Passen 20 minuts del punt de les 6 de la tarda
i en aquesta tercera hora el que volem fer
és una cosa una miqueta diferent del que estem habituats.
Farem una entrevista amb dos personatges,
dos persones més que personatges,
es diuen Vicente Morera i Jaume Calatayut.
La cosa va de poesia i de música
i gairebé abans fins i tot de donar-los la bona tarda
el que farem és que vosaltres mateixos escolteu
què fan, què fan el Vicente i el Jaume?
Doncs fan això.
Mare, si fos marinè, marinè de bona traça,
m'aniria a Marendis, tot sola amb la meva barca.
El vent fora un crit de goig, la vela culoma blanca,
el cor d'un blau com d'encís
i els ulls d'un verd d'esperança.
Mare, si fos marinè,
marinè de bona traça,
m'aniria a Marendis,
tot sola amb la meva barca.
us faria adeu al port,
una adeu ple d'ignorança,
entre l'escalem i el pit,
m'enduria el goig de l'aire,
la verdó fina dels pins,
la llum de les vinyes clares.
Mare,
si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes.
Callardeta dalt del pal perquè encaminés la passa
i olor de fonoll marí entre el meu pit i l'escalem.
L'amor seria molt lluny
si en caldrien de jornades.
De nits guaitaria el cel,
de dies la mar temblava.
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
Cerco l'amor,
que bé prou ser com m'espera i demana.
Cerco l'amor.
Ai, companys,
per això m'empeny l'esperança.
Mare,
si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni rondalla.
L'amor seria el seu port
esperant-me tota blanca.
La vera de lluny a lluny
cridaria a l'arribada
i el vent desfaria enllum
les trenes d'hora de la tarda.
Amor,
li diria jo,
guaita la mar,
ampla i clara.
Ella m'ha dut el teu port,
ella ens farà d'acompanya.
El camí de retornar
serà un petó que s'allarga.
Jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que esbada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te
i tornarem llavimuts
un dia encaient la tarda.
Tu tindràs el cabell pur,
jo,
la pell un xic colrada
i el nostre retorn
al gust
d'una música llunyana.
Mare,
si fos mariner
tot sola
amb la meva barca
iria cerca l'amor
per mars de somni
rondella.
Mare,
si fos mariner
viviria jo
guaita la mar
ampla i clara
ella m'ha dut el teu port
ella ens farà d'acompanya.
El camí de retornar
serà un petó que s'allarga.
Jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa
que esbada.
Vicente Jaume, bona tarda.
Bona tarda.
Quina tranquil·litat
que se'ns ha quedat el cos.
Qui signava aquest poema?
Aquest poema
el signava
el Miquel Martí i Pol.
Per això hem volgut avui
començar amb ell.
Que s'ha de dir
que no sou oportunistes
sinó que ja el teniu
inclòs en el repertori.
Sí, sí, sí.
És un dels primers poetes
que vam tenir
inclòs en el nostre repertori
ja fa cinc anys
que belluguem
per aquest àmbit.
Suposo que una mica
la intenció vostra
és apropar la poesia
a la gent.
Doncs sí.
Seria això?
Sí, sí.
I amb música
diuen que entra millor.
la poesia és un gènere
que costa una miqueta
d'entrar, eh?
Però amb música
ja és una altra cosa.
Sí, amb música
és una altra cosa.
A més, nosaltres
hem incorporat
un tercer element
als nostres recitals
que han anat agafant
cos i força importància
que és la narració.
És a dir,
nosaltres expliquem
també una història
durant el recital
de poesia
que fem.
Agafem un poeta
o un grup de poetes
en aquest cas,
per exemple,
Miquel Martí i Pol
i comencem a explicar
una mica,
a fer una passejada
pel que és la seva vida
i apropar-nos
una mica
al personatge,
a intentar
apropar
a la gent,
no només
al professional
de la literatura,
sinó a la persona,
les seves vivències,
les seves emocions.
I enmig d'aquesta història
que anem explicant
i anem intercalant
les poesies recitades
i les poesies cantades.
El Vicente s'encarrega
de la composició
de la música
i de cantar també,
de tocar i cantar
i la Jaume
fa aquests textos
així introductoris
que serveixen d'enllaç.
