No ho sabem, el que sí que sabem, i si et sembla comencem ja amb la gent de Tuiris,
és que els agrada molt, i que aquesta nit segur que resperden el concert de Macaco i en Paranoia.
Àngel, Jordi, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
A veure, a veure, explica'm una miqueta.
Perquè jo no sé si els Tuiris tenen alguna cosa a veure amb la música que estem sentint de Macaco, no?
No, a veure, l'estima és diferent.
A veure, són molt avorrits, no?
Hem tingut sort, eh, de poder compartir escenari també amb Macaco.
Vam tocar el Cornellà fa dos anys, propers de Barcelona, i la veritat és que va bastant bé.
Us aconsello a tothom que aquesta nit aneu al concert de Macaco.
Home, és que sentint la música dels Tuiris podeu veure que hi ha alegría.
Quanta gent sou a sobre l'escenari?
Nosaltres som deu persones.
Deu persones?
Nosaltres som deu persones, sí.
L'altre dia vam tenir aquí un grup, que eren set, i m'han comentat que hi ha algunes vegades,
segons quin concert, tenien algun altre problema?
Sí, a veure, és difícil, no?, per donar nou persones...
Home, amb els treballs de cadascú, i coincidir, i lliurar, i això és difícil.
Exacte.
Però, bueno, sempre hi ha aquesta vitalitat, i l'energia, i les ganes, no?,
que és el que fa tirar un grup endavant, en realitat.
Jo, sentint la música dels Tuiris, i si teniu l'oportunitat d'apropar-vos,
la setmana vinent, concretament d'aquí a una setmana, el dilluns, a les 3 de la matinada,
doncs, si sentim-vos, ja és gairebé que ja t'animes, imagina't allà, de concert.
Home, a les 3, és bona hora, a les 3, la gent porta festa a sobre, i segur que fotem canya.
Sí, i més, amb vistes de l'Empalmada, no?, que és la mateixa matinada, a les 3,
si us voleu passar per aquí, per la plaça del Rei, doncs, la liarem, com aquell qui diu, una miqueta.
Dic que és un lloc que, no sé si vosaltres sou àcidus de la plaça del Rei,
quan es fa el Déu Tarragona, o us costa una miqueta d'arriba?
No, nosaltres hem tocat dues vegades, a la plaça del Rei, aquesta serà la segona,
i, bueno, amb ganes, ho estem esperant.
Pel Déu, la veritat, és un festival que porta bastanta gent, i és el que volem, no?
Tocar casa sempre dona la seguretat, no?
A més, a més, és un lloc, podríem dir, que de mica en mica anem descobrint com a millor, no?
Sí, exacte.
I sobretot pels llocs de Tarragona.
Oh, sempre és bo que surti.
Ha hagut un blanc, eh?
Sempre.
No, és que comença a passar gent per aquí, col·legues.
És divertit.
És que estic intentant operar moltes de les coses que poden arribar a passar.
És divertit, és divertit.
No, a veure, o sigui, nosaltres el que esperem és que aquest concert,
a part que a nosaltres ens segueixi donant aquestes ganes de tocar aquí,
el que tenim és les ganes de veure la gent de Tarragona.
O sigui, és molt bonic tocar a casa i és molt bonic tocar en un festival, no?
Que t'adonguin la possibilitat aquesta, és clar.
perquè és com aquell que diu, doncs meravellós, no?
Fem-ho gran.
I animar a fer més música i poter enganyar.
I dir-vos també, que m'ho comentava d'això fora d'antena,
que els tuiris estan preparant ja, segur, o almenys estan intentant gravar aquest CD.
Com ho teniu? A veure, com va ser?
A veure, els tuiris han gravat fa sis mesos.
Veus? Alguna cosa sabia, alguna cosa sabia.
A l'estudi de, no lo sé, la nostra primera maqueta,
després de quasi deu anys de treballs,
entre canvis de gent i, bueno, plantilles noves, com aquell que diu,
però consolidats amb la gent que estem ara, amb aquests deu components,
vam gravar quatre cançons, que serà la nostra primera maqueta,
amb un títol que es diu Salamunduk Shumi.
No em preguntis què vol dir perquè...
No, no, no, estava pensant que...
Ens ho heu posat molt fàcil, els locutors de Tarragona,
parlats a l'hora de pronunciar els...
Com has dit que es deia?
Salamunduk Shumi.
És una paraula sense sentit.
