No hi surt, ni que un gos s'ho havia endut.
Digueu ja d'un cop o no et tornis més.
Aquesta vegada resistiré.
Però no em facis boig esperant una paraula.
Trem les decisions del moment.
Deixa't sense por ni remordiments.
Deixa't perquè jo hagués fet el mateix.
Que no hi ha culpable si vas enamorar-te.
Sé que vaig fallar-te i ara em toca pagar el pit.
No ho entenc.
Ens trobem per tot arreu.
És casual i pervers.
5 de la tarda, 20 minuts.
Estem doncs a la segona hora del Ja Tardes.
Una segona hora en què tornem a parlar sobre festivals.
Concretament, un festival que molts de vosaltres esteu esperant durant tot l'any.
Se celebra a Montblanc i de fet està a punt a punt a punt ja de començar.
És el Senglar Roc.
Per parlar-ne tenim el seu responsable, el Javi Fortuny.
Amb nosaltres, Javi, bona tarda.
Bona tarda.
Com es presenta el Senglar d'aquest any així?
A grans trets.
A grans trets.
En principi, com cada any millor, millor que l'anterior.
A grans trets, de dir que d'abonaments anem millor per sobre del que portàvem l'any passat, aquestes dates.
Millor perquè l'any passat teníem 40 actuacions i aquest any estem per les 55.
Millor perquè una de les activitats paral·leles que és el campus l'any passat, aquest any és un dia més, d'escola d'estiu de pop rock.
Millor perquè es fan moltes més activitats i concerts a Montblanc, fora del recinte, amb la qual cosa anem aconseguint el que volíem.
que tant Montblanc com el recinte del festival s'integrin en una sola cosa, que hi hagi gent que pugui anar a concerts de forma gratuïta a Montblanc i altres que puguin estar dintre del recinte del festival.
Millor perquè també hem ampliat moltíssim, moltíssim el que és els estils i la diversitat d'oferta.
Podem anar des de música clàssica fins al swing, cançó d'autor, folk, mestissatge, el rock més contundent i tots els variants del pop.
Vaja, que ho tindreu molt difícil l'any que ve per superar-vos.
Podria fer una llista de per què millor, no?
Doncs ara parlem de totes aquestes novetats i fins i tot repassarem el cartell, que té un i tot també.
I de moment per parlar sobre el campus, aquestes activitats paral·leles que se celebren dins el recinte, però que no formen part potser del festival en si.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Toni Xiclar. Toni, bona tarda.
Hola, bona tarda. Hola, Xavi.
Teu, com estàs?
Estupendo.
Passant calor, passant calor, no? L'I4.
Sí, jo tinc la sang molt espessa.
El Toni és l'encarregat d'aquestes activitats paral·leles que es fan al festival, que de fet comencen demà mateix.
Demà o avui?
Demà.
Demà mateix, no?
Demà és divendres, no?
Sí, demà és divendres, ja no sabem en quin dia vivim.
Doncs Toni, ara parlarem sobre les activitats.
Si et sembla, de moment ens centrem en el Xavi perquè ens expliqui una miqueta les novetats del festival d'aquest any, d'acord?
Molt bé, perfecte.
Vinga, et baixem una miqueta, li baixem el telèfon una mica al Toni, se sentia molt de soroll de fons.
Fons, sí.
Xavi, doncs això, novetats per la gent que sabem que n'hi ha molta que repeteix any rere any en el senglar, què trobaran de nou aquest any?
Doncs bé, t'he fet un petit discurs previ de novetats.
Una de les principals novetats és que el dijous, que era un concert de benvinguda, una mica per entretenir la gent que està de vacances,
doncs aquest diria primer, el dijous es converteix en un dia molt fort, amb caps de cartell, podríem dir en termes esportius,
perquè hi ha l'actuació de Miquel Gil Cisa, l'Exambustor Obrim Paz, paparazzi, a part del concert de Cluenda del campus, que després ens explicarà en Toni, no?
Aquesta és una de les novetats importants.
Començar i acabar el festival ja 100%, no?
Exacte, que cada dia tingui tralla. I el darrer dia, doncs, tenim un dinar popular.
