Són ja dos quarts de set de la tarda i com us havíem anunciat en el nostre sumari,
anem a parlar sobre una de les pràctiques de les tradicions, doncs això, més tradicionals,
valgrà redundància, i que esperem que durin molts anys.
Hi ha moltes formacions, molts grups que desinteressadament es reconeixen per aquestes festes de Nadal
i ens mostren com va ser el naixement del nen Jesús, però en plan podríem dir més viu.
Pessebres vivents, n'hi ha per tot arreu, per tota Catalunya, i n'hi ha moltes situades,
molts pessebres vivents situats a les nostres terres.
N'hem volgut agafar un com a mostra, són el pessebre vivent que ens proposen l'esplai parroquial L'Esforç de Tibissa.
Venen representant a l'esplai, a veure que no em deixa ningú, la Susana i l'Estèr, xiques.
Bona tarda.
Bona tarda.
I venen acompanyades de tres joves, joveníssims actors, l'Albert, el Gerard i el Josep.
Qui és cadascú? Bona tarda.
Qui és l'Albert?
Jo.
L'Albert, i ens queden dos nens rossos, el Gerard, qui és el Gerard?
Jo.
I el Josep?
Jo.
Molt bé.
Bona tarda, eh?
Que estàvem escoltant l'Infern.
Això era l'Infern?
Sí, sí.
Això que sonava?
Sí, de música de l'Infern.
Fa por.
Quants anys teniu?
Jo, onze.
Jo, nou.
I jo, també nou.
Que són els més joves que hi ha?
No, n'hi ha de més petits encara.
Sí?
Sí, en tenim de tres i quatre anys en endavant.
A veure, explica'm una miqueta què fa cadascuna.
Susana, Esther, què feu vosaltres?
Jo faig de mare de Déu.
Dels onze anys que s'ha fet el pessebre, és el nove que faig de mare de Déu.
i estic a la cova principal amb el nen Jesús, que és un nen petitet del poble.
Nou anys fent de mare de Déu.
Sí.
És a dir, que és petit d'una evolució, no?
La mare de Déu cada any s'anava fent gran.
Molt bé.
I el nen Jesús també és un nen de veritat, o...?
Sí, sí, és un nen del poble.
Molt petit, home?
Sí, sí.
Té tres mesets, allò d'aquest any.
Déu n'hi do.
Pobret, el debo tenir molt ben embolicat, no?
Sí, ben tapadet, perquè si no, que no es costipi.
Tu ets la Susana.
Jo soc la Susana.
Molt bé, així no em confong.
Esther, quin és el teu paper en aquest pessebre vivent?
Doncs nosaltres, bueno, un grup de noies així més grans,
bueno, vam començar també el primer any
a voler representar d'una manera musical,
amb moviment i músiques a la gent,
doncs un missatge diferent,
a través de moviment i música.
I amb nosaltres també participen altres nens més jovenetes.
Per tant, tots sou una mica els encarregats
de portar l'aspecte, bueno, no més visual,
perquè tot és molt visual, no?,
però l'aspecte musical, podríem dir.
Feu unes coreografies, també?
Sí, a més, aquest any hem sumat una presentació de PowerPoint,
que així també d'una manera audiovisual
a la gent els arriba millor.
I, Ona, heu trobat un espai a prou adequat
per fer aquests pessebres vivents?
On ho feu?
Bé, l'espai sempre ha sigut el mateix,
que és la casa parroquial que ens cedeix l'església,
i allà s'intenta adequar tots els quadres.
El que passa és que és la limitació que trobem, no?,
que si estiguéssim en un espai obert,
estaríem potser més amb...
No s'aglutinaria tant la gent o...
El que passa és que també la gent que s'espera
o la que actuem no passa en fred,
perquè és un espai tancat.
Clar, i també, doncs, mira,
la presentació en PowerPoint també veus que no ho teniu més fàcil per fer-ho.
Tot i que, clar, el ser una casa parroquial
que es fa servir per altres coses,
deveu tenir una fanyada per preparar-ho tot,
per arrembar taules, no?,
i muntar-ho tot l'escenificació.
De quants quadres consta aquest pessebre vivent?
