5 de la tarda, gairebé 25 minuts i comencem la nostra tertúlia habitual de cada dijous amb aquestes hores.
La tertúlia que hem anomenat Olla de Grills, avui més que una olla seria un casso, que es diu popularment una ulleta, perquè ens falta gent.
Sabem que estan molt enfeinats amb això de la política, els hi treu molt de temps, però vaja, tenim tres contartulians, que ja és molt, ja podrem fer una miqueta.
Tres contartulians, tots ells joves i tots ells apartenyents al món de la política.
En representació del Partit Socialista de Catalunya ve el Javier Villamayor. Javier, Javi, com et dic?
Bona tarda, Javier.
Javier, si me'n recordo, eh? Si no, perdona.
Tenim també el Jordi Roca, en representació del Partit Popular. Jordi, bona tarda.
El Jordi ja en sona, eh?, d'altres dies.
I el Gerard Castells, que no se'n perd ni una, en representació d'Esquerra Republicana. Gerard, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs, si us sembla bé, avui el tema que hem escollit així una mica alatzari improvisat
seria parlar de la llengua catalana i de les llengües en general i com la llengua és un vehicle del que sigui,
a vegades d'expressió, a vegades fins i tot un vehicle polític, no?
El titular del qual partim i voldria una primera valoració així ràpida
podria ser, per exemple, a Catalunya s'ha de parlar català.
Home...
Valoració ràpida, eh?
És un titular una mica contundent.
A veure, el que està clar és que aquí a Catalunya la llengua pròpia és el català.
Llavors, juntament amb el castellà és llengua oficial.
Llavors, dir, a Catalunya s'ha de parlar català?
Home, sí.
Bàsicament perquè...
Doncs, per això, perquè és la llengua pròpia d'aquí del país.
Llavors, ara, el que també s'ha de deixar...
Espera, estic una mica espès, he començat...
Tranquil, tranquil.
I, de fet, Gerard, tranquil, que després anirem punt per punt, eh?
Més que res.
Val, sí.
Bueno, primer farem una valoració...
O sigui, tu estaries bàsicament d'acord amb aquest titular, però ja veig que fas matisos.
Sí, amb matisacions.
Potser aquest SADA el trobes massa taxatiu.
Sí, o sigui, a veure, vivim en una societat on cada vegada vindrà més gent d'altres països, d'altres cultures, d'altres llengües, no només del castellà, com ens hem trobat fins ara.
Llavors, evidentment, molta gent no tindrà com a llengua vehicular el català.
Però el que sí que s'ha de procurar és que aquesta gent aprengui el català, s'integrin aquí i s'utilitzin en les relacions de l'administració.
I que al llarg termini s'arribi a convertir en la seva llengua vehicular, pel bé de la integració i del respecte cap a la gent que ve cap a una terra que té una llengua diferent de la seva.
Gerard, bueno, et vas anar despajant, eh?
Sí, és que tenia moltes idees i no m'he posat d'acord ni jo al servei i amb la boca.
És que val a dir que és un tema així una mica improvisat, com us hem dit, i els he agafat una mica de sobte.
Jordi?
Jo crec que sí, que s'ha de poder parlar català a tot arreu.
No s'ha d'obligar a ningú a parlar català, perquè no crec que faci falta.
I que l'ideal seria que un català no parlant pogués viure el 100% del temps parlant en català.
També és cert que és poc real, no?
L'altre dia sortia, no sé qui deia, que de 180 països a Catalunya hi ha gent de 170 d'aquests 180 països.
És a dir, amb la multitud de llengües que es deuen arribar a poder parlar i que cada vegada notarem més.
És a dir, que aquí sí que potser hem d'apretar una miqueta, perquè si no l'ús del català només perquè sigui per l'índex demogràfic anirà baixant.
És a dir, tota la gent de fora que ve l'hem d'anar integrant amb tranquil·litat, és a dir, sense contundència ni sense repressions de cap tipus,
però bé, amb normalitat. Jo crec que és la llengua d'aquí i ja es parla i no passa res.
Si es parla amb accents, a mi m'encanta quan sento gent parlar amb uns accents i que el parlen normal i s'equivoquen com els catalans.
El mateix, o menys i tot.
Ara continuem matitzant tots aquests diferents punts que ja m'he anat apuntant.
El Javier també estava prenent notes sobre això, o t'estaves fent la llista de la compra?
Sí, no estava fent una petita xuleta.
Per mi hi ha que diferenciar un ús públic de la llengua i un ús privat de la llengua.
Crec que no estic per cap mena d'imposició ni coacció.
M'ha agradat quan el Gerard parlava del fet migratori, que és un fet evident a la nostra societat
i que comporta deures i drets per part de tothom.
I un dels drets que tenim els catalans és a expressar-nos en català com a llengua cooficial, que és en l'àmbit públic.
I en l'àmbit privat jo crec que s'ha de respectar la llengua materna de cadascú.
