.
.
Fa qüestió d'un any i mig, aproximadament,
quan al Sopa de Cabra van anunciar que es desolien,
que acabaven amb la seva carrera discogràfica i musical,
molts de nosaltres vam pensar que no pot ser.
Segur que continuen d'alguna manera en solitari o d'alguna manera.
I per fi, després d'un any i mig, en tenim la prova.
Es diuen Kabul Babà i tenim aquí dos dels seus components,
el Cuco i el Nil.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Cuco, comencem per tu.
Sopa de Cabra, tu i dos més.
El Pep, si no vaig malament, i el Pec.
Molt bé.
Sí?
Explica'ns una miqueta qui són aquests tres components
i qui són que vol beber en general.
Bé, diguem que abans que Sopa de Cabra s'acabés amb en Jaume,
que és en Pec, ja teníem una banda paral·lela.
Quan ens quedava temps de les gires i dels assatges d'en Sopa de Cabra,
intentàvem tirar endavant una altra història,
però sense gaire futur, no?
I va ser just quan vam acabar amb Sopa de Cabra
que el cantant que teníem...
Bé, vam acabar decidint que teníem que fer una reestructuració
i prendre'ns un sèrio perquè no anava enlloc el que teníem.
I just quan vam acabar amb Sopa de Cabra
va ser quan vam connectar amb en Nil.
Al cap d'una setmana just ja ens vam passar una maqueta
i al cap de dos dies ja estàvem treballant al local
i així es va néixer una mica l'embriada que volvava, no?
Poc després li vam dir-me'n Pepe
perquè el bateria també, diguem que se'n va anar
i ja vam muntar els quatre membres fixes del grup
i a partir del gener del 2002
vam començar a assajar, a fer maquetes,
a fer cançons, a fer les lletres
i vam estar tot aquest any, 2002, fent maquetes i estudiant.
I va ser al final d'any que ja vam començar a gravar
amb en Josep Tió, que havia estat amb nosaltres també
amb Sopa de Cabra com a productor
i vam començar a gravar
i ja aquest any, el 2003, és quan ha sortit el disc.
Nil, Sergi Torres, Nil Torres,
d'on et van treure tu, d'on has sortit?
D'on em van treure?
Sí.
Doncs res, jo vaig deixar Reus.
No ho diguis gaire fort.
Que la gent de Terrala li era d'arribar molt.
No, després vaig anar a Cava Lleida
i vaig anar a Peta Girona no sé com
i allà vaig entrar a treballar a Global,
la discogràfica on estaven ells.
I per res, jo que et vas trobant per allà la discogràfica...
Feia de nen dels recadurs.
Feia els cafès.
Estava de jefe del departament de promoció.
Anava a viatges a Madrid, Hong Kong,
diferents llocs, com és normal.
Sí, ho portes bé al japonès.
Molt bé.
No, i res, em va passar una maqueta.
Hòstia, es va donar la situació
que la coincidència amb el temps, no?
Allà del roce fa el carinyo.
No, el carinyo no, ens portem a matar,
però clar, no hi ha gaires cantants ni gaires grups.
No, la veritat és que es portem molt bé.
Però res, es va donar la coincidència aquesta en el temps, no?
Hi havia la situació aquesta
que el cantant que tenien en principi havia marxat,
que jo tampoc tenia en aquella época cap banda
i que tenia ganes de fer alguna mica de cara a ulls
i en principi ens van trobar
i fins aquí hem arribat, ara.
No ho sé, fins on podrem acabar, no?
A veure, a veure,
va arribar fins a Tarragona, està molt bé.
Sí, sí.
Vam muntar un grup exclusivament
per poder venir a Tarragona.
Sí, se volia mirar a Tarragona a ràdio,
només era per això que va fer.
Ara parlarem dels que vol babar,
que Déu-n'hi-do,
però clar, evidentment el tema sopa de cabra
s'ha de tocar.
Cuco, per què es va separar sopa de cabra?
Ràpidament, en dues preguntes.
Ja, perquè ja ho havíem dit tot,
aquesta és la veritat.
