Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No s'ha aturat el món.
I que en concret el que vam comentar fa crec que un parell o tres de setmanes, perquè els soients vegin que toquem temes de candent actualitat.
El Tribunal Constitucional vam esmentar una sèrie de matèries del Codi Civil Català, del qual es va fer aquí una reunió a Tarragona per intentar potenciar-lo.
El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat pel govern espanyol estatal contra aquestes matèries, amb la qual sembla ser, veurem, a veure què passa, en un futur immediat,
que el Codi, en principi, des d'aquest punt de vista de la seva possible constitucionalitat, pot seguir endavant i pot seguir el camí que vam estar aquí fent una miqueta d'apologia i d'empenta perquè això anés tirant endavant.
Era més que res esmentar aquesta qüestió. Insistim, insisteixo, veurem el que passa. Hem passat el filtre del Tribunal Constitucional, esperem que no hi hagi...
Això no vol dir que el tema estigui tancat ni de voltes.
Amb aquestes altes esferes mai se sap què pot passar, però com a mínim s'ha passat aquesta tanca, diguéssim.
I la veritat és que no ens penjarem medalletes, però la casualitat ha fet que aquests dies el nostre espai hagi estat molt oportú,
perquè justament també, se'n recorda, la passada setmana parlàvem de temes relacionats amb el dret de successió, les taxes, els impostos, tot això,
i llegíem ahir justament a la premsa que les comunitats autònomes, que en aquests moments estan governades pel Partit Popular i el PSOE,
deien que eliminarien aquest impost o que estudiaven l'eliminació de l'impost de successions.
Això ens va cridar molt l'atenció, també tenint en compte que era un tema que justament havíem tractat abastament la setmana anterior.
És una notícia periodística.
De moment és una notícia periodística.
De moment hi ha properament diversos aconteixements electorals.
Ja sabem què passa amb aquestes dates moltes vegades.
Ja veurem.
Si no l'ho ve o no.
Ja veurem.
Aquestes coses, de totes maneres, van molt lentament.
Generalment van amb una certa lentitud.
De moment ho anuncien.
Un anunci, a veure, qualsevol pot sortir dient, escolta, eliminaré, veurem.
És propaganda electoral.
Ai, és molt pensada.
En dues paraules.
En dos paraules.
En fi, més enllà de l'actualitat en el seu aspecte del món de les lleis, de l'administració de justícia,
avui el que els proposem en aquest espai, ens agrada fer-ho de tant en tant per veure com és el dia a dia,
la quotidianitat, els jutjats.
Ens passegem pels despatxos dels jutges i per alguna sala de vistes.
I diem aquests dos escenaris perquè són els habituals on es produeixen aquests enjudicis en els que tenim els ciutadans més facilitat de trobar-nos.
Déu no ho vulgui, eh?, que diria aquell, però que ens podem trobar.
Estem parlant de temes relacionats amb delictes de faltes, alcoholèmies, tota una sèrie de petites, entre cometes, coses que ens poden fer que anem al jutjat.
Anar, per exemple, a fer de testimoni davant d'algun cas.
De tot això volem parlar, sobretot tenint en compte que ja fa uns quants mesos que van entrar en funcionament allò dels judicis ràpids,
no per fer un balanç formal, però l'espai d'avui també ens pot servir per fer un cop d'ull,
per saber com estan funcionant en la quotidianitat, en la vostra pràctica, aquests temes i els judicis ràpids,
que imagino són els que s'apliquen per alguns d'aquests casos que jo esmentava, no?
Bé, si hem de començar, jo començaria fent una crítica, i positiva justament no,
i aquesta crítica suposo que s'hi afegirien jutges, sobretot funcionaris del jutjat,
perquè són els més perjudicats per el tema dels judicis ràpids,
perquè si bé s'ha innovat un nou sistema, una nova forma d'agilitzar la justícia,
d'evitar aquelles dilacions i aquells judicis que no sortien mai,
que bé, allò que dèiem que entrava per una porta i sortia per una altra,
bé, doncs tot això amb la nova llei de judicis ràpids es volia evitar,
i evidentment que sí, d'una manera o altra sí que s'ha evitat,
perquè el que fan és que els judicis en qüestió de tres dies tens instruït el cas,
tens citades a les persones, i si hi ha conformitat i hi ha acord entre l'acusat
i la pena que se li demana, es fa una vista, que s'assigna un acord,
quasi per dir-ho d'alguna manera, i s'ha acabat el procediment.
