Fins demà!
Fins demà!
I jo crec que ja es quedarà, ja hem soparat la primera prova, la prova de foc.
És el Jordi Ximeno, amb una secció que fins avui no tenia títol.
Jordi, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Ara ja tenim fitxat oficialment, no? Ja has passat el període de prova, podríem dir.
Sí?
Sí, jo per part meva, sí.
Ah, molt bé, doncs perfecte.
Jo ja he vist que puc dormir igualment a la nit, ni que tu hagis vingut, i...
Sí.
Què vols que et digui? No sé.
Bueno, això què vol dir? Que potser la setmana que ve no vindràs?
Sí, no se sap mai, en aquesta vida.
Oh, que és dolent!
Ja veurem, ja veurem.
Quina forma de fer-me patir.
Ja veurem, com estàs tu?
Jo bé, bé, bé, un veig genèric.
Ja et veig.
Un veig genèric.
Gràcies.
Escolta, que tenim títol, ja no?
Sí, bueno, m'ha vingut al cap avui.
Com, com?
Cara a cara.
Igual la gent potser la relacionarà amb una pel·lícula, no?
Hi ha una pel·lícula del Nicolas Cage.
Sí, sí, Face Off, que la van traduït cara a cara, em sembla.
Sí, però no té res a veure.
Però tu i jo no ens barallarem, no?
Ni tu ets el Nicolas Cage.
No, no.
Ni tu el John Travolta.
No, per sort.
No, i...
Ai, senyor.
Escolta, com se t'ha acudit aquest títol, Jordi?
No, bé, justament, també, per una banda,
pel CD que venim avui a presentar, també,
que em porta el títol Face to Face,
no direm de qui és, que la gent comença a rumiar.
Ja ho he dit jo abans.
Ah, sí?
Sí, quan he presentat la secció.
Bueno, doncs vale.
Bueno, ja està.
I bé, no, m'ha agradat, simplement Face to Face.
Cara a cara.
I de fet, físicament, no ens podeu veure,
però físicament estem així, eh?
Sí, sí, cara a cara.
Molt lluny, perquè no arribem a les mans, això sí, però cara a cara.
Com a quatre metres de distància.
Sí.
Però, en fi, amb la secció cara a cara,
mira, ara ja ho puc dir amb la boca ben plana,
una secció que ens acompanya cada divendres
a la segona hora del Ja Tardes.
Amb el Jordi el que fem és repassar,
doncs, bé, parlar, comentar,
tres, dos, tres notícies
que el Jordi selecciona de la setmana.
Després anem repassant a poc a poc
un LP que ell mateix tria
i parlem sobre les efemèrides de la setmana,
doncs que ell també selecciona.
Sí, sí.
Que si surt malament és culpa d'ell.
Però quin morro que arribes a tenir.
Mare de Déu.
Ja s'ha acabat la sintonia?
No, però l'he tret.
Ah, l'has tret.
Ah, bueno, bueno.
És que si no, embrutava la teva veu i no podia ser.
Potser és el més maco de tota la secció.
Si no, una sintonia, vols dir de qui és
per fer-li una mica d'honor
amb aquest pobre xic
al qual no li estem pagant drets d'autor, segurament?
No, d'un senyor que es dedica a fer blues
als Estats Units que es diu Lucky Peterson.
O Lucky, no ho sé.
Bueno.
Afortunat, no?
Sí.
Agafes?
Afortunat Peterson.
Afortunat Peterson.
Hi havia el Duke Ellington,
que el Duke Ellington...
Clar, ja l'ha afortunat Peterson.
Sí, està també l'afortunat Peterson.
Ah, senyor.
En Fi Jordi va presentar el CD Home
que repassarem avui, que així ja aprofitem.
Sí?
Doncs bé, avui escoltarem temes dels Kings,
una formació lundinenca,
apareguda pròximament a principis,
en concret l'any 63, a Londres, com ja hem dit,
i aquest treball portava per títol Face to Face.
Hello, who is that speaking, please?
Who is on the other end?
Is she big, is she small?
Is she or she at all?
Who's on my party line?
Wish I had a more direct connection.
This party line is here when I arrived.
Doncs entrem ja en matèria amb el comentari
d'aquestes notícies que ha seleccionat Jordi.
Sí, per què fas aquesta caraona quan parles de les notícies?
No, perquè a veure, de moment molt, molt animades
per tirar coets no són, que el món està molt malament,
però clar, no ho sé.
