Fins demà!
Fins demà!
Jordi, per què sempre vas amb gorra?
Perquè...
Has de començar a donar explicacions, eh?
No sempre vaig amb gorra i a més a més
la gent de la ràdio no li interessa
perquè no em veu.
Però vaig amb gorra perquè fa molt de fred
ara i llavors
jo resulta que
tinc una mica de malaltia alopèsica.
O sigui, que estic calvo
com un ou.
I aquesta molt de dia li afecta dintre de la sorvella.
El poc pel que té se li podreix.
No, si se me refreda
molt cap i llavors jo normalment
ja penso bastant lent
i llavors encara se m'acongelen les idees
i penso més lent. Per això em porto.
I per això tens, entre altres, el Dani
una miqueta per acabar de compensar.
Per fotolir que el boig
a veure si se calenta el cap.
Qui sou, cada gang?
Sembla que falta algú.
Sí, cada gang som el Javi Bordera
que toca lleut, guitarra elèctrica,
sac de jamecs, flaviol
i percussions i altres històries.
O sigui, un xollo, increïble.
Després tenim el Dani Morell
que està aquí
que és el que toca les percussions.
Hola, Dani.
Que toca d'erbuca, bongos, congas, gembés
i altres percussions.
I el que em deixen.
Pica, pica, pica pots, baya.
Sí, sí, sí.
I després, jo que soc el Jordi
que faig les programacions dels samplers,
dels sintetitzadors
i toco la viola de roda
i percussions també.
I, doncs, cada gang és un grup
que fa un any i mig que funcionem
i fem una barreja bastant explosiva
on utilitzem bases de música electrònica
amb instruments tradicionals.
I llavors, doncs, és el que fem.
Sempre ho heu fet.
Des del començament teníeu aquesta idea.
Sí, nosaltres vam crear el grup
pensant que volíem fer un grup
que aprofités els instruments
que ja coneixíem
perquè el Javi i jo
estem des de fa bastants anys
treballant en música tradicional
en molts nivells
entre d'altres
en un grup que fa com de 10 anys
que estem, que es diu Traut de Tarí
que som de Cambrils
i llavors teníem com unes ganes
de fer un experiment
que era d'aprofitar aquests instruments
que ja tocàvem, la viola de roda, el Sac de Jameix
i tots aquests instruments tradicionals antics
amb bases fetes amb samplers, sintetitzadors
i tot tipus de barells que són d'ara.
I això era la idea del començament
i és la idea que es manté.
I s'han deixat els instruments tradicionals
barrejant tot això?
O hi ha hagut algun instrument
que s'ha resistit una mica
de dir, com entrem aquí ara
una viola de rodes?
Hi ha algun instrument
que se'ls hagi complicat?
No, no s'ha resistit ningú
nosaltres som molt delicats
i els toquem amb molt de carinyo
i els deixen fer tot el que nosaltres els diem.
Zona nou
de fet una miqueta sou aquí
haguéssiu vingut igualment
perquè teníem ganes ja de conèixer-vos
però clar, no haguéssiu pogut presentar
potser aquest treball discogràfic
tan acabadet, tan rodó
que és el resultat, suposem
d'haver guanyat el Zona Nou
com va anar això del concurs?
Això del concurs
home, el més guapo d'aquest concurs
és que el premi
és la gravació del disc
i la gravació del videoclip
Teniu videoclip, doncs, també?
Sí, videoclip
En què surts tu amb gorra, ja ho hauré de clar
Sí
Un 4-5 gorra
Un 4-5 gorra surto
Després surto amb un gorro de llana també
perquè fèiem més fred allí encara
Sí
Dintre...
Va fer molt fred
On el vau gravar?
Van gravar dintre d'una nevera
Vau gravar dintre d'una nevera?
Sí, sí
Per què? Per això de que el cap et bull?
Sí, clar
Bé, ens volíem bastantes coses
i llavors s'han d'anar refredant
Bé, guanyar el Zona Nou per Natos
ha estat molt important, no?