I en el meu cas, per exemple, per descentència de fora de Catalunya,
doncs crec que és lògic que utilitzem nosaltres dins de la meva família la llengua castellana,
tot i que també entenc que la gent que ha nascut, ha crescut en català,
s'ha de poder expressar 100% en català en totes les vies oficials,
tribunals de justícia, administracions públiques, etc.
El tema privat, doncs crec que potser la normalització lingüística que va iniciar-se als anys 80
s'ha de consolidar una miqueta més en el temps
i hauríem d'arribar a un nivell de coneixement del català molt més elevat del que tenim ara,
perquè crec que és una riquesa que tenim.
Tenim diverses llengües, estem en un estat plurillengüe,
i jo crec que això és una riquesa i que s'ha de fomentar.
Perquè la veieu amenaçada, la llengua catalana,
en el sentit que es parlava, com deia el Javier, als anys 80,
es va fer tota una campanya de normalització, fins i tot de protecció.
Veieu que hi ha una amenaça que desaparegui
o simplement seguirà el curs normal que ha de seguir qualsevol cosa que està viva?
Home, jo crec que si una llengua és útil per la gent,
pel mercat, diguem-ho d'aquesta manera, el que va dirigida,
si aconseguim que el català sigui una llengua útil, moderna,
i que la gent s'hi senti identificada amb ella, no desapareixerà.
Hi ha estudis, jo quan estava al col·legi estudiàvem,
que el català desapareixeria, bé, llavors tenia 14 anys,
amb 40 anys haurà desaparegut el català.
Home, jo aquest anàlisi tan dràstic,
clar, m'estic referint només a el que és el Principat de Catalunya.
I ara, després, potser, si volem,
entrem en el que és el País Valencià, les Ies Balears,
que potser la situació lingüística és diferent.
Ui, en parlarem potser després, eh, que això és un puny a part, no?
Sí, però jo crec que la llengua no té parell,
de moment no hi ha un parell que desaparegui físicament.
Ara, el que es pot donar amb el temps
és que es vagi una substitució progressiva.
També s'ha de dir que és veritat que si fa potser 15 anys enrere
els bilingües només eren els catalanoparlants,
i hi havia molta gent catalanoparlant que era monolingüe,
amb les noves generacions que estan pujant dels instituts a 17-18 anys,
s'està aconseguint un bilingüisme dels dos àmbits.
Ara, el problema és després si aquest bilingüisme es tradueix
en que entre ells parlin en català
o que es canviï directament el castellà.
Llavors, aquest és un dels problemes que es pot tenir.
Has tret el terme bilingüisme i va una mica relacionat amb tot això.
Creieu en el bilingüisme, un bilingüisme real?
O sempre hi ha una llengua que predomina sobre l'altra
i una serveix per unes coses, l'altra per l'altra,
com ho veieu, que es pugui arribar amb un equilibri?
Ai, que us he deixat sense paraules.
A veure, en la meva opinió, jo crec que el fet que sigui el 50%
l'ús d'una llengua per part d'una persona,
crec que és francament complicat.
El que sí que es pot fer és intentar que cap llengua
es senti atacada per una altra,
i que no se senti per part de la població una certa imposició.
jo crec que els polítics han de solucionar els problemes
i no fer de la llengua un problema més.
Suficients problemes ja tenim, per tant, se l'acorden en aquest aspecte.
Jo crec que a Catalunya tenim una convivència bastant pacífica
i bastant tolerant dintre del que es pot veure.
Jo a aquestes alçades no crec que sigui un tema de debat polític, la llengua.
Sí que és veritat que en alguns aspectes, per exemple, tu parlaves de jutges,
i és curiós que no hi hagi prou jutges catalanoparlants.
És a dir, no sé per què,
havent-hi advocats catalanoparlants a Dojo,
en canvi jutges sembla que no...
Com si els catalans no tinguéssim...
Vocació de jutges.
Vocació de jutges, no? És raro.
Però sí que és veritat que molta gent castellana no parlant,
que fins i tot portant molts anys aquí no el parlen el català
o no s'atreveixen perquè entendre'l l'entenen
i segur que si l'haguessin de parlar el parlarien,
si es veiessin forçats.
En canvi et diuen, no, no, jo és que vull que els meus nens,
que el meu fill, que aprengui català, que el conegui, que el pugui parlar...
Jo crec que no hi ha cap tipus de...
Tret de gent molt concreta, no?
que potser sí que en dos cantons es veu.
Però jo no crec que estigui la llengua amenaçada.
A veure, jo, per exemple, jo vaig néixer l'any 70
i jo no em podia dir Jordi, es veu.
Jo no me'n recordo que era molt petit,
però jo sempre he sigut Jordi.
I quan es va poder...
Jo no vaig anar, però vam anar al registre
i em van posar Jordi, no?
I l'únic oficialment no era Jordi,
però no m'ho hagués tret ningú.
O sigui, ara, per molt que m'obliguessin,
sí, em podrien canviar el nom, però el meu nom seria...
