Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
formula!
Fins demà!
Fins demà!
все sa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no, no, que és el que importa, és el que importa.
Ja anirem descobrint el Manel,
el Manel que ens acompanyarà amb la darrera part,
la de les efemèrides.
Sí, la darrera part de les efemèrides,
i com sempre tindrem un parell de notícies,
potser tres, que han tingut poc ressò
durant aquesta setmana.
La presentació, o el record,
en aquest cas, d'un treball publicat
l'any 1977, el primer treball discogràfic
d'Alvis Costello,
i tancant ja l'espai, del cara a cara,
les efemèrides.
Bona nit
Ens falta el tupè aquesta tarda, eh?,
per escoltar aquest tipus de música.
Sí, sí. Home, sí, no.
Sí. Home, has tirat una mica
cap a un estil de música una mica diferent, eh?
L'any 1977, amb l'explosió del punk,
també apareix un altre moviment,
que se n'enmanava la New Wave,
que de forma paral·lela,
i un dels seus màxims representants
era aquell senyor, l'Alvis Costello.
Però de tot això ja en parlarem més en avant, no?
Anem a comentar ja les notícies
que ens has portat, Jordi.
Sí, al final, de les tres que tenim,
en comentarem només dues,
una així de forma ràpida,
i l'altra centrada, doncs,
en Amèrica Central,
en Mèxic,
però ens quedem amb la primera,
l'Orient Mitjà.
Com a titular podríem dir
que les lluites de poder
i la producció de drogues
fan créixer la inestabilitat a l'Afganistan,
un territori que tothom,
doncs, desgraciadament,
de fa un parell d'anys cap aquí,
doncs, és més conegut per tothom.
I, doncs,
dir que després de tot el terratestall
provocat també pels Estats Units,
a l'Orient Mitjà,
on l'atenció centra principalment
a territori d'Irak,
doncs, en tenim també altres territoris
o altres zones d'atenció,
com seria l'Afganistan,
que tot i estar en ple debat
sobre una nova Constitució,
doncs, la situació en aquest país
va empitjorant dia a dia,
mentre que la comunitat internacional
sembla ser que no hi fa res.
Tenim dades que ens diuen
que el sud del país
està a les portes d'una nova guerra.
Hi ha quatre regions,
a la frontera amb Pakistan,
que tornen a estar en mans dels talibans,
que recordem que són uns fonamentalistes
de l'ètnia pastú,
que, bé,
amb tots els problemes
que han anat comportant,
no només per la mateixa gent del país,
sinó també per la població femenina,
tot el fonamentalisme religiós, etcètera.
Després, també, altres problemes,
doncs, dins del territori afganès,
seria que la producció d'heroïna i opi
en guany, curiosament,
ha arribat a xifres rècords.
Després, també,
que això està provocant
que l'Afganistan s'està convertint
en un territori, en un país,
controlat pels càrtels de la droga.
I, per últim, la demanda
de diferents ONGs
que demanen desplegar
una força de pau internacional
fora de la capital
i, per una altra banda,
l'ONU ha suspès
moltes de les seves operacions
a algunes de les províncies
més cap al sud d'aquest país.
Ja està?
Ja està.
No hi ha res bo sobre l'Afganistan?
Home...
Tot és dolent?
No.
No hi anem de vacances?
Potser no és recomanable.
Home, sí que és recomanable,
perquè no...
Home, de vacances, vacances...
També et pot passar qualsevol cosa a França
i no tinc res en contra de França,
Josep.
Això és veritat.
O a Portugal.
Realment que surtin notícies negatives
sobre Afganistan,
de problemes polítics,
no sorprèn.
Home...
Però el que sí que em sorprèn a mi
és això,
que no sabia jo
que el tràfic de drogues
influïa també,
vull dir que...
Sí, sí.
A l'Orient Mitjà també estava...
Sí, sí, sí.
No el sabia, eh?
La producció d'heroïna i opi,
principalment.
I comentes que hi ha quatre regions
que tornen a estar en mans dels calibans
i què va passar?
Doncs se'n van desempallegar,
podríem dir.
