Quan passen sis minuts ja, del punt de les cinc de la tarda,
comencem amb la secció habitual que ens acompanya en aquesta segona hora del Ja Tardes.
Cada divendres, una secció que condueix el Jordi Ximeno i que, no res,
des de fa un parell de setmanes hem volgut anomenar cara a cara.
Molt bona tarda, Núria.
Bona tarda, Jordi.
Et veig molt estressada, eh?
Molt, és que els divendres ja passa això.
Hi ha actes, gent que et truques, sí, és horrible.
Gent que surt, però bé.
Sort que estàs tu per portar calma i tranquil·litat, no?
Ui, sí, uf, tal com estic.
La setmana passada venia a deixar els meus virus,
avui estic molt bé, però fotut d'altres coses.
Sempre s'ha de tenir alguna cosa, Jordi.
Sí, sí, molt bé.
Doncs gràcies per la benvinguda i a tots els sovintes de Tarragona Ràdio.
I avui tindrem cara a cara una entrevista
amb la gent de No jubilem la memòria,
una associació que ha aparegut, doncs, que s'ha constituït fa poc,
per comemorar entre octubre i novembre d'aquest mateix any
l'acomiadament de les Brigades Internacionals l'any 1938
i que ja ha iniciat els seus actes.
i això en breus minuts.
També repassarem el treball discogràfic
d'una formació nord-americana
anomenada Will to Spiel,
un àlbum publicat l'any 1999
que portava per títol Keep it like a secret,
que d'aquí breus moments ja escoltarem un dels temes.
I, com sempre, la nostra tan divertida,
o això crec, no,
secció d'efemèrides.
Comença.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Comencem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moltes!
Són de Robert Capa!
Ha considerat el millor fotògraf de tots els temps!
De guerra!
Sí!
I també fotografies d'altres fotògrafs perquè els brigadistes internacionals anaven amb fotògrafs i anaven fins i tot en alguns casos amb càmeres.
Amb càmeres de cine.
Molt bé!
I dins dels actes programats hi ha alguns actes que ja s'han celebrat però encara la gent pot arribar a gaudir com els que és l'exposició de fotografia.
Esposició de fotografia i de cartellisme sobre la guerra civil que hi ha a les masies, a l'exposició de Francolí, no?
Exacte!
I quins són els actes per aquest cap de setmana o els actes programats pel futur?
A veure, els actes d'aquest cap de setmana bàsicament són, d'una banda, l'exposició de fotografies relacionades amb les masies i amb el priorat,
amb aquest últim acte militar de què parlàvem, que es pot veure aquest cap de setmana al casal de Marsà,
és a dir, fotografies des dels contactes inèdits de Robert Capa, que ara hem sabut, de totes les imatges que va fer per aquí,
fins a les fotografies d'un fotògraf que es diu Harry Randall, que ens han arribat res fa pocs dies i que es poden veure imatges dels brigadistes internacionals a Marsà de tota mena,
és a dir, des de practicant el salt d'alçada, fent desfilades militars, anant a la verema amb els soldats negres,
que és una foto, soldats de color, que és una foto molt curiosa, no?
Llavors, a banda d'aquesta exposició, demà hi ha una jornada de conferències,
de les quals jo destacaria potser la jornada, o sigui, les conferències de demà al dematí.
Demà al dematí tenim Andreu Maiaio parlant del que van ser l'historiador Andreu Maiaio parlant del que van ser els últims anys,
dies de les brigades internacionals a la Guerra Civil Espanyola.
Després tenim la conferència de Milton Wolf, que va ser l'últim comandant del batalló Lincoln,
un dels batallons de soldats nord-americans de les brigades internacionals.
Milton Wolf, penseu que té 88 anys, ve expressament des dels Estats Units,
i demà fa la xerrada, i diumenge visita els llocs on Robert Kappa el va fotografiar fa 65 anys.
Interessant.
I bé, els actes s'estan celebrant en tres punts diferents.
Un seria aquest cap de setmana a Marçà, el cap de setmana es van celebrar ja a les Macies,
i després també hi ha un tercer acte que encara està per confirmar, si no m'equivoco, que seria a la ciutat de Barcelona, no?
Exacte. A veure, en principi, a la ciutat de Barcelona...
En principi, a la ciutat de Barcelona també es fa un acte, perquè el que hem volgut, l'organitza més l'Associació dels Amics de les Brigades Internacionals de Barcelona,
és més petitet i més simbòlic en reconeixement també, és a dir, en reconeixement i en record de l'homenatge que parlàvem abans.
És a dir, són els tres actes. Hem intentat que hi hagués actes, per petits que fossin, els tres punts aquests.
