Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquí continuem parlant sobre llibres.
Concretament ens volem fer ressò d'una novetat editorial
que ens fa bastanta il·lusió poder-vos presentar
perquè, de fet, qui signa aquest llibre de poesies
es diu Carme Domingo
i segur que ja ho sona una miqueta
perquè és una fidel oient de Tarragona Ràdio.
Ara se'ns descobreix com a poetessa
i hem volgut que estés aquí als estudis de la ràdio
per explicar-nos ella mateixa
com és aquest procés creatiu de poesies
i com és que s'ha llançat al món editorial.
la Carme Domingo, que ja saludem.
Bona tarda, Carme.
Hola, bona tarda.
Bé acompanyada també del Manuel Rivera,
que és el seu editor.
Manuel.
Hola.
Ei.
I entre tots tres intentarem, doncs, això,
parlar una miqueta sobre el procés creatiu de les poesies.
La Carme presenta dijous un llibre que es diu
De cap o el sentiment.
És la teva primera experiència publicant.
Sí, és la meva primera experiència en aquest món literari.
Tot i que fa temps que escrius.
Des de sempre, des de petita.
Però una cosa és escriure qualsevol cosa que et passa pel cap
i l'altra cosa ja és escriure amb una intenció, doncs, de forma
i de donar conjunt a tota una obra completa,
sigui en poesia o sigui en prosa.
I com és que t'has llançat per la poesia?
Perquè en principi, popularment, se sap que la prosa
potser és el recurs més fàcil o és més accessible, no?
Tot és prou difícil.
Que passa que...
O tot prou fàcil.
Vull dir, tot té el seu punt.
En poesia el que passa és que m'és molt més fàcil a mi comunicar
per la manca de temps que normalment es té per escriure,
a mi em va més bé perquè recullo idees, pensaments,
que després dono forma
i perquè la poesia en mi està des que vaig néixer.
O sigui, crec que des de fa molts anys
que en mi hi ha aquesta afició, o si no afició,
doncs, ganes de dir, d'expressar-me a través del vers.
I com que ho tinc des de sempre, una cosa innata en mi,
que crec que més aviat no és una vocació,
sinó és una cosa del destí, per dir-ho d'alguna manera,
doncs ara tinc ganes de treballar-la, no?
I de donar-li una mica de cos, una cosa que portes.
Això no vol dir que en prosa no pugui arribar a fer res
i tampoc vol dir que no hagi mai escrit coses en prosa
perquè, sobretot, el que sí que he fet
és publicar articles d'investigació.
O sigui, sí que he escrit coses,
però sobre temes concrets,
més en un camp, doncs, de treball,
sobre uns temes concrets, saps, d'investigació.
Et sents més còmode, doncs, publicant poesia
que no pas articles d'investigació o prosa
o tot una miqueta, tot et va bé?
A mi tot una mica.
El que passa és que la poesia
és més l'expressió de mi mateixa.
I quan fas un article o expliques alguna cosa
que tu has recercat,
que normalment també sol ser de música
i de temes que a mi m'interessen,
llavors has de ser molt més fideligna,
el que hi ha, evidentment,
i estàs transmetent unes idees
que no te les pots inventar.
Les pots arreglar
i ajudar que la gent les comprengui.
Però has de ser molt rigorosa.
I, en canvi, amb la poesia,
ets tu, els teus sentiments,
la teva manera de ser.
I a mi em va molt bé
perquè penso que una part de l'art
que un porta a dins.
I que a més això vull dir
que tothom pot fer poesia, si vol.
Passa que, clar,
després, doncs, és això, no?
L'has de treballar, l'has de madurar.
Però que tots portem el nen dintre,
el poeta dintre,
i que val la pena que un dia o altre surti, no?
Jo aquí em sento molt més artista
i molt més expressiva,
com també em sento quan toco la guitarra
o quan canto, també, no?
És una manera més d'espressar l'art que un porta.
I jo ho faig, en aquest cas,
concret, mitjançant la poesia,
però també mitjançant altres coses,
no només la poesia.
Ara parlarem d'aquestes altres coses,
perquè la relació de la Carme amb la música
també és una cosa que es nota en aquest llibre.
Com escrius tu poesia?
Perquè tenim una mica la imatge idíl·lica
del poeta, allò tot el dia
mirant els núvols, no?
I quan li ve la musa de la inspiració.