Tot això amb les mateixes garanties que els judicis que es veien?
Jo considero que no.
És que el tema potser és el de les garanties, no?
Les garanties, allò del dret a la tutela judicial efectiva, és molt relatiu,
perquè evidentment en tres dies no tens temps ni d'esbrinar, ni de buscar,
ni de descobrir, ni de veure tots els aspectes o el ventall de possibilitats
que té un determinat tema que se li està imputant a una persona,
que potser aquesta persona sí que pot haver intervingut en el tema,
però potser no ha intervingut en la mesura que se li imputa,
però com que no hi ha temps d'investigar perquè els judicis són ràpids
i en tres dies ho han de tenir enllestit,
les garanties es veuen una mica afectades.
Malgrat això, també hem de dir que no són en tres dies,
que hi ha vegades que si no hi ha acord per què en diu el abusat...
La llei quin màxim posa de límit?
M'assembla que abans d'un mes s'ha d'haver assenyalat.
És a dir, com a molt, el judici entre la instrucció i el assenyalament de vista
pot tardar un mes.
Potser un argument per al·legar la sentència que es produeix en un judici ràpid
que una persona consideri que no se li han garantit els seus drets
pot ser un argument per anar a una instància superior?
Sí, pot ser.
El que passa és que jo insisteixo, corroboro el que diu la Lourdes,
hem passat una miqueta amb aquests procediments
i vaig a fer un símil que lògicament no vull ridiculitzar,
al contrari, l'administració de justícia,
però d'un colabrot brasilè de 500 capítols o de 1.000 capítols
amb un gag. És a dir, etern d'una qüestió que es feia bastant llarga
amb una qüestió que es fa, com diu la Lourdes, amb hores.
El que passa és que, clar, imaginem, una situació, per exemple,
d'alcoholèmia, que abans es feia eterna,
des que un bufava fins que se'l jutjava,
passaven quant, Lourdes, un any, 8 mesos, un any i mig...
En un cas així, les proves són molt objectives,
per tant, té més raó de ser que se celebri un judici ràpid
i no aquests que et durin un any, no?
Aquest és l'argument que s'utilitza,
l'objectivitat de les proves.
Però, les proves, en molts casos,
per exemple, una alcoholèmia,
precisament, sí que hi ha una sèrie de proves estereotipades,
però sempre, sempre, les proves tenen aquesta impregnació subjectiva,
lògicament, per això són proves.
Perquè és la... anem a veure...
Per una analítica, una prova d'alcoholèmia, tot això, no?
No són només unes dades.
És la valoració d'uns fets, subjectiva per part del jutge,
que intenta objectivitzar, és a dir,
que intenta ajustar amb uns paràmetres,
però, clar, si hem d'anar a la casuística, el cas per cas,
pas que l'alcoholèmia, com dius tu,
actualment està bastant ciclostil·lat.
És a dir, si és control preventiu,
si no és control preventiu,
si dones un signe, si no dones un signe...
Cuidado, però els signes no deixen de ser,
segons el meu criteri, una valoració subjectiva.
Però el nivell d'alcohol a la sang, per exemple,
que es detecta a través d'una prova...
No, però és que aquest no s'ha mai, pràcticament mai.
Vull dir, jo no conec encara...
Bueno, si hi ha una persona que li va dir
que havia fet la bogeria de la seva vida,
que havia donat positiu i va dir
doncs jo vull un control, una analítica.
Evidentment, les analítiques donen superior
l'alcohol en l'aire aspirat.
No donem idees, però això fa pensar l'Urdes
que és millor no demanar aquesta prova.
No, no, és que així de claus ho dic,
és que és millor no demanar-ho,
que ningú se li correixi,
i dir-ho per contrastar-ho, per dir
és que sol m'he begut una cervesa.
Escolta, hi ha molts factors
que intervenen en una alcoholèmia,
i no solament aquests factors,
perquè a part hem de tenir en compte...
