Indiferència per la veritat, per l'injustícia.
Indiferència, indiferència davant la violència, davant l'or.
Indiferència, indiferència davant l'evidència.
Saps que és el més trist de tot, que siguis indiferent a la bellesa.
Com si res s'estés passant.
Això segur que no els hi passa als nostres convidats d'ara mateix, són els gossos.
I em sembla que ni indiferents a la bellesa ni es prenen la vida com si res.
La qüestió és que acaben d'editar un nou treball discogràfic després de massa temps.
Diríem els que ens agraden massa temps en silenci.
Un treball discogràfic que es diu El Jardí del Temps.
I per parlar-ne sobre el seu nou treball i també sobre el canvi que han fet els gossos,
tenim a dos dels seus components, el Nacho Terrés i l'Oriol Ferrer.
Bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Això a vosaltres, com esteu? De gira?
Bé, estupendo.
De gira promocional.
De rutilla, que diem.
De la ruta aquesta de venir a veure les terres tarragonines.
Avui hem començat per les terres de l'Ebre i contents d'anar, de veure les cares.
Ja feia dies que no ens vèiem.
Quants dies feia? Perquè escolta, quan va ser el darrer treball?
Fes ronda els dos anys.
Quasi bé, dos anys.
I què ho he estat fent?
Molta feina.
Ui, he fet molta escolta.
Preparant aquest. De fet, ha sigut el primer disc. Aquest és el setè.
És el primer que fem des que vam començar, que hem estat tant temps parats.
I segurament calia per fer aquest nou plantejament que hem fet, no?
Això d'introduir un nou membre a la banda i tot això s'havia de preparar i s'havia de fer bé, no?
Ara en parlarem, digues-hi.
De fet, també hem de dir que hem mal acostumat una mica amb la gent, perquè amb nou anys hem fet set discos.
I clar, si en aquest últim hem tardat dos, vol dir que estàs enrient un disc cada any, no?
Portava un ritme que tampoc era normal, eh?
Frenètic, sí, sí, sí.
I jo que deia, Natxo, com que aquest s'havia de fer, com tots els altres, però aquest necessitava una mica més de temps.
Home, és una aposta arriscada.
Ara en parlarem. La qüestió és que, com dieu vosaltres, les xifres, doncs, canten.
Són 10 anys ja de carrera, 80 temes publicats, més o menys 7 CD's i amb més de 300 concerts.
Bastants, més de 300.
També se n'hauria de parlar.
Segurament més i tot.
I tant.
Home, és una... Clar, a vegades quan ens mirem també fa una mica de vertigem tot plegat, no?
Perquè mai quan vas començar amb aquesta història t'haguessis imaginat, doncs, no ens haguéssim imaginat,
doncs, encara aguantar tant, no?
I menys continuar vivint del que estem vivint, que és la música, principalment, no?
I la veritat és que, bueno, quan treus aquest disc, doncs, et quedes allò que em diuen,
hòstia, n'hem fotut un altre, tu?
Som capaços...
Anem aguantant.
Hem sigut capaços de tornar a'ns aliar tots, no?, amb el que implica, que ja ho sabem,
perquè ho hem fet molts altres cops, doncs, de tancar-nos, de dir a tothom,
oblida't de mi durant cinc mesos i de concentrar-nos només en aquesta història, no?
I jo crec que és un triomf, sobretot per l'equip, per nosaltres, no?, com a banda,
de ser capaços d'entendre'ns i ser capaços de fer un disc com el que hem fet,
que a nosaltres ens agrada molt.
I, a més a més, hem assumit la producció artística nosaltres,
i això encara comporta més responsabilitats i més històries,
però que si el fruit és bo i acaba el disc, dius, eps, hem aconseguit allò que volíem.
Ho hem llegit, això, que vosaltres mateixos us heu fet la producció.
Com és, això? Ho teníeu molt clar i heu dit, vinga, apostem per això?
Bàsicament, com que estàvem...
Vèiem clar que aquest disc era un disc de renovació, no?
Llavors, era com començar de zero, tot i sabent tot el que sabem.
Llavors, era com començar de nou.
I, per tant, ja que quan vam començar nosaltres al principi vam començar sols,
anem a provar-ho de fer sols, també, aquest canvi, no?
