Dias, idees, hi ha molts, que cremen com el foc.
Dias, idees, hi ha molts, que passen com un joc.
Dias blaus, de terra calenta, és fresca la pluja, i truca el teu cor.
Dias blaus, de terra calenta, és fresca la pluja, i truca el teu cor, l'ànima de la terra.
L'ànima de la terra, i viure és meravellós.
Dias, idees, hi ha molts, que cremen com el foc.
Dias, idees, hi ha molts, que passen com un joc.
Dias, idees, de vida tranquil·la, és tendre la nit, i dic el teu nom.
Dias, idees, una vida tranquil·la, és tendre la nit, i dir que el teu nom.
L'ànima de la terra, l'ànima de la terra, i viure és deliciós.
Dias, idees, hi ha molts, que passen com un joc.
T'estimo cor, si tot fos etern, som aigua i pols, entre mig del tot.
T'estimo cor, si tot fos etern, som aigua i pols, entre mig del tot.
L'ànima de la terra, i viure és misteriós.
Quines anys ja fas, no? A nivell música?
25, quasi 26, i una mica més, eh?
Sí, bueno, i hi ha d'entrada felicitats, eh?
Moltes gràcies, sí, sí.
I clar, ho has volgut celebrar amb música.
Sí, perquè és el que sé fer millor, i he volgut agafar l'atmosfera de totes aquestes cançons que m'han acompanyat en aquests anys, ja, llargs anys.
I aquesta cançó que acabem d'escoltar és un inèdit en aquest marítim, que marítim vol dir mar íntim en llatí.
O sigui, quan passegem i passem pel passeig marítim, vol dir que estem íntimament al costat del mar, no?
T'ha marcat a tu el mar, em sembla, no? O pot ser?
El meu nom ja és...
És premonitari, ja.
Sí.
És una alegoria, no?, del mar.
Sí, però a mi en aquest moment t'he de dir que m'agrada molt la muntanya.
Sí?
Més.
Però en aquest moment era recentment, podríem dir.
Fa uns anys.
Sí? Com és això? Què t'ha passat?
No, m'hi sento millor amb la muntanya, m'hi sento més bé.
I amb les grans ciutats, m'assembla que no t'hi fas gaire.
No, les ciutats sí.
Sí, també?
Sí, m'agraden molt les ciutats grans, com Nova York, París...
Londres també m'agrada molt.
I Reus, també.
Reus, Reus.
Reus, París, Londres.
Reus, que de fet la visitaràs ara d'aquí poquet, serà diumenge?
Diumenge a les 7 de la tarda estarem oferint aquestes cançons
i també de l'anterior disc de Cap al cel.
I farem un concert...
De cel i mar.
Cel i mar i terra.
El Teatre Bertrina serà de Reus aquest diumenge,
després us ho recordarem perquè no hi falti ningú.
25 anys de cançons i que has volgut triar-ne,
a fer una mena de repertori
per incloure-les en aquest marítim.
Ja d'entrada la tria deu haver sigut una mica traumàtica, no?
No.
Tenies clar quines volies?
Sí, perquè no he fet una feina d'arqueologia,
de jo mateixa recuperar cançons antigues de mi mateixa i tot això,
sinó que he gravat les cançons que m'han acompanyat en aquests anys.
Les que mai m'han abandonat,
sempre he estat en algun moment de la meva vida en el meu repertori
i aquestes són les que he gravat.
Menys, com et dic, el Dies, Dies i Amor, que és inèdit,
i els Segadors, que també.
Ah, tenies ganes de gravar els Segadors o com ha anat això?
Sí, sí.
Que te'n sents com orgullosa, no?
Bé, és una cançó que sento que la recuperem culturalment,
no políticament, culturalment,
que és una mençó del segle XVIII
que la va recollir la mare
d'un poeta romàntic com és Géssim Verdaguer,
la va recollir la seva mare, la va salvar de l'oblit,
la va salvar que es perdés definitivament
i que els avatars han fet
que fa molt pocs anys sigui l'himne de Catalunya,
però que a mi m'ha agradat recobrar-la culturalment.
