No és gaire habitual als ja tardes i en general podríem dir també parlar sobre espectacles de dansa
i és que potser és un gènere, ara ens ho comentaran, potser és un gènere que no acaba de popularitzar-se
així com la música i el teatre, és més fàcil, hi ha més opcions,
doncs espectacles de dansa n'arriben ben poquets a la ciutat i encara menys podríem dir de dansa contemporània.
Però no seria el cas d'avui perquè és que aquesta mateixa nit podeu veure un espectacle, un doblet,
doble espectacle de dansa contemporània al teatre, al magatzem.
Un doble espectacle que es afadi per una banda descontrolada i per l'altra momunt.
Es tracta, com dèiem, de dansa contemporània i a més amb música electrònica de fons,
un espectacle que començarà a dos quarts d'onze i, en fi, que si voleu aconseguir entrades
per anar-hi de forma gratuïta, doncs podeu estar molt atents perquè al final d'aquesta entrevista
tenim quatre entrades per regalar. Us recordem, doncs, el telèfon de Tarragona Ràdio,
al 977-24-4767. Això sí, obrirem telèfons després de l'entrevista que tenim
amb les protagonistes, amb les dansaires, podríem dir, d'aquesta nit.
Per una banda, tenim la Mònica Montaner a l'altre costat del filtelefoni,
que ja la saludem. Mònica.
Hola, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Esteu ja instal·lades al magatzem.
Sí, estem aquí.
Tu i la Sílvia Sant, que seria l'altra mitja taronja de l'espectacle, no?
L'altra mitja taronja que està aquí al costat.
Molt bé. Doncs, Mònica, la part que et toca a tu, Momunt,
explica'ns una miqueta com és aquest espectacle.
Bé, se'm fa una mica difícil explicar-lo, però és un espectacle intimista
que va una mica, doncs, de... de mi.
Bé.
I de la meva manera de veure les coses i, bueno...
De fet, tu mateixa n'has fet la coreografia i has triat la música i tot.
Sí, la música l'ha fet Mireia Tejero, que és una noia música
que treballa en companyies com Sol Picó
i bastant coneguda a Barcelona i a molts llocs
i és una persona amb la que acostumo a col·laborar
amb altres coses, també.
I l'ha fet ella per aquest espectacle que es diu Momunt.
Nosaltres hem llegit per algun lloc, alguna d'aquestes crítiques
que utilitzeu en música electrònica.
No sé si en els dos espectacles o com va això?
No, en el meu, concretament, bueno, és música feta també per ordinadors,
però, sobretot, ella és saxofonista i treballa amb ordinadors
i fa tota la composició.
Però en el cas de la Sílvia sí que és música purament electrònica
per uns compositors que són, no sé, estrangers.
Bastant coneguts però que jo no els conec.
Molt bé.
Escolta, Mònica, i és veritat això que dèiem,
que potser la dansa en general no és un tipus d'espectacle gaire promocionat
o que es prodigui gaire?
No, la veritat és que és un gènere ben difícil,
però jo crec que també és perquè està poc valorat
i jo crec que es fa poca publicitat i s'entén poc,
però crec que és un problema també d'educar el públic,
perquè hi ha espectacles de petit format,
com són el de la Sílvia meu,
i n'hi ha molts que són espectacles que arriben molt directe
i estan fets des d'un lloc molt íntim
i que la gent enseguida els valora molt,
i trobo que estan poc difosos.
Potser és allò que passa que,
per als que sou profans en el tema,
costa una mica anar en un espectacle d'aquest tipus,
però un cop ho veus, dius,
mira, com és que no m'he aficionat a la dansa abans?
Exactament.
No, jo crec que també està canviant.
La dansa contemporània també hi ha molts estils
i també ara hi ha molta mescla de llenguatges.
Llavors, per exemple, el de la Sílvia,
el poder de la Sílvia és més moviment i és més dansa,
però el meu està barrejat més amb altres tipus de...
doncs parlo també i, bueno,
hi ha altres còdics, no?, més teatrals.
