.
Ja fa temps, de fet era abans de l'estiu, quan van treure el seu segon treball discogràfic, Sensacions,
però encara no havien vingut oficialment a presentar-nos-en.
Són els Debt i tenim el seu alma mater, podríem dir, amb nosaltres aquí als Estudis de Tarragona Ràdio, el David Rosell.
David, bona tarda. Alma mater dels Debt, no? Va ser una mica l'artífex de tot.
Bueno, sí, però insisteixo que el grup som tots. Poder vaig ser el provocador del part.
Sou tots. A veure, matitzem qui són aquests tots per fer una mica d'honors, els que no hi són.
El Xero al Bà, que és als teclats, el Pere Borralleres al baix, el Gaby Codina a la bateria i finalment el Richie Diaquez a l'Escratch.
A l'Escratch, eh? Això és incorporació nova o...?
Sí, de fet sempre ha col·laborat amb nosaltres, però diguem que oficialment durant tot aquest any ja és part de la banda.
A partir d'aquestes sensacions, d'aquest segon treball, no?
Des d'acabem... Sí, ell no el va poder gravar perquè estava a l'Índia fent el Hippie i quan va aterrar aquí i al cap d'uns mesos després de aterrar de l'altre món on estava,
doncs es va incorporar a nosaltres i ara ja estem girant junts.
Girant i és que de girant en saben molt perquè, de fet, al treure el treball al maig, doncs s'han passat tot l'estiu,
que és l'època tradicional, diguéssim, més bona per fer bolos. Us l'heu passat voltant?
Doncs sí, doni-hi-do aquest any molt, molt... Per positiu, no? Estem molt contents, eh?
Perquè per un grup com nosaltres toques és important i portem això, una quarantena de bolos aquest any,
però si a més a més tens l'oportunitat d'anar a tocar fora, doncs... Fantàstic, no?
Ara parlarem d'aquesta gira. Pel que comentes, sembla que funcionen millor aquests sensacions,
que el vostre primer treball discogràfic, home, també va sonar, però potser era el...
Home, és molt diferent, no? Aquell Estació Zero va servir per presentar una mica el grup, no el disco.
sinó el grup, no? Una manera de dir, ei, que existim, no?
I diguem que sensacions ja presten més atenció al disc, no?
El grup més o menys ja sona i es valora més el disc, a part que n'estem molt més contents.
Sí, a nivell de com ha quedat en global?
Sí, en tot en general ens atrau més, no?
De fet, és normal, no? És un disc que hem fet molt més tota la banda, no?
Hem estat tota la banda treballant-hi molt, molt junts.
L'altre potser hi havia masses cançons que eren més velles, que senzillament les vam adaptar.
És diferent, l'hem enfocat molt diferent.
I l'hem rodat molt i això es nota molt.
Com és? Com és aquestes sensacions?
És un disc...
rockero, no?
Poder més rockero que popero, però té aquesta essència del pop encara amb cançons com aquesta, no?
Però el que té és molta energia i està fet en un període de tot un any, no?
O sigui, durant tot l'any hem anat fent les cançons i crec que ha quedat bastant homogeni.
I les lletres són bastant amb clau positiva, no?
O sigui, ja crec que ja hi ha prou desgràcies i prou problemes al món com perquè encara faguis un disc negatiu, no?
I una mica és una crida a l'optimisme i a dir que les coses es poden canviar i que de fet som nosaltres els que podem fer que a la nostra vida millori en petites coses, no?
I és una mica... va per aquí, no? La història.
Suposem que tens bona part de culpa, perquè el David Rosell, a part de ser trompetista, ens comenten per aquí amb els brams, a part de ser guitarrista també, quan acompanyes el Tito,
vaja, que tocos una miqueta de tot, el que és amb debta amb aquest projecte, composes a tu tot, fas les lletres també.
Bé, de fet amb brams ara estic a la guitarra i també la meitat del disco també vaig fer bastantes cançons, no?
Però sí, home, amb debta és el grup on diguem que hi fas més, no?
O sigui, hi fas la lletra, hi fas la música, però ja et dic que el valor de les cançons, jo porto la idea, però és la banda tot junts quan es treballa i quan surt realment el resultat.
I passa a ser una cançó de debta, no? No meva.
Com estàs més a gust, composant, que sembla que et tira molt, o interpretant després dalt d'un escenari?
Tot, tot. O sigui, tocar un escenari és la meva vida, no? O sigui, és que si no ho faig, em sembla que em tornaria boig.
És una cosa que m'agrada i que m'hi sento bé, però composar també és una cosa que quan arribes al vespre,
estàs sola a casa, el que em sigui, tens una guitarra, és que no hi ha res millor al món, saps què vull dir?