Doncs exactament, deu constar de 14 quadres.
Sí, més o menys.
Podríem fer un resum de cadascun.
Així...
Bueno, si vols ja comento.
Sí, més o menys.
Al principi, bueno, quan entres a la casa,
hi ha la representació d'aquests petitons
amb un dimoni que representa,
bueno, són dos trossets del Folky Torres,
del teatre del Folky Torres.
Després també es combina amb quadres que hi ha de pessebres
que han realitzat els nens,
o gent diferent del poble,
i hi ha uns diorames també aquest any,
i després ja es va als diferents passos per arribar a la cova,
que és buscant posada, l'anunciació,
el Palau del Rei Herodes,
l'Infern,
els Reis Mags,
després ja es baixa un altre cop,
perquè va per pisos,
es baixa cap baix,
i allí es troba una masia catalana,
després es troba a la cova de Betlem,
i després l'únic espai obert que tenim a la casa,
que és un pati,
allí doncs es representa
Jaume en un roquet,
amb Sant Josep i la Mare de Déu també,
i després ja l'últim és la coreografia musical,
durant el missatge d'aquest any,
que és la Pau.
Ah, per tant,
cada any canvieu una mica de coreografia,
canvieu de missatge central,
podríem dir.
Per tant,
moltes representacions,
en què surt molts quadres d'aquests,
en què surt la Mare de Déu.
Però, Susana,
tu t'has anat canviant de quadre o no?
Hi ha diverses Mare de Déu.
No, hi ha diverses Mare de Déu.
Molt bé,
diversos nens Jesús.
No, nens Jesús només un,
de veritat,
perquè els altres és l'anunciació
i la visitació,
i això que amb nens Jesús encara no havia arribat.
Que ja no calia.
No.
Molt bé.
I aquests tres nois,
el Josep, l'Albert i el Gerard,
fan tots tres de pastor?
Sí.
Sí?
I quant de temps fa que participeu en els pessebres vivents?
Jo fa quatre anys.
Jo sis.
i jo també quatre.
Vaja que éreu petitons, petitons, eh?
Perquè ara en teniu nou, doncs.
Sí, sí.
I sempre heu fet de pastors?
Sempre.
Jo dos anys d'Àngel.
Clar, és que amb aquesta careta que tens.
Ja t'hi anava bé.
Escolta, i com és el vostre paper?
Ja us agrada això de fer de pastors?
Sí.
Sí, fins i tot teniu un tros de guió, no?
De paper, que després ens el recitareu.
Sí.
No?
I com aneu vestits?
Perquè això del vestuari també,
qui us el fa?
La mare deu estar atrafegada fent-vos el vestit,
o com funciona això?
La mare.
La mare, sí.
La mare.
Sí.
Sí?
I no porteu el mateix, clar, que fa quatre anys?
No.
Que quan vau començar?
Perquè heu anat creixent una miqueta, no?
Sí.
Com aneu vestits?
Josep, com vas tu, per exemple?
Doncs jo vaig amb la Bertina, una camisa i la faixa.
Més o menys, tots igual, o n'hi ha algú que porti algun B a l'espatlla?
No.
Tots igual.
Tots igual, no?
Molt bé, no passeu fred, doncs, pel que veig.
No.
I què feu?
Què feu?
En quin quadre d'aquests us toca estar?
El segon.
Sí, el segon.
Que hi ha un munt de pastors, hi deu haver un àngel, potser també?
No.
No, només estem n'altres tres, un dimoni.
Vale, que és la part, diguéssim, dels pastorets, no?
Sí.
Escolta, i que n'heu vist de pastorets en altres llocs?
Perquè ara per Nadal tothom fa els pastorets.
Més o menys n'hi ha per tot arreu de representacions dels pastorets.
Que n'heu vist de teatre dels pastorets, altres?
Sí.
Sí? I què tal, Albert?
S'assemblen al vostre?
Sí.
Sí? El text teu és el mateix, no?
Sí, el mateix.
I el text com ho feu? Que us l'apreneu de memòria?
Sí.
Ja us el sabeu, d'altres anys?
Sí.
No, jo d'altres anys no, però me l'he après.
