Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Falta d'imaginació!
No, no, falta d'imaginació, no, perquè t'asseguro que en tinc molta, però que no és una prioritat, per dir-ho d'alguna forma.
Bé, no ho vols ocupar ni cinc minuts del teu temps pensant en un nom per la secció.
Home, tampoc és tant.
Ah, això és molt dur. No, de fet és que, bé, només vol que et preparis bé els continguts, no? I el nom ja sortirà sol.
Sí, el nom ja sortirà sol.
Has preparat bé els continguts avui?
No, com sempre.
Bé.
Malament.
Fem un petit sumari del que veurem avui. A veure, no dues notícies, tres.
No veurem res.
No veurem, escoltarem.
No, escoltarem.
No, al final no, ho reduïm...
Un purista de la llengua, el Jardí.
Ho reduirem a dues notícies.
Per què?
Per què? Perquè tu dius que no són molt optimistes i tot això.
Home, no, la veritat és que són negatives totals.
Farem dues notícies i et farem el comentari que hi ha de l'animal de companyia.
D'acord?
Bé, tot això està perfectat, ja ho veieu.
Molt bé.
Després tenim també la presentació d'un nou àlbum.
Bé, ja va aparèixer ja fa uns quants mesos, però crec que és un CD que perfectament pot integrar-se dins dels dies aquests de tardor, amb tan bon temps.
I després també les efemèrides de la setmana de llums a divendres, que va passar fa X anys.
Ja està.
No ho sé.
Doncs una secció completeta, comencem?
Sí.
Sí.
No ho sé.
Fins demà!
No less, no more than most
No less, no more than most
Try to attach a meaning
To words that you've heard
Stumbling through the dark
Seems I'm stumbling through the dark
Everybody's stumbling through the dark
En parlarem més àmpliament d'aquí una estoneta
però ja d'entrada per anar fent bo que aquí són, Jordi
Això és una formació nord-americana
de Minneapolis en concret
i s'anomenen DJ Hawks
i és el seu darrer treball, el setè de la seva discogràfica
però ja en parlarem més endavant, no?
De moment l'anem escoltant de fons
T'agrada, no?
Sí, de moment el poc que he sentit
El poc que he sentit
Sí, després ja farem incidència amb el títol i tot això
el tipus de música que és
Primera notícia
Primera notícia, a veure, anem amb aquestes notícies greus
que tu dius que...
Molt greus, eh?
Jo ja li dic al Jordi que per la setmana que vens prepari
alguna cosa més optimista
No ho sé
La primera, doncs que organitzacions internacionals
alerten sobre la proliferació incontrolada d'armes
des de l'11 de setembre
Tothom ja sap què va passar l'11 de setembre del 2001
En concret, doncs
per dir així ràpid
cada minut una persona mor víctima de les armes
segons un informe elaborat per l'Amnistia Internacional
i Intermond Oxfam
La manca de control del comerç mundial
doncs provoca aquests fets
i sobretot a països del Tercer Món
o regions com podrien ser Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina
principalment
Curiosament, els que venen armes estan a l'hemisferi nord
que serien el Japó, la Xina, Europa
els Estats Units d'Amèrica, etcètera, etcètera
Principalment, doncs, patrocinant
de forma directa o indirecta
conflictes internacionals
dels quals moltes vegades no es dona el ressò que haurien de tenir
Podríem dir que des del 1999
els països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina
han gastat aproximadament
87.000 milions de dòlars en armes
Què et sembla?
Que d'on trauen aquests diners?
No ho sé, suposo de...
Crèdits als països rics
i després de tot allò que no s'inverteix en coses que...
en polítiques que serien molt més productives
com l'educació, la sanitat, etcètera, etcètera
una suma anual d'aprop de 22 milions de dòlars a l'any
que, com ja hem dit, utilitzats d'una altra forma
es podrien destinar a altres objectius de desenvolupament
com ja hem dit, a sanitat, educació, vivenda, etcètera, etcètera
Curiós, perquè hi ha alguns organismes
fins i tot a nivell institucional
que investiguen sobre aquests temes
hi ha xifres, de fet és informació pública
vull dir, no són xifres amagades i tal
és una realitat i hi ha unes xifres constatables
que s'està gastant tant en armament
però no hi ha voluntat per cap lloc
o almenys potser política
i de cara a la galeria sí
però no hi ha una voluntat ferma
de canviar aquesta situació
En un principi no
sembla ser que, com diu l'informe d'Oxfam
i Amnistia Internacional
per cert, un petit incís
crec que aquí a la ciutat de Tarragona
tenim un atent d'Oxfam
Intermont Oxfam
A on, on?