Ho havíem dit tot com a grup
i la gent tenia ganes de dir coses per la seva banda
i com érem amics i érem companys
i vam dir,
ei senyores, està aquí a llegado
i cadascú és maricona l'última.
Bona relació amb els companys.
Sí, sí, sí.
De fet, esteu tres juntets ara amb aquesta nova formació
i heu col·laborat amb el Gerard Quintana
amb alguna cançó d'aquest disc també.
És la prova del sopa de cabra.
Tres estem en el mateix grup,
el productor és en Josep Tioca,
l'altra guitarra de sopa de cabra,
i en Joan,
ai, en Gerard ha cantat algun tema nostre,
l'antic teclista de sopa de cabra
també ha tocat amb aquest disc,
o sigui que realment hem tornat a estar junts
allà a l'estudi
i cap problema, no?
I ens en portem bé
i ens veiem sovint
i som amigotes, vaja.
Això fa pensar que vol beber
més sopa de cabra,
més de lo mismo, sí o no?
No, no, no, totalment contrari.
Nosaltres vam acabar el novembre
de fa dos anys
i allà vam fer punt i final
i s'ha acabat, sopa de cabra.
No n'hi ha més.
I ara Cabool Babà
és una proposta nova
començant des de zero,
des de baix de tot
i estem intentant aixecar el grup.
És el que hi ha.
Doncs parlem d'aquesta nova formació.
Per què us dieu Cabool Babà?
Doncs Cabool Babà és una fusió
d'un parell d'idees, no?
Tot va començar perquè un dia
ens va caure...
És difícil trobar nom
per qualsevol cosa, no?
Qualsevol que munti alguna cosa,
ja sigui el que sigui,
és complicat
i més quan has de decidir una idea
que després amb el teu futur
la tindràs que defendre, no?
I ens va arribar un dia
una llavor
d'una planta afgana,
de l'Afganistan,
que es deia Cabool Babà
i ens va agradar molt
de moment la sonoritat
del terme, no?
Cabool Babà, com sonava,
el que significava
i tot això lligat amb el fet
que sempre hem estat
en contra de les guerres
i de tota manifestació bèl·lica.
Doncs vam voler fer un petit homenatge
a la gent afgana, no?
La gent de Cabool,
que ha sigut titllada de terrorista
i que ha sigut...
Bueno, doncs això, no?
Que ha sigut víctima d'un abús
com és aquest per part dels talibans,
del...
Bueno, ja tothom sap la història, no?
I d'aquesta fusió d'aquestes idees
tot plegat vam decidir tirar-ho endavant
i dir-li Cabool Babà.
Aquesta és l'explicació, bàsicament.
I també ens agradava una mica
la idea de
Les Mil i Una Noches
i el rotllo orientaloide, no?
Ara t'ho anava a dir
perquè estem veient aquí
la portada
del vostre primer treball discogràfic
que s'anomena Club
i sí, el rotllo Mil i Una Noches
tot ara hi ha un nen aquí.
És un nen...
És el nen que hem parit, no?
El nostre disco és com un nen petit.
Suposo que el segon disco
ja aquest nen estarà més crescudet
i passaran més coses.
Es noten aquestes influències
o aquest gust que teniu
per les coses orientals
en el que és la música?
En aquest treball discogràfic?
Amb molt petites dosis.
Ens agrada, però tampoc som orientals.
Llavors, seria una mica postís o fals
intentar fer música oriental
quan no som orientals.
L'únic que hi ha
algun guinyo, alguna coseta,
però molt poc, molt sutilment.
Parlem de què trobarem
amb aquest club,
el primer treball discogràfic
de Cabo el Babà.
Dieu que es diu...
Heu triat aquest nom de club
perquè seria així com una entrada, no?
Amb un cercle a part.
Explica'ho una mica.
Sí, també, com a tot,
si te fixes,
som una gent
que tenim diverses lectures, no?
I en el nom de club
també ens agradava una mica
les diverses lectures, no?
Un club és un lloc petit
on et pots tocar
i tenir el públic molt a prop
i, per altra banda,
ens feia gràcia la idea
d'un club d'amics,
un club de bon rotllo
on tothom s'hi sent identificat
i obert a tothom.