El darrer dia és un dia més per a tots els públics, hi ha al matí l'actuació del grup Macedònia, que seria infantil-juvenil,
tenim un dinar popular i la Cluenda de la Bella Dixila, un grup meeting i referent del swing de casa nostra.
T'anava a comentar que com heu destriar, perquè suposo que hi ha moltes formacions interessades en tocar dins el senglar roc,
que com destrieu any rere any les que sí i les que no?
Potser l'aposta aquest any ha estat això que deies, no?
Arribar a un públic molt més ampli de totes les edats i de tots els estils.
Exacte, costa molt. De fet, és la part més feixuga, la part més trista, perquè tens que deixar...
És apassionant perquè la recerca de l'equilibri és apassionant, però hi ha moltes, moltes propostes que,
perquè hi ha estils representats, doncs no pots incloure, perquè has d'anar buscant que hi hagi de tot una mica, no?
Hi ha moltes coses que es mereixerien ser-hi i que ens han fet propostes o que nosaltres volíem.
Després hi ha problemes de calendari, de coses que volies.
És, de fet, la part més complexa, no? Trobar l'equilibri.
Potser en les primeres edicions del Senglar feia l'efecte, doncs, que era un festival de música fet a casa, de música en català.
Tot això a poc a poc ho heu anat obrint també, ara el Senglar es parla en català, es parla en gallec, es parla en eusquera,
i aquest any també, no sé si és el primer any, es parla en anglès.
No, no.
No?
No, ui.
Ja va temps.
Des del segon, aquest és el sisè, i el segon ja hi havia.
Qui cantava en anglès? En Pol Fuster, que va estar el segon, en la segona edició, cantava en anglès.
No, de fet, sí, sí, és un sant benet, es diria, en traducció literal, que la música feta en casa nostra vol dir que és música en català només.
De fet, home, es defensa especialment la música feta en català.
Ara bé, també es defensa especialment els artistes catalans, els que viuen aquí,
i han triat opcions d'expressar-se en anglès per ser més universals, o en castellà, o en francès,
o en àrab, com és el cas del Txep Beloski, no?
Però, de fet, sí que és el festival de referència de la música feta a casa nostra.
Un festival en què, a més, sembla una mica el tret de sortida,
perquè hi ha moltes formacions, tipus l'Axambusto, tipus gossos,
que potser acaben de treure el seu treball discogràfic,
molts d'ells els han tret de, doncs, ja fa uns mesos, cap a l'abril o així,
però esperen el senglar.
El senglar és una mica el punt de sortida de dir-hi, tenim nou treball,
i és el primer lloc on la presentem popularment.
Seria el cas, per exemple, dels gossos.
El Jardí dels Temps és el tretre treball discogràfic d'aquesta formació, dels gossos,
i ells, com els l'Axambusto, com suposem que d'altres formacions,
que és això, no?, que presenten per primera vegada popularment en un lloc així molt ampli.
Sí, com que és un bon aparador, doncs, és un bon lloc per presentar les noves propostes,
els noves treballs discogràfics, o noves formacions,
per exemple, el cas del Fora Sembrat, no?,
que actuarà amb en Josep Tió, guitarrista i ànima compositora del Sopa de Cabra,
o els que vol babà, que també han tret disc,
els Chet Baloski, que deia, també han tret disc.
Bé, de fet, el fet que hi hagi bandes que hagin tret disc també és un afegit a l'hora de triar
i de fer la programació, no?, que hi hagi, doncs, propostes noves i coses a tenir en compte
i presentar-les aquí.
Un festival ha dirigit, bàsicament, al públic, a l'espectador o també a programadors?
Doncs, jo crec que és, bàsicament, al públic.
Ara hem rebut i rebem, habitualment, doncs, trucades d'ajuntaments,
de regidors de festes que volen venir a veure grups,
i això ens posa contents.
En principi era pel públic, però sí que el camí anava dirigit una mica
a buscar un referent a cavall entre el Mercat de Música Viva
i l'Aficitat de Teatre al carrer de Tàrraca, no?
