A tu t'espera, no.
Penso en tots els dies i dissabtes que he perdut.
Si els trobo, tornaré.
Si els trobo, els els repartirem.
M'ho faré, la cendra que he deixat darrere meu.
No us ha deixat tornar.
Però si voleu, podem anar al nostre lloc.
On tot és fàcil, només hi ha poc.
I ens cremen tant les ganes, tant les ganes.
Quan es friu, si vens...
Fa poquet, de fet no fa gaire, que la vam tenir als Estudis de Tarragona Ràdio
presentant-nos el seu darrer treball discogràfic, Tant al Límit.
Però torna a passar per Tarragona i per tant torna als Estudis de Tarragona Ràdio
i amb més notícies, amb més novetats dins la seva carrera musical.
Berta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal et funciona ara que ja ha passat un temps aquest CDL, Tant al Límit?
Bé, ara és diferent, ja està assentat, la incògnita ja l'he superada.
Jo crec que força bé.
Sí, has fet ja molts directes.
Això és bo, sí, sí que l'he fet.
I la gent doncs t'ha contestat amb força.
Sí, jo crec que ha anat força bé.
A més hem fet dos formats, un acústic i un elèctric amb tota la banda
i els dos són amb molta força, molt vitalistes i a la gent els agrada força.
Això està bé perquè així s'adequa a l'espai que hagis de venir.
Clar, a les sales, aforament, tot.
Però tens novetats, més enllà d'aquest treball que suposem que encara l'estàs portant pels escenaris, no?
Encara vas de bolos.
I tant, inclús aquest, bueno, de desembre fins febrer faré una gira més acústica encara
i per diferents sales i llocs que encara no ha tocat.
Així que, bueno, hi ha algunes novetats així una mica estranyes.
Explica, explica, que últimament hem sentit a parlar molt de tu i dius
que tu ets xica, s'ho tenia molt amagat.
No, ha sigut un inesperat, però bueno, molt maco,
el de l'himne del Barça, de la Copa de la UEFA
i l'adaptació de la lletra, vaig crear la lletra per donar ànims a afició.
Un himne, vaja, explica, expliques el congociment.
Ah, no, tu.
T'han encarregat com a fer l'himne del Barça per als partits de la UEFA.
Exacte.
Però agafant l'himne del Barça o no?
No, no, això és una iniciativa que em sembla que s'està fent als partits de la Lliga
i ells volien una cançó que sonés cada cop que el Barça jugués al Camp Nou,
o sigui, només una.
I volien que fos una cançó d'Ava perquè jugava a Göteborg, la final.
I bueno, em van donar escollida entre moltes d'Ava,
que en té moltes, però moltes.
Vaja, vas estar tancada tot un dia allà, repassant.
Ah, va, va, tu.
I bueno, vaig escollir aquesta, que té molta força, que també és vitalista.
Quina és, quina és, per la gent que no ho hagi sentit?
Give me, give me.
Ah, eh?
Festa.
Que segur que a tothom li sona, molt, molt.
I què vas fer? Vas a refer la lletra?
Sí, vaig fer una lletra nova, doncs d'anims a l'afició i a l'equip.
I com que hi soc culer, doncs mira, bé.
Això t'anava a dir tu ja, ja t'anava bé, no?
Vaja, que si t'hagués pitxat l'espanyol potser t'haurien repensat.
Clar, sí, sí, perquè uf, que difícil,
hauria tingut que buscar amics d'espanyol o alguna cosa que em diguessin.
No, però a casa tot som culers i em fa il·lusió també, és maco.
I què ve a dir la lletra?
Què ve a dir? No, em vaig imaginar una mica en un partit,
doncs pensant que cada minut era del nostre equip,
que les onades que fa el públic doncs se'ns recolzen,
que un mateix sentiment ens fa aixecar del seient
i, bueno, Barça cada cop ens espera.
Resumint molt, això ve a dir.
I llavors què fas? Perquè ja fa una mica estrany, no?
