logo

Arxiu/ARXIU 2003/JA TARDES 2003/


Transcribed podcasts: 205
Time transcribed: 2d 18h 19m 38s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Venga, va, ánimo.
La 5 de la tarda, 16 minuts, per tant ja hem passat al punt d'un quart de sis.
I us volem parlar ara d'un concurs de maquetes,
i és que concursos de maquetes per a músics, per a grups, que comencen, de fet n'hi ha bastants.
Més a més ens sentim a parlar que surt alguna convocatòria aquí, alguna convocatòria allà,
però en fi, que té d'especial aquest concurs, que es va fer a la convocatòria des de casa nostra, podríem dir.
De fet, una de les entitats responsables que es convoqués un concurs de maquetes que sortia des d'aquí,
però que abarcava tot l'àmbit dels països catalans, va ser una emissora que tenim una miqueta germanada,
punt sis cam, una emissora que té la seva seu a Reus.
Per parlar d'aquest concurs de maquetes que es diu Enganxa't,
de fet ja es van fer la presentació corresponent quan es va presentar també públicament,
per parlar de l'enganxa, de com ha anat aquesta primera edició del concurs de maquetes,
de qui és el guanyador.
I, en fi, sobretot de si repetiran experiència,
tenim a l'altre costat de la línia telefònica el Josep Cartanyà,
un dels responsables, com us dèiem, de Punt Sis Camp.
Josep, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Bé, bé, bé. Vosaltres per aquí, per Reus?
Sí, no, patint la calor del camp de Tarragona, no.
Això, xiquet, sí, eh? Afecta igual a tot arreu.
I, en fi, una mica l'excusa, que no ho he dit abans d'aquesta entrevista,
és que vam fer l'entrevista al començament del concurs, quan vau fer la presentació.
I tot just ahir a la nit es va acabar ja el concurs, per tant ja tenim nom del guanyador.
I aquesta seria l'excusa de que hàgim contactat un altre cop amb vosaltres.
Uns guanyadors que es diuen?
Doncs es diuen Pepet i Marieta.
Aquest és el nom del guanyador, que va determinar ahir el jurat a altes hores de la nit
i després de moltes deliberacions, moltes discussions, això de discussions en bon rotllo,
perquè es van trobar que els tres finalistes, que van ser doncs Arros Caldós, de València,
en Rel, d'Arenys de Muni, en Pepet i Marieta, d'Ull de Cona,
reunien una sèrie de condicions, primer eren d'estils molt diferents,
i després reunien una sèrie de condicions que qualsevol d'ells hagués pogut proclamar-se avui guanyador de l'enganxet, no?
Per tant, hem d'estar contents, tots, de fet, els grups que van participar a la final
estaven contents d'haver arribat, i sempre hi ha d'haver un que tingui una mica més de sort que els altres,
i en aquesta ocasió hem de felicitar la gent d'Ull de Cona, Pepet i Marieta,
per haver aconseguit guanyar aquesta primera edició de l'enganxet.
Fem una mica de balanç de com ha anat aquest enganxet 2003.
Se us han presentat 74 grups, era més o menys el que preveieu o...?
Doncs no, la veritat és que no.
I ho dic així de rotund perquè nosaltres, al principi de les rodes de premsa que presentàvem aquest concurs,
i això està enregistrat, no? Vull dir que hi ha proves d'això.
Nosaltres deiem, a veure, quina xifra ens deien els mitjans?
Estaríeu contents o satisfets que poguéssim...
Bé, quants grups preveieu, vaja?
I nosaltres sempre deiem, home, si superem la quarantena estarem satisfets.
Si arribéssim fins a la cinquantena estaríem molt contents, però no pujàvem d'aquí.
Per tant, doncs, 73, 74 maguetes són moltíssima gent.
I de fet hem posat el llistó molt alt pels concursos d'aquest país.
I em sembla que som el concurs que rebem més maguetes i, com a mínim, amb aquesta especialitat, no?
I per tant, doncs, estem molt contents amb aquest aspecte.
Això pel que fa a la participació.
Després, la valoració de la participació es pot fer extensiva
en tot aquest gran procés i llarg procés que ha hagut de selecció de grups.
Hem participat a emissores locals d'arreu de les terres de parla catalana.
