Jesús, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Enhorabona, company.
Moltes gràcies.
Em sembla que a més ha sigut el segon premi,
més el premi, el millor guió, no?
El certamen de Balears pel cur Glòria, si no recordo malament.
Exacte, el nostre segon treball,
que estem cuidant i mimant amb molt de carinyo,
i ens està donant bastantes alegries.
És el sisè i setè premi, respectivament,
que rebem amb aquesta pel·lícula.
Un segon treball que a més a més ha estat produït
a mitges per Faztòtum, una productora de Barcelona,
i la teva productora, que està aquí a Tarragona,
que es diu Casa Nostra, no?
Sí, senyor.
Home, hem de començar a buscar, per dir-ho així, suport,
perquè si volem créixer,
òbviament hem de fer que els tentacles de la producció
una miqueta s'extendeixin
i tenir una base per dir-ho així
la capital cinematogràfica de Catalunya,
que, sense dubte, a Barcelona no sempre va molt bé, no?
Jesús, ens preguntava aquest oient
per què no parlem més del cinema a Tarragona,
però, i aquesta és la meva pregunta,
realment es fa cinema a Tarragona?
Sí, per a Muestra un Boton, jo mateix.
A veure, jo, les meves pel·lícules,
estan en la mirada obliqua, que va ser la primera com glòria a la segona,
la mirada obliqua va tenir part del rodatge fet a Tarragona,
i la segona es va rodar íntegrament a Tarragona.
A veure, si parlem de cinema com a indústria,
hauríem de dir que no.
Jo, el fet de rodar a Tarragona
és una cosa que em surt més cara,
cal dir que bé, que marxar jo a Barcelona a rodar allà.
Però és que m'agrada Tarragona,
com a escenari, i penso que bé,
si per la mirada obliqua vaig marxar fins a Bellcite, a Saragossa,
perquè m'agradava l'escenari,
doncs per què no quedar amb Tarragona
i importar un equip de Barcelona fins a Tarragona
si l'escenari és el que m'agrada, no?
A més a més, si per una cosa has destacat,
i això és sempre per la teva intenció, no?,
el teu desig sempre de treballar amb gent de Tarragona,
aquí de la província.
No, per suposat.
A veure, com t'he comentat,
part de l'equip tècnic,
perquè nosaltres ho demanen 35 mil·límetres,
que és el format cine professional,
part d'aquest equip tècnic,
de manera necessària,
perquè aquí no existeixen aquests tècnics,
l'he d'importar a Barcelona,
però tot l'equip de producció,
gran part de l'equip d'artistes,
i bé, inclús el vestuari,
i això intentem,
i en aquest cas l'última pel·lícula,
inclús la localització, no?,
està tot entitats i espais de Tarragona.
Per quant alçà el Jesús al llarg matratge?
Ah, ah, ah, gran pregunta.
Quan parlem, aquest oient deia
que no es fa cinema a Tarragona.
Bé, la pregunta és,
es fa cinema a Catalunya?
Realment, la situació del cinema,
a nivell de producció,
ha passat un any dolent,
l'any 2002,
a finals de 2001-2002,
han estat anys molt dolents
pel que és la producció industrial de cinema.
Hi ha hagut faves comptades
de pel·lícules amb èxit,
però no hi ha hagut una gran quantitat de producció.
Els ajuts governamentals
que protegeixen el cinema espanyol i català
també s'han reduït en la seva quantia
i, doncs, això ha provocat una miqueta...
El tema de la guerra,
que té un cert nombre internacional,
també provoca que les inversions disminueixin
i, per tant,
de moment,
els meus projectes han quedat aparcats.
Tinc projectes,
a més termini,
que inclouen,
òbviament,
un llarg matratge,
però, de moment,
no hi ha reconcretat,
però, precisament,
aquesta raó,
perquè quan he apropat
aquest portes,
de moment,
la situació està una mica com...
Tothom està una mica
a veure-les venir,
no?
La indústria cinematogràfica
a Tarragona no existeix.