Bé, tenim diferents notícies,
avui no ens centrarem en cap notícia en concret,
parlarem també aquests dies o aquesta setmana,
han succeït una sèrie de coses
que segurament la gent se n'haurà enterat,
altres no, no tant,
i segurament si nosaltres fem una mica més de ressò,
segurament també hi haurà gent que se n'entrarà
i altres que no, però bé.
Almenys haurem contribuït, no?
Sí, haurem contribuït i anirem a dormir més tranquils
i podrem descansar millor.
Per una banda, podríem parlar així
de la farsa de les eleccions presidencials xatxenes
aquests dies,
unes eleccions que es van celebrar,
si no recordo malament el 5 d'aquest mes,
estem a l'octubre, no?
Sí, sí.
Sí, el 5 d'octubre o el 5 o el 6 d'octubre,
però que diferents ONGs
i entitats internacionals de drets humans
han qualificat com una farsa.
Després també podríem parlar,
doncs aquesta setmana,
que els xinesos han arribat a la lluna, no?
Que tu no ho sabies.
Jo no ho sabia, mea culpa, ho sento.
Surt a tot arreu i tu no ho sabies.
Perquè no tinc temps, que vinc aquí tancada,
no me n'havia enterat.
Els xinesos han arribat a la lluna?
Ai, ai, ai, que acabo de dir,
quina bestia és a la lluna.
Han sortit a l'espai, no a la lluna.
Ah, encara no han arribat.
Han sortit a l'espai.
Estan de camí?
Sí, sí.
Però van cap a algun lloc o fan tomes?
No, han donat toms a la terra
i jo diria que a hores d'ara ja deu estar
el pilot, que era un militar,
marejat.
Deu estar marejat
i de peus a terra, segurament, ja.
Ha de ser difícil,
pensa, ha de ser difícil
saber quan un xines es mareja,
perquè quan te mareixes te poses com a groc.
Com a groc i potser...
Per un xinès, clar, com ho saps?
Ai, quin comentari, eh?
És fàcil fer gràcies amb els estereotips, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs bé, la mateixa setmana
que els xinesos han arribat a l'espai,
també podríem dir sobre la Xina,
que relativament el Partit Comunista
ha iniciat un procés de democratització
del règim xinès,
i tornant una mica a la notícia aquesta
dels xinesos arribant a l'espai,
doncs a mi, principalment,
el que em va sobtar va ser tot el secretisme
que vam portar al voltant d'aquesta notícia.
Les imatges de televisió,
de la sortida del coet i tot això,
es van donar, doncs,
una sèrie d'hores després
del triomf de l'activitat,
simplement perquè si no resultava bé
o explotava el coet...
Només en l'aira, doncs, que no se sapigués.
Sí, que no se sapigués
i que no hi hagués una decepció general a la Xina.
Però, escolta, fortíssim,
perquè, clar, quan pensem en carreres especials,
clar, doncs venen als Estats Units
i Rússia al cap i punt, no?
I fortíssim, doncs,
que la Xina, sent un país autoritari,
diguéssim, políticament,
doncs, que hagi desenvolupat un...
Bueno, la URSS també ho era.
La URSS també ho era.
Potser és una manera,
una demostració de força,
això de fer la carrera espanyola.
La Xina, en aquest canvi de segle,
és un d'aquells països,
un d'aquells territoris
que econòmicament són els més forts
de tot el planeta.
A més a més, cal recordar
que l'any, aproximadament,
els anys 50,
Mao Tse Tung,
el líder de la revolució comunista,
no?, a la Xina,
ja va dir que la revolució
no moriria sense primer
haver creat armament nuclear,
que ja ho va fer,
l'any 1974,
va fer estallar la primera bomba nuclear a la Xina,
i després, per l'altra banda,
doncs, també que sortien a l'espai.
I ho han aconseguit, doncs,
un futur més d'anys després.
el senyor Mao no ho ha pogut veure,
però bé, la Xina, doncs, té,
s'ha penjat la seva pròpia medalla.
I a banda de tot el secretisme,
doncs, també això,
que el pilot és un militar,
i que, segons el govern xinès,
no és una missió militar,
sinó una missió científica, civil, etcètera, etcètera,
però això crec que la comunitat internacional
no s'ho creu gaire.
Però se sap quina missió porten?
No, simplement, en principi,
era passejar per l'espai.
però això de que...
No sé, no sé.
El que tu deies,
és un règim totalitari,
i bé, segurament hi ha intencions militars
també dins d'aquest projecte,
com en tot arreu.
Doncs estan les coses al món,
com perquè vagin fent demostració de força.
Sí, la veritat és que sí.
Ai, senyor,
com estan les coses.