Carrer Sant Francesc
però no t'ho sabria assegurar
davant d'ensenyament
crec que està
Maillès segurament us podran donar
molta més informació
sobre aquest informe
Què és Oxfam, Jordi?
Anem sentit a parlar
Una ONG
Simplement una ONG?
Sí, jo crec que sí
No et sabria dir
més coses particulars
sobre Oxfam Intermont
o Intermont Oxfam
però...
Alguna cosa ha passat
alguna cosa ha passat
per aquí a prop
Sentim a...
Ambulància també
Suposo que les ambulàncies
no arribem a veure
si són ambulàncies o bombers
Sí
No, crec que era ambulància
Jo l'he vist una miqueta
Mal rotllo, mal rotllo
Sí
En fi, continuem
Què anava a dir?
Dèiem que hi havia una botiga
parlàvem de què era Oxfam
Sí, no, sí
Qui es vulgui informar
suposo que adreçant-se
al comerç aquest
que tenen aquí
a la ciutat de Tarragona
els donaran més informació
potser un tríptic
sobre el resum de l'informe
etcètera, etcètera
i ja està
Doncs l'informe
ens ve a dir
tot el que ja hem comentat
que des dels atacs
del World Trade Center
i el Pentàgono
al 11 de centembre del 2001
alguns proveïdors
ja hem dit
que principalment
estan ubicats
als països
de l'hemisferi nord
han frenat
el seu control
doncs
del comerç d'armament
i en aquest cas
doncs
sembla ser que
el comerç
d'armes al món
doncs
està agravant
la pobresa
el patiment
i que aquest comerç
està fora de control
el que no entenc
és per què ha crescut
des de l'11S
en països
del tercer món
diguéssim
jo que els nord-americans
s'es vulguin armar més
doncs ho entendria
però en països
del tercer món
per què ha crescut?
sembla ser que també
aquests països
volen ajudar
una mica
a carregar-se
les arrels
del futur terrorisme
que pugui
que pugui aparèixer
en països
en vits
de desenvolupament
però també
per una altra banda
si no recordem malament
van ser els mateixos americans
i europeus
que van armar
Afganistan
en contra
també del terrorisme
i després
un testament
i mira, si ha sortit
el trep de la col·lata
m'ha millor dit
sí
qui no recorda
la pel·lícula greca
que era Rambo 3
que Rambo 3
lluitava al costat
dels talibans
no me siento las piernas
sí
bueno
la tercera part
en aquest cas
lluitava al costat
dels talibans
va ser el gran comentari
o la gran característica
el gran gag
que sempre s'explicava
després de la guerra
d'Afganistan
talibans
etc
que després
per una altra banda
la situació d'Afganistan
no està ni arreglada
ni res
està segurament
molt pitjor que l'Iraq
i això ja es dir
que de tota manera
per fer una mica d'història
a veure si ens pots ajudar
tot el problema
aquest armamentístic
el boom
d'armar-se
vaja
dels països
tenir aquesta fal·lera
per les armes
suposem que ve
des de la segona guerra mundial
quan les grans fàbriques
d'armament
a l'acabar-se la guerra
doncs havien de continuar venent
sí
la guerra freda
segurament
també
la contemporaneïtat
en general
encara que segurament
també havia succeït
durant el llarg
de tota la història
però és que ara és això
mantenir guerres
al tercer món
és un negoci brutal
pel primer món
sí
mantenir-les
no ho sé
la veritat és que sí
la pau no és rentable
en aquest sentit
la pau en aquest sentit
no és rentable
i està bé perquè dius
mira que es barallin
els deballs
i nosaltres anem cobrant
es barallen a 5.000 km
de distància
10.000 km de distància
mantenim unes fronteres
més o menys segures
i ja està
i sembla ser que
que no funcionarà
no anem bé
no anem bé
oh quina notícia
més optimista Jordi
per començar
sí
no però per exemple
després també tenim
que l'any 1997
el tractat d'Otaua
sobre mines antipersona
va veure i un gràcies
a que diferents governs
