Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diumenge, cap allà a la tarda,
a dos quarts de vuit, al Teatre Auditori de Caixa
Tarragona. Es diu Anna Voltes i
la tenim aquí al Ja Tardes, quan hem arribat
ja al punt de dos quarts de sis.
Anna, bona tarda. Hola, què tal?
Com anem? Nosaltres bé, vaja,
aquí fent el programa i tu estàs preparada
per l'actuació de diumenge. Molt preparada.
Sí? Amb moltes ganes.
De fet, ja ho tens bastant assumit, això dels
escenaris, no? Això dels bolos, perquè te mous
molt per escenaris, vaja, fas molts directes
pel que hem vist. Sí, sí, sí, sí, home,
és el mitjà de vida, no? El
bolo. I ojalà n'hi hagi
molts i que no faltin. Això, això,
que us duri, que us duri. Sí, sí.
Anna, què és la primera vegada que vens a Tarragona?
No, a Tarragona capital, sí, hem estat
a Salou i hem estat
a més llocs, però Tarragona ciutat
sí que és la primera vegada
que vinc a cantar, sí, sí.
Explica'ns, si et sembla, fem una mica de biografia
teva, ja ho hem explicat una miqueta
per damunt, però tu mateixa dius que
doncs has passat per orquestres, has començat
amb orquestres, com molta gent, eh?
Com quasi tots els cantants.
Doncs sí, és un camí
que crec que pel qual és
molt interessant passar, perquè
aprens molt, agafes molt l'ofici
de cantar, de cantar quan et
trobes bé, quan no et trobes bé,
i potser t'ajuda a veure una mica
el panorama des d'un altre punt de vista, no?
De que no és tot tan maco
i de que no és tot tan fàcil
i que s'ha de treballar molt,
i moltes vegades actuen a llocs molt...
que ho passes malament, eh?
És una...
Situacions una mica difícils,
però, bueno, val la pena, val la pena
perquè aprens molt,
cada bòlu et dona, no ho sé,
més perspectiva, no?,
de la professió de veritat,
de ser cantant dia a dia,
que no té a veure amb el que es veu
por ahí, no?
Acaba sent una mica tot terreny, eh?,
després de passar per les orquestres, no?
Sí, és això, agafes una mica versatilitat
i pots una mica amb tot,
sempre hi ha coses que se't donen millor que altres, no?
Però, bueno, que potser pots atacar un bolero
que un tema de pop,
que una cúmbia, que un, no sé, no?,
que pots fer allò, que un estàndard americà,
i després, bueno,
et serveix sobretot per tenir clar
què és el que més a tu,
a part de què és el que més t'agrada,
què és el que més encaixa amb tu, no?,
amb la teva forma de cantar
i quin és realment el teu estil.
I què és el que més t'agrada, Anna,
i el que més encaixa?
A mi el que més m'agrada,
bueno, és la música popular brasilera,
m'agrada molt el jazz també,
m'agrada molt el blues i tot, no?,
però suposo que per els motius familiars, no?,
que els meus pares van viure,
són catalans els dos,
però van viure 30 anys a Sao Paulo, a Brasil,
i els meus germans grans van néixer allà.
Llavors, bueno, els germans dels meus pares
es van casar amb brasilers i es van quedar allà,
i allà tinc els meus cosins, els meus tiets,
i llavors el contacte ha sigut sempre molt sovint, no?,
d'anar-hi nosaltres quan podíem,
de venir ells, de parlar la llengua a casa,
de sentir la música a casa,
i per mi era molt familiar, no?
No m'era gens aliat, no?, el tema.
I després, doncs, quan ja vaig començar a cantar
i vaig haver de decidir, per dir-ho d'alguna manera, no?,
cap a on tires tu,
doncs vaig dir, bueno, doncs muntaré un grup
del que m'agrada, no?,
fent música popular brasilera,
i, bueno, amb aquestes estem, jo i tant.
Un grup que es diuen, ho dic bé això, Sarabà?
Sarabà.
Sarabà, què significa?
Sarabà és una paraula brasilera
que la gent fa servir, avui en dia ja no tant,
més antigament, potser,
com a una espècie de salutació, no?,
o de desitjar-se bona sort,
que Déu et beneixi,
o sigui, deies Sarabà a tothom,
i una manera de, doncs, això,
de beneir a tothom que està allà amb tu, no?,
de dir hola, de dir adéu,
de, bueno, és una paraula bastant alegre,
o almenys a mi m'ho semblava.