Per tant, no són proves tan objectives
a l'hora de valorar-ho.
No, no, perquè hi ha moltes vegades,
imagineu-vos, un alcoholèmia en un accident.
Pot ser que el grau d'alcohol
que portis en aire aspirat
sigui, imagineu-vos, un 0,3, un 0,4,
que és relativament baix.
No vol dir, imagineu-vos, un senyor
que se salta un semàfor en vermell
i se'n porta una moto pel davant.
I vull dir, és un cas que m'ha passat a mi,
que el jutjat de primera instància
no era el judici ràpid,
però és igual, podia ser igualment
amb un judici ràpid.
El va condemnar perquè va considerar
que saltar-se el semàfor en vermell
era patrimoni dels borratxos.
Jo, personalment, i com jo estic segura
que molta gent estarà amb mi,
que vull dir, a veure,
qui no s'ha saltat una vegada a la seva vida,
un semàfor en vermell,
i n'abassaré completament.
Amb la qual cosa us vull dir
que els accidents moltes vegades
no es provoquen a conseqüència
de les alcoholèmies,
sinó que es provoquen a conseqüència
dels despistes,
de la imprudència
o de la negligència d'una persona
a l'hora de conduir.
Però no perquè hagi d'anar begut,
és més imprudent o menys imprudent.
Pot ser igualment d'imprudent sereno.
Llavors, si tenim en compte aquest paràmetre,
una alcoholèmia, en teoria,
amb accident,
seria condemnable?
És el que t'anava a dir.
Estar en compte,
aquella alcoholèmia que...
que hi ha implicat un accident
amb víctimes,
amb persones que ha resucit ferides,
o una alcoholèmia que senzillament
aquella persona ha fet una maniobra estranya,
l'han aturat els Mossos
i li han fet la prova d'alcoholèmia.
Pot ser més sancionable,
una alcoholèmia que hi hagi més les lesions.
És a dir, després,
el jutge, a l'hora de valorar
si no hi ha lesions,
la menys valori de manera diferent?
Si hi ha infracció,
si hi ha algun tipus d'infracció,
acostumen a tenir-ho en compte
a l'hora de condemnar.
infracció, la vulneració
d'alguna maniobra estranya
o, ja no et dic,
la vulneració de les normes de circulació.
Jo vull dir una cosa,
si se'm permet.
Una qüestió.
Quan, per exemple,
l'Urdés o jo,
qualsevol dels companys
que puguin opinar sobre el tema,
parlem així de l'alcoholèmia,
perquè normalment defensem
les alcoholèmies,
normalment som la part defensora.
Òbviament, creiem que no ha de semblar...
Nosaltres som els primers,
això ho hem parlat a vegades
amb l'Urdés aquí present,
que critiquem,
que la gent begui,
que la gent condueixi.
No volem que sembli que
estem defensant
sota qualsevol concepte.
Això sí.
Òbviament,
el que sí que abuguem,
valgui la paraula,
crec que adequada,
és perquè realment
es valori
aquella situació concreta.
Aquell senyor
és la influència
de les begudes alcohòliques
sobre la conducció.
I abuguem
perquè moltes vegades,
com deia abans,
els judicis són estereotipats.
si hi ha control preventiu,
si hi ha infracció,
com ara dèiem,
si hi ha accidents,
si hi han atropellos,
si no hi han atropellos.
Moltes vegades
no té que anar un begut
per causar un atropello,
per causar algun tipus de fet
d'aquestes característiques.
Això no obvia,
insisteixo,
en que no critiquem,
i ho critico aquí obertament,
que la gent begui,
la gent no ha de beure,
i si es té que estar
en un casament
de beure les copetes de cava
perquè pugui donar positiu,
que no les begui,
ja veurà quan arribi a casa.
O que agafi un taxi.
En general,
els judicis per a alcoholèmia
es fan a sota
aquesta fórmula
del judici ràpid,
en general?
En general, sí.
El que passa
és que hi ha un problema,
i això em vaig trobar
ja un dia
que estava en una guàrdia,
que els advocats
de les companyies d'assegurances,
i amb tots els meus respectes
cap a aquests companys,
segons crítica judicial
i dels fiscals,
posaven moltes peges
per arribar als acords.