De la Sílvia també és teatral, però és més moviment.
Deies que Momunt, doncs, està basat en tu.
Sí.
Tindria val d'un fil conducte.
És un espectacle intimista,
és una persona que està a casa seva,
representa, això és el que jo penso,
i treballo amb coses molt quotidianes.
Treballo amb el que podríem dir,
per exemple, trec un recollidor,
menjo cacauets,
coses molt... amb un raspall de dents,
coses, elements molt quotidians
que fan que t'apropis d'una manera molt directa en el públic.
i aquesta és la meva, bueno,
una visió, doncs, una mica abstracta,
evidentment, perquè no és...
bueno, no té un fil argumental
com podria tenir una peça de teatre,
però de com jo estic a casa meva.
És com la finestra,
per on la gent em pot veure amb la intimitat
i que a poc a poc es va obrint
i es va mostrant la persona com és, no?
Bé, de lo més petit a lo més expansiu
i al final dic un text on dic el que em dóna la gana
sobre les coses,
sobre l'amor,
sobre la vida,
sobre coses que jo penso.
I això és molt munt.
Per la gent que encara hagi de descobrir
aquest estil de dansa,
la dansa contemporània,
què té d'especial,
sobretot si la comparem amb la dansa clàssica?
Què té d'especial?
Puf, és molt...
no sabria...
és una pregunta molt bàsica
i a la vegada no sabria com respondre.
La dansa clàssica és una dansa
que ja està molt feta,
vull dir,
té uns còdics molt estrictes
i on no surten d'aquells còdics.
En canvi,
la contemporània,
entesa com estem treballant nosaltres,
és una dansa molt més àmplia en aquest sentit,
o sigui,
se'n va una mica d'aquests còdics,
no?
I cadascú pot fer la seva pròpia dansa.
Això és el que podria dir jo.
És bastant extensa, eh, la pregunta
i no sé si l'he acabat de respondre bé.
No, no,
és que clar,
és el que passa, no?
Vosaltres que us hi dediqueu,
potser encara us és més difícil, no?,
de respondre aquestes preguntes tan bàsiques
que tenen un punt d'obvi.
Sí, perquè no te les pares de pensar
perquè tu és la teva passió
i llavors estàs ficat
i no saps a vegades com...
com això,
traduir-ho, no?
Doncs mira, Mònica,
quan acabis l'espectacle ja tens feina, eh?
Exacte.
te tances una setmana a casa.
Ja tens feina.
Aquest espectacle no l'estreneu avui, no?
Suposem que ja l'heu anat rodant.
Sí, jo aquest espectacle fa un any i mig
que el tinc fet,
jo el vaig estrenar a l'Espai a Barcelona
i la Sílvia em sembla que fa un parell d'anys també
i també el va estrenar a Barcelona a la sala,
a la porta,
que és un lloc alternatiu
on realment promociona molt
aquest tipus de dansa que fem nosaltres
i és una bona cosa per nosaltres.
I és la primera vegada que actueu així en tàndem,
podríem dir?
No, la Sílvia i jo formem un grup
que es diu Les Santes,
que som la Sílvia Sant,
Mònica Montaner i Beatriz Fernández,
que som un col·lectiu
i llavors el que fem
és com una espècie de plataforma
i cada una fa els seus treballs
i a vegades fem treballs en comú
i d'aquesta manera ens permet
una mica lliurement treballar
com ens ve de gust
i anar continuant,
perquè és difícil guanyar-se la vida d'això,
però d'aquesta manera treballem
amb altra gent i el nostre
i podem seguir menjant d'això una mica,
perquè és difícil.
Per fer-nos un efecte visual
del que veurem aquesta nit
a nivell d'escenografia
o fins i tot tu de vestuari,
què ens pots explicar de Momunt?