I hem participat a entitats culturals i socials i juvenils, també, de tot el territori.
I hem participat moltíssima gent, a part del jurat i les emissores,
que han fet les seves primeres i segones eleccions dels grups, de les maguetes,
i hem participat molta gent que ha votat,
perquè alguns d'ells, gràcies al públic,
estiguéssim, per què no, a les semifinals i a la final, no?
Per tant, doncs, hi ha hagut tot un...
El que estic molt content és de la participació que hi ha hagut en general, no?
En general, en tots els aspectes del concurs.
No només el fet que es presentin més de 70 bandes,
sinó que és un concurs que la gent se l'ha fet seu
i que, per tant, això és el que volien que fos participatiu en aquest aspecte.
Música, amb aquestes que us ha arribat, de fet, de tots els punts dels països catalans,
perquè comentaves que els finalistes, els tres que han quedat finalistes,
doncs, miren, tenim uns del Camp de Tarragona, no?
Dull de Cona, uns altres de València, i els altres de Girona, potser?
No, de fet, o sigui, parles dels finalistes.
En concret, sí.
Els tres finalistes, els d'ahir, vaja, els que vam tocar ahir.
No, els d'ahir, un sí, un de València, l'altre, doncs, el d'Ull de Cona,
i l'altre era d'Arenys de Munt, del Maresme.
Ah, molt bé.
Sí, sí, aquest era el representant de, bé, d'aquest cas, les comarques més centrals, no?
De fet, amb això ens han estirat una mica les orelles,
i això demostra la imparcialitat dels que organitzem aquest concurs,
o intentem que sigui així.
Ens han estirat una mica les orelles perquè ens han dit, caram,
sembla estrany que el primer any que ho feu no guanyi ningú,
ni de Reus, ni de Tarragona, ni de Vilaseca, ni de Cambrils, ni de Montroig,
ni de Constantí, ni de Valls.
És a dir que, realment, la cosa ha anat així.
En sí que potser alguns de nosaltres haguéssim pensat,
caram, mira, un grup més de casa nostra, com a mín,
que hagués estat a les semifinals, però és que ni tan sols a les semifinals, no?
Amb això no vull dir que hi haurà grups que van estar a prop de sèrie, no?
Però vull dir que el concurs ha anat d'una forma
en què s'ha plantejat d'una manera en què cap,
no hi pogués haver-hi, doncs, cap mena d'interferència local,
i allò de dir, no, mira, ho munten a Reus,
ens per tant ha de guanyar algú del camp de Tarragona.
No, no és això, no?
Es tracta de demostrar que un concurs d'àmbit català
o d'àmbit de països catalans en general
es pot organitzar des de qualsevol lloc,
no només des de Barcelona i Girona,
i per tant, en fi, jo crec que és interessant,
i això és una lliçó, no?, aquesta mostra, no?
De fet, aquestes mostres que us han arribat,
de grups que tot just deuen començar,
també a través d'aquestes mostres us heu fet una miqueta la idea,
suposo, de com està el panorama musical en català actualment,
i parlaves, em sembla, abans,
que heu rebut maquetes de tots els estils.
Sí, sí, una de les tòniques ha sigut justament això, no?,
que hi ha hagut maquetes de tots els estils.
De fet, els vuit grups semifinalistes,
era curiós veure perquè semblava que s'hagués fet expressament, no?,
però hi havia molta diversitat d'estils,
ahir n'hi havia, però és que quan tot aquest juliol,
tots els grups que hem vist,
hi ha hagut molta diversitat d'estils,
i em sembla que desconeixem molt el que està fent la gent jove,
i això sí que vull accentuar-ho perquè ens dona la sensació
que quedem amb uns clitxers, amb uns tòpics,
no, no, mira, doncs això deu anar per aquí, no?,
tothom deu fer escà, tothom deu fer rock del de sempre, no?,
no, ni tothom fa rock del de sempre,
ni tothom fa rigioscà,
ni tothom fa, és a dir, que hi ha molta
veritat d'estils, hi ha molta fusió,
la gent també es planteja els instruments
diferents d'envers abans,
no té por d'agafar un instrument de vent
i barrejar la munt de corda,
i després posar-hi unes percussions allà al mig,
i després, refereixo que hi ha hagut
molta diversitat estilística,
però també diem que la gent jove
trenca una miqueta aquests paranys,
afortunadament, aquests tòpics, no?,
que ens vam enquisolar a l'època dels anys 90, sobretot, no?,
i Déu-n'hi-do,
i d'aquesta setantena de formacions,
jo diria que hi ha molta cosa diferent, eh?,
sí, sí.
