Música
Música
Música
Para poder ser junts
Frustració
No és habitual els ja tardes escoltar música hip-hop, però encara ho és menys els ja tardes i en general escoltar música hip-hop cantada en català.
Per parlar-ne tenim una formació ben joveneta amb un nom propi, Pere Crim. Pere, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Dic una formació, en realitat ets tu acompanyat d'uns col·legues molt ben seleccionats.
Sí, aquí estan, sí.
Pere Crim, no és el teu nom, et fas dir com a conjunt? Et fas dir Crim? Veniu de Barcelona? Explica'ns una miqueta qui sou.
Bé, doncs, Crim, em faig dir Pere Crim, em dic Pere de veritat i Crim pel projecte Crim, no?
Per aquest nou projecte musical que he arrencat i, bé, doncs, això, el que has dit, una música així hip-hop, sense prejudicis, vull dir que si mai surt algun estrebet que no és hip-hop, no hi ha cap problema.
i moltes coses a dir, de la forma més clara possible, i, bé, doncs, això renon una mica a la nostra música, no?
Com se t'acut fer música hip-hop cantada en català?
Que potser és el titular, no?
Sí, potser és això. Potser la importància és això i potser amb el temps se n'anirà traient la importància, no?
Espera.
En el moment que vagi enganxant, que penso que és el que està passant una mica amb la música en català, no?
Ja no té tot el mèrit, que sigui en català, no és el mèrit principal, no?
Penso, fins fa uns anys semblava que ho era, fer-ho en català era el mèrit, per almenys aquí,
però sembla que comencem a escoltar la música a part de com ho diguem, no?
I, bé, doncs, és d'aquest concepte que he dit abans d'on comença el hip-hop, no?
El rapejat és una forma molt clara de parlar o de recitar, amb el que es poden dir coses molt clares, no?
I amb la llengua que més clau pot dir, que és la meva, no?
I ja està, tenia moltes ganes de cagar-me en moltes coses, amb perdó,
i el més clar que podia trobar-ho era fer-ho en català, no?
Per tant, les lletres ben importants en aquest estil de música, com tu has dit el rapejat,
lletres que escrius tu mateix, suposem igual que la música, de què van les teves lletres?
Bé, té a veure amb el nom de crim, també.
Després de fer una anàlisi, com tots, d'estar farts, m'imagino,
de veure la televisió tanta, tanta, tanta delinqüència en general,
no parlo dels carrers només, sinó tant de delicte en general, no?
Tant natural com artificial, la paraula crim és la que em comença a obsessionar, no?
Bé, té a veure amb la injustícia, m'imagino.
Doncs parla d'això, buscar diferents motius amb els quals, bueno,
tinc coses a dir-hi, i des de, bueno, des de política, religió,
sense trepitjar gaires, gaires, no sé, no reafirmar-me molt,
perquè no tinc gaires, no vull mullar-me al 100%,
sinó que simplement ho miro des de fora, critico el que veig d'això,
i la paraula sense prejudicis m'ajuda a això, a no definir-me,
no lluito per cap política, ni lluito per millorar res,
simplement, doncs això.
Per treure-ho fora.
Exacte, observar, dir i deixar-ho anar, no?
Però sí, tens raó que amb aquesta música la lletra té molta importància
i li dono aquesta importància, no?
Intento cuidar les lletres al màxim perquè crec que és tot el joc que puc donar-hi, no?
Crimes un projecte relativament jove, vaja, molt jove, no?
Relativament, molt jovenet encara.
Què fa? Un meset que esteu ficats?
El que és aquesta primera maqueta, doncs això, fa un mes que s'està movent,
bé, el resultat és...
Avui en dia, bé, els projectes van molt ràpid i, doncs això,
fa un mes que ho tenen, doncs tot el que és el panorama català s'està movent a...
Per desgràcia no pot ser més que el català, no?
Això és encara la limitació que trobes al fer-ho amb aquesta llengua.
Però, bé, doncs les crítiques comencen a ser bones,
sembla que pot haver-hi un camí discogràfic i, bueno,
si algú em sent i també vol dir-hi alguna cosa, doncs aquí estem, no?