Catalunya triomfant
Tornarà a ser rica i plena
Endarrere aquesta gent
Tan ofana i tan superba
Bon cop de fals
Bon cop de fals
Defensors de la Terra
Bon cop de fals
Ara és hora, segons
Ara és hora d'estar alerta
Per quan vingui un altre junt
Esmolem ben bé les eines
Bon cop de fals
Bon cop de fals
Defensors de la Terra
Bon cop de fals
Que tremoli l'enemí
Enveiem la nostra ensenya
Com fem caure espigues d'or
Quan convé i seguim cadenes
Bon cop de fals
Bon cop de fals
Defensors de la Terra
Bon cop de fals
Catalunya triomfant
Tornarà a ser rica i plena
Endarrere aquesta gent
Endarrere aquesta gent
Tant ofana i tan superba
Bon cop de fals
Bon cop de fals
Bon cop de fals
Defensors de la Terra
Bon cop de fals
Li dones un toc a més líric, fins i tot
No ho sé
Tornes potser a l'original de l'època medieval
Potser sí
És l'intent
Però en fi
És difícil
Aquí sentim una viola de roda
Sí que et diré que hem recuperat instruments
Que tenen a veure amb la nostra terra
Que a més a més el toca el Jordi Martí
Del grup Gadegan
I m'agrada molt que també estigués en aquest disc
I més col·laboradors
Perquè no has volgut celebrar aquest 25è aniversari sola
Sinó que t'has acompanyat de noms tan coneguts com a
No ho sé
Santiago Ocerón, Miguel Pobeda, Chicoelo
Com ha anat això?
Els vas poder engrescar fàcilment?
Sí, ells havien cantat amb mi en el concert del Palau
I després que jo no vaig voler aprofitar la
La gravació del Palau
Perquè em semblava el Palau de la Música a Barcelona
Perquè em semblava que hi havia massa sorolls
Les tos, aplaudiments, interrupcions
I era més bonic les cançons
Escoltar-les netes, no?
I vaig posar-me en l'estudi de gravació del Marc Parrot
I ell té uns micros extraordinaris
Té tota la tècnica
Vam fer servir tot el sistema digital, analògic
I clar, és un plaer
Un plaer poder afluir després les cançons
Amb tota la seva plenitud
Sense cap interrupció
Sense aplaudiments
Sense saber que després ja vindrà
I és l'esforç de tornar a posar-les
A gravar-les
I molt senzillament
O sigui, els vas convocar
Els mateixos que van col·laborar amb el Palau
I els vaig venir ara cap a l'estudi
Sí, van venir
Perquè sempre quan...
Saps què passa?
Que quan convides algú a perfeccionar el que ha fet
Tothom hi va
Sí, jo ara la cantaré millor
Deia el Santiago Orcerón
Arguello ser millor
Ser millor el català
I així també amb el Miguel Pobet
Amb el Chicoelo
I va ser una alegria
Agafar i tenir-los en directe allà
No són per tant duets quirúrgics
Cop i peix
De cortar i pegar
Sinó que estàvem davant meu
Tant un com l'altre
En diferents dies
I clar, hi ha aquesta interrelació
Hi ha aquesta cosa dinàmica
Viva
D'olor de viu
Que el que passa és el que està passant en aquell moment allí
Que després es reflecteix amb el producte final
Evidentment
Jo sento que sí
El Marc Parrot
Un dels personatges que més està treballant a nivell de producció
Sembla que produeix tots els altres de tothom
I que fins i tot et va oferir això
Uns micròfons amb unes vàlvules
Com els que s'utilitzaven als anys 50 i 60
Ho volies tu això? Com ha anat?
No, perquè és la seva avantatge
Ella s'ha especialitzat
Amb aquesta cosa de la calidesa
Dels estudis antics
I que tenen una altra manera de gravar
Que capturen
Tota aquesta cosa càlida
De la veu i de l'instant
I que hi ha menys lloguts
Si vols escoltem Rosó
Que aquí es veu molt
L'1 número 2
Es veu molt
Amb el Santiago Serón
Aquest clàssic
Que és un clàssic de la nostra cultura
Com pot ser el Sole Mio
O Itàlia
O Strangers in the Night
Amb el Sinatra
No?