Perquè el que són les qüestions tècniques, ara ja les sabem, no?
Ja és el nostre ofici, no?
Ara anem a intentar a veure si podem...
Què podem fer amb els bossos, no?
Amb aquesta nova visió.
De fet, doncs sí, teniu una llarga trajectòria al darrere,
però aquest és un disc una mica que trenca amb tot això,
perquè sempre havíeu sigut un quartet de veus i guitarres, molt acústic,
en què era curiós, perquè sí, tots quatre hi posàveu allà les cordes vocals,
i no només la dificultat que implicava a nivell musical,
sinó també, doncs, a nivell coral, no?
Sí, sí, sí.
I ara, doncs, heu agafat un nou membre,
que jo no sé si ha sigut ell que us ha revolucionat,
o que ja el vau agafar expressament,
li vau dir, Santi Serratosa, vine cap aquí.
No, ha sigut... La veritat és que ha sigut ideal.
O sigui, buscàvem un revulsiu i l'hem trobat,
i jo crec que, bueno, que molt més del que ens esperàvem, no?
En línies generals nosaltres buscàvem un membre de grup, no?
O sigui, no buscàvem un mòsic, buscàvem...
Algú que s'impliqués, no?
Sí, algú que s'impliqués en tot el que comportava,
entrar en un projecte que estava muntat,
feia ja per quatre paios, ja, no?
Com nosaltres, no?
Havíem de t'aguantar nosaltres quatre, ja, tela, no?
I el tio, molt bé, molt bé, la veritat és que molt bé,
i llavors a nivell s'ha produït una mena de química molt especial,
perquè ell ens ha portat la mirada que ens feia falta, no?
La mirada d'algú des de fora,
perquè ell és del grup, però han tratat ara,
llavors sap veure els gossos que...
Ell ja havia vist els gossos, no?
I ara ha pogut treballar amb els gossos,
i llavors ell ens ha explicat més coses de nosaltres que no sabíem, no?
Per l'altra banda, també,
el que deies tu d'aquest pas tan important,
els gossos sempre han pensat que
a cada disc han fet un pas endavant.
Si agafes la carrera nostra,
veus que cada disc té coses diferents i coses noves.
En aquest cas, potser com que el pas més important
és el fet que ha canviat la sonoritat,
és a dir, ja no conservem aquell so acústic
i amb les veuetes, el que dèiem abans, no?
Sinó que ara hi ha una mica, deixem-ho dir així,
hi ha una mica més de soroll, no?
I potser sobta més,
però penso que no és un pas exagerat,
per dir-ho a la Maria,
sinó que és un pas lògic dintre de la carrera nostra.
Soroll, com deia l'Oriol, com aquest.
Un llarg camí,
no hi ha de ser-la,
no es fa tan llarg
si algú t'espera,
un altre cop
la mateixa pedra
i la sensació
de donar voltes
a un cercle.
Soroll, evidentment,
en el millor sentit de la paraula
i no heu renunciat a les cançons així una mica més
melòdiques, no? A la melodia tampoc no hi renuncieu,
no és allà un soroll desfermat.
Hi ha coses que segurament serien impossible
a renunciar perquè som nosaltres, no?
I tant.
Llavors és el que surt de nosaltres, no?
I ens està bé perquè...
D'alguna manera creiem en la nostra personalitat, no?
Possiblement...
És l'únic que podem aportar de nou.
I segurament en aquest disc
les veus han recuperat més força i tot,
vull dir que potser en aquests dos anteriors discos
no les havíem deixat de banda
però sí que no tenien potser tant de tant d'importància, no?
I aquest disc torna a tenir
el que dius tu.
un cant coral aquí
que semblem alofeo.
Escolta, i quan se'ls va ocudir
la idea de passar d'aquest format més acústic
a aquest format més sorollós,
més guitarrero?
Doncs com tot ha anat venint, no?
Sobretot va ser a base de que...
Nosaltres ja venim, tots quatre venim, tots cinc,
vaja, el nostre primer contacte amb la música
va ser més sorollós que no pas els bossos, no?
Llavors, d'alguna manera hem retornat a...
Però és allò, es van plantejar com un repte de vinga,
va, a veure si ho podem fer?
O simplement veieu que ho sortia?