El Mercat de Música Viva, ho dic perquè sí que és un mercat dirigit
bàsicament als programadors, però que no està especialitzat
o el seu objectiu no és la música feta a casa nostra.
En canvi, el senglar sí que vol ser, doncs, aquest aparador
amb un ventall molt ampli i està molt bé que vagin venint els programadors
i puguin, doncs, a la propera festa major, doncs, programar coses que desconeixien
i que rarament tenen oportunitat de veure, doncs, veure en directe
i com funcionen i quina és la resposta del públic.
Programadors, com deia el Javi, però, bàsicament, un senglar dirigit al públic,
als espectadors que suposem que, com que són repetidors, cada any demanen més.
I a nivell d'instal·lacions també els heu posat una mica més còmode aquest any.
Sí, cada any intentes millorar, sempre tens, doncs, un fòrum obert a la web
i tens totes les queixes, molt lògiques.
Normal, no? Costa molt una gran comoditat així al mig del camp i posar de tot, no?
Però, de fet, dupliquem, doncs, el nombre de dutxes, de serveis.
El que ens preocupava molt era donar zones d'ombra, que és una cosa que,
per aquestes èpoques de l'any i aquesta setmana, per exemple, que estem vivint,
la trobem molt important, una zona d'ombra.
i instal·larem dos jaimes de 100 metres quadrats
perquè la gent pugui eixuplugar-se del sol allà al mig de tota la plana d'Aguiló.
I per tota aquesta gent, que sabem que n'hi ha molta,
que ni que siguin d'aquí Tarragona o de propet,
doncs, no, no, agafen la tenda de campanya i se'n van acampar a Montblanc, no?
Una excusa per passar, doncs, unes minivacances a prop de la música.
Per tota aquesta gent, doncs, mentre no hi hagi concert,
tindran activitats paral·leles, activitats, mira, una mica per distreure's, no?
Totes elles relacionades amb la música.
I aquestes activitats, el que s'anomena, doncs, el campus,
ho porta a la Toni Xuclà.
Toni, et recuperem.
Hola.
Que t'estaves adormint.
No, no, que va, al contrari, estava al·lucinant amb tot el que deia el Xavi.
Que no ho sabies, Toni?
Sí, sí, però és que...
No, però al·lucinant perquè és que, clar,
ho diguem en una perspectiva del temps,
veure que un festival, doncs, va pujant i es consolida,
i s'instal·la i interessa i tot això,
doncs, és molt maco, perquè, vamos,
no, reculant no molts anys,
doncs, estava la cosa, doncs, era un desert.
La plana aquesta era una plana,
però que arribava de Castelló fins a la frontada de França, no?
Vull dir que no tenien res.
I, a més, que avui en dia també és una aposta arriscada
organitzar un festival, perquè la veritat és que n'hi ha bastants.
Home.
És arriscar-se, eh?
Però, vaja, us ha funcionat.
Jo crec que n'hi ha pocs, encara.
Sí, n'hi ha de més, mi tal.
Sí, no, no, bueno, jo crec que de grans,
potser no n'estic d'aquí dient que vegi un festival grans,
però sí, jo trobo faltant que els festivals petits,
d'aquests d'una jornada,
en un poble, saps?
Coses més petites, potser,
o de 24 hores,
o coses així,
i llavors involucren, doncs,
aquesta gent que em deia a Xàbia que potser s'ha quedat fora del festival,
doncs, jo què sé, grups que comencen,
o no, o grups que simplement no,
per el que sigui, no han capigut,
doncs també tenen, és una altra manera de funcionar,
més peque, però que arribaria a tot arreu, també.
I això és l'únic que trobo faltant una miqueta.
Festivalets.
Festivalets.
Doncs te n'ha tocat un de gros a tu, eh, Toni?
El Toni és una mica l'animadora turística,
podríem dir.
No, no, no.
En el ciment dels hotels, no.
No, no, no.
No.
Què faràs, què faràs tu amb aquest festival?
No, no, jo només em carrego, no sé,
vull dir, només em carrego del que és el campus.
