Fins demà!
Fins demà!
Quan tot just acabem de traspassar el punt de dos quarts de sis de la tarda,
donem ja ràpidament la benvinguda al Jordi Ximeno i al Manel Magí.
Bona tarda, nois.
Molt bona tarda. T'agrada la cintomia, eh?
La cintomia?
La cintomia.
M'agrada molt, sí.
Sí, sí. Qui és? Tu te'n recordes?
Ja ho noto, ja ho noto.
Tu te'n recordes que és aquest xic que va anar tocant?
Lucky Peterson.
Deu ser conegut a casa seva i a la resta del món, també, segurament.
Molt bé, doncs tornem a estar aquí, no?
Vaja, sí, he passat una setmana, eh?
Sí.
Amb aquesta secció cara a cara, una secció que recordem,
per si us acabeu d'incorporar i l'acabeu de descobrir,
una secció en què repassem un parell de notícies,
repassem també un treball discogràfic, avui parlarem de Nil i Aung,
i acabem explicant-vos efemèrides,
les coses que van passar, doncs, a tal dia com avui, però fa molt de temps.
Ah, sí?
Sí.
Ostres, doncs molt bé.
Com sempre.
Com sempre.
Ai, ai, ai, que us vaig fluixos avui, eh?
Avui és lo dia.
És lo dia.
Lo dia.
Don't cry, no tears around me
Cause when all the water's gone
I què hem de dir de Neil Young?
Què hem de dir de Neil Young?
Així ràpidament com a introducció.
Que curiosament també participarà en el nostre espai d'efemèrides
perquè va néixer un 12 de novembre de 1945.
És a dir, que quan parlem, o potser ja no ho direm perquè ho acabem de dir,
aquest personatge de Toronto, Canadà, va néixer
i amb més d'una trentena de CD's publicats,
col·laboracions amb diferents formacions.
Després, amb l'arribada del Grunç, va ser adorat per tot el jovent aquell de Sheetal,
ja siguin nirvaneros, seguidors de Peljam, etc.
I bé, aquest tema porta per títol Don't Cry No Tears
i s'inclou dins d'un àlbum publicat l'any 1975,
a saber què passava a Espanya l'any 1975,
quan el senyor Neil Young publicava aquest àlbum,
que portava per títol, o porta per títol, Zuma.
Poca broma, doncs, amb Neil Young, eh?
Home, poca broma.
Després en parlarem més en profunditat i anirem repassant aquest treball discogràfic.
De moment, si us sembla que anem molt enguençats de temps,
quines notícies heu triat per amunt?
Molt bé. Bé, principalment tenim una notícia,
que bé, sempre hem dit que intentaríem portar algun tipus de notícia
que no tingués gaire ressò,
però avui crec que és necessari parlar d'un desastre ecològic a nivell mundial,
que va succeir aproximadament fa un any.
Sí, fa un any, justament, és una efemèride.
Sí, sí, és una efemèride, molt bé.
I en aquest cas és l'enfonsament del prestigio
i totes les repercussions ecològiques, ambientals, socials, econòmiques,
que ha tingut, principalment, per la costa que hi hagi cantàbrica de la península ibèrica.
Un any després d'aquesta catàstrofe, què en sabem?
Què en sabem? A veure, sabem que el dia 10,
és a dir, aquesta setmana, no sé quin dia era, el dia 10,
doncs la ONG, doncs ADN, va publicar un informe
on advertia que la Marea Negra no es pot donar encara per tancada
des dels punts de vista mediambientals, legals i econòmics.
Entre 5.000 i 10.000 tones de fuel estan encara a la deriva
i arriben periòdicament a la costa,
mentre que la recuperació dels ecosos i temes afectats
pot suposar entre 2 i 10 anys
i les estimacions a llarg termini sobre pèrdues econòmiques
són d'almenys 5.000 milions d'euros.