I, de fet,
tenim una pàgina web,
que és Cabo el Babà.net
on tothom pot escriure,
pintar, fotografiar,
fer el que vulgui.
Té un espai allà al club
per fer el que vulgui.
Per tant, preteneu anar
més enllà de la música?
Us esteu plantejant de...?
Bé, no és que vulguem anar,
però si entre nosaltres
i la gent ho fem,
és una mica aquest esperit
de no nosaltres fer les coses
i la gent que ho escolti,
sinó que la gent participi
i entre tots fer alguna cosa, no?
Això es notarà
amb els vostres directes?
Teniu directes ja preparats?
Sí.
Teniu preparat a tocar escenari?
Sí, de fet,
vam fer el debut
el dia 9 de març,
que va ser diumenge.
Ah, per Llat Girona, no?
Sí, a la Fira del Disc.
Va ser com una mica el debut, no?
No havíem tocat mai tots cinc junts
i estem molt contents
perquè ens en vam defensar bastant bé.
No us vau barallar entre vosaltres?
No, no.
I, bueno,
al principi estàvem una mica nerviosos,
però, bueno,
les tres cançons ja començava a funcionar
i ens vam trobar a gust.
Estàveu nerviosos?
Sí, sí, sí.
Era musical, estàveu nerviosos?
Sempre estem nerviosos.
Als 10 minuts o al quart d'hora abans de sortir
sempre tens una cosa aquí a la panxa
que fins que no surts no te la treus.
No sé què passa.
Però va anar bé, sí.
Va anar bé, molta gent.
La gent sobretot per reaccionar bé, sí.
Vam estar firmant quantitat de discos
i molt bé,
la gent molt respectuosa i molt bé.
doncs parlem d'aquest club,
d'aquests, a veure,
quants, quants talls?
12 talls
que conformen club
el primer treball discogràfic
dels Caol Babà.
Sergi, tu tens molt a dir.
Sergi o Nil, com t'ho dic?
Sembla que fa una mica estrany això.
I per què et canvies el nom?
No m'ho veu canviant.
Per què us canviem tots el nom?
Perquè el Cucu no es diu Cucu.
No, són circumstàncies en francès
quan ho acompanya en Cucu.
A mi em diu en Cucu
des del moment que vaig néixer.
O sigui que jo no em dic francès
quan dic Cucu.
I a mi em diu en Nil
des del moment que feia bolos en solitari,
quan tenia ja una edat fa molt,
fa molt enrere, no?
Pel tema del Nil Llaung,
perquè tocava amb la guitarra en solitari
i recordava una mica el color de veu
i d'aquí ve, no?
Lo de Nil Llaung.
Hòstia, Nil Llaung, Nil Llaung.
Ara et diguem Nil, ja, ja.
Nidem Nil.
Si ho començava a sortir de festa,
a partir de les dues de la matinada
et començarà a dir Nil.
I et fa gràcia i tot.
I dius Nil,
i el demà ja et diuen Nil a les dotze
i el demà ja et diuen Nil
a les deu del matí i ja dius.
Saps què?
Una xorrada com una altra.
La veritat és que no tinc una dualitat
de caràcter.
De caràcter, però bueno.
Doncs Nil,
que tu tens molt a veure
amb el que són aquests dotze talls.
Bé, tothom, eh?
Però tu no només el cantar,
sinó també el lletrista.
De què van les cançons del club?
Jo sempre dic que les cançons,
val a dir que les...
intentem fer-les una mica, compartir-les, no?
Però bàsicament l'esquema de la cançó
l'aporto jo per una comoditat.
Simplement sóc la persona que canta
i per tant el que ha de saber
on van els cops de veu,
on van...
Sempre escriure la lletra és bo, no?
També creure una miqueta en el que cantes, no?
Sí, també, clar,
si fas una lletra que l'estàs sentint
és més fàcil cantar la lletra que una altra,
que tampoc vol dir que algunes cançons,
algunes lletres d'en Cucot les faig meues, no?