El campus és una escola de pop rock, eh,
vull dir, les activitats són una altra cosa,
que és el que t'ha d'explicar el Xavi,
totes les activitats paral·leles són durant el que dura el festival.
Aquesta és una de les activitats paral·leles,
és aquesta escola que es va iniciar ja fa tres anys,
i que, per tant, la tercera edició,
i que sí, ja s'ha ampliat i ara ja dura una setmana
i està farcidíssima també de tallers
i moments per tocar i de convidats, etcètera.
Una escola de pop rock, dius?
Exacte.
Explica, explica una miqueta,
per la gent que estigui interessada,
de tota manera, comenceu demà mateix?
Comencem demà a la tarda, o sigui.
I encara hi ha lloc i temps per inscriure's?
Hi ha poquetes, però encara en queden.
Encara queden algunes places per apuntar-s'hi.
Doncs explica, Toni, una mica en què consisteix
per dir la gent que pari orella,
per si hi ha alguna cosa interessada.
Doncs mira, és una escola d'estiu, d'una setmana,
en la que s'estudia a pop rock,
però d'una manera molt, molt, molt diferent,
molt avançada, molt avantguardista i molt seriosa,
i també molt alternativa a tot el que es fa
a les escoles tradicionals i als metodos tradicionals
d'ensenyant-se, que estan molt basats encara,
crec que és la nostra idea,
en la transmissió tradicional de solfeig,
harmonia, instrument, no?
Aquest cercle, nosaltres ja l'hem trencat des del primer dia,
i aleshores una escola que, en tot cas,
és molt complementària a tot el que està fent tothom
en les seves escoles, o els seus locals d'assaig,
o amb els mètodes que es poden comprar, etcètera, no?
I és una setmana molt intensa, on la gent toca,
i sobretot també té tallers de tipologia molt diversa
i conferències, en les que complementen una formació
que habitualment no es troba a cap lloc.
Per exemple, entre aquests tallers que anomenaves,
veiem aquí un taller d'anàlisi i composició de cançons,
o un de llenguatge del gest, de música electrònica,
que també és un àmbit que està tirant molt,
com diríem popularment, anglès per a músics,
també ben curiós, escenificació d'una cançó.
Exacte.
Déu-n'hi-do.
Mira, aquestes, ara és número 2, hi ha moltes activitats.
Una d'elles, la que deies, mira, que comença amb
anàlisi i composició de cançons,
que és com fer una cançó i com saber-les analitzar,
però des d'un punt de vista, des de molt conceptual
a molt ficar-se ja tècnicament dins de la cançó.
I això ho han d'aprendre en dues hores,
i en dues hores ja han de saber diseccionar una cançó
i saber-la analitzar amb uns 30-40 paràmetres diversos.
Aleshores, això s'explica el primer dia,
tenen tota la setmana per composar una cançó,
llavors el darrer dia es toquen, s'escolten,
es tria una i hi ha un productor musical i un director escènic,
i aleshores en dues o tres hores,
aquella cançó que només és una persona amb la guitarra
i amb la seva inspiració i amb tota la seva il·lusió cantant,
en dues hores ha de sonar i a més ha de tenir una escenificació.
I la gent, tots els participants, són espectadors
de com es munta com dos professionals,
un coreògraf, o sigui, un director escènic,
i un productor fan que soni
i estigui tot muntada al cap de dues o tres hores.
Aquest és només un dels tallers.
L'altre que deies, anglès per músics,
doncs als músics ens passa molt que
toquem amb un músic estranger
i triem l'anglès com a idioma per comunicar-nos,
doncs ens trobem que ja,
que de sobte l'idioma es fa petit
perquè tenim moltes coses col·loquials
però de cop els estils
o com es diuen coses de l'instrument
o de les mans o de la tècnica
o moltes coses que té la música
o de conceptes musicals
doncs no els s'han d'entresmetre
llavors ens quedem encallats, no?
I llavors vindrà un especialista
en anglès per músics
que explicarà tot el procés aquest
de com de l'anglès.
