Tornades que s'enganxen i ritme molt garatgero i de bon rotllo.
Els anys 60, amb ells, potser els principals esponers de la ciutat de Tarragona,
no sé si ara em tiraran els trastors al cap d'aquesta música, són els glòsters.
Dic principals perquè ja us coneix tothom i perquè fa molts anys que esteu tocant, no?
A veure, tenim...
Vora 15, ja.
Vora 15.
Sí.
Teniu una edat, doncs, eh? Ara que m'hi fixo.
Sí, tenim canes dels cabells.
Vira, mira.
Us presento.
Tenim el Carles, l'Evan i l'Hèctor.
Hola.
Bon dia.
Bon dia.
Val a dir que fan una mica cara de ressecosos, sobretot l'Evan, que ja no es treu les ulleres de sol.
Es pot dir això, no?
Sí, sí.
Això vol dir que esteu vivint les festes a tope.
Sí, des dels junts que portem...
El termo de Tarragona Ràdio.
El termo de Tarragona Ràdio?
Que hem salvat la vida.
Que en vols més?
Sí, jo sí.
Vinga.
Escolta, Evan, has de parlar, doncs, eh?
Que deies, jo no parlo, jo no parlo, que tinc la veu malament.
A veure, fem repàs, perquè jo és la primera vegada que us entrevisto, heu passat més d'una vegada per aquí,
però clar, jo no us conec.
Qui són Glusters?
Aquí falta gent, eh?
Mínimament falta una xica.
Sí.
Està dormint, que ha treballat de nit, també.
Ha treballat.
Sí, aquest ha treballat.
La Puri i el Ramon.
El Ramon suposo que també deu estar a casa.
O treballava, no ho sé.
I estem, pues, cinc, cinc nois.
Bé, quatre nois i una noia.
Som...
O sigui, en tot el cinc.
Cinc.
No falla.
I què feu cadascun, Héctor, què fas, té?
Jo toco l'orga i faig coros.
Jo la bateria i el que m'he deixat, a vegades, la pandereta.
Jo la guitarra i faig coros, també.
Falta el Ramon, que és el que canta.
Cantant i la Puri, que és la baixista.
Molt bé, molt bé.
Anem a l'orga, perquè em sembla que...
És una orga jamon?
Sí, senyora.
Però d'aquells de tota la vida, allò...
De tota la vida.
Sí.
El van rescatar, segons m'han dit a mi.
Per desespero dels tècnics, sí.
Sí, perquè això sonoritzar-ho és horrible, eh?
Sí, és veritat.
Segons se'm van dir a mi, el noi que m'ho va vendre a monó.
Això va vendre a naltros, que era un amic meu.
Segons serà del Mundocamp.
O sigui, del Mundocamp Tarragoni...
És un camp on amb solera, ja.
Solera, solera.
I aguanta, no és allò que ha de fer reparacions cada dos per tres?
No, no, de moment, i toquem fusta...
Home, he tingut un parell de reparacions, però res important.
I podríem dir que és l'instrument més exòtic que teniu.
No.
No, no.
La bateria també...
La bateria sí?
T'assolera?
Explica, explica.
Realment tots els instruments.
La bateria és de l'any 69, o sigui que és més antiga que jo.
Déu-n'hi-do.
Està també rescatada d'allò d'un baúl de los recuerdos.
I deu portar parxes pertot arreu?
No.
Està maquillada, està allò...
En su punto.
Fulida i tal.
Sí, sí.
Parxes els justos per tocar.
Los parxes els justos per tocar, tu has dit.
A veure, i sou a tots els 5 components, 5 som, no?
Sí.
Fa 15 anys, tots junts, des de la primera vegada?
Farà, farà.
No, els més antics som el Carles, el jo i el Ramon.
Després va entrar l'any o així a l'Héctor.
O sigui que és també el veterano.
I la més recent va ser la Purí, que va entrar fa 5 anys o 6 anys.
I havíeu de complir la quota, el percentatge de quota femenina.
Sí, que toca, no?
Clar, políticament correcta.
Va ser que abans eren pirats i fa, doncs, 5, 6, 7, 7, que són un òsters.
Ah, d'acord, molt bé, sí, és veritat.
Ara us faré una pregunta que espero que me la respongueu tal com espero.