Amb la llum del teu mirat
És un clàssic de la meva vida
Si em volguessis estimar
Ma il·lusió
La llum del teu mirat
Fora complida
I viuria tan content
Que en mon rostre
S'hi veuria
La llum de l'agraïment
I a tota hora cantaria
Una cançó
Pels teus ulls
Que jo mateixa et faria
Una cançó pels teus ulls
Perquè enmig de tants esculps
Ells fossin la meva guia
Rosó
Rosó
Llum de la meva vida
Rosó
Rosó
No desfacis mai il·lusió
No desfacis mai il·lusió
No desfacis mai il·lusió
No desfacis mai il·lusió
Si em volguessis mai il·lusió
No desfacis mai il·lusió
No desfacis mai il·lusió
No desfacis mai il·lusió
ampa
relaciónet us
que soné en tots moments de la teva veu tan clara,
que hi ha un nens dels pensaments i la bonda et sol s'empara.
Perquè és fresca i és suau, i és un doll de poesia,
i s'assembla en el cel blau, i el cor ens dona alegria,
doncs ja que em tens presonet, un dia i un altre dia.
I jo m'hi trobo també, Roser, la meva Roser,
volgues fer-me companyia.
Roser, Roser, i un de la meva vida.
Roser, Roser, no desfacis mai il·lusió.
Roser, Roser, i un de la meva vida.
Roser, Roser, no desfacis mai il·lusió.
Marina Roser i Santiago Auceron, no sé si et fa una mica de respecte,
o ja per la trajectòria que portes, no, enfrontar-te amb aquests clàssics tan clàssics.
Perquè dius, clar, és que els ha cantat tothom, els ha versionat tothom, com els faré?
Sobretot que els ha cantat tothom de no el meu registre, no, ningú d'aquest registre popular, diem, no,
que no sigui un tenor, no, la recordem pel Josep Carreras, per mi la millor versió és l'Emili Vendrell, no,
Conchita Supervia, una cantant antiga que va morir a Londres.
Per tant, no t'hi has enfrontat amb cap por, eh?
No, però sí que no és fàcil, eh?
Tu no t'estàs dormint i endemà dius, mira, demà aniré a gravar violó.
Ara que entrem al Rosó.
Anirem a cantar els segadors.
Escolta, Marina.
Agrava els segadors.
No, no, hi ha tot un procés, tot un procés, ens posem allà com a cuiners, no?
Com a uns cuiners, ens posem, bueno, ens reunim amb el Maurici Vellavecchia, el Marc Parrot,
i mirem a veure quins ingredients hi haurà en aquest plat, com els servirem, per què triem aquest i no un altre.
Tot això és un procés, fins després buscar les partitures, jo escolto totes les altres versions que s'han fet.
M'agrada veure què podem aportar, perquè són cançons que el meu gran repte és fer-les caminar un pas endavant,
no deixar-les com jo les he trobat.
Home, d'entrada en aquest rosó ens comentaves que hi ha la inclusió d'una guitarra portuguesa,
que li donava aquest som editerrani tan bonic.
Sí, l'àntic, no?, una cosa diferent, no?, una cosa diferent, no?, una cosa diferent,
amb un piano que recordo que el Marc Parrot el va tapar amb una manta perquè tingués menys harmònics,
donar-hi unes textures diferents, no?, textures diferents amb unes sonoritats particulars,
que no sigui aquesta cosa que jo ja m'he trobat, no?, sinó fer-les caminar una mica més endavant.
Una altra sonoritat, ni millor ni pitjor, diferent.
Diferent.
Jo no, home, el que potser caracteritza el disc pel que estem escoltant és tota la nitidesa,
la claretat, la puresa, i jo no em crec que això només sigui cosa del Marc Parrot.
Aquesta veu tan nítida que se't veu aquí, tu et cuides la veu, Marina.
Això és un doble rebut.
Què fas, què fas?
Dormir.
Avui n'he dormit molt poc, per cert, però jo crec que el que més vol la veu és dormir.
Parlar poc per telèfan.
Diuen que parlar per telèfan esgota molt la veu.
Sí que sembla un tòpic això de dormir, però...
No fumar, menjar moltes coses sanes, no menjar molts greixos i caminar molt.
Caminar, passejar, que et toqui l'aire natural, no estar en llocs molt viciats d'aire condicionat o de fums.