Però sempre és més fàcil
perquè quan estàs composant,
tu saps on ha de caure,
ha de buscar la paraula adequada,
és una qüestió silàbica, no?
Una qüestió de fonètica musical, també,
de temps, de...
I les lletres, doncs, jo sempre dic
que són lletres existencialistes
i aplicables a situacions quotidianes.
Què vol dir això?
Doncs vol dir que són lletres
que es passeixen per l'amor,
per la política,
per la crítica social,
per la situació que es viu en aquests moments,
però mai ho fan des d'un punt de vista pessimista,
ni trí,
sempre intento buscar una mica el sarcasme, no?
Aquell punt humorístic
que no sigui tan...
No ho sé,
per definir les polítiques,
diem comedians de primers paraules, no?
Una mica...
Ja els estàs cardant,
però tampoc dius fills de puta parlant clar, no?
Vull dir, no es tracta d'amargar la gent.
No és d'aquelles...
No, hem intentat dir les coses...
En els nostres directes no aixequeu el puny, no?
No, dir les coses amb sensibilitat,
però tampoc sense ser barrues, no?
Ni dir-ho directament,
perquè el que ens agrada és
que les lletres tinguin un caire interpretatiu,
vull dir que tothom que les senti pugui,
segons el moment que estigui,
i la vivència que tingui, pugui interpretar-les
d'una forma o d'una altra,
que són lletres obertes.
Que potser un tio s'ho llegeix un dia
i als tres mesos torna a agafar el disco
la mateixa cançó li sembla positiva.
Quan fa aquesta sonar de fons, per exemple, no?
Quan fa temps, potser la trobava negativa,
segons la vivència que estigui en aquell moment.
Bàsicament ja t'ho dic,
són cançons que intentem que siguin positives,
dins de tot.
Perdo el temps, aquesta cançó que estàvem escoltant de fons,
el darrer tall de Club,
el nou treball discogràfic de
Caúlva va bé, el nou i el primer.
Cuco, en qüestió de música,
què trobarem aquí?
Jo he sentit, bé llegit per aquí,
en el vostre full promocional,
que una de les coses que us caracteritzen
com a nova formació
és que sou com una avantada d'aire fresca.
Teniu una barreja d'estils
perquè cada un del grup es tira cap al seu costat.
Sí, realment...
Pots dir que no, eh?
Realment som bastant eclèctics amb això.
Ens agrada tot tipus de música que ens arribi
i perquè t'arribi la música l'has de sentir a dins.
Home, les guitarres no falten, això s'ha de dir, no?
Una base de guitarra important.
Som força guitarreros i força rockeros,
però també alhora podem ser molt sensibles
i tenir alguna avalada.
Toquem diversos pals i ens agrada
i si no ens fa l'efecte que si toquéssim sempre igual
tot el disc sonaria igual.
I no sé, ens agrada experimentar
amb nois ritmes i noves coses, no?
Donar possibilitats a un ventall diferent de cançons.
Cap on tiràs més tu, Cuco?
Cap a quin estil musical?
Jo abans de jovenet era molt radical
i ara cada vegada m'agraden més coses, no?
M'ha pot agradar el Nurrat Fater Alicant
o els Metallica, no?
Llavors, d'aquí a aquí pot entrar-hi quasi tot.
Nil.
Quan abans, quan era jovenet, era més...
no sé, d'una sola direcció, no?
Amb els anys suposo que...
El Nil és més jovenet.
Jo tinc referents clars.
El que passa és que faré una resposta diplomàtica, política,
que dic jo, no?
Tothom.
Que és dir, no, qualsevol cosa que estigui feta
amb sensibilitat i des del cor, no?
Excepte quatre o cinc coses molt clares
que no podria escoltar mai.
Però vull dir, jo quan sento...
Sobretot em fixo molt en els vocalistes,
com és normal que és l'instrument que m'agrada, no?
Jo què sé, gent com Jeff Buckley,
gent amb una sensibilitat,
o gent que experimenta,
gent que intenta buscar nous camins
dins d'una cosa molt feta
i molt estudiada, com és la música,
perquè és difícil inventar alguna cosa.
Jo crec que és impossible ara,
però ara el que hem de fer
és combinacions de coses ja existents.