A veure, poseu-vos una etiqueta, quin tipus de música feu?
Quina resposta esperes?
No, tu digues, tu digues.
Doncs, home, música, o sigui, un grup 60s, sobretot, sense complexos, un grup lleier.
Vinga, ja està. És que em fa molta ràbia perquè a vegades, sempre, vaja, fas aquesta pregunta, no?, als grups, perquè, clar, perquè la gent que no els ha sentit es fa la idea i et diuen, no, no, si és que som en classe i he fet cables, si és que no ens podem posar cap etiqueta i dius, a veure...
Podem dir que fem pop rock.
I vosaltres ho teniu claríssim.
No, fem pop rock.
No, no, no, crec que ser un pop lleier.
Pop lleier, claríssim.
I com es va començar aquesta, la falera per aquest tipus de música?
Per mi, per ma mare.
Per ta mare.
Jo, sí.
Els llibres que començava amb la mare no m'ho cap al cap.
Va d'entrar.
Que fort.
Sí, és veritat.
No, no?
No, no, sí, doncs, escoltant, sí, és allò que vas sentint, però, jovenet, doncs, els Beatles i tal, i es venit...
Te comença a agafar, sí, sí, i vas comparant, i dius, hòstia, el que estic sentint aquí i el que sento que es fa actualment, i després no m'ha tirat tant, i doncs, venga.
Carles.
No, i suposo el que et va dir, doncs, que vens a escoltar música i quan ets jove m'escoltar-se tot, i no sé si perquè s'ha vingut de música, doncs, te vas introduint i vas buscant més, no, els orígens, els orígens, i te va agradar, te va agradar i fa arribar, doncs, que sigues, que sigues, que sigues el llast, no?
Però, escolta, no heu tingut la vostra època, perquè jo, quan siguéssiu més jovenets, allò per influències de la mare i tal, que escoltéssiu coses així, vale, però no heu tingut la vostra època de desviament musical, tipus, més javiata, o...
Sí, a l'única època me va agradar bastant l'esca.
Bueno, tal.
Sí, però em seguís agradant, eh.
I el pop, sí, i el rock basc i tot allò, però érem jovenets, molt jovenets.
Vam començar per allà i vam anar...
Tronteries agneiques d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí...
Un disc d'agún molt ni mirem, no, hòstia, que xulo, això, i...
I va fer això.
Una cosa que no escoltaríeu mai, que és el tipus de música que deixeu a part, que no...
Operación Triunfo, per exemple.
Sí, no he vist cap programa ni res, o sigui, no sé ni qui són cadascú, quasi...
Com que no ho saps?
No.
Va, home, va, per favor.
Home, conec els dos famosos, però els amés no sé qui són.
Però si l'Ambra i aquell de la Coca-Cola el van fer fer tant a ell.
Sé que, no sé si hi van tocar algú, però no els conec, no sé qui són ni res.
És que aquest a segona d'aix, xiquet.
No, no, i el primer també, m'ha donat igual, passo.
I a la tercera, a veure si som d'ells ja, a veure si explota i quedem els últims a l'Eurovisió, no, o alguna cosa així.
Això no pot ser.
No, encara seria massa notícia.
Escolteu, a part de fer música dels 60, jo crec que ho vorteu a la sang, eh, també, aquesta època, aquest estil, viveu una miqueta així, a l'estil seixantero?
És una manera de vivir.
Només soc molt des de fa 16 anys.
Només?
Sí.
Hòstia que tens-ho de raó.
Sobretot, i després també hi ve sempre a la concentració, a gaires moguloses, aquestes coses.
És un estil de vida.
Teniu tots tres una vespa, plena de miralls?
Sí.
Ells sí.
No, però plena de miralls no, ja.
Però té una vespa...
És plena de por, el que té a tenir.
Sí, ara està plena de por, desgraciadament.
Fins ara arriba el passepost.
Tornem a sortir un record aquí, pels cinc combustibles de Scooter Club, com o no, i no, el que passa que tenia plena de miralls, però el que passa que amb les vibracions, les antenes tan llargues, que amb les vibracions se'n van perdre a tots, o sigui que se'm queien.
Però vaja, es pot ser mot sense tenir vespa, tranquil·lament.
Vosaltres no sou mots, però, vosaltres dos.