Salamunduk Shumi.
Núria, vés-te preparant perquè al migo l'has de presentar tu,
aquesta maqueta, eh?
Està intentant...
De l'altregem-ho, és possible de l'altregem-ho?
Salam, S-A-L-A-M-U-X-D-I-M-I, no?
Salamunduk Shumi.
Salamunduk Shumi, facilíssim.
Això és que...
Tira-la, tira-la.
Comenta la companya que ens la deu portar, aquesta maqueta.
La portarem, la portarem.
Diu que no li preguntem el que significa el nom.
Ho dir perquè ells, a mi m'ha comentat en fora d'antena,
que dintre del que és el grup Tuiris,
que porten 10 anys entornant guerra a Tarragona,
doncs són, podríem dir, dels més novells.
Com fa que formeu part del grup?
A veure, Tuiris es forma al llunyà 93,
és a dir, a l'octubre farem 10 anys, ara,
i hi havia dos de...
Bueno, van començar tres components al grup,
dels quals encara se'n conserven dos,
que són el Gerard Newton, que és el vocalista,
i mon cosí, el Toni Adam, que és el bateria, també.
I al llarg de 10 anys,
doncs és tot el procés de canvis de grup,
bueno, canvis de grup, canvis de gent,
i no és difícil.
O sigui, és molt difícil que amb 10 persones
te puguis posar d'acord sempre, no?
I tant.
A més a més, sempre tira una mica els estils,
fins i tot musicals o personals.
Exacte.
I a part que si no tens una discogràfica
o algun padrí que t'ha pogut tirar endavant
aquestes coses que tu vols plasmar,
però no tens diners, diem-ho així,
exacte, per poder-ho fer,
doncs, bueno, aquest cop, mira,
entre concertillos i concertillos,
hem fet algun dineret que altre
i hem pogut gravar una maqueta.
O sigui, que d'alguna manera
tots els concerts que heu estat fent
durant aquests dies
ha estat el que heu estalviat
com una formigueta
per allà, el vostre destí era la maqueta.
I dintre d'un grup hi ha això, no?
Que hi ha els desplaçaments,
hi ha els sopars, hi ha els locals,
hi ha instruments, hi ha...
Sí, sí, hi ha...
Un grup no és simplement juntar-se i tocar,
és un treball.
És que sembla que hagi estat tan fàcil, no?
Arribar, toques i adeu molt bona.
Però no, ja està el previ assaig,
està precisament això,
el tenir l'il·lusió de gravar aquella maqueta,
que s'escolti, no?
De que arribi a molts llocs.
I tot això, si no arriba potser a festa,
és una mica el desencant,
també que té la música, no?
Exacte, i arribar a entendre'ns
les deu persones que estem dintre del grup, no?
Aquest és el primer.
Exacte, i ara ho hem aconseguit molt bé.
Ara la veritat és que estem bé i amb ganes,
no? I això es nota dintre del grup.
Diguem els altres vuit que no han pogut venir.
Diguem-los, pues mira,
comencem per la secció d'events,
comencem per la secció d'events,
tenim el saxotenor, tenim la Maria José,
el Marc, el sexual,
a la trompeta tenim a Elena Gómez,
al baix tenim aquí el meu company que està assegut,
que és l'Àngel Arroyo,
a la guitarra rítmica tenim el senyor Joan Calaj,
als taclats tenim el Pau Hernández,
a la guitarra rítmica estic jo mateix,
que soc el Jordi Pastor,
i després tenim la bateria,
com ja he dit abans el Toni Adán,
tenim el Prussi a les percussions,
tenim el Gerard Newton a la veu,
i em sembla que no em deixo ningú més.
Jo diria que no.
Si no estaríem fent el Gerard...
El Pau l'hem dit, el Pau?
El Pau l'hem dit, sí.
Jo crec que ens deixem una cosa,
quan aneu a l'Ajuntament a l'hora de tocar,
el dia abans,
jo no sé,
som 10 persones,
necessitem 3 metres quadrats per cada una,
què tal l'escenari?
Home, la veritat és que...
Aquest és l'altre, eh?
A l'escenari d'aquest any,
a mi em fa molta al·lusió tocar,
perquè un 8x8 no es veu a qualsevol cost,
tu tampoc, saps?
No, no, no,
el contrari normalment acostumar-se a més petitets, no?
Sí, exacte,
i a més que als turis ens agrada moure'ns, no?