Doncs amb la llengua igual.
Si 40 anys no van posar en perill el català,
jo crec que no està en perill.
De totes maneres, jo...
A veure, també m'agradaria fer una puntualització.
Jo crec...
No m'agrada...
Utilitzar la paraula imposició
és una mica forta,
però jo crec que tampoc no s'ha d'oblidar una cosa.
Clar, aquí es parla de...
Moltes vegades es diu
que tampoc no se'ns ha d'imposar el català.
D'acord, però...
Tampoc no s'ha d'oblidar que el català
és una llengua oficial aquí.
O sigui, el que no es pot jugar
és a dir, no, no, vull dir,
a mi no m'hi poden imposar el castellà
però sent només monolingüa.
O sigui,
des de molts sectors,
o sigui, des de la Generalitat,
s'intenta fer lleis
per promocionar l'ús del català,
amb la nova llei de política lingüística,
de promocionar l'ús,
i després te'n dones compte
que molts restaurants
continuen tenint la carta només en castellà.
Només cal anar a la Rambla
i pràcticament tots els restaurants
tenen la carta en castellà.
I jo fins i tot alguna vegada
en algun restaurant
m'he trobat en situacions realment grotesques
de no voler-me atendre en català.
I, clar, en aquell moment,
si vas amb més gent,
agafes i no deus res.
Però jo crec que fins a un cert punt
que la llei exigeixi
més del que exigeix ara
per obligar a utilitzar el català
en segons quins sectors,
perquè és menystenir una part de la població,
jo crec que fins a un cert punt
jo crec que és una cosa
que s'hauria de plantejar
i que fins ara s'ha tingut una mica de tabú.
Home, és que ara has tocat el tema
que relaciona llengua amb economia.
I, de fet, quan es barreja l'economia,
tot s'emmerda una miqueta
per parlar plenament.
Clar, potser un restaurant
té la carta en castellà
per no haver de fer dues edicions de la carta.
I això a nivell de fer una fotocòpia
ja està, vull dir,
és fàcil, es podria solucionar.
Però, per exemple,
jo què sé, cinema.
El cinema es dobla el castellà
i, com a molt,
alguna pel·lícula es dobla el català.
Clar, tot això,
utilitzar dues llengües,
comporta una economia al darrere,
una inversió.
Potser sí que s'hauria de veure
si hi ha una solidaritat,
és a dir, si d'aquí paguem carreteres
de Galícia,
que em sembla fantàstic,
potser tot l'estat
hauria de col·laborar
amb el doblatge en català.
És a dir,
els dobladors catalans
són els mateixos que els castellans,
perquè la millor indústria
de doblatge del món
és la catalana.
Sí, sí, sí.
Per què no?
Sí que és el doble de cos,
però un cop ja tens,
no ho sé,
si una mena d'agència de doblatge
i que ho fessin tota la vegada,
també és cert que el català
té molt més doblatge
del que ens imaginem.
Jo que he estat a Venezuela,
allà no doblen res,
o sigui,
tot subtitulat,
no doblen res,
perquè no tenen cultura de doblatge.
I en canvi aquí tenim,
sí que el cinema en català
és complicat,
perquè qui ho ha de pagar?
L'empresa,
que et dirà,
si jo ja tinc públic
en un idioma,
perquè...
És que aquí està.
A nivell d'economia
no surt gaire rentable,
llavors suposo que això
es deu haver de suplir
amb normativa política.
Com és que es polititza tant
l'ús de la llengua?
Per què és interessant políticament?
Home,
jo crec que és una manera
de tocar molt
el sentiment de la gent.
I un dels problemes
que precisament ha tingut el català
és que se l'ha polititzat molt,
o sigui,
no se l'ha polititzat,
se l'ha tornat
una qüestió molt partidista,
saps?
Vull dir,
uns estan en contra
i els altres estan a favor.
I la gent,
a l'hora d'analitzar,
no veu...
O sigui,
ho té claríssim,
aquests estan a favor
i aquests estan en contra.
I això,
a veure,
això dona molts beneficis polítics,
però l'únic que ens surt perjudicat
és la llengua.
Jo crec que
en aquestes discussions
hauria de ser una cosa
que hauria d'estar
completament fora,
dins del debat polític,
però fora del debat partidista.
Això, per exemple,
el Partit Popular,
en l'època del Vidal Quadres,
el tema lingüístic
de català i castellà
és una cosa
que es va
fer molt partidista
per treure vots.
I s'ha d'agrair
que en els anys posteriors,
més o menys,
aquest partidisme
s'ha deixat de banda.
Jo crec que el català
s'hauria de fer
com un gran pacte nacional
o un consens
de dir,
bueno,
anem tots a una
a defensar la llengua
i l'únic que passa
és que, clar,
després de les eleccions,
doncs,
es pot treure el seu benefici
per la seva banda.