De totes maneres, ni que vosaltres com a Crimes, doncs això, és un projecte nou,
tu ja fa molt de temps que vas a Picampots.
Sí, jo pico pots.
Explica'ns una miqueta la teva història perquè et comeguem com a persona.
Doncs Pere Crimes com a músic, doncs sí,
ha estat bateria de moltes orquestres patxangues...
Ho confesses?
Sí, i tant, i tant.
Amb orgull o no?
A les quals saludo i, perdó, em cago amb algunes d'elles a la vegada
i... amb orgull, amb orgull, amb cert orgull, eh?
Però hi trobes de tot com a tot arreu trobes de tot.
Pere, Pere, quina és la cançó més terrible que has hagut de tocar mai?
Perquè sabem que més això de les orquestres de patxanga, déu-n'hi-do.
Sí, si mescla... no ho sé.
El pitjor de les orquestres patxangues, et prometo,
que no era la cançó en concret.
Hi ha un... bueno, hi ha molta altra cosa,
molt personatge per darrere, no?
Sí, sí, sí.
Sempre hi ha una orquestra que hi ha dos germans que la manejen
i que són més jefes que el jefe més important que et puguis trobar.
I, bueno, no ho sé, tampoc pugui parlar més d'aquest tema
perquè m'estan entrant ganes de fer una cançó.
Dixem-ho, deixem-ho.
La qüestió és que has passat per orquestres de patxanga.
Sí, sí, soc com a bateria, això sí, com a bateria.
Vinc de la part rítmica, jo com a instrumentista m'he dedicat a la bateria
i per extrapolació arribo a veure que pesa massa la bateria
i que m'interessen les cases de ritme que poden fer els mateixos o semblants sons.
I és on començo a passar això, les cases de ritme,
començo a experimentar amb sons i es nota a la gravació.
En aquesta maqueta no hi ha cap instrument acústic,
a part de la meva veu, no hi ha cap instrument acústic.
On vas, d'on vens, mira com et sents
Per no haver fet tot el que havies de fer
I demà veuràs tristesa en el teu cor
I ningú no tindrà enveja del teu joc
On vas, d'on vens, mira com et sents
Per no haver fet tot el que havies de fer
I demà veuràs tristesa en el teu cor
Cap instrument acústic, tot una base electrònica
i només la veu del Pere Crim rapejant al damunt.
De totes maneres, els vostres directes
dius que seran una miqueta diferents.
Sí que incluireu algun instrument acústic, no?
Sí, sí, sí.
Explica normalment qui t'acompanya en aquests directes.
No faig servir entrenant les gravacions
d'instruments acústics
però sí que accepto la seva força
i la seva energia, no?
I no he pogut prescindir a l'hora d'anar preparant els directes
en comptar amb bateria i baixista, no?
I doncs això, sobre l'escenari, la base musical, els músics
estic jo a la veu, un bateria real
amb un baixista real
i el DJ que punxa totes les màquines
que treballa en directe també.
És a dir, el músic més, el d'avui en dia
que molta gent defineix com el que fa els sorollets
i doncs això, que treballa en plats no,
no punxa en plats, és a dir, no hi ha escrats en general
però sí que caixes de ritme i samplers.
Ah, una música que sembla que està en alça ja des de fa un quant temps.
Sí.
Això de les bases electròniques i portar un DJ a escena.
Sí, s'està incorporant això, sens dubte.
Per fi, s'està incorporant aquest músic
que potser és el que més s'acosta als temps d'avui en dia, no?
No hi ha cap dubte que és un nou instrument
que necessita les mateixes hores que qualsevol altre
i que l'imbècil que digui que no, em perdó,
vol dir que ha apretat el botonet,
ha vist que sonava i s'ha quedat content, no?
Però les hores que pots passar amb una guitarra
i que pots passar-hi amb una màquina d'aquestes
són exactament les mateixes
i arribar al mateix punt de control, no?
Però bé.
Bé, n'hi ha per tots els gustos.
Sí, i tant, n'hi ha per tots els gustos
i sort en tenim, no tinc cap problema
amb els aficionats i amb la gent endavant
a tothom a fer música
i això sí que no tinc cap problema.
