunitat perquè em penso que estava bastant malalt,
però sí que m'agradaria conèixer-les, i penso que és l'única persona.
I ens falta el Joan Manel, no?
No sé. Qui t'emportes?
Qui me'emporto, la Mireia deserta?
O amb qui voldries parlar, tenir una conversa?
No ho sé, amb molta gent, però és que ara mateix estic pensant-hi donant voltes, i no... no se m'ha acut ningú.
Jo t'ho diré, a veure si t'he clitxat bé, amb el comandant, el subcomandant de Marcos.
Sí.
Vinga.
Sí, doncs ara que ho dius.
Per dir-ne una, eh?
La Rigoberta Menchul, també.
I bueno, el Lula, també.
Bueno, i entrem en un tema que serà una mica llarg d'explicar, eh?
La música preferida d'Alejandro Fernández.
No, no, no, serà curt, tranquil.
No, el que passa és que...
No, aquesta cançó que estem escoltant és el Monkey Gone to Heaven, de Pixis.
No és que sigui la meva cançó favorita, el que passa és que em recorda la millor època de la meva vida,
que va ser els darrers anys a la universitat.
i perquè la posaven sempre en un pub on sortia tothom els dijous de la vila universitària
i no sé, em portava uns recordos.
Autònoma.
De l'autònoma, sí.
Te'n recordes de la cançó?
Eh?
Te'n recordes de la cançó quan sorties o...?
No, i és...
Bueno, els Pixis són un grup de rock americà, la cançó és de l'any 90
i per explicar una mica van ser els que van revolucionar el rock americà
que era d'un estil i van començar allò que anomenem rock alternatiu, no?
Que després Nirvana van continuar amb el Grunch i demés.
Però tu deies que tens antecedents heavies, eh?
Sí, vaig començar quan era un adolescent, m'agradava molt el Metallica,
C.C. Iron Maiden, tot això, no?
I també el rock sinistre, Sisters of Mercy, The Cool, tot això, no?
És el que m'agradava.
Després vaig passar a escoltar això, amb el tema del Grunch,
Son Garden, Stone Temple Pilots, tot això, m'agradava molt, molt, molt.
I després, una mica passant l'edat, he començat a escoltar cantautors nord-americans.
Mark Llanagan, Neil Young, gent així, no?
Que és actualment el que més escolto.
De tant en tant, repesques, doncs, coses d'aquestes que porten.
Sí, repesco, sí. Fins i tot heavy, no?
I començo, ostres, me'n recordo ara, amb 14 anys, amb els elàstics negres.
Que ben llarg.
No, elàstics negres, no, Alejandro, tu, amb elàstics negres.
Sí, home, i tant.
Que veus ara?
I tant, com bon heavy, faltaria més.
I la samarreta negra...
Pagaria per veure'l.
De metàl·lica, estava una mica més prim, tot s'ha de dir.
Que abans que parlaves de l'esport, també m'agradava molt l'esport,
però com és obvi i notori, doncs ho he deixat una mica a la banda, no?
Però bé.
Parlant de coses d'aquestes, que porteu cap tatuatge, cap piercing, que us en faríeu cap?
No.
A mi, el tema del tatuatge va estar a punt amb 17 anys, a punt, a punt, a punt.
I ara estic content d'an haver-ho fet, perquè em sembla que no...
Què et volies tatuar, que ho saps?
Era un símbol, un símbol d'un grup, és com una mena de trèbol de tres fulles,
del motorhead, doncs això m'ho volia tatuar.
Però, mira, i ara, a més, ho volia fer al braç,
de manera que amb màniga curta seria una mica fotut d'anar ple amb un tatuatge, no?
Seria una mica xusquero, no? Com acostumen a dir, no?
El Gerard es tatuaria mort de madre.
Suposo.
No, perquè, si no, després no es lliga.
Després no es lliga, no sé què és veritat.
No, però amb 18 anys, també, jo me'n vaig fer, me'n volia fer un,
i primer me'n van dir, potser d'aquí uns anys s'han arrepentès,
i me'n vaig fer un d'aquests que podien marxar,
que després me'n van fer...
Home, la calcomania del fosc i tos, sí o no?
Ui, d'aquests també ho portava, però...
Però no era tan dur com l'Alejando, era més aviat el Popeye, coses d'aquesta.
El Popeye és dur, eh?
I...
No, però al final això vaig...
M'ho he fet, tampoc no vaig acabar massa convençut,
i al final no m'ho he fet mai més.
I vosaltres?
A mi sí que m'agraden, jo estic a un pèl de fer-me un tatuatge.
Un consell?
No et facis el mateix que la nòvia,
que em sembla que és una horteradilla, eh?
No, no.
Això s'ha de donar com vais, eh?
No pensava, no pensava.
I lo de Spiricings també m'agrada...
Podríem explicar qui em porta?
És lo pitjor, és lo pitjor, eh?
Jo no em porto, però no descarto fer-me un petitó.
Però no us diré on.
Ui!
Amagadet.
Però ens pots dir què?
Ho haurem de descobrir.
Saps què o no?
Un diablet m'agradaria.
Mira.
Petitó.
I lo dels Spiricings també m'agrada,
però el que passa és que he de reconèixer que no m'atreveixo a fer-me-ho.
Fa por, eh?