es van comprometre
en la reducció
i la desaparició
amb el temps
d'aquest tipus de mines
sembla ser que
gràcies al recorçament popular
de tot el món
després també
diferents ONGs
etcètera
les mines antipersona
teòricament
s'han deixat de vendre
i diem teòricament
perquè segurament
hi ha un mercat negre
important
també
però bé
seria
seria una primera
un antecedent
més o menys
relativament proper
i que
sembla ser que ha funcionat
gràcies a la bona voluntat
de governs
ONGs
i a diferents àmbits
ja sigui internacional
regional
nacional
nivell local
etcètera
però és fortíssim
perquè cada pas endavant
que es fa
en pro d'alarmament
diguéssim
se'n donen 4 o 5
cap enrere
no
o la qüestió
és que es fan passos
endavant molt ràpid
és molt fàcil
que un país s'armi
i que es venguin
unes grans quantitats
d'armes
i més evolucionades
cada cop
però per desfer
només una sola cosa
d'aquestes
ja has de posar en contacte
un munt d'organismes
internacionals
s'ha de posar
tothom d'acord
tardes mesos
a dir
vinga va
les mines antipersona
doncs les traiem
i això és només
una petita part
sí
és una petita part
la veritat
no
no
no
com a data curiosa
també tenim per aquí escrit
a veure
més o menys
ja seria el que ja hem dit
que els 5
els 5 membres
permanents
del Consell de Seguretat
de Nacions Unides
que serien
França, Rússia, la Xina
el Regne Unit
i Estats Units
acumulen el 88%
de les exportacions
d'armes convencionals
al món
aquestes armes
aquests són els venedors
sí
aquests són els venedors
de les armes regulars
torna-li els països
els que més venen
els que formen part
del Consell de Seguretat
de Nacions Unides
els que havien de votar
o tenien dret a vot
per l'ocupació d'Iraq
que van ser tan famosos
fa poc temps
per altra banda
els que s'han d'encarregar
de la pau
i l'estabilitat mundial
per tant una mica
incongruent
tot això
França, Rússia, Xina
el Regne Unit
i Estats Units
són els que d'una forma
o una altra
contribueixen
a regular
aquests abusos
contra la vida
en general
això és una mica
tot incongruent
perquè això és com si
guardant les distàncies
és com si
el papa de Roma
per exemple
fos el principal
venedor
d'estatuetes satàniques
dius
a veure
ets una mica cafre
no?
però la comparació
seria això
sí, acceptar-mos pulpo
ai senyor
molt bé
doncs aquesta més o menys
en breu
seria la primera notícia
que us portàvem avui
aquesta nova campanya
i aquest informe
d'una campanya mundial
armes sota control
informe
d'amnistia internacional
intermonox
seguim escoltant
les dolces melodies
per oblidar-nos una mica
dels problemes
del nostre món
de DJ
gehoopst
the day that I am free
once I settled
like the dust
up on the table
but then you came along
you helped me write this song
I don't know what day it is
I can't recall the seasons
and I don't remember
how we got this far
all I know is I'm loving you
for all the right reasons
my sky will always be
my morning star
like a tired bird
flying high across
música tranquil·la
un pèl melancòlica
per aquestes notícies
de moment la primera
doncs que no ens ha donat
gaire les alegries
i em sembla que la segona
encara serà pitjor Jordi
la segona tampoc
però bé
però tu quins diaris llegeixes
que el món està molt malament
però no ho sé
home jo porto
intento portar notícies
que la gent
tampoc se n'assabenta gaire
i intentarem
doncs
a veure
dins del pessimisme
que poden portar
aquestes notícies
doncs
me podries parlar
dels nominats
de Gran Hermano
o alguna cosa així
més lleugeret
que és Gran Hermano
sí, sí
ara diguem
que no mires la tele
això queda molt bé
què és?