Bé, però una notícia almenys anecdòtica,
i tu has vist les imatges.
Sí.
I que tal és un xinès amb un tratge especial.
Bueno, vam poder veure imatges,
bueno, com a mínim les que jo he vist,
és una càmera fixa dins de la seva nau,
amb el casco,
i el tio amb el bloc de notes,
i ja està.
I és molt fort,
perquè clar,
en vez de dir Houston, Houston,
deuen dir Pequín, Pequín.
Sí, Pequín, Pequín.
Tenim un problema.
Tenim un problema, va saber.
Com es deu dir?
Estoy mareado.
Otra volta más, no?
I ja està.
Ai, senyor.
Molt bé.
I bé, doncs,
si vols una mica de música,
i seguim amb les notícies.
Rosy, won't you please come home?
Mama, don't know where you've been.
Rosy, won't you please come home?
Your room's clean and no one's in it.
Tomorrow, Rosy, how I miss you.
You are of the world to me.
Take a look and see if you like it,
if you like it, please come back.
Rosy, won't you please come home?
Since you joined the upper process,
because you don't know us anymore.
You don't know us anymore.
That's your trouble, my.
Rosy, rosy, where and tell me?
If you don't want to come back.
I will sacrifice all I have to have a happy home.
Once more.
Seguim endavant comentant més notícies de l'actualitat.
Notícies que moltes vegades,
excepte aquesta és una excepció,
la dels xinesos a l'espai,
però notícies ens portes moltes vegades
que no acostumen a sortir a la llum pública
o surten però amb titulars de pitons.
O tenen poc ressò, per dir-ho d'alguna forma.
Però bé, crec que és una de les avantatges d'aquest món.
Aquest món global té les seves avantatges i les seves avantatges.
Internet, en aquest cas,
també, o correu electrònic,
té també les seves avantatges i les seves avantatges.
I una d'aquestes és poder rebre notícies
des de diferents ONGs,
des de diferents parts del món,
des de Xile, des de la Xina,
des d'Austràlia, des del Senegal,
que parlen sobre problemes locals
però que a la vegada tenen una important repercussió
a nivell internacional.
I bé, amb les notícies que hem vist en altres divendres,
potser s'ha notat molt més que amb aquestes
o temes que podríem haver desenvolupat molt més
però que potser tampoc és el programa adequat
com el frau aquest de les eleccions xetxenes
en què, doncs, simplement, des de Moscú
s'ha ficat una titella
que el govern de Txetxènia
que seguirà tot el que diguin a Moscú.
Ja està, per exemple.
El que passa és que
fins a quin punt ja és notícia avui en dia
que unes eleccions en un país
d'aquestes característiques
estiguin manipulades.
Potser estem acostumats,
no és la primera vegada que salta una notícia d'aquestes,
la llegeixes i no et sorprèn.
No, la veritat és que no.
Seria notícia el contrari, no?
Sí, sí.
El que seria notícia, ara ho has dit bé,
seria tot el contrari.
Que fos tot pacífic, sense violència,
amb assessors de qualsevol organisme internacional
que han seguit el procés de...
Però vaja, tenen proves
i s'ha arribat a saber
de quina manera han estat amanyades?
Sí, sí.
L'actual president,
un tal senyor
que era el candidat del Kremlin,
Ahmed Khadirov,
era un líder revolucionari també en el seu moment
i ex-torturador, etcètera, etcètera.
Té uns antecedents,
que la veritat fan por.
Bé, després hem passat a la Xina,
hem rigut amb els xinos a l'espai,
que la veritat fa força gràcia,
i seguim per convidar
a l'audiència de Tarragona Ràdio...
Però és que tu imagina't, Jordi,
jo no em vols ser que abaixar dels xinos.
Perdona, un petit incís.
Mart, d'aquí uns anys,
ple de bazars xinos.
O restaurants.
O restaurants xinos.
Restaurants xinesos.
Que bonica, Mart.
Ja està, ja està.
Molt bé.
Ja està, petit incís.
Perdona, va, ens posem seriosos,
que tenim una notícia una mica més...
No, hi ha notícies de tot, sí.
A veure, convidem a l'audiència de Tarragona Ràdio,
com ja hem dit,
a la campanya del 0,7 reclama,
que a diferents ONGs és pel desenvolupament,
convidant a la ciutadania,
pressionar els partits polítics,
perquè incloguin els seus programes de compromís
del 0,7% de cara a les properes eleccions generals,
un 0,7% que moltes vegades no serveix per res,
un 0,7% que cada vegada té més...
no està tan ben vist,
inclús per alguns sectors més crítics dins del desenvolupament,
per agafar un cas d'exemple,
l'any 1991,
els Estats Units va condonar tot el deute públic
que tenia Egipte,
que era d'un total de 7.000 milions de dòlars,
a canvi que Egipte donés ajudes
per la Primera Guerra d'Iraq.