Momunt és una cosa molt normal,
així que vaig vestida molt normal,
uns pantalons, una camiseta
i una camisa,
un cinturon i prou.
I la Descontrolada
potser és un personatge
més imaginatiu,
més fora de lloc,
no té temps,
és més...
i va vestida atemporal
o no sé,
és com un dibuixet,
la Descontrolada,
és com un còmic,
podríem dir.
Llavors no l'ubiques a un lloc,
és totalment un ser
que apareix,
fa i se'n va.
Doncs a fi,
ja ens fem una petita idea
o acabarem de comprovar.
Aquesta nit,
el millor és anar-ho a veure,
us ho recordem.
Oi, sí,
tenia molt bé.
Convidem, no, la gent?
Vols parlar amb la Sílvia?
Sí, sí, sí,
que li faré quatre preguntetes.
Gràcies, Mònica,
molta sort.
A tu, moltes gràcies.
Adéu.
Doncs ara tenim el telèfon,
la Sílvia Sant.
Hola, bona tarda en directe
per Tarragona Ràdio.
Sílvia,
la Mònica ja ens ha explicat
com és aquest mitjà,
la meitat baja
de l'espectacle
d'aquesta nit molt munt.
La meitat que et toca a tu
es diu Descontrolada.
Què ens pots explicar
del fil argumental,
si és que en té?
Doncs la Mònica,
ara ho estava explicant bastant bé,
la Descontrolada
és un personatge
que és una mica
com un dibuixo animado
des de fora.
A vegades em diuen
que a vegades
no saben ben bé
si és real
o si és una mica virtual
perquè té un moviment
així molt trencat
i molt frenètic
i a vegades
dona l'efecte
així una mica
d'una animació,
d'ordinador
o d'una animació de vídeo.
I, en fi,
l'argumental
sí que en té,
cadascú s'imagina
moltes coses diferents.
A vegades és un bitxo
aquesta dona,
a vegades és una dona
que té problemes
per encendre's
un cigarret
i fumar-se'l
i a vegades
simplement
és una dona
absolutament descontrolada.
Has fet tu mateixa
la coreografia.
Sí, sí, sí.
I ja que us enganxo
així que esteu
enmig d'assajos,
esteu ja al teatre
al magatzem,
primer que tot
què us ha semblat l'espai?
Us coneix?
Molt bé.
Jo crec que
és una sala
que no coneixia.
Jo no sé
si fa molt de temps
que treballen
programant
aquestes coses
de petit format,
però em sembla
que està molt bé
que existeixi
una sala així
a ciutats
com ara,
per exemple,
a Tarragona,
que probablement
no hi ha
gaires llocs
com aquest
on es poden
presentar peces
de teatre
o de música
o del que sigui,
però peces actuals,
contemporànies,
que no caben
a llocs grans,
sinó que estan fetes
per veure's
en espais més petits,
no?
I aquí...
Home, potser
pel magatzem
hem vist passar més
en música
i teatre,
però clar,
dansa no tant,
però vosaltres us va bé.
Està començant, crec, eh?
Crec que som de les primeres
a fer dansa
aquí al teatre
del magatzem
i crec que pot estar
molt bé
de fer-ne més
perquè té
el format ideal
per moltes peces
de dansa contemporània.
Molt bé, molt bé.
Doncs mira,
ja que us enganxem així
a mig dels assajos,
quina preparació,
això és una curiositat
d'entre vestidors,
quina preparació feu
abans de l'espectacle?
Perquè suposem
que en dansa contemporània,
no ho sé,
per lo poc que sabem
hi ha molta flexibilitat
del cos
i deveu fer uns exercicis
concrets, no?
Sí,
i fem molta preparació física,
simplement dues hores
abans que comenci l'espectacle
tu ja estàs
normalment concentrant-te,
estirant-te,
tonificant els muscles
del cos,
repassant una mica
tota la peça,
tota la coreografia,
però a part del nostre
calentament de cos
i tal,
hi ha després molta feina
per part de tota la part tècnica,
la part de llums
i de so,
que per nosaltres
és molt important
per l'espectacle.