Sí, se'n van desempallegar d'aquella manera,
tal com fan moltes de les opressions nord-americanes,
que ara també corren rumors
que els nord-americans deixaran d'estar a Irak,
però suposo que només són rumors.
I deixaran d'estar, què vols dir?
Doncs que es retiraran d'Irak
i deixaran entrar les forces internacionals,
una força internacional de pau,
però que ho dubto, la veritat.
Són aquelles coses que fan
amb tot el seu poder,
amb tota la seva prepotència
i després deixen la feina a mig fer,
bueno, la feina,
deixen la seva feina a mig fer
i tot el planeta, doncs,
amb un merda internacional.
De tota manera,
ni que marxin el que serien
les forces militars nord-americanes,
sí que no,
suposo que no renunciaran
a tenir el seu home al poder.
Sí, segurament sí.
A Irán, no?
Vull dir això, no?
A controlar el país ni que sigui de lluny.
El servei segrets,
suposo que sempre.
Inclús potser jo estic pagat
pel servei segrets nord-american.
Doncs no m'estranyaria, eh?
No m'estranyaria.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs, si vols,
una miqueta de musiqueta
i anem amb la segona notícia.
Oh, it's so funny
to be seeing you
after so long, girl.
And with the way you look,
I understand that
you were not impressed.
But I heard you let
that little friend of mine
take off your party dress.
I'm not gonna get
to a sentimental
like those other
sticker valentines.
Cause I don't know
if you were loving somebody
I only know
it isn't mine
And with the way you look,
Acabem de passar, doncs,
ràpidament per l'Afganistan.
No sé on ens portarà ara el Jordi.
Cap a l'Amèrica Central.
En aquest cas,
bé, tenim un parell de notícies
sobre l'Amèrica Llatina,
però ens centrem principalment
en Mèxic
i en una, doncs,
una notícia
d'una gira europea,
que això queda com a molt
o de polític
o del món de l'espectacle
dels indígenes mexicans
per reclamar
els seus drets
en diferents
espais
d'Europa.
La notícia
ens parla
que una delegació
del Congrés Nacional
Indígena de Mèxic
ha començat
aquesta mateixa setmana
l'estat espanyol
en una gira
per exigir
que es compleixin
els acords de Sant Andrés
signats l'any 1996
en els quals
entre altres coses
reconeixien
els drets indígenes
com l'autonomia territorial,
l'accés col·lectiu
als recursos naturals,
el reconeixement
de la política indígena,
etcètera, etcètera.
En definitiva,
una autonomia molt més plena
pels pobles indígenes
que a la vegada
representen
un tant per cent
bastant elevat
de més
dels 30 milions
de persones
que viuen
sota
com es diu això,
l'umbral de la pobreza,
no ho diuen?
Sí,
el llindar.
Molt bé,
el llindar de la pobresa
a Mèxic
i aquesta gira
s'ha iniciat
aquesta setmana
intentant
fer reneixer
l'esperança
de molts indígenes
després de,
com si agafem
com a precedent,
l'aixecament
zapatista
de l'any 1994
que,
si recordem una mica,
doncs,
es va estar,
doncs,
principalment,
doncs,
es va iniciar
a Chiapas,
doncs,
amb un nou capítol
dels moviments
indígenes d'Amèrica
i l'exercit zapatista
de lliberament nacional
en aquest cas
s'alçava en armes
de la mà
de les comunitats
indígenes
de Chiapas
i del seu líder
més carismàtic
que seria
el subcomandant Marcos
per lluitar
en aquest cas
contra l'oblit,
contra totes les repressions
i...
I com va acabar això?
Fem una mica
de memòria històrica
perquè la veritat
és que hi va haver
una època
en què se'n sentia
parlar molt
fins i tot
van fer una marxa
per tot el país
de fet
anar a veure...