Jo no el considero mots, però bueno, m'agrada tot existir i tota la manera de viure.
Parlem una mica aquí, després ja continuarem preguntes d'aquestes, que us vull fer una pregunta encara molt, molt important.
Parlem del CD, però que si no se'ns passarà el temps.
A veure, un CD que no és el primer.
Tinc aquí la discografia, la xuleta.
Ulala, los Glousters, va ser el primer el 98, sí?
Sí.
També el 98, vau treure un Special Hits.
Sí, o sigui, es va incloure un tema en un recopilatori del Segell Animal de Madrid.
Vale.
La màquina que ha fet pop, també devia col·laborar amb aquest recopilatori, sota el títol de los Glousters, el 2002, i ja està, seria aquest el que tenim ara.
I al mig hi ha un CD, una mica així, en plan pirata, que vam gravar.
Un directe.
Sí, bueno, hi ha una mica al mig, que no va arribar a cuajar el tot i estava allà al mig, també.
I després en Pirats també vam gravar un parell de discos i un...
I segons diuen males llengües, estem en recopilatori de grups que versionen en Rafael.
Què dius ara?
Doncs no tenim més datos.
Amb quina cançó?
Estuve enamorado.
Com, com?
Estuve enamorado.
És la que inclouem a l'OCD.
Sí, sí, és veritat.
El que passa que no tenim més datos, o sigui, nosaltres anem participant aquí en coses que no...
Que no us han demanat ni permís ni res i vinga, us han posat temps.
El món d'internet és molt perillós.
Com són bons anys, per mi, d'acord.
Teniu cançons de internet?
Sí, sí.
L'agència les pot descarregar tranquil·lament i tot?
Sí, sí.
Teniu pàgina web?
Sí, una semblança, pàgina...
Extraoficial.
No sé.
Estamos en construcción, allò.
Volem construir una, però...
Es pot dir l'adreça o encara és aviat?
No sé si és angicueng.com.
No, aquí tot el...
Ramon.
No, aquí tot el mail.
L'adreça...
No ho saben, no ho saben.
És la de la cuenta, no crec.
De totes maneres és igual, perquè ho hem buscat al Google, el típic buscador, i Glousters i sortiu, eh?
Sí, sí, no sé què.
Si tu busques Glousters, una de dues, o surten canaris o surtin altres.
Canaris.
Sí.
Doncs les terces són un tipus de canari.
Un tipus de canari?
Sí.
Un canari amb serrell.
Això, és que jo tenia entès que venia...
Que alguna cosa hi havia de serrell?
Sí.
Quin serrell?
Un canari.
És un canari, però el que passem amb serrell allà...
Ah, sí?
Vítols.
I aquí ve el nom.
O sigui, o surten canaris, que surten fotos d'un canari allà picat a la gàbia...
Que no seria el cas.
O surten nosaltres a la gàbia, o sigui...
Escolta, i deveu estar contents, perquè vau fitxar ja des del 98,
i pel que veiem, doncs, heu anat fent cosetes a mànim amb els rècords,
que són una discogràfica independent, però que dins de la música independent,
doncs, té nom, eh?
No és poca cosa.
Sí, el que passa que era, perquè ja no està...
Ah, ja no?
Ja no estàvem plegats?
Sí, me creu que ja ha deixat de funcionar.
Sí, clar, no devien tenir artistes d'Operación Triunfo i clar, no els hi sortia.
Almenys, ni me llaman ni m'escriven, no?
No, perquè sí, de que fa poc, ja l'han dit que ho deixava, ho portava i...
I ja, al final han tancat portes.
Com és aquest CD, Los Glósters?
Com és? A veure, què hi trobarem?
De moment serà amb una versió de Rafael.
7 temes, no?, més un repris.
7 temes amb un repris final.
Sí, sempre diem que són 8, imagina't, el fem nosaltres, anem dient que són 8 i no són 7.
Això és el que ens oblidem.
Perquè penseu en el bonus track que vols ser i volíeu posar i no va arribar mai?
No, fem un repris del Vivir Feliç, allà...
Per marxes militaris i coses així.
En cançons n'hi ha 4 nostres i 3 versions.
Bé, i les 4 vostres, de què parlen les vostres lletres?
Bon rotllo sempre.
Una mica de tot.