Doncs, simplement,
en lloc d'afavorir el desenvolupament d'aquell país
o incrementar les ajudes al desenvolupament,
simplement, a canvi com a arma política,
ho vam fer servir.
A veure, posem antecedents a la gent que...
perquè si això del 0,7%...
Sí, a tothom li sona, segur.
Explica'm exactament què és, Jordi.
A veure, el què?
El 0,7%.
Simplement és destinar al 0,7%
dels pressupostos generals de l'Estat,
o de qualsevol tipus de pressupost,
cap al desenvolupament a tercers països,
a països en desenvolupament.
I països, moltes vegades,
que tenen, doncs això, en deute,
estan en deute en països
de l'anomenat primer món,
que també s'havia parlat en un principi,
això de condonar els deutes, no?
Sí, sí.
I, doncs, a Venezuela,
estar en deute en Espanya,
doncs, per donar aquest deute.
A la majoria de països de l'hemisferi sud,
per fer una generalització
que no és molt concreta,
però que és força important.
També, de fet, fa molt de temps
que s'arrossega la demanda aquesta del 0,7%,
i jo potser hauria dit
que ja s'havia aconseguit.
No, no, no.
I països com Espanya,
que de vegades estan pitjor,
van baixant el seu tant per cent.
Bé, que mai havien arribat al 0,7%,
però que, o sigui,
per exemple, era d'un 0,2%,
que de vegades és pitjor l'ajuda
que es dona a l'exterior.
I fins i tot a nivell d'Europa
no es donen també unes ajudes
o seria ja una altra història?
Sí, bé, estaria relacionat perfectament.
I ha anat més curiós
com al Banc Mundial
o al Fons Monetari Internacional,
moltes vegades es queden
una part important
de les ajudes
simplement perquè ja són diners
que aquests països deuen
a aquests bancs, simplement.
Allò ja no arriba en abans,
ja no arriba en abans
per les informacions que tenim.
A veure,
per cada dòlar d'aquest ajut
els bancs se'n queden tres
en concepte de pagaments d'interessos.
Imagina't.
És a dir,
el que arriba
és que és
molt mínim.
No sé.
Bé, bé.
Bé, bé, no.
Bé, bé, bé, aquesta és la realitat.
La qüestió és que s'apropen
a eleccions
i és moment
d'estirar de la corda.
Sí, sí.
Anar en demanant, no?
Sí, els polítics faran
les seves promeses
que s'emportarà el vent, clar.
Tots estaran d'acord abans.
Seran paper mullat,
però bé,
com a mínim,
ho anem deixant.
El que no sabia tampoc
és que hi havia,
dins del que serien
totes les ONGs,
hi ha les ONGs
per al desenvolupament.
Vull dir que potser
és tan gran
el grup d'ONEGs
que es dediquen a això
que fins i tot
s'han associat a part
o es posen en un grup a part.
No, bé,
la majoria, en teoria,
també són ONGs
pel desenvolupament.
Però, sí,
des de fa 3 o 4 anys
a mi em sona
ja això de ONGD.
Com veieu aquesta sigla,
és ONGD,
la D,
és de desenvolupament.
Molt bé.
Molt bé.
I ja està.
En un principi,
aquesta notícia
la deixem així de banda
i queden un parell més,
una de divertida
i una de notant.
Dandy,
Dandy,
where you gonna go now?
Who you gonna run to?
Hardy a little life.
You're chasing all the girls.
They can't resist your smile.
Oh,
they long for Dandy,
Dandy,
chatting up the ladies.
Doncs, si estàs d'acord, Jordi,
quasi comencem per la més seriosa
i així acabem rient.
Aquest que si no és un mal rotllo.
Bueno, riem, riem potser no,
perquè clar,
com totes les notícies
tenen la seva cara i la seva creu,
hi ha gent que deuen estar empipada
i altres no,
però bé,
a mi la veritat em fa gràcia.