Es va fer una marxa
que va arribar
a tots els mitjans
de comunicació
la veritat
es va seguir bastant
I en sec com si
hagués desaparegut tu
Van arribar a Ciutat de Mèxic
si no recordo malament
el seu objectiu
era entrar
dins del Senat
parlar
i presentar
les seves reclamacions
a tot el Senat
mexicà
però només
en aquest cas
el que va voler el govern
és que parlessin
amb el president
i ja està
no els volien deixar
entrar al Senat
i crec que
aquí es va quedar
van parlar amb el president
no van poder parlar
amb la resta
de senadors
i de representants
del govern
i bé
després van tornar
i es van signar
els acords del 96
de Sant Andrés
i doncs
ara
anys després
el 2003
sembla ser que
tots aquests acords indígenes
o amb els indígenes
mexicans
són paper mullat
i per això
es realitza
aquesta gira europea
per reclamar
doncs
tot el que
s'havia promès
i no s'ha aconseguit
sí
fem notar
que és una gira
com deies tu
europea
que comença
l'estat espanyol
per tant
no es tracta
com van fer abans
de tota una peregrinació
per Mèxic
i de tota manera
el subcomandante
Marcos
no se'n va sapigar
res més
ni se separa
si actuarà
també amb aquesta
no jo crec que
crec que Europa
no ha vingut
i bé
hi ha diferents representants
de les comunitats indígenes
que com tu dius
tindran diferents visites
per presentar
les seves denúncies
i les seves reclamacions
en diferents estaments
com l'Organització Internacional del Treball
també el Parlament Europeu
i també el Forum Social Europeu
que celebrarà d'aquí pocs dies
entre el 12 i el 15 de novembre
i principalment
també es fa
aquesta gira
doncs
per contrarrestar
una mica
la informació oficial
que des del govern mexicà
s'està donant al món
sobre el moviment
indigenista mexicà
que és
com
bé
o
arriba molt poca informació
però una banda
i segurament la poca informació
que arriba
a la majoria de gent
que està atenta
de les notícies internacionals
doncs són molt optimistes
quan aquesta gira
vol mostrar tot el contrari
que des del 1996
no s'ha avançat
no s'ha complert res
no s'ha complert res
passa que no ho sé
per altres experiències
que ja han passat
no sé fins a quin punt
pot ser important o decisiu
que es facin
unes reivindicacions
que en fi
que tenen
la base
a Mèxic
diguéssim
i que es facin a Europa
on jo no sé fins a quin punt
els leaders europeus
poden influir
en què canviï alguna cosa
no però suposo que
potser no la fan
als Estats Units
perquè seria molt pitjor
per exemple
l'únic que podem guanyar
és amb sensibilització
i com deies tu
amb informació
de primera mà
també és possible
que aquesta gira europea
d'aquí
passat
al form social europeu
que finalitja
el 15 de novembre
ja no es torni
a sentir res més
sobre les reivindicacions
indígenes
a Mèxic
i tornem a estar
una altra vegada
els grans mitjans
doncs
amb l'oblit
característic
dels problemes
del tercer món
o de zones
més conflictives
perquè què dir
perquè no se'ns oblidi
tornem a repetir
les xifres
estaven parlant
de quants indígenes
al llim de la pobresa
no
parlava de mexicans
al llim de la pobresa
30 milions
30 milions
on una part
bastant important
són indígenes
això sí
o indígenes
que per raons
les que siguin
s'han desplaçat
a les grans ciutats
provocant això
doncs
la pobresa
la marginació
els guetos
etcètera
etcètera
o indígenes
que viuen
a les seves zones
naturals
però que
es dediquen
a una agricultura
de subsistència
i no estem parlant
només de nivell econòmic
de pobresa
o recasa
sinó també
de falta
manca de drets
fonamentals
sí sí
manca de drets
i després també
doncs
també parlar
dels índexs
de desenvolupament humà
l'escolarització
la salut
poder accedir
a diferents recursos
etcètera
etcètera
és dead
turn up
the TV
no eyeless men
will suspect
even your mother
won't detect it
so your father
won't know
they think
that I got
no respect
but
everything
means
less than zero
hit
hit
hit
hit

will suspect
even your mother
won't detect it
so your father
won't know
they think
that I got
no respect
but
everything
means
less than
zero
hit
hit
hit
hit
this
this
is
the music
of Elvis
Costello
if you
see
the photos
of this
person
that we have
at the CD
so
it's
a little

Escolta, no està viu encara, no? Que també ho sé.
