Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Clar, se fa una mica estrany que amb 27 anys hagis decidit, perquè suposo que has decidit així, dedicar-te al món de la música. Simplement no ho fas com a hobby, suposem, sinó que estàs centrat únicament en això.
Exacte, exclusivament. La meva vida està dedicada exclusivament a la música.
Quant de temps fa que et dediques exclusivament a això i que tens l'objectiu de poder ser un pianista menjada, això?
Bona nit, podríem dir.
Especialment a molta gent, especialment en aquest món, a trobar mestres.
Sí, perquè aquí a Tarragona és una mica difícil, és l'única escola de moment que hi ha a Catalunya de, diguéssim, del nivell superior de l'OCSE, no?
I en part si vols estudiar composició, no? I en part si vols estudiar composició, no? I en part, si vols estudiar composició específicament que no interpretació.
Sí, de fet, l'ALOCSE, el sistema educatiu superior està muntat en diverses especialitats.
Si tu vols dedicar-te exclusivament a ser intèrpret, hi ha una sèrie d'assignatures al voltant que et condueixen cap a aquest objectiu.
En canvi, si tu vols ser compositor, doncs, més aviat has triat un altre pla curricular que et du cap a ser compositor,
amb totes les assignatures d'orquestració, diguéssim, anàlisi, tècniques de composició, harmonia, contrapuntment, tot el que hi ha de la grana.
Déu-n'hi-do, i com és que t'està cantant més cap al plano de la composició?
Doncs bé, de fet, és perquè de petit ja vaig tenir, a part d'agradar-me moltíssim el piano,
doncs, de petit sempre intentava escriure, de fet, a casa vaig trobar, per casualitat, l'altre dia,
un folletó de quan jo tenia sis o set anys, que hi ha una melodia escrita i un títol que diu A la natura, no?
I allò vaig deduir que seria...
Una mica cipi, eh?
Exacte, sí, una mica.
No, el que seria, doncs, no sé, el meu primer, doncs, el poso, no?, la primera composició.
I al cap de, bueno, anaven passant els anys i jo sempre veia que era una cosa que portava a dintre
i que sempre tenia la necessitat d'escriure aquel com, no?
I així va ser.
Bé, és el que passa, no?, hi ha qui ho expressa en paraules i hi ha qui se li dona, doncs, potser millor això d'expressar-ho amb notes i anar fent.
Escolta, i a nivell interpretatiu, primer, quins són els grans mestres o els grans, no ho sé,
sí, compositors que potser te fan més respecte, però que potser també t'agraden.
Quins mites tens a nivell per interpretar, eh?
Molt difícil, eh?
A nivell interpretatiu, doncs, m'agrada molt les interpretacions d'Esbietor Love Richter,
que és un pianista excepcional a la seva època.
i també Glenn Gould m'apassiona molt perquè va ser una persona d'una vida apassionant.
Es va acabar suïcidant, va quedar, bé, tocava sempre amb el seu tamboret que l'havia fet el seu pare quan era petit,
un tamboret que, bé, que li feia arribar als genolls quasi al teclat, no?
I més que res, gent de vida bastant apassionant, no?
Les interpretacions són, crec jo, són fruit d'aquesta vida que hi ha al darrere, no?
I a nivell interpretatiu, aquests dos són dels que em sento més proper.
S'ha de ser una mica excèntric, avui en dia, encara, per ser un bon pianista?
Bé, no s'ha de ser excèntric, no, però jo crec que...
Ho porta.
Sí, no sé, el tipus de vida potser porta per aquests senders.
Ja d'entrada ja et dic que no hi entenc res en qüestió de música d'aquest tipus i de piano encara menys.
Quin tipus de música fas? Es pot dir que tens un estil concret a l'hora de composar?
Clar, per mi tot és música clàssica, però no és això tampoc, eh?
Doncs jo diria que ara em centro molt, a més, en el període que estic ara d'estudiant,
d'aprofundir molt en els diversos estils que se'm proposen, no?