Hi ha altres tallers,
hi ha un de música electrònica
molt interessant,
hi ha tallers de percussió
i després també el que hi ha
després de dinar,
que això es fa a l'Escola Municipal de Montblanc,
són unes taules col·loqui
on hi ha uns convidats
que aleshores d'una manera oberta
i oberta al públic
doncs es fan,
ens fan una sèrie de xerrades, no?
Una d'elles,
per exemple, sobre producció
que és el primer dia
però aquest any,
un any davant enfocada
producció de cara als grans estudis
i com es fa una gran producció
i aquest any
s'explicarà com muntar-se
un estudi a casa.
A mi?
Des de casa
fins al local d'assaig,
o sigui, màxim, no?
És a dir,
el que es diu home studio
sí que la gent pugui fer-se
les seves maquetes
i les seves edicions
i quasi els seus CDs
així, bueno,
apanyar ellos, diguem-ne,
a casa seva, no?
I això s'explicarà el primer dia.
Després hi ha una taula rodona
sobre videoclips
i imatge
que ensenyen una mica
les claus
perquè el dia que tu hagis de
fer el teu primer videoclip
ja tinguis una mica d'idea
de quines possibilitats hi ha,
quina cançó has de triar,
si la imatge és important o no.
Imatge en el sentit, no,
de ser més guapa o més xulo
o més perdó,
sinó una imatge coherent
amb la música que fas
i amb com ets tu
com a músic
i amb la teva proposta
individual, no?
Toni, a nivell pràctic
per assistir a aquests tallers
cal inscriure's?
En aquests col·loquis, no,
aquests col·loquis
que es fan després de dinar
cap a les 4,
d'escoles de 5
a l'escola municipal.
Aquests, tothom...
Aquests no, aquests són oberts
i els concerts del vespre també,
els concerts que fem a la Mercè
són oberts
pels amics,
pels familiars,
bueno, i que vulgui venir també,
són concerts on els alumnes
toquen el que han estudiant
durant el dia.
Llavors ens vam trobar
l'any passat
que cada dia
venen 30, 40, 50 persones,
el que sigui,
excepte l'últim
ja venen 2 o 3 centres.
I, bueno,
i això fa que
entre els alumnes
dels concerts
a aquestes talles rodones
al final
doncs
fas comptes
i ràpidament
han passat 6 o 700 persones
pel campus en total, no?
Ah,
i el campus
i tots aquests tallers
estan específicament
destinats a gent
que ja sàpiga música?
Sí,
la gent que participa
perquè són dobles sessions
de matí i tarda
i que han de tocar
i...
Han de saber tocar
algun instrument,
han de sàpiga música, no?
Han de tenir una mica de base.
Sí, hi ha un mínim,
se'l demana un mínim,
doncs,
de dos anys
més o menys de pràctica.
De pràctica,
més o menys de,
bueno,
en una mica de sentit comú, no?
Algú que no hagi tocat mai
l'instrument
és que evidentment
tampoc podrà
podrà fer res,
vull dir,
el primer que ja veurà
que no es pot apuntar
és ell, no?
però tampoc
necessita ser una fiera,
és a dir,
en cada grup
és una de les coses
que ensenyem,
doncs hi ha,
doncs,
el guitarra solista
que té un gran nivell
i que s'encarrega
de fer tots els papers
de guitarra importants,
hi ha un altre,
millor,
que es dedica a fer
molts colors,
detalls,
efectes,
hi ha un altre
que es dedica a fer
bateria sòlida,
un altre que fa percussió
i també fa,
jo què sé,
imaginem-nos els discos
de Bon Marri,
per exemple,
estar plenat
de tallets
per tot arreu,
cadascú pot fer alguna cosa
en els seus nivells,
és això una mica
el que diferenci
el nivell d'una persona
o una altra.
I un altre al·licien
que té aquest campus
és que té alguna cosa
a veure després
amb l'ESGAE,
no?
Explica'ns una mica.
Sí,
que això també és una al·licien,
vulguis que no.
Sí, sí,
això és una iniciativa
del campus
i en col·laboració
amb l'ESGAE
que la idea era
que,
bé,
els campus
actualment
tenen tres seus,
una a Menorca,
una a Mallorca
i una altra aquí a Montblanc.