Allò sortir abans de cada partit de la UEFA al camp del Barça,
surts t'allí, amb tota la gent, amb una estàdia enorme,
que clar, un escenari més o menys l'omples, no?
Perquè bascament anem cap a un i cap avall,
però allò no s'acaba mai.
No, i a més la gent diu, qui fa aquesta noia aquí?
Qui canta ara, saps?
És super estrany.
T'anuncien per megafonia mínimament.
Sí, noia, i bueno, hi ha els video walls allà,
hi ha un muntatge, hi ha els videoclips allà,
i dius, hosti, és raríssim, estic al Camp Nou
i el meu videoclip en una pantalla normal.
El teu, no el dava.
Sí, sí, i una cara així de gran, i dic, uau,
és xulo, eh?
Se't fica una mica, ostres, quan va acabar el partit 8-0,
que ja era, oh, que contenta que estic, tu,
doncs vam ficar la cançó altre cop
i sonar la veu allà superforta
i tot el muntatge que havien fet
amb els dibuixos aquells dels turns del Barça,
i, ostres, em ficaven una mica a pedra gallina,
allò de dir, mira, encara que no sigui del disco,
és una cosa que has fet tu a casa fa 4 dies
i ara està aquí sonant, és molt maco.
Per tant, te quedes allí, tu actues al començament del partit,
i després te quedes allí religiosament a veure el partit.
A partir, tu.
De moment, bé, no? No t'han decebut.
Molt bé.
La Lliga no va tan bé, no em sembla?
Ja, però a la UEFA sí.
És el que interessa, tira, tira.
Quan és el pròxim partit, Berta,
per si la gent té curiositat i vol anar?
Crec que d'aquí 13 o 15 dies,
és la tornada.
L'himne només sonarà quan juguem al Camp Nou,
quan juguem fora de casa.
Llàstima, no?
Això d'anar de viatge...
Sí, bueno, mi m'han dit que si em va a Göteborg jo vaig a Göteborg,
però, bueno, falta molt encara.
No, bueno, és una cosa que si no ho tornes a fer,
ja els teus nets hi pots explicar,
vaig estar a la gespa al Camp Nou,
i tot, molt maco.
Molt bé.
Alguna altra novetat?
Em sembla que hi havia alguna cosa més, potser.
Sí, és que m'han coincidit dues versions, ara,
sembla mentida.
Fa un parell de mesos que ja estàvem preparant una nova cançó pel Nadal
i volíem fer alguna cosa diferent, divertit,
i que fos musical, també.
Llavors hi ha una cançó de Guam,
Les Crismes, que l'he versionat,
he fet una nova lletra,
hem tornat a versionar la música,
i això sí que és un treball molt més musical,
molt més treballat.
I, de fet, clar,
sembla mentida,
cop i volta,
sortir el del Barça,
sortir aquesta altra,
però no té res a veure.
Com és que el treies, aquesta de Guam?
Perquè venia a Nadal,
perquè pensava en el Nadal,
és una cançó que sempre queda a Nadal d'escoltes,
que quan l'escoltes es recorda,
té uns jingles que es recorden al Nadal,
m'agrada,
i era molt popera,
molt així suau,
i era una cançó bonica per versionar,
o sigui, no fer-la igual,
fer-la versionada
i trobar-li el seu que d'una altra manera.
Quin toc li heu donat?
Segueix igual de melòdica?
Sí, no, bueno,
ui, com t'ho explico?
Algo electrònic,
que sabem que t'has tirat una mica, no?
No, no,
perquè sí que hi ha tant el límit,
per exemple,
supercontenta que sigui una mica electrònic,
sobretot el remix,
la versió original no ho és tant,
però jo soc més acústica,
soc més de guitarres,
o de pianos,
inclús ni de teclats,
però bueno,
evidentment un disc quan s'ha arranjat,
on se'l fa superple,
perquè en la seva justa mesura,
però aquesta cançó l'hi hem intentat fer,
no ho sé,
una mica que manés bé amb el tempo,
que respireix el que respira el disc,
que són formats acústics,
no molt carregada de coros,
per exemple,
que no ho acostumo a fer,
és que ja ho sentiràs,
a mi m'agrada molt.