El que faig molt és, depèn del tipus de composició que faig,
doncs m'encamino cap a un estil, l'investigo força, diguéssim, l'exprimeixo, no?
Per intentar trobar com més elements possibles de tots els estils que pugui abarcar, no?
I ara, aprofitant que hi ha tants professors allà de tants estils diferents,
doncs abans de definir, diguéssim, el meu estil, doncs m'agrada molt, diguéssim, captar moltes coses, no?
Fins que, no ho sé, ara, per exemple, doncs estic en una etapa molt impressionista i...
Què vol dir, què vol dir això d'una etapa impressionista?
Doncs, a veure, impressionista...
Que ho entenguem, eh?
Doncs, bàsicament, copsar les impressions, no?
L'impressionisme neix en el moment del naixement de la fotografia, no?
I quan...
Clar, però a nivell visual ens en fem una idea, però clar, a nivell musical...
Sí, bàsicament, descriure molt a través de les impressions que et provoca una vivència, no?
I, doncs, bàsicament això, no?
És una mica difícil d'escriure en paraules, no?
Això en quant a temàtica, però a l'hora de posar-ho, doncs, a la partitura,
tant et pot sortir amb un temps o amb un altre, o...?
Sí, exacte, més que res, però...
Hi ha també com uns trets característics de cada estil que cadascú intenta, diguéssim, definir, no?
Doncs, l'impressionisme, per exemple, doncs, bueno...
ja et porto una harmonia, bueno, una manera de, diguéssim, perquè ho entengueu,
de que soni la música, que és típica.
Com veiem, per exemple, un quadre impressionisme, i sabem que és impressionista,
doncs, la música, doncs, més o menys, no?
Que passa és que fa ràbia a vegades, eh?
Perquè has de saber una mica de què va per poder...
Però, bueno, si no, sempre pots acabar amb allò del m'agrada, o no m'agrada,
mentre o no mentre, que també és vàlid, no?
I tant.
Suposem.
Sí, sí.
Què n'opines tu com a músic que t'hi dediques i tal?
que la música clàssica, a vegades, es faci servir de fil musical pels ascensors.
Mare de Déu.
O per melodies de mòbil.
Espero que a la meva no li passi.
Però, de fet, bueno, és una mica trist, sí, però, de fet,
jo sempre intento mirar el cantor positiu, no?
I si d'aquesta manera hi ha algú que sent a la ràdio, per casualitat,
una emisora clàssica i sent la melodia al seu mòbil, doncs,
i s'aficiona i diu, ah, mira, doncs això,
pues és de Bach, doncs, ostres, m'agrada molt Bach, doncs, benvingut sigui, no?
Una mica la manera de popularitzar-ho, també, perquè sempre hi ha el clitxer aquest que té un punt d'elitista, no?
Allò, no ho sé, ser un compositor musical, sembla una art, no?
La música així més clàssica, doncs, tancada a un tipus d'especialista.
Sí, hi ha aquest tòpic, però, de totes maneres, jo crec que cada vegada està passant menys
i cada vegada em trobo més gent i més compositors i amics
que intenten acostar molt la música a la gent que pugui anar a qualsevol concert, no?
Perquè ens trobem en un moment que hi ha hagut una gran distància entre el compositor i qui va escoltar-ho, no?
Però, de fet, això no passava ni en el classicisme, ni en el barroc, ni en totes aquestes èpoques, no?
I jo el que intento és intentar acostar una altra vegada a qui ha d'escoltar la meva música, no?
I que l'entengui i que l'escolti, que li agradi, no?
Doncs mira, ja que ho dius això, qui ha d'escoltar la teva música?
En quin públic et dirigeixes quan composes?
Doncs, a tothom.
A tothom, no exclueixo ningú, no?
De fet, qui pugui escoltar-ho i li agradi, benvingut.
Qui vulgui aprofundir en el significat de la música, en la seva anàlisi, doncs, és un pas més, no?
És com diversos passos, no?