Sí, i tant, s'hi acaba de publicar un disco.
Jordi, explica-m'ho tot de l'Elvis Costello, ho he de saber.
Fa poques setmanes.
Ha canviat d'estètica, això sí, no?
Sí, ara ho expliquem tot.
El que estem escoltant és Elvis Costello, el que ja hem començat a escoltar,
al principi del programa.
En aquest cas, el tema que estem allà escoltant encara de fons
és Leeds Dance Zero, una cançó que contra el racisme,
ja l'he tornat a deixar,
publicada l'any 1977 amb el seu treball de presentació
My Aim is True, pronunciu bé?
Sí, sí, sí, jo si no et corregeixo...
Molt bé, aquest senyor va néixer el 25 d'agost de 1955 a Liverpool,
una ciutat que crec que abans no havia passat a la història per res,
per res, per res, no? Musicalment.
I va néixer amb el nom de Declan Patrick McManus.
Es va incloure dins del moviment New Wave,
paral·lel al punk, com hem dit ja a l'inici del programa,
segurament molt més vinculat a formacions com The Class,
amb un component polític molt més carregat que els X-Pístols,
que moltes vegades potser només feien massa soroll i...
mucho ruido i poques nueces, com diuen.
I My Aim is True és el primer treball discogràfic d'aquest senyor,
d'Elvis Costello, carregat de cinisme, en les lletres,
i l'uneix al punk la seva passió desenfrenada per la crítica social
i per les pinzallades de la societat britànica de l'època.
es mou durant la seva carrera musical
i en els seus inicis es va començar a moure entre el pop més melòdic,
més normal, el country, el reggae,
com tu també has dit al principi del programa, el tupé, no?,
que has comentat, doncs una mica més country, més rock,
i tot un seguit de referències que estàvem bullint ja a finals dels anys 70,
i inclús hem arribat a llegir, o recordo que he llegit en algun lloc,
que a Melvis Costello es donava a conèixer un dels millors escriptors de cançons,
després de Bob Dylan, parlem de paraules majors, no?
Sí, sí.
Pots dir que sí?
Sí, no, no, t'estic escoltant, és que no ho puc interrompre.
Personalment, la veritat, recomano els seus tres primers treballs,
que la veritat, Anna, et potré, eh?
que han estat reeditats tots, molt ben reeditats,
tots amb un segon CD, amb temes inèdits,
que crec que tancarem el programa amb un d'ells, amb un dels temes,
i Mayhem Estrut va ser publicant l'any 77,
després li va seguir Die Gears Model l'any 78,
que, curiosament, era el primer treball acompanyat pels Atrèccions,
una formació que l'ha seguit acompanyant
durant la seva bona part de la seva carrera musical,
i després Armet Forces l'any 1979.
Les reedicions dels treballs del Viscostelo
han estat dirigides pel mateix Viscostelo,
que això té molt a dir,
no és l'antiga discogràfica o la discogràfica de torn,
que en redita i ho fa de qualsevol forma,
sinó d'una forma molt ben presentada,
i el Viscostelo, doncs, aquestes darreres setmanes
també és notícia, perquè acaba de publicar un nou treball,
que porta per títol Nord, o Nord, en anglès,
i, doncs, en aquest cas, segueix la línia
més habitual de les seves darreres obres,
de mitjans del 90 cap aquí,
molt més en la línia del jazz,
i, doncs, en línia, doncs,
amb àlbums com podrien ser
de Juliet Letters, publicat l'any 93,
acompanyat per un quartet de cortes
anomenat The Brodsky Quartet,
o un treball que va fer l'any 98,
que portava per títol Painted from Memory,
que va fer en col·laboració amb Albert Bacharach,
entre altres coses.
La música del Viscostelo,
doncs, aquí sonant a Tarragona Ràdio.
i després d'El Viscostelo,
després de les notícies,
arriba l'apartat estrella de la secció
a les efemèrides.