Més en plan genèric,
també,
per la gent que estigui pensant
que hi ha molta gent
que pensa,
home,
això de la llengua,
doncs,
i a mi què tant m'afà,
no?
Si parlem d'una manera,
parlem d'una altra i tal.
Quin valor li dureu vosaltres
si és que n'hi doneu
a la llengua?
Com deies,
té un punt sentimental
però li veieu un punt
d'allò que es diu
a vegades,
de connectar
l'ús de la llengua
com moltes altres coses
amb les arrels,
amb tota la cultura.
Ho podeu explicar,
això,
per si
tots algú és...
Home,
jo crec que hi ha
un passat franquista
que no podem oblidar
i un període de temps
on l'ús de llengües
que no fossin el castellà
està no només
no permès
sinó perseguit.
Aquesta realitat
l'hem de tenir en compte
a l'hora d'intentar
fomentar
l'ús de llengües
que,
bé,
que no han tingut possibilitats
de créixer per si mateixes,
no?
I en aquest moment
ens trobem amb que
després de 25 anys
de Constitució,
després de 20 i pico anys
de democràcia
en aquest país,
doncs,
hi ha coses que potser
sí que s'han d'anar
traient del debat polític
tot i que continuen
tenint la seva importància
i la llengua,
la cultura
són mostres evidents
d'un...
d'una idosincració
de país,
no?
En aquest cas
i jo crec que la gent
això ho sap.
Estic d'acord
amb els meus companys
en el tema aquest
de la politització
de la llengua
perquè
no crec que pugui sortir
gaire bo
de fer una confrontació
política d'aquests temes
perquè crec que la llengua
no és patrimoni de ningú,
igual que les banderes
no són patrimoni de ningú
i és un be col·lectiu,
és un be públic,
diguem-ne, no?
A mi m'agrada molt
un polític canadenc
que és l'Estefan Dion
que sempre fa una defensa
del plurilingüisme
al Canadà,
tot i que ell és ministre
federal al Canadà
i és d'origen francòfon
i sempre diu que
no només s'han de potenciar
sinó que s'han de sumir
els costos polítics
de la defensa
de les llengües.
A nivell d'educació
que sabeu com està
actualment la situació?
Es fa tot en català,
tots els nens
parlen en català,
el que passa és que
després surten al pati
i parlen en castellà
o juguen en castellà
o juguen barrejats
segons la pel·lícula
que han vist
i l'han vist en català
o en castellà.
Però jo crec que
amb normalitat
i no hi ha...
Jo estic treballant
ara més o menys
en crius petits
i el que em dono en compte
és que els nens
fins a una certa edat,
9, 10
o fins als 11 o 12 anys,
entre ells
s'expressen en català
i molts són
perquè ho veus
i són castellà no parlants
perquè coneixes uns pares
i són castellà no parlant
però entre ells
es parlen en català.
El problema és que
després a l'adolescència
i no sé per què
però molta gent
que entre ells
són català no parlants
i entre ells
molts parlen en castellà.
Jo tampoc
no m'esguinçaria
a les vestidures.
Jo crec que és més que res
una situació
de modes.
Ara la cultura espanyola
és més forta,
s'està potenciant
molt un espanyolisme
que és totalment lògic
i llavors
vulguis o no
aquestes coses passen.
O també els adults
tenim tendència
a que
en un grup
amb quatre catalans
i a un castellà
canviem l'idioma.
Això els crius petits
potser com que només
se saben expressar
en aquella llengua
només parlen en català.
Jo estic parlant
d'un col·legi d'aquí
del centre de Tarragona.
Un col·legi de Tarragona
serà una altra història,
un col·legi de Corneian
serà un altre
i un de Girona
és un altre.
I clar,
que no es poden fer
generalitzacions
d'aquestes així.
Ho feu,
això de canviar
d'idioma?
Depèn del Contartuli
sense cap problema.
Sí,
sense cap mena de problema.
M'adapto a la llengua
que utilitzen en mi
i espero el mateix respecte
per daltar Contartuli.
Jordi?
Sí,
jo crec que
i a més ho fem tots.
I potser
hauríem d'esforçar-nos
una mica,
perquè gent que potser
porta 30 anys aquí
que l'entén sobradament
i canviem,
no sé si per comoditat
o per una malentesa d'educació.
Després també a vegades,
jo per exemple,
a mi m'ha passat
que vas a Madrid
o a Saragossa
i vas amb algú d'aquí
que estàs acostumat
a parlar en català,
i el canvi aquest
de parlar amb ell
en castellà
per deferència
a gent que no l'entén
i costa un munt,
però sí que potser
hauríem de fer
una mica l'esforç
de vegades
amb gent catalana
o jo conec gent
que potser
vam començar
a parlar en castellà
siguin tots dos catalans,
no?
Doncs fer una mica
l'esforç aquest
de fer una mica
individualment
l'esforç,
no només institucional.
És a dir,
si no,
semblarà que el català
és una llengua institucional
i que no
s'adequa
a la vida quotidiana.