Com funciona això, en el teu cas?
Perquè només portes una vida bastant complicada,
que ens dius que t'aixeques a les 7 del dematí,
jo no sé quan et queda temps, no?
Sí, amb vosaltres, però amb vosaltres.
Sí, amb Tarragona Ràdio.
Ja li vaig dir a la Iolanda Garcia,
que m'aixeco amb ella, amb Tarragona Ràdio,
amb el matí de Tarragona Ràdio.
I quan són les 7 en punt,
ja poso també el meu despertador.
i dintre d'aquest programa hi ha diferents punts
que em van embarcant a mi,
les constants vitals.
T'embarquen el ritme, no?
Evidentment, no?
I que, escolta, la ràdio ajuda
i que és la teva amiga i companya també,
moltes vegades per mi ho ha estat molt.
Perquè a casa sempre l'hem escoltat.
El meu pare, el cosí,
doncs no mirava la tele,
sempre estava acompanyat de la ràdio,
el sastre, el meu pare.
I a casa ha sigut més la ràdio que la tele.
Vull dir que per nosaltres la ràdio és una gran amiga.
I que com m'inspiro...
O com t'ho fas per crear?
Perquè abans comentaves que primer surt la poesia en brut,
no? I després la vas polint, com va això?
Doncs sí, surt la poesia en brut,
les idees,
que les idees sí que t'inspiren,
t'inspiren moments,
t'inspiren...
Ets una mica tu, què vols fer?
Si vols descriure coses que veus
o vols, diguem-ne,
interioritzar en tu mateixa,
explorar-te a tu
i treure-ho a la superfície.
Es pot fer poesia
contemplant un arbre,
es pot fer poesia
contemplant qualsevol cosa
que ha passat pel carrer,
i es pot fer poesia
explicant com et sents, no?
Jo més aviat trio aquesta via concreta,
la via del sentiment,
de l'experiència humana,
de la relació humana,
del que ens passa,
diguem-ne, a nivell personal,
de com sentim les coses,
i d'això agafo unes idees.
i sobre aquestes idees
em va sorgint el poema
amb bastanta fluïdesa.
No necessito una inspiració concreta,
ara em vaig a inspirar,
ara vaig a fer el poema.
Sorgeix,
aprenc unes notes,
i després d'això, doncs,
es treballa una mica la poesia.
I això t'anava a dir,
què fas llavors?
La deixes reposar uns quants dies,
la tornes a repescar
i li dones més forma?
A vegades sí,
normalment sí.
El que passa és que no dono una forma
massa, diguem-ne,
rigorosa,
o d'una manera molt concreta,
sinó que em deixo portar pels sentiments.
Jo treballo la rima lliure,
també en tinc,
comptant el vers, la mètrica,
però encara no estic totalment fet amb això,
em costa,
estic treballant,
però la poesia que veuran en aquest llibre,
primer llibre,
és tal com a mi em surt
i com crec que jo de moment
ho puc oferir millor,
en vers lliure.
El que passa és que això no vol dir
que jo no tingui que treballar els altres,
estic en aquesta fase
de búsqueda,
de comparar,
de llegir molt,
d'anar mirant també,
però sobretot de creure's un a un mateix,
perquè per molt que llegeixis,
que vegis...
I no et sents una mica despullada,
perquè una mica consideres
que és un llibre amb pèl autobiogràfic.
Sí i no.
Jo em sento despullada
cada moment i cada dia,
quan passo pel carrer,
quan saludo a les persones,
quan parlo amb qualsevol,
perquè jo crec que la persona
ha de ser autèntica 100%,
llavors si se tracta d'això,
doncs jo em sento despullada
a cada moment.
En poesia crec que evidentment
t'has de despullar una mica,
però no vol dir que el que tu expliques al llit
hagi passat a tu 100% i molt menys,
però sí que interiorment
estàs despullant els teus sentiments.
I a mi això no em fa cap vergonya,
perquè penso que si tothom
es despullés una mica
i tothom pintés una mica de poesia
cada dia,
doncs el món aniria molt millor.
I per sort hi ha molta gent
que ho fa, no?
I que hi ha molta gent
que pinten poesies
amb el pinzell de l'alegria,
amb el pinzell de la pau,
amb el pinzell del somriure,
i això és important, entens?
Però sí que penso que el poeta
d'alguna manera
no es pot oblidar
de donar alguna cosa de dintre, no?