D'aquí, d'aquesta búsqueda
per part dels mitjans musicals, no?
D'intentar sempre...
Això és rock, fusió, no sé què,
perquè està tot ja fet
i comencem a barriixar coses
o acabarem amb sombats, no?
Sí, per això, l'estil aquest de fusió
és fantàstic perquè ho barreges tot allà
però ja t'he dit que és això, no?
El problema, que està tot inventat.
Però el que intentem en Cabull també és això,
que és el que diu el nostre company de la guitarra,
que ara no està aquí
i que no ens escoltarà,
anava a dir un saludo,
però els de Girona
sembla que t'arragona a ràdio,
molt no sé, no?
No, molt no, molt no.
T'has de posar en polmolari.
Per això ho dic,
però bé, que ell sempre diu una frase
que a mi m'agrada molt, no?
I és que en Cabull el que volem
és inventar un nou moment
dins del panorama musical a Catalunya,
amb cap tipus de pretensió
ni d'ànimos de grandeza,
d'aires de grandeza.
Simplement és el fet
que crec que hem fet algú a Catalunya
algunes cançons
que potser ningú havia investigat,
no pel fet que siguin complicades
ni estiguem innovant res,
sinó simplement perquè potser
ningú s'havia parat a cantar
ni a composar cançons d'aquest tipus, no?
cantades en català.
Simplement ho hem fet
i jo crec que realment
hi ha innovació i originalitat,
cosa que avui en dia
és molt difícil de trobar
en un grup en català.
Ara us anava a preguntar
com veieu el panorama musical actualment.
Cucó, a més tu ja tens una experiència
perquè tu ja ho has viscut tot.
Com ho veus ara?
És un moment difícil
i és un moment molt creatiu
perquè hi ha quantitat de gent
que es dedica a la música
i que a vegada
sembla com si fos molt fàcil
fer música a casa
amb un ordinador
però per una altra banda
donar-li sortida
tot aquest cúmul de música
és molt difícil,
és impossible, no?
I llavors
pels grups novells
és bastant difícil
perquè les companyies
no tenen ganes de perdre diners, no?
Les companyies
són un negoci
i com a tal
intenten fer diners
i no és el moment
perquè les companyies
comencin a fer experiments.
i en qüestió de públic
veieu que estan receptius
a tot
o depenen potser
molt dels...
de la publicitat
que es fa i tot això.
La gent és crítica?
Bueno, en el nostre cas
encara no ho sabem molt bé.
Només hem fet un concert
i estem contents
però...
clar, això ho vas veient
a mesura que fas concerts
vas veient la gent
que traus, no?
I és una mica el teu públic
i depèn de la gent que traus
doncs tens més públic
o tens menys.
és difícil de dir
no ho sé
la gent si és receptiva
o no
el que sé
que la gent jove
té ganes
de marxa
i de concerts
i és la gent
que té les ganes
la gent més grandeta
li costa molt sortir
i anar a veure concerts
llavors
és normal
que als concerts
hi hagi gent molt jove
Parlant de concerts
teniu previst
venir per aquí a Tarragona?