Sabem que hi ha molta gent encara cabrejada
amb el govern del PP i amb tota la forma com ha portat
aquest afer del prestíge, del fuel,
i que la recuperació dels ecosistemes gallecs,
i no només els gallecs, perquè també hem de recordar
que les costes cantàbriques també van estar afectades,
també les franceses i també alguna part de la costa portuguesa,
doncs encara estan en procés,
que hi ha una acumulació important de fuel al fons Marí,
que per una altra banda moltes ONGs han denunciat
que aquestes imatges o aquesta informació
no ha arribat a tot el públic,
mitjançant els canals més habituals,
a la televisió i la premsa escrita o la premsa més governamental,
i que les repercussions també a llarg termini
d'aquesta contaminació dels fons marins,
ara per ara no s'ha tingut en compte,
però que a llarg termini serà important.
Perquè el vaixell recordem que encara està al fons del mar
i encara està amb el carregat d'un fuel que a poc a poc representa
que encara van anant sortint.
És d'aquelles notícies que aquests dies
ha saltat de nou els mitjans de comunicació
pel fet que es compleix l'aniversari,
però que de fet estava oblidada.
El trist aniversari...
Home, oblidada, oblidada, no crec que hagi estat tant,
perquè el moviment aquest de Nunca Mais
crec que ha estat un dels moviments socials
a nivell de l'estat espanyol
que més ha mogut.
Sí, però aquestes notícies al cap d'uns mesos s'obliden.
La gent, quan ja no apareixen els mitjans de comunicació cada dia,
la gent se'n va oblidant, per desgràcia.
Sí, però que, a veure, tampoc ha estat com altres notícies
que s'han oblidat més ràpidament
i no crec que s'oblidi tampoc tan ràpidament.
Inclús crec que ara s'està preparant
o es prepararà una pel·lícula
sobre tot el moviment del punt d'Ontariat cap a Galícia.
Inclús des d'aquí a Tarragona van sortir autobusos.
No hi vau anar vosaltres?
Sí, sí, van anar a autobusos.
No hi vau anar.
Que poc solidaris que sou, eh?
No, és que de veritat, una esmàtica.
Jo al mig de tant de petroli crec que hauria acabat
com les més de 200.000 aus que estan mortes.
A baix, a sota l'aigua, amb el Prestig.
Jo molt malament.
Aniria tot el dia amb el ventolín de l'Equetepego
i no pot ser.
No pot ser, no pot ser.
Molt bé, com hem dit,
doncs si el Prestig va deixar anar
més de 64.000 tonelades.
Però diguem-ho allò, fixeu-vos,
que les xifres a vegades passen així.
Més de 64.000 tones de fuel al mar.
Va deixar anar.
Va deixar anar.
Entre les quals 5.000 i 10.000 encara es troben a la deriva,
pel mar,
i que de tant en tant arriben a la costa.
13.000 tones encara estan dins del baixell
i hi ha més de 3.000 quilòmetres de litoral afectat
amb aproximadament 30.000 pescadors afectats
o la seva economia o la seva forma de viure afectada.
Quant de temps es calcula que tardarà la costa en recuperar?
Segons l'informe aquest d'ADNA,
entre dos, les previsions més optimistes, i 10 anys.
A recuperar el seu equilibri biològic i fins i tot, no?
Sí, d'aquella manera.
Inclús avui, amb Manel ara, abans d'entrar,
ens comentava les declaracions, no?
Sí, ho he sentit avui a les notícies
del conseller de la Junta de Galícia de Pesca,
que dia que el problema més gran del prestigio
havia estat que s'havia donat massa informació.
O sigui, no el fet d'haver-se afonat l'obarco
o que s'hagués gestionat malament la crisi,
sinó que s'havia donat massa informació
als mitjans de comunicació.
Que s'havia creat, potser, una alerta social.
Exacte.
Continuen els polítics sense entendre res.
Jo crec que les imatges ho deien tot,
com que massa informació, no sé.