bé va
deixa que llegeixes
el titular
d'aquesta segona notícia
segona notícia
aquest
bé
passarem del titular
i anirem direct
al gran
més o menys
aquest darrer estiu
es va donar
el premi
ACNUR
per la seva tasca
amb els refugiats
recordem que ACNUR
és l'agència de l'ONU
per als refugiats
l'advocada
doctora
i cooperant italiana
Annalena Tonelli
una senyora
que fa ja més de 33 anys
que fa ja més de 33 anys
que estava treballant a Somàlia
amb els refugiats
amb les persones desplaçades
pels conflictes
d'aquella regió
i justament
i justament el passat diumenge
el passat diumenge
el passat diumenge dia 9
no
avui és 10
impossible
crec que va ser el passat diumenge
va ser assassinada
al seu hospital
de Somàlia
a la ciutat de Boroma
si no m'equivoco
va ser assassinada
en unes circumstàncies
que encara es desconeixen
però
una persona
que durant 33 anys
havia treballat
per l'ajuda als refugiats
era doctora
estava especialitzada
en temes de tuberculosi
moria assassinada
i bé
la veritat és que poques coses
es poden dir més
una persona que ha dedicat
bona part de la seva vida
a ajudar els altres
que segurament
hi ha conflictes
regionals
i així comencem
a buscar també
a nivell internacional
d'interessos
que no funcionen
en aquella zona
tot i que Somàlia
doncs sembla una zona
no sé si bastant tranquil·la
o m'ho sembla
perquè últimament
doncs hi ha coses
massa greus
a la resta del món
i no ens sentim a parlar gaire
com està la situació a Somàlia
doncs malament
com a la majoria
de països de l'Àfrica
malament
moltes infraccions
contra els drets humans
tortures
guerres civils
conflictes locals
entre ètnies
que bueno
a fons
doncs relativament
hem arribat a provocar
els occidentals
perquè les voluntaires
que existeixen
avui en dia
doncs a bona part del món
doncs les vam
les vam indicar
nosaltres
d'una forma o d'una altra
després gràcies a la colonització
i posterior
al procés
de descolonització
i bé
aquesta senyora
Annalena
Toneli
doncs vivia
a Borama
on tenia
el seu hospital
amb aproximadament
uns 200 llits
i des de
treballava directament
amb la seva
Itàlia natal
i cada mes
aconseguia
20.000 dòlars
per poder
gestionar
el seu hospital
destinat
als refugiats
i als malalts
durant la seva vida
havia estat
en parir
diverses vegades
havia estat
segrestada
una vegada
havia estat
víctima
de diferents
agressions
per part
de bandits
o inclús
de governs corruptes
de la zona
i doncs bé
ella
seguia el peu
del canó
i treballava
amb el seu hospital
i amb la seva gent
en aquella
Borama
se la coneixia
com l'Abuelita
i bé
no sé
les fotografies
no sé si les s'ha arribat a veure
la veritat és que sí
és una d'aquelles senyores
que perfectament
potser t'apropava
i et donava un petó al front
i dius
ai que tendre
i és això
no ho sé
doncs una
una altra mala notícia
no ho sé
i després també tenim aquí
si vols
ho puc llegir
una frase que va
que va dir
en concret
quan li van donar
el premi a CNUR
per la seva tasca
amb els refugiats
crec que va ser el juny
d'aquest 2003
i li van preguntar
sobre la seva feina
si era un sacrifici
ella va contestar
el següent
no hay sacrificio
es pura felicidad
quien más tiene
una vida tan bella
en la tierra
esperem doncs que la figura
d'analeta toneli
no passi
no caqui en l'oblit
al llarg del temps
i que potser d'aquí uns anys
en un programa similar
amb aquest
algú pugui dir
les efemèrides
no?
doncs tal dia com avui
de fa tants anys
van assassinar
amb aquesta dona
i fer una mica
de record d'ella
les efemèrides
arribaran després
però no?
sí, les efemèrides
arribaran després
la veritat
és una veritable
llàstima
perquè a cada dos
per tres
s'estan cometent
agressions d'aquest tipus
que també estaria
molt relacionat
amb la venda d'armes
incontrolades
al món
però segurament
si no haguessin armes
aquesta senyora
no hauria mort
víctima d'un tret
al seu hospital
però bé
entre cometes
són coses que passen
no sé
home
les armes
al cap i a la fi
només és l'instrument
vull dir
si no hi hagués
algú prou malalt
com per disparar-les
tot està dins del cap
bueno Jordi
el repte
per la setmana que ve
sisplau
porta'm una notícia positiva
et torno a explicar
allò del tigre
què passa?
què m'has dit d'un animal?