Una mica per, com a repte, evidentment,
però també per circumstàncies,
com per exemple poder, doncs,
durant un temps va venir en Pol Fuster,
un col·lega, doncs, a tocar amb nosaltres la bateria,
i això ens va fer veure que podia haver-hi color cap aquí.
Llavors, és una mica a base de casualitats que poden sorgir, no?
I de dir, hòstia, posaràs el moment, vinga,
i que apareixés el Santi, i que...
Clar, segurament si no haguéssim trobat el bateria ideal,
potser no s'hagués produït aquest disc, no?
És una mica allò de renovar-se o morir?
Us feia falta aquest canvi o també hi ha...
Sí, no, sí.
Per què no?
Sí, en la vida no hi ha res fixa que duri dos segons
al mateix lloc exacte, o sigui,
a nosaltres no ens fa por acceptar el moment,
o sigui, viure el moment és això,
doncs, això, no...
I en aquest cas, dir, tirar per terra,
doncs, dir, doncs, ara no teníem bateria?
Doncs ara tenim bateria, què passa?
Vinga, què passa?
I què?
Som cinc.
Sí, total, som nosaltres...
És a nosaltres mateixos que ens hem de donar explicacions, no?
Mentre puguem continuar fent una bona feina de qualitat
i ens sentim orgullosos d'aquesta,
esperem tenir oients, no?, que ens apoyen.
A vegades nosaltres diem que...
que totes aquestes explicacions,
que no les penses mai.
La veritat és que tu dones les respostes
després d'haver fet alguna cosa.
Et demanen per què ho has fet.
Després trobes una resposta que té lògica,
però que no te l'havies plantejat abans.
Sé que ho has fet...
Allà que dones l'explicació i dius...
No, no, no, no, no, no va bé per aquí,
sinó simplement que dones una explicació
d'algú que no has meditat, saps?
Sinó que ho has fet perquè t'ha sortit així, no?
I després passa el temps i dius...
És veritat, si ho vaig fer per allò i per allò altre.
Mira, si això podia haver sigut...
És com quan intentes explicar la història, no?
La història de qualsevol cosa,
realment és només una manera d'explicar-ho.
Doncs ara es posaré en un compromís,
us faré explicar una cosa que potser al principi no hi vau pensar.
Per què es diu El jardí del temps, aquest nou treball discogràfic?
Home, això és una pregunta que te la pots esperar, si més no?
Sí, no? Ja havíeu també vingut amb la xuleta preparada.
No, mira, ho hem fet perquè creiem que és una col·lecció de cançons
bastant atemporal, és a dir, que no té un temps clar, no?
Hi ha cançons que recorden, poden portar-te als anys 60-70,
com cançons que et poden portar en el moment actual, no?
Passem també pel pop, passem pel rock,
passem per... segurament totes aquelles influències
que hem tingut durant tot aquest temps en aquest sentit.
Això us anava a preguntar també,
que és la pregunta que a mi m'agrada fer
i que als músics no els agrada mai respondre,
que és quines influències musicals trobem en aquest disc?
Molt diverses.
Aquí podríem respirar en aires de Tom Petty,
com de Coldplay, com de mateix Marley, no sé,
hi ha...
Sí.
Això és com un còctel, no?
De tots aquests personatges
i a més a més sumar-hi la nostra pròpia personalitat, no?
Però sí que en tot cas hi ha un repàs,
no és un disc que allà és superactual,
inclús tampoc ho hem volgut deixar clar també amb la portada, no?
Hem volgut mostrar una banda, no?
O sigui, deixar de banda
que ens mirin com elements individuals,
sinó que vegin realment
que aquí hi ha una banda compacta que fa pop rock.
Pop rock, de fet estem escoltant, com dèiem,
les guitarres contundents dels gossos,
tots quatre sou guitarristes.
Bé, tres guitarristes i un baixista.
Tots baixista.
Però totes una guitarra.
No, no, jo també soc un guitarista.
Ai, el Roger.
El Roger és el baixista, sí.
Heu inclòs algun altre instrument per aquí,
per la bateria, evidentment.
Segur que hi ha cosetes.
Sí, cosetes, però hem partit bastant dels elements bàsics de la banda.
Dos guitarres elèctriques, una acústica, baix, bateria...
I col·laboracions, allò de...