Perquè, doncs, això
a més a més de poder enregistrar el disc
ens van donar la possibilitat
de poder triar el productor
vam escollir el Marc Parrot
Què tal treballar amb el Marc Parrot?
Bé, també per collons
perquè...
També es calvo com ell
També es calvo com jo
Però no sona mag, eh?
I llavors
treballar amb ell
doncs ens...
Bé, vam disfrutar molt
perquè vam experimentar moltes coses
Ell tenia molt d'interès
amb el grup
i llavors
doncs vam fer bastants experiments
i musicalment
doncs vam xalar com uns condenats allà
fent proves
i experimentant amb els aparells
amb els instruments tradicionals
amb els aparatos electrònics
i bueno
i estem molt contents
De fet, passant pels sedars del Marc
i suposem d'altra gent també
aquest disc
s'assembla el resultat final
a les cançons que ja teníeu?
Sí
Sí, sí
Perquè de fet les cançons
ja les teníeu fetes
No n'hi ha cap que l'hàgiu feta
especialment per gravar
Hi ha algun tros d'alguna cançó
o alguna cançó sencera
que ens vam sorprendre i tot, no?
Que han canviat bastant
Han canviat una mica, no?
Però més o menys és el que...
La base ja és això
L'essència del disc
no...
També això
també li agraïm al Marc, no?
De que ens respectés una mica
la idea del grup
perquè hi ha molts productors
que agafen i capgiren tot
i fan els temes nous
o canvien la imatge d'un grup
Nosaltres
tot i haver passat per les seves mans
ens mantenim tal com érem
sonant millor, evidentment
però amb la mateixa idea
Qui composa les cançons?
Jo
Tu sol?
Sí
Lletra i música, tot?
Home, de lletra no sumo massa
perquè de lletra no...
No n'hi ha gaire
No n'hi ha massa
Les lletres de cada gang
No es pensen, surten
Surten
Són frases
jocs de paraules
que no tenen cap significat
i que a l'hora
els tenen tots els que els hi vulguis donar
cadascú que ho interpreti quan vulgui
i llavors
no intentem posar cap missatge a les cançons
Ac jocs de雲
i jo
la
à l' differently
Fins demà!
Fins demà!
Nosaltres no ens considerem un grup de folk
o que tingui l'intenció de renovar el folk ni reinventar res,
sinó que ens considerem un grup de música electrònica
que aprofitem els instruments tradicionals
per donar una pinzellada de color o de diferència a les nostres cançons.
El que passa és que, clar, avui en dia, amb aquestes músiques que es fa avui,
que es barreja tot, quin nom li poses a tot el que es fa?
Quina etiqueta li poses?
Perquè ara poses un instrument del segle no sé quantos,
ara un... jo què sé, i és molt difícil posar etiquetes ara.
De tota manera, doncs, és un tipus de música que està molt ben pensada,
perquè tant podeu fer un concert simplement a qualsevol lloc
com podeu anar a la fira tradicional, darrer el tradicional de Manresa.
Correcte. O sonar amb una discoteca.
O sonar amb una discoteca.
Sí, sí.
Què tal?
És l'intenció del grup, no?
De costar la nostra música al major públic possible,
sense caure en el rotllo de fotre alguna cosa que sigui molt comercial
o que estigui molt vist, no?
Nosaltres creiem que tenim plena confiança en el que estem fent,
perquè creiem que el que estem fent hi ha molt poca gent que ho faci
i menys aquí al país, no?
En altres llocs d'Europa, experiències d'aquesta mena,
n'hi ha moltíssimes i fa molts anys que s'està fent música electrònica
amb instruments ètnics i és senzillment el que estem fent nosaltres,
música electrònica amb els nostres instruments ètnics,
que són els instruments tradicionals d'aquí,
el 7DGMX, el Flavio Olí i tot això.
I com us ho feu en directe?
Perquè, clar, sou tres persones i un munt d'instruments,
més els samplers i tot el que hi poseu de base electrònica.