Perquè l'art és això,
a comunicar.
Manuel Rivera,
que si no estàs d'acord
ho pots dir, eh?
Bona tarda de nou.
No, no, estic aquí estupefacto
pel discurs líric
que està fent la Mari Carme Domingo, no?
Escolta, què té aquesta noia?
Com és que has accedit
a publicar-li un llibre
amb els seus poemes?
És bona, és bona?
Home, la nostra editorial
és bastant accessible.
No tothom té l'oportunitat
de publicar,
però hem portat una mica
una línia
de donar veu
a gent que no l'ha fet encara
i que jo crec que també
té coses a dir, no?
Llavors,
Mari Carme Domingo
me va donar
el seu mecanoescrit
fa dos anys,
me va agradar molt,
després me lo va agafar
i després va tornar dos anys
després i ja el coneixia, no?
i penso que és una veu
molt personal,
una veu que juga
el propi títol,
ho diu,
i les parts
que té el llibre,
els títols dels poemes,
que té molt a veure
amb la música,
però també té molt a veure
amb la música de la vida, no?
Perquè una mica
la poesia
és moltes coses,
és raciocini,
però és sobretot música, no?
Transmet una energia especial
i que no s'aconseguís
a vegades
amb altres gèneres literaris.
Jo sempre dic que la poesia,
com el teatre,
com la narració,
com altres gèneres literaris,
van per diferents zones cerebrals.
Ara s'ha fet una pàl·la
d'aquelles dramàtiques.
És que costa condensar,
a vegades,
quan t'hi dic
de què va aquest llibre
de poesia
no es pot explicar, no?
S'ha de llegir, no?
Ara li preguntarem, però,
a la Mari Carme.
Recordem en Manuel Rivera
és l'editor
d'aquesta obra
de la Mari Carme Domingo
de Capó al Sentiment
i de fet
ell és el responsable
de Silva Editorial,
l'esteu especialitzats
en poesia?
No, no estic especialitzats
en poesia,
però si fem una estadística
dels 35 llibres
que hem fet,
jo crec que
més de 20.
No he comptabilitzat,
però són de poesia
perquè
una mica pertanyem
a aquest món
de gent
que fa tertúlies,
que llegeix,
que escriu,
que està interessat
pel fenomen poètic.
Llavors,
ha sortit
d'una manera natural,
sense cap programa, no?
Sense cap coacció, eh?
Sense cap coacció.
i dic a Tarragona,
i tant en català
com en castellà,
d'una manera natural,
domina més els llibres
de català que de castellà,
però això també és normal,
i crec que a Tarragona
és una fita cultural important
que no sempre té...
Tampoc importa molt,
però no té el seu reflex
als mitjans de comunicació,
però que ja,
com deia el poeta
Juan Ramon Jiménez,
hi ha una immensa minoria
que segueix aquest art,
l'art d'escriure poemes.
Una immensa minoria.
Sí.
Que es va engrandint.
Com ho veieu, això?
Creieu que cada dia
la gent llegeix més poesia?
Jo penso que sí,
que cada dia
la gent llegeix més poesia
perquè és més fàcil
que t'hi puguis interessar
perquè un poema
es llegeix molt més ràpid
que una novel·la.
Home, i de fet,
la poesia que es fa avui en dia
també és molt diferent
de la poesia clàssica
que potser per llunyania temporal
o per els temes
no t'arribava tant.
Avui s'escriu sobre coses més...
Més directes, també.
Sí, potser sí.
I penso que sí,
que hi ha molta gent
que està interessada en la poesia
i que compren llibres,
si més no, els compren
i potser tots de dalt a baix no,
però abans,
agafen els poemes,
els mediten,
els comparen,
els llegeixen.
Jo crec que sí,
que hi ha un públic
que cada vegada
es va interessant més
i ja no només
per la poesia
sinó també
per els autors locals.
Això és important.
Que, per exemple,
el Manuel Rivera
que ha publicat
molta poesia
doncs tot el...
Diu que no,
però sí que n'ha publicat
diversos llibres,
jo els tinc tots
i ser d'altra gent
que també els ha comprat tots
i no els ha sigut jo soles,
molta altra gent, no?
I penso que tot això
és una gran tasca
que ell fa
de divulgar
no només la poesia
sinó també la poesia
de la gent de casa, no?