Llavors,
hi ha una gran part
de l'assaig
que està dedicada
a que les llums
i el so
funcionin tal com
ho tenim planejat, no?
Que us hi porteu vosaltres mateixos,
el tècnic de llums
i de so, o...?
Sí, normalment portem el tècnic de llums
i de so si és necessari també.
El de llums és imprescindible
i el so a vegades
el pot fer la mateixa persona,
a vegades necessita un altre.
Però la llum, per exemple,
és molt important
en els nostres espectacles.
Per el fet que segueixi
els vostres moviments,
o com va això?
Per el fet que la llum
pot crear atmòsferes
totalment diferents,
pot influenciar molt
en com tu llegeixis
allò que està passant, no?
Una bona llum
en un espectacle de dansa
pot canviar totalment
l'experiència que tu tinguis
com a espectador,
veient-lo.
Pot disfrutar-lo més
o potser disfrutar-lo menys,
entendre'l més,
entrar més,
participar-hi més
o participar-hi menys.
Molt important, la llum.
Ens ajuda molt.
És curiós que ho diguis
perquè és d'aquelles coses
que com a públic
no ens en adonem.
Suposo que no ens en adonem
perquè acostuma a estar ben feta,
perquè clar,
si anés malament
sí que ho trobaríem a faltar potser.
Pot crear molta intimitat
o pot crear al contrari,
un espai molt obert, no?
Depèn, depèn.
És que té moltíssimes possibilitats
la llum.
Anna, la dansa contemporània,
suposem que amb la clàssica també,
però en la contemporània
fa l'efecte
que s'hagi de tenir
un control molt, molt rigorós
del cos.
Sembla que siguin moviments
molt àgils
i espontanis fins i tot,
però si te'ls pares a mirar
està tot calculadíssim.
hi ha alguna part del cos
que s'hagi de controlar especialment?
El cap.
El cap.
El cap.
No, tot el cos
l'has de controlar bé,
però una feina molt important
és la feina del cap,
la feina d'estar concentrat,
d'estar bé en el moment,
de sentir-te còmoda
en un escenari
i de poder, llavors,
si estàs en aquest moment bé,
concentrat,
llavors utilitzar
tota la força expressiva del cos
que és realment
el que tens educat
per treballar.
i no sé si passa com en el teatre,
que si sents comentaris
del públic
o el típic espectador
que tos,
això pot desconcentrar?
Sí, pot desconcentrar.
Però vaja,
ja estem acostumats, eh?
Vull dir que tos
i coses d'aquestes
sempre passen.
Si sona un mòbil,
això ja són coses
que realment interrompeixen molt
i que et poden
desconcentrar una miqueta.
Però bueno,
hi ha hagut de tot,
ja hem fet
tot tipus d'actuacions
amb tot tipus d'interrupcions.
Bueno,
ja heu seguit endavant.
Sí, ja heu.
Sílvia,
ja com a curiositat,
quan sopeu abans
o després de l'espectacle?
Després.
Clar, perquè no m'imagino
jo amb la panxa plena.
No, abans no,
no podem, eh?
Realment.
avui ho pensàvem
perquè aquí a Tarragona
no és fins a dos quarts d'onze
l'espectacle,
que és una mica tard.
Sí.
Però no, no,
soparem després,
allà on ens donin una tapa
ens la menjarem després,
abans no.
Ja trobareu,
ja trobareu llocs
que us facin.
Ni que sigui un bon platerat de sop.
Exacte.
Doncs Sílvia,
moltíssima sort
per aquesta nit.
Moltes gràcies.
Recordem,
a dos quarts d'onze
el Teatre al Magatzem
Descontrolada i Momunt
un doblete,
podríem dir,
d'espectacle
de dansa contemporània.
Sort Sílvia
i recordo una altra vegada
la Mònica.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.