Bueno, ja estava acostumat també, no? A l'escola, a l'estudiar, a tot això.
Ara ens explicareu, a veure aquestes paraules que dieu. A veure què tal.
Onze anys en què l'Esplai Parroquial, l'esforç de Tibissa, celebra aquest passebre vivent,
però feu altres coses dins de l'Esplai, no?
Perquè vosaltres hi sou, sempre, durant tot l'any, formeu part activa de l'Esplai?
o només us ajunteu ara per Nadal?
No, no, nosaltres estem tot l'any allà, ja.
Ja som un mateix grup d'amics, a part de la gent que formem l'associació,
som un mateix grup d'amics i ho fem tots junts.
inclús celebrar el Nadal i el Cap d'Any i tot junts.
Així també, prepareu una festassa també per Cap d'Any, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé. Altres activitats ho deu fer durant tot l'any?
Sí, sí, organitzem durant tot l'any, menys a l'estiu, la catequesi de la parròquia
i l'Esplai, pels nens, amb diferents activitats i tallers per ells,
perquè s'ho passin bé.
I llavors a l'estiu organitzem els campaments de 15 dies
i l'escola d'estiu que dura un mes i mig.
Tota manera, ara potser per Nadal és quan teniu el gruix de feina, no?,
que hi ha una fanyada, perquè quants dies representeu aquest pessebre vivent?
Quatre dies.
Ens queda? Encara tenim temps de veure'l, no?
Sí, encara queden dos dies. Queda el dia 1 i el dia 4 de gener.
Doncs diguem horaris. Després us recordarem una altra vegada.
Els horaris són a partir de les 18.30 del vespre
i s'entren grups cada quart d'hora.
Molt bé. Aneu fent el recorregut?
Sí, es va fent el recorregut.
Com a part d'aventura, igual.
Entrem per una porta fent el recorregut i després l'altre grup de gent.
I què? Durant aquests 11 anys creieu que ha anat pujant la gent que us ve a veure?
Sí, sí. Cada vegada ve més gent.
I gent de tot arreu, suposem, no?
Sí, sí. Va corrent de boca en boca i publicitat que anem fent.
Molt bé.
I gent també que col·labora amb portar amb altra gent perquè els hi comunica i els hi diu.
Precisament el dia 28 van vindre un autobús de 50 persones de la Ribera d'Ebre, de diferents pobles,
i ve molta gent d'arreu, Tarragona, molts cops ho preguntes i boca en boca la gent s'ho va passant.
Home, mira que n'hi ha molts de pessebres i vents, però és això.
Es pot fer fins i tot una ruta de tots els que hi ha.
Doncs no ho sé, en què heu millorat en aquests 11 anys?
Heu trobat que hi ha més participació de la gent?
Tu suposo que la gent del poble s'hi deu abocar, no?
Tota, perquè el fet que hi hagi fins i tot un nadó de tres mesos allà fent de nen Jesús,
això ja és com una bona voluntat de participació.
Quanta gent hi col·labora?
Home, és important destacar que molts dels monitors que formem part de l'associació,
alguns representem i estem actuant, però altres estan, gràcies a ells, hi ha l'actuació, no?
Perquè estan darrere amb les llums o darrere amb els muntatges,
i sí que hi ha pares i mares que col·laboren, podrien ser més,
però sí que n'hi ha, i després també que donem una mica de menjar, no?,
per la gent que passa, l'altre dia les mans estaven reunides,
doncs fent arrosquilles i fent diferents, doncs, pastissos i això.
Molt bé, molt bé.
I això teniu comptabilitzant més o menys la gent que arriba a col·laborar?
Sobre uns 20-25, més o menys.
Entre gent que està a Nadal de l'Escenari, podríem dir?
No.
Ah, no, no, això és los que fem lo montatger,
de participants al Pesebre, un centenar de persones.
Déu-n'hi-do.
Entre nens i nenes i tots, un centenar.
Déu-n'hi-do.
Doncs, en fi, deixem que agafin el micròfon,
els tres petits de la casa, podríem dir,
els tres pastorets, l'Albert, el Gerard i el Josep.
Jo, si voleu, us poso una miqueta de música,
d'aquesta que no sé si fa gaire por, de l'infern,
perquè m'heu dit que teniu un dimoni per allà a prop.