On la trobarem aquesta cançó especial?
Doncs sortirà el single,
sortirà el single i intentarem que vagi sonant a ràdios,
però bé,
de fet,
l'important és que el disc al límit ja el vaig fer,
i aquest és lo magó,
però aquesta cançó fa il·lusió fer-la.
Ja tu pots compaginar tot,
aquesta nova gravació,
la faceta aquesta més esportiva,
perquè escolta,
tu el futbol com el portes?
Jo?
Tu jugues o no?
Jo he jugat a futbol,
o sigui,
tu ets de...
a l'estiu,
a vegades a la platja,
no, no,
no jugo molt,
jo a futbol,
el meu,
també múdica.
Bueno,
ja en tens prou,
eh,
Déu-n'hi-do.
Tu compagines bé,
totes les coses?
Ja ho saps,
això va un mes superple,
i de cop i volta,
si estàs a casa més tranquil·la,
ets fiques a composar.
També tinc un...
vaig a classe,
i a vegades no puc anar durant molt de temps,
però bé,
intento no desconcentrar-me molt,
i fer de feina,
és que de fet s'ha de fer,
si no,
no hi ha manera de fer-la.
Per tant,
no sé,
clar,
nosaltres ja ho volem,
no?,
que editis un nou disco,
perquè,
home,
fa poquet d'altar el límit,
però bueno,
sempre empenyem nosaltres.
Tens alguna cosa composada,
tens perspectives ja?
Ja,
ja vaig fent temes.
Sí,
i t'agafen ganes,
eh,
cop i volta,
t'estàs,
ostres,
tinc ganes de fer nous temes,
i de sentir,
a veure si encara,
quin tipus de cançó
comences a composar,
i a esforçar-te una mica.
Aquesta nit et veurem actuar
al Palau de Fires i Congressos,
dins a l'entrega de premis
de més televisió,
què faràs?
Faré un parell de temes acústics,
i faré un parell de temes.
Ai,
estic una mica,
ja,
ui,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
la meva,
perquè no has mogut cafè,
jo t'he dit,
vols un cafè abans d'entrar?
Tranquil·la,
que jo també,
que portem un munt de temps de programa,
i ja no...
Ja,
ja,
a vegades,
repeteixo,
doncs són dos temes,
tant al límit la volia fer,
perquè en format acústic queda molt curiosa,
i té molta força,
i m'agrada molt tocar-la,
i el single que ha sortit ara fa poc igual,
a més és una de les cançons amb la que estic més identificada
en quant a la lletra,
així que encantada.
Sí? Per què, per què?
De què parla?
Doncs parla,
no parla de res així,
de relacions,
parla d'estat d'ànim,
de la inèrcia,
de la vida,
de fer les coses per fer-les sense pensar-t'ho,
que estàs fent el mateix que vas fer ahir una mica,
i l'energia cap al dia de demà,
que és el tercer single ja,
o vaig jo descomptada,
perquè va ser el tant al límit,
després la vida és meva,
si no, no?
No, si creus,
i glòs.
Ah, doncs mira,
jo me'l vaig fer,
jo me'l vaig fer meu aquest de la vida és meva,
no sé si és el tercer o el...
Bueno,
és igual,
no controles gaire això del single,
vull dir,
la costa és que vagi anar sonant tot.
Clar,
jo vaig sentir si va sonant,
i ja està.
I quan vindràs a presentar tot l'àlbum aquí a Tarragona?
Sí que vinc a Tarragona,
sí que vinc a Tarragona,
em sembla que a desembre vinc,
a fer la gira acústica aquesta,
i és molt maco.
Vaja,
si vens i estem allà,
i t'ho presento i...
A veure,
amb acústic saps que vindràs,
no?
Ah,
doncs mira.
Això és segur,
segur.
Acústic què vol dir acompanyada de menys músics?