Aquest any
hem estrenat
Menorca ha tingut dos edicions,
Mallorca aquest any
era el primer
i Montblanc
és el tercer.
Aleshores,
després de Montblanc
que és el darrer dels tres,
el de Menorca
i el de Mallorca
ja els hem fet,
doncs aquestes cançons
que deia abans
que han composat els alumnes
i se'nscenificaven
l'últim dia,
llavors es recullen totes,
d'aquestes es trien tres,
es munta una banda
a Barcelona
i hi ha un productor
que els hi ensenya
a muntar les cançons
i aleshores
es graven a l'estudi de l'Esgai
i aleshores es penjen a l'MP3.
És a dir,
els autors d'aquestes cançons
han vist tot el procés,
bé,
i també els socis de l'Esgai
i el públic
que es vulgui connectar
veuen com una cançó
que ja està decidida
amb una guitarra
i en solitari,
doncs després es passa
amb un grup,
amb un bon productor,
després es graven a l'MP3,
es penja a la web de l'Esgai
i tothom pot triar aquest,
o sigui,
pot veure aquest procés.
Però sobretot
també hi ha una cosa molt important
que és l'autor,
que segur que és
una de les primeres cançons
que fa,
doncs té una mica
de retorn,
de feedback
de com les coses
es van construint
i a poc a poc es van fent,
és a dir,
com comença la cançó,
com va canviant
i l'autor pot interaccionar
també tot això
a través d'internet,
doncs de com
a veure,
falta un tros de lletra,
doncs aquesta lletra
en aquesta música
ha quedat fluixa o forta,
canviaria un tros
i és una cosa
que la gent també
pot anar sentint
i és una mica
la continuació del campus.
Déu-n'hi-do,
té molt bona pinta,
molt interessant,
un campus,
uns tallers que comencen
a demà mateix
a Montblanc,
suposem,
i que s'ha...
Dava a les 4 a la tarda,
o sigui,
fins davant a les 4,
encara hi ha temps.
La gent es pot inscriure,
la manera de fer-ho
si algú ens està sentit
i està interessat
o d'un amic
que està interessat
a través de la pàgina
del Senglarroc,
que és BBB,
ai, perdona,
BBB,
doble barra,
Senglarroc,
i el campus,
doncs,
a partir d'aquí
de la pàgina
exacta.com,
i a partir d'aquí
dirigeix el campus
i allà,
doncs,
hi ha informació
i formularis.
Quanta gent
teniu inscrita
de moment?
Com a curiositat.
Doncs ara estem,
mira,
havíem marcat
un màxim
de 30 places
i ara
em sembla
que estem
a les 25,
per això
que queden poqueta.
Justet, justet.
Sí, sí, sí,
i sé que n'hi havia
avui un parell
de sol·licituds,
vull dir que
la cosa està
ja arribant
bastant al límit.
Doncs Toni,
Xuclar,
moltes gràcies.
Si et sembla,
t'abandonem aquí,
continuem amb el Javi.
Molt bé.
Sí?
Que vagi molt bé,
en fi,
que tinguis molta sort,
que segur que la tindreu,
ja ho diem en plural,
això, eh?
Segur que ho tindreu
amb aquesta edició
de 2003 del Senglar.
i, en fi,
no paris.
Què estàs fent tu,
ara, exactament?
Uf!
A part d'això.
A part d'això,
bueno,
estic fent la producció
de dos discos,
la producció del disc
del Xavi Vidal,
sí?
la producció del segon disc
dels Torrentes ICC,
que són dels guanyadors
del Sona Nou,
de l'edició,
no aquesta recent,
sinó l'altra,
preparant un disc nou meu,
també,
que suposo que era
a final d'any,
a principis de l'any que ve,
i també preparant
un espectacle,
sobre cançó
tradicional,
però modernitzada,
amb la Gina Sortega,
el Miquel Gil,
qui més hi ha?
La Lídia Pujol,
l'APA,
que és un cantant de València,
en tots aquests,
doncs,
fer un espectacle
que s'estrenarà
a la fira
del Festival de Música
Tradicional,
d'Arrel Tradicional
de Manresa.
