Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
sortia el 2002 i ara ha acabat d'estrenar aquest any mateix del Pirineu Estan.
Suposem que té tota una continuïtat, no?, tota aquesta discografia?
Sí, sí. Tot el treball està tret de la feina que ha fet durant més de 30 anys
un dels components del grup, que és la veu principal, diguéssim, és Artur Blasco.
L'Artur ha estat recollint directament dels pobles i de masies del Pirineu
i de totes les comarques del Pirineu català, per entendre'ns,
doncs estan recollint tot aquest material.
Ell l'està publicant en format de llibre,
amb una obra que tindrà 12 volums i que es diu A peu pels camins del cançoner.
I, esclar, nosaltres tenim la gran sort que en aquest cas el material el tenim de primera mà.
O sigui, és una transmissió molt directa de la persona que l'ha cantat,
només ha passat pel, diguem-ne, pel sedat de l'Artur Blasco
i ho podem treballar i podem arrenjar-lo i això realment és una gran sort.
I tant, dóna de ser la tradició dels Pirineus.
Encara en tendríeu per fer molts més discos?
Home, aquesta és la intenció que tenim,
perquè creiem que una de les feines que, a part de que, bé,
nosaltres som músics i el que ens agrada és tocar a dalt de l'escenari
i transmetre música i que la gent s'ho passi bé.
Però pensem que una feina que ens toca fer també és tot aquest patrimoni,
doncs de mica en mica donar-lo a conèixer també,
perquè realment si volem caminar endavant hem de saber una mica d'on venim,
i una mica la feina que ens toca fer és aquesta, nosaltres.
Sílvia, no sé si vols intervenir, que te tenim aquí a un costadet,
amb aquest, podríem dir, triangle.
Estava sentint atentament precisament això, no?,
que deu ser difícil a l'hora de buscar.
No sé si l'eina ara mateix internacional com és internet
ho serveix a vosaltres també per trobar coses.
Bé, en aquest cas el que és la feina de buscar tonades i cançons, no,
perquè nosaltres estem molt localitzats amb la feina que ha fet l'Artur,
que la té enregistrada amb bovines, diguéssim, en format de CD,
perquè ara ho ha traspassat, i amb la nova tecnologia,
però vaja, treballem un material molt directe.
El que sí que, evidentment, el fet que estiguem especialitzats en música del Pirineu
no vol dir que estiguem renyits amb aquesta part de nova tecnologia,
i més, per exemple, en aquest moment que hem tret aquest quart disc
i estem col·laborant amb un grup del Piemont que es diu Anarion Dassa
i que estem treballant amb ells i tot aquest treball i aquest contacte
s'està fent a través d'internet.
I si tot va bé, això tindrà una continuïtat amb un nou disc
que volem acabar de fer aquest any,
o és un enregistrament en directe que si tot va bé el farem el mes de novembre.
O sigui que fem servir les eines que tenim a la mà,
que és l'any 2013.
Per això teniu l'adreça electrònica?
Tenim l'oportunitat de trobar-vos a través d'aquesta xarxa enorme que s'està creant?
Sí, en aquest moment estem construint la pàgina nova,
perquè en teníem una, però l'estem actualitzant,
però bé, estarà en funcionament en pocs dies.
L'adreça d'internet és molt fàcil,
s'ha de posar les tres Bs, BBB, Pont d'Arcalís, tot junt,
i sense l'apòstol, diguéssim, Pont d'Arcalís.com.
Perfecte.
Molt fàcil.
Però en aquest moment n'estem treballant amb l'antiga de plana,
però vaja, en qüestió de dies estarà funcionant.
El tenim allò que es diuen obres, ara mateix.
Sí, home, s'hi han d'anar incorporant noves coses.
És una plana molt...
Serà una plana, diguem-ne, modesta,
però que almenys posarà a l'abast, doncs,
la història del grup,
algú que ens vulgui buscar,
que pugui saber allà on actuem,
perquè ens trobem amb gent que realment
s'assabenta de coses nostres a través d'internet,
i això no et deixa de...