I què? Fem una mica de representació del que dieu?
Sí.
Doncs vinga, quan vulgueu.
Què és el que veus?
Ai, Lluquet, amaga'm.
Però què veus?
El llop, el llop, amb unes orelles, que fan besarda.
Ai, jo, vols dir?
Sí que sembla una bestiola.
Ai, sí.
Fugim, fugim.
Jo me'n vaig.
Espera't, home, que veurem el que és.
Ah, no, no.
Jo me'n vaig.
Aquella branca m'opriva.
Creu-me, Lluquet, fugim.
Fugim.
Que després no hi serem a temps.
Bé, Llan.
Vine.
No siguis tan gatgin, home.
Me'n vaig, me'n vaig.
Jo no hi vull morir, m'estegat.
Vine, home.
I...
Ai, ai, que se'm tira al damunt.
Però no sents que és un ase, eh?
Un ase.
Vols dir que això és un bram d'ase?
Té, mira-te'l bé, robelló.
Me'n vaig, xox-laser.
Quina mala estona que m'ha fet passar.
Déu-vos-guar.
Déu-vos-vos.
Calla.
Com m'ho he fet anar, això?
Eh, eh, em què puc servir?
Volem saber si anem bé per anar a Nazaret.
No, no, no, Natsaret?
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Que potser hi aneu, vos?
Sí, sí, no, no, no, no.
T'has entès, tu?
Sembla el que ha dit.
Sí i no.
Mè, mè, mè, mè, mè, mè, mè.
Sembla una bicicleta.
Mè, mè, mè, mè, mè, m'explicaré.
Això, ja ho veurem.
I, i, i, hi haig d'anar?
P, p, p, però mè, mè, mè, mè, mè, mè t'ho d'aturar a...
Ah, i ara sí que és el llop.
No, home, no.
Què és el senyor?
Com que feia un...
Un hostal.
Ah, ja, us heu d'aturar a un hostal, no és això?
A això.
Feliç de vos que us pugueu d'aturar a un hostal.
Potser ens convidarà.
Sí, sí, ens revelló, té raó.
Feliç de vos que us podeu d'aturar a un hostal.
Nosaltres, sabeu, encara no hem d'això.
Enteneu?
Ja, ja, ja, ja, ja, ja entenc.
Doncs no sembla.
Sí, és allò.
Quan no s'ha esmorzat, la gana, enteneu?
La gana apreta.
Això, la gana, apreta.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja entenc, ja.
Com viure a tots dos?
Seria massa, moltes mercès.
Això seria abusar.
No, no, no, no, no entenc.
Com viure a tots dos?
Seria massa.
Sí, sí, sí, sí.
Si no us convido pas, jo.
No hi ha manera.
Vaja, dissimuleu.
Que tingueu un bon viatge.
I que arribueu content al lloc.
Ja, ja, ja, ja, ja crec que arribaré content, ja.
Com, com, com, com, com, com, com, com que vaig a veure la, la, la...
La, la, la, la, la, la, la, la meva promesa.
És una bona mossa.
Vull dir, m'havien dit que era una bona mossa.
Que no la coneixeu.
Que, que, que, que, com que viu tan lluny.
Ja, ja, vaja, que si la dona, com us dieu?
G-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-g-gs!
Gràcies a Déu, m'he costat prou d'arrencar.
Adeu-siau!
A-a-a-adeu!
És-és-és-és-és-és-que arrensit, home!
Us ho sabíeu gairebé de memòria, eh?
Sí o no?
Sí.
Sí?
Escolta, ja veig aquí una mica els papers, eh?
jo em sembla que el Josep
fa de bastant espavilat i bastant despert
el Gerard, Déu-n'hi-do també, no?