És allò,
trencar una mica
i es llegeix
la llança aquella, no?
Trencar allò
que s'ha dit sempre
que ningú és profeta
a casa seva, doncs...
Sí, però...
Apostar per això
és important.
Dóna amor,
de totes maneres,
així una mica...
Dóna amor, no?
Llegir a gent
que està propera a tu,
no?
També una mica així.
Sí.
Més que...
Home,
permet discrepar
de l'amiga
Mari Carmen Domingo.
A mi no m'agrada
la definició
de poesia local, no?
Tampoc m'agrada
aquestes definicions
que diuen
bona poesia
i mala poesia.
tampoc m'agrada
aquest maniqueisme, no?
Estic en un món
que o tot és blanc
o tot és negre,
o ets del Barça
o ets del Madrid,
això no és, tampoc.
Però és veritat
que aquí
és un lloc important
que s'estan produint obres,
que s'estan editant
i que s'estan divulgant
de manera oral
i això, ja dic...
Repeteixo,
ja sé com la publicitat,
no ha tingut
un ressò públic
o un suport públic
com havia d'haver-lo tingut.
Moltes vegades
hi ha gent
que sent
per primera vegada
la seva vida
una poesia
o un poema ben dit
i diu
això és la poesia,
sí, això és la poesia.
Perquè molta vegada
la gent ha entrat
a la poesia
per la mètrica dura,
no?
La perceptiva literària
als col·legis
i això
l'ha fet enllunyar-se
més del fonament poesia.
Després,
als anys 60 i 70
es va fer
un tipus de poesia
molt fosca,
molt surrealista
que no arribava a la gent
i als anys 80
això es va canviar,
van començar
a haver recitats públics,
es va fomentar molt
la poesia de l'experiència,
jo penso que
de cap al sentiment
és un llibre
que està dintre
d'aquesta línia
de la poesia narrativa
i la poesia de l'experiència
i llavors això
ha fet recuperar
el públic
que tenia abans.
Abans tenia molt més públic
perquè també
que es deien molts poemes
de memòria
i hi havia tot el fenomen
dels juglars
i tot això
però avui també
ha començat
a divulgar-se
d'altra manera
de la manera oral
perquè
és tan important
la poesia oral
com l'escrita.
Mari Carme.
Jo volia dir
que no parlava
dels bons poetes
ni dels menys
ni molt menys
això no.
No, és que a vegades
la gent quan diu
que a mi em sembla
molt i molt interessant
almenys a mi
que hi hagi una persona
en aquest cas
n'hi haurà moltes més
però en aquest cas tu
Manuel
que donis una prioritat
també
dintre de la teva línia
editorial
a poder difondre
poesia de gent
que estem aquí
i que potser
ho tenim altres mitjans
o que tampoc
ens ho hem plantejat
perquè el que volem
és començar
a difondre el nostre
i que tu ens donis
aquest suport
això és important
i no ho has fet
només amb mi
sinó ho has fet
amb un munt de gent
doncs això
jo trobo que és d'admirar
hi ha més gent
se treballa una mica
en equip
entre tots
s'ho fent tot
hi ha més
curiosament
hi ha disputa també
i debat
però hi ha més solidaritat
entre els poetes
per això
perquè són més pobres
o pel que sigui
els de narrativa
i altres gèneres
o assaig
això va més per lliure
passa una mica
i entre vosaltres
hi ha clubs
hi ha clubs
també és molt important
que l'editor
també sigui poeta
perquè per exemple
el Manuel
a part de moltes altres coses
i d'haver escrit també
i d'haver
només al diari
només en premsa
vull dir que també
ha fet premsa
ha fet ràdio
moltes altres coses
i ha escrit
però poeta ho és
llavors un poeta
doncs
sap valorar també
la pròpia poesia
això és importantíssim
Mari Carme
que no ens queda gaire temps
déu-n'hi-do
el que està donant de si
aquesta entrevista
la pregunta del milió
de què va aquest llibre
de cap al sentiment
quin seria el fil argumental
així ràpidament
perquè encara t'hem de demanar
que ens llegeixis un poema
quin fil argumental hi trobem?