La primera,
doncs bé,
tots els que hagin seguit
més o menys les notícies
a la televisió
o els que vulguin
sempre estar més informats
i agafant els diaris,
sabran que darrerament
hi ha hagut una sèrie de revoltes
a Bolívia,
també un dels països
més pobres de l'Amèrica llatina
i simplement per una raó principal,
a banda de tota la pobresa
que tenen els sectors indígenes,
la població rural,
els camperols,
la població obrera,
les ciutats,
l'emarginació dels guetos,
etcètera,
doncs simplement,
en aquest cas,
les mobilitzacions
són per l'exportació
del gas natural
cap als Estats Units,
quan segurament
si aquesta exportació
no es produís a terme,
es podrien beneficiar
els propis bolivians.
Sí,
es podrien beneficiar,
molt bé,
els propis bolivians
es podrien beneficiar
de la seva energia.
I igualment,
suposem que bé
que hi ha una venda
de gas natural,
amb la qual cosa
es treuen uns beneficis,
vull dir,
es treuen uns diners,
ni que no t'ho quedis,
si ho vens,
treus uns diners,
però o bé els diners són pocs
o bé que s'afoureixen
els explotadors.
S'ho queden
les tres o quatre
grans companyies
que normalment
no són bolivianes,
són grans multinacionals
que normalment
són americanes,
europees o xineses,
a saber,
són de l'hemisferi nord.
Però no hi ha cap mena,
jo no ho sé,
no hi ha cap mena
de protecció
sobre els productes naturals,
perquè el gas natural
és un producte natural,
sobre els productes
de la pròpia terra,
no hi ha cap protecció
per part del govern.
Sí,
suposo que sí.
El que és curiós
és que aquestes mobilitzacions
es van iniciar
el 19 de setembre
del mes passat,
però els antecedents
venen ja més o menys
de fa un parell d'anys,
l'any 2001,
quan el que era president
en aquells moments,
Jorge Quiroga,
va anunciar
que l'explotació
del gas natural
a Bolívia
no sortiria
de Bolívia
i abans
que acabés
la seva presidència,
uns dies abans
que acabés
el seu mandat,
molt bé,
doncs el seu equip tècnic
va preparar
una sèrie
de documentació
perquè
l'explotació
d'aquest recurs
passés
a mans
de gent de fora.
Clar,
va dir,
jo marxo...
I ara el problema
se l'ha trobat...
I aquí us deixo en marrón.
Molt bé.
I ara el problema
se l'ha trobat
l'actual president,
Gonzalo Sánchez
de Lozada,
i bé,
que segurament
ja tenia pensat
seguir la mateixa línia
que el seu antecessor,
etcètera,
etcètera,
i bé,
doncs totes les imatges
que hem pogut veure
a Venezuela
i a Bolívia
de Camperols
que es dirigeixen
cap a la capital
i de la policia
i els militars
han repartit llenya,
doncs més o menys
estan degudes
en un principi
per l'explotació
d'aquest recurs.
Els recursos naturals
que sempre
a la història
s'han donat
peu a conflictes
com pot ser
com sigui
l'aigua,
en aquest cas
el gas natural,
etcètera.
Que de fet,
doncs,
en un país
li pot afectar
més o menys,
però,
clar,
en un país
com Bolívia
en què això
només és una gota més
que fa vessar el got,
vull dir que hi ha
molta altra problemàtica,
no?
Sí.
Doncs clar,
evidentment,
per qualsevol cosa
ja serà una revolució.
Sí,
i jo crec que
el que demanen
les manifestàncies
és just,
simplement demanant
que primer
s'abasteixi
al mercat intern
i tot el que s'obri
serveixi
pel mercat extern,
primer,
pel propi desenvolupament
de Bolívia
i, a més a més,
tractant-se d'un país
tan pobre
no és normal,
no?
Institucions
mundials,
podríem dir,
externes a Bolívia,
poden dir-hi alguna cosa
amb tot això?
o no tenen cap mena de...
Sí que poden dir,
suposo.
Bueno,
de dir poden dir,
però vaja,
que no es mullaran.
De dir poden dir el que vulguin,
però clar,
en un principi també és un problema
segurament de contractes
entre el mateix govern
o els mateixos representants
del govern
i les multinacionals
que gestionen aquest recurs.
i després,
si són americanes,
doncs molt pitjor.
Bueno,
i aquest gas,
a més a més,
crec que ja ho hem dit,
va destinat principalment
als Estats Units
i, clar,
segurament
les multinacionals
són americanes
i amb tots els centes
que tenim
dels Estats Units
i la CIA
amb intervencions
clandestines
i secretes
per carregar-se
a governs
que no han estat
al costat
de la gran potència mundial,
doncs,
crec que...
que si Estats Units
te demana gas natural,
pobre de tu
que li digues que no també,
eh?
Pobrets.
El que busca a casa.
Sí, sí,
mira el nostre president.