Quanta gent sou, Anna, amb aquesta formació?
Som quatre.
És ja piano, bateria, baix elèctric,
i, bueno, jo la veu.
El pianista és el Jaume Vilaseca,
el baixista és el Jordi Ruiz,
i el bateria és el Daniel Levi.
Suposem que et va ser fàcil, no?,
tenint els contactes que tenies dins el món de la música,
doncs a trobar músics que s'enganxessin al projecte.
Home, a veure,
músics que s'enganxin al projecte,
és fàcil trobar-los si aquest projecte té bolus.
Ja, clar.
Perquè tu vols muntar un grup només pel teu propi gust,
i vols fer que els músics ensagin a canvi de no res,
doncs és difícil,
és difícil, perquè, clar,
són gent, igual que jo,
que viuen d'això.
Llavors, tampoc es poden permetre estar perdent hores d'ensaig,
fent coses que no,
que realment no els faran guanyar cap inè, no?
Llavors, bueno,
es tracta simplement, doncs,
de moure la màquina,
de moure la màquina,
de no deixar que el tema mori, no?
Hi ha mesos que hi ha més bolus,
hi ha mesos que n'hi ha menys,
com en tothom, suposo,
hi ha èpoques millors i èpoques pitjors,
i, bueno,
mentre hi hagi feina,
el grup el tens,
o sigui, els músics els tens.
I, de moment...
Imagina't que ara jo, de repente,
mira, que hi ha sis mesos que no tenim absolutament res,
i en un d'ells els hi surt una gira,
jo què sé,
Manu Chau, no?
Per exemple, o qui sigui,
em dirà,
Anna, guapa,
t'haig de deixar,
t'haig de manchar.
Encantes molt bé, però clar.
Saps?
No, encara que no sigui Manu Chau,
que sigui un triomfito, no?
O sigui,
algú amb qui treballarà molt
i guanyarà molts diners,
el normal és que em deixi a mi, no?
Em digui, escolta,
no puc continuar,
m'agradaria molt,
però, claro,
tu no tens bolus,
i l'altra moguda, sí.
De tota manera...
Llavors, és cru,
perquè en el fons és molt cru,
però,
normalment,
entre professionals,
acostuma a funcionar així.
Home, també és una manera
de forçar-vos
a fer que la cosa funcioni, no?
A intentar buscar actuacions...
Clar, clar,
i a més que jo el que estic veient,
o ja fa molt temps, no?,
però que realment
un bolo porta un altre.
No tots els bolus, realment, no?
Però hi ha molts bolus
que sí,
que realment t'està veient
algú que porta un centre cívic
en un altre lloc,
que porta un cicle de jazz aquí,
o que té una agència d'amenàgement,
i et demanen la targeta.
De cada 10 targetes
que dones,
dos donen fruits, no?
Però és anar sembrant, no?
A poc a poc,
no a poc a poc,
i, bueno,
a poc a poquet
la cosa, doncs,
va funcionant.
De moment,
el proper pas a l'agenda
serà, com us dèiem,
diumenge a dos quarts de vuit
al Teatre Auditori
de Caixa Tarragona.
Teniu, però,
ja més bolus emparaulats,
més actuacions.
Sí,
la setmana següent,
el dia 7 de novembre,
que, si no m'equivoco,
és un divendres
a la cova del Drac de Barcelona.
També fem un concert
a les 11 de la nit,
i més o menys allà
anem cada dos,
tres mesos,
estem allà
a la cova del Drac,
no?
I, bueno,
després coses
que no estan confirmades,
que estic allà
a l'interrogant
i que estic esperant,
no?,
d'un moment a l'altre
que em truquin
i em confirmin les dates,
però, bueno,
segurament a Girona
també hi ha Sitges,
també.
el proper trimestre
estarem allà.
Ho dic per si la gent,
doncs,
es queda amb el gust
de voler-ne més,
no?
Doncs ja saben
que us poden trobar
de tant en tant
a la cova del Drac.
Sí.