I, de fet, aquest estiu te'l deus haver passat de fàbula, perquè és això que dèiem, no? Heu girat per tot arreu.
Suposo que fins i tot el fet de treure el disc al maig i després d'anar-lo rodant dalt dels escenaris deu haver canviat,
perquè cada actuació deu ser diferent, li deveu haver donat matisos.
Potser les cançons que feu en directe ara ja no s'assemblen tant a les que trobem enregistrades.
Bé, sempre vas canviant alguna coseta que altra, això sí, però es manté bastant fidedigna,
el que passa que el directe ja, de fet, està pensat d'una manera més canyera, no?
El directe sempre és més contundent, però és bastant fidedigna.
Sí que sempre canvies alguna cosa, empalmes aquí, talles allà, fas algun arreglo nou,
el Richie amb l'Scratch també té alguns moments d'ell, saps?
Doncs muntem una mica el que és un espectacle, no?
Que en definitiva és el que ha de ser un bolo.
Com se us ha dit això d'incorporar el Richie, aquest escratx?
És una cosa que a mi sempre m'ha agradat molt, com a detall i com a novedor, no?
I té una infinitat de probabilitats, de maneres de fer diferents per ajudar en una cançó, no?
Molt més del que sembla, no?
En principi sembla dos discos i prou, però pots arribar a fer moltíssimes coses, no?
Jo ho trobo molt interessant i en deb com que sempre m'ha apostat així una mica per buscar coses, sons especials
i això doncs motiva molt i està molt bé.
Per on us ha portat aquesta gira, de tot l'estiu?
Hem estat una mica per tot el Principat, també per desgràcia aquest any encara no hem tocat ni a Mallorca, ni a València, ni a Catalunya Nord, per desgràcia.
Però també hem pogut anar a Holanda, a un festival d'Aliet Festival, hem pogut estar a Irlanda una setmana de gira per tot el país,
vam poder tocar a Marroc també, amb un concert molt surrealista.
Per què, per què? Com va anar això?
Bueno, primer perquè et surti un volum a rock, o sigui, no és una cosa excessivament habitual.
Com us va sortir? Via discogràfica?
No, feien una espècie d'universitat per la pau i la modernitat en una ciutat que es diu Esauira del sud de Marroc
i una delegació catalana que hi ha allà, doncs, hi té bastant pes, no?
De fet, a Casa Blanca vaig quedar parat, però hi ha 400 alumnes de català, o sigui, acollonant.
No, no i no.
Sí, sí, ens va venir a buscar un tio a l'aeroport.
Marroquí parlant de català.
Que era marroquí, que va venir i ens va saludar en català i vam estar...
O sigui, em vaig quedar paradíssim, no? Molt bé, molt bé.
I vam tocar, doncs, això.
Hi havia un concert que hi havia com 10.000 persones, àrabs, clar.
Amb la qual cosa era com molt estrany, no?
O sigui, tocar un concert amb 10.000 àrabs que no et coneixen de res, no obstant, doncs, el bolo els agradava, no?
Bueno, no ho sé, era com molt estrany.
I el lloc, no?, que també era molt bonic, hi havia unes muralles i el mar i veies allà símbols àrabs i era com molt...
No sé, sí, què faig aquí, no?
Sí, no, però molt intens, molt bonic, saps?
O sigui, era una sensació increïble, no?
Està cantant davant de 10.000 persones allà en català i tot...
No ho sé, però molt guapo, eh?
I per Irlanda vau fer, dius, una gira d'una setmana?
Sí, vam estar, vam fer la volta pràcticament a tot arreu, no tocant en pubs.
Hi ha bastant de contacte, em sembla, entre músics catalans i...
Bueno, nosaltres és el segon any que hi anem.
Em sembla que no sé si hi ha més gent que ho fa, però nosaltres és el segon any.
I realment molt bé, és un país que musicalment i culturalment està molt bé i hi ha molta música en directe,
molta, i és un gustasso, perquè la gent va a veure concerts, hi ha molta moguda, saps?
I la gent té molta predisposició a escoltar la música i a valorar-ho per si mateixa,
deixant de banda llengües o el que sigui.
Ells t'escolten, si grades, agrades, i si no grades, no agrades, saps?
O sigui, però és senzillament una qüestió de si els agrades o no.
I això ens encanta, no? Et posa molt les piles.
I a Holanda, de fet, vau anar amb una mena de credencial, no? Com a representants ja...
Sí, també una mica raro, la veritat, perquè va resultar ser una espècie de festival d'Eurovisió, no?
Què dius ara?
Sí, sí, sí. A nivell de països de tot Europa, amb llengües minoritàries, no?
Però tampoc ho sabíem ben bé, que el concurs era una cosa...
Vau anar benuts.
Bé, sí, però va estar molt bé, no?