Tot això que ho pot fer tothom i que és bo per tothom encara que no cantis, no?
Per la salut en general, per la pell, per tot, no?
Menjar moltes sopes, que és líquid, i és nutritiu, i després també moltes amanides, que és el que més m'agrada del món.
Amanides i sopes.
Sí?
I no menjar menjars molt, molt contimentats.
I abans d'un concert?
T'ha preparat d'alguna manera especial?
Abans d'un concert he passat per moltes etapes, i l'última és molt curiosa.
Ai.
Sí, però molt senzilla, molt primitiva i terrenal, i que...
He pres moltes coses abans de cantar, no?
Des de té, fins a vegades una cullereta de...
De mel, o...?
No, de whisky, una cullereta de whisky, però cullereta de cafè, no?
Sí, sí, sé que diuen que va.
Sí, però no, ara el que realment em va molt bé a mi és un cacaulat calent.
Ah, sí?
O sigui, sucre. Una cosa calòrica, sucre, no?
Estic molt cansada, porto moltes gires, vaig molt amunt i avall, he barrejat les gires, les gires de cantar, la gira també de promoció, i em toquen molts concerts, i molts concerts que tinc que fer encara.
Vinc de Madrid, he d'anar cap a Portugal, cap a França, a Israel, he d'anar a cantar.
On et fa més il·lusionar? Ja has voltat per tot el món, però d'ara, d'això que et vindrà, on et fa més gràcia?
Israel, Palestina.
Sí?
Sí, perquè està barrejat entre l'emoció i la por. Tinc por, també.
Tens por d'anar-hi, també.
Igual que tenia por d'anar a Irak l'any passat, a Bagdad abans de la guerra, però tinc més por ara d'anar a Palestina, sí.
Clar, perquè la seguretat no te la pot assegurar ningú, no?
Clar.
Quan tira una bomba a l'hotel, no?
Per quin públic cantaràs?
És un grup, hi ha un grup que és un intercanvi, i anem a un grup, el mateix grup, que va anar també a Irak, a Bagdad.
O sigui que és un grup d'Alesk, eh?
Hi haurà, és un grup que més cantem per les dones d'allà, també, i en fi hi haurà moltes, no sé, ara s'està preparant.
Però sí que és el 28 de febrer, del 25 fins, no sé quan.
El febrer, finals de febrer.
Sí.
Pensarem en tu i tranquil·la dona.
Ja ho sabràs.
Has de tornar per presentar el pròxim treball discogràfic.
Sí, sí, sí.
Però fa molta il·lusió, perquè trobo veure el mur de les Lamentacions, veure tota la terra de ben lent, tota aquesta terra mítica, i tan conflictiva en aquest moment, no?
Tant d'aquesta guerra eterna, quasi.
Sí, és que no és allò que digués a Palestina, doncs hi ha una època de pau, és que porten un munt d'anys així?
Sí.
Vull dir que sí, és igual...
M'agrada veure-ho així amb els meus ulls.
Què passa allà, no?
Doncs després ens ho expliques, eh?
Sí, sí, sí.
Però no ens ho expliques.
Parlant de nous treballs discogràfics, tens material per fer alguna cosa més o no? Estàs molt ficada a la promoció d'aquí?
Sí que tinc material, però ara només parlaré d'aquest marítim, que et deia que vol dir mar íntim, i et parlaré d'aquestes cançons, perquè pensa que també he gravat de nou La Gavina,
que també ha sigut un repte, retrobar-me amb aquesta cançó 25 anys després, i sento que el que més important és aquest disc en aquest moment, no?
L'he d'ajudar a que camini, a que creixi, mira-la.
Explica'ns, abans d'escoltar-la, quines aportacions noves trobem a La Gavina?
La senzillesa, i està cantada una miqueta, un palet més ràpid que l'original, l'he fet més curta, més lleugera, i que volés realment, no?
Hi ha molts pocs instruments en guitarra.
A la platja ensolellada, platja de dolços records, un dia i nit hi fa estada, l'animat dels meus amors.
Quan la vegi sola, però la quieta onada,
Doni la besada que li envio més fervent, digues, digues, sento, dolça melangia, i que en ella penso en tot moment.