I per què, Pepet i Marieta,
aquest anem d'especial?
Com és que han guanyat aquest enganxat?
Bé, jo, el que faig és transmetre,
una mica, el que em van dir els membres del jurat, no?,
que van analitzar grup per grup, no?,
el que té el Pepet i Marieta és que és una...
en aquest cas s'ha de dir que el principal és a en Josep, no?,
en Josep Bordes,
que és el responsable de Pepet i Marieta,
és l'Alma Mater, vaja,
tot i que també s'acompanya d'altres músics,
ell, jo diria que aporta una espontaneitat
que no estem acostumats a veure-la,
tant als escenaris,
aporta una connexió,
això ho transmet al públic,
connecta molt amb el públic,
a més a més, jo sempre,
aquests dies que he parlat d'ell,
sempre dic que és una mena de trobador dels temps actuals, no?,
i això amb la gràcia que el caracteritza
i també amb un caràcter d'unes terres de l'Ebre
que també, doncs, són particulars per aquest aspecte, no?,
i musicalment, doncs, a mi em sembla que també
se'n va bastant d'un lloc cap a l'altre
sense perdre, doncs, aquell fil conductor
que sempre es requereix en un artista, no?,
i tot això batejat en que té molt de camp pel davant,
molt de futur,
i que ha de polir certes coses,
però que d'alguna forma té aquella base, no?,
aquell caràcter, aquell enginy,
fan que el Pepet i Marieta, per què no?,
pot ser i ha estat el guanyador de l'enganxa, no?
Josep Bordes, alma mater, com es deia el Josep Cartanyà,
de Pepet i Marieta,
quin món de coses boniques que et diuen, eh?,
Josep, bona tarda.
Sí, sí, sí, estic afalat,
pues, sí, bueno, sí, sí,
pero, vamos, que moltes gràcies.
T'han fet pujar els colors, eh?
Sí, sí.
Molt de camí per davant,
una frescó dalt de l'escenari,
li diu, us voleu dir alguna cosa l'un a l'altre,
ara que esteu tots dos al telèfon.
Què tal, com vas acabar la nit?
Hola, pues bé, vaig acabar molt bé,
em vaig acabar com ella ha d'acabar,
o sigui, de festa,
i molt bé, molt bé.
Doncs què li queda per davant al Josep,
ara, Josep Cartanyà?
Pues, què me queda per davant?
Uf, me queda tota la vida per davant.
No ho sé, avui ara...
De moment una gravació, no?
De moment una gravació.
De moment una gravació, sí,
que, pues, en principi m'han dit que igual d'aquí un mes i mig,
jo així ho començaríem a fer, no sé quan sortiran i res,
però, bueno, que és una cosa que feia moltíssim temps
que tenia ganes de fer,
que ja havia gravat una maqueta i que ja tenia material,
vull dir que ja estic una mica familiaritzat en això d'estar en estudi,
però que, vamos, que tenia ganes de gravar un disc
en tots els ets i uts, no?
Jo vaig fer una maqueta de quatre cançons
i volia, pues, jo què sé,
tinc moltíssimes cançons i plasmar-les
i fer una cosa, pues, això fresca, diferent i, bueno,
que el lío, que, vamos,
que tinc moltíssimes ganes d'emprendre el projecte este.
Molt bé.
Josep Cretanyà, si et sembla que acabem una miqueta l'entrevista amb tu
i així ja ens quedem només amb Pepeta i Marieta parlant amb ells.
Josep, ens escoltes?
Em sembla perfecte, em sembla perfecte.
Jo pensava, home, després de l'èxit d'aquest any,
podem estar parlant ja d'un enganxet 2004?
I tant, i tant.
Ja ho pots avançar, eh?
Els oients, ara que no ens escolta ningú...
Primícia, primícia.