És a dir, a Marçà, com a lloc on se va fer l'últim acte militar, a les Macies, on se va fer el primer homenatge, i a Barcelona on se fa l'últim homenatge.
Molt bé. I per finalitzar, si vols afegir alguna cosa més que tu creus que seria important.
En principi, a veure, això el que pretenem és que a partir d'aquesta exposició i d'aquests actes, la nostra idea és continuar treballant en el que és la recerca de més imatges i més informació sobre el que van ser les brigades internacionals a les comarques de Tarragona, a tot Catalunya en general.
Però també el que volem és que la gent s'animi a parlar-ne, és a dir, i que la gent que pugui tindre imatges que a vegades tenim sorpreses a casa seva o pugui tindre records relacionats amb el pas de les brigades internacionals, doncs que una mica surti de l'armari, entre cometes, i s'animi a compartir-ho. Per què? Perquè en el fons el que intentem des de l'associació és divulgar, compartir el que sabem i intentar que tots sapiguem,
una miqueta més sobre una part del nostre passat. Ja et dic, des de l'associació, l'objectiu és que després d'aquesta recerca se puguin iniciar altres relacionades amb la guerra civil o no.
És a dir, ens podem plantejar mirar altres aspectes del passat que en un determinat moment creiem que puguem fer una petita aportació.
Sí, d'aquí justament ve el nom de l'associació, suposo, no jubilem la memòria.
Es tracta de no passar per sobre de determinats aspectes del passat perquè ens faci por afrontar el passat.
En el fons es tracta de mirar enrere i d'intentar entendre més què ha passat i què ens ha fet com som.
I es tracta d'això, és a dir, jo crec que ens d'afrontar sense prejudicis i amb una visió de recerca i no només d'homenatge,
sinó que tingui un punt acadèmic, si vols, en el sentit de ser rigorós a l'hora de treballar i d'intentar entendre més el passat.
Molt bé. Així, tota aquella gent que es vulgui apropar a la recuperació de la memòria històrica de milers de combatents de més de 30 nacions
que es van apropar per recolzar l'Espanya Republicana en plena guerra civil contra el feixisme del general Franco, en aquest cas,
es poden apropar, ja ho hem dit abans, a les Macies, a l'Espluga de Francolí o aquest mateix cap de setmana a Marçà.
A més a més, teniu pàgina web, no?
Tenim una pàgina web exacta que és www.nojubilemlamemoria.org
Molt bé, U-R-G d'organització.
U-R-G d'organització, exacte.
Molt bé.
I qualsevol persona que li interessi contactar amb nosaltres perquè pugui tindre un testimoni interessant,
perquè cregui que ens pot aportar alguna cosa o simplement perquè vulgui debatre alguns aspectes del que estem parlant,
doncs serà benvingut.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Toni, per tota la teva informació i per atendre'ns.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Molt bé, ens veiem aquest cap de setmana.
Vinga, gràcies.
Adéu.
Era el Toni Orensant, recordem explicant-nos els actes, les activitats baixa que organitzen des d'aquesta associació,
No jubilem la memòria.
I nosaltres seguim endavant amb la secció cara a cara i em sembla que el Jordi ara ens ha d'explicar alguna converseta més sobre aquesta formació que escoltem de fons.
Sí, com sempre tan apretats de temps, però bé, el temps es sort i per això no perdrem el temps dient tonteries, no?
Doncs bé, parlem d'una formació apareguda...
És que a tu te donen corda, tu, Jordi, eh?
Sí, sí, bé.
Parlem d'una formació nord-americana de Void a Idaho, apareguda aproximadament l'any 1992,
que ja tenia una sèrie d'antecedents dins del pop-rock eix independent i que ha seguit en la línia d'aquest pop-rock independent.
Es tracta de Void to Spiel, aparegut en el 92.
Principalment és el projecte personal d'un senyor anomenat Doc March,
que ja havia estat en formacions com Three People, desconeguda,
hauria de conèixer els quatre amigats i sa mare, i després també els Hello Venders,
que aquesta formació sí que és molt més coneguda, també perquè hi ha un altre personatge dins d'aquesta formació,
que es diu Calvin Johnson, i que bé, que aquí...
Que un dia potser portarem un CD dels Hello Venders, no?
Sí, sí, sí. Jo tinc tota la discografia.
Oh, oh, que dependent.
I bé, doncs també acompanyem per altres personatges, com podrien ser Scott Plouffe i Brett Nelson,
que tenen no paper secundari, però que, com ja hem dit, el líder seria aquest senyor, el Doc March.