Jo normalment,
és que clar,
també depèn
amb el tipus de gent,
amb els amics
de tota la vida,
com que des de petits
ja hem parlat en català,
doncs
amb aquests ja
sempre parlo en català,
després hi ha algú,
doncs l'otípic,
que el conec
des de que tinc
tres anys
i llavors,
tot i que intento
fer un gran esforç,
sempre,
o sigui,
no li parlo en castellà,
però li parlo bilingüe,
o sigui,
li dic una frase en català
i una frase en castellà,
però amb la gent
que conec ara
de nou,
amb tothom
li parlo en català,
però clar,
també depèn
de les edats
en les que he anat coneixent.
Ara una persona
que conec de nou
i sé que entén el català,
tot i que m'acosta,
perquè són molts anys
potser de canviar d'idioma,
però jo li parlo en català
i no he tingut mai cap problema,
però sí,
en general jo tothom
li parlo en català.
El que passa és que,
per exemple,
a casa meva,
una part de la família
parla en castellà,
llavors moltes frases fetes,
molts refranys
els dic en castellà
i amics meus se me'n fan
ah, per què dius això?
Però és que també forma part de mi,
vull dir,
tampoc no...
Ara t'ho anava a dir,
ara t'ho anava a dir,
a veure,
ser d'Esquerra Republicana
i dir barbarismes
i no posar els pronoms febles
on toquen,
això té sanció
a nivell polític.
No ho he fet mai?
Ho he fet?
No, no,
que no,
però suposo que Gerard
ho fas,
com tothom,
o no dius mai barbarisme?
Mai.
Si els fas en castellà,
vinga, va, va.
Si els fas en castellà,
ningú diu res.
Si algú
diu un barbarisme en castellà
i ningú diu res.
En canvi,
el fas en català
i ja sembla que sigui allò...
Perquè hi ha aquest sentit
de llengua amenaçada,
no?,
que és el que comentava potser,
el que comentaves tu abans.
Esperar que el català
no sigui influenciat pel castellà
i a l'inrevés
és...
I pel francès,
segur que a Girona
diuen galicisme.
I neguen amb el pas,
cosa que aquí no vindré pas,
la primera vegada
que ho vaig sentir
em vaig quedar esturat.
esturat.
És molt perdut, segur.
Va, Gerard,
de veritat,
a nivell polític,
si Carot Rovira
digues algun barbarisme
o posés un pronom
feble o no toca,
sou molt estrictes,
Esquerra Republicana
a nivell polític.
Home, el Carot és filòleg,
però bueno...
A veure,
també hi ha gent
dins Esquerra Republicana,
però això,
com passa a tots els partits,
jo estic convençut
que molts polítics castellans
no parlen bé el castellà.
Perquè clar,
una cosa és la llengua
que estudies
i l'altra és la col·loquial.
jo quan estic escrivint,
escricant amb el que jo considero
que és català correcte
o intento filòleg
ara quan parlo,
doncs evidentment
t'assurten...
Perquè és el llenguatge oral,
i t'assurten...
Però vaja,
no has notat un ambient purista
a nivell de partit
amb aquesta qüestió excessivament?
Hauria de ser el ràbis,
precisament perquè és filòleg,
hauria de comprendre
que la gent pugui cometre barbarisme.
El Carot parla
amb els discursos que ve
dels polítics d'Esquerra Republicana,
és un dels que el parla millor el català.
És que si es filòleg
que no parlava el català,
ja retirem-nos.
Però bé,
també hi ha molta gent
que potser
que són militants d'Esquerra Republicana,
molt catalanistes,
independentistes,
però que potser
per les circumstàncies de l'època
no van poder tenir una educació en català.
Llavors, vulguis o no,
sempre se'ls escapen
algunes coses,
però tampoc no...
Ara vaig partit a partit, eh?
Jordi,
es va comentar
i fins i tot criticar
des d'alguns sectors
que en el discurs electoral,
les primeres paraules
que va dir
en plan de començament de campanya
del Josep Piqué
fes el discurs en castellà.
I què n'opines?
No,
tu em pregunto
més que res com es veu
des del Partit Popular
aquesta...
A mi m'és igual
amb quin idioma
parli la gent.
M'importa més el que diguin.
a vegades allò
que has anat al cinema
no sé amb quina pel·lícula era
i em van preguntar
i què vas anar a veure
amb castellà o amb català
i em vaig quedar
allò que dius
no ho sé.
És que m'és igual.
No sé.
Crec que fer-ne un problema d'això
és buscar
i si no seria
perquè porta una corbata
feta amb el nus anglès
i si no...
Crec que no té importància.
De fet,
el castellà
el parla
el 95%
o el 99%
dels catalans
i el català
potser una mica menys
però l'entén
el 98.
una cosa sí que vull dir és
jo em vaig treure el nivell C
aquest estiu
allò per dir
una mica per dir
tu
perquè jo quan feia cou
no el convalidaven.
