.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
,
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Però vellem qüestió d'estil, com aneu?
Quina etiqueta us poseu?
Si ells fan pop rock, nosaltres fem més rock.
Una mica més
forçat, ja.
Cap a lo que és una mica més contundent el so.
Perquè, excuses i altres contes,
quantes ja en sou a l'escenari?
Som cinc.
I digueu instruments, perquè en fem una idea.
Dos guitarres, una rítmica
i una solista,
una bateria, un baix i la veu.
Bé, formació allò
superestàndard.
I la ràbia acústica, quanta gent sou?
Som sis,
un bateria, un piano,
un saxó, una corda rítmica,
una corda...
Una guitarra rítmica, una guitarra...
Solista.
Solista i què hi ha més?
Un baix i ja està.
Bueno, també, formació bàsica.
Teniu el piano, de més a més.
I el saxo, molt bé.
Jo us he presentat com a formacions de casa.
sou vosaltres, sí, el Román i el Marxet que sou de Tarragona, no?
La ràbia acústica, també?
I quant de temps fa que teniu el grup?
Nosaltres deu fer ara un anyet i mig,
més o menys,
que toquem.
I toqueu únicament en aquest grup o esteu en altres formacions, també?
Home, depèn...
Cadascú...
Hi ha gent que està en altres formacions
i hi ha gent que només s'ha quedat aquí a la ràbia.
Molt bé, un anyet i mig
i de fet ja teniu una maqueta.
Ens heu portat una maqueta aquí?
Aquí està.
I aneu fent cosetes, suposo que presentant-vos a concursos...
La maqueta, per cert, surt avui.
Primícia!
Ah, doncs me la quedo.
Ja no us la torno, me la puc quedar ja per la discoteca.
Per això és, per això és.
Bé, bé, bé.
Doncs no sé, com teniu la carrera musical, diguéssim?
Teniu moltes actuacions aquest estiu?
Home, home, aquest estiu més que res hem fet concursos.
Ens hem presentat a molts concursos,
ara falta saber els resultats,
falta saber coses i després ja farem concerts
com el de la Chartres, de l'Associació de Músics
i hem sortit alguns concerts així,
de la Colla Vella i coses així.
Molt bé.
Però el que passa és que aquesta música
ara mateix no té la sortida que hauria de tenir
de cara a concerts i coses d'aquestes.
Sí? Què creieu que tira més?
Jo crec que tira més ara mateix l'Esca, el Rigi...
Home, aquí a Tarragona...
I coses d'aquestes aquí està.
Llavors a nosaltres una miqueta ens costa trobar concerts
i trobar coses i més que aquí a Tarragona
hem de sortir una miqueta.
Ja cap a Reus, cap a Valls, Morell i llocs així.
Bueno, així...
Bé, també està bé, no?
Sí, sí, sí.
Veieu el món.
Sí, però també fa més gràcia tocar la teva ciutat,
tocar aquí a Tarragona i veus que a vegades no pot ser.
Home, hi ha molta oferta, eh?
Aquí a Tarragona hi ha molts, molts, molts grups.
Sí, sí, sí.
I clar, llavors doncs s'ha de repartir una miqueta
per tothom.
Però bueno, la qüestió d'anar fent coses.
Teniu projectes de futur?
Sí, mira, ara hem tret això a la maqueta,
a veure com surt de cara a la gent
i esperem a veure l'any que ve poder anar a gravar un altre
i ara hem de saber el resultat del concurs Zona Nou
i coses d'aquestes, a veure si anem fent coses
i anem tirant.
L'ideal suposo poder gravar el vostre disc.
Aquí està, això seria una cosa...
Una cosa...
Positiva, estaria bé.
David, digues, digues, què deies?
No, que ara estem gravant un videoclip.
Sí o què?
Sí, de la cançó que una treu pel carrer, que està aquí a la maqueta.
Sí.
Estem gravant el videoclip amb una empresa de Valls
que es diu Prodígit
i que començarem a gravar ara a l'agost, mitjans d'agost
i esperem que a final d'any ja estigui acabat
i a veure si surt per algun lloc,
per algun medi de comunicació o alguna cosa així.