De veure com veiem la vida allò de color rosa,
que està una mica fotuda,
però nosaltres intentem veure-la millor amb mulleres de sol, no?
Tu sí, jo no, jo no puc.
Allò com si fos un, com se diu?
Un filtro.
Un filtro.
Un filtro.
Un filtro.
El filtro del mínim.
Sí, no, o sigui, no...
Sí, una mica del dia a dia, eh?
Qui més hi ha actualment que estigui fent música lleier?
Música a ser xantera?
Home, doncs aquí a Tarragona fins fa poc estaven els Improbables,
malauradament doncs s'han desfet,
i així com a Sixty-Six-Tis també,
però l'altre vessant és la Torpe,
sí, bueno, que és el religió jamaicano,
i per aquests mons de 10,
doncs, home, n'hi ha encara,
encara són uns quants, per sort.
I festes, Sixtys, que sabem que també és un lloc de reunió important.
a Ail·les, però en Tarragona no moltes o què?
Home, estem intentant a veure si algun dia podem fer una, no?
Home, tens cada últim dissabte de mes,
doncs, una festa al grup,
doncs, allí, doncs, ens ajuntem pràcticament tots,
i llavors, doncs, bueno,
anem rotant els DJs.
Sí, perquè tu fas de DJ també,
vosaltres també?
Això ho diuen.
No, no, nosaltres ja tenim prou.
Ja tenim prou amb la bateria, la guitarra...
I programes de ràdio especialitzats en música i aier.
Dic per si a algú li agrada aquest estil i diu,
ostres, pues...
Home, a Tarragona ràdio no n'hi ha.
Jo diria que no, eh, jo ho sabria.
No, no n'hi ha.
Ei, necessitem col·laboradors, eh?
Vull dir, tot és posar-s'hi.
Estem oberts a totes les possibilitats,
a totes les ofertes.
Quanto?
Cafés, cafés a dojo, els que vulgueu.
No ho deia perquè l'altre dia
escoltava Radio 3, de casualitat,
i vaig sentir a la nit un programa
d'un tio voladíssim, però voladíssim,
allò típic Radio 3,
que havia d'anar a Fiesta a Lleger,
no sé si a Madrid o Barcelona,
i bueno, fantàstic una cosa.
No, Juan de Paulos és un animal també mediàtic,
no sé quants anys porta a la ràdio.
És mític, ja, és com...
Sí, jo quan sigui gran mull,
és Juan de Paulos.
I trobeu festes d'aquestes on es fan...
Com aniríeu d'aquestes festes?
Happenings o no?
Mítings, concentracions, festes...
Sí, sí.
La trobeu per Barcelona?
És més fàcil de trobar?
N'hi ha?
A Barcelona encara se'n fa alguna,
i després, sobretot a León, a Astúries,
que hi ha dos festivals internacionals.
Els principals amatis a Espanya són León i Gijón.
I heu tocat?
Sí, a León, sí.
Part per Weekend.
Part per Weekend.
Molt bé.
I aquest any esperem repetir.
A veure, quan es fa això?
Es fa el desembre, la primera setmana de desembre al pont,
el pont de la Puríssima,
està per aquestes dates.
El fred lleonès, el fred de desembre lleonès,
més molt sat.
És igual, està l'orupo allò que calenta.
El més semblant a una festa d'aquestes
podria ser el concert que tindrà lloc aquesta mateixa nit
al Parc de les Drenotes a les 12 de la matinada
perquè toqueu Glousters
i Cooper, que és un ex-fletxazos,
amb el que suposo que teniu molt bon rotllo.
Sí, amb l'aficient de fany.
Com sou els Glousters en directe?
Per la gent que us vulgui descobrir.
Millor que no el disco.
Sí, o sigui, encara mai hem pogut
plasmar molt bé, bé, bé
el que fem en directe al disco, no?
És l'espineta que ens queda.
I no us vol atreviar a fer una gravació en directe,
un disc, precisament, en directe?
Bueno, això normalment sempre es fa a partir del cinquè, no?
Què voleu dir?
Que porta molta animació, molta festa?
Sí, és més canyero, és més...
Som més...
Depèn del tipus de música, tu de mare, és més fresc.
És una...
És molt fred,
un estudi és fred.
I en un concert la calor de la gent...
Es fa notar.
Què farem ara amb aquest disc?