Quan acabem ja ho pots avançar.
Si hi haurà una segona edició de l'enganxet,
serà una edició que, a veure,
no puc parlar de detalls,
però serà, doncs, molt més gran que aquesta.
Ah, però realment ja us hi heu posat?
Ja us hi esteu posant?
Ja estem pensant, ja estem pensant.
De moment hi estem pensant.
Però vaja, no, que serà una segona edició,
que repetirà amb les coses que hem fet bé
i millorar les coses que són millorables, no?
I, en definitiva, doncs,
el primer any sempre passes un examen,
amb tot, no?
Des del primer fins a l'últim dia
i el segon any les coses, doncs,
te les mires d'una altra manera
i em sembla que val la pena de...
Ja que tanta gent hem aconseguit,
si més no, il·lusionar tanta gent,
doncs intentarem que n'il·lusionem molt més
i que això encara sigui més participatiu, no?
I tenim ganes, doncs, de donar alegries
i de treballar per la gent que comença
en el món de la música.
Doncs aquí serem nosaltres amb el micròfon obert
per, en fi, per fer-nos-ho ressò
de quan quedi enregistrat ja aquest primer treball
de Pepet i Marieta
i ja per la presentació del proper concurs
de Maquetes, Enganjat 2004.
Josep Cartanyà, moltes gràcies i endavant.
Doncs moltes gràcies
i en revere novament l'altre Josep,
el Pepet i Marieta,
doncs, per haver estat el guanyador del concurs
i que bé, que ens queda ara un final d'any
per treballar conjuntament
i jo crec que entre tots farem, vaja,
un bon disc i farem una bona promoció
i tot el que ha de requerir
el guanyador d'un concurs.
Molt bé.
Gràcies.
Adiós, Josep, gràcies.
I ens quedem, això sí, amb la Josep Bordes,
que com ens deien és l'Alma Màter
d'aquesta formació que es diu
en Pepet i Marieta.
Alma Màter i una mica t'ho fas tu tot sol,
vas acompanyat de músics,
però m'han explicat que ets una espècie de showman.
Sí, sí, jo és que normalment
quan toco, toco tot sol.
Llavors, quan toques tot sol, passa una cosa,
que explotes al màxim els recursos que tens
o la cosa no tira perquè la gent no l'escolta.
Llavors, a banda de fer música,
intentar fer-la molt bé
i que les lletres siguin molt bones,
que també és molt important
perquè estàs tocant una guitarra i és poca cosa,
doncs també intento fer una mica de teatre,
presentar les cançons en alguna història,
jo què sé, vestir-ho tot una mica,
a banda de la història musical,
també vestir-ho una mica de teatre
per fer-ho més a mena
i que la gent s'ho passi bé,
que en definitiva és la intenció de qualsevol artista.
Què toques, Josep?
Jo toco la guitarra des de fa moltíssims anys
i toco, si ho dius també pel sentit estilístic,
toco de tot.
Bueno, no ho sé, m'agrada...
O sigui, considero que per transmetre determinada cosa,
de vegades, no ho sé,
m'apeteix més fer un determinat estil que en un altre.
I, per exemple, jo que sé,
tinc una cançó que parla del Delta de l'Ebre,
no?, del traspassament i, bueno...
En contra, suposem.
Jo no soc en contra, sí, òbviament.
I, bueno, com no soc en contra,
dic, bueno, doncs farem una cançó del traspassament,
perquè, xat, l'havia de fer.
I pensant, doncs, hem de fer-la,
doncs dic, la farem en una jota,
que, de fet, és la jota que baixa pel riu.
Bueno, és un ball que baixa d'Aragó,
que arriba fins a aquestes terres,
que, bueno, no sé si sap per aquí dalt,
però per Ullacó, en Alcanar,
aquesta zona d'aquí de les terres de l'Ebre,
se baixa molt la jota.
Sí, és una mica...
El riu és el que us unifica, també, una miqueta,
amb la part d'Aragó, no?
Sí, sí, baixa, baixa, no?
Baixa de la jota, baixa pel riu.
I, de la mateixa manera que baixa la jota,
baixa, doncs, l'opòs que diem aquí
i moltíssimes coses aragoneses, no?
I, bueno, doncs, això, no?