Perquè amb el tema
de les companyies d'assegurances,
si una persona té un accident,
és a dir,
intervenen quan hi ha accident.
Té un accident
i dona positiu,
en teoria,
qui hauria de pagar
aquests danys
hauria de ser
la pròpia persona
que ha provocat l'accident,
perquè les pòlisses
de les companyies d'assegurances
es clouen
la cobertura
dels accidents
quan hi ha
una alcoholèmia positiva.
Ah, sí?
Sí.
Llavors,
normalment el que fan és
fem el judici,
condemnem a la companyia,
la companyia paga
i la companyia repeteix
contra el conductor
que anava begut.
Per tant,
són processos
que s'allarguen
i que s'allarguen.
No, allarguíssim.
Llavors, a veure,
molts casos d'aquests,
per això jo sempre insisteixo
que s'ha d'intentar
anar a l'audiència
perquè,
com ha dit el Víctor,
quan hi ha accident,
normalment
s'aculpa
o s'aculpabilitza
per l'alcoholèmia
l'accident.
Però ja m'he trobat
en un cas
que a primera instància
m'ho van culpabilitzar
i a segona instància
l'audiència a Barcelona
m'ava a dir
que no,
que aquell senyor
es va saltar un stop,
ai, perdó,
un stop,
un semàfor a marmell
però, a veure,
va ser perquè
se'l va saltar
i van condemnar-lo
per imprudència,
per imprudència greu
però no per alcoholèmia.
Per tant,
en aquest cas
la companya d'assegurances
teòricament
ha de cobrir
tot,
perquè aquí
la sentència
no està per reconduir
sota els efectes
de l'alcohol
sinó per una imprudència
que comença
a saltar-se el semàfor.
Incloses les minutes
d'advocat i procurador,
tot.
No és tan fàcil,
doncs,
com sembla
el primer cop de vista.
Jo volia contestar
en un moment
el que comentava
la Iolanda
una qüestió
bastant concretable
en el següent.
Deies,
preguntaves
si les alcoholèmies
es tenien que tramitar
pels judicis ràpids.
Quan actualment
es dona una situació
d'alcoholèmia
et prenen declaració,
llavors,
a partir d'aquí
poden passar dues coses.
Si es produeix
una conformitat
per part
de l'imputat,
llavors,
s'arriba a un acord
amb el Ministeri Fiscal
i el jutge
aplica aquella condemna
que és al mínim
normalment
un any
que es transforma
en vuit mesos,
mínim
amb les antigues
pessetes
90.000 pessetes
de multa
que passa
60.000 pessetes
o hi ha conformitat
però si
té que continuar
el procediment
arriba un moment
que el jutge
et pregunta
als advocats
si suposa
l'advocat
o si suposen
les parts
a la continuació
del procediment
per judici ràpid.
Per què?
Doncs per el que comentàvem
abans,
perquè si es considera
que hi ha proves
que dilatin
aquell procediment
i això t'ho pregunta.
Hi ha vegades
que et tens
que oposar
a la continuació
pel tràmit
de judici ràpid
perquè consideres
que es tenen
que practicar
una sèrie
de proves
complementàries,
testificals,
documentals,
les que siguin
normalment
testificals
potser no?
O a vegades no?
Fins i tot
pericials
de valoració
d'aquella
alcoholèmia.
Llavors,
què passa?
Llavors,
es converteix
el procediment
en judici lent
perquè m'entenguin.
Normalment,
o moltes vegades,
o majoritàriament,
segons la meva experiència
i d'altres companys
amb els que he parlat
d'aquest tema,
es continua
pel tràmit
del judici ràpid
i com deia
la Lourdes,
en un termini inferior
normalment a un mes
et senyalen judici.
Per què?
Doncs quines proves
has de portar
amb un judici
per alcoholèmia?
T'han fet la prova
de bufar,
t'han fet
les ressenyes
de signos externos
que hem comentat abans,
testimonis,
a vegades pot produir-se
que una persona
es mediqui,
pregui una medificació
concreta
i necessiti
una anàlisi,
una analítica,
una valoració
d'aquell medicament
a veure si porta
o no porta,
no sé si és
etanol
o alcohol,
totes aquestes substàncies
que puguin alterar.