Influències d'aquesta formació se'ls ha comparat molt amb Pavement,
principalment amb Neil Young, del qual fan versions en directe,
i també amb Dinosaur Júnior, una formació de J. Massis.
I, doncs, aquesta formació li agradarà a tota aquella gent
que pugui estar interessada en el pop-rock independent,
propera al post-rock, propera també a les melodies més pop del pop de tota la vida,
des dels Beatles cap endavant.
Tenen sis treballs discogràfics, més un recopilatori,
que recull tota l'obra dels seus inicis.
I aquest àlbum, doncs, que estem escoltant, es publicava l'any 1999,
després de donar-se a conèixer, principalment, amb una obra anterior,
de dos anys anteriors, que portava per títol
Perfect from now and... he pronunciat bé?
On.
On, vale.
Perdona.
Sempre hi ha matins.
Perdona, però és que encara no l'havia dit, aquesta frase.
Sí, i, doncs, bé, el seu darrer treball va arribar fa un parell d'anys,
també, com que tots els seguidors de Bull to Spill
estem esperant que arribi una obra petita joia de pop
d'aquesta formació d'Aidejo,
i, bé, sona tal com estem escoltant.
Long after the thrill of living is gone
You were right when you said
This is the end
It's the end
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llarguíssima d'efemèrides, entriam, si et sembla, un parell per cada dia.
Com sempre no les direm totes, però bé, aquesta setmana, com totes les setmanes, ha estat molt interessant amb efemèrides, recordar el que també m'agrada recordar sempre, que les efemèrides en diem una o dos, però passen i succeeixen milers i milers de coses cada dia al món i a la història de molt més.
Parlem, avui, com ho fèiem?
Avui és 30, però fèiem al revés, no?
Fem-ho des de dilluns, no?
Dilluns a la 27?
Sempre ho fem al revés.
El 27 d'octubre, era dir dilluns, doncs agafem, per exemple, l'efemèride, mira, a tu que no t'agraden les notícies que jo a vegades porto, doncs agafem la darrera efemèride que tenim, el 27 d'octubre de l'any 1945 va néixer Ignacio Lula de Silva, líder sindicalista brasilei i actual president.
del Brasil, a més a més, hem de dir que el senyor aquest, Lula de Silva, darrerament ha tingut bastantes crítiques, encara que renom internacional està molt ben vist, però una de les darreres notícies que tenim és que quan es compleix un any de l'arribada al poder de Lula de Silva, 24 ONGs ecologistes del Brasil han publicat un informe on rebutgen una sèrie de mesures ambientals del govern de Lula de Silva,
ja que contradiuen les propostes defensades inicialment pel seu partit, per exemple.
I ha deixat anar la notícia ecologista.
Aquesta notícia valia la pena tractar-la més en profunditat, no?, i agafar-la. Mira, jo em quedaria, si em permets, amb una altra efemèride del 27 d'octubre.
No, no, no, no, no, una molt forta. El 27 d'octubre del 1553, podríem dir ja, sí, en plena època medieval, tot i que ja sortint, no?,
El metge eteòleg Miquel Servet va morir a Ginebra, cremat a la foguera i acusat d'heretgia per a Calvec.
Sí, la santa inquisició, no?, doncs els efectes de l'església, no?
Potser crec que ens ho estem equivocant, però bé, no són perfectes.
Doncs a mi m'agrada molt més la primera, la veritat.
El 27 d'octubre del 1449, va morir Mohamed Taragai Ulubek.
I qui és aquest senyor?
Qui és aquest senyor?
Sembla ser que és el més important científic mongol de l'època, conegut pels seus treballs en astronomia i matemàtiques.
Va construir l'observatori de Samarkanda, que ha destruït posteriorment,
i que fa uns anys es va, amb una excavació arqueològica, va descobrir,
i va catalogar més d'un miler d'estels i va fer detallades observacions sobre la Lluna i els planetes.
Un dels grans científics, en aquest cas sí de l'edat mitjana, però de l'edat mitjana asiàtica, per dir-ho d'alguna forma.
Curiós, curiós. Passem, doncs, al que seria l'equivalent a dimarts, dia 28 d'octubre.
28 d'octubre de... bé, una de les grans frases de la història.
28 d'octubre de 1871, l'explorador Henry Morton Stanley va trobar al costat del llac Tanganyika un senyor.
Saps qui era?
Livingstone, suposo.
Sí, molt bé. El doctor David Livingstone.
Això succeïa el 28 d'octubre de 1871.
El mateix 28 d'octubre, per exemple, tenim que de l'any 1886 s'inaugurava al port de Nova York l'estàtua de la Llibertat,
regal del govern francès al govern dels Estats Units.