No li demanaven gas,
però...
Però bueno.
Bueno, bueno.
I per acabar,
darrera notícia,
no?
Però en tenim una altra, eh?
Sí, eh?
Sí?
La diem.
Bueno, no estava preparada,
però...
Ah, és que ara anava a dir
jo no el tinc al guió.
No, és d'aquell.
Això ho has de dir,
que no sé què.
Sembla ser que aquest any
no es celebrarà
la Fira del Disque de Barcelona,
del senyor Tardà, no?
Tardà, sí.
Ho pronunciu bé?
Tardà, sí?
Jo diria que sí.
Tu diria que sí, sí.
És francès, no,
aquest senyor Tardà?
Oui, oui.
Oui, sempre.
Ets tu?
La mètica Fira,
però aquí entrevistaré-se
jo cada any l'entrevisto.
Ah, doncs sembla ser
que aquest any
no es celebrarà.
En un principi,
les raons
que s'han donat,
les oficials,
són que hi ha hagut
una sèrie de problemes,
d'infraestructures,
etcètera, etcètera,
però sembla ser que no.
Pel que em vaig poder entrar ahir
a un concert a la ciutat de Reus.
Perquè estem parlant
de la Fira del Disc de Reus,
eh?
No, no, la de Barcelona.
Ah, la de Barcelona.
La de Barcelona,
la mítica,
la gran,
la primera.
La única.
Sí, sí, la única.
Doncs sembla ser que Barcelona
no es celebrarà
simplement perquè
la gent
de les diferents tenderetes,
els venedors de discos,
s'han revoltat
i han dit que ja estan farts
de pagar preus tan abusius
per...
Per muntar el seu estant.
Per muntar el seu estant,
i que segurament
perquè els venedors
no són tan importants.
A l'hora de vendre
quatre discos,
són una Fira del Disc.
I a més a més,
avui en dia,
que la gent, doncs,
anem tots
amb mayúscula
i amb negreta
i corxiva i subratllat
de pirates
baixant música,
perquè no?
Sí, sí.
A veure,
és la realitat, no?
És així.
Doncs bé,
i s'han revoltat
i sembla ser que no hi haurà
Fira del Disc de Barcelona.
Molt fort,
perquè m'imagino
el Jordi i el Tardà
subestant
els espais de la Fira, eh?
No només subestant
la típica guitarra
dels Beatles i tal,
sinó,
vinga, va,
aquesta parada de...
O potser pot muntar
diferents parades
amb els seus discos.
I vendres els seus discos,
les seves jaies.
Sí, sí.
Mare de Déu,
però el públic ho trobarà a faltar, eh?
Perquè tu més d'una vegada, no?
Has anat a la Fira de Barcelona.
No, Barcelona dos o tres vegades
i a la darrer, sí.
I s'hi trobaven coses o què?
Sí, però bé,
el que està acostumat
a sortir a comprar discos,
bé, avui en dia
ja més o menys a Tarragona
també es pot trobar
una certa oferta musical,
però normalment també
feies una escapada a Barcelona,
compraves quatre discos
i estaves tan content.
No te calies parar a la Fira?
No,
la veritat és que no.
I no hi ha tantes ofertes,
com diuen, eh?
No?
No, no.
I abans això de pagar.
Han de pagar l'estant.
Has de pagar per anar a comprar,
a més a més.
És com si anessis...
Has de pagar a entrada, no?
És com si anessis a l'Springfield
i abans t'ha comprat una camisa
i haguessis de pagar.
Per entrar i haguessis de pagar.
Ai, sí que sí.
De què anem?
I no et donen ni consumició.
Gràcies.
No, no, no.
Res.
Malament.
I a Reus sabem si arribarà
o encara no se sap res.
No.
Escolta,
no se sap, no?
No, no se sap.
Escolta,
com te n'has enterat tu d'això?
Que dius que t'ho van dir
en un concert.
Ahir, un concert que feien a Reus.
Un que té contactes.
Quin concert?
El què?
Quin concert?
El Miquel Vilella.
Molt bé.
Sí.
Escolta,
perquè un amic nostre
tocava amb ell,
el Carles.
Ahà.
Se sap tot aquí, eh?
Es poden guardar secrets.
No, bueno,
ara hem convertit la secció
una mica amb la premsa rosa.
Els divendres ja anem així.
Ai, senyor.
Ja és això.
De tota manera,
el contacte és de fiar, no?
Sí.
A veure si demà llegirem el diari.
La fira del disc torna a Barcelona.
Sempre pot ser que hi hagi
un acord d'última hora, també.