Llavors, clar,
llavors sí, per exemple,
pots plantejar
una oposició
amb aquella tramitació
per judici ràpid
i dilatar-ho.
No perquè vulgui,
sinó perquè es tenen
que practicar proves
que en un mes
no es poden produir.
El que passa
que ara penso,
aviam,
partint-me,
insistint-me
en aquesta idea
que apuntava el Víctor,
evidentment,
una persona
que ha consumit alcohol
que no agafi el cotxe
per la seva seguretat
però fonamentalment
per la seguretat
dels altres.
Partint d'aquesta base,
també és cert
que una persona
es pot trobar
doncs,
ha consumit alcohol,
ha begut
i ha tingut
un incident
o un accident
amb el seu vehicle.
Arriba
al despatx
del jutge
o a la sala de vista
són persones
que mai s'han trobat
davant d'un tribunal.
Com reaccionen
aquestes persones
per la vostra pràctica?
Perquè imagino
que es queden
bloquejades
en molts casos
quan es troben
davant
d'un ministeri fiscal,
d'un jutge,
d'un advocat
de la companyia
d'assegurances.
Clar,
si a més a més
afegim
aquesta celeritat
que proposen
els enjudicis ràpids,
per això jo insisteixo
en el tema
de les garanties
que tenen,
no?
el problema
bàsicament
que es troben
aquesta gent,
primer que estan,
que no saben
què és tot allò,
ells diuen
jo no sóc un delinqüent,
el primer que diuen
és jo no sóc un delinqüent,
a mi no em tracteu
com un delinqüent,
a veure,
que no és
que siguis delinqüent
o no ho siguis,
l'únic que és
que tothom tracten igual,
vull dir,
tothom que entra
en un judici
que té un procediment obert,
el tracten
exactament igual.
que llegeixen el seu,
que provoca aquesta impressió.
Impressiona
perquè
t'atracten igual a tu
que amb un drogadicta
que ha robat
40 cotxes
i que ha punxat
amb una àvia
i t'atracten igual
que amb un homicida.
Per què?
Doncs perquè els drets
són iguals per tothom.
I en teoria la justícia
hauria de ser igual
per tothom.
Aquest tractament aparent
també és la mateixa actitud
cap a persones
que van senzillament
com a testimonis,
que no estan imputades.
També hi ha aquest tracte així,
no?
Sí, sí,
però és que és el tracte distant
que, a veure,
s'ha de crear
un ambient
de respecte,
de serietat,
que allò no és un càctil.
Jo ho dic en el sentit
que impressiona moltíssim això.
Sí,
jo abans de treballar
com a advocat
vaig anar un dia
a un judici
quan estudiava
de testimoni
i estava fet un flam.
I jo m'hi havia dedicat
amb un futur amb allò
i estava fet un flam
perquè, a veure,
impressiona molt
quan te sents allà
i quan te criden
i et diuen
que promets
a jures dir la veritat,
que el falso testimoni
està penado por alé
i tu dius, ostres,
totes aquestes coses
jo no hi comptava
amb tot això.
Em pensava que seria allò
en plan declarar
i, no sé,
com a més sèrio,
però tothom amb els seus trajes
negres,
amb les punyetes,
els jutges,
veus tot un ambient
que, evidentment,
no estàs acostumat
i és com quan entres
en un quiròfan,
no s'ho poso,
i no tens res a veure,
et fa por tot.
I això passa precisament
a aquestes persones
que,
per diferents circumstàncies,
es troben per primera vegada
davant d'un tribunal,
no?
de totes maneres,
tu preguntaves abans,
despatx del jutge,
sala de vistes,
a veure,
tal com funciona actualment
el sistema,
sintetitzant,
es produeix el següent,
si hi ha una persona
imputada
per un delicte
i reconeix els fets
i es conforma
amb la pena,
per exemple,
una colèmia
o un robament
o el que sigui,
aquella persona
o aquell judici,
entre cometes,
acostuma a fer-se
al despatx
o ve del jutge
o ve dels funcionaris.
amb el jutge davant,
vostè es conforma,
el Ministeri Fiscal,
dues o tres persones per allí,
aquell senyor assentat,
ha parlat prèviament
amb l'advocat
i es conforma.