Portem unes bases programades,
i autoproduïdes per nosaltres i llavors anem disparant
els seqüenciadors, els samplers, els sintetitzadors
i llavors al damunt hi posem les veus, els instruments tradicionals,
les percussions i sobretot en directe també el que fotem és bastant de xou,
perquè nosaltres som bastant pallacitos i llavors ens agrada molt disfressants.
De què de què aneu disfressants?
Depèn del tema, ens disfressem d'una manera i d'una altra.
Jo, per exemple, surto de cuiner, perquè jo tinc...
Ho he estudiat a l'Ària.
Ho he estudiat a l'Ària.
Amb un pollastre de goma i tal.
I el pollastre el porta perquè té una polleria,
i llavors fem com un sofregit allà.
I el xino porta l'arrò xino i fem arroz com pollo.
Ah sí, perquè a l'altre component li dieu el xino.
És l'oriental, sí.
Li dieu el xino.
És l'oriental.
Son pare és a Vietnam.
A la guerra del Vietnam.
Sí, allò i ell també s'ho ha dit tocat.
Hòstia.
No està bé parlar dels cançons.
Llavors fem allà, mentre disparem el sample i això,
fem un sofregit de pollo i amb arroz.
Com si tinguéssiu tots a mans, vaja.
I llavors, el que fem és això, no?
Depèn de la cançó, ens disfraixem d'una manera o d'una altra.
Hi ha temes que sortim vestits amb uns cascos de soldador,
unes màscares de soldador i unes samarretes de rejilla
amb unes tatxes de ferro.
Allò, el rotllo sadogei industrial.
I en canvi després fem un tema que sortim amb un batín
i unes maraques cantant un tema com el ball de tranquis,
que és un altre rotllo.
Intentem que no sigui l'actuació tot allò que sigui del mateix rotllo,
sinó que en sec fem un tema que és superdur i agressiu
i que anem a provocar al públic
i després fem un altre que és una mica més de caixón deia.
El públic reacciona bé o se'ls queda allà com a clavata?
No, el públic li agrada veure el xau.
Com va anar a Manresa?
A Manresa molt bé, va vindre molt la gent
i va sonar bastant bé.
I allí que estàveu en el meu,
allò podríem dir de la música folca,
vau rebre bones crítiques,
vau veure que la gent quedava content
o se'ls sorprenent una mica d'aquest avarreja?
Bueno, a Manresa ja havíem tocat l'any passat
en un altre lloc.
Quan tocàvem a l'escenari més gran que hi ha,
que és el Paballó,
del nou Congost
i potser hi havia 4 o 5 mil persones
a l'hora que vam sortir nosaltres a actuar.
Però a veure, en aquell lloc i en aquell moment
nosaltres estàvem compartint cartell
amb grups com Masclat,
com Allacan o com Obrimpas,
que no són grups de folc purament dit,
sinó que són grups que agafen
aquests elements de la música tradicional
per fer el que els surt de la fava,
que és el que fem nosaltres.
I llavors nosaltres allà mateix,
com als altres llocs que hem actuat,
perquè, clar, un grup que fa un any i mig
que només que actuem,
doncs la gent encara no ens coneix molt,
doncs tens tot tipus de reacció
des que el que ens veu
i flipa i es queda parat,
dient, no estic acafant aquests tios vestits d'aquesta manera,
fent aquestes coses, aquesta música
i a més a més toquen el sac des de Mèxos.
altres que ho veuen ja,
veuen que el rotllo va de festa de música ballable
i balla i ja està.
El que no ens hem trobat mai
és veure gent que ens marxi.
O que ens tinguin coses.
I que ens tinguin coses.
Ara anava a dir,
perquè de puretes del folc també n'hi deu haver,
però ja saben el que hi ha i ja no venen.
Sí, però a veure,
nosaltres també tenim cobertes les espatlles,
perquè el Xavier, per exemple,
portem 10 o 12 anys
compartint i treballant
amb els puretes més puretes del folc
i hem fet coses fins i tot
amb els bars d'en Saires
i no per això ens cauen els anells
per ara agafar i fotre unes bases tecno
i tocar el sac des de Mèxos.
Heu abandonat ja els projectes de folc més clàssic.