Déu-n'hi-do
i l'Albert
no, aquí us he canviat els noms
no, ja vaig bé
i l'Albert, tu ho fas de tartamut
com a mínim, eh?
al final aneu a menjar o no?
els pastorets van a menjar a l'hostal
o no van a menjar?
no, l'últim dia
passeu gana fins l'últim dia
així que no era ni un llop, ni era el dimoni
no, era
mira el pobre Albert que passava per allà
molt bé, i això és tot el que dieu
en aquest quadre que feu
o parleu més?
hi ha una altra cena
després surt lo dimoni
i també parleu amb lo dimoni?
sí, també
i si no us en recordeu d'alguna frase, què passa?
improvisem
que serits
clar, amb 4 o 5 anys
que fa que feu els pastorets, Déu-n'hi-do
canviem tota l'escena
sí?
clar, de fet, com que la gent que ho veu és la primera vegada que ho veu
tampoc no se'n dóna en compte, no?
no, no, per això
molt bé
escolti, que assaigeu molt?
sí
sí
quants dies porteu assaigant?
a veure, des de quan?
els primers dies
ara ja no
sí
què fèieu?
quedàveu un dia a la setmana?
o més d'un dia?
no, cada dia
cada dia a la setmana
la primera setmana
Déu-n'hi-do
després, perquè clar, encara deveu anar a col·le
quan quedàveu per assaigar
sí
després del col·le cap a passejar
i ja està
escolti, si no fossiu pastorets, què us agradaria ser?
quin altre personatge us agrada?
jo, dimoni
jo també
jo també dimoni
no, no ho sé
dimoni
dimoni també, eh?
i això que el Gerard ja ha passat per ser àngel
sí
però t'agrada més dimoni, eh, Gerard?
sí
sí, que l'àngel que era així una mica escarrancit
no
que també, digues, digues
era l'àngel que els anunciava als pastors
això és un àngel molt important, eh?
i que també havies de parlar
sí
sí
Susana, això era aquesta música que estàvem escoltant de fons
la música que introdueix tota la part de l'infern i tal
us l'han fet a mida?
o d'on l'heu tret?
no, no, això, bueno
quasi sempre el mèrit està amb la directora
que busca molt
és la persona més gran castellí
i és la que cada dia també està amb ells
remarcant quin és el seu paper
i anar assajant
perquè molts de nosaltres
durant la setmana no estem
estem al cap de setmana
i sí que a cada quadre
la gent
intenta buscar les seves músiques
i intenta buscar adequar més
agafar aquells trossos
que li poden anar més adequats
doncs parlar de música
parlem del que seria
l'últim
l'últim retable
podríem dir
l'últim quadre
el que té la coreografia
i aquí la Cera
ens en pot parlar una mica
quanta gent esteu ballant
en aquest final de festa
podríem dir?
Devem estar unes 40 persones
allí actuant
i sí que al principi
amb aquesta cançó
que es vol representar una mica
que aquí es caracteritza bastant
que la gent escolti la lletra
perquè vol transmetre
que la gent jove
també ara té inquietuds transcendents
una mica
en el món d'avui
i aquí doncs
ballen una mica de rap
aquestes noies més jovenetes
i nosaltres més grans
estem de fons
i després sí que hi ha
unes altres músiques que venen
parla que molts cops
la pau que volem tindre
tots nosaltres
interiorment
s'aconsegueix
mitjançar una verdadera llibertat
i finalment
fiquem la de Sueña
que és la de Luis Miguel
que la gent agrada molt
perquè doncs
intenta dir
que somiant
sí que es pot arribar
a tenir una verdadera pau
com aneu vestides
doncs ja de tot
les nenes més jovenetes
van de carrer
intentant que vegin
adequades també
al ball més modern
i nosaltres sí que anem
amb un vestit llarg
amb un mallot
i unes marges
però d'una manera
més fina
o que ajudi més
els passos
que estàs fent
final de festa
per aquest pessebre vivent
una iniciativa també
que jo no sé
no n'he vist gaire
de pessebres vivents
però sembla que tampoc
no s'acostuma a acabar
amb una coreografia
també és una cosa així innovadora
sí, sí, a la gent
sobta moltíssim
i a més agrada molt
perquè és una altra manera
d'arribar
i de fer el missatge
Susana
i tu tants anys
fent de Verge Maria
no t'agradaria
canviar de paper?