Anna,
i de tota manera,
compagineu,
suposem,
almenys tu,
perquè pel que hem vist
pel currículum,
ets molt activa,
ho compagineu,
això del Sarabà
amb algun altre
projecte musical?
Sí,
tots fem altres coses.
Jo,
doncs,
des de fer
coses esporàdiques
a nivell orquestra,
a fer substitucions,
a fer gravacions
de coros,
de publicitat,
qualsevol cosa
que surti,
no?
De repente surt allà
una feina
d'un dia a la setmana
amb un pianista
en una terrassa,
no?
I, bueno,
ho agafes durant tres mesos,
ho fas durant tres mesos,
i, bueno,
i tots més o menys
estan fent més coses.
El bateria,
per exemple,
és el bateria
del Sergio Macaroz,
també,
del rockero,
i de l'Euclides Matos,
del Cantant Brasiler.
El pianista
també està fent coses
de teatre
i fa moltes coses
durant aquests moments.
Ell té
un quartet propi
que es diu
amb el seu nom,
Jaume Vilaseca,
fent els seus temes.
El baixista
és professor
de l'Aula
de Músics
de Barcelona,
hi ha tocat
amb el Tot i Soler,
hi ha tocat
amb molta gent,
vull dir,
tots estem més o menys
allò,
fent altres coses,
no?
Sempre que podem,
sempre i quan es puguin
compaginar,
clar.
Tal com està el panorama,
em sembla que és
l'única manera
de viure de la música.
Sí,
perquè o estàs
amb una moguda
que es mogui molt
o que faci
molts bolos,
realment
t'interessen
unes quantes
que en facin poquet.
Sí,
home,
si també piques
d'aquí i d'allà.
Sí,
perquè jo també
estic veient
que potser
dedicar-se a una sola cosa,
quan estàs acostumat
a fer una mica de tot,
pot ser un que us ha avorrit.
Saps?
O sigui,
de sobte,
si estàs acostumat
a treballar
amb diverses coses diferents
i a tractar
amb diversos tipus
de gent diferent
i fer diverses músiques
diferents,
de sobte,
tancar-te amb una,
tinc la sensació
que m'avorriria,
no?
Potser no.
Potser no.
Potser resulta
que fins i tot
ho disfrutaria i tot,
no?
Tindria que veure-ho.
Ho has aprovat,
dona,
ho has aprovat en temps.
M'agradaria,
m'agradaria,
ojalà pogués,
ojalà pogués provar-ho.
Ja m'agradaria.
Veiem,
doncs,
que has participat
fent corus
en moltes gravacions
i potser el que destaca més,
tot i que,
clar,
potser no és el millor
que has fet,
però el que destaca més
és això,
com deies,
la gravació de jingles
publicitaris.
Sí.
Perquè la gent et reconegui,
digue'ns alguna anunci,
home,
que la gent digui,
mira,
ai,
sí,
és aquella veu.
A veure,
havia un anunci
de Dodot,
que era una música brasilera,
que estaven uns bebès
amb bolquers
a la platja,
xutant pilota.
Doncs aquest era jo.
I després també
els electrodomàstics Miró,
també.
El Miri, Miri, Miró.
El Miri, Miró.
Que em dius, Anna,
ets tu?
Vale.
No, que sempre és curiós,
no?
Clar,
perquè no te'n dones compte,
se't va quedant la melodia
i evidentment hi ha professionals
al darrere que hi han de posar.
Sí.
I després un rondell amb català
també de fa un parell o tres anys,
també,
la versió catalana
i...
què més?
No sé,
tindria que pensar.
Bé,
no pateixis,
que has disfrutat fent els anuncis.
Coses que no estan molt presents,
o sigui,
que quan les posen
no estàs allò sentint
en un primer pla la veu,
no?
Ah.
Se senten coros allò de fons,
se sent una veu i tal,
coses més petites.
T'ha comentat que
que és satisfactori,
vaja,
te va agradar gravar els jingles
publicitaris,
suposo que és un estil
totalment diferent ja,
no?
De treballar.
Sí,
i a més està bé
perquè aprens molt.
Aprens molt
perquè demanen
coses especials amb la veu.
Sí.
Més alegria,
més tal,
més qual,
són coses que potser tu normalment
no et planteges quan estàs de bolo,
no?