Sí, perquè de fet avui en dia o tens maqueta
i més o menys videoclip o tens alguna targeta de presentació
o no...
Sembla que el mínim que has de fer és maqueta, no?
Sí.
I a més si pots fer videoclip encara més.
Vull dir que abans d'arribar a fer alguna cosa
t'has de gastar aquí un dineral
que no t'ho treu ningú.
Però bueno...
Doncs mira, si et sembla, Bernat,
li passem els auriculars a l'Adrià,
que el tenim aquí una mica marginat,
pobret, que no se n'ha enterat de res.
I mentrestant recollim el Marc i el Roman
perquè ens expliquin excuses i altres contes.
Quant de temps fa que funcioneu com a banda?
Doncs com a banda...
5 o 6 mesos.
5 o 6 mesos assajant.
És poquet, eh?
I ens vam estrenar la setmana passada.
No, no, no, no és poquet, no és poquet.
O sigui que aquesta nit fareu el segon bolo?
Sí, sí.
Bueno, i com ho porteu?
Les primeres crítiques, el primer bolo.
On us vau estrenar?
Bueno...
Ens vam estrenar al passeig de les Palmeres
la setmana passada,
que es va fer la primera festa per la pau preventiva.
Molt bé.
Proposada per la plataforma Arconta la Guerra.
I...
I res, vull dir...
Com va anar?
Va anar molt bé.
A més, és un escenari molt bonic, la veritat,
tocar el passeig de les Palmeres.
És bastant...
Sí, hi havia tot de guiris, allí...
Sí, hi havia de tot.
Estàvem bastant patriòtics,
en antros tarragonins, eh?
Estàvem bastant ple de gent d'aquí.
Potser eren les famílies, també, no?
Com...
Bueno, amb més gent, hi devia haver...
Que van venir.
Més gent.
No, però està bé per ser el primer concert que fèiem, no?
Sí.
A vegades, antigament,
veiem els primers concertos que de nens fèiem
i era un seguit de despropòsits,
en plan...
Si es rompe la guitarra,
la bateria suena com el culo...
I aquesta vegada heu pujat el llistó.
Sí.
Escolti, vosaltres de vergonya no han deveu tenir gaire
perquè ja pugeu als escenaris,
però què és millor, això de fer teatre o tocar?
Tocar així en plan concert, eh?
Que sabem que a les obres de teatre segurament també toqueu, no?
Suposo que va a gustos.
A veure, el Roman li tira.
El Roman li tira molt, molt més això
de pujar a l'escenari i cantar ells les seves cançonetes.
Sí, tu cantes, Roman.
Sí, tu ets el cantant.
I les cançons són seves.
Hombre, així.
I, o sigui, ell és el que ha estirat més això
dels excuses, no?
Vull dir, de la seva inquietud ha sortit tot.
Vull dir, ja ho...
Es veu que som un col·lectiu de gent, d'amics,
que tenim diverses inquietuds.
A mi, millor, a mi em tira més al teatre
i jo em prenc el grup com a alguna cosa més
per passar-ho bé, no?
Treballant el més rigorosament possible.
Però el Roman és de veritat
qui té la inquietud i les ganes
de tirar això endavant.
O sigui, si va bé, perfecte, Roman,
però com fracasset, xiquet,
tota la culpa se't no va cap a tu, eh?
No, això tampoc.
Això no és veritat.
Però els companetrem molt bé.
Després amb el teatre és al revés.
Ell té les inquietuds i jo l'ajudo.
Veus que bé.
Feu un tàndem, eh, vosaltres dos?
Totalment.
Som els Bonet i Chornet.
Escolta, Roman i les lletres, doncs,
de les vostres cançons, de què van?
De què van?
Doncs...
Ja que les s'escrius tu, doncs...
Parlen molt de les actituds humanes.
Són molt crítiques i...
No sé, es queixen molt.
O sigui, hi ha Góngora, Shakespeare
i després hi ha el Roman,
com heu pogut veure
amb una anàlisi metafísica total
de les seves lletres.