el que no hauria d'haver dit
ja l'animal
es veu que a la ciutat
de Nova York
aquesta setmana
es va apropar un senyor
a un dels hospitals
que ja
els analitjos
sí, potser sí
el més típic
de televisió
i es veu
que portava unes ferides
al braç
i el van curar
i ell va dir
que res
que li havia fet un gos
que té a casa
que no sé si
t'hauria parat allà
i ja està
però els metges
van dubtar
d'aquella versió
i van cridar a la policia
perquè les ferides
eren bastant greus
la policia
es va
va anar
a la vivenda
d'aquest senyor
i es van trobar
un tigre
que passava
aproximadament
uns 180 quilos
això en una casa normal
en un piset
en una casa normal
imagina que estàs al bronx
i truques al veí
per demanar sal
i t'obre un tigre
i t'obre un tigre
180 quilos
el tigre dels cereals
aquells
com es diuen els cereals
del tigre
no farem propaganda
és igual
no me'n recordo
però no farem propaganda
el tigre del tigretón
per dir alguna cosa
sí, el tigre del tigretón
allò t'obre la porta
però el del tigretón
igual t'agafa el braç
et dona bon rotllo
però aquest
crec que no
i bé
doncs simplement
el senyor està a la presó
i no sé quines històries
però bé
són històries curioses
i divertides
com a mínim
allò que als Estats Units
no només es poden fer mal
a causa de les armes
sinó que tenen altres maneres
de defensar
i és veu que aquest senyor
ja havia tingut altre
anteriorment
havia tingut també un tigre
una serp
i no sé què
no era la primera vegada
que tenia problemes d'aquests
ostres, tenia la mateixa casa
un tigre i una serp
sí
no ho sé
no ho sé
imagina't un apartament
de 50 metres quadrats
molt ple de plantes
com si fos la selva amazònica
i tant
no ho sé
però bé
ja pel quadril a la banyera
sí, sí
passem al repàs
del CD
que us portem aquesta setmana
i hem dit que és una formació
de Meniàpolis
formada l'any 1985
que està liderada
per, principalment
per un senyor
que es diu
bueno, per uns senyors
que es diuen
Gary Louris
Timo Regan
i Mark Pellman
que la formació
ha tingut altibaixos
i que ha tingut entrades
i sortides
de gent que ha col·laborat
i que aquest mateix any
ha publicat aquest
Rainy Day Music
que a l'estat espanyol
s'ha editat
com a doble CD
el primer
crec que té
bé, el tens tu
a les mans
crec que té 14 temes
el primer CD
i el segon CD
doncs ve acompanyat
per temes en directe
diferents propostes
que han estat enregistrades
en qualsevol gira
pels Estats Units
Rainy Day Music
ho pronuncio bé
no?
sí, molt bé
digues que ha significat Jordi
doncs en aquest cas
no
dies
dies de pluja
musicats
al revés
música per dies de pluja
música per dies de pluja
molt bé
bé, sí
ja sé això
ets un crac
però tu ho has pronunciat
molt bé
però això deies
de fet ja ho deies
que no en CD
molt la dient
per aquests dies
així de tardor
a mi me'l van regalar
igual
fa 5 mesos
aproximadament
què t'ha de veure això?
no, que no l'havia escoltat
fins ara
que és quanta ve de gust
l'havia escoltat
però dient
home, sí
a l'estiu no hi pega
a l'estiu potser no hi pegava gaire
i fa com un mes
l'he anat redescobrint
una mica
diguem com es diu el grup
que ho hem deixat així
de Jay Hawks
Jay Hawks
dificileta
J-A-Y-H-A-W-S-K-S
i bé
és el seu setè treball discogràfic
amb col·laboracions
tan interessants
com Matthew Sweet
que és un dels abanderats
del pop així més melòdic
o del power pop nord-americà
i també d'altra gent
com per exemple
Jacob Dillon
fill de
Bob Dillon
molt bé
entre d'altres
i on s'allunya
de les sonoritats
més
més pop
dels seus darrers treballs
com havien estat
Son of Lies
l'any 97
i Smile
fa un parell d'anys
el 2000
vols que escoltem
algun tema?
sí
acabem d'escoltar aquest
i acabem de comentar
molt bé
there's a sliver
of a moon
above our heads
laughing at the little cares
that follow us to bed
meanwhile
the bullets keep flying
i heard
i heard
every word
that she said
and they echo
round my brain
i don't expect you
to see
she's important
to me
babe
i guess it's just
one man's problem
i don't expect you
to see
she's important
to me
babe
i guess it's just
one man's problem
i don't expect you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tothom!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
En els seus inicis sembla que ja anàvem per aquest pal, però vam voler potser pupificar-se.
No sé si seria la paraula.
Bonita paraula.
No sé, no sé.
Però bé, aquí està aquesta proposta per avui divendres, dia 10.
No plou, però vaja, us serveix igualment.
Jo crec que és molt maco.
Si porteu ulleres com el Jordi, doncs mulleu les ulleres, no? I sempre fa una mica d'efecte.
Sempre queda millor aquesta música.
Doncs acabarem també amb una cançó d'ells.
Però, de moment, ens falta la meva subsecció preferida, eh? Les efemèrides, Jordi.
Ui, sí?
Sí. A més, avui m'en portes moltes.
Avui moltes, però no sé.
I aquesta setmana és que han passat coses...
No, cada setmana passen...
Però molt interessants, aquesta setmana, no?
No, cada setmana i cada dia passen coses molt interessants.
Tants, sí?
Sí, imagina't.
Segurament d'aquí uns anys també diran, fa un fotimit anys, el Jordi i la Núria van fer el seu primer programa de ràdio.
I tant!
Per exemple, sí, sí. En qualsevol moment tothom pot fer història.