Allò de controlar la teva veu
fins al punt
que soni més alegre,
que soni més,
no sé,
no?
I són coses que en gravació
te les exigeixen
en un moment donat,
no, no, no,
té que sonar més alegre,
o no, no,
està sonant massa dèbil,
té que sonar com
amb més energia,
i llavors tu aprens molt
a controlar la teva veu,
no?
Perquè què fas?
Tu arribes i ja
t'ho tenen
tota la partitura muntada,
tu simplement...
Sí, normalment
les coses de publicitat
acostumen a ser
trossos petits de música,
no, peces petites...
No graves tota una cançó,
no?
De com?
No dic,
és això,
no graves tot un tema
i després ells agafen,
sinó que ja aneu directe al gra.
No,
sempre el que he fet jo
ha sigut
el trosset aquell
que tu fas,
el que sona
després de la televisió,
i diverses versions,
potser, no?
Una més alegre,
l'altra una mica més lenta,
l'altra...
I llavors el client
escolleix
quina és la que li agrada més,
i a vegades
potser els agrada la versió,
però prefereixen
que en comptes de veu de noia
són i veu de noi,
o que en comptes
que una persona
sigui cantat per vàries,
saps?
Llavors,
en base d'això,
doncs es va...
A vegades ho tenen molt clar,
no?
Volem una noia, tal.
I quan el client ja coneix cantants,
potser ja inclús ja les demana, no?
Vull tal noia que em faci això.
Però a vegades el client
és una mica perdut,
no sap si vol una veu femenina
o masculina
o un grup cantant,
llavors...
I ho ha de sentir.
I clar,
tu ja t'has deixat allà la veu,
amb tota l'alegria
i la positivitat.
Clar,
i després resulta que decideixen,
doncs,
que prefereixen
fer-ho amb una veu masculina
perquè és un producte
que no sé què
que va destinat als homes.
I prefereixen
que ho canti
en una veu masculina
i ja està, no?
Però vaja,
cada client té la seva...
Forma part de l'ofici,
sí que hi ha.
La seva mania,
no?
Clar.
Doncs parlem ara,
sí,
més en profunditat
d'aquesta formació,
Sarabà,
que veurem
al Teatre Auditori
diumenge.
Música brasilera
i comentaves tu
que era música tradicional
brasilera.
És música tradicional
perquè són cançons
una mica de sempre,
no?
Quasi totes.
El que passa és que nosaltres
els hem donat
una visió diferent.
De fet,
són versions pròpies,
tots els temes
estan arrenjats pel grup,
no hem volgut fer
el que s'ha sentit
cada...
O sigui,
sempre, no?
I he tocat igual
i he cantat igual.
Llavors,
hi ha cançons
que a vegades
s'han sentit
molt lentes
i nosaltres
la fem molt ràpida
o un tema
que sempre s'ha fet
amb bossa nova
el fem amb funky.
Llavors,
afusionem molt en jazz
en el sentit
que hi ha molt espai
per la improvisació
de tant dels músics
com de la cantant.
Hem volgut renovar
una mica, no?
Perquè s'ha fet
sempre molt igual
la música popular
brasilera.
S'han agafat els clàssics
i s'han tocat
tal qual són, no?
Millor cantats,
pitjor cantats,
millor tocats.
Però jo estava
una mica avorrida,
no,
perquè m'agraden molt,
no?
Però sí tenia ganes
de fer alguna cosa
que respectés
l'origen
però que fos
una mica diferent.
I, bueno,
a poc a poc,
doncs amb els músics
hem anat agafant
allò els temes
i hem anat
xicant cullera, no?
A cada una de les cançons
i hem canviat aquí,
hem canviat allò
i, bueno,
ara tenim un repertori
bastant treballat
i espero que
tothom que vingui el diumenge
el disfruti
i s'ho passi molt bé.
Home, està bé
perquè fareu temes,
això com deies tu,
més o menys estàndard, no?
Que la gent coneix
però que, clar,
que ja els sonaran diferent.
Sí, sí,
perquè la gent
està al Maixquinada
que és una cançó,
un dels temes
més coneguts
de la música popular
brasilera, no?
I, en canvi,
la versió que s'han tirat
és una versió
molt diferent.
Que no serà
la de l'estanga aquells.