Sempre busco un estil que me vagi bé
per dir el que vulgui dir,
perquè, normalment, quan soc una cançó,
doncs, també intento, jo que sé...
Tampoc no totes són crítiques,
però que sempre tinguin alguna moralina
o algun...
ni molt menys fiquen-me en pla moral ni tal,
però que, bueno, que tinguin un substrat, no?
I en qüestió d'estil musical,
dius que el que sigui, no?
El que sigui, sí, sí.
En quin estil te sents més còmode
o no tens preferències?
És que m'agrada tot.
Jo soc sempre persona que m'agrada tot.
I una cosa que no m'agradava...
Jo havia, bueno, he tocat bastants grups.
Vaig començar a tocar uns que es diuen de dol,
després vaig tocant Culs Culs,
que m'han gravat en un disc,
bueno, han estat per aquí Reus i tal.
Sí.
Una cosa que no m'agradava de tocar en formacions
i que per això també em vaig ficar una mica tot sol
era que, clar, o sigui,
que se definia un estil
i d'aquell estil no es podia sortir, no?
O se podia sortir,
però diguem que es considerava
que s'havia de tindre un fil conductor,
diguem, molt fix.
I en canvi, tot sol el que em permet
és que si tinc ganes de tocar una rumba,
toco una rumba
i si tinc ganes de tocar un swing,
toco un swing
i o toco un funky
o toco el que em ve de gust
perquè és que, de fet,
sóc jo tot sol que toco, no?
Menys quan estic acompanyat,
que llavors, doncs, bueno,
ja sí que és un treball en equip,
que a més m'agrada molt,
que tampoc no sóc persona d'individualisme total,
de dir, ui,
tinc ganes de tocar tot sol
i que no em mareix gent.
No, no, m'agrada també tocar amb gent
perquè t'afavore moltíssimes coses
que tu no et saps vore,
que vestissis sempre molt més, no?
Et dediques només a la música?
No, no, jo sóc traductor.
Ostres, traductor de què?
Sí, de software,
de manuals i programes.
Que fort, sí?
Sí, sí, sí.
Un rotllo patatero.
Però, bueno,
me guanyo les garrofes
i, txe,
no em desagrada tant,
no està mal.
De l'anglès al català?
Sí, de l'anglès al català
i al castellà, sí.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Oh, que fort,
però tu cantes en català.
Sí, canto en català
perquè
a l'hora d'escriure,
doncs, la veritat,
me resulta més fàcil
trobar rimes
i trobar frases
o jocs de paraules
que siguen xulos
en català
que no en castellà.
Encara que tinc cançons
en castellà
i hi toca,
duran molts anys en grups
que cantaven en anglès
i he fet moltes lletres en anglès.
Però, bueno,
el català,
doncs, m'hi trobo bé.
M'hi trobo bé
i sobretot això
a l'hora de compondre.
Escolti,
t'agradaria dedicar-te, doncs,
única, exclusivament
al món de la música?
Clar, home,
això m'encantaria,
això és lo que,
bueno,
lo que he desitjat tota la vida
i lo que ha desitjat tothom
que ha tingut l'interès
o la inquietud
de pujar dalt d'un escenari
i plantar-se
i voler tocar la guitarra.
Clar que sí,
que després entenc
que la cosa
pot ser difícil
i que es pot compaginar
i tal,
però que sí que sí,
jo de totes totes
m'encantaria,
vamos,
m'encantaria.
Ens tens una miqueta despistats,
eh,
amb això dels estils musicals
perquè dius que toques
una mica de tot
i a més fas una mica
d'espectacle
a dalt de l'escenari
i jo encara no
aconsegueixo visualitzar-te.
Després escoltarem
alguna cançó teva.
De totes maneres,
digue'ns referents musicals
que tinguis.
Què escoltes normalment?
Pues que jo soc
un patatús total.
Jo puc escoltar...
A mi,
el grup de tota la meva vida
ha sigut The Cure.
Estos són...
Bueno,
a mi ja m'has acabat
de despistar.
Sí, sí.
Després,
pues,
sempre també m'agrada
una mica el Britpop,
però també m'agrada
molt lo d'aquí sempre.