Tampoc no ens hem volgut...
Ens hem tancat molt amb nosaltres, no?
Perquè era un procés que l'havíem de parir tots cinc junts, no?
Allà al local, a base d'hores,
i hem cregut que aquest disc estava bé així.
Llegim aquí el vostre full de promoció
i, de fet, escoltant-ho, doncs sí,
podem arribar també a entendre-ho
que en aquesta nova etapa, doncs,
els presenteu més elèctrics,
fins i tot amb un puntet tecnològic, eh?
Allò d'incloure...
Pots ser.
...l'alfil al qual s'agafa tothom ara de la música electrònica,
tot i que no n'abuseu, evidentment.
Esteu més en la línia dels 60 que no pas.
Sí, vulguis o no, a veure, són mitjans que hi són, no?
Aquest disc està gravat en un ordinador.
Hem utilitzat els ordinadors com a base de paper
per poder fer... gravar el disc, no?
I, vulguis o no, doncs,
hi ha eines que estan allà, no?
I, no sé...
Encara és el moment.
Sí, segurament als anys 60,
si les haguessin tingut,
no les haguessin de servir.
No, i a més a més,
assegur que hi ha molt més coses fetes amb l'ordenador
en els dos anteriors discos que no pas en aquest,
perquè en els dos anteriors discos...
No n'hi havia, exacte, segurament sí.
Però suposo que no n'hi havia,
clar, vull dir, tot ha anat venint, no?
També aquestes coses, clar...
Però això, abans, no ho sé,
experimentava més amb loops, coses que jo,
que potser et fia més falta.
En canvi, en aquest disc,
intentem ser bastant més orgànics
en el que és el so,
però sí que hi ha algun experimentillo,
sí que hi ha algun experimentillo.
Fa cinc anys un dia de casa va marxar,
volia alliberar-se, tornar a començar...
Doncs hem parlat de les novetats
que s'han inclòs en aquest darrer treball discogràfic
dels Gossos, El jardí del temps.
Parlem, potser, si us sembla, de la continuïtat,
perquè, clar, evidentment, hi ha moltes coses
que no heu canviat.
Les lletres, podríem considerar
que encara continueu donant-los-hi el mateix pes.
Com ho feu, això, de les lletres?
Qui composa?
Doncs mira, això va com va, segons la cançó, no?
Normalment, el qui l'acaba...
Qui comença una mica, d'alguna manera,
comença parint-la,
és el qui l'acaba, d'alguna manera,
de grodar, no?
Però sempre pot passar de tot,
sempre hi ha...
Entre tots ens ajudem
i complimentem coses si no...
I de què parleu,
en aquest, El jardí del temps?
Jo crec que ja continuem sempre,
doncs, des del nostre punt de vista,
Gossos,
gent senzilla, de comarques, de Manresa,
amb un punt de vista de la vida
que ens agrada compartir amb la resta de la gent, no?
I també ens agrada molt
ficar-nos en la pell de l'altra gent, no?
Saber què passa,
què pensa gent com nosaltres,
també senzilla,
d'aquesta que trobes,
que creus pel carrer.
i ens intentem ficar,
per comprendre més bé tot plegat, no?
Però intentem ficar-nos en la pell de la gent
i pensar, doncs,
a veure què pensen,
a veure com...
I, bueno,
són històries molt casuales en general, no?
Temes que ens poden preocupar tots, no?
Com, evidentment,
la indiferència o la guerra que estàvem parlant,
que parla la cançó, doncs,
com si res,
com la soledat,
com...
com també un bon dia, no?
Que pot fer...
i que avui aquell dia pot començar
una història nova per tu
que et pot canviar la vida, no?
Vull dir que...
I col·laboreu tots una miqueta.
Sí, sí.
En el plan de les lletres, no?
Cadascú va anar escrivint i...
Sí, sí.
A veure,
és un procés,
o sigui,
els processos creatius,
com dir-t'ho,
pot ser que sigui només
un alquilafaci, no?
Una lletra,
però d'alguna manera
ha de passar per l'acceptació de tothom, no?
Tothom se l'ha d'acabar fent seva, no?
I això és un procés
que a vegades porta temps, no?
Noves danses, Oriol.
Sí.
Què tens tu amb aquesta cançó?