Curiosa, també, femèrida, perquè, en fi, sempre l'hem vist allà, no?
Sí, sí, sí.
Sempre hem vist l'estàtua de la Llibertat d'allí, clar, hi havia un dia que no hi era fins que va arribar el dia que hi va ser.
Sí, sí, molt bé.
Ets molt intel·ligent, eh? Observador intel·ligent.
Aquest dia de la inauguració va ser això, un 28 d'octubre del 1886.
Sí, potser el senyor Busch se l'hauria de mirar més per entendre el significat veritable del terme Llibertat.
Ai!
Passem al 29. Ja l'he tornat a deixar.
29 d'octubre, això era dimecres, tenim, per exemple, entre totes les efemèrides que tenim per aquí, a veure,
per exemple, el 29 d'octubre de 1863, la fundació del Comitè Internacional de la Creu Roja, no?
Seria una bona efemèrida.
Sí, sí, sí.
I, per exemple, també el 29 d'octubre de 1933, curiosament, a un teatre anomenat de la Comèdia, a Madrid,
José Antonio Primo de Rivera va fundar la Falange.
Bé, una mica irònic, no?
Sí, això del teatre de la Comèdia.
En fi.
Doncs bé, saltem al 30 d'octubre.
Equivalent a ahir, eh?
Ahir, a dijous, això és una mica liant, eh?
Per exemple, no ho sé, a veure, tenim...
Tenim moltes, moltes, moltes.
Sí, tenim moltes i tenim bastants naixements.
Ai, ai, la del 38, la del 38.
38.
Boníssima aquesta.
Ah, sí, sí, la vols explicar tu?
Vinga, 30 d'octubre de 1938, eh?
Imagineu-vos, doncs, això, començament del segle...
Bueno, començament, sí, primer terç del segle passat.
L'emissió radiofònica de la Guerra dels Mons,
del H.G. Wells, realitzada per Orson Welles,
de fet, provoca el terror a diferents ciutats dels Estats Units
davant d'una suposada invasió alienígena.
Es veu que Orson Welles va fer un programa de ràdio,
fictici, com una radionovel·la,
que se denominava la Guerra dels Mons,
en què venien uns extraterrestres i tal.
I la gent s'ho va prendre seriosament i va crear un pànic.
Un pànic, sembla ser que...
catastròfic.
I molt bé, i entre tots els naixements d'escriptors,
jo destacaria el del naixement del poeta espanyol,
Miguel Hernández,
molt vinculat també amb la lluita de la República
contra Franco,
i que neixia el 30 d'octubre de 1910.
Va morir també dins de la repressió franquista,
un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola,
i és autor, sobretot, de molta poesia i també d'obres,
com podrien ser la Ciutat Bombardeada,
o El Gorrión i el Prisionero.
Ha anomenat també, per als que sigueu fanàtics del futbol,
que ahir va ser l'aniversari de Déu Armando Maradona,
que va néixer un 30 d'octubre de l'any 60.
Per tant, ja té els seus anyats, aquest home.
I tant, i tant, i tant.
No, no, no, no.
Molt bé, i passem a tal dia com avui,
de l'any, per exemple, 1512.
Es van inaugurar les pintures de la Capilla Sixtina,
pintades per Miguel Ángel, per exemple.
El 31 d'octubre del 1794,
el físic anglès John Dalton
va descobrir l'enfermetat de la vista
que porta el seu nom.
Saps quina és, o no?
Ah, el Daltonisme.
Molt bé, vingo.
Que és allà de no distingir els colors, oi?
Sí, sí, crec que sí.
Jo diria que sí.
I el 31 d'octubre del 1993
va morir el cineasta Federico Fellini,
autor d'obres, com podrien ser Ocho y Medio,
Satiricon o la Dolce Vita.
I atenció, una efemèrida també curiosíssima,
i és que John Boyd Dunlop,
i Dunlop ens sona a sabatilla esportiva.
A sabatilla esportiva, pilotos de tenis...
Sí, sí, sí.
Doncs va patentar el pneumàtic per a bicicleta,
també un instrument d'aquests que hem vist tota la vida.
Sí, sí, molt bé.
Clar, hi ha d'haver algú que se les empesqui, no?
Sí, sí, sí.
Doncs molt bé, aquestes són les efemèrides de la setmana
i aquí gairebé arribem al final.
Crec que marxem també amb la música de Build to Spiel
des d'aquell àlbum anomenat Keep it like a secret.
Jordi, gràcies. Fins la setmana que ve.
A tu.
Fins la setmana que ve.
Bès not talk too loud.