I això és bastant important.
Així estava pensant que, clar,
comença a tocar,
pum,
li dones a un se'n se'n volant la guitarra,
a l'altre que se li escapa el no sé què,
i potser per accident, eh?
Podem accidentar-lo.
També ens hem trobat escenaris,
com dius tu,
d'un 3x3,
és dir, escenaris que no t'hi caps,
i inclús recordo pujats damunt de taules
i damunt de caixes de cerveses,
i fent pata-corta.
Sí, por favor, senyores,
que això que estan aquí delante
són la música
on no se amontóna de cima.
Exactamente.
Que estamos tocando,
que estamos tocando.
I per això jo comentava
que la música als turis
és música de festa,
perquè com,
d'alguna manera,
com diríeu a la gent,
a veure,
la maqueta que sonarà
també serà de festa,
o teniu alguna cosa amagada
que heu fet especialment
per aquesta maqueta?
Serà festiva,
serà festiva.
Deixeu-ho així,
serà festivaíssim.
Fem el típic escà clàssic,
no, Jordi?
Exacte.
És una miqueta ja
amb estil propi,
una miqueta consolidat
amb aquests 10 anys que et dic,
i si més endavant
encara fem una altra CD
que potser estan vistes,
ja deixem-ho així.
Veus que hi ha alguna cosa sempre?
Doncs,
aleshores ja traurem sorpreses
per tot arreu.
I la maqueta,
a més,
és que hi ha bones cançons?
La maqueta ja encontra
cançonetes bones
que sonen
i cada gent
li farà passar una bona estrada.
Heu recuperat alguna
d'aquelles cançons de Twiris
d'aquests 9 anys.
Per aquest d'Ossi
que han recuperat.
De cara, de cara.
No deia,
perquè clar,
moltes vegades
es mira el calaix
o es mira el baú de records
que dic jo
i es troben moltes sorpreses.
Coses que en aquell moment
potser per motius
no s'acabaven de tocar
i ara dius
ostres,
doncs aquesta
pot sonar molt bé ara,
eh?
I canvies totalment el gust.
O sigui,
alguna heu recuperat?
Sí.
I de noves
gairebé totes.
De noves,
doncs,
ja en tenim unes quantes.
Unes quantes noves
i unes quantes
de temps mitjà,
és a dir,
gent que ja se sap
el nostre repertori
sabrà ben bé
de què fer.
Això t'anava a dir.
Perquè quina és la cançó
que us demanen especialment?
La gent que segueix a tuiris
deu haver amics
d'aquells que
por favor,
déjenos d'aspirar
i estan allà
queremos esta,
queremos esta.
Home,
hi ha de tot,
no?
Hi ha tots gustos musicals
i naltros,
bueno,
durant un temps,
doncs,
sempre ens hem mesclat
amb les músiques jamaicanes
i tal,
i entre el jamaicà
hi ha molts estils,
no?
I a la gent,
la veritat,
és que no sé si
és que me donen
la sensació a mi
però normalment
els hi solen agradar
les cançons.
Si no,
unes quantes,
doncs totes,
no?
d'aquests festivals
que es celebren
per aquí a propet
la música jamaicana,
Rebus i companyia.
Alguna coseta,
sí,
jo la veritat
és que cada any
m'he patejat
una miqueta
a la zona
de músiques jamaicanes,
cap a Barcelona,
potons cap a Reus,
no he tingut oportunitat
d'anar a festivals fora
com a Londres,
etcètera,
però bueno,
tot això ja...
Queda temps per fer-ho.
I d'aquí,
el Jordi fa apunts
o no?
Com si el Jordi fa apunts?
Ui,
això
accedaria molt bé
pel grup.
Home,
sempre hi ha idees,
jo crec que entre els músics
i entre tots els que estem vivint
en aquesta espècie de família,
com si diguéssim
que és la música,
doncs crec que sempre
s'agafen idees,
uns dels altres,
més si no estàs influenciat
per un estil
o per un personatge en si,
no?
I això és el que li fa
donar vitalitat
amb aquest senyor
que no està callat.
Jo tinc gustos molt raros.
A veure,
Àngel,
quins són els teus gustos?
A veure.
No sé ni per on comença.
En Jordi s'ha mullat una miqueta,
ell ja s'ha estat
amb el ritme jamaicans,
no he nascut
amb la música
escà i rigui com en Jordi.
Tu t'has empapat
d'altres coses.
