Una imatge bastant idealitzada de Barcelona,
i és que des d'allí arriben aquesta formació
amb qui volem parlar avui.
Es diuen La Caixa Fosca, venen des de Barcelona,
com us dèiem, i la qüestió, el titular, podríem dir,
és que seran aquesta mateixa nit, a partir de les 11,
a la Bequeria, per mostrar-nos en directe la seva música.
Tenim amb nosaltres dos dels components de La Caixa Fosca,
el Rubén Pastor, que és el cantant i el guitarrista,
i el Carles Badal, el bateria.
Rubén Carles, bona tarda.
Què tal? Bona tarda.
Com s'ha preparat el concert d'aquesta nit?
Esteu nerviosos?
No, ara mateix no.
Home, sempre tens una mica de coseta, no?
Perquè si no tinguessis coseta, no tindria emoció.
Home, però després d'haver actuat, per exemple, a la sala Apolo?
Suposo que, a veure, a Tarragona...
No, no, no.
Tots els concerts són importants, i tots et posen nerviós.
Sí. A veure, a veure, quina trajectòria de grup teniu?
Per a la gent que no conegui La Caixa Fosca,
qui sou? I des de quan aneu pel món?
Som cinc components, que, bueno,
vam començar com La Caixa Fosca a finals del 99, més o menys,
diguem que actualment la banda és una fusió de dos grups,
que érem els Hellokatas i els Knockout.
Podríem dir que els Knockouts s'han anat incorporant paulatinament al grup,
sense perdre...
Exacte. Diguem que el grup segueix sent...
O sigui, la tendència que va agafar al principi, al començar,
venia de Hellokatas,
i diguem que el grup ha seguit aquesta línia,
després els membres de l'altre grup
s'han anat incorporant, adaptant-se al que ja hi havia.
Per tant, quants membres formeu La Caixa Fosca?
Ara mateix cinc.
Cinc.
Cinc, molt bé.
Què teniu? Instruments, doncs?
Bateria, guitarra, baix?
Algun instrument estranyot?
Bé, no sé, tenim el teclista que porta maquinets.
Tenim un personatge estranyot, més que un instrument.
Això.
Molt bé.
I ja hem començat a sentir aquesta cançó anomenada Barcelona.
Quina relació teniu amb Barcelona?
Com és que dedica una cançó a la ciutat?
Bé, més que dedicar...
Per començar, som de Barcelona.
Però no és una cançó dedicada a la ciutat,
sinó és potser els sentiments que desprem la ciutat a l'estiu,
quan està buida, a la nit.
És una cançó molt nocturna.
I és més això, una enumeració de sentiments,
una reflexió interior de l'entorn,
en aquest cas la ciutat, Barcelona.
Més cançons.
Com es diu aquest primer treball?
Que heu editat ara per un anyet, dieu.
O encara no, encara no.
Al juny.
Vuit mesos, posem.
Vuit mesats, com es diu?
Doncs igual que el grup La Caixa Fosca.
Molt bé.
I de moment, amb aquests vuit mesats,
heu pogut demostrar el que toqueu en directe,
heu passat per molts escenaris.
Quina trajectòria porteu?
Home, Déu-n'hi-deu, hem fet coses.
Fem una sangle rock a l'estiu.
I hem fet bolus, hem fet bolus.
I ara encara tenim més bolus.
Sí, home, ara que ve l'estiu, no?
Es deu potenciar tot això bastant.
Ara tenim la pre-temporada a l'estiu.
La pre-temporada, sí.
I esperem que l'estiu encara sigui millor.
Sí, sí.
Molt bé.
Quin tipus de música feu?
Bé, fem pop-rock.
Potser una mica clàssic.
Potser el disco reflexa...
Bé, hi ha cançons que arrosseguem de fa anys, no?
Que potser són d'influències més de rock català,
per dir-ho així.
Però quan també vislumbrem ja en aquest disco
temes que ja comencen a veure punts més innovadors, no?
A part, ara estem ja...
És que fa vuit mesos, eh?
Estem ja treballant noves cançons
i, bueno, estem evolucionant bastant.
I ara...
No el ballem lluny, aquest disco, no?