Ja anem directe, a les efemèrides.
Sí, ja començem.
Se t'assembla?
Sí, sí. Per on vols començar? El 6 d'octubre o el 10 d'octubre?
Fem enrere en el temps i anem pujant, no?
Molt bé. Doncs anem pujant, com tu dius.
El 6 d'octubre de 1927 es va fer l'estrena del primer llargmetratge sonor,
que crec que tothom coneix, o com a mínim per referència, que seria de jazz singer, o el cantant de jazz.
Atenció, eh? La primera pel·lícula amb sonora, amb blanc i negre encara,
però almenys amb son, que portaven, de fet, aquells micros enormes amagats pertot arreu, no?
Que era allò com una cosa molt artificial, vull dir, que el son tampoc devia ser cap meravella.
No, no, no.
I aquí és on hi va perdre la pobra figura del pianista que anava a tocar les sales de cine en directe.
Molt bé.
No?
Sí.
No ho sé, el comentari que se m'ha pogut dir.
Va desaparèixer, sí.
Llàstima, llàstima per ell.
De què va aquest jazz singer? Ho sabem, jo és que no sé quin any és.
Per començar, era un home blanc pintat de negre.
Què dius ara?
Sí, sí, crec que sí, si no recordo malament, era el protagonista d'això, un home blanc pintat de negre,
que està interpretant una peça de jazz, o no sé què.
No l'he vist, sempre he vist fragments, en diferents documentals o el que sigui, però crec que és aquesta.
I el mateix dia, però de l'any 1899, 89, el Thomas Edison va exhibir la seva primera pel·lícula,
com que avui les dues efemèrides del 6 d'octubre van sobre cinema.
Ah, curiós.
Sí?
Sí, sí.
No tens res més a dir?
No, del Thomas Edison no, jo és que només llegia a Thomas Edison, dic, calla, que va engegar la primera,
va apretar l'interruptor de la seva primera bombeta.
Molt bé.
No.
Doncs pugem un dia, no?
Vinga, cap al dia 7.
Molt bé, què em sabries de dir de l'Edgar Alan Pou?
Home, m'agrada que em facis aquesta pregunta, Jordi.
Sí?
Edgar Alan Pou.
Sí, sí.
Doncs que va ser un dels exponents, potser el màxim, de la literatura britànica gòtica,
que s'han portat diversos contes, més que novel·les, va fer contes i poemes,
s'han portat al cinema, amb una clàssica estètica de pel·lícula de sèrie B,
sempre interpretada pel mateix actor, que feia molta por i que no me'n recordo del nom,
però sempre sortia ell.
i eren, doncs, típics contes de, no sé, d'històries que passaven en grans mencions,
a la vora dels acantilats, per exemple, no?, un estil així molt, molt de Halloween,
podríem dir, no?, amb el típic home amargat perquè se li acabava de morir la dona,
suïcidada moltes vegades i veia el seu fantasma per tot arreu.
El poema més representatiu, que de fet fa molta por i es veu que tots els nens el receten per Halloween i els saben,
és El Cuervo.
Ah.
Edgar Allan Poe.
Tu sí que saps, eh?
No ho creguis, eh? Segur que la meitat del que he dit és fals, però em sona que és algú així.
Malament. Això no ho vies de dir.
Doncs el 7 d'octubre de 1849 va morir aquest senyor, Edgar Allan Poe.
El que no sé és si va morir com els seus personatges, de manera tètrica,
o va morir de mort natural i plàcida, que això caldria esbrinar-ho a punta, Jordi, a punta.
No, la veritat és que no he fet els deures, perquè crec que hi havia d'apuntar.
Vas apuntar unes coses la setmana passada.
Sí, a veure, vaig apuntar, però no sé, vaig perdre els apunts després.
Bueno, no pateixis.
Doncs bé, el mateix dia, però de l'any 1571, es va produir la batalla de Lepanto,
sota la direcció de Juan d'Àustria, i que va enfrontar les aliances catòliques,
per dir-ho d'alguna forma, que un any anterior ja s'havien format entre el papat,
la ciutat-estat de Venècia i la corona espanyola, amb Felip II,
un monarca absolut de Tarannà catòlic o ultracatòlic, per dir-ho d'alguna forma,
i es va produir aquesta batalla, degut a què?
Doncs a les agressions turques al Mediterrani, principalment a Xipre, Tunísia i Malta.
que van provocar, doncs, la formació d'aquesta lliga,
i que posteriorment, doncs, el 7 d'octubre, 1571, es produïs aquesta batalla.
Tu sí que saps, eh?
Home, no sé.
Vaja, que era una de les batalles...