La alerta social crec que estava ben...
Sí, ben justificada.
Ben justificada, en aquest cas.
I tant.
Doncs bé, aquesta és la notícia principal per avui,
que podem acompanyar també amb una altra,
publicada també aquesta mateixa setmana.
Un Greenpeace denunciava que Espanya
incompleix el Conveni de Diversitat Biològica.
Què és això del Conveni de Diversitat Biològica, així per damunt?
Ai, perdona.
Ara vindrà.
I demanava la creació d'una xarxa d'espais protegits,
principalment marítims,
i sembla ser que dels més de 2.650 quilòmetres de litoral
que formen les costes atlàntiques i cantàbriques
de l'estat espanyol, només hi ha 449 quilòmetres
que estan catalogats amb alguna forma de protecció,
el que suposa només un 16,9% de les mateixes.
I Greenpeace denunciava que a la costa atlàntica i cantàbrica
només existeixen dues àrees marines protegides.
La primera és al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques a Galícia,
que deu estar d'aquella manera.
Sí, una mica negre.
I un altre és al Biotopo Protegido de Castellugatxe, a la costa basca.
I bé, doncs, la teva pregunta era, Núria?
Què és el Conveni de Diversitat Biològica que, segons Greenpeace,
Espanya incompleix?
Molt bé, doncs Espanya sembla ser que va signar un conveni
de diversitat biològica i tenia l'obligació d'establir
sistemes d'àrees protegides, principalment al litoral,
per protegir la biodiversitat de la costa de l'estat espanyol
i sembla ser que no està seguint els protocols habituals
d'aquest conveni, no els està mantenint.
És que recordem que situar una àrea com a àrea protegida
implica, per exemple, que no hi pugui haver urbanització.
Sí, per exemple.
Implica unes pèrdues econòmiques, volgués que no.
No és rentable.
No és rentable.
No.
I en aquest cas, doncs, els representants de Greenpeace a Espanya
conviden el senyor Aznar i a tota la seva tropa
que a febrer del 2004, a la propera reunió que hi haurà
per parlar sobre el tema aquest del Conveni de Diversitat Biològica
a Indonècia, doncs, hagin fet els deures
i que per aquella data, doncs, tinguin tot preparat.
Que t'apostes que no ho faran?
No, jo suposo que no.
O potser aquests dies diran que sí,
perquè tenen eleccions.
i bé.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Sí, sí, ja ho veurem.
If I could hold on to just one thought for long enough to know
Why my mind is moving so fast and the conversation is slow
You burn off all the fog and let the sun through to the snow
Let me see your face again before I have to go
I have seen you in the movies
And in those magazines at night
I saw you on the barstool
When you held that glass so tight
Neil Young, que ens acompanya d'aquesta mena de meridià
que fem dins de la secció cara a cara.
Què hem de dir de Neil Young?
Què hem de dir de Neil Young?
Poca broma, eh?
Hem dit que poca broma.
En aquest programa, poques vegades fem bromes.
I tant.
Nascut el 12 de novembre del 1945 a Toronto, Canadà,
amb aquest àlbum publicat Zuma, l'any 1975,
era el seu novet treball discogràfic
i retornava a la seva vessant més comercial
i propera del rock, després d'uns inicis molt més folk,
dins del folk americà, clar.
I de la seva estança, Buffalo Springfing,
o després també va tenir diferents col·laboracions
amb formacions, com els Crazy Horses,
que va ser una de les grans formacions,
o ha estat una de les grans formacions que l'han acompanyat.
També va acompanyar a Crossby, Stylenness, etc.
I set dels nou temes que es troben dins d'aquest àlbum,
puntualment Neil Young es troba acompanyat
pels Crazy Horses.
I bé, hem iniciat el programa,
després de la sintonia,
escoltant Don't Cry No Tears, si no m'equivoco,
que és el tema que obre l'àlbum,
és una relectura d'un tema anterior
als Buffalo Springfield,
titulat Don't Pity Me,
Don't Pity, no?