Però en un principi
el que a mi m'han comunicat.
És això.
Doncs Jordi,
escoltem una peça musical.
Sí.
La primera que ens has triat,
que es diu.
Sí, porta partit El Fensi
i està inclòs aquest Face to Face
de l'any 66.
If you believe in
what I believe in
let me be the same.
qui són els kings, Jordi?
A veure, els kings
és una formació lundinenca
formada l'any 63
i en aquest àlbum
estan formats principalment
o pertanyen al grup
el Ray Davis
que és el gran líder
de la formació,
el seu germà Dave Davis,
el Mick Avery
i el Peter Quaive
que s'havien incorporat
per publicar
o per treballar
en aquest Face to Face
cara a cara.
D'acord?
és una formació
en la línia
en un principi
dels grups
que hi havia per l'època
de ritme en blues
això es mostra molt
en els seus inicis
de la formació
en els primers àlbums
de la formació
i que podrien estar
en línia
o en grups similars
de l'època
com podrien ser els Who
els Rolling Stones
els Beatles
etc.
De fet,
m'ha fet la impressió
que són una mica
barraig entre Beatles
i Rolling
Sí,
moltes vegades
perquè no...
Sí,
el ritme en blues
de tota la vida
que seria més
la via Rolling
Stones,
etc.
I amb aquest àlbum
doncs justament
potser s'apropaven més
al concepte d'àlbum
que ja havien creat
els Beatles
amb el Revolver
per dates
molt properes
a l'any 66
ara no recordo
i doncs bé
el típic àlbum conceptual
en aquest cas
parlant de
dels desamors
de les pèrdues
amoroses
i també
doncs en aquest cas
en Ray Davis
deixava anar
tot el seu potencial
musical
i atrístic
en contra
de les classes
socials
britàniques
i en un principi
aquest àlbum
va estar
enmig
de dos grans
obres
també dels Kings
que serien
les obres
que tenen
els seus grans èxits
que serien
The Kings
Controversy
de l'any 65
i l'altra
publicada
un any després
el 67
un any després
del Face to Face
clar
que porta partit
Something Else
by The Kings
aquest àlbum
que estem escoltant
el tema
d'aquest fancy
que per cert
els Yolatango
fan una versió
que potser
parlarem un dia
dels Yolatango
algun dia parlarem
del Sony Youth
va aparèixer
el 28 d'octubre
de 1976
com que gairebé
podria ser una efemèride
d'aquí uns dies
doncs mira
apunta'm-la
i com ja hem dit
els Kings deixaven
la seva fase
també de riman blues
tan típica de l'època
s'endinxen en l'experimentació
fiquen inclús
alguna guitarra hawaïana
fiquen diferents efectes
també
i creen
un àlbum conceptual
voltant
de les pèrdues amoroses
i on alhora
Ray Davis
crea una sèrie de retrats
de la societat anglesa
retrats molt corrosius
i satírics
com per exemple
bé
la caixa la tens tu
amb títols
com Sunny Afternoon
que parla
doncs
fa una d'aquestes
d'aquests retrats
de la societat anglesa
i després també
A House in the Country
suposo
sí
també hi ha una
mira
ara els títols
no recordo
Party Line
Rosie won't you please come home
Daddy
Too much on my mind
Session Man
Rainy Day in June
A House in the Country
Holiday in Waikiki
aquesta és la que porta
una guitarra
com a hawaïana
Most Exclusive Residence for Sale
aquesta
per exemple
el títol significa
una residència exclusiva
en venda
sí
bé
alguna cosa així
hi ha altres títols importants
dins de la trajectòria
de Ray Davis
i els Kings
però que
que no van ser
els grans èxits
digue'ns un gran èxit
d'aquests que coneguem tots
You Really Got Me
i tant
per exemple
no ho sé
inclús
crec que va ser aquest
que va
aquest tema
va fer servir
per la campanya publicitària
fa uns anys
d'un cotxe potser
d'un cotxe
o sí
no ho sé
o de roba esportiva
no me'n recordo
sí sí sí
i no res
i Ray Davis en concret
que fa
aproximadament un mes
va venir al País Basc
en un festival
de música
on també estava
de hip hop
i altres grans estrelles
del rock de tota la vida
perquè ara funciona en solitària
Ray Davis
sí
bueno
sí sí
va fent cosetes
funcionar
funciona

dilluns
de l'any 54
aquesta t'agradava
però a mi no 1954
no no
de l'any 54
després de Crist
l'emperador Claudi
s'ha assassinat
per la seva segona esposa
anomenada Agripina
i que porta
el tro
doncs el seu fill
anomenat Neró
molt bé
el famós Neró
el famós Neró
problemàtic
que va cremar
sí sí
disputa
autoritari
etc
un dia després
el 14 d'octubre
però
de qualsevol any
que ara escollirem
de forma ràpida
podríem dir
de 1813
per exemple
ens apropem més cap al món contemporani
es produeix la batalla del Palmar
on els patriotis mexicans
vencen a les tropes espanyoles
dins d'un cicle revolucionari
a tota Amèrica llatina
en contra del colonialisme
o l'imperialisme espanyol
que entre el 1800 i el 1830
va aportar la independència
de moltes
de les colònies continentals
o la gran majoria
de les colònies continentals
americanes
com Xile, Venezuela
Argentina
Mèxic mateix
i principalment
doncs
impulsat per dos
per dos raons
la primera
per aquest cicle revolucionari general
que es duia a terme
a tota Amèrica llatina
i després
en segon terme
per la formació
d'una consciència criolla
emancipadora
o independentista
els criolls
saps qui són, no?