Parlem de l'instrument, del piano, de fet, és un dels més populars, no?
Els que més s'escolleixen, suposo, de quan ets petit ja per tocar, començar, per tenir el primer contacte amb la música, el piano, la guitarra...
Després que t'hi quedis, ja és una altra història.
Per tu és l'instrument ideal?
Per mi és un instrument molt necessari.
O sigui, és un instrument que requereix, o sigui, que engloba moltes possibilitats.
És un instrument en què es poden tocar moltes notes alhora.
Això significa que, per exemple, amb la flauta, doncs, només es pot fer una melodia.
Això no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, sinó que desenvolupa unes capacitats en l'alumne que desenvolupa un altre instrument, no?
A part, també és un instrument que és molt directe.
Jo veig que el so es pot manipular molt i, veig, és un instrument que és molt comprensible.
O sigui, des de ben petit, la mà ja està ben formada per poder tocar el piano i això propicia que alumnes ben petits puguin ja començar a iniciar-se en el món de la interpretació, no?
En altres casos, com passaria amb altres instruments, tipus la tuba, que és un monstru així gran, doncs, és més difícil, no?
Però, de fet, o sigui, això no vol dir que sigui un instrument ni més bo ni més dolent, no?
Precisament és un instrument com els altres i que, bueno, a mi personalment el trobo fascinant.
Les teves composicions, sempre les fas únicament per piano o també comptes ja amb altres instruments que ho acompanyin?
Bé, de fet, el piano s'entra en una bona part de les meves composicions, però també em dedico a altres instruments, com ara, per exemple,
una composició que també tinc per flota i carinet, grups de cambra, coral...
De fet, aquí està la grandesa d'un compositor de poder expressar com més mitjans possible, no?
Doncs anem a escoltar algunes d'aquestes composicions que el Carles ens ha portat en forma de CD.
De fet, és el primer tall que escoltàvem al començament, que es diu?
Fusions i tema amb variacions.
Explica'ns una miqueta què podem apreciar d'aquest tema.
Bé...
Ens podem quedar només en escoltar-lo, però ja que tenim aquí el compositor, doncs, que s'ho corré, que ens ho expliqui.
Vinga, m'ho correré una mica, doncs.
Bé, de fet, a veure, aquesta obra la vaig escriure arrel d'una noia que bé que m'agradava moltíssim
i que, bueno, en aquells moments, doncs, per situacions que no la podia aconseguir, no podia estar amb mi, no?
De fet, bueno, perquè ho entenguem una mica, doncs, aquesta peça està, el que sentim ara,
està construïda sobre tres acords, diguéssim, no?
Que, de fet, són, volen simbolitzar les inicials de la xicota camarada, no?
De fet, sabem que, bueno, en el sistema anglès, doncs, cada nota és una lletra, no?
I jo vaig triar, bueno, ja que la canoia aquesta camarada, doncs, té les inicials aquestes que coincideix amb les notes,
doncs, vaig començar agafant aquest motiu d'aquestes notes, no?
Després, també dóna casualitat, està premeditat, no?
Però el meu nom, que és Carles, també comença amb una C, que és també una nota i, en conseqüència, un acord,
doncs, aquests tres acords es van fonent cap a l'acord, diguéssim, que em representa, no?
D'això ve, diguéssim, fusions, no?
Després, hi ha un tema, que és aquest que sentim, no?
Que representa, bueno, aquesta noia és cantant, no?
I jo em vaig imaginar, doncs, com podria plasmar aquesta música que ella feia en el meu instrument,
doncs, vaig decidir, doncs, que fos com una melodia que ella cantés en el meu instrument, no?
I ara això són totes les variacions sobre aquest tema, no?
De fet, vaig voler, també, que representés una mica, així, d'impossibilitat, no?
D'estar amb ella, no?
I, bueno, al final tornen cap als tres acords i es sonen, diguéssim, els dos lluny.
O sigui, acaba bé, vaja.
Sempre fas aquest procés compositiu?