Treu de tarir o encara en sou?
No, ho estem compartint.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, ens creiem gent prou oberta
com per poder fer qualsevol tipus de música.
I potser l'any que ve muntem una altra cosa.
Sí o no? Va, primícia.
Hi ha una cosa que fa molt de temps que volem fer
que és un grup de rumba
d'aquells que el porten aquells volants
amb camises amb volants.
Pel vestit més que ara, no?
Sí, de rumba amb plàstic.
És que a mi m'agrada molt
portar aquelles camises de volants.
Sí, i farem versions dels Beach Boys.
Sí.
Dels Beach Boys?
És un espantatge que estem preparant
per l'any que ve
per fer tota la cadena d'hotels d'escolta.
I està clar, sortiran camises de flors i tanga.
Sí.
Ah, clar.
És que a vosaltres això del litoral de la platja
us toca, no?
Home, clar.
De fet, aquesta foto...
Els ossos, la meitat ens arriba.
La foto aquesta marina
que trobem a la portada del disc,
al cap et bull,
i a la contraportada,
això és Cambrils o què?
Sí.
Podem fer pàtria?
No és per fer pàtria,
és perquè la xiqueta...
És perquè hi ha el meu.
Teniu a prop.
No, no, no,
no anem amb cap bandera de cap lloc
ni de cap localisme.
Fins i tot la paraula que de canc
és una paraula que només se diu a Cambrils
i en algun lloc d'algun poble
d'aquí a la vora
no ho hem agafat com un localisme,
sinó com una cosa més
de la nostra cultura.
Tant ens fot.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I tu què fas que no te'n vas?
Resten de la bala.
La música dels Gadegang,
què vol dir?
Segur que sempre s'ho pregunten.
No, no, Gadegang,
segur que sempre s'ho pregunten, no?
El Gadegang és com els diem
als escamarlans a Cambrils.
Que en castellà es diu cigales.
En castellà es diu cigales.
Clar, i cigales no us acabava de...
Era massa on.
Ja ens ho diuen a vegades,
però ho fem bastant, el cigala.
Era una paraula que ens agradava
perquè estèticament és xulo.
Hi ha molta gent que es pensa
que és anglès o alemany.
Sí, sona exàstic, no?
I ens fa gràcia.
I us pronuncien de diferents maneres.
Sí, diuen Gadegang o Gadegang.
I ens fa gràcia.
Els cigales.
Sí, sí.
A nivell personal, ja,
per anar-vos coneixent una mica millor,
què escolteu?
Quina música escolteu normalment?
Què teniu al cotxe?
Jo no tinc res perquè no tinc cotxe.
Bueno, tens un diostiama.
I no costumo escoltar molta música, ja.
Jo escolto de tot.
Tot el que sigui bo.
Ai, tot el que sigui bo.
Va, dona noms, dona noms.
Bueno, Beethoven.
No, jo què sé.
Es pot escoltar de tot, home.
Des de música clàssica, música jazz, tecno, tot.
Tot el que sigui bo i estigui bé fet amb sentiments
i que estigui currat, és bo.
Però hi ha d'haver alguna cosa que t'agradi més que una altra.
O ara mateix amb què estàs fixat?
És que jo escolto de tot.
És clar, els tres estem igual, tant podem anar i flipar amb un concert d'esca, com podem anar a ballar amb un after, música de la més xunga, o anar amb un concert de música cubana.
O sigui, és que creiem que la gent ha d'estar més oberta a qualsevol tipus de música i que una cosa no treu l'altra.
Què us agrada més, ara que heu tingut l'experiència? Tancar-vos en un estudi i gravar o el directe?
A mi m'agrada més estar a casa, al sofà, mirant la tele.
És el que m'agrada més.
Quin programa mires, quin programa mires.
Qualsevol merda.
Qualsevol, eh?
La gent ha d'estar més oberta.
Sí, hi ha d'un cubatè, d'allí a un sofà, amb el mando i d'això.
I passar el rato.
És el que m'agrada més.
Ara, vergonyes a les garrofes.