Quan va sortir?
Aquest va sortir...
Comencem a existir l'any passat, ja?
Sí, l'any passat.
Sí, l'any passat, sí.
Sabeu com us està funcionant?
Es va rebent bones crítiques, a nivell general, sobretot a nivell de fanzines,
el que és el...
Tota l'escena es mou molt per fanzines i...
Està rebent molt bones crítiques, fora d'Espanya també, Anglaterra sembla que no deuen entendre res de lo que estem vivint.
Però els hi donen bones vibracions, no?
Però els hi donen bones vibracions, no?
Esta gente de Tarragona.
No, no, és que a més, amb un The Tour, The Tour Records, que és un dels principals distribuïdors de música 60's, no?
A més, justament diuen això de good preparations.
Sí.
O sigui, no, no, bé, bé, bé, ara estem esperant, a veure si ens fitxen els japonesos o alguna cosa, eh?
Hosti, Japó també.
Molt sempre ha marcat, eh?
És un mercadillo, eh?, per aquesta música, no?
I s'ha mou molt a les 60's i s'ha mou molt per allà.
Sí, sí.
Sí, és veritat.
I teniu previst, doncs, aportar-lo més als escenaris, aquest a FEDEM, actuacions, teniu bolus?
O suposo que ara, vam passar l'estiu, potser ja és més xungo, oi?
No, no és d'allò, perquè tampoc és que hem d'anar de festes majors, és més bé en sales i tot això, no?
Sí, són més de club, que no...
I tenim Girona i Barcelona, que també estem esperant resposta, a lo millor Madrid, que ens van trucar l'altre dia a veure si se fa una festa, i després León, a veure si surt.
O sigui, que ho tenim allò una miqueta.
De moment fins al desembre ja teniu que fer previstes.
Sí, tot això és de turisme.
I després volem a veure si a finals d'any podem entrar un altre cop a estudi.
A finals d'aquest any o de l'any que ve?
D'aquest any.
Un altre cop a estudi, això us anava a preguntar, però em pensava que em diríeu que no,
que no... Què voleu gravar?
Més.
Més coses, sempre inquietud.
Sí, t'has d'anar movent.
De material en teniu, no? De cançons preparades i tot en teniu.
Sí, perquè és que va sortir el 5, el B.P.
fins que vam editar el CD, doncs clar, havia passat el temps i el que has d'estar és momenta.
Llavors, per no caldre un altre cop en l'error, doncs màquina.
Doncs a veure què tal va el concert aquesta nit, segur que bé, a les 12 al Parc de les Granotes.
Home, nosaltres pensem xalar, o sigui, que qui vulgui venir...
I la gent, mira...
Nosaltres anirem a totes, o sigui, que...
Nosaltres estem ballar per xalar, no?
Com aneu vestits a l'escenari?
Bueno, anem...
Bueno, com ho toca, no?
Com cal, com cal.
Sí, allò...
És una pregunta òbvia, no?
Posats en el paper, eh?
Sí.
Molt bé.
Els que es disfressin, però no és un dinar de disfressa, però bueno, si anem a...
Aneu d'acord amb la música que feu?
Sí.
Habitualment ja anem, jo, una mica diferents a la gent.
Habitualment.
O sigui, és una mica...
Sí, una vegada, amb uns pantalons que portava quadres, m'han dit maricons i tot.
Bueno, és clar.
Però bueno, ja és típic.
És el preu que s'ha de pagar per ser mot.
Què vol dir mot?
Mot?
Vull de modernista, eh?
Els indiquets de modernista, el que passa que no té res a veure amb Gaudí.
És que no de modernisme, tenen aviat.
Més aviat amb el modern jazz, que es feia a finals dels 50, els primers 60.
Va ser una mica el que va començar a moure, o sigui, gent que li primava, sobretot musicalment,
en un inicial jazz, després el ritme en blues, el soul, sobretot la relés negra, no?
Em sembla que de tota la música, eh?
La relés negra, i sempre no passava.
Però el nostre cas, o sigui, RQR, o sigui, i en l'estètic, pues clar, o sigui, allò buscant sempre, doncs, com ho diria?
Era el modern en els anys 60, o sigui, sí, realment va ser, eren els moderns dels anys 60, o sigui, però sempre amb elegància i cuidant l'estètica.