Encara que sigui una cosa molt de dia,
però no et deixa de sorprendre.
I tant, i tant.
A més, a més, parlant d'actuació,
us toca el dissabte, dia 20,
o sigui, d'aquí a res,
d'aquí a dos dies,
us tenim a Tarragona.
D'aquí a dos dies, aquí a Tarragona,
feien molt de temps que volíem ser-hi,
però a la gent ja ha pogut ser.
Normalment, les actuacions que fem,
a part de que sortim a fora del país,
també a vegades l'endemà, per exemple,
el dia 21,
estarem tocant a Madrid
amb un festival que es fa
amb un poble al costat de Madrid,
que es diu Sant Sebastià de los Reis,
que fan un festival de folk
que ja fa bastants anys
i ens han convidat a ser-hi.
Vull dir que realment
voltem amunt i avall,
però normalment aquí a Catalunya
la zona on trepitgem més
sempre són les comarques de muntanya.
i a la zona de Tarragona,
doncs la veritat és que no hi havíem baixat gaire,
no?
I en guany, mira,
hem pogut venir a Santa Tecla
i també vam poder ser,
fa pocs dies vam ser a Vilafranca,
la Festa Major,
i el mes de mitjans d'agost
vàrem ser al Vendrell també.
O sigui que aquest any ha anat així.
Aquest any aneu de festes, eh?
Anem de festes.
Totes les festes.
Home, són festes molt importants,
aquestes que t'he dit,
de totes tres,
i ens fa molta il·lusió
de poder-hi ser, esclar.
Jo estava repassant aquest CD,
aquest darrer treball discogràfic,
que es diu del Pirineu Estan,
i repassant cançó per cançó
veiem que hi ha mil estils, eh?
Perquè trobem des d'una pavana
fins a un pas doble,
un vals, un xotis,
una jota, un corrido...
Potser l'element comú
a tota aquesta diversitat de música,
què serien els instruments?
Bé, el que el grup intenta
és donar un so personal, no?
Aquí hi ha una barreja d'instruments
que es va repetint sempre
amb els quatre discos,
que és l'acordió diatònic,
la viola de roda.
Què és un acordió diatònic?
Perquè em sembla que té bastant d'importància
dins el pont d'Arcalís, no?
I jo m'ho preguntava, no ho sé.
No, l'acordió és...
Tothom sap el que és un acordió,
el que passa que el que la gent
està més acostumada a veure i a sentir
seria l'acordió que té
les tecles com si fossin d'un piano.
Aquelles tecles blanques i negres, no?
Sí.
Que són els acordions que se'n diuen
cromàtics, els normals.
Però des de sempre,
i sobretot a muntanya,
l'acordió que es havia usat
és l'acordió de botons.
És un acordió que es diu
diatònic perquè ha de tocar
sempre amb una mateixa tonalitat,
diguéssim.
Però vaja,
és la diferència més grossa
l'acordió bisonor o diatònic
o l'acordió cromàtic.
Doncs bé,
la barreja de cordió
amb viola de roda,
que és un altre instrument
també una mica especial,
és un instrument que ara
ja s'ha començat a estendre aquí
al país,
però vaja,
havia estat pràcticament desoperescut.
Les dobles canyes,
com amb la gralla i la tarota,
i la veu,
això fa un paquet sonor
que una mica es repeteix
amb els quatre discos
i que és una mica
la marca de la casa
en aquest aspecte,
no?
I el fet de triar
aquestes cançons
i aquests estils
és perquè
el que intentem
és que el públic
que ens escolta
vegi que aquestes cançons
es feien servir
normalment
i servien tant
per ballar
en un hostal
o en una plaça
de muntanya
com per poder-les cantar
com aquest que diu
a la vora del foc,
per entendre's,
no?