Sí, i en aquest cas deixarem sol el Manel,
ja que s'estrena.
Sol?
Sí, perquè no, sí,
que ho controli tot.
Vinga, va.
No?
Trobes?
Sí.
Que me'n sortiré.
Sí, home, sí.
Vinga, si no ja et pagarem un cop demà.
Bona tarda, Manel.
Hola, bona tarda, què tal?
Bé, bé, i tu?
Jo de primera.
Sí, ja ho veig.
I la Núria, com està?
Bé, bé, bé.
Ja, també ho veiem.
Això és tipus barrius de Samoya, eh?
També ho veiem, sí.
En fi, què va passar al món
durant aquesta setmana?
Durant aquesta setmana parlem de les efemèrides
i, com sempre, comencem de dilluns cap endavant,
fins al divendres.
Recordem que normalment no parlem mai
dels caps de setmana
perquè són festius
i jo què sé, perquè diumetges és el Dia del Senyor
i en principi no s'ha de treballar.
Això diuen.
Això diuen.
Després la majoria treballem, també.
Jo no.
En aquest cas, 3 de novembre de l'any 1957.
Parlem que, doncs en aquest cas,
que es va enviar una gossa anomenada Laika
amb la nau Sputnik 2 cap a l'espai.
El que, doncs, després d'haver descobert la notícia,
hem trobat informació bastant curiosa,
no, Núria,
la que ens deia que entre l'any 57 i el 66
es van enviar més de 13 gossos,
o la Unió Soviètica va enviar més de 13 gossos a l'espai,
i després també sobre les teories,
sobre la gossa Laika,
que es veu, hi ha diferents teories,
algunes més cruels que altres,
una deia que va tornar tota torradeta,
torradeta, la pobretta,
que no va resistir el viatge de tornada,
o ja no va resistir ni el viatge d'anada cap a l'espai, no?
Sí, sí, com sigui,
es veu que va morir durant aquest viatge, no?
En acte de servició.
En acte de servició, sí, pobretta.
I hi ha diferents teories sobre la seva mort.
Alguns diuen que fins i tot van deixar anar dins de l'anar uns gasos
perquè morís plàcidament,
no sé per què, potser perquè no el pogués explicar els secrets.
Sí, no ho sé.
Vés a saber.
Clar, clar, perquè bordant, bordant,
tots els gossos del món.
S'ha fet famosa, eh?
Sí, sí.
La Laika, que de fet no hem trobat de quina raça era.
No.
I jo no hi entenc de gossos.
No, jo tampoc hem vist la foto i tot això,
però la veritat no ho sé.
És un gos amb quatre potes, dues orelles, dos ulls.
Sí, normaleta, eh?
Sí, sí.
Un gos allò d'anar per casa.
Segurament algun general la deuria tenir a casa seva, els peus...
Es veu que estava entrenada per anar menjant i bevent
dels diferents dispensadors de menjar i de beguda que tenia la nau,
perquè, clar, d'alguna manera estava entrenada per això.
Laika, i quants gossos després se n'han anomenat Laika?
Segurament molts.
Hi havia una cançó de Mecano, no?
Veus? Molt bé, jo també ho he dit mena.
Sí, perfecte.
Inclús hi ha un grup que avui en dia es diu Laika,
que crec que fan pòssons rock d'aquest raro,
i estrany.
Sí, sí.
Molt bé, tenim una altra efemèride, no?
Manel?
Sí, el dia 3 de novembre de l'any 1883,
o sigui, la llum es va fer 120 anys, si no em descompto,
va ser un dia molt important per a la història de l'art,
perquè a Barcelona estaven construint un temple expiatori,
un arquitecte que ha anomenat Francesc del Villar,
i sabeu que no es va posar molt d'acord en els promotors de l'obra
per qüestions econòmiques,
i van decidir que l'obra la continués d'un altre arquitecte
anomenat Antoni Gaudí.
M'estàs parlant?
De?
De la Sagrada Família.
De la Sagrada Família.
De la Sagrada Família.
Que es va començar el 3 de novembre de 1883 i encara està per acabar.