Bueno,
sense teclats,
amb guitarra acústica,
sense bateria,
sí que tenim,
a veure,
diem acústic,
i sí que hi ha algunes cançons,
tenim un loop molt senzill de percussió,
per exemple,
no de bateria,
a vegades toco jo el piano,
piano i veu,
un guitarra veu,
un baix,
mandolina a vegades,
no sé,
és un rotllo més...
Toques la mandolina?
Jo no,
perquè jo ve a la tuna,
jo tocava el degut,
eh?
A la tuna?
Bueno,
millor que a la pandereta,
no, no,
però toques la guitarra,
no?
Toques la pandereta.
Sí?
Ui,
Berta,
com te veig aquesta neta,
a quina hora actues?
Aquí,
mitja hora,
una hora.
O sigui,
sortir d'aquí ràpid,
anem a menjar alguna coseta?
No,
ja pica-pica.
No,
ells cuiden,
eh?
Us cuiden aquesta gent.
que abans hem tingut,
hem tingut el Pep Sala.
Ah, sí?
Clar,
que ens acompanya aquesta nit,
sí, sí, sí.
I clar,
jo li deia,
dic,
com pot ser això?
Dic,
perquè t'ho acostumat a fer
aquests superbolus,
tocar dues cançons...
És raríssim.
És raríssim.
Fa una mica de ràbia,
eh?
No per el fet que et diguin,
clar,
vull dir,
ells pobres ho deuen tenir estructurat,
però el moment en què comences a arrencar-te
és a la quarta cançó,
i a la segona és dir,
hola,
Déu.
Sí.
A la hora que tenia la veu ja escalfada...
Sí,
i tant,
i tant.
A més no he ni provat so,
perquè estava fent una mica de promo,
i bueno,
els músics sí,
ho han provat tot,
ja confio molt.
Ah, bon dia.
A veure,
què et semblarà?
Has estat mai al Palau de Fires aquí a Tarragona?
No, no.
Ho has vist ja?
No,
ara aniré.
És romà,
té unes pedres romanes,
com tot,
aquí a Tarragona.
Seguim la línia.
L'acústica no sé com la tindràs,
perquè clar,
és antic,
però bueno.
Bueno,
però pensa que al fer pocs instruments,
guitarra i baix,
és molt fàcil d'equalitzar.
Escolta,
parlant de l'acústica,
que és que jo no m'ho sé que va això del camp del Barça,
cantes o fas playback?
Home,
faig playback,
perquè ja sonoritza el camp nou,
si fos a Madonna,
potser m'ho paguen,
però no crec que no ho faci.
Clar,
escolta,
ja has de fer una mica de cheerleader,
vaja,
d'animació i tot això.
Jo porto fatal això,
eh?
És que...
És que és diferent,
el que faig jo,
quan fas un concert,
fas música,
directa,
les teves cançons,
mira,
encara que he pogut fer la lletra,
i sí que me la sento meva,
la cançó una mica,
per fer la lletra,
però bueno,
no em sap greu,
estàs allà i estàs dient,
nostres,
que l'afició s'animi
i endavant.
Però també,
clar,
en un escenari,
vulguis que no tens la protecció dels focus,
no?
Que no et deixin veure aquí a pelo.
Sempre que siguis de dia,
perquè era de nit i era tot de focus,
a més va ploure,
ho vaig haver de fer des de la llotja,
i record que tenia el Gaspar aquí,
per felicitats,
tal,
i jo s'al·lucinava,
i dic,
què faig aquí?
Mare meva,
però és molt xulo,
jo això ho explicaria als meus nets.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs en fi,
algun altre projecte que et quedi?
No ho sé, eh?
No,
no,
ja no,
més,
ja.
Ja no,
no?
O que segur que no t'ho pensaves,
que acabaries fent això?
Jo no,
i a més m'alegro molt,
perquè el disc va sortir a febrer,
març,
i encara tinc molta feina,
tinc molts projectes,
i això està molt bé,
tenir coses,
mirar endavant i veure que hi ha feina per rato,
això t'anima molt.