Moltes coses.
A vegades quan fas les cançons
tampoc no intentes buscar
algú allò que diguis
m'ha passat a mi, no sé què.
És un punt aquell
de les persones que a vegades
estan com aturades
en un cert espai
de temps i de lloc
i necessiten fer
una reflexió
com per dir,
tio,
a veure si faig alguna cosa
que si em quedo aquí parat
malament, no?
I el millor és inventar
noves danses.
Em sembla que és el més fantàstic
que es pot fer
en un moment així.
Agafar-se amb el màxim
d'optimista.
A més a més.
Bé, i ara se'n va
no sap mai on despertarà
viu arreu i enlloc
no ha tingut tanta sort
és el darrer treball discogràfic
d'una mítica ja formació
de la música en català
als gossos.
Un treball que ens arriba
després de dos anys
en què no sabíem res d'ells
al Jardí del Temps
i per tant un treball
molt elaborat
i fins i tot canviant.
Oriol,
Nacho,
diuen,
i de fet es nota,
que teniu com a més influències
dels Estats Units
amb aquest treball.
Que heu abandonat potser
el que és la música
en català
com l'enteníem ara.
De fet fa deu anys
que esteu al capdavant
i també la mateixa música
en català evolucionant moltíssim, no?
Ui,
a veure,
és que això
és un tema que
jo crec que tots els grups
que estem aquí a Catalunya
estem tots influenciats
no per la música americana
o per, diguem-ne,
per l'anglesa
però és que nosaltres
no hem inventat aquest estil
que estem fent servir.
Nosaltres estem fent servir
un llenguatge
que no és el nostre.
La majoria de grups,
que és els que fem pop
però que en general
això no va néixer
aquí a Catalunya.
Aquí a Catalunya
per continuar la tradició
hauríem de fer folk
o hauríem de fer coses
que sí que van néixer aquí, no?
Nosaltres el que crec que fem
és agafar aquest llenguatge
que més o menys
el comencem a entendre
i posar-li la nostra versió,
la nostra trosset de vida d'aquí, no?
Si les lletres dels americans
parlen de les seves coses
nosaltres parlen de les nostres, no?
I potser sí que té
més d'americà en la part rock
perquè creiem que el rock
sí que es nutreix molt
sobretot de la base
dels anys 60-70
de les bandes americanes.
La part pop
segurament l'hauríem de trobar
més al moviment
britànic, no?
Començant pels Beatles
Budors
fins avui dia
Coldplay
bandes d'aquest tipus, no?
I clar, nosaltres això
és que hem mamat
de tants
de tants i tants grups
que costa saber
realment
d'aquí, no?
Qui és el pare
de tot això, no?
Jo penso personalment
que som una banda
més pop
que no per rock
a l'experit nostre
té més
influències pop
segurament
el rock
no sé, a vegades
la típica fase
de la sexe
de drogues i de la control
vull dir
no m'ho veig allò
sí que hem sigut peluts
hem anat
amb pantalons arrapats
però amb una filosofia
diferent
que també ens ho sabem
passar bé
que això també
què dic clar
però faig de tatuatges
no em porteu
no, però això
tampoc hi ha res a veure
els portem a vegades
sí, a vegades
no, però que vull dir
que
que nosaltres
el més important
és que
estem oberts
a tot
i en qüestions musicals
intentem
separar
tot
clar, ara
personalment
jo cada vegada
que sento
influència
per la música
americana
tal com està al món
penses
hòstia
acaba de dir
americana
això vol dir
que jo estic donant peu
a que hi hagi més
no, no fotem
no fotem
que simplement
ens etiquem
a fer
música
i de la millor manera
que sabem
i no us fan por
les etiquetes
pel que veig
ni reconèixer
les vostres influències
que això és molt important
i tant que no
o sigui
això
els mestres
no som nosaltres
hem de donar gràcies
a la gent
que ens va fer sentir
això per la música
tots
en un moment donat
sobretot
puc parlar
de nosaltres
cinc
en un moment donat
a la vida
vam sentir
alguna cosa
de música
que ens va dir
tio
això és el teu
o sigui
ens vam quedar
enganxats
en alguna cançó
en algun disc
en alguna cosa
que de cop i volta
vam veure
una revelació
d'alguna manera
jo crec que això
és el que ens ha portat
avui dia
a continuar
amb el que estem fent
tornem físicament
amb aquest
darrer treball
discogràfic
dels gossos
el jardí del temps
són 12 pistes
a 12 temes
i una pista
interactiva
què podem trobar?