Focs igual que tu bevina, el mar pogueja travessar.
Fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar,
I veure la imatge bruna, en el seu vell despertar, de la nina que entre somnis és tan grata que agracia.
Quan la vegi sola, però la quieta onada, doni la besada que li envio més fervent.
Digues, digues, digues, sento, dolça melangia, i que en ella penso en tot moment.
És increïble veure la Marina com s'escolta el seu disc, com si fos la primera vegada que l'escolta.
I van en dient, mira, mira aquí, mira aquestes guitarras que entren.
Et passa això, no?
Clar, perquè són moltes hores, moltes, tot un estiu sencer, allí, matisant,
perquè saps, les coses més senzilles són les que més costen.
I voler tornar, clar, tota aquesta cançó, totes aquestes cançons serien molt més fàcils,
i dir, vinga, posar aquí una bateria, una percussió, coses de corda...
Però fer-la tan neta, amb tan poques coses, costa molt més.
La veu l'has d'agantar d'una expressivitat, ha de caminar, tenir una dinàmica,
ha de tenir una dinàmica, les cançons són éssers vius, estan vives les cançons.
De fet, sí, la veu la tens en un primer pla, al no tenir allò molt de coixir al darrere de música,
la tens en un primer pla.
I no ha de saturar, ha de susurrar, ha de dir, ha d'expressar, ha de tenir pauses,
ha de fer la prim, ha de ser bé, s'ha de fer bé, s'ha de fer bé.
I llavors ara ja l'escolto com si tot això ja no fos meu, ara ja està.
Pensa que després ja no l'escoltaré més, eh, el disc.
No, estàs ara aquests dies intensament i després ja el deixes enllà.
Mai l'escolto ja.
Perquè no podria tirar endavant, saps?
Ja no l'escolto ja, a vegades el vaig amb un taxi, o a vegades amb una ral,
l'escolto per la ràdio, ho sento, però jo posar-me a casa meva les cançons
no ho faig, no ho faig, no sé per què.
Perquè ja estic pensant en una altra cosa, en un altre disc i he d'anar endavant.
Per això ara, sí, encara tinc el gust, el plaer d'escoltar-me a mi mateixa, no?
I més aquí amb uns micros, a més fa molt poc, fa dues setmanes que està al carrer només,
aquest marítim.
Llavors tinc aquesta cosa de com s'escolta aquests micròfons,
com s'escolta perquè ets auriculars, els enors, o no?
Parlant d'escoltar, una pregunta que li fem a tots els artistes que passen per aquí
i per anar acabant aquesta entrevista, què escolta la Marina Rossell actualment?
Que no sigui teu cas.
Música molt diversa.
Sí? Has descobert alguna troballa, allò interessant,
o que ens pugui sorprendre fins i tot, d'algú que s'estigui fent actualment?
Jo crec que és molt sorprenent el disc de Gadegan, sincerament.
I és molt sorprenent el Crim, i és molt sorprenent el Roger Mas, o el Quim Vila.
Totes aquestes persones que han col·laborat amb mi són molt sorprenents.
A mi, el mateix Poveda, el disc, l'últim disc del Santiago Cerón,
a l'olor que diu Cantosa, a l'olor de la vela.
Tots aquests cantants ja són molt sorprenents.
Jo són els que recomanaria aquest moment.
I jo escolto a ells i a moltes, moltes més coses.
Buf, escolto moltes coses molt variades, saps?
Una veu femenina.
Des de Bach, per exemple, fins a coses, no sé, el mateix que ells.
La Ricky Lee Jones, per exemple, la veu femenina, no?
La Ricky Lee Jones.
Johnny Mitchell ha fet coses molt interessants.
Veus blanques, músiques religioses, el rock anglès, és molt refrescant.
I deus tenir una discoteca enorme.
Sí, perquè compro molts discos, n'he tesorat molts,
i realment el que més faig és escoltar.
I és una cosa del Pedro Guerra que diu que ell cada dia es posa un disc a dintre, no?
I realment sí, aixecar-te i posar-te un disc a dintre, escoltar i posar-te...
Hi ha unes dones brasileres ara molt interessants, noves.
Són els discos últims que m'ha portat un amic meu de Brasil.