No, no ho sé.
O sigui, sí, sí, d'actituds
o d'amistat o d'amor o no ho sé.
Bé, temes d'aquests universals, no?
I també molt personals.
Que toquen.
Vale.
Tornem dos cap a la ràbia acústica.
Les vostres lletres, de què van?
Perquè per aquí sentim, a veure, títols.
Al final del passadís,
un cor...
Emil Bussins.
Molt bé.
La cançó de la noia del vagabund.
Quan et trobi pel carrer,
explica una miqueta les lletres de què van.
Qui les composa?
Les lletres les composa el Quim.
Que no ha vingut avui.
Que està cantant, no?
Perquè està treballant.
I, bueno, parlen una miqueta, no?
Del dia a dia,
del que li passa a una persona, no?
Que...
Un noi jove,
som noi joves
i al dia a dia poses els problemes que tens
o qualsevol cosa que et pugui passar
durant la vida.
Doncs,
a les noies del lletres parlen d'això.
També, doncs,
uns temes d'aquells, doncs,
universals i també personals,
com dèiem abans.
I tant.
Sí, sí.
Sí, sí.
Doncs recordem, eh?
Anem acabant l'entrevista,
la ràbia acústica i excuses
i altres contes,
avui a les 11,
al local dels Chiquets de Tarragona,
música de Tarragona,
en directe.
us anava a preguntar alguna cosa
i no me'n recordo ara.
Sí, clar,
clar,
el que pregunto sempre.
Referències musicals.
Què escolteu vosaltres?
Què us agrada?
Referències musicals.
Nosaltres,
a la ràbia acústica,
diguem-ne que tenim una mica de...
cada component té les seves referències.
Tenim alguns grups comuns,
però tenim gustos bastant dispersos.
Sí, a veure,
a veure,
grups comuns,
fent memòria...
Grup comuns,
doncs,
no sé,
a veure,
els Beatles sempre...
Ai, aquests tothom, eh?
Tothom.
És un que queda molt bé,
queda molt bé.
És un que queda molt bé dir-ho.
A mi m'agraden els Beatles,
el Rolling i el Bruce Springsteen.
Llavors queda com un senyor.
Els Irish Traits,
també és un...
I després,
ja dins de la música catalana,
doncs, no sé,
Sau,
l'Axemusto,
bueno,
hi ha diversos grups que...
Adrià i Bernat, eh?
Podeu dir vosaltres què?
Bernat,
no ho sents?
Clar,
lògic.
Hola, Bernat.
Hola.
Hola.
Li preguntàvem
el David sobre influències musicals
que escolteu normalment.
I clar,
diu que cadascú,
doncs,
una miqueta en plan personal.
No tu què escoltes?
Jo escolto més coses d'aquí al país,
de veritat.
Jo soc bastant de Sau,
això,
l'Axemusto,
els pets,
ja no tant,
abans,
a la seva bona època.
Però és inevitable, eh?
Escolta els pets.
Aquí està.
I s'han traït, també,
coses d'aquestes,
així,
més d'aquí.
I jo m'agradaria, Bernat,
que li passessis els auriculars
a l'Adrià,
perquè jo és que vull que digui
algú a l'Adrià,
ja que ha vingut.
No sé si li arribarà el cable,
això comença a ser un problema.
Adrià, bon dia.
Bon dia.
Home, ja que has vingut,
digues alguna cosa,
que ets el tímid del grup,
tu, el que toca d'esquena.
Sí, sí.
Fan tocar,
però tu no vols.
Adrià,
ja per acabar,
quines influències musicals
tens?
Què escoltes?
Jo l'escolto.
Doncs,
el meu
mite musical
és el bon jovi,
en les seves èpoques,
que jo encara no havia nascut.
Ara ja no.
Ara ja no.
S'ha tornat una mica neta.
Sí, sí, sí.
Massa operacions i coses.
Bon jovi quan era gerriata.
Sí, sí,
anys 80.
Ah,
molt bé.