I cantar un romanço
ben maco
i ben guapo
i amb una melodia
ben sensible,
doncs tot això
es podia produir
amb una mateixa ballada,
no?
Doncs nosaltres
ho intentem repetir
amb els discos.
Amb tot aquest reguitzell
d'instruments,
l'acordió diatònic,
la concertina,
ho dic bé
com anitalitzó,
això?
Una concertina,
que és una concertina.
La concertina
és un altre instrument
també de la família
dels acordions,
diguéssim,
només que es toca
amb les dues mans,
hi ha botons
a les dues mans.
No sé,
ara,
per dir-ho,
si en alguna pel·lícula,
diguem-ne,
d'aquestes
de l'oeste
o una pel·lícula irlandesa
a vegades
s'ha vist
algun instrument
d'aquest
que s'assembla
a una concertina,
diguem-ne.
i amb tots aquests instruments
em pregunto
si són fàcils
de localitzar,
si us els heu hagut
de fer a mida?
No,
ara,
per sort,
per sort,
no.
Hi ha hagut anys
que s'havien d'anar
a buscar
com si fossis
el Sherlock Holmes,
saps?
Allà a fer
investigació.
Sí, sí.
Però ara,
per sort,
hi ha bons constructors
que construeixen
aquests instruments,
la viola de roda,
per exemple,
un dels millors
que hi ha,
no solament aquí al país,
sinó a nivell de tot l'estat,
és en Cedo Garcia,
que viu a la zona
del Pla de l'Estany,
a Banyoles,
a Vilar,
concretament,
i és un excel·lent constructor,
i no parlem ja
de tarotes
i de gralles,
que aquí a la zona
de Tarragona
hi ha els millors
constructors del país,
diguéssim-ne.
Suposem que també
es construeixen instruments
d'aquest tipus
arreu del món,
perquè, de fet,
la música tradicional,
perquè podem veure aquí,
té molts seguidors
arreu del món,
hi ha festivals
molt, molt importants,
per exemple,
en els que vosaltres
heu actuat,
des de França
fins a Suïssa,
Alemanya,
Itàlia,
noteu que hi ha
un públic fidel
per aquest tipus de música
i que va a més?
Sí, sí, sí.
Té les dues coses
que has dit,
hi ha molta militància,
diguéssim,
i fidelitat,
i, de fet,
almenys en aquí,
el que és Catalunya
i també,
jo et diria,
la resta de l'Estat,
una mica d'expansió,
doncs,
en aquests últims anys
s'ha anat produint
i cada vegada
hi ha llocs,
hi ha més llocs
per actuar,
no?
És un procés
que no és
un boom espectacular
d'aquests
supercomercials,
però,
de mica en mica,
es baixa en plat,
no?
i nosaltres,
en concret,
doncs,
durant l'any,
una o dues
o a vegades,
tres vegades,
sortim a fora del país
amb aquests festivals
que has enumerat.
Aquest estiu mateix
hem anat dues vegades,
hem estat tocant
a la zona del nord d'Itàlia,
a la zona del Piemont,
i també vam anar a tocar a Trento,
vull dir que,
esclar,
és un sector
que, en certa manera,
doncs,
es relaciona,
no?,
i es coneix
el que fa
una persona d'aquí
o amb una persona
que està a Baviera,
per exemple,
doncs,
pots conèixer
o saps
que està treballant
aquest tipus de música
i hi ha probabilitats
d'intercanviar,
eh?,
en aquest aspecte,
amb aquest tipus de música.
I què és el que més us ha sorprès?
Perquè segurament
que el públic
de cada lloc
deu reaccionar
de diferent manera
davant de l'actuació
del Pont d'Arcalís.
Diguem-ne,
sí que hi ha,
evidentment,
l'idioma
és un tren molt característic
i nosaltres cantem
sempre en català
i toquem
aquests instruments
que jo crec
que defineixen
una miqueta
d'allà
on venim,
en aquest cas
venim d'una zona,
diguem-ne,
del sud d'Europa,
una zona
que té
molta
rel mediterrània
amb els instruments
de dobles canyes
i les cançons
també jo crec
que defineixen
una mica
aquest parentiu
que puguem tenir
amb tot el que és
la zona d'Occitània
i el Piemont
i tota la zona italiana
i això
ho fa proper.