els propis
nadius
no
són fills d'espanyols
nascuts a Amèrica
ah i sí, vale
d'acord?
vale, vale
per què em fas preguntes Jordi
per fer-me quedar malament?
oi, no et faig quedar malament
si ets una enciclopèdia tu
i tant
i tant
molt bé
15 d'octubre
espera que del 14
hem desmentar ràpidament
una que a tu et feia gràcia
una famèria
que et feia gràcia
que molta gent
no s'hi trobarà curiosa
bueno, em feia gràcia
el personatge que la protagonitza
no el fet en si
no el fet en si
el 14 d'octubre de 1959
va morir l'actor
Errol Flynn
i no sé
protagonista de moltes pel·lícules
de pirates
de pirates
del Robin Hood
també
el primer Robin Hood
i les escenes aquelles
de lluita
d'espaces
del que sigui
no sé
pel·lícules de tota la vida
que potser ens poden dir
carques i iaios
ja
bé, ja tenim 30 anys
hauria de 31
per què no
dir-ho
i bé
doncs el senyor Errol Flynn
va passar a l'altre món
ara sí
dia 15 d'octubre
a veure
15 d'octubre
de totes les que tenim
escollim aquesta
també ens quedem
amb Amèrica Llatina
el 15 d'octubre de 1533
Francisco Pizarro
en plena campanya militar
contra l'imperi inca
va prendre la ciutat de Cusco
a l'actual Perú
un parell d'anys abans
s'havia fundat la ciutat de Quito
i doncs
Pizarro
juntament amb altres colonitzadors
com Diego de Almagro
i Hernando Luque
doncs
van colonitzar
tot aquell territori
donant mort
al príncep Atahualpa
que a la vegada
estava en plena guerra civil
en aquella època
amb el seu germà
d'acord
que per això
segurament també va ser fàcil
la conquesta
del territori
de l'actual Perú
i posteriorment
doncs
tots aquests
tres colonitzadors
van entrar en un procés
de guerra civil
entre ells
entre el 1537
i el 54
passem un dia
més tard
el 16 d'octubre
i podríem dir
doncs
bé
que quan tenim moltes
per triar
sí
el 16 d'octubre
de 1992
Rigoberta Menchú
líder indigenista
de Guatemala
va obteindre
el Nobel de la Pau
uns anys abans
el 84
també
un altre Nobel de la Pau
va anar
en mans
del bisbe Sud-àfrica
Desmond Tutu
per la seva lluita
contra la discriminació racial
i tal dia com avui
en concret
què podem dir
de l'any 98
doncs
l'ex dictador xilè
Augusto Pinochet
va ser detingut a Londres
per ordre d'un jutge
molt famós
avui en dia
el senyor Garzón
curiós
perquè sembla que fos ahir
i va ser
el 98
que ja ha plogut
també
bé
ja que ens ha costat
la diem
va néixer
el Miguel de Libes
obres de Miguel de Libes
tiempo
5 horas con Mario
El Camino
El príncipe destronado
sí
el hereje
La sombra del ciprés
Diario de un inmigrante
diario de un jubilado
no calla calla
aquella altra
aquella altra tan famosa
Los Santos Inocentes
etcètera
és que ho hem hagut de buscar
sí
sí
o sigui
arribem a anar
amb un 50x15
no no
en sabíem alguna
però arribem a anar
amb un 50x15
i xiquet
sortim fatal
doncs bé
Núria
m'autoacomiado
adeu
gràcies Jordi
fins divendres
gràcies