Que no serà
la de l'estanga aquells.
molt bé.
No serà.
Que ningú s'esperi.
No serà, no.
Que està molt bé
però no serà.
Molt diferent.
La xica d'Ipanema
suposem que no faltarà?
No la fem.
Ai, què em dius ara?
No, aquest va ser
dels meus príncipes.
Mira, la garota d'Ipanema
no la farem.
No, ja m'imagino
que jo estic veient,
no, clar,
m'han transcurrent els bolos
i jo vaig veient
que hi ha cançons
que la gent les demana molt, no?
I una d'elles
és aquesta.
Llavors, clar,
el que a mi no em ve de gust
és fer el garota d'Ipanema
com s'ha fet sempre.
Jo a mi pensaria
en fer una versió
llavors, clar,
la tindríem que treballar
entre tots
per veure com la fem, no?
Perquè és el que s'ha fet sempre.
Clar, clar.
I més o menys
estem fugint, entre cometes,
d'aquesta imatge, no?
De la música popular brasilera
que té tothom, no?
Una mica de garota d'Ipanema
i d'aquestes cançons tan maques.
Perquè, Anna, vosaltres,
que és veritat,
nosaltres,
i ja m'incloca a mi,
no ens quedem una mica
amb la superfície,
amb el que és més fàcil
que hagi arribat
al gran públic.
Vosaltres,
que esteu més ficats
en aquest estil de música,
com és?
A quin to té
la música tradicional brasilera?
M'a sona melancòlica, a mi?
Sí, sí,
però és curiós
perquè sona melancòlica,
però les lletres
són molt alegres.
Inclús,
quan parlen de coses tristes,
de fons,
hi ha alegria.
I és una...
A mi, personalment,
és una música
que sempre em transmet...
No sé com explicar-ho.
Potser és una...
diré un subidó d'ànim, no?
O sigui,
hi ha músiques
que les sents
i són molt maques,
però potser sí
que et quedes allò trist
i, oh, quina pena.
Però a mi,
amb la música brasilera,
particularment,
em passa al contrari,
que inclús
quan sento balades,
quan sento bossa nova,
cançons molt lentes,
les seves harmonies
són tan riques,
són tan...
no sé,
que a mi em deixen
com molt amunt, no?
Molt, molt...
no sé com explicar-ho.
És una qüestió de sensacions
i, claro,
és molt personal
i és bastant intransferible,
no?
Les sensacions,
com té,
també és qüestió
que la gent ho senti
o no ho senti.
Hi ha molta gent
que diu
que és molt empalagosa
aquesta música.
Hi ha gent
que la considera empalagosa
i, en canvi,
hi ha gent
que fos com a mi,
no?
Que m'omple molt,
m'omple molt
i em fa pujar l'ànima
i em fa sentir
molt alegre
i em fa pensar
que el món
té futur
i que...
Home, ja està bé, doncs.
T'està tot perdut, no?
Dic, mentre hi hagi gent
capaç de fer música
d'aquest tipus.
Ja has fet bé, doncs,
a triar aquest estil, eh?
Gent que tingui cor
per fer música així,
senyal que el món
encara no està per mi
de tot.
Encara el podrem salvar
entre tots, no?
Molt bé.
A veure si acabem
amb aquest esperit optimista.
A veure, a veure...
El que sí que s'entreveu
pel que feu vosaltres,
pel que has estat explicant
és que és una música
que es deixa barrejar
molt fàcilment,
que admet
que hi hagi estils
per aquí al mig
ja, doncs,
modificant-la i tot això.
Sí, sí, sí,
jo crec que sí.
El que s'ha fet poc,
s'ha fet poc
i ara s'està començant
a fer una mica més
que fa uns anys.
Però suposo que també
és per l'idioma
ha estat com molt apartada
la música popular brasilera
de tot el que és
a nivell mundial
i perquè inclús
dins de la poca Sud-amèrica
ningú més té el seu idioma,
no estan sols ells allà
amb la seva música
i la seva llengua.
Llavors,
a vegades com costa
que la seva música
s'obri més
a nivell popular
a tot el món, no?
No sé si és un problema
de l'idioma
que és desconegut,
no sé quin problema és,
però vaja,
la gent hauria
que obrir bé
els sentits
i deixar-se
envoltar
per la música popular
brasilera
perquè val la pena.