Algun que es pugui avançar?
Alguna cosa ja lligada?
De concerts,
sí.
De concerts?
El dia 24 estic a Cibeles de Barna,
i el 25 estic a Andorra,
i llavors la gira de desembre,
ja n'hi fa brillar els dies,
no me'n recordo.
El de UAM,
el del Barça,
i ja està,
tu.
Ja,
prou, eh?
I quan faràs vacances, Berta?
Quan et aniran vacances?
A vegades t'estàs,
i bueno,
torno boja,
que no tinc res a fer ara,
no aguanto.
Sí?
Esclar,
perquè t'estàs en un baig,
no tinc res,
com que no?
O sigui,
sempre estic a Monyabat.
I què escoltes aquests dies de música?
Per d'Ava,
bueno,
suposo que Ava ja no els vols ni sentir,
no?
Pobres.
Hi havia cançons,
ostres,
és boníssim,
perquè de 20,
et sonaven 19,
saps?
És mega hits total,
discotequeros dels 80,
però bueno,
molt bé.
Què escolto?
Doncs em vaig comprar l'últim d'Erik Abadur,
i el de Peter Gabriel també,
però no m'ha...
Jo me l'he escoltat un cop,
cada un.
no puc.
Per falta de temps o...?
Sí,
perquè normalment escolto el cotxe,
últimament he anat més amb el cotxe discogràfic,
abans vaig comprar fa poquet,
però...
I a casa no tinc la meva cadena,
perquè s'ha de van endur els meus pares.
Que no tens cadena de música a casa?
M'han pres des de fa dues setmanes.
Dona.
Estic molt...
Com pots viure sense cadena de...
No pots posar ni un 3 CD res?
M'ho he de posar en cascos
per la gravadora de CD's,
jo tinc una gravadora de CD's d'àudio
i m'he de posar allà a mitja cotxada,
no puc moure,
no puc fer res,
horrible.
Per la mar de Déu que algú li regali
un reproductor de CD'm a aquesta xiqueta.
És molt trist,
això que dius.
I com és que s'han portat tons pares?
Perquè se'l van dur a una casa que tenen
i van dir,
ui, no tenim,
després t'ho torno.
Sí.
Ei.
I re, noi.
I encara esperen.
No, però ja, això s'acaba, eh?
No et tornes boig,
jo no sé si t'escoltar música.
Ostres.
Déu-n'hi-do,
així es presenta un Nadal,
doncs, bastant intens.
Maco.
És que quan s'ha fet fred,
ja pensem en el Nadal.
No sortirà aquest single de Woman,
algun recopilatori,
d'aquells que es fan per Nadal?
No ho sabem.
Està tot com una mica incògnita,
volem que sigui,
bueno, almenys,
això és...
Clar, jo faig la cançó
i després suposo que hi ha una mica
de posada en escena,
que sigui maco,
o que s'ho el prengui una miqueta.
Videoclip mínimament vestida de Pare Noel.
Ni et saps per si va al cap.
Això, ni boja.
Però que ja m'ho anaven dient, eh?
M'estava espantant.
No sé què em deien,
d'un barret vermell.
No, no, no.
No.
No.
Amb dignitat, eh?
Home, no,
i és que al final som de la xica version, esto.
De què t'agradaria fer una versió, però?
Uf.
M'agradava una cançó de Led Zeppelin,
que m'agradava bastant.
Però, bueno, ja no ho dic
perquè potser d'aquí un any la faig
i ja diran...
Aquesta, ho tenia pensat des de fa anys, això.
Doncs ho guardem en incògnita.
De moment, si voleu veure,
ja no aguanteu més
i voleu veure la Berta
en un estat una mica més tranquil
que no pas de cheerleader,
la poteu veure aquesta nit
al Palau de Fires i Congressos.
Berta, per qualsevol novetat, ja ho saps.
Moltes gràcies.
Aquí tenim la porta oberta. Gràcies.
Gràcies.