Però encara en aquests 5 minuts hem de parlar d'una altra de les activitats
que no pot passar per Santa Ticle i és que a part de teatre i música
també tenim dansa.
Concretament a dos quarts de vuit a la Rambla, un divertiment dansat
a càrrec de la companyia Loreto San Juan, un divertimento dansat
que es diu Huellas sobre mar.
Ens ho explica la Sílvia García com no amb la protagonista, la Loreto Sílvia.
Hola, què tal?
Doncs sí, en aquests 4 minuts i escacs intentarem explicar què és Huellas.
I anem amb nosaltres a Loreto San Juan.
Loreto, hola, què tal?
Hola, què tal?
Què són Huellas?
Bueno, primer que tot és un espectacle que fusiona la dansa i la pintura, la plàstica,
perquè jo fa molt, bueno, des de petita que ballo i fa 4 anys o 5 vaig començar a pintar
i quan pintava trobava que sentia el mateix internament que quan ballava.
Quina meravella!
Sí.
O sigui que d'alguna manera...
Era com entrar en un mateix estat, no?
I això va anar, bueno, una miqueta pensant o evolucionant i sentint com podia fer per juntar aquestes dues coses que t'omplien d'aquesta manera.
i amb aquesta recerca de, bueno, de buscar aquesta expressió conjunta van néixer Huellas.
I ja tenim ahir i avui a la Rambla, no?
Avui, aquest matí a les 12 hem fet i hem fet un quadre molt gran perquè les mides a un ballo són de 3, en aquest cas hem fet de 2 per 6 i mig.
Déu-n'hi-do!
És com un mural i el maco és que és el cos, el moviment, el que va pintant.
O sigui que d'alguna manera, quines parts del teu cos utilitzes precisament per deixar petjades?
Al principi començo la dansa en blanc, sense res, i després a poc a poc vaig utilitzant la pintura i primer són els peus, després les mans i després tot el cos.
O sigui que gairebé tu també acabes sent una pintura humana.
Sí, sí, és el maco perquè, diguéssim, el que m'interessa com a concepte és el no límit.
On acaba el cos, on comença la pintura, és una mica aquest matrimoni que et deia, no? Del cos i de la pintura.
Què és el que et diu a la gent? Què és el que més els sorprèn?
Sí, que els agrada molt, és que els agradaria molt ficar-s'hi, també, a fer, a moure i a sentir com el moviment deixa la seva empenta.
I sobretot que des de petit ens ha dit, no taquis, no?
Que això taca, no?
És tòpic, no?
I quan veus això amb la dansa, que és poesia, no? I veus que la taca també té...
Pot significar alguna cosa especial.
Sí, sí, i que no és sempre dolent, no? Tocar-se, sinó que a vegades quan és amb art i amb aquest sentiment, no?
Ara de mica a mica es veu que està canviant això de les taques.
Sí.
Ara taca't, això és educatiu.
Ara s'ha canviat.
La gent li agrada molt i és per tot públic, perquè tant els petits com els grans, a tota la gent li agrada molt.
I què fas amb els quadres? Perquè segurament que és una de les altres coses que potser s'ha de preguntar a la gent una vegada que acabes, no?
Sí.
Els quadres, deus tenir un recull magnífic.
Sí, sí, tinc uns quants ja fets que són morals, són molt grans, de 3x6, 3x4, però sempre molt grans.
I, bueno, els tinc guardats. Tinc la idea de fer una exposició.
Estava pensant, el que passa que ho deu ser passi i trobo allò.
I saps que també guardo el vestuari, perquè cada vestuari és nou. Cada vegada que ho faig és nou, és blanc, és una samarreta i un pantaló curtet.
I també és com un quadre petit, quan acabes el vestuari.
Què és allò d'aquest quadre a aquest mural, no?
Sí, i també m'agradaria fer-ho. Bueno, si algú vol muntar alguna cosa així, jo estic oberta.
Perquè m'agradaria molt exposar tot això.
El que passa que no deu ser fàcil, precisament per les mides, no?
Té que ser un espai gran, sí.
Un timblado, deixem caure.
Deixem caure, sí.
Perquè és molt, molt maco, perquè quan mires aquesta pintura veus moviment, tot el temps.
I a més a més, pot estar cada quadre acompanyat precisament amb la música, no?
Sí, sí, sí, sí.
Que seria ja l'ideal, no?
Sí, que, bueno, m'agradaria molt molt fer aquesta exposició.
I quants dies et tenim aquí?
Bueno, només avui, només avui.
Només avui, ja?
Sí, aquest matí i ara a les set i mitja farem una altra vegada.
Doncs, Loreto Sant Juan, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu i a vosaltres.
Adéu, gràcies.