I el bo és que és molt més sa que l'Eurovisió, no?
O sigui, allà l'ambient era molt bo, tots els grups estàvem junts al mateix hotel,
i el més maco va ser a les nits quan fèiem festes allà al bar, no?
Perquè estaves allà i un treu a l'acordeon, un altre a la guitarra
i acabaves cantant no sé què amb un tio de Lapònia, no?
O sigui, i això va ser increïble, o sigui...
Ara t'onava a dir que aquestes experiències deuen fins i tot enriquer a nivell musical,
perquè, clar, descobreixes potser instruments o ritmes que no...
Molt, molt, i tant, i tant.
I els guanyadors realment del festival van ser una gent superbèstia de Lapònia
amb una cosa molt original, que potser no vendria gaire,
però que realment per a un concurs era perfecte,
perquè era molt original.
I el millor és això, que respirava un ambient de...
O sigui, en el fons el concurs era el de menys.
La gent volia anar allà a conèixer i...
T'adones que hi ha llengües de persones que només hi ha mil parlants
i t'adones que nosaltres som la superpotència de les llengües petites.
Sí, perquè Catalunya té...
Catalunya té uns 10 milions de persones que el parlen, 11, saps?
Vull dir que a vegades ens fem el país més petit del que realment el tenim, no?
Es veuran reflectides totes aquestes experiències interculturals,
podríem dir, en un proper treball i ja esteu treballant o...
Bé, jo he començat a fer coses, però bé, encara volem donar tot un any més a sensacions
i presentar-lo perquè ens queden molts llocs per anar, no?
D'aquí al Principat i darrere dels països catalans que no hem anat
i la meva il·lusió és que a veure si al llarg de l'any que ve podem consolidar-ho més
i anar a tocar tot arreu.
Home, sense anar més lluny, abans que s'acabi l'any,
dius que teniu tres actuacions concertades a Andalusia.
Sí, ara marxem.
Que també és curiós anar a tocar Andalusia.
També, també, també vam estar a Madrid i bé, molt bé, no...
Ens hem quedat parats de també de...
que no passa res, que canteu en català i què, cap problema.
I això és molt bo, jo trobo.
No hem notat, doncs, una...
allò una adversió, diguéssim, amb algun tipus de públic en concret, eh?
No, què va, els de l'estranger tots han anat bastant bé,
inclús ja et dic a Madrid, que, bueno, políticament és allò que és el que et fa més respecte, si tu vols.
Va, vam tocar en un lloc molt petit, es va omplir la sala
i vam acabar el bòli i la meitat de la gent que hi havia allà es va comprar el disc, saps?
Que bo.
Un disc en català.
O sigui que, no, o sigui, no vam arribar i tiraven coets, no, senzillament estaven allà,
sí que al principi tens un públic fred, però si entres, entres.
i si a ells els agrada el que fas, va quedar demostrat que la llengua, en el fons,
tampoc va ser un problema, perquè després, doncs, això, van comprar discos, no?
Per tant, a vegades ens ho fem una mica nosaltres mateixos.
Dins d'aquesta evolució que teniu els músics inquiets, especialment, en què he evolucionat, Debt?
O tu mateixa, què veus que ja has afegit en aquest treball?
Què estàs escoltant ara mateix de música?
Hi ha alguna cosa, allò novedosa, actualitat musical, que et cridi l'atenció?
N'hi ha moltes, però és que escolto molt de tot, eh, no sóc gaire d'un sol grup,
sinó que m'agrada molt sentir moltes coses, no, perquè de tot sempre trobes alguna cosa que et pot ajudar després a tu a fer el que tu fas, no?
O sigui, mai discrimino cap mena de música perquè sempre se'n pot aprendre.
Ara, no sé, últimament he escoltat un tio que es diu Jack Johnson, és un... un tio que és un col·lega del Ben Harper,
i és un estil molt similar, i acaba parat de la... està molt bé, o sigui, un tio que amb una guitarra acústica i prou sap interpretar d'una manera brutal, no?
I això són... de tot això se n'aprèn, no? Això et dius, veus, t'has de currar molt bé de cantar bé.
No, aquest any el que ha anat molt bé és el treball de grup, no? O sigui, la banda ha tocat molt i això ha fet que com a banda cresquéssim,
i això per mi és el més important, no? Perquè és el que et dic, Pep, és una banda, i crec que el bo d'una banda és que soni a banda
i que realment es vegi la feina de tots els components, no? I amb això és amb el que més hem... crec que hem guanyat.
El tocar tant i estar tant junts, doncs t'obliga que coneguis molt bé els altres i que hi hagi molt bon feeling per tocar.
Cadascú deu aportar el seu graet de sorra i anar fent.
