I no cap a la plaça de l'Escol, sinó cap a la Rambla, davant del Teatre Metropol, allà es troba l'estat de les festes.
Cap allà anem i tornem a saludar Sílvia García, que em sembla que té un convidat, com sempre fa ella, que ha pescat el vol, eh?
Una pobra persona innocent que estava passejant per la Rambla i la Sílvia l'ha dit, quieto, però vine cap aquí.
Sílvia, aquí has enredat, ja.
Doncs he enredat el perpetuador de les festes, en Cristófol Pasqual, que estava passant per aquí davant nostre i l'hi ha aturat, directament.
Això és un càrrec que li ha de pesar a una persona, eh? Ser perpetuador de les festes.
Ah, li pregunto.
És molt fort, això.
Tòfol, pesa molt això de ser perpetuador a les festes?
Sí que pesa, pesa bastant.
Sí? En quin sentit?
A banda que ara ja tothom gaire bé et coneix, perquè t'ha vist a tot arreu.
T'ho coneix i t'ha saludat a la mà i t'ha donat una bona i tot això. I això és una gratificació molt gran.
Però més que una cosa que pesa és una satisfacció, com acaba de dir el Tòfol, eh?
Perquè siguin, d'alguna manera reconeixin tota la feina, tota la tasca feta durant les festes, durant aquests 51 anys.
51 anys.
Que es diu molt fàcil, eh?
Molt fàcil.
És tot, són, no una vida, són dues o tres vides juntes, eh?
Sí, sí.
I per cert, com viuen les festes?
Molt bé.
Jo ara de vacacions, que porto 14 mesos de baix i he vist totes les festes.
Que xinena...
Ja va bé, ja va bé, mirem d'altra manera.
Sí, però s'acaben ja.
Sí, no?
Sí, perquè m'agraden d'un altre més i l'altre més vull anar a treballar.
Que ens recomanes alguna cosa especial, que hi hagi per les festes?
T'afor, que és allò que no et perdries tu, que diguis, ostres, heu d'anar a aquest punt.
A mi m'agrada, no?, molt gran anar, molt a campanar.
A campanar?
A campanar, i quan toca les campanars.
Quan fan el toc de prima i tot...
El toc de prima, el diumenge mateix.
A mi que em pensava que anaves a dir a la plaça de les cols, que vinguin a veure els castells, abaixar el filat...
Això també, eh?
Ah, perquè també és casteller.
Jo és casteller, jo vaig abaixar dels castells i vaig a l'abastor.
A l'abastor.
A l'abastor principal.
Si no, deixes sortir d'aquí, eh? Fins que no ho digui.
I si no, el senyor president me mata.
I soc el secretari que va a l'abastor.
I a més a més, potser un altre dels que hem viscut tu i jo plegats, Còfol, ha estat a l'entrada del pràs de Santa Tecla, no?
Això és el matx, també.
És allò de pells...
Fins la gallina, perquè a més a més, és la part, podríem dir, més bonica de tota la festa.
Tota la festa.
Perquè tot el ball, el ball de l'abastor, les traques, les traques i tot, i la moscaganya, tot, tirant batalos.
I a més a més el toc de les campanes.
Que en aquell moment, és veritat, que estan donant.
I en aquell moment, aquest any, serà a dalt.
Estaràs a dalt?
A dalt, sí, sí.
Compte, eh? Perquè des de dalt, podríem dir, per la gent que hagi tingut l'honor de pujar, perquè és un honor,
de pujar a la catedral i veure des del campanar la vista que es veu.
És maravillosa.
No hi ha paraules, eh?
No hi ha paraules.
Es veu tot.
Si m'haguessin net, quasi moriria hasta Mallorca.
Déu-n'hi-do, sí, és veritat.
Sí, sí, perquè es veu tot el mar, tot l'horizó.
Queda net, net, net, totalment blanc.
Déu-n'hi-do.
Doncs, Tófol, que moltíssimes gràcies, que hagués de haver sigut un servei estament.
A veure si la Sílvia, que vinga a pegar a païllar, però són d'un any les festes, eh?
Bé, gràcies.
Gràcies, Tófol, un petonàs i felicitats, de veritat, de tot cor.
Gràcies.
Adéu-n'hi-do.
Núria, et deixo a tu, que ens anem a fer un gran remull a l'Equatònic, ara, no?
Jo m'hem llambucat, eh?
Va per anar, el Tófol, eh?
Se va per anar.
Home, s'han convidat, que ara està maté.
La maig de la colla dels xiquets de Tarragona, això volen vindre, però un xapapote.
Doncs vinga.
Sílvia, Sílvia.
No sap que és un xapapote.
Pep, no diguis això, no diguis.
Què és un xapapot?
Un xapapot.
Ja tens dret que ja està marxant, eh?
No, no, no, que estic sentada.
Què és això d'un xapapote?
A veure, explica'm-ho.
És un JV com Coga Coga.
No, no diguis això, me'n d'ara, per l'amor de Déu.
Núria, et deixem tot a tu, eh? Tot per tu.
Fins ara, Sílvia, gràcies.
Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.