Signa
i surt d'allí
amb una sentència
pràctica,
bé,
amb una sentència,
amb una condemna
sobre del seu cap.
Si aquella persona
no es conforma,
aquestes actuacions,
com deia abans l'URD
és d'una manera molt ràpida,
es passen,
bé,
a l'advocat
perquè faci l'escrit
de qualificació
i assenyala ja directament
i et citen
a la persona a judici
els testimonis
que t'ho proposis
i s'ho judici.
On es fa aquest judici?
Per delictes
al jutjat de lo penal.
Això seria
per qüestions delictives.
En canvi,
judicis de faltes,
quan hi ha alguna declaració
i el jutge considera
que passi a falta,
ja no es denominen
judicis ràpids
sinó
l'URD és immediat
o urgent,
juicios de falta immediato.
Llavors,
aquests sí que es celebra
a la sala
del propi jutge
d'instrucció.
No en aquell moment,
et senyalen,
crec que són vuit dies
el que té el jutge
per assenyalar judici
i es celebra
el judici de faltes
al jutjat d'instrucció.
Òbviament,
en les faltes
no acostumen,
home,
sí que pot haver-hi,
però no acostumen
a haver-hi conformitats
perquè es té que celebrar,
home,
es pot conformar,
però amb la mateixa sala,
no?
Insisteixo,
si es conforma
amb un delicte
al despatx,
si no es conforma
amb un delicte
vist al jutjat
de lo penal
i una falta
es tramita
i es celebra
tota la sala de vistes
del jutjat d'instrucció
que normalment
és el jutjat de guàrdia.
En fem referència
tota l'estona
a les alcoholèmies
partint de la vostra
experiència,
quins altres tipus
de...
a quina tipologia
de casos
arriben als judicis ràpids?
Maltratos
en l'àmbit familiar
és bastant habitual,
furts,
amenaces,
robatoris,
lesions
per baralles
o per...
problemes
entre veïns,
entre...
pel carrer,
a veure,
bàsicament jo és el que m'he trobat
amb els nostres guàrdies...
Problemes entre veïns,
l'ordre?
i entre germans,
jo acabo de vindre
a fer un judici
de faltes entre germans,
que ho han acabat tot bé,
però...
Déu-n'hi-do.
No, no,
la cosa casuística és...
Hi ha de tot,
hi ha de tot,
hi ha de tot.
Com diu la Lourdes,
bàsicament,
són totes aquelles accions,
actituds,
com dèiem abans,
i aquesta és una miqueta
la intenció dels judicis ràpids,
que es pugui tot celebrar
i practicar
i la prova
amb aquell...
però cuidad-ho,
és el que deia també abans la Lourdes.
Moltes vegades
vulnera
les garanties constitucionals,
perquè els jutjats de guàrdia
que fan el que poden
van de bòlit,
jutjats,
fiscals,
jutges,
advocats,
tot el funcionament del sistema
anem tots de bòlit,
però,
clar,
a més a més,
hi ha una situació,
la policia també,
perquè la policia
és pràcticament
de qui depèn
en moltes situacions
aquells judicis,
perquè citen els testimonis
i l'altre dia
em deia un funcionari
del jutjat
que pràcticament
són els que decideixen
a quin moment
es celebrarà el judici,
per exemple,
amb subjudicis de faltes,
no?
Tots anem de bòlit.
Imaginin-se
en vuit dies,
que normalment no són vuit,
que són dos o tres,
citar els testimonis
per un judici
per part de la policia
o, per exemple,
a un senyor
que li han robat
una bicicleta,
jo l'he vist trucar
amb un senyor
que li han robat
una bicicleta,
citar-lo per judici
dintre de dos dies,
per un judici
de faltes ràpid,
era un furt,
no un robament,
i demanar-li
la valoració
de la bicicleta
i aquell senyor
dir,
escolti,
jo què sé,
doncs,
escolti,
i un senyor
que viu a Barcelona,
que vivia a Barcelona,
jo què sé,
la bicicleta,
té que venir a vostè a judici,
com a judici?