De totes maneres, continues tu amb els teus projectes paral·lels i la resta de la banda també té...
Sí, bueno, jo segueixo amb Brams i mesclat i, bé, nosaltres també tenen, cadascú té la seva història, no?
O sigui, intentem donar, doncs, tot el que podem perdre fins on podem, no?
Sí, perquè Brams i mesclat, Déu-n'hi-do, també, eh? Les coses que heu fet aquest estiu, no? Em sembla?
Sí, amb Brams, sobretot, hem mesclat, no tant, perquè aquest any no podíem tocar gaire perquè hi havia overbooking.
No, clar, Pets feien gira, jo i en Tito de Brams també feien gira, Carles estava...
Tito també es van liar amb allò del Guillem de Bargadà, és que no pareu.
Diguem que aquest estiu no hem pogut gaire bé tocar. Ara hem començat a tocar, farem girar ara l'hivern.
I amb Brams vam fer el revés, vam estar fent tot l'estiu.
Entre mesclat i Brams ens anem convidant bastant bé.
Mira que hi ha músics, eh? Doncs no us podeu quedar quietats en un lloc, no?
Bueno, mira, inquietuds.
Doncs, si et pregunto per projectes futurs, com deies ara, doncs, seguir explotant aquests sensacions
perquè comentaves que és que val la pena, que és que se li ha de treure més suc, que us va costar molt de fer.
Sí, no, home, i a més a més que és que ens queda molt per visitar, és que no hem vist res.
O sigui, necessitem, ja et dic, jo aquest any tinc moltes ganes de poder anar a les illes
i poder anar a molts llocs que no hem anat, no?
Això és el que realment em tindria ganes, no?
O sigui, és el que m'agradaria.
Doncs ens quedem amb aquest desig del David Rossell, que segurament es farà realitat, eh?
Esperem que sí.
Ja tarden en trucar-vos a les illes, ara que és hivern, hivern fred.
No només les illes, sinó en general tot països catalans, no?
Quin single posem per acabar, què et sembla, dels que tenim per aquí, David?
Doncs, no ho sé, posa lluny, que no l'has posada, per exemple.
Vale, anant sonant a tota l'estona de fons, però l'escoltem.
Per què? Per què? Que tens alguna...
No, no, no, perquè a les altres m'he fixat que l'has posada, i aquesta no.
O, bueno, o no l'he sentit.
És que estava concentrat en l'entrevista.
Si devia estar a la barra aquí xerrat i no m'he entrat de res.
De què parla aquesta cançó?
Ofa, ho faràs pensar.
Ai, vaja, és una història molt profunda teva, personal, no?
No, i amb totes les lletres tenen dos vessants, no?
O sigui, la vessant entendible i la vessant que no s'entén tant.
I aquí està el joc, no?
O sigui, a mi m'agrada que s'entengui el que vull dir,
però sempre m'agrada que queden cosetes que siguin de lliure interpretació per l'oient, no?
O sigui, hi ha una veritat que només la sé jo,
i llavors cada oient a vegades es munta la seva pel·lícula.
I està molt bé, perquè a vegades hi ha gent que m'ha escrit
i m'ha enviat la versió que ell entén de la cançó, no?
I dius, mira, no hi havia pensat, però bé.
És supercuriós.
No, de veritat, és molt curiós, no?
Perquè veus que provoques que la gent, doncs, pensi, no?
I que et digui, hòstia, jo em sembla que anaves per aquí, no?
Hòstia, això és molt guapo, és molt guapo.
Doncs per molts anys més, que us pugui passar.
I tant, i tant.
Com deia el David, doncs escoltem tan lluny,
ens fixem en la lletra i vosaltres mateixos.
David Rossell, representant, en aquest cas, aquesta tarda,
dels DEP, presentant el seu nou treball discogràfic.
En fi, un treball nou-nou, però des del maig,
que ja el podeu trobar a les botigues.
Sensacions.
David, endavant, i estarem pendents de tot el que feu.
Gràcies.
Adéu.
Com cada vegada, la història és sempre igual,
la confiança regna al tronc del teu cap.
Una indecisió és una pedra al camí,
però no he perdut cap esperança.
El camí és llarg
i encara em sembla
lluny, més lluny, tan lluny.
Avui t'he vist molt lluny,
més lluny, tan lluny.
Avui t'he vist molt lluny,
més lluny, tan lluny,
avui t'he vist molt lluny.
Però veig les hores aliades, preparades a aguantar.
Llargs camins que passa a passa em portaran a escursar.
Però veig les hores aliades, preparades a aguantar.
Llargs camins que passa a passa em portaran a escursar.
Però veig les hores aliades, preparades a aguantar.
Llargs camins que passa a passa em portaran a escursar.
Llargs camins que passa em portaran a escursar.