Doncs, Toni,
molta sort,
també amb tots aquests projectes,
ja veieu que el Toni
no s'avorreix,
i en fi,
quan editis a disc,
vine a presentar-nos-o aquí,
home.
Ah, m'ha encantat.
Bona Ràdio,
si em convides,
i tant.
Tu mateix,
és casa teva.
Moltes gràcies.
Gràcies, Toni,
fins aviat.
Vale, adeu.
Ens veiem al festival.
I encara no deixem marxar el Javi Fortuny
perquè volem comentar una miqueta més
el que és el cartell
d'aquest Sengla Rock 2003.
Javi, són quatre dies intensos
perquè ja des del primer dia
ho heu deixat clar
que no hi pot faltar ningú.
Exacte.
Què destaques, va?
T'ha posat en un compromís.
Destaquen-nos en dos o tres.
D'artistes.
Això és un compromís, eh?
Perquè n'hi ha molts, eh?
N'hi ha molts
i tots tenen el seu interès.
Podríem destacar el grup convidat,
que són els planetes.
Com és que ha portat els planetes?
Perquè fan un tipus de música...
En fi, trobeu una miqueta de tot, eh?
Però fan una música
que no acaba de lligar amb res.
No, però...
No, però el festival
tampoc és un tipus de música determinat.
Sí, no, no.
Home,
dels planetes serien allò que es diu
música independent o indi, no?
És un grup de culte.
L'any passat vam convidar els Dober
i aquests tenen els planetes.
I un altre grup,
que és els Culturs Xoc,
que són dels Estats Units.
A veure per què.
Doncs els planetes,
doncs,
bueno,
representarien
la militància
o un tipus de grup de culte
que té aficionats
o fans
molt
fidels
i que també
representa, doncs,
totes unes tendències
bastant
exteses
actualment
que tenen
nosaltres representants
aquí,
com serien els Carme Polís,
els Elena,
els Aina.
I després tenim
els Culturs Xoc,
que també és un convidat
dels Estats Units,
com deia,
són vuit components,
quatre
de Seattle
i quatre dels Balcans
i que
penso que és
l'exponent
més espectacular
del que s'ha
anomenat
fusió
o mastissatge
i que els darrers anys
ha tingut molt d'èxit
també, no?,
el contrapunt
a la música indie
i, bueno,
penso que és
quasi mastissatge simfònic,
penso que serà
una de les grans sorpreses.
Diuen que en directe
són impressionants,
de fet ja han passat
per aquí a Tarragona
i tothom n'ha parlat
molt bé, no?,
és Culturs Xoc.
Molt, molt, molt curiosos.
I després,
una cosa que penso
que també sorprendrà
serà
un grup
dels convidats,
que sempre convidem
un grup que hi ha aquí
i un d'Euskadi.
Doncs els d'Euskadi
són dos noies
que es diuen
Elaiz i Maider,
Elaiz et a Maider
i són
desconegudes aquí.
Jo penso que
l'any que ve
segur que fan
molts concerts
perquè la gent
al·lucinarà bastant.
Després podríem,
vam tenir
doncs la separació
del sopa
de Cabra
i aquest any
doncs tenim
per separat
quasi, quasi
el complet
a l'excepció
d'en Gerard Quintana
tenim els
que vol babà
per una banda
que són tres
del sopa
de Cabra
i després
en Josep Tió
l'altre component
doncs que actuarà
amb els foros
de Sembrat
de Mallorca.
Hi ha
curiositats
importants
també seria
doncs l'aparició
de la música
clàssica
en el festival
d'una manera
bastant
antagònica
en el sentit
que són
doncs violinistes
barrejats
amb scratchers
i gis
no?
Això estarà
a la Carpe Club
i que serà
un contrapunt
important.