Escolta, ara que deies
això de l'idioma
s'ha acudit mai
a traduir
algun tema al català?
És que t'ho dic
perquè me fa l'efecte
que també
música i idioma
van com molt lligats.
El portugués,
però el brasiler,
que no és ben bé portugués,
el brasiler,
s'hi presta?
Ho he pensat
en fer i he vist
que és més fàcil
fer una adaptació
al català
que al castellà,
per exemple.
Per el tipus
de...
Sonoritat.
...que fan servir
per la sonoritat
també,
en paraules iguals,
inclús que són
molt semblants
en català
i en portugués.
No ho he fet,
però la veritat
és que estaria
molt bé,
estaria molt bé.
Estaria molt bé
fer-ho.
com sona el Sarabà
a la damunt de l'escenari?
Com què?
Com sona el Sarabà
damunt de l'escenari?
Com sona?
Com sou?
Ah, com sou?
Sí,
quin rotllo
ho porteu damunt de l'escenari?
Sí,
o fins i tot com soneu?
Ho dic per ara
fent boca ja
pel concert de diumenge.
Sí,
bueno,
jo crec que molt energètic.
Qui vingui
no s'avorrirà.
Potser li pot agradar,
potser li pot no agradar,
però avorrir-se
no s'avorrirà
perquè musicalment
passen moltes coses
durant el concert.
No és pla.
rítmicament
passen moltes coses,
hi ha molts canvis,
hi ha sorpreses,
hi ha...
Molt de lloc per la improvisació,
com deies.
Sí,
hi ha lloc per la improvisació
i sobretot
això hi ha en canvi,
hi ha sorpreses
i coses que la gent
normalment no s'espera
i causen efecte
en el públic normalment.
I, bueno,
la gent s'ho passa bé
i et dic
indiferent no surt,
o sigui,
o diu dient
oh, que maco, que bé,
o masacanya,
tu ets masacanya
i m'esperava més a la nova.
I no en fent la xica d'hiponema.
Sí, claro,
la gent,
naturalment
amb aquesta imatge,
no?,
de bossa nova
tranquil·la i lenta.
Bossa nova és així,
pura i dura,
potser en fem dos
en tot el concert.
El que més són
sambas barrejat amb funky,
amb partidor alto,
que són diferents
ritmes brasilers,
no?,
i una mica de foixer,
una mica de,
ja et dic partidor alto,
una mica de samba,
una mica de...
una mica de tot,
una mica de ballon
barrejat amb la bossa nova
i amb el jazz.
O sigui,
a més ens falta rumba.
Sí, ja ho veig.
A més ens falta ficar a dir
que tot s'ha d'estudiar.
Doncs sí que t'haurem d'anar
no només amb les orelles obertes,
sinó també amb la ment oberta, eh?
Sí, sí, sí, això sobretot.
I el cor obert,
el cor molt obert.
Molt bé,
per veure el Sarabà us ho recordem
un diumenge a dos quarts de vuit
al Teatre Auditori de Caixa de Tarragona.
el Sarabà amb l'Anna Voltes
cantant,
posant-hi la veu.
Anna,
ja per acabar,
digue'ns una cançó
que veurem en aquest concert
que sigui la teva preferida,
perquè la gent quan l'escolti
digui,
mira,
l'acaba dient a la ràdio.
La meva preferida,
no puc dir una,
diré una perquè em m'has demanat una.
No sé,
n'hi ha un samba molt maco
de Joao Bosco,
que és un senyor
que fa unes cançons precioses,
un samba que es diu Nassau,
que vol dir nació,
i parlar de la seva nació.
I, bueno,
és un samba molt maco.
I si no,
Flor de Lis,
de Jevant,
o Revento,
de Gilberto Gil,
o Madalena,
d'Ivan Lins,
o, bueno,
o Fato Consumado,
de Jevant,
o, bueno,
n'hi ha moltes.
Està tothom prenent nota.
N'hi ha moltes
i totes molt maques.
Doncs vinga,
no faltarem al concert.
Moltes gràcies, Anna,
i en fi,
ens veiem diumenge.
Moltes gràcies,
a veure si ens veiem.
Vinga.
Gràcies.
Adéu a tothom.
Adéu, adéu.