No Don't Pity,
No Don't Pity Me,
on Neil Young, un tema que Neil Young ja interpretava
l'any 1965 amb una altra formació,
anomenada The Squires,
i el que estem escoltant ara és
Pardon My Heart,
suposo que...
Què? No, què?
Barstool Blues.
Ai, és veritat.
Perdona, t'he canviat l'ordre.
Sí, sí, és com porto jo aquí,
com a meu ordre,
i no escoltava la música, malament.
Barstool Blues.
Una altra cançó, en aquest cas,
sobre desamors, perduts,
o amors han perduts,
on la veu de Neil Young és directa
i per mi, personalment,
crec que és una de les cançons més tristes,
però a l'hora més boniques,
d'aquest canadenc,
i en un àlbum que principalment està centrat
en temes sobre el desamor,
la pèrdua d'amors, etcètera, etcètera,
però que a l'hora també obre en un tema
que Looking for a Love,
crec que es titula,
perquè t'he dit la gràtula,
no me'n recordo ara,
amb aquest tema també obre la porta
a noves esperances
de trobar altres amors.
Ai,
Neil Young,
de fet,
un personatge d'aquells
que ja ha fet història
dins de la música.
Sí,
ja l'havia fet.
I que continua en actiu, no?
Sí,
sí,
continua en actiu,
crec que també.
Si la setmana passava a parlar
amb Elvis Costello,
que acabava de publicar un àlbum,
crec que era aquest estiu,
que Neil Young també publicava
el seu darrer treball discogràfic,
i dintre dels seus àlbums,
doncs,
podríem recomanar alguns,
com podria ser el seu segon treball,
publicat l'any 1969,
que portava per títol
Everybody Knows This Is Nowhere,
o un any després,
After The Gold Rush,
El Harvest,
de l'any 72,
On The Beach,
que ara s'ha vist enreditat
i molt ben enreditat,
publicat l'any 74,
Tonight's The Night,
del 75,
i segurament un dels darrers treballs
de la dècada dels 70 importants
va ser
Rust Never Sleeps,
de l'any 79,
després va arribar a la dècada dels 80,
on el Tecnopop va fer furor,
i en el Jaunga es va veure una mica desplaçat,
els seus treballs tampoc van ser gaire bons,
fins a reaparèixer aproximadament a finals dels 80,
amb un àlbum anomenat Freedom,
l'any 1989,
en el moment en què tota la penya aquesta del grunç,
ha aparegut a Seattle,
com ja hem dit,
amb Nirvana,
pel Jams,
Soundgarden,
etcètera,
etcètera,
doncs ja començaven a retre homenatge
al que era un dels pares d'aquest moviment musical,
i altres treballs,
doncs després han anat seguint,
doncs més o menys la tònica
i mantenint un nivell bastant bo.
I ja està.
Déu-n'hi-do, eh?
Havíem de dir molta cosa,
doncs, Daniel Jaung.
L'escoltarem al final del programa també,
amb un altre tema.
De moment,
el que hem de fer és explicar
què va passar del dia com avui fa molts anys,
les efemèrides.
I si no volem?
Va,
que és l'apretat que ens queda millor.
Què vols dir-me, això?
Re, re, re.
Ai, senyor.
A veure,
ens traslladaríem a l'equivalent a dilluns,
eh?
Penseu en dilluns,
era 10 de novembre.
Sí, a veure,
què feia jo el dilluns 10 de novembre
de l'any 1890?
De l'any 1890?
Ara no me'n recordo.
Era 1890,
10 de novembre.
Va néixer el cantant Carlos Gardel,
el rei del tango, diuen,
que, curiosament,
bé,
tampoc entrarem molt en detall
en la seva vida,
que, curiosament,
com altres mites de la música,
de la música del segle XX,
va morir també en un accident d'avió,
com podria ser el Body Holly.