No, no es va començar.
Ah, que va canviar de mans.
Va canviar de mans.
Sí, sí.
Va començar a construir-la Gaudí.
Feia un any que s'estava construint.
Que en aquells moments, si no recordo malament,
bueno, jo no hi era, clar,
però crec que Gaudí estava en les obres de la Pedrera.
No, no, no, la Pedrera crec que és posterior,
des del 1905 o així.
No sé què estava fent Gaudí.
Primera polèmica servida.
Bueno, pren nota per la setmana que ve.
Què feies quan estudiava una història de la carrera, tío?
Jo crec que va deixar la Casa Milà i se'n van anar cap a la...
Jo crec que no, però bueno.
O estava començant.
Udísimo el aire.
Bueno, ja en tenim una que heu de buscar, eh?
A veure qui té raó.
Farem per punts.
Molt bé, molt bé.
Bueno, això semblarà gran hermano.
Ens fotràs fora un dels ois.
Sí, us faré que la gent voti a través del telèfon mòbil.
Mira, el 7200.
A veure què expulsen.
Més coses van passar el 3 de novembre així destacables.
Sí, bé.
En 1970 Salvador Allende va assumir la presidència de Xile.
Tots sabem com va acabar la història, no?
I si vols passem pel 4 de novembre ja.
Vinga, el referent seria dimarts, eh?
Aquest dimarts passat.
Sí.
Tu mateix primer?
Sí.
Mira, el 4 de novembre de l'any 74, o sigui que fa 29 anys,
el dimarts passat va fer 29 anys,
se va inaugurar l'opona aèria entre Barcelona i Madrid.
Que ara suposo que serà mig llenament substituït per l'AVE, no?
Quan entra en funcionament d'aquí uns anys.
Sí, entra en funcionament.
Quan entra en funcionament.
Van trobar problemes de...
Suposo que no van tindre tants de problemes com han tingut en l'AVE.
Molt bé.
Doncs passem a una altra notícia del 4 de novembre, per exemple, de l'any 1980,
en aquest cas un actor de cinema anomenat Ronald Reagan va ser escollit president dels Estats Units,
amb una tradició d'actors que es dediquen a la política.
El darrer referent seria el senyor Suarsenagal, no?
El Terminator, altres personatges també ho han fet, no?
El Governator.
El Governator, molt bé.
Espero que no ho passi d'aquí.
Altres personatges, no sé, Clint Eastwood també, crec que va ser o era alcalde d'alguna ciutat.
Això, etcètera, etcètera.
Doncs fan servir la gran pantalla després per arribar a la política o al revés.
També 4 de novembre, en aquest cas, de 1922, l'arqueòleg anglès Howard Carter
va descobrir l'accés a la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis.
A més a més el Manel crec que ens ha d'explicar...
Sí, va passar una cosa curiosa aquí.
Este dia va ser el dia que van descobrir el primer esglaó que baixava a la tomba.
I quan van veure que es tractava d'una tomba intacta, una tomba real intacta,
van expulsar immediatament a totes les obres egipcis.
Molt bé. Acomiadem a tota la gent autòctona.
Que ningú vegi el que està a punt de trobar.
Exacte.
Ai, senyor.
Bé, i encara sort que el tesor de Tutankamon està al caire, que no està al British Museum.
I Howard Carter suposem que després va morir d'una manera misteriosa, com tots els altres?
Evidentment, evidentment.
Com t'agrada, tu, això, eh?
Home, té el puntet aquell històric, però de misteri, clar que sí.
Molt bé. 5 de novembre.
Dos notícies.
La primera, del 1935, es va presentar en societat un joc molt conegut, el Monopoli.
Què podem dir del Monopoli?
Així que el Monopoli és del 1935.
Sí, sí.
Bé, segurament, potser abans hi havia alguna versió més casolana, etcètera, etcètera.
Però què? Es va presentar en societat o es va vendre per tot el públic.
Doncs Déu-n'hi-do, eh? Un joc que hagi durat tant de temps.