On us ha portat això?
Sé que teniu,
en fi,
que teniu concerts
per dir-ho d'aquesta manera
o recitals,
clar,
no sabem ben bé
què és
per molts llocs,
oi?
Doncs sí,
afortunadament sí.
O sigui,
que agrada,
de moment sabem que agrada.
Sí,
agrada força.
Ho porteu per instituts?
Vam començar
a l'àmbit docent
i encara hi continuem
perquè és un àmbit
que habitualment
s'actua al dematí
i bé,
vull dir,
això no ens entorpeix
els altres camins
que m'hem pres,
però habitualment,
o sigui,
amb el major nombre
de vegades
el que fem és
biblioteques,
lliuraments
de premis literaris,
setmanes culturals,
activitats culturals
de tota mena
en obert,
diguem-ne,
fora de l'àmbit
de l'àmbit docent,
que és on vam començar
però de seguida
ens vam adonar
que hi havia altres llocs
que això tenia
tanta o més sortida
que la que pugui tenir
a l'àmbit docent.
Tant és així
aquesta sortida
que de fet
per dir una cita
allò molt propera,
no només a l'altent
sinó també amb l'espai,
aquest cap de setmana
esteu a Torre d'en Barra
em sembla?
Sí.
Digueu-nos la cita
perquè si algú
vol veure-vos en directe.
És dins el cartell
de premis literaris
que es fa cada any
a Torre d'en Barra
cap a finals d'any.
El primer acte
que es fa
és aquest nostre
serà el dissabte
a dos quarts de nou
de la nit
al Pati del Castell.
Farem un recital
que hem titulat
De mar a mar
la poesia.
I d'on us ve
aquesta afició?
Quina temps fa
que aneu junts pel món
fet de trobadors?
Explica, explica.
Una mica els trobadors
del present, eh?
Sí, bueno,
esto hace cuatro o cinco años
surgen la idea
perquè jo estava
treballant
amb una senyora
de Venezuela
que canta molt bé
i amb Enric Cujol
que treballa
en Radio Nacional
i facíem
poesia
de molts poesos
i cancions sudamericanes.
I, bueno,
aquella que coges
un poema
de los que deia Enric
i comences a mirar-lo
i tal
i, bueno,
le pones música.
Però era un poquitín,
era una labor
un poco més fria
perquè eren
poemes
i cancions
de altres
i, bueno,
poc a poc
empecé a treballar
la idea
de la posibilidad
de poner música
a poemas
però amb alguna cosa més.
I, bueno,
conocí a Jaume,
le propuse la idea,
jo sabía que era escritor,
de hecho,
le había pasado
una canción mía,
una música,
la había puesto letra a él
i le propuse esto,
a veure què li parecía
i tal.
I, bueno,
la idea
luego se fue redondeando
muchísimo,
o sea,
partimos de una idea
muy simple
i al final,
bueno,
estamos en el punto
en el que estamos actualmente
que es una cosa muy interesante
con un guión
que ha ido ganando
cada vez más peso
y donde la música
es el 100% original
junto con el guión.
Y yo creo que la gente
lo está captando muy bien,
o sea,
yo tenía el miedo,
como es normal,
de que cantar canciones
que la gente no conoce,
pues quizá hay un poco
de rechazo
porque te pierdes más,
¿no?
Pero que va,
en absoluto,
la gente lo coge muy bien
y todo pasa,
de momento todo va perfecto.
El público
es fica dintre el...
¿Quin tipo de público
teniu?
Hi ha de tot,
no hi ha una diferència
d'edat,
no sembla que
hagi de ser
potser la gent més gran,
la més propícia
a la poesia,
però no és així,
a nosaltres
ens ve públic
de 20 anys
i públic de 60 anys
i és important
que la gent,
o sigui,
nosaltres procurem
que l'acte
que nosaltres fem
sigui emotiu,
o sigui,
tocar el cor de la gent
i ho aconseguim
perquè més d'una vegada
veiem una llagrimeta
per allà al mig,
no?
És a dir,
que arribem allà
on volem arribar
i això és molt gratificant,
estàs allà a l'escenari
i ho veus,
no?