Escolti,
la bicicleta
m'és igual,
llavors,
tot això
produeix
un estat,
no dic de crispació,
perquè ho comencem
a poder portar
mitjanament bé,
però d'acceleració,
diguéssim.
Clar,
però aquest senyor
de la bicicleta,
per exemple,
que li diuen
demà passat vostè ha de venir,
però aquest senyor
té feina,
té uns compromisos
o no pot venir,
què passa?
Mala sort.
I valorar,
perdó,
venir i valorar la bicicleta.
Què passa en aquest cas?
S'arxiva,
el tornen a convocar,
ralentitza tota la maquinària...
Si no ve,
intenten adaptar-ho una mica
als judicis també
a les víctimes,
perquè em dirà,
escolti,
és que jo treballo,
visc a Barcelona i tal,
doncs ho intenten adaptar,
el que passa que si no ve,
doncs queda com una mica
coixa el tema
i potser se fa el judici,
se suspèn perquè no ha vingut,
se torna a citar
i ja tornem a allargar el tema.
Però jo també diria
que els jutjats de guàrdia
són una mica teòtics,
perquè et pots trobar
en una taula,
a veure,
és en una sala llarga,
en una taula al costat de l'altra
que hi ha cinc funcionaris,
que cada un està instruint
unes diligències
i et pots trobar.
Simplement us faig
una mica de retrat,
robot del que és
el jutjat de guàrdia.
Et pots trobar
gent per allí circulant
que poden ser
els policies
que porten a la gent,
que porten atestats.
A la vegada tens
una persona
assentada
en una cadira
declarant
com a testimoni
per un procediment
que s'està instruint
el jutjat de guàrdia
a l'altra cadira
de l'altra taula
amb l'altre funcionari
i te trobes un imputat
que està declarant
amb el jutge al davant
i el fiscal al costat
i l'advocat
i a la vegada
te pots tu
a per allí dintre...
No hi ha cap privacitat?
No.
No.
Algunes declaracions
es fan dintre
del despatx del jutge,
però poca,
com diu la l'ordre...
Depèn del jutge de guàrdia
i depèn del que sigui,
però jo m'he trobat
en què tu estàs parlant
a lo millor
d'uns maltractes
a l'àmbit familiar
i al darrere teu
n'hi ha un
que està declarant
d'una alcolèmia
i vull dir,
te n'enteres
del que li passa
al darrere,
del que fas tu
i del funcionari
del costat
que li falten
les diligències
i està cridant
al de més enllà
que els hi porti.
Perquè com que s'ha de fer
tot tan ràpid,
no hi ha sales,
no hi ha lloc,
no hi ha infraestructura,
ni la gent està preparada
per assumir
tot el que els hi ha vingut
a sobre,
amb la qual cosa
ho fan tan bé
com poden,
perquè realment
te n'adones compte
que hi ha dies,
jo he sortit
a les 11 de la nit
del jutjat de guàrdia
i hi ha dies
que comenten
amb funcionaris
que surten
a les 12 de la nit
i això a ells
ningú els hi paga,
això a ells
ningú els hi agraeix
i saben
que el dia següent
com que tornen
a estar de guàrdia
pot ser que tornin
a estar fins
a les 12 de la nit
al jutjat.