Però hi ha un altre element
que també ens ajuda molt,
penso jo,
i és que
nosaltres cantem
tonades i cançons
del Pirineu,
com hem dit,
i quan anem
amb aquests
altres països
i normalment
són festivals
que també
toquen de prop
l'ambient
de muntanya,
doncs
hi ha com un element
afegit
de connexió,
perquè
si la muntanya
en aquest cas
són els Alps
o són
els Pirineus
o és la part
d'Ostre
de la zona
del Piemont
o la zona
de Trento
que està
molt a prop
de la part
d'Àustria,
doncs això
ho fa
proper també
el que puguem
explicar nosaltres
de l'ambient
de muntanya,
encara que no ens
entenguin la cançó
específicament.
Però significa
una mica més,
d'alguna manera,
és el punt de relació
que sempre podem trobar.
Sí, sí,
va per aquí la cosa.
Home,
nosaltres aquí
us oferim també
mar i muntanya,
perquè tenim totes dues coses,
perquè us sentiu
tan sols
sense la muntanya,
no?
No, no,
està clar que
jo em refereixo ara
amb una part,
diguéssim així,
més
més de...
quan hem anat
a aquests festivals
així com a Baviera,
que et pot semblar
una cosa molt exòtica,
no?
Doncs bé,
hi havia aquest element,
però vaja,
quan hem baixat
i hem tocat
aquí a vora
a vora el mare,
jo crec que ha arribat,
un missatge que es vol dir
ha arribat
i la gent s'ho ha passat
molt bé,
almenys fins ara
i esperem que el dissabte
sigui així també aquí.
Porto rumiant
que teniu l'actuació
a les 11 de la nit
a la plaça de les Cols,
el dia 20
i el dia 21
heu d'estar
a Sant Sebastián
de los Reyes a Madrid.
Això.
Com es farà això?
Però clar,
jo he pensat,
acaba l'actuació
que poden ser
quarts d'una de la matinada
i jo quedem
una miqueta curta
perquè segur que la gent
us demanarà més.
Agafem eines,
en descarreguem tot
i marxar a la furgoneta.
I marxar a la furgoneta.
I ja marxeu directament
cap a les Madrilles
o heu de descansar?
Podeu descansar?
Intentarem descansar
una estona,
si podem,
i altres vegades
ho hem empalmat,
ja te'l dic.
Però una mica
això forma part
una mica
del llenguatge
del músic.
Hi ha molts grups
i molts compositors
que des del nostre
gran amic
Bruce Springsteen
fins al Sabina
fins al Serrat
que han fet
cançons
parlant de la carretera
i és veritat.
En una època
determinada de l'any
la gent que ens dediquem
a això
sabem que
hi ha una part
que és una mica dura
però forma part
de la feina.
És una gran inspiradora
la carretera
moltes vegades, no?
S'hi ha d'anar en compte.
Però no,
no m'imagino jo,
amb tota la trajectòria
que porteu al Pont d'Arcalís
dedicant CDs
als Pirineus
que ara de sobte
entregueu un dedicat
a la carretera.
No s'ha sent mai,
no s'ha sent mai,
Núria, no s'ha sent mai.
Ja quedarem emplaçats
ara ja ho veurem,
ja ho veurem, eh?
Però vaja,
intentem fer-ho
el més fàcil possible
dintre de tot,
però sabem que hi hem de ser
i llavors, doncs,
mira,
nosaltres vivim,
hi ha dos del grup
que viuen a Arcegal
que és al costat
de la seu d'Urgent,
hi ha una altra persona
que ha un altre músic,
el Marc,
que toca l'avió de roda
que viu a Sant Pol de Mar.