Parteixes d'un fil d'unió, d'un punt i, no ho sé, sempre té una simbologia d'aquestes?
A mi m'agrada bastant trobar-li, perquè la, no ho sé, la música cal com més que les notes, no?
I sempre miro que hi hagi alguna cosa darrere que sigui més que la música, no?
I que li doni com a més sortida, no?
I això, què escoltem?
Doncs això és la segona peça que està lligada amb aquesta primera,
que també són els tres acords que representen el seu nom, no?
I, de fet, bueno, aquesta peça surt arran d'un viatge que va fer aquesta noia molt llunyà, no?
I jo sentia que em perdia, no?
I que necessitia la necessitat d'expressar-ho, no?
I, bueno, també comença amb els mateixos tres acords, diguéssim,
però, bueno, evoluciona cap a un sentit diferent, no?
I, bueno, aquí hi ha com un diàleg entre ell i jo, que és simbolitzat per la part aguda i la part greu, ell i jo, no?
Jo crec que tot això de la música, del piano, te serveix per esterviar-te psicòlegs, eh?
Bueno, sí, una mica...
Una mica desfoga, no? Te desfogues també a composar, sí, no?
Sí, sí, sí, sí.
És com un lloc on pots expressar tot el que ets, no?
I tot el que sents, i si ho pots sentir, doncs algú, doncs benvingut, sí.
Doncs aquest és el Carles, tocant una composició pròpia, són els seus dits al piano.
Com tens les mans? A veure, t'has de cuidar molt les mans.
Bueno, de fet, més que res no malmetre-les, no?
Sí que vaig molt en compte de no passar fred, però més que res perquè és el mitjà que tu tens, no?
Igual que un cantant, doncs es cuida la veu o alguna locutora de ràdio, suposo que també, no?
Doncs els pianistes, doncs ens hem de cuidar les mans.
Home ocell, i aquí el que trobem és un clarinet? Com anava això?
Sí, bueno, de fet, aquesta peça representa, doncs, vaig voler que representés un ama trist i un ocell, no?
Aquesta peça va sortir arran de la meva passió per la natura, no?
I vaig més que res expressar com la interacció entre el ser humà i la natura pot ajudar a sentir-se més bé, no?
En el moment en què la natura està tan degradada i tan maltractada, no?
Doncs aquest tema inicial que sentim, doncs, seria l'home trist, no?
Que es queixa.
I de fet, el clarinet és un clarinet, sí?
Sí, exacte.
Ja vam comentar més d'una vegada aquí al programa que el clarinet tiqueta punt a gradols, no?
Com a de tristesa i alegria una miqueta, també.
Sí, sí, exacte.
Aquí has volgut, doncs, que fos un clarinet, no el teu piano que veig precès.
Bé, ara sentim l'ocell.
Sí.
Suposo que es nota.
Doncs, seguim endavant amb la darrera de les composicions que ens ha portat el Carles, que es diu Mariner.
Sí, aquesta està feta sobre un poema de Tomàs Garcés, que, bé, és un autor català que vaig creure que estava bastant descuidat
i vaig volcar-te-li com un petit homenatge, no?
I, de fet, és un poema també bastant descriptiu, en què la lletra porta molt a la música, no?
De fet, bé, el que sentim ara és que voldria ser Marina Idurta a la meva vora, no?
És com una cosa molt evocativa.
I, bé, aquesta peça va ser gravada a l'Escola Superior de Música de Catalunya,
on uns companys meus, doncs, van decidir cantar-la, ja que es feia una audició,
i, bé, la gravació és una mica així, casolana, no?
Però, bé, porta molt bons records perquè tothom es va implicar molt i cosa que els agraeixo moltíssima.
En què t'assens més còmode?
Agafant un tema propi i íntim i desenvolupant-lo en música,
musicant, doncs, això, posant-li notes a poemes.
Amb quin de tots els treballs que fas et sents millor?
Bé, de fet, a mi m'agrada molt posar música a lletres,
perquè porten... et condueixen molt cap al que vols expressar, no?