jo veig que és un llibre
sobretot d'una expressió molt clara
que arribarà a tothom
perquè el vocabulari
la manera d'expressar-me
és molt directa
molt senzilla
que ens parla
sobretot de l'amor
un amor que
es transforma
i ens transforma
a nosaltres mateixos
el tema és l'amor
central és l'amor
l'amor que es transforma
i ens transforma
i amb aquest amor
que es transforma
i ens transforma
doncs vull
donar
a entendre
una sèrie de situacions
a la vida
que un passa
que
diguem-ne
es pot trobar
amb un cert buit físic
i no només físic
sinó també interior
de l'ànima metafísica
més enllà
i que aquest buit
no ha de quedar mai buit
sinó que s'ha d'omplir
i s'ha d'omplir de vida
s'ha de renovar voluntàriament
amb una entrega amorosa
i s'ha de tornar a compartir
amb una realitat
diguem-ne
real
amb una realitat tangible
que estigui impregnada
de sentiment
és a dir
mai ens podem quedar buits
perquè aquest amor
es reforma
es transforma
i el tornem a compartir
una altra vegada
vitalista
vitalista total
sí, sí, sí
doncs Mari Carme
si et sembla
com que ens queda poquet temps
escull alguna poesia
alguna del llibre
que t'agradi
val
mira
puc recitar una
que es diu
instants d'amor compartits
part de tu
part de mi
viu encara desfeta
en eterns sentiments
morirem
i restaran per sempre
aquells moments
on despullàvem
les nostres misèries
davant un cel infinit
que coneixia cada història
i ens protegia en secret
part de tu
part de mi
trasgredint l'horitzó
de l'etern
amb una natural
innocència
fruit del nostre
avui vestit
part de tu
part de mi
part de l'univers
que mai no hem pogut
assegurir
potser sí
potser tornarem
a inventar
una altra melodia
per sempre
sense por de l'oblit
i parlaran
les nostres ànimes
més enllà
dels sentits
part de tu
part de mi
viu
encara desfeta
en eterns sentiments
morirem
i només
restaran
instants d'amor
compartits
canvia molt
canvia molt
que ho llegeixis
tu mateixa
que tu reciti
l'autora
què t'agrada més
escriure o recitar?
a mi
les dues coses
m'agraden
tot m'agrada
i cantar també
i cantar també
això dèiem
ràpidament
quina relació tens
amb la música
la música
ha estat sempre
amb mi
perquè jo he estat
guitarrista
cantant
estudiant música
de petita
i soc professora
de música
tot de tot
i he estat cantant
amb moltes corals
locals
d'acords
canto també
òpera
àries
de tot
un cant
a veure
el cant que jo fa
no és
si a vegades fem
amb els alumnes
coses més
rock i pops
però la meva formació
és clàssica
llavors canto
doncs mira
una mica
una mica de tot
que dic
allò que ets de tot
i no fas res massa bé
però que t'agrada
fer-ho tot
doncs això
ara últimament
estic cantant
Sarsuela
mira què et dic
sí?
sí
estem
per gravar
ho diu amb un somreure
per gravar un disc
volem gravar
un disc compacte
aquest any que ve
amb un senyor
que m'ho ha proposat
fer
que ell ja canta
també
i mira
estem treballant temes
i jo no m'hi havia posat mai
en aquest camp
perquè sempre havia tractat
amb àries d'òpera
i ara estic doncs
amb la Sarsuela
i m'hi diverteixo força
potser també
per això no treu aquesta
una certa musicalitat
en els poemes
de la Marí Carme Domingo
recordem
la presentació
del primer llibre
de la Marí Carme
com a poetessa
de cap al sentiment
que tindrà lloc
al Museu d'Art Modern
que no ho havíem dit encara
al carrer Santana
sí
al carrer Santana
dijous
serà dijous
a dos quarts de...
a dos quarts de nou
el dijous
a dos quarts de nou
doncs
estan tots convidats
en un acte
on intervindrà
Gévi Amorós
que és un amic
estimat
i sobretot
un gran escriptor
però sobretot
una gran persona
i que suposo
que ens deleitarà
amb la seva presència
tindrem també
evidentment
l'assistència
del Manuel Rivera
l'editor
i també vull dir
que vindrà un músic
molt popular
i conegut a la ciutat
clarinetista
i saxofonista
que és l'Agustí Martínez
i que és molt conegut
per tots
i molt estimat
doncs us tornarem a recordar
no ens queda més temps
hem de connectar
amb les notícies
Mari Carme Domingo
moltes gràcies
a vosaltres
i a Manuel Rivera
també moltes gràcies
a vosaltres també