és un disc
de 12
més un
perquè
aquest un
és una cançó
que tenim ficada
a dintre del disc
però que només surt
quan el poses
a l'ordenador
és una manera d'aquestes
que a vegades es diu
per què no fem
un regal
per la gent
que realment
vol tenir el disc
físicament
i que no se'l copiarà
i aquestes coses
doncs fas
una cosa
especial
i aquí trobaran
fotos nostres
i trobaran
un petit vídeo
de com vam fer
la portada
diversos links
les lletres
de les cançons
que és una cosa
que hi ha moltes gent
que estem ara
escolta'm
que ha fotut un llibret
que hi ha lletres
sí que són
són a dintre
i el més important
que és la tretzena
cançó
una cançó
més a més
personalment
penso que és
preciosa
que només està en aquesta pista
només està en aquesta pista
que si la poses
en qualsevol aparell
no sonarà
només la sonarà
quan la posis a l'ordenador
i una putada
eh
no dic
de una putada
no
escolta
deies que en aquesta pista interactiva
es pot veure
com vau fer la portada
de fet la portada
és molt curiós
esteu aquí
hi ha certes imatges
hi ha un muntatge
una mena de vídeo
doncs
com vam fer aquesta portada
i on és això
a veure
surt un bosc
perquè la gent situï
un camí
amb un bosc
amb un munt d'arbres
al voltant
i vosaltres
amb poça xulesca
amb els sombreros
de cowboy
has de pensar
que això
és una casa senyorial
que a mitjans del segle passat
era una casa
que en ple
apogeot
de tot el tèxtil
a la comarca
del Bages
estava molt bé
actualment
està pràcticament
en ruïnes
i aquest passadís
és el passadís
de Xiprés
que hi havia
totes les entrades
que anava a parar
a la casa
i això està al costat
de Manresa
i vam trobar
que era un jardí
del temps perfecte
era un jardí
que buscava
perquè és una casa
que ara està
perdó
relativament
deixada
però que hi ha
unes
passades per allà dintre
i sense veu
saps què vull dir
sense
t'imagines
t'imagines la vida
que hi va haver
perquè és una casa
de la burgesia
que havia tingut
ha sigut esplendorosa
i ara realment
actualment
està molt deixada
però bueno
tot així
vam poder
agaudir-la
doncs ja ho sabeu
pista interactiva
inclosa
a part dels altres
12 temes
en aquest
el jardí del temps
recordem
el darrer treball
discogràfic
dels gossos
suposem que teniu
tot l'estiu
ple de bolos
ple d'actuacions
de tota manera
ja vau venir
a presentar-lo
a Tarragona
fa qüestió de què
dos o tres setmanes
dos
no
fa un mica més
un mica més
finals d'abril
i també vam estar a Reus
i bueno
i la idea és continuar
i la reacció del públic
de moment
molt bé
sobretot aquí
a Tarragona
era molt d'hora
havia acabat de sortir el disc
i potser era
el segon concert
i bueno
esperem que
poder tornar a venir
de fet aquest estiu
ara
aquestes setmanes
s'estan tancant molt
els bolos
perquè amb el tema
de les eleccions
també
moltes festes majors
si jo ens ho comento
tothom és curiós
que ningú es mulla
contractar ningú
perquè no saben
hem d'esperar
hi ha dies
que s'han d'acabar
de confirmar
però s'estan movent coses
per aquí
a la vostra terra
i
si podem avançar
hi ha alguna cosa
no perquè no hi ha dates fixes
però
els propers dos o tres mesos
estarem aquí
deixa'm dir
que d'aquí
menys d'un mes
el dia
tres, quatre, cinc
i sis
de juliol
estem aquí al Senglar
al Senglar Rock
que es fa aquí
a Montblanc
que el tenim aquí molt a prop
i que penso que
a part que nosaltres
podrem gaudir
d'un dia
i d'un escenari
molt important
pensem que és el dissabte
al vespre
i compartirem cartell
em penso
amb el bo i millor
d'aquí
i amb els
tant
pels que fa molts anys
que estem aquí
com amb les novetats
actualment