Hi ha música de tot arreu i tothom té alguna cosa que porta i sempre aprens d'algú.
Encara et sorprèn la música?
Inclús de la música, sí. Inclús de la música que a vegades has despreciat,
entre cometes, també has après, no?
En canvi, el que crec que no ha portat gairebé res
és tot allò de l'Operació Triomfo.
Sento que ha portat poquet, poquet, poquet, no?
No per ells, no per ells.
Jo crec per les classes que han rebut,
per aquesta música tan mediatitzada, aquesta cosa del karaoke.
perquè si ells arribaven a l'acadèmia amb alguna cosa personal els han uniformat a tots
i el que desprenen tota la música, tot el que els hi han fet cantar els han desvaluat.
Ells tenen i tenen una certa vàlua, no?
I en canvi això penso que ha portat poc a la música comercial.
Ara, en aquest moment, els cantants comercials trobo que són extraordinaris, clar, comparat amb la música aquesta, no?
Sento, doncs, que tot el que ha fet últimament l'Alejandro Sanz és l'Esting.
I en canvi abans diuen, l'Alejandro Sanz va i un cantant, i ara,
comparat amb la música comercial que més ha venut, que és l'Operació Triomfo,
tots els cantants comercials són, per mi, extraordinaris.
S'entén el que dic?
No és menys preant res, eh?
És una valoració, una anàlisi, diguem, no?
Igual que el rock en català, sento que hauria d'utilitzar en música instruments de relament,
com ha fet Gadegan, no?
Haurien de barrejar més les coses d'aquí, no haurien d'imitar tant els patrons
que han rebut, no?, de la música anglo-saxona o nord-americana.
Però no són coses negatives, són coses positives, les que dic.
dies i dies i amors
que cremen com el foc
dies i dies i amors
que passen com un joc
dies blaus
de terra calenta
és fresca la pluja
i truca al teu cor
dies blaus
de terra calenta
és fresca la pluja
i truca al teu cor, l'ànima de la terra, l'ànima de la terra,
i viure és meravellós.
Dies, idees i amunt, que cremen com el foc,
Dies, idees i amunt, que passen com un joc.
Dies i arres, de vida tranquil·la,
estendre la nit i dic el teu nom.
Dies i arres, de vida tranquil·la,
estendre la nit i dic el teu nom.
L'ànima de la terra, l'ànima de la terra,
i viure és deliciós.
Dies, idees i amunt, que cremen com el foc,
Dies, idees i amunt, que passen com un joc.
Dies, idees i amunt, que cremen com el foc,
Dies, idees i amunt, que passen com un joc.
T'estimo cor, si tot fos etern,
Som aigua i pols,
Entre mig del tot.
T'estimo cor, si tot fos etern,
Som aigua i pols,
Entre mig del tot.
L'ànima de la terra,
L'ànima de la terra,
I viure és misteriós.
Marina Rossell, en directe als Estudis de Tarragona Ràdio,
presentant Marítim, el seu darrer treball discogràfic,
una recopilació que intento celebrar tots junts
aquests 25 anys de cançons de la Marina Rossell,
i també afegir alguna peça nova com aquest que acabem d'escoltar,
Dies, Idees i Amor.
El diumenge 21, en directe, al Teatre Bertrina.
Si li voleu comprovar la veu,
li voleu prendre les mides,
a veure si ha dormit aquell dia,
la tindreu allà.
Marina, moltíssima sort, moltes gràcies.
Endavant, com sempre.
I, en fi, això és casa teva, ja ho saps quan vulguis.
Ha sigut una alegria visitar aquestes terres,
perquè són les meves.
El meu primer carnet d'identitat la vaig venir a expedir aquí.
Expedir, es diria.
Bé, ho diem, no?
Ho entenem, doncs ho diem.
Doncs aquí, recordo la Rambla,
la darrera de la Rambla,
tenia 16 anys i la meva primer carnet d'identitat
me la vaig fer aquí.
I abans de marxar m'agradaria fer una salutació molt afectuosa,
molt afectuosa,
a tota la gent de la Tau a Cala i a Gravella.
T'ho agrairan.
Marina Rossell, un plaer, gràcies.
A tu, gràcies.