Sí,
jo vaig començar amb Queen,
Le Cepelin,
Dehú,
vingui amb una rama
una mica més rockera,
no?
I el que fa Turis
una mica així...
I jo em dic que tu
aportes de banda
més elèctrica al grup.
Potser em dic
en qüestió de gustos,
no?
No ho sé,
no ho sé,
però...
És això,
que som una barreja
de gent
que escolta diversa música
i la fusió
és Turis,
no?
Això li dona aquest estil
propi,
aquesta musica.
Exacte,
una mica de...
marxeta que a la gent
li pot agradar.
Sí, original,
també,
no sé,
no típic.
Diferent,
exacte.
Estava pensant,
no sé si la Roja
també,
amb el que estàvem
comentant ara mateix,
que ja heu trobat
el seu Turis
deu anys.
O sigui,
que d'alguna manera
els grups d'aquests
de música
que ja pensen
que ho donen
tot mamat
i porta només un any,
el que els queda de camí,
no?
Vosaltres per l'experiència
podíem parlar?
Jo vull dir una cosa,
no?
O sigui,
hi ha grups que neixen
des de grups
que ja saben,
o sigui,
de gent
que ja ha tocat
amb altres grups
i té una certa experiència
i que realment
són molt bons,
saps?
I són per admirar,
no?
Exacte.
Jo crec que
més que aconseguir
ara l'estil
és que cada formació
de les que ha passat
durant cada un d'aquests anys
ha tingut
el seu propi estil
de música,
no?
Sí, sí, sí.
Però crec que és ara
quan s'aconsegueix
la germanor
dintre del grup.
És a dir,
que tots els que estem allí
realment ens agrada
el que estem fent
i ens agrada sonar
i ens agrada tocar
per l'altra gent,
saps?
I això,
doncs,
és una miqueta
l'estil propi
del que parlo jo.
Sí, sí, sí.
Un estil propi
que recordem
podem veure
el dia 22
a les 3 de la matinada
dins del denominatiu
de l'Iriix en Tarragona
a la plaça del Rei
que ja dèiem abans
amb el Jordi i amb l'Àngel
que és una plaça
que a ells
personalment els agrada
però sobretot
el que a ells els agrada
és poder tocar
davant de la gent
de Tarragona.
A canvi,
a la fi són amics,
de lleve família.
Es posen més nerviosos
això de tocar
amb gent que ja coneixen
que d'alguna manera
poden ser una miqueta
més crítics
potser que els que
us han vist
per una primera
o segona vegada.
Nervis,
nervis no.
Nosaltres als concerts
sempre anem
ens deixem la pell
a qualsevol concert
ja sigui petit
com gran.
Durem el 100%
i...
Exacte.
I més que nervis
és les ganes
de tocar.
I també una mica
la responsabilitat.
Exacte.
La responsabilitat
és saber
que tens que pujar alli dalt
amb les teves 10 persones
i fer un bon concert
perquè tothom
disfruti d'això.
I tant, i tant.
Doncs ja sabeu
que teniu una cita
i ja heu pogut sentir
que les ganes
no hi faltaran
i sobretot
per part dels tuiris
que serà la gent
que podrem veure
sobre l'escenari
i ja per acabar
acomiadar-me
per acomiadar
que millor que convidar-me
la gent
perquè vingui, no?
Exacte.
A veure,
fem una crida,
fem una crida,
no?
Cridem!
Cridem, cridem!
Vinga, que vinga!
Vinga!
Cridem per maldros
que el dia 22
us volem veure
i con fiesta
i con ganes
de pasárselo a viure.
Aquí ja està.
Podem aconseguir
a través, precisament,
d'aquest concert
el vostre cd de tuiris?
Encara no.
Se l'ha d'esperar una miqueta
perquè s'estan acabant
les portades
i s'estan fent aquestes tuiris.
Això vol dir
que haurem d'esperar
un altre concert de tuiris
per poder anar
i per poder agafar la maqueta
que la gent
en pugui conèixer.
Però el dia 22
començaran a veure els tuiris.
Sí, sí.
Molt bé.
I ja,
per donar una...
no, què dius?
Voleu saber com sonarà la maqueta?
Aneu de concert.
Exacte.
Molt bé.
Doncs en Jordi i Àngel,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a totes.
I ens trobem el dia 22.
Molt bé, aquí està.
Gràcies.
Aigui ens veiem.
Gràcies.
Vinga.