barrejat amb els planetes
venen els planetes
que penso que és un grup
molt molt interessant
que val la pena veure'l
Déu-n'hi-do
doncs a fi
amb aquestes previsions
per l'estiu
que ja veig que no us avorrireu
suposo que
a més us deu seguir
la mateixa gent d'abans
més altra gent
que potser
us ha descobert
ara jo us ha descobert
amb aquesta faceta
així més roquera
i deuen dir
mira
aquests
la veritat és que encara
encara ens trobem
que podem encara
descobrir
a vegades et penses
que ja ho has fet tot
o que ja et coneix tothom
i realment t'adones
que no
que encara queda molt per fer
i esperem
doncs
mica en mica
anar-nos acostant
a tota la gent
que encara no
sap qui som
o no sap què fem
amb el disc aquest
ens estem adonant
que està apareixent
molta gent nova
molta
a nivell
a nivell de
totes les edats
jo per exemple
sé dels
típics aquells
roqueros
que sempre hem dit
és que a vegades
foteu una música
on ja diu
eps
eps
que això
que aquí
que aquí hi ha
jo què sé
que aquí hi ha
gresca ja tu
escolta que continuareu
amb aquesta línia
o encara no us ho he plantejat
és difícil parlar
del demà
però jo crec que
tots sí
en continuarem endavant
segurament
segur
i en aquesta línia
o penseu ja
en atrever-vos
altres coses
creiem que sí
el que passa
que segurament
el següent
ni serà
també una nova
recerca
en aquesta
vida
que és la nostra
serà aquesta
consolidació
d'aquest nou projecte
això es diu
la consolidació
ja
el segon
acabem doncs
si us sembla
amb el que serà
el segon senzill
d'aquest nou treball
dels gossos
al jardí del temps
un senzill
que s'anomena
triada
i que de fet
és la primera vegada
perquè encara no el tenim
com a senzill
que sona aquí
els ja tardes
per acabar
ja ens heu esboçat
quatre coses
ja sabem més o menys
per on aneu
però Nacho Oriol
què escolteu al cotxe
quina música
escolteu actualment
buf
de tota una mica
no sé
discos per recomanar
últimament
que haguem
des de l'últim
de Wayne Harper
passant
jo hi tinc
el del Red Hot
imagina't
Tom Petty
hi tinc un disc
d'aquests àmbients
a rotllo
el cafè del mar
sí
hi tinc
algú
el cafè del mar
no sé si hi tinc
el del Gerard
o hi tinc el
no ho sé
algun d'aquests
hi tinc
doncs moltes barraig
eh
tu Oriol
és que penso
que és
que és
que és
l'ombaco
de la música
poder tenir moltes coses
diferents
doncs escoltant
sabent
vaja
el que escolteu
tota aquesta barraja musical
a sapiguer
cap on us portarà
el món de la música
eh gossos
m'ha agradat molt allò
que abans has dit
banda mítica
no?
amb 28 anys
ens estan dient
banda mítica
és que ja arriba
mira m'ha sortit així
xiquet
home 10 anys
de carrera
10 anys
sí sí
es diu aviat
10 anys
ja estan granadets
eh
sí sí
Nacho Terres
Oriol Ferrer
moltes gràcies
endavant gossos
i a veure si us tornem
a veure aquest estiu
per aquí
bé la pròxima cita
ja és el Senglarroc
que de fet ja falten dos dies
sí ens veiem molt aviat
amb tots vosaltres
estarem pendents
gràcies
sort
una abraçada
els carrers estrets
tots tenen secrets
i fan patir
en tan poc temps
has perdut un tros de vida
per això jo sempre et dic
el mal temps
fes-li bona cara
has de ser valent
el mal temps
fes-li bona cara
on van
les il·lusions
no ment
que estàs tot sol
on van
les il·lusions
per què és tan simple
que tu ja ets dintre
has de conèix
has de fer saber
per què és tan simple
que tu ja ets dintre
que tu ja ets dintre
és tan simple
que tu ja ets dintre
has de fer saber
que tu ja ets dintre
que tu ja ets dintre
que tu ja ets dintre
que tu ja ets dintre
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!