Dinc, doncs mira
me'l trec
i em van cobrar
i això no em va agradar gens
perquè dius
o sigui
normalització si jo no
doncs no me'l cobris
a Suècia
es veu que fan 60 hores gratis
a la gent que balla
de suec.
Això ho hauríem de fer aquí.
és una bona manera
és una bona manera
de començar
a parlar una llengua
o sigui
es facilita
i es fa gratis.
El que comentàvem també
era de fer
adopcions
és a dir
agafar algú
que no sigui català
no parlant
un grup de catalans
i parlar en català
amb ella
igual que tu
quan vols aprendre anglès
unes inversions lingüístiques
d'aquestes
més o menys
però així a nivell local
quedar en un bar
i anar a patar la xerrada.
Jo
l'any passat
els centres
de normalització lingüística
fan
amb la gent
que és de fora de Catalunya
i està estudiant el català
hi ha un servei
que és del voluntari
de lingüístic
i el qual
jo l'any passat
vaig estar apuntat
que del que es tracta
és d'en gent
que estudia català
cada un mínim
d'una hora a la setmana
per xerrar amb ells
i
o sigui
perquè augmentin
la fluidesa
amb la llengua
també
o sigui que
d'iniciatives d'aquestes
n'hi ha
i ara a la universitat
també estan fent un programa
que es diu
penso que es diu
Gràcies o alguna cosa així
que pels alumnes
que venen d'Erasmus
doncs també
perquè no arribin aquí
i se trobin
de dir
ei
que no feu les classes
amb espanyol
explicar'ls una mica
que aquí hi ha una altra llengua
intentar parlar una mica
amb ells en català
per si tenen algun dubte
coses d'aquestes
i sí
vull dir que
iniciatives
ensorgeixen
el problema és que potser
no abarquen
tota la gran immigració
que ve
que ve ara aquí
però amb el tema dels erasmus
que tindre la universitat
ara és una cosa
que està
ocasionant
que en moltes classes
que normalment es feien
en català
es canvia a l'espanyol
doncs
si se'ls explica
i se'ls intenta dir
no, no
és que aquí hi ha una altra llengua
i totes aquestes coses
la gent
la gent
la gent
ho entén
els Erasmus
són estudiants
que ja venen
doncs
això amb una predisposició
diguéssim
per aprendre
tot en general
i que a més preveuen
quedar-se un mínim de 3
o 6 mesos
al país
amb la qual cosa
poden seguir un procés formatiu
però segur que us heu trobat
fins i tot passejant
per la Rambla
a l'estiu
estrangers
que venen de visita
anglesos
sobretot anglesos
que és un comentari
que se sent a dir molt
i així com
vaja
no sé si teniu la sensació
com quan aneu
a Anglaterra
doncs us esforceu
quan parla anglès i tal
o mínimament
apreneu 4 paraules
sembla que els anglesos
amb això de la llengua
ho tenen claríssim
vagin on vagin
ells no s'adapten
de cap manera
us ha passat
o heu notat
sí, sí
hi ha una mancada sensibilitat
per part dels anglesos
sobretot perquè
han interioritzat molt
el fet que sigui una llengua
mundialment parlada
i aquest fet
sembla que
els que ens haguem d'adaptar
som els a més
i que els anglesos
per això
que parlen una llengua
que és coneguda
per tothom
o per molta gent
doncs no fan
aquest
aquest esforç
si em perdones un moment
és que volia fer una referència
al que abans deia el Gerard
del tema de la universitat
jo sí que estic en contra
de
monopolitzar
la llengua catalana
a la universitat
és a dir
per mi
i és una sensació que tinc
per l'experiència
que he tingut
en altres universitats
no podem limitar
els professors
a l'hora de parlar
perquè tinc la sensació
que ens estem perdent
una gran part
de la saviesa
d'aquests professors
i hem de fer
universitats molt obertes
molt riques
jo vaig estar a Itàlia
fent un Erasmus
i tinc la sensació
que vaig tenir professors
alemanys
austríacs
i que feien les classes
en una llengua
que no era l'Itàlia
i hi havia intèrprets
i crec que és una riquesa
crec que
si hi ha un especialista
estranger
no hi ha cap problema
en portar-lo
potser hauríem de
consolidar les infraestructures
per poder fer
que les classes
fossin en una altra llengua
però no ens tanquem massa
perquè la universitat
és una altra cosa
jo evidentment
el professor té
la llibertat de càtedra
el que jo me refereixo
a veure
quan jo me matriculo
amb una assignatura
ja sé si serà en català
o en castellà
però me trobo
amb moltes assignatures
que el professor ha dit
que l'assignatura