Tens un reflex del que hi ha de ser la teva música.
Però també m'agrada moltíssim crear des del no-res, no?
Perquè també tens més llibertat que no pas tenir un text que t'esclavitza
i ha de ser d'aquella manera.
De fet, trobo que les dues coses són diferents i poden obrir-te molt de goig.
Per la gent, ja per anar acabant, Carles,
per la gent que suposem que hi ha bastants joves
que estan en el moment de començar a triar la seva professió futura.
I suposo que hi ha molta gent que donaria el pas
cap a dedicar-se plenament a això de la música,
com a qualsevol tipus d'art,
però que, clar, sempre fa una mica de por, no?
Perquè no és una cosa molt estable.
Tu què els aconselles des de la teva posició
en què ja has fet el pas, ja ho has decidit?
Jo el que els aconsello és que tirin endavant,
perquè és una professió i uns estudis molt durs,
però que vistos des de la perspectiva donen moltes satisfaccions
i el meu consell és que tirin endavant,
que s'esforcin i que arriba sempre un dia
en què aquest esforç es veu valorat.
Quin dia serà aquest? A on vols arribar a tu?
Uf!
O allò típic, no ho sé, si diguessis,
doncs jo seré feliç el dia que pugui fer un concert
a tal lloc amb les meves composicions
o que pugui tocar amb tal personatge.
Ho tens fixat una miqueta?
Bàsicament no m'he fixat en un objectiu a llarg plaç,
però bàsicament el meu objectiu és
primer viure de la música
i després que la meva música faci sentir que el coma aquí ho escolta
i hi hagi un moment abans i un després d'escoltar el que jo proposo.
Doncs una miqueta l'excusa de portar el Carles aquí era...
En fi, ens va arribar el contacte a través d'un col·laborador habitual,
l'Andrés d'Andrés,
perquè el va fitxar perquè li fes composicions a banda sonora,
es vaia per pel·lícules mudes,
per pel·lícules clàssiques,
d'aquelles que a l'Andrés li agraden tant, no?
I no hem volgut tocar gaire el tema
perquè l'Andrés ja el fitxarà
per venir algun dimarts dins la seva secció
i parlar-ne concretament.
Però digue'ns quatre cosetes d'això que estàs fent,
d'aquestes composicions per les pel·lícules.
Quina tens ara entre mans?
Sí, de fet, bueno,
fa poc que acabo d'acabar el cabinet del doctor Caligari,
que és bastant...
És dur, eh?
Sí, sí, sí.
I bé, bàsicament,
hi ha moltes sorpreses allà dins,
és una pel·lícula amb molts recursos
i per l'època és molt...
Passa que se va fa estrany
perquè escoltant aquestes dues peces que ens has portat,
que són com un molt...
Tenen un punt vital, tot i que melancòlic i tal,
i la pel·lícula aquesta és una mica de terror, quasi, eh?
Sí, és una altra història.
O sigui, és un altre estil ben diferent i...
I, bueno...
Has disfrutat, però, composant música per pel·lícula.
Moltes.
Bé, ja tens el tema marcat, vull dir,
ja has d'escena per escena i anem fent.
Sí, sí, sí.
Quan estreneu?
De fet, no ho sabem ben bé,
però, de moment...
A veure, també tinc entre mans,
ara estic començant, no es farà tu, també?
Un altre clàssic del terror.
Sí, la cosa va que espanta.
I, de fet, bueno, ens hem de reunir amb l'Andrés
i decidir quan llancem l'oferta, no?
Doncs, estarem al cas, estarem al cas de com evolucioneu
i, en fi, la propera cita jo crec que no tardaràs gaire
a passar ja per aquí,
però te deixarem amb les mans de l'Andrés i la Sílvia.
Carles Valls, moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Per portar-nos...
Has portat uns minutets de tranquil·litat, eh?
Que aquesta música sempre relaxa.
Gràcies, fins aviat.
Gràcies a tu, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.