Ah, no ho sabia, això?
El Carlos Gardel, també?
Sí, sí,
en un accident aèri.
Ah, Déu-n'hi-do.
Sí, sí,
com podria ser el Body Holly,
com podria ser l'Estil Freyvogan,
etcètera, etcètera.
En aquest cas,
l'any 1935.
També,
un 10 de novembre del 1991,
va morir l'escriptora catalana,
Montserrat Roig,
responsable d'obres
com El Temps de les Cireres,
que va ser Premi Sant Jordi
l'any 1976,
que va ser la seva primera novel·la.
També altres obres,
com Els catalans als camps nazis,
una de les seves obres
més importants o més conegudes,
que va ser publicada l'any 1978
i que va ser Premi de la Crítica
a Serra d'Or,
o La Gulla Daurada,
l'any 1986,
que va rebre el Premi Nacional
de Literatura Catalana.
Aquests són algunes dates
per recordar del 10 de novembre.
El Mane l'emporta més,
eh?
L'emporta un altre,
també,
que el dilluns va fer 65 anys,
si no m'equivoco.
El 10 de novembre de l'any 1938,
va morir un home
que aquí hi ha molt poca gent
que coneix,
que coneix,
suposo,
que es diem Mustafa Kemal.
Home,
i tant,
que el coneixem.
Sí, no?
Sí, sí.
El seu país,
la Turquia,
se'l coneix com a Ataturk,
o pare dels turcs.
Aquí,
ja et dic que segurament,
molt poc a gent el coneix,
però el seu país
és un autèntic 10,
perquè va ser el fundador
de l'estat modern de Turquia,
quan va desaparèixer
l'antic Imperi Otomà,
després de la Primera Guerra Mundial,
i va modernitzar
completament el país.
Va canviar el sistema
d'escritura
i va adaptar el país,
el va obrir a Occident.
Estem parlant de l'any 1920,
va començar el seu mandat.
Va començar a ser president
de Turquia l'any 1920
fins a la seva mort l'any 38.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Tot un personatge
d'aquells que, clar,
està molt lligat al seu país
i potser no arriba tant
a l'exterior,
però que té la seva rellevància.
Doncs molt bé.
Però alguna cosa passava més
al nostre país, no?
el 10 de novembre
del 75.
Segurament van passar moltes coses.
Sí, el 10 de novembre del 75
aquí també
dins de...
dins de la...
bueno, del 75 o del 78?
Ai, ai!
Ja començem amb el sub.
Em sembla que m'he equivocat
i em sembla que va ser l'any 78.
En tot cas, va ser el 10 de novembre, eh?
Va ser el 10 de novembre.
Això està claríssim.
Ja no podré dormir.
Fins a aquella edat,
la majoria d'edat a Espanya
era els 21 anys
i es va passar,
s'hi va rebaixar
fins als 18 anys,
tal com continua en l'actualitat.
I va ser l'any 78,
no l'any 75.
Sí?
Segur?
Sí, seguríssim, Jordi.
Molt bé.
Molt bé.
Saltem un dia més?
Vinga, 11 de novembre.
11 de novembre.
El que seria aquest dimarts, eh?
11 de novembre.
Començo jo, no?
Sí.
Avant.
Molt bé.
Doncs, a veure,
11 de novembre tenim tres efemèrides
que direm ràpid, també, pel temps.
De l'any 565
va morir l'emperador Justinià.
Saltem l'any 1918
on Alemanya va perdre la Primera Guerra Mundial
en una guerra que va causar
més de 8 milions de morts.
Atenció a l'efemèride, eh?
Un 11 de novembre.
No és que és molt important, això?
Sí, sí, sí.
I 1975, 11 de novembre de 1975
Portugal va concedir la independència a Angola,
per exemple.
Ja que parlem de diferents punts del món
doncs també parlem d'Angola i de Portugal.
Saltem el 12 de novembre
i, en aquest cas, també segueixo jo.