no, no, ja estic bé
has perfeccionat
el personatge
i li has trobat
aquell punt
sí, sí
que tens paper també
dius
tens guió
no, no, jo no parlo
suposo que hi ha quadres
que són més
bé, més estàtics
perquè en tots
us moveu
però més mímics
sí, bé
a la cova
també hi ha diàleg
i també hi ha coreografies musicals
hi ha un parell de ballets
que fan les nenes
que van vestidetes de pastoretes
però jo
no
la Mare de Déu i Sant Josep
són els únics
que no parlem
heu de fer més
el paper més seriós
sí, sí
hem de cuidar el lent
doncs ja sabeu
un dels meus pessebres vivents
que trobareu
arreu
de les nostres terres
durant aquests dies
de Nadal
el pessebre vivent
d'Ativissa
organitzat
i en fi
representat
per l'esplai
parroquial
l'Esforç
el trobareu a Ativissa
encara el podeu veure
en representació
a veure
que no m'equivoqui
els dies
1 i 4 de gener
dies allò
bastant bé
perquè
a veure
el dia 1
tothom té festa
i el 4
em sembla que acaben diumenge
vull dir que també
no hi ha excusa
a partir de dos quarts de set
heu dit
amb passis de
cada quart d'hora
ho trobarem fàcilment
al lloc on està situat
el pessebre
dins d'Ativissa
sí, sí
a més si pregunta la gent
el poble no és molt gran
i si es pregunta
està al mig del poble
està a prop de l'església
i la gent
no sap ubicar tothom
molt bé
doncs Susana
Esther, Albert, Gerard, Josep
en fi
molta sort
amb aquests dies
de pessebre vivent
que encara us queden
i què heu demanat
als reis
no em digueu que res
que segur
segur que heu anat
fent una carta enorme
unes quantes juguines
sí
com a què
com a què
que es pot dir
ara no se'n recorden
pots comptar
que heu fet
una carta molt llarga
i ara no se'n recordeu
del què
sí
vinga
no
no
ai que no us portaran res
si no
us heu portat bé
durant tot l'any
no
de moment el tio
ja s'ha portat bé
sí
vinga
doncs ja tenim
el primer pas fet
com us deia
doncs moltes gràcies
i en fi que ens veiem a ti
vissem
molt bé
gràcies
a tu
adieu
lo que me falta
que es la realidad
lo verdadero
y que es la farsa
es indistinguible
en este mundo
lo que pasa
es indistinguible
lo bueno de lo malo
te vas muriendo
te vas matando
y sin darte cuenta
te vas ahogando
en tus propios ideales
porque mucho es engaño
mucho es engaño
sí
hay algo más allá
que tus ojos no vieron
que tu corazón no sintió
hay algo más allá
muchos dicen
muchos piensan
muchos otros hacen
y no piensan
lo que dicen
muchos dicen
y no hacen
muchos hacen
y no dicen
muchos hacen
y no dicen
ni no piensan
hasta el punto de llegar
a camuflarse
aislarse
de todo y de todos
de ahí hay dicho
cada persona es un mundo
cada persona en su sitio
cada uno en sus caprichos
más que un dicho
es el dicho de los dichos
y siendo lo que digo
no despido
y no acabo
si no acabo de empezar
lo que quiero expresar
es algo que hay que meditar
no es tan fácil de captar
y si al captar
no lo quieres aceptar
pues sale a tu
porque para mi no hay frenar
para mi no hay descansar
y aunque duerma más que nada
soy como un tic tac
no se me puede parar
no llevo pilas de uracel
porque algún día han de cesar
pero en mi perdura
lo que siempre dura
y no hay duda
los que me conocen
dicen que soy dura
otros dicen que es locura
pero yo vivo segura
de que lo que en mi abunda
es lo que mucha gente busca
no creas que me echo flores
simplemente no lo ignores
si ya sabes de que hablo
de algo a lo que mucha gente maldice
con sus blasfemes
habito a las señas
de las que estoy harto ya
no lo puedo evitar
cada vez que las digas
yo le haré respetar
y no vayas a pensar
que yo me voy a callar
si no lo hago ahora
no lo haré jamás
no pararé de luchar
la guerra acaba de empezar
si, si
la guerra acaba de empezar
hay algo más allá
que tus ojos no vieron
que tu corazón no sintió
hay algo más allá
ooooh