és en català
i que
perquè venen
els alumnes d'Erasmus
que no és el seu grup
i que no els toca
perquè tenen grups
que ja es fan en castellà
perquè no volen anar
per la tarda
o quan estan matriculats
i venen a aquella hora
l'alumne aixeca la mà
i diu
escolti que jo no entenc
el castellà
el català
ens ho pot fer
en castellà
i el professor
canvia
l'idioma
a veure
a mi
aquest alumne
té tot el dret
a rebre la classe
amb la llengua
que vulgui
però a mi també
se m'està vulnerant
un dret
ell a la seva disposició
té un horari
on hi ha classes
en castellà
que vagi amb aquest horari
i de fet
el professor pot triar
pot dir que no
exacte
jo he estat testimoni
d'això
precisament a la facultat
de ciència jurídica
es van patir
un cas d'aquests
un alemany
que no sabia
que les classes de Tarragona
es feien en català
perquè no sabia
que a Catalunya
es parlava en català
i clar
es va assabentar
d'això
quan ja era aquí
i ja li vam concedit
la beca
i bueno
va haver-hi una miqueta
de
jo crec que
quina universitat
facultat jurídica
de Tarragona
i ens va passar
una cosa molt similar
al final
vam arribar a un entente
amb l'alumne
i es va fer
la meitat
penso que en castellà
i l'altra meitat
en català
per donar-li una miqueta
de temps
i que es pogués adaptar
a la llengua
va ser una mesura
que bueno
consensuada
amb tot l'alumnat
i va passar
fa 3 o 4 anys
o sigui que
l'experiència
jo crec que es podia patentar
es va adaptar
es va adaptar
el que passa és que
bueno
va necessitar
que els amics
doncs
li donéssim un cop de mà
perquè
això d'aterrar
en un lloc
i no saber
que la llengua
era el català
doncs li va
comportar algun problema
moltes vegades
és culpa
de les universitats
origen
que no informen
a les universitats
d'origen
que aquí hi ha
una altra llengua
perquè ni ho saben
no jo crec que sí
que se sap
però com que
els interessa
potser sí
però clar
amb facultats de dret
doncs potser no
suposo que es fa
perquè tampoc la gent
potser se sentirà
una mica
cohibida
a l'hora de venir aquí
si jo ara me'n vaig
en algun país estranger
convençut
d'aquí
es faran
les classes
amb anglès
i
i després me trobo
o jo sé
que potser no es fan
amb anglès
sinó que es faran
amb gaèlic
potser jo amb aquí
a la universitat
ja no hi aniré
i també és una manera
de la universitat
de perdre
de perdre
aquesta possibilitat
d'intercanvi cultural
que a vegades
també l'Erasmus
es troba aquí
jo suposo que ell no ve
aquí a fer una llança
per no fora el català
sinó que simplement
se troba aquí
amb bragas
i diu
escolta
que aquí
amb això no m'ho havien dit
parlant
i a més recordem
que s'ha d'examinar
vull dir que l'interessa
entendre
el que es parla a classe
perquè s'ha d'examinar
i hem de fer un examen
segurament si fos anglès
li exigiria al professor
exacte
que li fes la classe
en anglès
però el repte
potser més que a la universitat
que són
poca gent
i privilegiats
perquè un Erasmus
és una persona
potser
serà la quantitat de gent
que està venint
i que vindrà
de fet al Baix-Ebre
em sembla que hi ha
no sé quants mil
magrivins
que es multiplica
i tota aquesta gent
haurem de fer
un gran esforç
com ho integrem a això
a nivell de llengua?
jo crec que els nens
s'integren bé
s'integren ràpid
a l'escola
crec que és el mitjà
i els pares
doncs
si hi ha algú
que no vol parlar català
fins al punt
de la necessitat
del que li marqui
potser la necessitat
de la feina
el que va a l'obra
no parlarà català
crec que no
també se'ls ha de donar temps
se'ls ha de donar temps
i hi haurà gent
que trobaràs
que no
perquè no entra
dintre dels seus esquemes mentals
però jo crec que no
se li ha de donar
importància
jo crec que una de les grans coses
un dia ho estava parlant
amb amics mòs
que són castellano parlants
i una de les grans coses
que hem aconseguit
tot i que des de fora de Catalunya
s'ha criticat molt
és la immersió lingüística
o sigui
a mi el model
que es té València
o que es té el País Basc
de diverses línies de llengua
això aquí no ho hem tingut
i això ha estat bo
perquè jo tinc
què vols dir de diverses línies de llengua?
el País Basc
és la línia en castellà
amb assignatures
amb eusquera
eusquera amb assignatures
en castellà
etc.