Parles de referències musicals
a, no ho sé, artistes que admiris
o que escoltis?
Semblaria mentida
si et digués que
la meva col·lecció de discs
egoístament
i hi ha gent que no s'ho creu
pràcticament són maquetes meves
una darrere l'altra.
et prometo que no sóc gens consumidor
de música.
No compro disc.
Escolto molt de ràdio, la veritat.
No és per dir-ho aquí, que ara estic amb vosaltres i tal.
Escolto molt de ràdio
i consumeixo televisió.
Ai.
Programes musicals i d'això.
Sí, encara que no compris música,
però què t'agrada escoltar?
No tens cap referent allò de dir
ostres, mira, aquest no és del meu estil, però...
ara mateix no et sabria dir...
Un nom, un nom, no?
Un nom, vols que...
Vols un nom, no?
Vinga.
De moment, de moment, de moment
em queda un crim
i és la veritat.
Ho dic sincerament,
ho dic sincerament.
i el que sí que m'està costant,
ho dic a nivell d'U&N,
el treballar com fa temps
amb màquines i amb això,
és sentir instrumentacions acústiques.
Reconec que m'està costant una mica.
El que és el...
Entres en un joc,
en un joc de màquines,
en un joc d'una sonoritat especial
que realment m'està sonant antic,
ho dic com a nivell personal,
només una opinió,
el sentir, doncs, això,
unes guitarres
i una formació de sempre
de pop i de rock
m'està costant d'entrar.
És a dir, que si no et diré cap nom
però tendeixo cap a l'electrònica en general
i incloco una mica la música de ball
i sobretot això, doncs,
el hip-hop i el rapajat.
Si pot ser en veu,
no veu blanca sinó en veu negra,
són les que més m'agraden.
Ah, sí, parlaves de certes influències,
sí, de veus negres, no?
Renma en blues i coses així.
Sí, sí, sí.
Bé, és una música que ha influenciat
tots els estils que es mou ara avui en dia al món, no?
Tots tenen un arrel negre, no?
Un arrel de...
Bé, doncs, això, d'un esperit
que va sortir d'aleshores, no?
De l'època del blues i tot això, no?
Doncs sí, les reconec,
aquestes arrels les reconec.
Tot i que he tingut una fase de més jove britànica,
més britànica.
Eh, veus, veus, poc a poc va sortint, eh?
Sí, sí, no diré cap nom,
intentaré que no se m'escapi ningun.
He estat a punt de dir els Queen,
però no ho penso dir.
No, saps què passa?
I són preguntes tontes,
el que passa és que com que la gent no et pot veure,
doncs així ja es fan una idea de tu
com a músic i com a persona.
Ho entenc, ho entenc.
Escolta, potser amb això d'haver de transmetre coses,
sí que et serveix molt el rapejat,
però què et dona la música electrònica
que no et doni una guitarra?
Quina sonoritat pots aconseguir amb això?
Segueixo treballant també,
és a dir, vaig pensant i programant
i parlant amb alguns possibles productors
del que podria ser el disc
i m'insisteixen en guitarra.
Avui em dia,
fer servir una guitarra amb distorsió i tal
dona la força que dona, no?
Però, no sé, en general
m'imagino que és una qüestió de concepte,
no sé, si tinc corrent,
si tinc corrent elèctric no em falla res, no?
La guitarra és un instrument absolutament primitiu
que es desafina amb una facilitat increïble
i que...
En sexe et trenca una corda, sí, sí.
És absolutament primitiu, no?
Soc bateria i dic el mateix de la bateria, no?
Clar, és que el teu problema és que és bateria.
Respecto al meu instrument moltíssim
i segueixo a dir el mateix, és primitiu,
és picar quatre tambors
i ja està, no?
I depens d'on soc hòstic.
Ja dic, no els abandono
i compto amb ells, eh?
Com si els personalitzés.
Però, realment, sí que...
M'està sortint alguna cosa en contra amb el temps.
M'estic acostumant molt a aquesta sonoritat
que em dóna, doncs, això,
més fantasia, potser, no?