Sí, sí, comencem a ensenyar a tots els nens, a aconseguir propietats, a comprar carrers, a comprar tendes, a que et paguin els teus deutes, etcètera, etcètera.
Anar a la presó, sí, clar.
Anar a la presó, també, clar.
La societat, la societat del capitalisme.
Molt bé, això era el 1935 i el 1982 va morir el cineasta francès Jacques Dettit, autor d'entre altres obres de Mononcle, l'any 58, Playtime, el 68, Tràfic, el 71, i sembla ser un dels...
Un referent dins del món cinematogràfic.
Francès.
Passem al 6 de novembre.
Sí, el 6 de novembre se va iniciar un conflicte que encara no ha acabat, el 6 de novembre de l'any 1975.
Aquell dia, 200.000 marroquíes van iniciar la marxa verda per conquerir el Sàhara, que llavors era una colònia espanyola.
Derivat d'aquella ocupació, va haver-hi tots uns anys de lluita en el front polissari i el conflicte encara no ha acabat.
Els saharauis reclamen la independència, els marroquíes diuen que és un apartament del Marroc i l'ONU, com sempre, no fa res.
I està, doncs, està l'assumpte que...
Sí, a mitges.
A mitges, com tantes coses.
I 28 anys després encara dura.
Molt bé, molt bé.
A veure, tornem una mica enrere.
En aquest cas, el 6 de novembre del 1494, va néixer el sultà Utomà Soliman, segon el magnífic.
Qui era aquest home?
Que no sé...
A veure, ja parlen més o menys en conya, després vindrà el Centre de Segències Històrics.
Molt famós per tota aquella gent que, alguna vegada, sobretot els estudiants universitaris,
perquè potser és una revista que està vinculada més a l'època universitària o no, del jueves.
Que hi ha un personatge de les històries fermoses, que és el cap musulmà per excel·lència, que es diu Soliman.
És Soliman.
Doncs bé, com a referent.
Doncs Soliman el magnífic, o Soliman segon el magnífic, va néixer el 1494,
va arribar com a sultà el 1520 i va ser el que va orientar l'expansió turca cap a Europa
i el que va portar a l'imperi Utomà al seu màxim moment d'esplendor.
trobant-se amb la figura cristiana de Carles V, que inclús va haver d'aliar-se amb els protestants
per lluitar contra Soliman el magnífic, que, entre altres coses, per exemple, un any després de la seva arribada al poder,
va conquerir la ciutat de Belgrat.
El 1522 controlava bona part del comerç mediterrani, després de la capitulació dels cavallers hospitalaris de Sant Joan.
El 1526 conqueria tota Hongria.
O el 1529, entre altres coses, assetjava Viena per primera vegada.
Vaja, que es va muntar tot un imperi.
Sí, sí.
Entre dos persones, Carles V i Soliman el magnífic, controlaven territoris de tres continents.
Bé, és com el joc aquell, com el risc, no parlant de jocs.
El risc, el monopoli, o així, sí.
Sí, a més va deixar testimoni del seu regnat a Estambul, a la mesquita de Soliman.
Sí?
Sí, una mesquita molt bonica.
Molt bé, molt bé. Bueno, clar, un que viatge.
Sí.
Molt bé.
Com puc.
Com tothom.
I el 6 de novembre el Maneu tenia una altra femèride musical.
Sí, musical, sí. El 6 de novembre de l'any 75, també,
mentre els marroquins invadien el Sajar Espanyol,
els Sex Pistols feien, o sigui, el grup abanderat del punk anglès,
feien el seu primer concert a Londres.
Era l'inici del punk.
Suposem que el devien fer en un escenari potser minoritari, amb poqueta gent, no?
Si era el primer de tots.
Suposem que sí.
No crec que n'arribessin a fer mai grans concerts multitudinaris.
No.
La reina segur que no hi era.
No, la reina crec que no.
No aniria amb les línies referents del punk.
No.
Molt bé, i 7 de novembre, en els darrers minuts ja, del programa.
Sí, un dia com avui, eh?
Un dia com avui, per exemple,
per exemple, va néixer l'escriptor Albert Camus, no?
Camus.