Jo estic amb un peu a Barcelona
i amb un peu a Arcegal també
i quan convé, doncs,
quan hem d'anar a actuar
i hem d'anar, doncs,
per exemple,
a Aéria i la Vall,
doncs cap amunt
i s'hi ha d'anar
i s'hi ha de ser
i, a més a més,
molt contents
que sigui així,
a més a més.
Us trobem a faltar molt
la família, no?
Amb tantes sortides.
Anem al revés,
anem al revés, eh?
Perquè quan la família
té festa
i té vacances
i té,
a fi,
l'estiu,
nosaltres és quan tenim
més feina.
Més feina,
però, en fi,
tenim,
jo penso que en aquest cas,
almenys en el meu, eh?
Jo fa molts anys
que em dedico
a aquesta feina
i he tingut la sort
de tenir el recolzament
de la família.
que ha entès això.
A vegades
és difícil.
A vegades
es passa la cartilla,
però
m'han recolzat sempre
i per això
ens hi hem pogut dedicar.
I la paciència
que continuï per molts anys.
Això és el que ha de ser.
Doncs,
diga,
no sabíem
què seria.
Tu deixava per tu.
Aquesta banda
es queda quieta, ara, eh?
No tens més preguntes, Sílvia?
Sí,
bueno,
estaríem tota la tarda
parlant amb ella.
Sí, no?
I tant, i tant.
A més a més
és un bon conversador, eh?
Sí, sí, sí.
A mi m'agrada
que puguem parlar d'això
perquè, bueno,
Boneta
ens dona peu
que un altre dia
puguem parlar
d'una cançó en concret
quan hagueu sentit bé el disco
i si veniu
al concert
el divendres,
ahir,
el dissabte,
com que us agradarà moltíssim,
estic segur, eh?
Doncs,
llavors,
en tornem a parlar un dia
d'aviam què us ha semblat
el concert
i què us ha semblat
el disc.
Doncs, Jordi,
mira,
tu que em sembla
que ja t'has escoltat
el disc tu, no?
Ah, jo sí.
Tu sí.
Doncs,
recomana'ns una cançó
amb quina podíem acabar
l'entrevista,
quina t'agrada més?
Suposo que
el que hem sentit abans
és una que es diu
La Pavana.
Sí.
Doncs, home,
a mi m'agradaria
que passéssiu un tros
de la primera,
és una mica llarga,
però vaja,
si sentim un tros,
Les Cobles de Perastí,
perquè és un...
el disc aquest,
aquest quart disc
parla del Pirineu,
però hem posat
unes cançons
que són d'una zona
que no havíem ensenyat mai,
que és la zona
de la franja,
el que seria
la franja
entre Lleida
i la part alta
de l'Alta Ribagorça,
eh?
Sí.
I és una manera
de cantar les cançons,
una manera
de dir-les
que, vaja,
a nosaltres ens fa molta il·lusió
d'haver-les pogut posar
en el disc
i creiem
que és una zona
que a vegades
ens en oblidem
que es parla el català
i que es viu
i que es viu
en català també
allà, no?
I vaja,
que si us sembla bé
podria sonar.
Doncs vinga,
així ho farem,
ara sonarà
a una manera nova
a través de la música
de redescobrir
els Pirineus
de la mà
del Pont d'Arcalís.
Els trobareu divendres,
no dissabte,
perdoneu,
dissabte a les 11 de la nit
de la plaça
de les Cols.
Sílvia,
t'acomiades també
del Jordi?
Doncs sí,
i tant,
que ha estat un plaer
i que moltíssimes gràcies.
Doncs,
i el plaer és per nosaltres
i convidem-me
qui ens hagi sentit avui
a que hi vingui
perquè s'ho passarà bé.
I una altra invitació
la propera vegada
que sigui en situ
a l'estudi,
si pot ser,
eh?
Això mateix.
Gràcies.
Gràcies, Jordi.
Vinga,
adeu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.