Jo sé lo básico.
No està bé.
Una de les batalles, doncs, bé medievals, ja sortint de l'època medievals.
No, no, moderna.
Moderna, ja, això sí? Segle XVI?
Sí, sí, moderna del tot.
La batalla de Lepanto.
Lepanto, sí, sí.
Que per què es coneix aquesta batalla, bàsicament, Jordi?
Doncs justament per això.
Què acabem de dir?
No, però...
Bé, després en parlem.
Sí, molt bé.
Ja sé per on vas, però ja arribarem, tranquil·la.
De mica en mica somplar la pica.
I el dia 8 van passar moltes coses, eh? El 8 d'octubre?
Sí, 8 d'octubre. A veure, molta gent el coneixerà per un altre nom, però va néixer John Cummings.
Qui és John Cummings?
M'agrada que em facin aquesta pregunta.
Pels amics és el Johnny Ramone.
I qui és el Johnny Ramone?
Doncs un dels membres de la mítica banda de Nova York.
Diuen que un dels exponents principals, un dels que van provocar el naixement del punk, el Ramones.
O de Ramones.
Ah, que de fet fa poquet va morir un dels seus components.
Sí.
No?
El que no sé si era aquest.
Doncs que hi havia un jou, o no?
Sí, potser sí.
Joui?
Que no sé.
Bé, no ho sé.
Això potser hauríem de preguntar a la gent que ve després, que estan més ficats en la música.
Els de la música, no? Aquests de la música, ja els hi preguntarem.
Estos de la música.
Bé, bé, bé.
Després, el mateix dia, 8 d'octubre, però d'un altre any, 1515,
doncs, a veure, l'aventurer, el soldat, no sé com dir-li,
Juan Díaz de Solís va ser par de Sant Lucas de Barrameda en un viatge que el portà a descobrir el Mar Dulce,
que és el Mar Dulce, com l'anomenen, que és a dir, el riu de Plata.
Ah, la seva travessa.
Sí.
Argentina, sí.
Sí.
Crec que sí.
No, sí.
Sí, sí, Argentina, sí.
El seu viatge el va portar per les costes d'Uruguay i tot això,
i principalment cercava un pas per comunicar el Pacífic amb l'Atlàntic,
que és un dels fets més importants després de la descoberta d'Amèrica,
que sempre s'ha buscat un pas, que per això després es va fer el Canal de Panamà,
per potenciar el comerç o perquè fos més fàcil,
per dominar els dos oceans i per dominar tot el globus.
Clar, és que avui en dia amb els avions, pim-pam, en un moment són a tot arreu,
però és que llavors per mar obrir passos d'aquests era una gran cosa.
Era molt difícil.
Juan Díaz de Solís.
Sí, Juan Díaz de Solís.
Que no només va ser Cristofor Colom el que anava amb vaixell d'escobert coses, eh, atenció.
No, no, no, i uns dies de Solís més tard.
I un 8 d'octubre de 1492, i quan diem la data 1492 tothom ja es pot fer una mica d'idea
de què estem parlant, doncs el mateix Cristóbal Colom va escriure el seu llibre de viatges
Toda la noche oímos pájaros volando encima de nosotros.
A veure, a veure, jo crec que Cristofor Colom va dir frases molt més importants i interessants
que no passa aquesta a la seva vida.
Ah, sí, tierra, algú va dir tierra, també.
Sí, tierra la vista.
Sí, potser també va dir tierra y libertad, i després es van carregar tots els indis,
però bé, és igual.
I quina frase dius que va escriure?
Torna-ho a dir jo.
Toda la noche oímos pájaros...
Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, amb la compostura que es mereix una frase històrica.
Toda la noche oímos pájaros volando encima de nosotros.
Imagina, la de dies que duria portar el pobre senyor i tota la tripulació navegant,
i de sobte comencen a escoltar-vos ells, i encara els queden quatre dies per arribar a terres americanes.
Van arribar al 12, no?
Sí, sí.
A celebrar la hispanitat, no?
Jo diria que sí, sí.
Doncs bé, i al mateix dia, però d'any 1867, era assassinat el revolucionari argentí Che Guevara a Bolívia,
que ara per ara és el país més pobre de tota l'Amèrica llatina.
Doncs déu-n'hi-do el 8 d'octubre, també el que va donar de ser.
Sí, sí. I encara hi ha moltes més.
Doncs anem ràpidament, perquè ens estem quedant fora de temps.
Sí, doncs ràpid. 9 d'octubre, què va passar?
Ens quedem amb dos, principalment.
El 9 d'octubre de 1813 va néixer John Winston Lennon, que és...