Escrit Camus, però Albert Camus.
Ah, sí?
Sí.
Albert Camus.
Camus, sí.
Molt bé, Camus.
És veritat, Camus.
Escriptor francès, nascut a Argèlia,
que per aquella època era colònia francesa,
va escriure la seva primera novel·la,
que portava per títol com a l'extranjero,
va ser creador del diari Combat durant la Segona Guerra Mundial
durant la qual va militar a la resistència francesa
i entre les seves obres trobem obres com La Peste,
pública de l'any 1947,
o l'obra de teatre El Malentendido,
de l'any 1944, o El Malentès.
La Peste potser és l'obra així més de referència.
Un escriptor francès, com dèiem,
que a més d'escriptor estava vinculat també políticament, no?
Sí, assajista, pensador, filòsof, escriptor, etcètera, etcètera.
Nomé d'aquells que no s'avorria, que no s'avorria.
No, no, no, molt bé.
Un altre?
Sí, també, mira, avui fa 110 anys, justament,
home, no és una notícia molt grata de recordar,
però l'anarquista Jaume Salvador va llençar una bomba a l'Iceau
mentre s'estava fent una representació
i va causar una autèntica massacre.
enmig de l'Espanya de la restauració, no?
La restauració enmig de l'efervescència del moviment anarquista
que va tindre molta força a finals del segle XIX, principis del segle XX
i que van cometre també molts assassinats importants.
Sí, sí, anys més tard vindria el procés de Montjuïc, no?
El 96 o el 95-96, si no recordo malament.
Ara m'has agafat.
Pel desembre del 96, on van...
Ara me la torna, però...
Sí, ja ho veig, ja ho veig.
Això és una lucha de titanes, eh?
On van empresonar uns quants anarquistes
i després es van afusellar cinc.
A veure, el punt popular del Portuyo
qui estava actuant al Liceu, això és el que ens interessa?
Passa per l'obra.
Ah, clar, perquè jo m'imagino,
a més d'un li vindria de cosposar una bomba al Liceu
si hi hagués Montserrat Cavallé cantant, per exemple,
amb aquella vau estredent que té.
Sisplau, home.
No?
No sé què actuava.
I l'obra tampoc no me'n recordo.
No sé que la van repetir, no fa gaire l'obra.
Ah, sí?
Sí, però...
I llavors es va cremar el Liceu.
Mare de Déu.
Doncs bé, crec que anem molt justos de temps, no?
Vinga, ràpidament encara podem...
Doncs última.
I crec que potser és la primera vegada
que parlem d'una dona a les efemèrides.
Que també n'hi ha, a part de gossos.
Avui un gos i una dona.
Home, no.
Això ho has dit tu, eh?
Això ho ha dit la Núria.
Ho assumeixo.
El 7 de novembre de 1867 va néixer Marie Curie,
científica pol·lec o francesa,
premi Nobel de Física l'any 1903,
compartit amb el seu espòs i amb Henry Becquerel
i també de Química l'any 1911.
I per fi...
Home, i el 1917.
Sí.
Importantíssima aquesta data, també.
Sí.
Un 7 de novembre.
Es va iniciar la Revolució Russa.
També, Déu-n'hi-do, eh?
No teniu res a dir de la Revolució Russa?
No.
No.
Però no tindríem temps.
No, la veritat és que ens quedem sense temps
doncs, nois, moltes gràcies.
Jordi Manel.
Gràcies a tu.
D'acord, gràcies a tu.
Tornareu, no?
Sí, sí.
Divendres que ve, ara ja ho dic en plural.
Sí, sí.
Sí, si em convideu, sí, que torno.
Vinga, doncs, sí, convidats, gràcies.
Ens acomiadem amb aquest tema d'Elvis Costello,
inclòs el segon CD com a bonus track
de la reedició de My Amy's True.
En aquest cas, una versió del Burr Baccarac
que darrerament ho fa un parell d'anys,
els White Stripes,
una formació d'aquestes de l'indi nord-americà,
doncs ha popularitzat.
Fins demà!
Gràcies a tutti!
Bona nit
Bona nit