Però encara et continuo escoltant allò
que hi ha nenes que diuen,
no,
aquesta cançó és de l'estiu passat,
no m'agrada.
Doncs no,
si és de l'estiu passat,
doncs bueno,
si és bona,
encara serveix,
no?
Molt bé,
doncs mira,
l'Adrià ho tenia clar,
ell.
Bon jovi.
Pam,
ja anaves directe.
Dos gràcies, Adrià.
Una intervenció molt llarga.
i ara ens traslladem cap al Marc
i cap al Román.
Ui,
t'anava a dir Germán.
El Román.
Què escolteu vosaltres?
Va,
Marc,
els Beatles.
Va,
els Beatles.
No,
jo he de reconèixer,
jo he de reconèixer que quan era petitet,
en plan,
jo és que vull escoltar música,
perquè tothom,
quan arribes a una edat,
vols escoltar música.
Aleshores els papes t'arregaven els Beatles,
i clar,
els escoltes,
no?
Però jo,
jo,
a mi m'agrada Lluís Llac.
T'agrada Lluís Llac?
Sí?
Jo vull dir,
tot és el piano,
tu doncs.
Sí,
toco el piano,
però bueno,
el grup toco el baix,
però sí,
m'agrada,
però tampoc és,
m'agrada molt Lluís Llac,
m'agrada molt aspectes folclòrics
del país,
com la d'Arma,
i coses d'aquestes.
I això es nota,
aquestes influències en el grup que teniu,
m'assembla que no,
no?
Bueno,
una miqueta.
Quan us deixen.
Algun,
algun refiló.
Quan te deixen el roman.
Exacte.
Roman,
tu que sembla que portes la veu cantant aquí,
amb aquesta formació.
Home,
això tampoc és així,
o sigui,
no,
és bastant,
o sigui,
les cançons les fem entre tots,
vull dir,
tampoc.
O sigui,
està la base feta,
i llavors els arranjaments.
cadascú hi posa una miqueta.
Què escoltes tu, Roman?
Jo,
no sé,
es queda tot.
M'és igual.
Però va,
va,
digue'ns alguna cosa,
alguna cosa que t'agradi.
No ho sé,
a veure,
quan era una mica més jove
escoltava molt punk rock.
Més jove,
bueno,
com si tinguessin 40 anys.
No,
però fa 4 o 5 anys
escoltava punk rock.
Punk rock.
Tu i dolç,
i històries d'aquestes.
Sí,
sí,
sí,
però no ho sé.
I ara ja no,
t'has descafeinat,
ja tu com el bon jovi.
No,
tampoc és que m'hagi descafeinat.
Simplement que
la música que em surt
no és aquesta.
Bueno.
Surt un altre tipus,
no ho sé.
També és molt divertit
perquè a la nostra bateria
li agrada el hip hop
i el rap.
Doncs això està bé,
que cadascú del grup,
no?
Vagi a la seva bola
i després surten unes barreges
allà que et diguin fusió.
Molt bé,
doncs a veure
què us sortirà aquesta nit.
Què tal en directe?
Els vostres directes.
Ràbia acústica.
Nosaltres directes,
bueno,
sempre intentem donar
el màxim de l'escenari
i van bé
i la gent
s'ho acostuma a passar bé.
Si us ho passeu bé vosaltres,
no?
Si el músic s'ho passa bé,
la gent també s'ho passa bé.
I vosaltres,
excuses i altres comptes,
què tal en directe?
Que n'atenen només un.
Doncs,
o sigui,
estem força contents
de com va sortir.
Realment
vam mostrar força,
que és el que volíem mostrar,
vam intentar enganxar el públic,
però bueno,
suposo que tot es pot millorar
i aquesta nit tenim moltes ganes
que la gent s'equedi bastant
amb nosaltres
i que s'ho passi molt bé.
Això esperem,
doncs.
Aquesta nit recordem
a les 11
el local dels Chiquets de Tarragona,
al carrer Sant Anna,
la ràbia acústica
i excuses
i altres comptes.
Adrià,
Bernat,
David,
Marc,
Roman,
gràcies i sort.
Gràcies,
adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.