Més possibilitats d'afectes,
més possibilitats de sensacions,
de reverberacions,
que s'han utilitzat sempre també amb altres d'això,
però amb timbres diferents, no?
I timbres que s'allunyen ja
del que són els instruments normals,
ja no recorden tant ni a res, no?
Són sons nous, sons blancs, que se'n diuen, no?
Estem parlant, recordem,
amb el Pere Crim, l'artífax,
l'almamater, podríem dir,
d'aquesta formació,
que encapçala ell mateix es diuen Crim
i fan hip-hop en català, seria el titular.
Què farem amb aquesta maqueta?
Quatre temes.
No ets el millor, Montferit,
Bullen a Mart, Cap Estel.
Què farem amb això, ara?
Doncs...
Plans de futur, vaja.
Sí,
Moveno a tope,
en poc temps estem preparant el directe,
començarem a sortir en directe,
hi ha gent que té ganes de veure'ns,
hi ha discogràfiques que tenen ganes de veure'ns en directe,
avui en dia, amb quatre temes,
encara ningú s'acaba de definir,
i amb molt poc temps
surt la segona maqueta de Crim,
quatre temes més,
el que això sí que em defineixo,
doncs, un artista treballador, eh?
No...
Vull dir que...
Intento per fer...
No em fa por a la feina, eh?
No em fa por a la feina i tinc ganes de dir coses
i tinc ganes de fer cançons
i estan fetes,
falta, doncs, això, gravar-les
i seguir treballant, no?
No sóc el músic modern, mandrós,
que té ganes de que li facin la feina,
això no...
No.
Si la misèria fos convertida,
si el mans corés la puta ferida,
que ens arrossena sense tocar terra,
que ens fa veure coses que ningú no vol creure,
que treballem sense poder-hi seure
i veure el sol.
Un nen que crida,
la vida és dura,
que va la seva pròpia sa cultura.
I ens veiem en fum
que ells mateixos fumen,
les gràcies plenes,
cony de rates brutes,
que ens atabalen...
És que jo me'n vull anar a Mart,
és que jo ja estic cremat d'estar aquí,
és una estrofeta,
una de les frases d'aquesta cançó, no?
Pere?
Sí, és la primera cançó que va fer crim.
Sí?
Sí, sí,
és la que més defineix això,
el que intentava explicar-te al principi,
que ho explico amb la cançó.
No vull arreglar el món...
Però te'n vols anar a Mart.
Però me'n vull anar a Mart,
m'he de compte que aquest món no és per mi,
que no m'agraden les lleis naturals
ni les artificials,
trobo...
També té a veure això
que crim comença amb la meva...
que canvi la meva època
i passo de ser no creient
a ser creient, no?
Que començo a creure en un Déu,
sense ofendre ningú,
un Déu amb el qual m'hi he de barallar,
un Déu amb el qual no respectaré de moment
mentre segueixin passant les coses que passen.
I...
I...
Bueno.
M'he de compte que aquest món és,
en certa manera tan patètic
que fa falta tenir algú que l'hagi fet, no?
Algún enginyer mediocre que l'ha fet,
estic segur que pot existir, no?
Però bueno,
no deixa de ser una fotografia
i motiu per expressar, no?
Molt bé.
Pere, passareu per Tarragona, esperem.
Encantats.
Voldríeu, no?
Passaríem, i tant, i tant, i tant.
Ho buscarem, sí.
Ja trobarem alguna saleta,
a veure si podeu passar per aquí.
Molt bé.
Pere Crim,
moltes gràcies endavant amb aquest projecte
i, en fi, espero que torneu,
ben aviat que torneu a passar pels micros
de Tarragona Ràdio
per presentar-nos al primer CD.
Gràcies.
Sort.
I allà torna a començar vida amb mi
I quan el món s'apaga pèrdo la sang
No sé pas què, no l'estat jocant
Però la consciència s'esmigua
I encara no es veu una part del món que tot ho hagués escoltat
I és que jo ja estic cremat
Està aquí
I és que jo ja estic cremat
Està aquí
I és que jo ja estic cremat
Està aquí
I és que jo ja estic cremat
Està aquí
I és que jo ja estic cremat
Està aquí
I és que jo ja estic cremat