Vinga, ho podeu parlar.
Sí, perquè no no ho veus cap.
Tu, més que re, Manel,
tu controla que ho digui tot bé, eh?
Sí, no et preocupes.
El 1815 va néixer Elisabet Estànton
que qui era aquesta dona?
Atenció a la femèride, atenció.
Qui era aquesta dona?
Va ser líder dels moviments dels drets
de les dones als Estats Units
i també va estar vinculada
al moviment anti-esclavista.
Que penseu que el 1815
les dones no ho teníem gaire fàcil
i que en surtis una
que volgués, doncs,
aconseguir uns quants drets més.
Sí, sí.
Tenia el seu mèrit, el 1815.
Molt bé.
Elisabet Estànton.
Molt bé.
També, 12 de novembre de 1933,
anem fent una mica de selecció,
es va fer la primera foto coneguda
d'un monstre molt famós.
Tu, Jordi?
No, jo no.
Ai.
Jo soc el de les galletes.
Ah, és veritat.
O ho era.
No, no.
El 33, el 33?
Sí, el monstre del Lleguinès.
Què de dius?
I tant.
És la típica foto que hem vist
moltes vegades allò quan...
Sí, que s'ha demostrat que era falsa, no?
Sí, segurament era falsa.
Sí, clar.
O sigui, en aquella època
no hi havia photoshops
ni coses per tocar imatges.
Ja pot ser, no ho sé.
Mira.
Però és la foto típica
que tots tenim al cap, no?
Quan pensem en el monstre del Lleguinès,
és la típica foto llimboirada i tant.
Sí, que es veu una cosa borrosa.
Recuerdo el Lleguinès,
la foto, la postal.
Sí.
Molt bé.
I també, com ja hem dit abans,
el 12 de novembre de 1945
va néixer el músic canadènic Neil Young.
Saltem el 13 de novembre.
Entre altres coses,
el 13 de novembre del 354
va néixer Sant Agustí.
El 13 de novembre de 1523,
Erran Cortés i Pedro del Barado
amb 750 soldats.
Només amb 750 soldats
van iniciar una expedició de conquesta
pels actuals territoris de Guatemala.
Una mica xungos.
Ai, xulos, no?
Sí.
Clar, tenien canyons i...
A veure, clar, clar.
Tenien arbres de foc,
els indígenes maïs no en tenien, per exemple.
No necessitaven gaires homes més, eh?
No, ja van anar...
Dins de l'actual territori de Guatemala
hi havia moltes disputes
entre els diferents prínceps i reis maïs.
Doncs també va ser relativament fàcil.
13 de novembre de 1850
va néixer Robert Louis Stevenson,
escriptor d'una gran obra d'aventures
i un dels clàssics de la literatura.
Que ha estat portada al cinema
i reeditada i, vaja.
Molt bé.
L'illa d'altra sort.
Qui no recorda?
Qui no ha llegit l'illa d'altra sort?
Jo.
Jo.
Home, mal que siguem
un d'aquells llibres que teníem abans
que anaven amb fòmic i tal, no?
Sí, sí.
No, això sí.
En còmic suposo que sí, sí.
En còmic i en llibre adaptat per petits.
Per petits.
Però jo recordo...
Però s'ha de què va la història, eh?
Sí, d'aquell astronauta, no?
Que arriba a Mart, no?
Sí, sí, sí, sí.
Veus? Ho sabia jo.
Molt bé.
I un 13 de novembre de 1940
s'estrenava el film Fantasia de Walt Disney,
un senyor amb el qual hauríem d'estar tots molt disgustats,
que a la vegada introduia el seu estèreo.
Doncs perquè va endolcir massa
el que són els contes.
Jo estic amb tu, jo estic amb tu, eh?
Tots són finals feliços i tot això.
Jo estic amb tu.
Va agafar...
Que en el principi no eren així.
Va agafar el Winnie Pooh i el va destrossar.