John Lennon pels amics.
Molt bé, 35 anys després del mateix dia, neixia el seu fill, Saint-Lennon.
Ah, el mateix dia?
Sí, crec que era el mateix dia.
Molt bé, curiós.
El 9 d'octubre, ara, de 1547, va néixer Miguel de Cervantes Saavedra.
Que li deien?
Que li deien... No ho sé com li deien. Com li deien?
Digue-ho tu, va.
No, no.
El Manco de Lepanto.
I per què em feies així gestos amb la mà?
Oh, com si t'allessis el branàs.
El Manco de Lepanto.
Que per això era la batalla de Lepanto.
Que parlàvem de la batalla de Lepanto, d'acord?
Molt bé. I tal dia com avui, de fa un futur i mig d'anys, per exemple, del 1944, primera notícia i trista, per dir-ho d'alguna forma, més d'un miler de nens d'entre 9 i 14 anys van morir a les cambres de gas del camp de concentració d'Hauswitz, per exemple.
També el 10 d'octubre de 1918 va néixer Thelonius Sphere Monk, més conegut com Thelonius Monk, pianista de jazz, que podem relacionar amb figures com John Coltrane, Art Blakey, o Dio Kellington, o Sonny Rawlings, etc.
I després, el 10 d'octubre de 1957, també podríem dir que el president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, es va haver de disculpar davant un representant diplomàtic africà perquè a aquest no se li havia volgut servir en un restaurant de la ciutat de Dober, Delaware.
I aquest és un dels molts incidents racials que va patir la comunitat africana, també l'asiàtica, als Estats Units, durant les dècades dels 50, 60, 70.
I les disculpes les podem entendre dins d'un àmbit de guerra freda amb la Unió Soviètica, en un moment en què els dos sistemes intentaven captar els cors i les menys de tota la gent possible.
Clar, és que estem parlant dels Estats Units el 1957, amb una alta població negra, i que en principi eren rebutjats, però també amb aquest doble sentit que s'anaven donant compte, suposo, que formaven part de la mateixa societat i que també no els podien deixar de banda.
Però és que en aquest cas era un representant diplomàtic de Ghana, si no m'equivoco, que va anar a dinar a un restaurant i no el van voler servir, clar, és un conflicte internacional, per dir-ho d'alguna forma.
Ahà, doncs una petita mostra de com estava els Estats Units.
La situació al món.
Sí, sí, i de fet la situació al món per tot el que hem llegit.
Sí, sí.
Molta gent interessant, doncs, que neix, que mor, descobriments, les efemèrides.
Amb quina et quedes, Jordi? Quina t'ha semblat més curiosa?
No, totes.
No te n'has fet cap de preferida.
Totes, m'ha fet més gràcia potser la de l'Epanto, mira.
La de la batalla o la del Cervantes?
O la del Manco. Més indiferent.
I marxem ja, no?
Vinga, va.
Em fots fora, no?
No, te deixo marxar, que portem 40 minuts de pel i què, pim, pam, pim, vam anar parlant.
Ja ho noto, ja ho noto.
Jo ja tinc set.
Que a mi em fa mal el cap, de sentir-te.
Jordi, t'anava a dir que moltes gràcies i fins la setmana que ve, però no ho sé ben bé.
I bon cap de setmana, sobretot.
Això sobretot, tornaràs, no?
Sí, home, sí. Ens despedim amb aquest tema, anomenat Angelín, un tema d'amor, que s'inclou també dins del darrer àlbum de DJ Hawks.
Gràcies, Jordi.
Adéu, igualment.
It's looking like another storm, if I desire, leave this tired boy alone.
Hopes haunt me like ghosts, they point their fingers.
Grass grows in the cracks, wind makes me shiver.
Can't you lie and forgive me, we threw it all away.
You can never stand, living with a man, who could only lead you halfway to love.
Yeah, I tried to fake it But you wouldn't play along
I watched you naked, listen, holding on Snowflakes make your bones ache in the winter
Your face will not fade, it will just linger
Angeline, forgive me, we threw it all away You could never stand, living with a man, who could only lead you halfway
Angeline, forgive me, we threw it all away I could never fit into your plans
I'm nobody's man
Don't you tell me how to live my life
Don't you tell me how to live my life
Angeline, forgive me, we threw it all away
Angeline, forgive me, we threw it all away
Angeline, forgive me, we threw it all away
You could never stand, living with a man, who could only lead you halfway
Angeline, forgive me, we threw it all away
I could never fit into your plans
I'm nobody's man
I'm nobody's man
I'm nobody's man