No m'atreveixo.
No m'atreveixo perquè, bueno, perquè no...
Potser no me pega, no?
Per mi, però sí que m'agraden veure'ls.
Un a la cella o el llavi m'agraden molt.
Fede.
Jo estic igual que el Carlos.
Apunt, apunt, apunt, apunt.
El piercing no me'l faig, no perquè no em pegui,
sinó perquè em fa por.
Em fa por que em punxin
i tampoc sé si seria prodegnar a classe amb un piercing a la cella.
Però el tant d'anys és una cosa que me l'estic pensant.
La cosa que és el que deia l'Alejandro.
És per tota la vida, no?
Ara sí que m'agradaria tindre'l i no m'importaria fer-me'l.
Però clar, amb 80 anys veiem un lleu al cul,
doncs no ho sé si m'agradaria, no?
Un lleu al cul.
Prenem nota.
Bueno, he dit aquest lleu per dir un altre.
O una pantera.
Joan Manel.
Doncs, bueno, a mi sí que m'agraden.
El que passa és que per mi no.
A tu t'agrada veure'ls?
Bé, piercing sobretot.
Els atuatges no m'atreuen gens.
Que esteu molt pendents de la vostra imatge,
de què us poseu abans de sortir de casa,
de...
Jo abans i ara no t'agrada.
Potser per la feina que feu...
No.
Jo tampoc no sé.
No, no, no.
Home, quan vas a judici
o has de veure un client com a advocat,
doncs has de cuidar una mica més la imatge,
perquè allò de l'advocat és molta imatge.
Però la veritat és que a la que puc
m'atrec la corbata
i si puc no anar amb traig ni res,
doncs no vaig.
No, no.
Jo quan tenia, no sé, 20 anys o una cosa així,
sí que m'ho mirava més,
sobretot si portaves, no sé,
una vaquera que molés,
no sé si m'enteneu,
una xupilla de cuero maca, no?
Que, no sé, sí,
aquestes coses sí que es miren, no?
I portar un parxe o alguna cosa que quedeixi, no?
Però ara, suposo que amb el pas del temps,
com que la roba és més convencional,
no t'hi fixes.
Jo acostumo a agafar el primer que trobo
i ja no em fixo tant com abans.
A mi sí que m'agrada.
La imatge agrada, com a mínim,
però a la meva manera,
vull dir, sentir-me jo bé i ja està.
Anar còmoda, no?
Sí, anar còmoda
i sí que tinc present
la imatge que puc donar
i quina presència tinc.
I em sembla que era la darrera petició musical
que ens quedava per escoltar.
Sí? No m'he descuidat a ningú?
No.
La del Fede Adán
ens deia qualsevol cosa del Bruce Springsteen.
Per què?
Doncs jo estava pensant
que el que deia el Gerard
era el mateix que pensava jo.
No hi ha hagut cap grup
que m'agradessin totes les cançons.
M'han agradat cançons de molts grups diferents.
Però això té l'excepció del Bruce Springsteen.
Ha sigut l'únic grup
que m'ha agradat sempre
i que tinc tots els discos
i que m'agrada molt, no?
I, bueno, aquest any
vaig tenir la possibilitat
d'anar al concert a Barcelona
i la veritat és que
si ja m'agradava
encara m'agradava més, no?
I sí que és l'únic grup
que sí que l'he seguit bastant
i que, bueno,
que crec que m'agrada més.
Dos minuts i mig només
i arribem a les sis de la tarda.
Deu-n'hi-do.
Hem estat ben bé
com a tres quarts d'hora
xerrant que heu estat a gust.
Pensaven que ens quedaríem sense temes
però veus...
I mira.
I a més hem estat d'acord
en moltes coses, eh?
Sí, no, no, i tant.
És que no serveixi de precedent.
Quan parlàvem del temps
de dir un quart d'hora
l'Alejandro em farà deu
i quedarà en cinc voltes més.
No, perquè Alejandro
sempre se'n guarda pel final.
No, no, aquí avui
no hi ha estratègies de debat.
No, no, no.
Avui és diferent per això.
Avui sí, és un dia especial.
Tornareu per a dijous, no?
No, però també una cosa
que...
Molt més relaxat, no?
I que queda...
No, i a més per reflexionar, no?
Que tenim moltes més coses en comú
del que ens pensem, no?
O sigui, de les que moltes vegades
queden damunt la taula
quan debatim sobre la política.
Jo no sé, però...
Moltes vegades l'hem parlat.
Per exemple, molt en comú
el que teniu,
que jo m'hi he quedat
és que teniu molt mala vaga,
m'heu dit, de vegades.
Jo m'he quedat, dic,
ostres, malament.
No, però també, no sé,
la forma d'entendre
determinades coses.
No sé, cadascú té també
la seva música,
que cal que sigui,
però en el fons
tots coincidim en això, no?
També amb les ganes
també de passar-ho bé
i moltíssimes coses més, no?
Una olla de grills
que ja veieu que de moment
és bastant inofensiva, eh?
Ja veurem com anirà això.
Cada dijous
en la segona hora
del Ja Tardes
a partir de les 5.
Alejandro Fernández,
Carles Castillo,
Gerard Castells,
Joan Manuel Fernández
i Fede Adán.
Gràcies.
Fins dijous que ve.
Gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Gràcies.