Una decidida
també penso
que aposta
per introduir
la cançó
sempre hi ha hagut
algun representant
de cançó
al Sanglerroc
però aquest any
doncs comptant
amb la col·laboració
que és una de les coses
que també m'agradaria
destacar
de dues entitats
com a programadors
o coprogramadors
com són la CIC
l'associació
catalana
de cantants
intèrprets professionals
en llengua catalana
i joventus musicals
de Catalunya
doncs la CIC
programarà
tots els concerts
que es facin
a les col·laboracions
de Sant Francesc
presentant el que serà
el seu circuit
de tardo acústic
i són
Miquel Gil
Sisa
Josep Teru
i Joan Isaac
dintre d'un món
bastant de cançó
i després
a deu cases
ja dintre del blues
jazz
i el Bobo Prats
i després tenim
un altre vessant
que també
m'agradaria
també recalcar
hi ha un públic
una mica més infantil
com serien els Macedònia
són un grup
que hi ha
cinc noies cantant
i té un públic
bastant
bastant juvenil
que heu etiquetat
com a piruleta pop
piruleta pop
piruleta pop
sí
molt bé
que de fet
ells donaran el tret
ja a final
podríem dir
a la una del migdia
diumenge
un dinar
de Cluenda
en què consistirà
aquest dinar
jo estic interrogada
una paella
una paella
sí
i vinga
i després
la vella Dixieland
acabant
amb swing
i ja per anar acabant
en aquesta entrevista
no sé si hi ha alguna altra novetat
a destacar
alguna cosa remarcable
sí
novetats
bueno
a part de la que he dit
que farem més ombra
per la gent
doncs
ja institucionalitzarem
el concepte
de la piscina
que
des que estàvem en blanc
sempre hi ha hagut
molta polèmica
alguns dies els deixaven entrar
a vegades no els deixaven entrar
era gratis
la municipal
sí
la municipal
i hi havia molta polèmica
i havien pensat
aquests malanuts
no no
primer
poden entrar
però després quan venien molts
clar
com que no
no tenien prou socorristes
no els deixaven entrar
etc
doncs
s'ha institucionalitzat
el preu mòdic
de dos euros
perquè així
es puguin agafar
socorristes
i també tenen
un càmping
una novetat
hi ha un càmping
a part dels que no vulguin
estar campats allà
i vulguin estar
en bungalows
i coses d'aquestes
doncs han fet un càmping
a Mont Blanc
que té una piscina molt maca
també
nosaltres tenim dos piscines
també sí
xoca una mica
perquè en aquesta edició
sembla que heu volgut
involucrar al 100%
el poble de Mont Blanc
vaja
us fiqueu fins i tot
a l'església
ja marxareu
i quedarem descansats
sí, sí
no, no
ens agrada molt
involucrar-nos
amb el poble de Mont Blanc
us quedeu a Mont Blanc?
us trac també?
molt, molt
som molt bona gent
sí, ja ho sabem
som molt bona gent
ens mereixem tot
molt bé
doncs Javi Fortuny
molta sort
amb aquesta edició 2003
del Senglar Roc
suposo que ja pensant
en l'edició de l'any que ve
i això ja no para
sí, sí, sí
sempre penses
en l'any que ve
abans de fer l'actual
molt bé
doncs molta sort Javi
que segur que la tindreu
i endavant
gràcies a vosaltres
i no marxeu massa lluny
de fet
quedeu-vos encara
mentre escoltem
els que vol bavar
una de les formacions
que actuaran
en aquest Senglar Roc 2003
perquè us volem regalar
abonaments
tenim un parell d'abonaments
per regalar
a tothom que ens truqui
a partir d'allà
el 977-24-47-67
abonaments
per assistir
a aquests quatre dies
des del 3 de juliol
fins al 6
a Mont Blanc
al Senglar Roc 2003
977-24-47-67
simplement cal que ens truqueu
i ens dieu
a alguna de les formacions
que actuaran
en aquesta edició
del Senglar Roc
ben senzilla
perquè anem esmentant
moltíssimes
i de fet
n'hi ha
moltíssimes
que repeteixen
977-24-47-67
si voleu abonaments
per anar al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
i ens truqueu
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
a la Pola
als Corte
de cadascera
als Corte
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
al Senglar Roc
plena d'il·lusions.
Tot és blanc o negre, sempre es volta més clar,
però hi ha el color d'un món que està sense pintar.