Sí
tenim previst
venir
no sabem quan
però tenim previst
quan ens deixin
quan ens contractin
o quan trobem un bolo
o quan ens fabriquem un bolo
vindrem
quan ens contractin
ara us donaré
telèfons de contact
no, a mi no em miris
i em dirà
si que si heu vingut
amb les guitarras
no, però home
estem ara
tot just començant
estem ficant el primer peu
al camí
com aquell que diu
estem començant
a caminar com a banda
tot just l'altre dia
abans d'ahir
vam començar
a fer
la primera experiència
en directe
que de fet
un músic
o un grup
sense directe
és un grup mort
i el més fàcil
és estar tocant
a tot arreu
per a nosaltres
és agraït
el fet de poder anar
a tot arreu
a tocar
i que la gent
que hi hagi comunicació
que hi hagi dins d'aquest club
que dèiem abans
el treball és dioclub
per això
perquè som un club
ober a tothom que pugui
rebre la música
que estigui
capacitada
per arribar
a entendre
el que nosaltres
volíem dir
quan fèiem aquestes cançons
amb aquest sentiment
des de dins
si arribem a tocar
a Tarragona
voldrà dir
que les coses van bé
perquè des de Girona
anem fent camí
però bueno
el més proper que tenim aquí ara
és Vilafranca del Penedès
penso
el més proper
tampoc queda molt lluny
no queda relativament lluny
s'ha d'agafar el cotxe
evidentment
que crec que són tres quarts d'hora
des d'aquí
i això és ja
d'aquí dues setmanes
em sembla el dia 29
i allà farem un valor
complet
vull dir
si ara
suposo una areta i pic
o llarga
cap a dos
si voleu ja ho sabeu
estem per aquí
igualment estarem pendents
perquè jo crec que no tardareu gaire
a entrepetjar
escenari
aquest mes
tenim unes quantes actuacions
de fet
la
la presentació oficial
del disc
i de la banda
és el dia 4 d'abril
a Girona
però abans
fem cosetes
al Biquini
el dia 13
a l'Efnac
el dia 14
el dia 21
estem a Igualada
i el 29
a Vilafranca
ostres
doncs no ens falta feina
déu-n'hi-do
bueno
de fet ens la busquem nosaltres
una mica
doncs com que
no ens contracten
doncs ens els busquem nosaltres
no, o sigui
no ens contracten
perquè encara no
és encara que són jovenets
som com el nen
aquest de la portada
és que acabem de començar
tot just
ja t'he dit
que per acabar de començar
tenir 6 o 7
vull dir
el dia 14 d'agost
estem a Flix
anem a Mallorca
a l'estiu
vull dir que està força bé
crec que jo
per ser un grup
no deixa ser un grup
que comença
avalat per el que hi havia
i el que ja tots sabem
fins on pesa
fins on pesa aquest aval
fins on pesa el que hi havia
a mi no m'empesa res
a nivell mediàtic
principalment
perquè a nivell
com a banda
ningú té la consciència
que són el sopa de cabra
som cabul babà
jo crec que això està clar
almenys nosaltres
quan estem asseixant
no tenim aquesta sensació
d'estar
home però de fet
tres components
són els mateixos
hi ha la
la producció
del Josep Tió
que suposo que també
deu marcar molt
a nivell de sonoritat
potser sí que
m'enteniu
algú també
jo més aviat diria
a nivell d'esperit
una mica l'esperit
s'assembla al de sopa de cabra
perquè era
un esperit
de viure el rock and roll
com a
forma de vida
no
no com un treball
o com una manera
de guanyar diners
sinó una forma de vida
d'aixecar-te
ja pensant en la música
i
pensar en música
no sé
els músics
ho entendran
la gent no sé si ho entén
però és així
i
la gota
d'aire fresc
és el
el Nil
que per aquí hem llegit
que tens veu camaleònica
qui ho ha dit això?
no ho sé
ho han dit un parell
la teva discogràfica
em sembla
el National Geographic
ah va
el National Geographic
parlo de camaleo
és bo
no l'havia pillat
ara m'entero
després ja
l'arreglaré fora
no
a veure
per mi és un halago
però si ho diu la discogràfica
ja està
ara a mi si ho digués un periodista
de discogràfica
no
però és veritat
intento investigar molt
el meu instrument
que és la veu
suposo que com tothom
amb el seu instrument
en cuco amb el baix
i tothom intenta provar
noves formes de tocar
no sé si és el mateix
m'agrada
provar
nous àmbits
temes molt aguts
i volta
baixar greus
i investigar
que crec que és el que falta
amb molts músics
d'aquí del nostre país
que la gent té una tendència
molt clara
molt marcada
i molt clàssica
de tocar
i a la que investies una mica
o te diuen de tot
o te diuen Adrià Puntillo
o te diuen qualsevol cosa
i a partir d'aquí
doncs mira
a picar pedra
a picar pedra
a treballar
i ja t'he dic
a galeres a remar
és xungo
és xungo
intentar innovar
en qualsevol cosa
és xungo
el primer procés
que és
este tio està loco
el segon és
bueno està loco
però no està mal
i el tercer és
o està loco de todo
o mira està bé
i acabes assentant
el teu esperit
tot així
és complicat
innovar
jo crec que ho hem intentat
i només això
ja has de premiar
almenys que la gent
es tingui un respecte musicalment
que aquí a Catalunya costa
perquè sembla que ja
tinc la vindic del rock català
entre músics sobretot
sí
ja no es parla del rock català
perquè són coses
d'altres èpoques
però encara es diu
sopa de cabra
ja estem en el mateix
més en el mismo
i això
sopa de cabra
és un gran grup
però això és diferent
ja està
pregunta final
esteu fent el que us agrada?