I això fa que tu
et motivis més,
actuïs amb més sensibilitat
perquè veus que la gent
t'està responent,
amb la mirada
t'ho diu,
no?
Que allò els hi arriba.
Bueno,
jo hi añadiria una cosa
y es que la gente
un poquitín más mayor
yo creo que se emocionan más
porque los poetas
que tocamos,
cuando cuenta Jaume
su historia,
les toca más de cerca
la historia,
sobre todo si son poetas
que han vivido
la guerra civil
y todo esto,
ves que la gente mayor
lo siente mucho más.
Ara us anava a preguntar
com ho feu
per seleccionar els poemes?
Teniu en compte...
Qui és Jaume,
l'autor.
L'autor, sí?
A veure, Jaume,
com t'ho fas això?
Perquè mira que hi ha poemes
i poetes, eh?
Sí, a veure,
els poemes
nosaltres,
ja t'he dit abans
que els anem intercalant
en el text,
aleshores tots els poemes
que fem
tenen quelcom a veure
amb allò que estem dient,
o sigui,
no estan col·locats allà
d'una manera...
A vetrària.
Exactament.
De la història
que t'estem explicant
en aquell punt,
o cronològicament,
o simbològicament,
o perquè ha tingut
quelcom a veure
amb el que està passant,
els poemes
tenen
una connexió.
Aleshores,
com que el primer pas
que es fa
per muntar un recital
d'aquests
és escriure el guió,
després,
en funció d'això,
es van triant els poemes
que són a diència cada moment.
Sí que és veritat
que hem de fer
una mica de filtre,
sobretot
pels que el Vicente
els hi ha de posar música,
perquè aquí
hem de tenir
una mica en compte
la sonoritat del poema.
Hi ha poemes
que són de molt nivell literari
però que són molt difícils
de musicar
i que després,
quan els cantes,
arriben menys a la gent.
Aleshores,
sobretot en els que són cantats,
es busca també
una mica la sonoritat.
I suposo que
al llarg d'anar rodant
aquest espectacle,
de portar-lo a les esquenes
durant 4 o 5 anys,
com dèieu,
han anat canviant.
Heu incorporat
alguns textos,
n'heu tret d'altres.
Sí,
vam començar
amb un,
dos,
tres,
vam anar creixent,
ara en tenim 14,
tenim 14 hores
de recital
al nostre repertori.
Hi ha poetes catalans,
hi ha poetes castellans
i hi ha uns mixtes
que funcionen molt bé,
un d'ells
és el que farem
a Torre d'en Barra,
que barregen diferents poetes
i hi ha poetes catalans
i castellans.
Per exemple,
amb aquest que farem dissabte,
es diu
De Mar a Mar la Poesia,
hi ha 8 poetes
que són,
si no recordo malament,
Verdaguer,
Rubén Darío,
Maragall,
Ballenclan,
Sagarra,
Juan Ramon,
Carla Riba
i Pablo Neruda.
Aleshores,
el guió,
també tenen guió aquests,
evidentment,
igual que els monogràfics,
sempre busquem
alguna anècdota
que lligui un poeta
amb un altre,
el guió el fem en català,
però després la poesia,
doncs...
La respecteu en l'idioma
aquesta?
Sí, sí,
naturalment,
quan fem Riba el fem en català
i quan fem Neruda el fem en castellà,
faltaria més.
Jaume,
el teu poeta preferit?
Joan Salvat Papaseit.
Definitiu, eh?
Sí, sí, sí.
Em fa gràcia
perquè jo quan faig aquestes preguntes
de lo més preferit,
doncs hi ha molta gent
que es queda dubtant
i et diuen
ai, no, no,
no en sé diuen,
no, no,
tu ho tens claríssim.
Sí, sí, sí.
Joan Salvat Papaseit.
I en castellà Miguel Hernández.
Molt bé.
També ho tenim claríssim.
Vicente,
el poeta que es deix
musicant millor,
algun que a tu t'agradi molt
per això,
perquè té aquesta sonoritat
que ja surt sol.
Hombre,
el més fàcil que he encontrado yo
ha sido Lorca,
sin duda.
Sí.