Però ja tenim ganes de treballar en un nou projecte.
Sí, ja?
Sí, ja tenim ganes.
Esteu promocionant aquest i ja esteu pensant el proper.
Bé, ja no és pensar en el disc, no?
És ja la inèrcia de...
Quan tens idees, doncs les poses en comú
i surten coses noves, llavors.
Us preguntava per l'estil i m'heu dit pop rock,
una cosa així, perquè ens teme una mica més a la idea,
perquè són etiquetes molt grans, no?
Molts sui generis.
Influències que teniu dins el grup?
Influències, mira, grups com...
Sobretot bandes americanes, no?
Grups com Bell Jam,
els clàssics de sempre, no?
Els Rolling Stones...
Mirant cap a casa, potser tenim aires de sopa de cabra.
Ens agrada molt U2, també.
I, bueno...
I després cadascú té les seves influències personals.
I ja...
No és que no tinguin a veure,
perquè influeixen a l'hora de proposar idees,
però, bueno, ja es distàncien una mica
del que és, com sona el grup.
Tu ets més heavy, eh, Carles?
Sí.
Tots els bateries ho són, ja no sé què passa.
Sí, però no, no.
La meva tinta enganya molt.
Però soc molt poc heavy.
És un fan de...
De George Michael i del Prince.
De George Michael, sí.
Sí?
Sí, de heavy tinc poc.
Ho tinc, però poc.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Doncs primer treball discogràfic de la Caixa Fosca,
anomenat així mateix,
la Caixa Fosca.
Fàcil de trobar a les tendes de discos?
Bueno, a principi sí, ara ja.
En teoria sí.
De tota manera, em porteu sota el braç
per aquesta neta a la bequeria,
si algú us el vol comprar.
I samarretes i tot.
Sí?
Sí, anem a lo grande.
Està ficats en el que és màrqueting, eh?
Vaja, d'aquí dos dies
donaran pagatines vostres al McDonald's.
Increïble.
Amb un menú.
Sí.
Projectes futurs.
A veure, ara aquesta nit
esteu a Tarragona, a la bequeria,
recordem, a les 11.
Per on més heu de passar?
Dèieu que teniu un estiu bastant intens.
Home, d'aquí al maig tenim
8 o 10 bolos.
Per aquí a la província hem de venir a Vilaseca.
Això, això, interessa.
És el dia 10 de maig.
I a Vilafranca.
I a Vilafranca a l'abril, el dia 5.
Sí, l'abril.
Parlem ara, si us sembla, una miqueta
de la música feta en català.
Feu pop-rock,
anomeneu referents així tipus
vols-o-dos, no?
Més anglosaxons.
Com us resulta fer aquesta música
cantada en català?
I quin paper creieu que teniu
en aquesta nova fornada
que sembla que ja comença a existir
de músics
que canten en català?
Home, potser ens han jutjat més com...
o ens han etiquetat
dins de la bassa en continuista, no?
Potser de la música catalana.
No ho sé.
Tu com ho veus?
Perquè, de fet,
és bo que ara comencin a sortir
propostes que potser es desmarquin
del passat.
Nosaltres potser per les nostres influències
i gustos musicals
arrosseguem potser un tipus de música
que sempre s'ha fet, d'alguna manera, no?
Però bé, això també
la gràcia o la clau
del que nosaltres fem
és precisament saber
fer coses noves
sense...
o sigui, seguint aquesta línia,
diguem, del pop rock clàssic,
agradar
i que la gent trobi coses noves, no?
A nosaltres.
Potser no és tan innovadora
la vostra música,
però sí que té el toc personal
propi, no?
La idea és afegir, clar,
és donar-li la modernitat
al pop rock aquest clàssic, no?
Portar-lo avui.
Vau estar actuant a Barcelona,
va ser a la sala Polo
quan vau...
Sí.
I van pujar a l'escenari
monstres
d'aquests ja consolidats
de la música.
Com es viu,
com està la relació aquesta
entre la nova fornada
i els dinosaures de sempre?
Home, de fet,
amb els accentbusters
coneixem des de fa
ja 3 o 4 anys.