Carles, què deies?
No, jo deia que era cap una revolució juvenil.
Sí.
Una revolució que era contra la societat, perquè com, aquí es té tan gràcia, i us volien anar diferents del que hi havia fins ara.
Home, de fet, això encara passa avui en dia, no?
Sí.
Passa que no hi ha, potser, un estil de música, allò que diguis, com que estem acostumats, hi ha tot, i ja res ens sorprèn.
Jo no crec, sobretot, hi ha tant de coses.
Sí, no, realment.
No hi ha cap estil que sigui tan revolucionari.
I, si el Leonardo Dantes correm por ahí, potser és una cosa.
Ja no et sorprèn.
Sí.
Ah, va, la pregunta que us havia de fer, fins a quin punt us va marcar la pel·lícula Quadrofemia?
A veure, quina escena vols que et recitï?
De memòria, vaja, la deus tenir gravada i arratllada de passar-la.
Sí, el pas que tinc un problema, és que la tinc gravada amb beta.
Uf, i un vídeo beta ja no el deus tenir, no?
Sí, ja en anglès.
Que no funciona.
Ja en anglès.
Bueno, és que és millor.
Molt millor, perquè així, més original.
Home, marcar-nos, sí, que pot allò influenciar una miqueta, però no...
És que aquí tenim, jo, perquè subo la idea, jo deia que tenim tres graus, eh?
El Carles, que, bueno, que li va el rotllo i tal,
però jo diria que no estàs tan ficat en la moguda ideològica.
Home, ideològica, sí, sí, no sé, a veure, no són més lais, suposo que ells.
Sí, tu devies veure Quadrofemia una vegada.
No, no, exacte, una vegada.
Agua d'arrere a l'altre, sí.
També.
El que passa que ha fet-lo poc.
És que també compartiu un micro, ho han fet malament, això.
No, no, no, no, no, no, no.
Sí, i això que no volia parlar tant, recordes?
Que al principi ha dit...
Ah, ja, ja, ja, ja.
Això ha sigut el Cafelito, aquest, el Cafelito, aquest ens ha salvat.
El Char 3, tia.
Bueno, doncs recomanem potser Quadrofemia per qui es vulgui introduir en el mundillo i tot això.
Home, sí, això ha de ser una mica el tòpic, no?
Hi ha més pel·lícules.
Hi ha més pel·lícules, va, dieu-me, pel·lícules i grupillos, en grups allò de base.
Pel·lícules.
Peper Min Flapper.
Peper Min Flapper, per exemple.
Com, com?
Peper Min Flapper.
Bueno, és...
Carlos Saures, del 67.
Sí.
I després hi ha moltes...
És un rotllo de pel·lícules, però bueno, topen els canaris i aixeca això.
Hi ha moltes pel·lícules de, com se diu el Pallaquella, el Pujarrilla.
Pujarquín de tots.
El de Televisió Espanyola, el Pallaquet.
El Parada.
El Parada.
Pues aquí hi ha moltes pel·lícules que surten grups de lleiers.
És el vostre ítol, el Parada.
Home, no, precisament no és...
Pablo Sebastián.
Jo, com t'aclero, doncs què t'ha de dir?
Clar, clar.
L'has dit tu.
No, però allí surten pel·lícules, jo què sé.
Nosaltres fem una versió d'un grup que és una de les pel·lícules més famoses del Paco Martínez, Soria.
Bueno, en Vol a Madrid en Espany.
Surt un grup i fem una versió d'aquest grup.
Ara que dieu, això de les versions, fins a quin punt el fer versions heu innovat?
o heu afegit alguna cosa més a lo que ja hi havia?
Home, això depèn de la versió i depèn de les ganes que...
O sigui, pots fer una versió calcada.
Sí.
I altres, pues allò, pues mira, que tens el dia i tant més de l'olla.
O sigui, que t'agafa una mica així, no?
O sigui, no és res premeditat.
Una mica, sí, també hi ha temes que, doncs, poden tendir més a fer variacions i altres, pues bueno.
Depèn del que es deixin i del que vosaltres poseu.
Home, sempre les portem una mica a la nostra manera de ser, no?
No, sempre són allò, sempre tens una personalitat pròpia també, hi ha que dir-ho, no?