Millor, el que millor mola és fer els seus directes.
Com a experiència així de l'estudi, que potser no és la primera vegada que hem entrat, però és de les primeres, no?
I és el primer disco que hem fet així en aquest grup.
És una experiència molt guapa.
Ara, el directe és bestial.
Clar, perquè l'estudi no es podeu disfressar.
No es podien disfressar, vaja.
I aquests nèrbis que tens allà abans de començar, tot això és...
I el gustasso de després, és brutal.
La tranquil·litat aquella que et queda quan has acabat.
Sí, només que tranquil·litat és allò, quan veus que vols...
Ai, sobretot les payotes que et venen acabat.
Us venen a saludar després.
Saludar.
És un no parar, això.
Saludar.
Ja ho voldríem que només vinguessin a saludar.
És un no parar, hem hagut de llogar amb segurada allà, perquè...
Sí, és el preu de l'èxit.
De l'escenari directe a la furgoneta amb una...
tubo.
Perquè, escolta'm...
És un no parar, és el guapo que té això, no?
Jo només ho faig per això, eh?
I més, clar, payos com nosaltres, que tenim tan bon tipus i estem tan bé, no?
Vaja, que si us vinguessin a casa mentre esteu mirant la tele estirats al sofà, ja seria increïble.
Ja no caldria dedicar-vos a això, eh?
No, però és diferent.
A casa vols estar tranquil.
Que no et molestin.
Mirar una noix de fiestes i...
A tu t'agrada molt la noix de fiestes.
Jo m'ho miro molt.
Aquell teatrillo de tota la vida.
Aquells homes bé.
Aquell jo, home, aquell camarer que fa aquell passe de torero.
És boníssim, allò.
Potser per això, per aquest estrès femení, heu abandonat de moment els escenaris i per dedicar-vos a el que és la promoció pura i dura del disc.
Què tal?
Les crítiques sou portada de la revista Folk, no?
Sí, contraportada.
No, sou portada de la revista Folk amb una foto desafortunada perquè el fotògraf ens va fer aixecar bastant aviat.
No ens va fer aixecar.
Bueno, el dia abans havíem anat a dormir una mica tard, diguéssim, i sortíem amb unes cares així una mica...
Però era aviat perquè hi havia sol.
En comptes de comprar uns focos...
L'estrany són les cares. El fet que aneu amb màscares de soldador i tot això no importa, no?
No, això és normal, és l'estètica del grup, però nosaltres normalment fem bona cara, no?
Més enllà de la foto, què diuen de vosaltres?
Doncs de tot.
Qui, qui, qui?
A la revista, almenys. Les crítiques, la gent...
A la revista Folk? Deixen de collons, home.
Es van donant premi ells.
Clar, què hem de dir?
Ens hem equivocat.
Home, les crítiques, el normal, el que diuen és que és una cosa nova, una cosa innovadora.
No ho és.
Però, bueno...
Aquí potser sí.
N'hi ha que dir un que està bé.
Una mica, una mica, no?
Però és que, en el fons, en el fons, ens resuïa tant el que digui la gent que...
Nosaltres seguirem fent el mateix.
Ens ho trobin bé o ens ho trobin malament.
que la crítica li agradi o no, no és el nostre problema.
A veure, a tots tampoc criticarem la fenya dels periodistes, no?
Que també ho podríem fer.
I ho fem.
Podríem agafar el paio que digués...
Hòstia, aquella es va fer d'entrevista, que va merda.
És veritat, eh?
Va preguntar què volia dir a la gang.
Ve a si no ho haurien de saber, ja.
Hòstia.
A aquestes altures.
Bé, tanquem aquí ja, quasi que podríeu marxar.
Nois, què farem amb aquest disc?
Esteu contents?
De moment us està responent.
Teniu ja projectes?
Us vull al cap de projectes?
O esteu molt centrats en això?
Sí, hem de fer el grup aquest de rumbes.
De rumbes.
Això ja es portarà feina.
I després, bueno, ara el que volem fer és parar una mica el ritme, no?
Perquè hem estat per sort.