Bueno,
tampoc no tot,
però bueno,
m'agrada molt l'Albert Pla,
m'agrada molt
de los Sabina,
no només canta d'autors,
però bueno,
m'agrada molt
els Ojos de Brujo.
Molt bé.
Jo què sé,
i és que tot tipus de música,
de fet,
tot tipus de música.
Jo és que,
més que anar a buscar
un estil,
vaig a buscar el feeling.
O sigui,
agafo un estil
i intento trobar-li
el feeling,
diguem,
meu,
personal,
perquè jo diria
que tot i que
totes les meves cançons
són d'estils diferents.
O bueno,
igual tinc dos ríguis,
dos tals,
però són d'estils
bastant diferents.
Sempre n'hi ha
un substrat
que és meu,
que és Pepe i Marieta,
que d'alguna manera
ho reconeix
com a cançó meu
o penso jo,
no ho sé.
i això,
i que vull dir
que com m'agrada tot,
doncs això,
i com que primo sempre,
diguem-ne una mica,
la lletra,
la música,
i això,
i hi ha lletres
que m'inspiren més
un tipus d'estil
que un altre,
doncs el que t'hauria,
o sigui,
ja t'ho dic,
i toco tot,
és que sí,
tinc rumbes,
tinc...
I per què?
Per què Pepet té Marieta?
Doncs bueno,
Pepet sóc jo
i Marieta és la que
porta els collons
per a compondre les cançons,
és el que acostumo dir
als concerts.
Molt bé.
Sí,
és el que...
No sé,
sóc una persona
que si en ajudar
els canabis,
doncs escric millor,
no sé què passa.
He escrit cançons
sense ajudar el canabi,
però si l'hi ha,
doncs no sé
per què m'ha resultat més fàcil.
Surten diferents,
no?
Autre color.
Sí,
jo sempre penso
que és perquè,
si escric una cosa seria,
diguem-ne,
quan estic sèrio,
doncs ja,
després la miro
i de seguida trobo
que està malament,
però si ho escric així i tal,
doncs allò que ho escric
i dic,
això està...
Vull dir que,
no sé,
que tot ho trobo bé
quan estic d'així
i si estic d'això
potser sóc una mica exigent.
Doncs Josep,
tenim moltes ganes
de conèixer't.
Jo espero que
quan graveu el CD,
que ja és inminent,
dius que en un parell
de mesos ja us hi poseu,
jo espero que vinguis
de gira de promoció,
que es diu,
que passis per aquí els estudis
i et vegem en directe
i ens cantes alguna cosa.
Sí, sí, vamos,
i tocarem
i no que faci falta.
Molt bé.
De moment ens quedem,
perquè,
per anar fent boca,
amb una de les teves cançons.
On vas, Vicent?
De què va aquesta cançó?
Doncs esta cançó
parla d'aquesta gent
que té una miqueta d'autoritat
i que se n'emprèn,
jo què sé,
doncs guardes civils,
municipals,
segurates,
i, bueno,
això,
doncs que...
És la frase aquella castellana
de d'on va Vicente,
d'on va la gent.
Doncs per mi aquesta gent
que segueix,
tinguin bones normes estrictes
i que vol,
o sigui,
que es dedica precisament
a que es guarden,
doncs no sé,
ho trobo una vanitat.
I llavors,
doncs parlaré
de tot aquest tipus de gent,
que segueixen,
diguem,
l'omón,
la roda que va girant l'omón
i jo trobo que moltes vegades
si te fiques a la roda,
aquesta roda se contragira
i te'n vas a pique.
I que el que de vegades
està bé apartar-te una mica
i saber,
doncs,
tindre una personalitat,
no?
I no estar continuament rodant
en el que fa l'altra gent.
Doncs amb aquest crit d'ànim
acomiadem ja
el Josep Bordes,
alma mater de Pepet i Marieta,
la formació que ha guanyat
el primer concurs de maquetes
Enganxa-te a la música.
Josep,
el que et dèiem,
que t'esperem per aquí
als Estudis de Tarragona Ràdio
en persona.
Ben aviat.
Vinga,
una abraçada.
Felicitats.
Que vagi bé.
Adéu.
Salut.
Salut.
Bona nit.
Cadana?
Cadana?
Cadana?
Cadana?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!