si no
no estaríem aquí
jo crec que es nota
no?
és el que em s'agrada
fa mitja hora que parlem
fa mitja hora que parlem
i són les set de la tarda
i hem de tornar a Girona
esteu cansats
esteu cansats
aneu cap a Girona ara?
no és que estiguem cansats
però estem contents
de poder anar a les ràdios
i als diaris
i presentar
la nostra petita creació
com un grup petit
que comença
esteu orgullosos
d'aquest primer disc
perquè a vegades passa allò
que hi ha alguna cosa
tot a dia
i si haguessin pogut fer això
encara millor
modestament
creiem que hem fet
una petita obra d'art
no no
no sí
una obra d'art
és que és el que diuen Cuco
qualsevol cosa
és una obra d'art
un tio pot pintar
un quadre horrorós
però és una obra d'art
per ell
nosaltres també
ho defendrem a mort
perquè és el que
ens ha tingut
ocupats
en una sala
una mica més petita
que aquesta
inclús
en un poblet
de l'Ala Empordà
t'estàs dient
que els nostres estudis
són petits
no
bueno sí
no
no però vull dir
no són petits
però sí per 5 persones
200 samples
4 micros
però m'entens
que vull dir
que hem estat
un any i mig
picant pedra
relativament
tot el dia treballant
aixecant
a vegades sense ganes
a vegades
algú ha refredat
i mai hem deixat de fer-ho
clar
però nosaltres
presentar de cop i volta
una proposta
d'un any i mig
tancats
que és molt subjectiva
perquè tu fas el que vols
després allò
vas acollonit
a veure què dirà la gent
i hòstia
de moment
la veritat
és que fa un mes
que ha sortit el disc
com sembla
avui o ahir
farà un mes
i hòstia
o la gent és molt mentidera
o està agradant
clar això és un orgull
la gent és molt mentidera
sí però no m'ho diguis encara
que és el primer disc
no no
com ella triomfes
com ella m'he vent
no però està bé
la gent està
si no més
almenys no
no estan
no estan
no estan havent
crítiques negatives
i sí positives
i sigui ja
pel fenòmen
que comporta
Sopa de Cabra
potser hi ha gent
que s'ha reenganxat
el fenomen que vol
però l'altre dia
per exemple
al concert de presentació
a la Fira
hi havia molta gent
que no ho havia escoltat
ni sabia que eren
Exopas de Cabra
que va veure per allà el concert
perquè a aquests concerts
no venia la gent a veure Cabra
hi havia gent de tot tipus
i van vendre força discos
gràcies a això
i això és un orgull
gent que saps que compra el disco
per al grup en si
home i suposo que a veure
l'expectació que podeu despertar
sent Exopa de Cabra
evidentment hi és
i molta gent potser
esperarà l'orella
per ser qui sou
però clar
una cosa és que paren l'orella
després que es quedin
i això és el que té la importància
és una mica de
captivar la gent
una mica
amb la nostra música
una música que podeu trobar
en un primer treball discogràfic
anomenat Club
i el primer senzill
Fer-ho fàcil
què té d'especial aquesta cançó?
que és
és com diu el títol
és fàcil
no cal complicar és la vida
i és frescota
és frescota aquesta cançó
doncs Cucó
Nil
Cabul Babà
doneu records
als demés
i estarem pendents
de quan trepitgeu
els escenaris de Tarragona
em sembla que serà
en breve
gràcies
no
no
no
no
no
no