i em penso que hi ha quatre branques
i jo tinc
un dels meus grans amics
la majoria són castellano parlants
i si aquí a Catalunya
hi hagués hagut la possibilitat
de triar
i de fer diverses branques
segons com preferies
jo amb aquesta gent
no els hagués conegut
vull dir
que gràcies
que aquí s'ha fet
la immersió lingüística
que s'ha criticat molt
perquè
segons quins sectors
que només es preocupen
pels castellano parlants
quan és en tema de llengua
i mai quan són qüestions de classe
de classe social
gràcies a això
jo tinc molts amics meus
que no els hagués conegut
i gràcies a això
els he conegut
vull dir
que amb això
que només hi hagi
una línia
d'educació
s'ha aconseguit
possiblement
unir
unir
més
i
fortaleixer
els vincles
entre
les classes
que hi havia fa uns anys
castellano parlants
i catalano parlants
i que amb els immigrants
que venen ara
també s'ha d'intentar fer
o sigui
això de les línies
drets lingüístics
i tot això
jo crec que
on s'ha donat
és un error
i provoca
les divisions
de la societat
el valencià l'han recuperat
i l'han recuperat bé
però que al País Valencià
també hi ha
al País Valencià
hi ha línies
a les Balears
no sé com és
però al Mallorquí
es parla
bueno
s'ha parlat sempre
perquè
la família de ma mare
que és mallorquina
bueno
és que
els parles en castellà
i els hi costa
perquè són de falenits
són gent de poble
i només parlen mallorquí
jo crec que no
has d'acord
una cosa és la situació
els pobles
l'altra cosa
és una situació
urbana
a Catalunya tenim un fenomen
d'immigració
dels anys 60
i els
que
que València
no ho ha tingut
per això potser
a València
ho han tingut més fàcil
per anar acabant ja
la tertúlia
a veure
algunes dades curioses
què és el que us treu més
de polleguera
de la llengua catalana
quan heu de ser
molt correctes
a l'hora d'escriure
per exemple
les eles geminades
els pronoms febles
creieu que podria simplificar-se
tot això
que ens fa falta
una nova normativa
conjugar el verb
llegir
perquè llegir això
com no tinguis
una miqueta de temps
jo ara he estat
entrenant
però ja
poca cosa
d'escriure
doncs
home jo reconec
que escric millor
en castellà
però bueno
em defenso
home jo crec
a veure
el català
per sobre o per desgràcia
és la llengua
que ens ha tocat parlar
i viure
o
i que hem rebut
de la família
doncs
s'ha d'acceptar
de la manera que és
i si tenim
les geminades
i tot això
també forma part
del nostre
però alguna cosa serà
exacte
ja potser ens hem de remontar
al segle XIII
però
el problema és que
moltes vegades
no tant amb el tema aquest
sinó
des de segons quins sectors
s'intenta
mantenir una puresa
del català
aquell català
aquell català
que rincloi
aquelles frases fetes
que ja ningú utilitza
jo crec que això és un error
pel català
el que s'hauria de fer
és intentar fer
una llengua moderna
amb els seus taques
amb les seves males paraules
i amb el seu argot
vull dir
amb aquesta mania que té
segons quins sectors
de mantenir la puresa
potser sí que
a l'hora d'escriure-ho
és molt bonic
però després ningú ho utilitza
però jo aquí no estic d'acord amb tu
vaig estar mirant un llibre
de l'any 32
o l'any 31
que el català
era idèntic
o sigui era un llibre
que
li treus la gruva
a aquests llibres antics
i passaria
era un llibre d'escola
i passaria
com un llibre modern
fins i tot els dibuixos
era un rotllo així
una mica les tres bessones
si era del 31
idèntic
era de la segona república
i ara els llibres de text
són una miqueta diferents
però bueno
em refereixo al llenguatge
Javier ràpidament
alguna cosa del català
de la llengua en si
que t'ha
jo confesso la meva inseguretat
a l'hora de parlar català
tot i que
bueno
l'utilitzo
més públicament
que privatament
i a l'hora d'escriure'm
defenso molt més
molt més bé
en castellà
que en català
tot i que també d'escriu
qui el parlo
doncs ja en un minut
que ens queda
per arribar a les notícies
de Catalunya Informació
estaríeu a favor
de l'esperanto
com a llengua vehicular
fins i tot
potser pràctica
en algun punt concret
pràctica a nivell de negocis
per exemple
de comunicació mundial
o no?
home
jo crec que
l'esperanto
és una llengua
que a nivell
de relacions internacionals
seria l'ideal
cada país
que tingui la seva
però relacions internacionals
i els grans fòrums
i per internet
seria el futur
i la ruïna
de moltes acadèmies
pobres traductors
clar home
què farien
re adeu
la IBM
ja té un ordinador
que truca a un xinès
i truca a un americà
i ja fa la traducció simultània
això
cadascú que parli
la llengua
de sons pares
i ja està
inventar-te una llengua
ara més complicat
amb el que em va costar
treure un castellà i català
i ara esperanto
a nivell C de l'esperanto
Javier i tu
com ho tenim això
jo crec
com el Gerard també
que
en matèria de relacions internacionals
en un món cada vegada
més globalitzat
necessitem una llengua comuna
i potser aquesta seria
una bona opció
bueno
quan en sapigueu
ja me n'explicareu
doncs
Javier Villaballor
Jordi Roca
Gerard Castells
gràcies
i fins dijous que ve
salute
gràcies