Aquí a Tarragona
el que tenim
som una sèrie de gent
que, amb més o menys suport
de les institucions,
que jo mai amb cançer
de dir que l'Ajuntament de Tarragona
en aquest cas particular del cinema
s'ha portat bastant bé,
doncs intentem fer coses,
no?
Però, de moment,
som milles,
som gent que intentem fer cosetes,
hi ha gent que està molt en l'anonimat,
jo, gràcies als prèmits
i una miqueta a vosaltres,
també als periodistes,
he aconseguit sortir d'aquest anonimat
i entrar en una altra dinàmica,
perquè vull realment fer cine.
Però la indústria en general
està bastant pobra.
Aquí a Espanya
hi ha una indústria que és Madrid,
on el cinema més o menys respira,
i el que és Barcelona
és la necessitat
que els laboratoris
i la indústria en si
viu molt de la publicitat
i de les promocions industrials,
però bastant menys
del tema cinematogràfic.
Ja s'ho centra,
aquests projectes
que deies abans,
està potser al de tornar
a donar classes d'anglès?
No.
No, sincerament.
Jo vaig ser professor d'anglès
durant molts anys,
va ser una professió
que em va encantar,
i quan va deixar d'encantar-me
vaig pensar que
havia de moure'n
cap a prats més verds,
i en el cinema
he trobat una il·lusió
que no ha disminuït
amb el temps,
he tingut moments
realment gloriosos,
no només a nivell de premis,
sinó a nivell
de satisfaccions personals.
He tingut moments
també de molta reflexió
i de veure cap on
tiràvem realment,
però ara
precisament estic en un moment
en què estic decidit
a seguir tirant endavant.
De fet, ja et dic,
tinc alguns projectes
que estan en cartera
i que estic movent
proactivament,
el que passa que és
com a molt aviat
per parlar-ne,
perquè seria el...
si em parlo,
vindrà el Malfario,
a la Bitxa
i ens ho xerrarà tot.
Va ser professor d'anglès
però també va ser
campió,
si no m'han informat malament,
campió d'aixecament
de pedra d'Espanya
i campió de boxe, no?
Sí, jo vaig ser,
a veure,
vaig ser campió de Catalunya
de boxe
i de pesos pesats
i vaig ser
campió d'Espanya
d'aixecament de peses,
de pres banca.
Però això va ser,
és part del meu
passat esportiu,
del qual no rellengo
l'absolut
perquè em va ajudar
a forjar
una força de voluntat
i inclús una força física
que va molt bé
per quan has de rodar
intempestivament, no?
Sí, clar,
a més a més,
si has de tenir una reunió
amb algun productor
i ja vèncer amb el crèdit
de ser campió de boxe
de pesos pesats de Catalunya,
suposo que
la seva resistència
a invertir a la pel·lícula
disminueix, no?
T'asseguro
que alguns productors
són més durs
que el Tyson.
Ja va bé haver reut
algunes pinyes
perquè les que aterria
al món professional
solen ser bastant més dures.
Però vaja,
jo en aquest moment
no em puc queixar
perquè estic en un moment
dolç,
estic en un moment
en què Glòria,
el nostre projecte,
està funcionant molt bé
i a més,
els petits projectes
que pugui anar tenint
segueixen vius
que hi ha molt.
Jesús Monllaó
dirà tot arragoní
que no només està triomfant
al món del cinema
a dins i fora
de la província
a dins i fora
de les nostres fronteres
al qual també ens proposem
que algun dia
d'aquest espai
per la tertúlia
del nostre
Cafè Cinema de Tarragona
a Ràdio Jesús.
És una invitació,
tu quan vulguis,
aprofitant que estàs per aquí
per la ciutat.
I tant,
ara mateix
he ficat ficat
una altra vegada aquí.
He estat viatjant molt
però ara m'he pres
un temps sabàtic
perquè el problema
de distribuir les pel·lícules
és que t'acabes oblidant
que estàs aquí creant.
I ara estic en un moment
especialment creatiu.
Jesús,
gràcies
i que continuïn els premis.
I a vosaltres
i que continuï la bona sort.
Gràcies.