Si la fem una versió, però jo què sé, no, la fem igual, igual, igual que les fan ells.
Sempre li fiquem una mica més de...
Els sedats, glòster.
Sí, una miqueta, allò de fil.
Glòster.
Doncs ja per acabar, grups de referència dels glòsters.
I dieu-me si és això realment el que esteu escoltant ara, perquè només escolteu música dels 60?
Sí, bàsicament, però sempre un feia t'hem dit que no...
No, no, però jo què sé.
No, però hi ha grups ara, jo estic actuals també de l'escena.
Vinga, digues, digues, Carles.
Per exemple.
Soltate, soltate.
Hi ha un grup de Madrid que a mi m'agrada molt, que s'ha fet una maqueta,
perquè són de Wieneris, que no són molt coneguts,
però, bueno, m'han passat el que és un CDI i està molt bé.
O sigui, fan un pop, així, bit, el rollo bit, m'agrada molt.
L'últim que he sentit, així, de l'escena actual.
I de sempre, doncs, escoltar cada dia, depèn de quan t'aixeques.
A mi m'agrada molt el rollo espanyol, no?
Los bravos, los gritos, tot el que es llegeu, això que sí, més castizo.
Ah, Carlos Castizo. A veure.
Home, jo me'n vaig una mica més al pop, al pop francès o anglès.
També el que diu el Carles, no?
Lo espanyol m'atira, no?
Però me'n vaig una miqueta més al llacs d'octrón i o coses així,
una miqueta més... més poperes.
Més anglosaxó.
I jo cap a lo negre.
De fet, menjo de tot, o sigui, que no...
Escolto molt de negre, però també...
És que és molt moreno, eh?
Sí, sobretot.
No, però també, doncs, blancs de vit, espanyol...
Bueno, si punxo blanc, punxo rapaig, és l'icònia.
I, doncs, no, depèn del dia, o sigui...
És una mica quan t'aixeques, no?
Doncs ja ho veieu a l'ampli ventall el que dona de si la música dels 60,
que no... a vegades s'estereotipa, no?
Es deixa amb un calaixet i dius això és 60, ja està, i no.
Realment, doncs, hem passat per la música negra,
per grups nacionals i fins i tot hem passat fronteres.
Sí, és que això fa por, eh?
Si busques, si busques...
Si te pares en el vau de los recuerdos 1, ja, malament.
Sí, però realment...
Si busques una miqueta, ja...
O sigui, està associat a la música 60, allò del...
Com se diu, la Concha Velasco i tot allò, el Chico Lleiena i tot això,
i no és això, o sigui...
Potser podríem recomanar buscar...
Les cares Bs, buscar la cara B, sempre, no?
O fins i tot recopilatoris de música dels 60
per discogràfiques una mica especialitzades,
no per...
I, de fet, l'escena espanyola dels 60
en molts casos era totalment homologable a l'europea,
o sigui, no teníem res a envajar a Anglaterra,
traien hortarades que també les tenien a Anglaterra.
Sí, tot és res.
Doncs, en fi, hem parlat amb els Glousters, amb el Carles,
amb l'Evan i amb l'Hector,
i us recomanem, sobretot, que els aneu a veure aquesta nit
a les 12 de la matinada al Parc de les Granotes.
I, per fer un avançament de com sonarà això,
posem el segon tall del vostre Fede Glousters.
Un segon tall que es diu?
Frente al mar.
Frente al mar.
Moltes gràcies, eh?
A tu, a tu.
Que vagi molt bé.
Gràcies, adéu-ho.
Frente al mar.
Frente al mar.
El cielo es rojo.
Tienes una depresión sin solución.
Cuando estés solo, nadie te acompañará.
Cuando estés dentro, dentro de tu soledad.
No hay explosión.
En la arena de la playa no quedan huellas.
La ola contra la roca no hay explosión.
Cuando estés solo, nadie te acompañará.
Cuando estés dentro, dentro de tu soledad.
La ola contra la roca no hay explosión.
La ola contra la roca no hay explosión.
La ola contra la roca no hay explosión.
Cuando estés dentro, dentro de tu soledad.
Cuando estés dentro, dentro de tu soledad.
La ola contra la roca no hay explosión.
La ola contra la roca no hay explosión.
Si lo es lo broma no hay explosión.
Fins demà!
Fins demà!