Vull dir que ha sigut com
ei, voleu venir a tocar?
Doncs sí.
Home, la relació
és bona, no?
Perquè, de fet,
el Joan Reig,
que venia a fer un tema
amb la bateria també,
no el coneixíem
i és un tio encantador, no?
I d'altra banda
va venir la Laia de Grissando
i el company de discogràfic
Agustí Bussón.
I el més positiu de tot
és potser
interpretar les teves cançons
amb ells, no?
Que potser
és el toc màgic, no?
Del moment.
Va estar molt bé
perquè
gairebé hi havia 500 persones
a la Polo
i va ser una nit
bastant guapa.
I us vau sentir acollits,
allò,
braços oberts?
Sí, sí, sí.
I també
això que preguntaves
de la relació
entre els dinosaures
amb tots els respectes
i les noves fornades.
Jo crec que això
també va molt
a cadascú,
depèn molt
del personatge.
Nosaltres, precisament,
ens hem trobat
amb un Joan Reig
i amb uns premis
collonuts
i tampoc
no pots fer més
que portar-t'hi bé, no?
Després, doncs, bueno,
suposo que hi haurà
altra gent
que no serà tan amigable,
no ho sé,
la gent que no conec
i no parlo, no?
De moment, bé.
Curiositat,
tonta, però mira,
per què us dieu
la caixa fosca?
No hi ha.
Doncs deixa.
Au!
Bueno, de fet,
prenem el nom
de la primera càmera
de fotografia,
que era una caixa fosca
amb un foradet
on es filtrava la llum
i aquesta connotació,
diguéssim, intimista
o més particular,
ens va cridar l'atenció.
Sí, jo també,
ja és a toc personal.
Jo li veig més
amb una caixa fosca,
no?,
que, tot i que és fosca
per dins,
rep tots els colors,
no tota la llum
que entra per allà
i això ho transforma
en una imatge,
en una cosa.
També és
una visió personal
del nom
de la caixa fosca.
Molt bé.
Parlem del concert
d'aquesta nit.
Recordem,
aquesta nit
a la bequeria
a les 11.
Com són la caixa fosca
en directe?
Què veurem a l'escenari?
Canya.
Canya,
sí, sí.
Home,
en directe
som una mica
més canyeros
que potser
el que reflexa
el disco,
no?
Però, bueno,
veurem
tot un disc,
veurem també
temes
que recuperem
de la nostra
maqueta antiga
i fins i tot
tres temes nous
que ja hem incorporat
al repertori.
Vull dir que
una oreta i pico,
guai, guai.
molt bé.
Canya, eh?
Seria allò.
Sí,
seria la paraula.
A definició.
Molt bé,
doncs en fi,
només us desitjo
molta sort en el futur
que us anava a preguntar
pels projectes,
però bé,
bàsicament no,
són aquests que m'heu dit
de trepitjar escenaris
aquest estiu
i anar recopilant
per fer el segon.
I menjar-se el món.
Menjar-se el món.
Bé, res.
Ens quedem escoltant
100.000 nits,
que és el,
bé,
una de les cançons
que ens ha arribat aquí.
Alguna història,
aquesta cançó?
Perquè qui escriu les lletres?
Com us ho feu entre tots?
Tu,
el Carles.
No, el Rubén.
El Rubén.
L'Alzheimer.
Quina història té
aquesta 100.000 nits?
Bé,
de fet,
parla de l'amistat,
no?
La persona que,
bé,
en aquest cas
jo vaig perdre
una mica estimat
i, bueno,
aquesta cançó va ser
potser el reflex
de l'amistat,
la part més íntima,
l'essència,
no?
De tot.
Tot són lletres personals?
Bé,
gaire,
no.
No tot, no?
Més aviat són tot
reflexions,
emocions,
estats d'ànim,
potser una mica més
interioritzats amb mi,
però que la gent
ho pot interpretar
de la seva manera,
no?
Que potser és
el positiu de les lletres.
Doncs ens quedem
escoltant aquestes
100.000 nits.
Rubén,
Carles,
la caixa fosca
aquesta nit a les 11
a la bequeria.
Sort i gràcies.
Gràcies a tot.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.