Veus, per exemple?
Jo estic amb tu.
Sí, sí, sí.
El que passa és que, clar, aquest home va introduir,
com deies tu, en aquesta pel·lícula, el so estèreo.
Vull dir, va anar fent introduccions a tècniques i tal.
Va crear escola.
Volguis que no.
Molt bé.
I la darrera?
I la darrera del 13 de novembre,
és molt recent, de fa dos anys,
s'englova dins de la gran creuada
contra el terrorisme global del senyor Bush
i dins del context de la guerra d'Afganistan.
Va caure la capital d'Afganistan, Kabul,
en mans de la coalició del nord,
aliada dels americans,
i els talibans se van fondre, van desaparèixer.
No va haver-hi pràcticament gens de lluita.
Estem parlant d'una fegària molt recent,
com us dèiem, el 2001, eh?
I que, com comentàvem la setmana passada,
l'Afganistan té tota una sèrie de problemes.
Avui en dia els talibans han tornat a aparèixer.
No és que se'ls carreguessin,
simplement es van amagar,
com està passant avui en dia també a l'Iraq,
amb la resistència.
Em va donar la sensació que,
després d'haver caigut Kabul,
era un país democràtic
i tot estava normalitzat
i no ha canviat pràcticament res.
No us en fieu de les informacions.
I ara que potser les forces internacionals
estan girades cap a un altre costat,
doncs ara és moment de tornar.
Sí, sí, sí.
Doncs ràpidament, que no ens queda gaire temps.
14 de novembre.
14 de novembre, mira.
14 de tal dia com avui,
fa molts anys, el 1812...
Llegent els contes, eh, mané?
Sí, ja no, no, no.
No soc de matemàtiques.
El senyor Napoleó
estava molt apurat a Rússia
i estava encerclat
per tres exèrcits russos
que l'anaven a aniquilar
i va fer construir un pont
hi havia un riu
per l'únic lloc on podia escapar,
un riu anomenat Veresina,
i va aconseguir construir un pont
a costa de morir
tots els pontoners
que el van construir
per les aigües gelades que hi havia
i va aconseguir escapar
del cercle.
Ah, de fet, Rússia va ser, sí,
un dels fronts allò...
Sí, va anar...
Va anar entre 100.000 homes
a Rússia
i va tornar en 10.000.
Ostres.
Sí.
I una altra notícia,
també bèl·lica,
per desgràcia,
del 14 de novembre
de l'any 1940,
en este cas,
i dins del context
de la Segona Guerra Mundial,
els nazis,
l'aviació alemana
va destruir
la ciutat anglesa
de Coventry
en un dels primers
grans bombarders massius.
Van llançar-hi
unes 500 tons d'explosius
i van matar
unes 12.000 persones.
Que es diu aviat, eh?
Sí.
Simplement per fer por
a la població.
No hi havia cap altre objectiu.
Una demostració de força.
de l'any 1940.
Doncs molt bé.
Jordi, no tens efemèrides
pel 14 de novembre, eh?
No, no dóna gaire temps.
És igual.
No, de fet,
les que ens queden
són així bastant representatives.
Ens despedim amb...
No?
Sí.
Molt bé, Manel.
Molt bé,
doncs està la setmana que ve.
Això és Neil Young,
en aquest cas
Pardon my heart,
ara sí, no?
I un altre tema
sobre conflictes amorosos,
desamors i tot això.
Música animada, eh?
Déu-n'hi-do.
Està romàntic avui, Jordi.
Déu, Núria.
Jordi, Manel, gràcies.
Vinga, adéu.
Música animada,
Música animada, eh?
Pardon my heart
If I showed that I care
But I love you more than moments
We have or have not shared
Oh, it feels so good
Love flows the way that it should
Feel so good
You feel so good
You feel so good
You feel so good
I feel so good
I feel so good
I feel so good
I feel so good
I feel so good
I feel so good
I feel so good
I feel so good