Seguramente,
porque también el hecho
de que sea músico,
yo creo que él de forma instintiva
ya hace los poemas
y los va cantando.
I el que més t'agrada,
encara que sigui una mica
més complicat.
Como fuerza,
yo creo que el que tiene más fuerza
es Miguel Hernández.
Sí, sí.
Doncs,
molt bé,
jo no sé si m'heu de fer
una altra petita joia
d'aquestes que feu,
poesia musicada.
No sé si demano molt,
si ho teniu preparat
o no?
No, no, sí, sí.
Sí,
hem començat amb Miquel Martí Pol
i crec que és gairebé obligat
tal com ha estat aquesta setmana
que lamentablement
hem perdut a Martí Pol
doncs acabar potser
també amb ell,
no?
I acabarem doncs
amb un parell de poemes
que és
és el final del recital
que tenim,
que tenim d'ell.
És a dir,
no hem muntat res especial
per això,
sinó que el recital
ja acabava d'aquesta manera,
no?
Ho podem fer curtet?
Ho dic perquè anem
una mica enganxats de temps.
Quant temps tens?
Quant temps tenim, vaja?
Tres minuts.
Tres minuts.
Feu,
és igual,
ja m'apanyaré.
Feu,
donem temps a la poesia.
Vicente Morera,
Jaume Calatallot.
Dic el vent
i el vent respon
i amb el vent
la fantasia
Puc apena estrenca el son
que ja som a ple migdia
Si rebent
travesso el pont
caica el goig del que voldria
i un cop dins
i un cop dins
la mà l'engia
Diu que res
no hem correspon
Dic el vent
i el vent respon
i amb el vent
la fantasia
Coratjós i sense escut
planto cara a l'escumesa
M'han malmès tant la salut
que la mort no em fa faresa
Però em dol la quietud
si no hi ha cap teia encesa
que conjuri la eixutesa
de l'espriva solitud
Coratjós i sense escut
planto cara a l'escumesa
Vaig i vinc
i faig camí
sense moure'm gens de casa
Puc saltar i ballar a desdir
mentre molts omplen la rasa
d'un neguit que els fa llenguir
i es lamenten
amb brams d'asa
quan s'adonen
que la brasa que els corseca
no té fi
Vaig i vinc
i faig camí
sense moure'm gens de casa
Dic el vent
i el vent respon
i amb el vent
la fantasia
Un dia
seré mort
i encara serà tarda
en la pau
en la pau dels camins
en els sembrats verdíssims
en els ocells
i en l'aire quietament amic
i en el pas d'aquells homes
que desconec
i estimo
Un dia serà mort
i encara serà tarda
en el pas d'aquesta
en el pas d'aquesta
en la música antiga
de qualsevol tonada
de qualsevol tonada
o encara en el pas d'aquesta
o encara en el pas d'aquesta
o encara en un objecte
en el pas d'aquesta
en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
i en el pas d'aquesta
Digueu-me quin prodigi fa la tarda tan dolça
i tan intensa l'hora, i a quin prat o quin núvol
he d'escriure el meu goig, per a que em sap ara durable.
En les coses que em volten, i sé que algú en el temps,
i sé que algú en el temps, salvarà el meu record.
Un dia seré mort.
Un dia seré mort, i encara serà tarda,
en els ulls de la dona que s'apropa i embesa,
en la música antiga de qualsevol tonada,
o encara en un objecte, el més íntim i clar,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi fa la tarda tan dolça i tan intensa l'hora,
i a quin prat o a quin núvol he d'escriure el meu goig,
perquè em sé perdurable en les coses que em volten,
i sé que algú en el temps,
sé que algú en el temps,
salvarà el meu record.
Molt bonic, eh? Molt bonic.
Moltes gràcies.
Sense més temps, jo us convidaria que tornéssiu a passar
pels micròfons de Tarragona Ràdio, allò, més relaxats,
i ja, quasi per fer un recital d'una hora sencera, eh?
Déu-n'hi-do, com ens heu deixat el cos.
Vicente Morera, Jaume Calatallun, moltes gràcies,
i endavant amb aquesta tasca d'apropar la poesia a tothom.
Gràcies.
Gràcies a tu. Adeu.