I tot això
el govern
no s'ha donat compte
perquè on que no està allà
que sol fan les lleis
i allò es queda aix
doncs
ha generat
una sèrie de problemes
crec que en àmbit
d'àmbit estatal
vull dir que tothom
deu estar igual
que a veure
la justícia
ui funciona molt bé
estem millorant la justícia
els judicis ràpids
l'altre dia
també sentia
de campanya electoral
valgo decirlo
que deien
que millorarien
això de que
entrar per una porta
i sortir per l'altra
desapareixeria
aquest tipus de justícia
això ho estava dient
una persona
que pertany
al govern
que ha fet la llei
amb la qual cosa
dic escolta
si fins ara
ho heu pogut fer
d'àmbit estatal
per què m'estàs venint ara
a dir-ho d'aquesta manera
vull dir
és una crítica
negativa
respecte a un tema
que és la justícia
que funciona
però funciona
quan els interessa
el govern
que funciona
i que va ser probablement
una bona iniciativa
el tema dels judicis ràpids
però que
la idea era bona
sense fer una dotació
de mitjans
s'ha de tocar de peus a terra
jo
perdoneu
i només com a anècdota
vull
completar la descripció
que feia la Lourdes
del jutjat de guàrdia
a mi m'ha deixat molt parada
sobretot aquesta manca
de privacitat
perquè poden haver-hi casos
escolta
no fa res
que el senyor del costat
se n'enteri
però ara penso
en casos de violència
en l'àmbit familiar
persones que van col·lapsades
en una situació
molt dramàtica
a la seva vida
que estigui allà davant
de 25 persones
és a dir
davant de determinats casos
la privacitat
hauria de ser un dret
hi ha jutges
que ho fan
dintre del seu despatx
però hi ha jutges
que potser
perquè materialment
no ho poden
perquè no
conviden a fer-ho així
jo només volia
completar visualment
la descripció
molt acurada
que ha fet la Lourdes
de la sala interior
on estan tots els funcionaris
hi ha un despatxet
del jutge i del fiscal
però és que fora
no és que hi hagi
una gran sala
i una cafeteria
no, hi ha un passadís estret
amb el qual a vegades
s'acumulen
15-20 persones
advocats, policies, detinguts
i hi ha
abans d'entrar a mà dreta
una saleta petiteta
amb dos bancs
sense res més
petiteta
parlo de
3-4 metres quadrats
la sala dels testimonis
la sala dels testimonis
a vegades deixen allí
amb alguna persona
detinguda
que pobra gent
no és que tingui
però ja ens entenem
gent que potser ve de la presó
que potser en aquell moment
té algun síndrome
clar, hi ha gent allà
que està per posar denúncies
hi ha gent que ve per testificar
per intentar
insisteixo
separar una miqueta
el personal
i a fora
doncs bé
advocats, policies
el cigarret
però en un espai
quants metres de teniu allò
el llum de ser aquell passadís
és molt petit
petitíssim
a fora
hi ha dos cadiretes més
hi ha el guarda de seguretat
la màquina
per passar a l'arc
per passar
per controlar la gent
bé, tot això
en un moment
de col·lapse
és que bé
com us podeu imaginar
no hi ha
a més no hi ha espai físic
i això encara crea una situació
les sales de vista
sí que estan
bastant adequades
perquè són les sales
n'hi ha dues
i es van a vegades alternant
llavors
són bastant adequades
però és tot aquest
passa a previ
que realment
per tirar-ho bé
i en condicions
doncs hauria d'estar
justament en condicions
l'espai
tot plegat
deu crear un cert estat
de crispació
de gòbio
més que de gòbio
més parlem de persones
que no estan en una situació
quotidiana
i de normalitat
sinó que
no, però hi ha gent
que està acostumada
alguns sí
però d'altres
no és el que deia el Víctor
testimonis
tot barrejat
el que has de fer
és una bona dosi
és de paciència
quan t'han detingut
o quan has sigut víctima
d'un tipus de delicte
que sigui judici ràpid
has de tenir molta paciència
perquè et pots passar
moltes hores al jutjat
sembla en un altre sentit
judici ràpid
i paciència
i moltes hores al jutjat
i per part tant dels professionals
que intervenim
en el sistema judicial
com en les pròpies víctimes
o com els propis acusats
més que res
perquè una guàrdia
de Tarragona
aquí a Tarragona
que tinguis judicis ràpids
te pot durar 3 dies
i tu 3 dies
que no fas res més
que esperar
i esperar
el jutjat
en fi
ho deixem aquí
no incidirem
en el tema
amb l'esperança
que vagi millorant
de mica en mica
per tant
de tant en tant
mirarem
cap a aquestes
sales i despatxos
on es fan els judicis ràpids
aquí a Tarragona
Víctor Roca
a Lourdes Guibernau
moltes gràcies per venir
us esperem un altre dia
a vosaltres
gràcies
bon dia